Les grafies B – V

Segons quines zones del nostre domini lingüístic, en uns indrets es fa distinció fònica entre els
dos sons (bilabial la B, labiodental la V), mentre que en d’altres s'ha produït una neutralització i
tant B com V són pronunciades de la mateixa manera: [b]. En aquests indrets, per tant, fan sonar
igual parelles de paraules com:

vellesa — bellesa
veure — beure
visó — bisó

Convé fixar-se, doncs, en la normativa que regeix l’ortografia d’aquestes consonants:

1. Escrivim B:

- Davant de l, r: moble, noble, oblidar, blau, broma, cambra, etc.

- Darrere de m: àmbit, embenar, etc. (Atenció, però, a les excepcions: tramvia, triumvirat,
circumval·lar i derivats).
- Alternant amb p: sap (saber), cap (caber), rep (rebre), etc.

2. Escrivim V:

- Darrere de n: canvi, envestida, minvar, convit, etc.

- Totes les desinències de l’imperfet d'indicatiu dels verbs de la primera conjugació: treballava,
cantaves, jugava, pujàvem, caminàveu, fumaven, etc.
- Alternant amb u: viu = viva, vividor, vivència, blau = blava, blavor, blavenc, etc.

3. Les paraules d'una mateixa família lèxica s’escriuen amb la mateixa grafia:

banc: banquer, entrebanc, etc.

vent: ventar, ventall, etc.
cavall: cavaller, cavalcar, etc.

Atenció, però, als anomenats pseudo-derivats o falsos derivats: paraules relacionades pel que fa
al significat, però no pel que fa a l'evolució, raó per la qual tenen grafies diferents:

MOT POPULAR MOT CULTE

cervell cerebel
lliure liberal
llavi labial
calb calvície
moviment mòbil
deure dèbit
corba curvatura
prova probable
saber savi
En general sol haver-hi correspondència entre les distintes llengües romàniques, pel que fa a l’ús
de B/V. Això no obstant, poseu atenció en les següents grafies:

TOPÒNIMS
Àlaba, Biscaia, País Basc, Sèrbia, Anvers, Còrdova, l'Havana, Savoia, Vesuvi...
ANTROPÒNIMS
Vladimir, Esteve...
OFICIS I ESTATS D’UNA PERSONA
advocat, avi, savi, baró, trobador...
ANIMALS
cavall, tàvec o tavà, vedell, voltor, corb...
PLANTES
avet, trèvol, civada, endívia, fava, rave, berbena, saba...
VERBS
vogar, haver, travar, espavilar, gravar, provar, envestir, canviar, arravatar, avorrir, avortar,
cavalcar, beure (bevem), deure (devem).
bolcar, rebolcar, oblidar, rebentar, trobar, arribar.
ADJECTIUS
covard, esvelt, savi, basc, calb, corb, mòbil, desimbolt...
ALTRES SUBSTANTIUS:
govern, llavi, núvol, pavelló, raval, sivella, alcova, vernís, bava, almívar, rovell, arrova,
caravel·la, cascavell, gavatx, gavardina, taverna, vaixell, canvi, gavany, gleva, javelina, bena
(tira de fil), berruga, riba, baf, beina, biga, comboi...

 Col·loca b o v segons convinga:

— Les fruites en almí..........ar poden constituir un can..........i con..........enient per a les postres.
— ..........as dir que no tro..........a..........es la ..........ena i esta..........a a la farmaciola.
— Con..........é que ..........usques ..........ernís de ..........aixell perquè té una conser..........ació més
..........ona.
— El desim..........olt ad..........ocat porta..........a gra..........ades a la cor..........ata les seues inicials.
— Am.......... les pro..........es que passa..........en ..........an poder decidir un can..........i en els
automò..........ils.
— La po..........lació ha..........ia pro..........ocat la caiguda del go..........ern totalitari.
— Va ..........olcar la ..........iga de l’esta..........le i va re..........entar els tu..........s de la ta..........erna.
— Este..........e muntà un a..........et de Nadal que pesa..........a una arro..........a.
— Els ra..........es i les fa..........es són ..........erdures ideals per a fer un ..........on ..........ullit.
— L’a..........i tenia una ..........erruga al lla..........i superior.
— La go..........ernadora de Còrdo..........a era una senyora molt es..........elta.
— Aquell xic que du la si..........ella roja és molt espa..........ilat.
— Si ..........ols que arri..........em a la ri..........a, hauràs de ..........ogar.
Efluvi: Emanació de partícules molt fines que desprén un cos.
Les consonants vibrants
Fixeu-vos en les grafies marcades amb negreta en els embarbussaments següents:

Per la carretera roja de la Font Roja passa un carro carregat de garrofes.

Per la carretera, un carreter porta un carro amb quatre rodes. Per la carretera, un carreter
descarrega les quatre rodes.

Normalment no solem tenir problemes d’escriptura per a l’alveolar vibrant simple (r) i l’alveolar
vibrant múltiple (r a principi de paraula i després de consonant, i rr quan apareix entre vocals).
No obstant això, hem de tenir en compte que, seguint determinats prefixos, hi ha casos en què una
sola r queda entre vocals tot i que representa el so de l’alveolar vibrant múltiple rr: suprarenal,
contrarèplica, arítmia, etc.

Activitats

◙ Completeu les frases següents amb les grafies adients:

a) A Is.......ael, el p.......oblema de la violència s'hau.......ia de ........esoldre per la via del diàleg.

b) Mira quina ca.......a més bonica! .......esulta i.......esistible.
c) Se....... i.......esponsable és dive.......tit, semp.......e que la i.......esponsabilitat p.......òpia no
atempte contra l'equilib.......i emocional i nerviós de companys, amics i familia.......s.
d) Se....... i.......eve.......ent és una mane.......a com una alt.......a de .......econéixe....... l'obligació de
la .......eve.......ència.
e) Josep Pla va t.......eballa....... com a co.......esponsal a Pa.......ís.
f) Se n'ana.......en a viu.......e a l'extra.......adi de València.
g) Van fer un viatge a Man.......esa, capital de la comarca del Bages.
h) El ca.......àcte....... d’una pe.......sona -això que en diem el ca.......àcte....... d'una pe.......sona-
coincideix plenament amb el ca.......àcte....... que els alt.......es espe.......en d'aquesta pe.......sona,
és a di......., el ca.......àcte....... que, pe....... això mateix, li .......esulta més .......endible en les
.......elacions socials.
i) No puc comp.......end.......e que la gent es desp.......enga dels a.......b.......es pe....... guanya.......
dine......s, amb la pob.......a excusa de la necessitat del ca.......tó.
j) Cal que poses o.......d.......e en la teua vida si vols ing.......essa....... a l'o.......de de Sant
F.......ancesc.
k) L’o.......quest.......a que di.......igeix F.......ede.......ic és un autèntic t.......eso....... musical, a
pesa....... que està integ.......ada únicament pe....... ci.......u.......gians.
◙ Les frases següents contenen algunes incorreccions pel que fa a les grafies r i rr. Sabríeu
detectar-les?

a) Aquest medicament es útil per a erradicar l’arrítmia.

b) No se sap ben bé per què, però els antirrepublicans no són precisament antirreligiosos: són, a
hores d'ara, uns espècimens irreals.

c) Instal·lar portes antirrobatori pot ser, segons en quin cas, una activitat antirreglamentària.

d) El vaccí antirràbic no té necessàriament efectes antirraquítics.

e) Cal contrarrestar l’atac dels contrarrevolucionaris.

f) Tingues-ho present: sempre hi haurà algú que en sabrà més que tu de birreactors, birrefringents
o glàndules suprarrenals.
La grafia H
La grafia H no representa, normalment, cap so: home, vehicle, història, exhibició, etc.

Per tant, no representa tampoc cap fonema en algunes grafies antigues de cognoms, darrere de c:
Benlloch, Domènech, Llach, Lluch, etc. que es pronuncien amb [k] final.

La lletra H representava en llatí —com actualment en anglés, alemany, etc.— un fonema aspirat.
En la nostra llengua la grafia H manté encara aquest valor en:

—Onomatopeies: ¡ha, ha, ha!, ¡he, he, he!, ¡ehem!, etc.

—Paraules manllevades de llengües que tenen aquesta h aspirada: Hèlsinki, Hong Kong, Hawaii,
hall, etc.

En general, moltes llengües romàniques fan un ús semblant de la grafia H. La comparació amb

altres sistemes lingüístics, com ara el castellà, ens ajudarà moltes vegades a determinar-ne l'ús.
Això no obstant, cal tenir present la grafia correcta, entre altres, de les següents paraules:

hivern, hivernar, hivernacle, etc.

ham
hissar, hissada, hissem, etc.
harmonia, harmònic, harmònica, filharmònica, etc.
ahir, despús-ahir, abans-d’ahir, etc.
haca
huit, huitanta
subhasta, subhastar, subhastat, etc.
subtrahend
hexàgon, hendecasíl·lab, etc.
orfe, òrfena, orfenat, etc.
orxata, orxateria, orxater, etc.
os, osset, ossamenta, etc.
ou, ouera, oval, etc.
Rin
Osca, Maó, Munic, Zuric
truà
benaurat, malaurat
abillar
cacau, cacauet, cacauera, etc.
coet, coeter, etc.
Activitats

1. Col·loqueu una de les paraules següents en els buits de cada frase:

herbolari, hostal, humor, habitació, havia, hereu, vehicle, exhibició

- L’............................... del barri m’ha recomanat una infusió de til·la.

- Hui hem anat a una .............................. de cotxes antics.
- No sé qui ha dormit a la meua ............................
- Tot el dia hem tingut molt bon ...........................: hui és festa.
- És més barat dormir en un ................................
- M’han nomenat ................................ de la fortuna del meu iaio.
- Després de desdejunar-me, he agafat el ............................. per anar a l’escola.
- No hi ............................ ningú a la ciutat durant el mes de juliol.

2. Escriviu, si cal, la grafia h en els buits de les frases següents:

- He aprés a fer una salsa de caca.........uet boníssima.

- He aprovat l’assignatura d’..........armonia al conservatori.
- Voleu vindre amb nosaltres a la sub...........asta de quadres de Miró?
- L’...........rxata és una beguda ben digestiva.
- Els índexs d’.............igiene han augmentat en els últims anys a ..........ong
Kong.
- La direcció de l’.............rfenat ha canviat.
- En Atletisme, l’............ectòmetre es considera la prova reina de la velocitat.
- S’ha comprat una banyera d’............idromassatge d’última generació.
- Hi ha medicaments ........omeopàtics que aconseguixen apujar les defenses de
l’organisme.
Les nasals: m, n i ny

Endevina, endevinalla...
Què es troba
en un mes una vegada
en una setmana una vegada
i dues en un moment?

Les grafies m i n no solen presentar dificultat sobretot quan van davant de vocal (mà, nota), però sí pot
haver-hi confusió al final de paraula (examen, mengem) i, sobretot, quan van davant de consonant. Per
això, cal recordar les regles següents:

Escrivim m davant de: Excepcions:

B combat, embotit, simbolisme

P campanya, simposi, simpàtic

M commoure, commoció, commutar Paraules compostes: tanmateix, enmig...

F amfibi, amfiteatre, càmfora En els prefixos:

- con: confessor, conferència, confiança...
- en: enfarinar. enfiladissa, enfront...
- in: infàmia, infant, infern...
- altres paraules com: fanfarró, benefactor...

Escrivim n davant de: Excepcions:

v envoltar, convocatòria, conveni circumval·lació, triumvirat, tramvia...

n ennuvolar, quinquenni, Anna

1. La grafia d’algunes paraules: somriure, premsa, empremta...

2. En els aplecs -mpt-, -mpc- la p generalment és muda: assumpte, atemptar, comptabilitat, símptoma, prompte,
temptació, redempció...

3. L’escriptura i la pronúncia de les paraules pneumàtic i mnemotècnic.

4. L’escriptura d’algunes paraules que habitualment poden causar confusió per la seua
semblança fonètica:
conte: narració breu
comte: persona que posseeix un títol nobiliari
compte: acció de calcular

Convé recordar que el dígraf ny sona igual que la grafia simple modificada del castellà ñ i que, per
tant, les paraules codony, alemany, Galvany, company, no s’han de pronunciar *codoni,* alemani,*
Galvani,* compani.
Activitats
♦ Relacioneu amb fletxes els prefixos amb aquelles paraules amb què pugnen formar nous verbs i
escriviu-los a continuació:

Prefixos Paraules Verbs derivats

prova
con-
pitjor

vell

córrer

magatzem
en-
vàlid

mut

so

llum
in-
cloure

gros

boira

raó

♦ Ompliu els espais buits amb les paraules que els corresponguen: conte, comte i compte.

a) Els ........................ que més m'agraden son aquells que parlen de prínceps i princeses.

b) Ja he perdut el ....................... dels diners que m'he gastat en discos.

c) Demà obriré un ........................... corrent bancari a l’oficina nova.

d) Coneixes el mite del ........................ Arnau? Sí, és un personatge sobre qui s’han escrit cançons,

poemes, llegendes, rondalles...

e) La televisió fa que cada dia els més menuts lligen menys .........................

f) Has de tenir en ........................... aquest fet.

g) Hi havia una vegada un ........................ que estava molt trist perquè havia perdut la seua esposa...
♦ Completen els espais buits de les frases següents amb les grafies m, n, ny o mpt.

a) Al nou bar del xa..........frà de ma casa, el jove ca..........brer es va fer un e.........bolic i..........mens: ens

va servir un gran plat d’e...........botit i tomaca amb oli en lloc d'unes torrades amb co..........fitura de

pi..........a.

b) He ensenyat a la meua amiga Ge.........a a fer gelat de casta...........a i ca............ella.

c) He llegit en la pre.........sa que l’ate...........tat de la set.........ana passada co...........ocionà el maquinista

del tra........via.

d) Lluís és l’e........veja de la classe: és un alu...........e i..........illorable. En ca.........vi, el seu germà menut

no estudia gens: sols li agrada la gi..........àstica i sobretot el te.........is.

e) Pro........te inauguraran la circu.........val·lació que co.........ecta la ra........bla a.......b el para.......i.......f de

la Universitat. És una avinguda i.........ensa i su........uosa e........mig de la ciutat.

f) El trio........f de l’equip local els co........vertirà en ca.......pions. En ca.......vi, l’e...........pat els

e.........fonsaria.
Les grafies L / L·L / TL / LL / TLL
Si aquests sons s’anomenen laterals és perquè l’aire passa pels espais que queden als dos costats de la
llengua. Hi ha dos fonemes laterals:
—l’alveolar: la llengua toca els alvèols: lavabo, labor, bèl·lic, guatla, etc.
—el palatal: la llengua toca el paladar: llebre, rotllo, etc.
Ni la consonant lateral alveolar L, ni la palatal LL presenten cap problema en qualsevol posició. La
resta de grafies tant alveolars —L·L, TL— com palatals —TLL— s'anomenen geminades i es
pronuncien duplicant, o allargant, la darrera consonant del dígraf i, per tant, sense pronunciar la T.

La L·L
Escrivim L·L:

— En un gran nombre de cultismes presos del llatí, sobretot els que comencen per:
al·l-: al·ludir, al·lèrgia, etc. il·l-: il·lusió, il·legal, il·legítim, etc. col·l-: col·legi, col·locar,
col·lecció, etc. gal·l-: gal·lés, gal·lesa, etc. mil·l-: mil·lenari, mil·lèsima, etc. sil·l-: síl·laba,
etc.

— En paraules acabades en:

-el·la: mortadel·la, novel·la, etc.
-il·la: goril·la, clorofil·la, etc.
-il·lar: cavil·lar, destil·lar, etc.

— En paraules cultes que tenen un altre mot relacionat, d’evolució popular, amb ll: metàl·lic
(metall), axil·lar (aixella), cerebel·lós (cervell), pel·lícula (pell), etc.

— En algunes altres paraules com: anul·lar, apel·lar, bèl·lic, cal·ligrafia, el·lipse, excel·lent,
instal·lació, intel·ligent, libèl·lula, medul·la, mol·lusc, nul·la, pàl·lid, paral·lel, pol·len,
pol·lució, rebel·lia, satèl·lit, sol·licitar, tranquil·litat, etc.

La TL
Escrivim TL en unes poques paraules d’evolució popular:
motle, atleta, atles, atlàntic, ametla, espatla, guatla, etc.

La grafia TLL
La grafia TLL representa el so geminat de la lateral palatal: rotllo, enrotllar, ratlla, ratllar,
bitllet, butlletí, desenrotllar, etc.
ACTIVITATS

1. Escriu la paraula antònima de les que apareixen a continuació:

a. Lògic:...................................
b. Localitzable: ..................................
c. Limitat:.........................................
d. Lícit:...............................................
e. Legalment:....................................

2. Completa les frases següents amb la grafia lateral que corresponga:

- Va actuar en tot moment amb inte.......gència i tranqui......itat.
- Hi ha un mi........er de so........icituds d’admissió de matrícula.
- Assegut en un banc sense respa.........er veia els ame..........ers en flor.
- Han insta........at uns satè..........its d’observació terrestre a l’espai este........ar.
- Els seus escrits reve........en un coneixement profund de la .......engua.
- L’i..........ustre conferenciat va fer una a.........usió a aquest tema.
- Hui m’han donat el bu........etí de notes i estic molt contesnt amb les notes
obtingudes.
- La reunió de caps d’estat tindrà lloc a Brusse..........es.
- M’agradaria que l’escaio.........ista refera eixa mo.........ura.
- Era una jove d’una e.........egància extraordinària i una e.........ocució
exce.........ent.
- Tinc i.......usions, però no necessite rebe.........ar-me contra res.
- El dit anu..........ar és el quart dit de la mà, situat entre el dit cor i el menut.
- Si compres el bi..........et a través del web, obtindràs un 10 % de descompte.

3. Completa amb l o ll, segons calga:

1. ............engua, ..............ingüista
2. .............ei, ...............egislació, ........................egalitat
3. .............et, ................acti, .................actosa
4. ..........una, .............unar, ..............unàtic
5. ...........ibertat, .............iberal, ...............ibert
6. ...........um, ............uminós, ..........uminiscent, ............uminària
La essa sorda: grafies S (excepte entre vocals), SS, C i Ç

1) Fixeu-vos que la terminació que indica superlatiu s’escriu amb SS:

-íssim: bellíssim, grandíssim, fortíssim, etc.
-íssima: bellíssima, poquíssima, elegantíssima, etc.
-íssims: vellíssims, antiquíssima, vellíssims, etc.
-íssimes: vellíssimes, amplíssimes, complicadíssimes, etc.

2) S’escriu amb SS, així mateix, el morfema de femení: -ESSA:

-essa: alcaldessa, metgessa, etc.
-esses: jutgesses, sastresses, etc.

3) I també les paraules acabades en:

-gressió i -gressor: agressió, transgressor...
-missió i -missor: admissió, emissor...
-pressió i -pressor: expressió, compressor...

4) Com a norma general, escriurem amb –ss els plurals de les paraules acabades en AS, ES i OS:
pas – passos
escàs – escassos
congrés – congressos
espés – espessos
os – ossos
gos – gossos

5) Observeu que escrivim amb C les paraules que acaben en:

-ància: elegància, importància, abundància, etc.
-ència: València, presència, ciència, intel·ligència, etc.

I amb Ç les paraules formades amb els sufixos:

-ança: esperança, confiança, fiança, lloança, etc.
-ença: coneixença, creença, aparença, condolença, etc.

6) També s’escriuen amb Ç els adjectius acabats en -AÇ, -IÇ i -OÇ: audaç, feliç, veloç, feroç, etc.
La essa sonora: grafies S (entre vocals), Z i TZ

1) Convé assenyalar que s’escriuen amb S els següents substantius:

Acabats en -sió
cohesió, decisió, explosió...

Acabats en -si
anàlisi, crisi, dièresi, hipòtesi, oasi, parèntesi, tesi...

Acabats en -esa
Qualitats: puresa, noblesa, bellesa, tendresa...

2) Com a norma general, escriurem amb S intervocàlica els plurals de les paraules acabades en -
IS i -US:

permís – permisos
autobús – autobusos

3) Així mateix, cal dir que presentaran també una S intervocàlica el femení i els plurals dels
adjectius acabats en -ÓS i els gentilicis i participis en -ÉS:

plujós – plujosos
pantanós – pantanosos

romanés – romanesa – romanesos – romaneses

gal·lés – gal·lesa – gal·lesos – gal·leses

4) A més, utilitzem la -Z en els casos següents:

1. A principi de paraula: zebra, zero, zoològic, zona...

2. Darrere de consonant: catorze, colze, quinze...
3. Entre vocals: amazona, ozó, trapezi...

5) Finalment, els verbs acabats en -ITZAR s’escriuen amb -TZ:

comercialitzar, harmonitzar, popularitzar, realitzar...

EXERCICIS
♦ Ompli els buits de les sèries següents:

Masc. Singular Fem. Singular Masc. plural Fem. Plural

dolça

capaç

feliços

atroces

descalça

blavosa

angleses

grisos

esposa

gosses

ós

russa

rossos

♦ Posa la grafia que calga, per tal de representar el fonema essa sorda /s/:

feli...... ......ent can.....ó disfre.....a facilí.....im convén.....er

mar...... ......igró ......istella pi.....arra sen.....er constàn.....ia
......irera llen......ol pla......a dan.....a fa.....ana agèn.....ia
pe......a peda...... ofi......ina emi.....ió di.....o.....iar jutge.....a
Les palatals sonores: g / j, tg / tj
Proveu de dir aquest embarbussament tan ràpidament com pugueu:

Setze jutges d’un jutjat

mengen fetge d’un penjat.
Si el penjat es despenjara,
es menjaria el fetge
dels setze jutges que l’han penjat.

Els sons en què es basa aquest embarbussament s’anomenen palatals sonors perquè, a l’hora
d’emetre’ls, aproximem la llengua al paladar (palatal) i fem vibrar les cordes vocals (sonor).

◙ Pel que fa a les normes ortogràfiques, escrivim amb j/g:

- Davant de a, o, u escrivim sempre j: jardí, jota, jugar, batejar, rajola, ajuda, menjar, enjogassat,
conjunt...

- Davant de e, i escrivim normalment g: gener, girafa, agència, àgil, àngel, enginyer...

En canvi, cal recordar que hi ha unes quantes paraules en què escrivim j davant e:

a) paraules en què hi ha els grups -jecc- i -ject-: injecció, objecció, projecte, subjecte...

b) noms hebreus com Jesús, Jeremies, Jerusalem i derivats.

c) les paraules jersei, jeroglífic, jerarquia, majestat i derivats.

◙ A més, escrivim els dígrafs tj/tg:

- davant de a, o, u escrivim tj: lletja, pitjor...
- davant de e, i escrivim tg: formatge, paisatgista...

Només hi ha un cas en què podem dubtar a l’hora d’escriure j/g o tj/tg: quan el so apareix entre
vocals. En aquest cas, la millor ajuda és un bon diccionari, però també us pot anar bé recordar
aquest recull de les paraules més usuals que escrivim amb tj/tg:

a) les acabades en -atge, -etge, -otge, -utge, com viatge, metge, rellotge o jutge;

b) els verbs desitjar, enutjar, espitjar, jutjar, rebutjar, trepitjar, viatjar;

c) les paraules calitja, corretja, lletja, platja, llotja, mitja, mitjà, natja, petja, platja i sutja.
Activitats

► Ompliu els espais buits de les paraules següents amb j/g, tj/tg segons convinga:

a) ..........irafa g) ob.........ecte m) passe.........ar s) ima..........e

b) pla........es h) .........uliol n) pro.........ectar t) missa.........e

c) .........ermà i) via.........e o) .........ulivert u) in.........ecció

d) .........ove j) ob.........ectiu p) en.........inyer v) corre.........ir

e) pu.........ol k) pi.........ama q) fre.........ir x) .........espa

f) .........ardí l) .........imnàs r) .........eroglífic z) tar.........eta

► Canvieu el nombre de les paraules següents:

ex.: platja: platges.

1. pluges: 7. neteges:

2. lletja: 8. natges:

3. boges: 9. granja:

4. roja: 10. enveja:

5. mitges: 11. taronja:

6. llotja: 12. corretja:

► Ompliu els espais buits d’aquestes frases amb j/g, tj/tg segons convinga:

a) L’ob........ectiu d’aquest pro........ecte és saber la mi........ana d’edat de la .........ent que

ve al .........imnàs.

b) ..........esús, ..........eremies i ..........osué són noms molt freqüents entre els ..........ueus.

c) Esbrinar què desi..........a una persona bo..........a és com resoldre un ..........eroglífic.

d) Si volem fer el via..........e durant el mes de ..........ener, cal que comencem a preparar

el tra..........ecte ..........a.

e) Quan el meu ..........ermà ma..........or s’enu..........a per alguna cosa és pi........or que un

salva..........e.

f) ..........eroni va fer una ob..........ecció a les propostes realitzades per l’a..........untament.

Les palatals sordes x, ix, tx, ig

Les consonants palatals sordes es representen de la manera següent:

Grafia Posició Exemples

A principi de mot xop, xocolate, xalet,

xantatge, xapa, xampinyó
X (ch castellana)

Entre consonant i vocal panxa, orxata, ganxo,

carxofa, arxipèlag

A final de mot Barx, Elx

IG (ch castellana) Només a final de mot safareig, mareig, passeig,

sorteig, puig, enuig

Enmig de mot, sempre motxilla, petxina, gaspatxo,

TX (ch castellana) entre vocals clòtxina, botxí, escletxa.

A final mot, darrere vocal, empatx, escabetx, sandvitx,

quan els derivats tenen tx capritx

Excepcionalment, en txec, txistera1, però xacolí

posició inicial en manlleus

La x també pot representar els sons següents:

Entre vocals boxa, saxòfon (o saxofon),

sexe, flexió, luxe

X (ks) Entre vocals i consonant excèntric, excepció, excés,

excel·lent

A final de mot apèndix, vèrtex, influx,

convex, fix, índex, prefix

1
Pala que s’utilitza en el joc de la pilota basca. “Copalta”: capell de copa alta (cast. “chistera”).

Darrere de ex- seguit de
X (gz) vocal (amb h o sense)
exhibició, èxode, exacte,
examen, exemple, exèrcit,
exhibir, exigent, exhortar,
exili, èxit, exòtic, hexàgon,
existir

A principi de mot (uns Xàbia, Xàtiva, Xeraco,

quants en son topònims) Xeresa, Xixona, Xúquer,
X xaloc, xarop, xemeneia,
xenòfob, xeringa, xifra,
Xavier, xiprer, xilòfon

Després de i o de u cuixa, feixuc, eixida,

(formen o no diftong) queixa, greix, servixen
enmig de mot o a final de
mot

Remarques
• S’escriuen amb s i no amb x, els mots següents: espolsar, esplanada, esprémer, espoliar2,
estendre, estrany, estranger, estrényer, espectacle (En canvi expectar, expectació).

♥ Ompli els buits amb la grafia adequada x, ix.

a) El xic és molt e.......erit, ha pescat moltes an......oves amb el va.......ell.

b) Semblava ......imple perquè solament menjava ......ocolate i madu.......es.

c) A les reba........es compraren unes cadires de re...eta.

d) Amb el .......àfec que caigué va arribar a casa ben ......op.

e) Pun......a'm, però a la pan......a no.

f) No .......afeu el lle......iu perquè vos tacareu.

g) De......a'm un moment els cli.......és de les fotografies i el gui......

h) Agafen el pe....... amb .......ar......a.

i) Després dels ru......ats i .......àfecs, ha tornat la .......afogor.

l) Duia a la Ca......a d'Estalvis de .......àtiva un fe....... de bitllets i uns .......ecs.

m) ...avier era un expert en vi de .......erés, .........acolí i ........ampany.

2
Desposseir algú d’allò que li pertany
♥ Totes estes paraules tenen el so (ks) al final, que en uns casos es representa per “x” i en
d'altres per “cs”. Tenint en compte açò, ompli els espais buits.

comple...... perple......

sufi....... vèrte.......

gro....... àne.......

po........ flu........

anne........ rela.......

índe....... màne.......

ru........ fi......

♥ Posa les grafies adients tx, ig, g, tj, tg ais buits de les paraules.

a) Un co.......e de fabricació ........eca.

b) He comprat remola........a i també alguna pano........a.

c) Em va esqui........ar amb el ra........ de la font.

d) Si sents que xiulen les eixides, fu........ corrents i no et quedes al m.......

e) Es va encapri.......ar d’un fi.......er de color ro.........

Les oclusives p/b, t/d, c/g

Les oclusives es classifiquen en bilabials (b, p), dentals (d, t) i velars (g, k); i poden ser sordes (p,
t, k) i sonores (b, d, g). A principi de síl·laba la distinció entre sorda i sonora és clara, i per tant,
no hi ha cap problema ortogràfic: pota / bota. En canvi a fi de mot o de síl·laba tancada
s’ensordixen.

Ortografia de les oclusives

1. A fi de mot i immediatament després de vocal o diftong tònic, en general, se sol escriure p, t, c

encara que els derivats facen b, d, g: cap, cabet, crit, cridar, groc, grogós.

Excepcions

Noms propis Jacob, Carib

B Alguns mots adob, aljub, club, cub,

esnob, tub

Acabats -etud, -itud quietud; solitud, plenitud

Noms propis i topònims Alfred, Conrad, David,

D Bagdad, Belgrad, Madrid.

Alguns mots fluid, fred, sud

Acabats en -gog demagog, pedagog

G Monosíl·labs o aguts buldog, mag, estrateg, reg

2. Al final de mots aguts o plans, darrere de vocal àtona o de consonant, en general, escrivim la
mateixa consonant que trobem als derivats (p, t, c o b, d, g): serp, serpentejar; sang, sangonós;
superb, supèrbia; mèrit, meritòria; sord, sordesa.

Excepcions

En la grafia final d’alguns ànec, càrrec, espàrrec,

mots acabats en -ec feréstec (malgrat els derivats
ànega, carregar,
C esparreguera, feréstega)

En els mots aràbic i fàstic (Però: aràbiga,

fastigós i fastiguejar)
Altres casos

T Al final de tots els treballant, corrent,

gerundis apareixent, vivint, sentint

B Acabats en -fob i en xenòfob, polisíl·lab

-síl·lab

En uns quants mots subtrahend3, examinand,

D difícilment comparables estendard, lleopard,
amb els derivats sumand, tord

Acabats en -fag, -fug i -leg antropòfag, pròfug, pròleg

G Els anglicismes acabats en càmping, míting, pàrquing
-ing

A l’interior de mot

Davant de consonant repte, captar, ceptre

P Compostos de cap-, prop-i capciós, capficat,

Començats per ap-, op- proppassat
apte, aptitud; òptic,
optometria

C En els mots anècdota, acne, aràcnid,

tècnica

En els prefixos ab-, ob-, absolut, obtús, subjecte

B sub-
dubte, dissabte, sobte
En els mots

D Començats per prefix ad- adjectiu, adverbi, adquirir

G Davant d, m, n, g maragda, fragment, digne,

suggeriment

■ Completa amb p o b.

polisíl·la...... super...... ti........

pol... ciclo...... mor.......

3
Quantitat que ha de ser sostreta del minuend
col........ xo....... dra.......

hidròfo....... àra....... ado......

metacar...... monosíl·la........ reto.......

llo....... mio........ xaro.......

galo...... alju....... cor......

■ Posa t, d o Ø.

fre....... ciuta...... podri....... xiule...... pare......

longitu...... confi....... salu........ lleopar...... engoli....

plenitu....... Magnitu....... calamita........ xicle...... flui........

manuscri........ gremi....... quietu....... trenca....... gratitu.......

clo........ retar..... premi....... joventu...... acor.......

mortalda...... bro....... soleda....... far...... virtu......

òxi........ fecun........ baluar....... absur...... moribun......

■ Les paraules següents acaben totes en el so [k] darrere de vocal, però les grafies són
diferents. Classifica-les segons siguen agudes o planes:

batec, amic, antropòleg, melic, decàleg, càstig, nàufrag, pessic, llampec, meteoròleg, llimac,
pròleg, sociòleg, cartílag, biòleg, centrífug, anàleg, sarcòfag.

a) L'última síl·laba és tònica (agudes):

b) L'última síl·laba és àtona (planes):

c) Les agudes (tenen vocal tònica) s'escriuen amb ............ final.

d) Les planes (tenen vocal àtona o consonant) s’escriuen amb ............ final.
■ Completa amb p/b, t/d o g/c.

a) Aquell norue...... és provinen....... d’un clima humi...... on fa mol....... de fre.......

b) Tin...... molta se.......; em refrescaré beven....... uns quan........s glo........s d'aigua de l'alju.......

c) Fa fàsti....... el líqui........ que ix d'este tu...... tan bru........ que hi ha al pra.......

d) El comandamen........ alia......, ha ordena........ que es bombardege Belgra.......

e) El su...... d'aquell país és càli......., però el nor...... és mol...... gela......

f) La gen...... creia veure el dra...... vora la muntanya de les fa.......es.

g) El pedago........ explicava al seu educan........ la diferència entre subtrahen........ i suman.......

h) No conce........ els teus su.......terfugis, em trenquen tots els esquemes.

i) Més que profun........., jo diria que és un escri........tor.

j) El condemnat va a......ceptar la sentència amb resi.......nació.

k) Aquell xicot sor...... ha tingut molta sor..... amb el color ver.......