Professional Documents
Culture Documents
Segons quines zones del nostre domini lingüístic, en uns indrets es fa distinció fònica entre els
dos sons (bilabial la B, labiodental la V), mentre que en d’altres s'ha produït una neutralització i
tant B com V són pronunciades de la mateixa manera: [b]. En aquests indrets, per tant, fan sonar
igual parelles de paraules com:
vellesa — bellesa
veure — beure
visó — bisó
1. Escrivim B:
2. Escrivim V:
3. Les paraules d'una mateixa família lèxica s’escriuen amb la mateixa grafia:
Atenció, però, als anomenats pseudo-derivats o falsos derivats: paraules relacionades pel que fa
al significat, però no pel que fa a l'evolució, raó per la qual tenen grafies diferents:
TOPÒNIMS
Àlaba, Biscaia, País Basc, Sèrbia, Anvers, Còrdova, l'Havana, Savoia, Vesuvi...
ANTROPÒNIMS
Vladimir, Esteve...
OFICIS I ESTATS D’UNA PERSONA
advocat, avi, savi, baró, trobador...
ANIMALS
cavall, tàvec o tavà, vedell, voltor, corb...
PLANTES
avet, trèvol, civada, endívia, fava, rave, berbena, saba...
VERBS
vogar, haver, travar, espavilar, gravar, provar, envestir, canviar, arravatar, avorrir, avortar,
cavalcar, beure (bevem), deure (devem).
bolcar, rebolcar, oblidar, rebentar, trobar, arribar.
ADJECTIUS
covard, esvelt, savi, basc, calb, corb, mòbil, desimbolt...
ALTRES SUBSTANTIUS:
govern, llavi, núvol, pavelló, raval, sivella, alcova, vernís, bava, almívar, rovell, arrova,
caravel·la, cascavell, gavatx, gavardina, taverna, vaixell, canvi, gavany, gleva, javelina, bena
(tira de fil), berruga, riba, baf, beina, biga, comboi...
— Les fruites en almí..........ar poden constituir un can..........i con..........enient per a les postres.
— ..........as dir que no tro..........a..........es la ..........ena i esta..........a a la farmaciola.
— Con..........é que ..........usques ..........ernís de ..........aixell perquè té una conser..........ació més
..........ona.
— El desim..........olt ad..........ocat porta..........a gra..........ades a la cor..........ata les seues inicials.
— Am.......... les pro..........es que passa..........en ..........an poder decidir un can..........i en els
automò..........ils.
— La po..........lació ha..........ia pro..........ocat la caiguda del go..........ern totalitari.
— Va ..........olcar la ..........iga de l’esta..........le i va re..........entar els tu..........s de la ta..........erna.
— Este..........e muntà un a..........et de Nadal que pesa..........a una arro..........a.
— Els ra..........es i les fa..........es són ..........erdures ideals per a fer un ..........on ..........ullit.
— L’a..........i tenia una ..........erruga al lla..........i superior.
— La go..........ernadora de Còrdo..........a era una senyora molt es..........elta.
— Aquell xic que du la si..........ella roja és molt espa..........ilat.
— Si ..........ols que arri..........em a la ri..........a, hauràs de ..........ogar.
Efluvi: Emanació de partícules molt fines que desprén un cos.
Les consonants vibrants
Fixeu-vos en les grafies marcades amb negreta en els embarbussaments següents:
Per la carretera, un carreter porta un carro amb quatre rodes. Per la carretera, un carreter
descarrega les quatre rodes.
Normalment no solem tenir problemes d’escriptura per a l’alveolar vibrant simple (r) i l’alveolar
vibrant múltiple (r a principi de paraula i després de consonant, i rr quan apareix entre vocals).
No obstant això, hem de tenir en compte que, seguint determinats prefixos, hi ha casos en què una
sola r queda entre vocals tot i que representa el so de l’alveolar vibrant múltiple rr: suprarenal,
contrarèplica, arítmia, etc.
Activitats
b) No se sap ben bé per què, però els antirrepublicans no són precisament antirreligiosos: són, a
hores d'ara, uns espècimens irreals.
c) Instal·lar portes antirrobatori pot ser, segons en quin cas, una activitat antirreglamentària.
f) Tingues-ho present: sempre hi haurà algú que en sabrà més que tu de birreactors, birrefringents
o glàndules suprarrenals.
La grafia H
La grafia H no representa, normalment, cap so: home, vehicle, història, exhibició, etc.
Per tant, no representa tampoc cap fonema en algunes grafies antigues de cognoms, darrere de c:
Benlloch, Domènech, Llach, Lluch, etc. que es pronuncien amb [k] final.
La lletra H representava en llatí —com actualment en anglés, alemany, etc.— un fonema aspirat.
En la nostra llengua la grafia H manté encara aquest valor en:
—Paraules manllevades de llengües que tenen aquesta h aspirada: Hèlsinki, Hong Kong, Hawaii,
hall, etc.
Endevina, endevinalla...
Què es troba
en un mes una vegada
en una setmana una vegada
i dues en un moment?
Les grafies m i n no solen presentar dificultat sobretot quan van davant de vocal (mà, nota), però sí pot
haver-hi confusió al final de paraula (examen, mengem) i, sobretot, quan van davant de consonant. Per
això, cal recordar les regles següents:
2. En els aplecs -mpt-, -mpc- la p generalment és muda: assumpte, atemptar, comptabilitat, símptoma, prompte,
temptació, redempció...
4. L’escriptura d’algunes paraules que habitualment poden causar confusió per la seua
semblança fonètica:
conte: narració breu
comte: persona que posseeix un títol nobiliari
compte: acció de calcular
Convé recordar que el dígraf ny sona igual que la grafia simple modificada del castellà ñ i que, per
tant, les paraules codony, alemany, Galvany, company, no s’han de pronunciar *codoni,* alemani,*
Galvani,* compani.
Activitats
♦ Relacioneu amb fletxes els prefixos amb aquelles paraules amb què pugnen formar nous verbs i
escriviu-los a continuació:
prova
con-
pitjor
vell
córrer
magatzem
en-
vàlid
mut
so
llum
in-
cloure
gros
boira
raó
♦ Ompliu els espais buits amb les paraules que els corresponguen: conte, comte i compte.
a) Els ........................ que més m'agraden son aquells que parlen de prínceps i princeses.
d) Coneixes el mite del ........................ Arnau? Sí, és un personatge sobre qui s’han escrit cançons,
e) La televisió fa que cada dia els més menuts lligen menys .........................
g) Hi havia una vegada un ........................ que estava molt trist perquè havia perdut la seua esposa...
♦ Completen els espais buits de les frases següents amb les grafies m, n, ny o mpt.
a) Al nou bar del xa..........frà de ma casa, el jove ca..........brer es va fer un e.........bolic i..........mens: ens
va servir un gran plat d’e...........botit i tomaca amb oli en lloc d'unes torrades amb co..........fitura de
pi..........a.
del tra........via.
e.........fonsaria.
Les grafies L / L·L / TL / LL / TLL
Si aquests sons s’anomenen laterals és perquè l’aire passa pels espais que queden als dos costats de la
llengua. Hi ha dos fonemes laterals:
—l’alveolar: la llengua toca els alvèols: lavabo, labor, bèl·lic, guatla, etc.
—el palatal: la llengua toca el paladar: llebre, rotllo, etc.
Ni la consonant lateral alveolar L, ni la palatal LL presenten cap problema en qualsevol posició. La
resta de grafies tant alveolars —L·L, TL— com palatals —TLL— s'anomenen geminades i es
pronuncien duplicant, o allargant, la darrera consonant del dígraf i, per tant, sense pronunciar la T.
La L·L
Escrivim L·L:
— En un gran nombre de cultismes presos del llatí, sobretot els que comencen per:
al·l-: al·ludir, al·lèrgia, etc. il·l-: il·lusió, il·legal, il·legítim, etc. col·l-: col·legi, col·locar,
col·lecció, etc. gal·l-: gal·lés, gal·lesa, etc. mil·l-: mil·lenari, mil·lèsima, etc. sil·l-: síl·laba,
etc.
— En paraules cultes que tenen un altre mot relacionat, d’evolució popular, amb ll: metàl·lic
(metall), axil·lar (aixella), cerebel·lós (cervell), pel·lícula (pell), etc.
— En algunes altres paraules com: anul·lar, apel·lar, bèl·lic, cal·ligrafia, el·lipse, excel·lent,
instal·lació, intel·ligent, libèl·lula, medul·la, mol·lusc, nul·la, pàl·lid, paral·lel, pol·len,
pol·lució, rebel·lia, satèl·lit, sol·licitar, tranquil·litat, etc.
La TL
Escrivim TL en unes poques paraules d’evolució popular:
motle, atleta, atles, atlàntic, ametla, espatla, guatla, etc.
La grafia TLL
La grafia TLL representa el so geminat de la lateral palatal: rotllo, enrotllar, ratlla, ratllar,
bitllet, butlletí, desenrotllar, etc.
ACTIVITATS
4) Com a norma general, escriurem amb –ss els plurals de les paraules acabades en AS, ES i OS:
pas – passos
escàs – escassos
congrés – congressos
espés – espessos
os – ossos
gos – gossos
6) També s’escriuen amb Ç els adjectius acabats en -AÇ, -IÇ i -OÇ: audaç, feliç, veloç, feroç, etc.
La essa sonora: grafies S (entre vocals), Z i TZ
Acabats en -sió
cohesió, decisió, explosió...
Acabats en -si
anàlisi, crisi, dièresi, hipòtesi, oasi, parèntesi, tesi...
Acabats en -esa
Qualitats: puresa, noblesa, bellesa, tendresa...
2) Com a norma general, escriurem amb S intervocàlica els plurals de les paraules acabades en -
IS i -US:
permís – permisos
autobús – autobusos
3) Així mateix, cal dir que presentaran també una S intervocàlica el femení i els plurals dels
adjectius acabats en -ÓS i els gentilicis i participis en -ÉS:
plujós – plujosos
pantanós – pantanosos
dolça
capaç
feliços
atroces
descalça
blavosa
angleses
grisos
esposa
gosses
ós
russa
rossos
♦ Posa la grafia que calga, per tal de representar el fonema essa sorda /s/:
Els sons en què es basa aquest embarbussament s’anomenen palatals sonors perquè, a l’hora
d’emetre’ls, aproximem la llengua al paladar (palatal) i fem vibrar les cordes vocals (sonor).
- Davant de a, o, u escrivim sempre j: jardí, jota, jugar, batejar, rajola, ajuda, menjar, enjogassat,
conjunt...
En canvi, cal recordar que hi ha unes quantes paraules en què escrivim j davant e:
a) paraules en què hi ha els grups -jecc- i -ject-: injecció, objecció, projecte, subjecte...
Només hi ha un cas en què podem dubtar a l’hora d’escriure j/g o tj/tg: quan el so apareix entre
vocals. En aquest cas, la millor ajuda és un bon diccionari, però també us pot anar bé recordar
aquest recull de les paraules més usuals que escrivim amb tj/tg:
a) les acabades en -atge, -etge, -otge, -utge, com viatge, metge, rellotge o jutge;
c) les paraules calitja, corretja, lletja, platja, llotja, mitja, mitjà, natja, petja, platja i sutja.
Activitats
► Ompliu els espais buits de les paraules següents amb j/g, tj/tg segons convinga:
1. pluges: 7. neteges:
2. lletja: 8. natges:
3. boges: 9. granja:
► Ompliu els espais buits d’aquestes frases amb j/g, tj/tg segons convinga:
ve al .........imnàs.
b) ..........esús, ..........eremies i ..........osué són noms molt freqüents entre els ..........ueus.
d) Si volem fer el via..........e durant el mes de ..........ener, cal que comencem a preparar
el tra..........ecte ..........a.
e) Quan el meu ..........ermà ma..........or s’enu..........a per alguna cosa és pi........or que un
salva..........e.
1
Pala que s’utilitza en el joc de la pilota basca. “Copalta”: capell de copa alta (cast. “chistera”).
exhibició, èxode, exacte,
Darrere de ex- seguit de examen, exemple, exèrcit,
X (gz) vocal (amb h o sense) exhibir, exigent, exhortar,
exili, èxit, exòtic, hexàgon,
existir
Remarques
• S’escriuen amb s i no amb x, els mots següents: espolsar, esplanada, esprémer, espoliar2,
estendre, estrany, estranger, estrényer, espectacle (En canvi expectar, expectació).
2
Desposseir algú d’allò que li pertany
♥ Totes estes paraules tenen el so (ks) al final, que en uns casos es representa per “x” i en
d'altres per “cs”. Tenint en compte açò, ompli els espais buits.
comple...... perple......
sufi....... vèrte.......
gro....... àne.......
po........ flu........
anne........ rela.......
índe....... màne.......
ru........ fi......
♥ Posa les grafies adients tx, ig, g, tj, tg ais buits de les paraules.
Les oclusives es classifiquen en bilabials (b, p), dentals (d, t) i velars (g, k); i poden ser sordes (p,
t, k) i sonores (b, d, g). A principi de síl·laba la distinció entre sorda i sonora és clara, i per tant,
no hi ha cap problema ortogràfic: pota / bota. En canvi a fi de mot o de síl·laba tancada
s’ensordixen.
Excepcions
2. Al final de mots aguts o plans, darrere de vocal àtona o de consonant, en general, escrivim la
mateixa consonant que trobem als derivats (p, t, c o b, d, g): serp, serpentejar; sang, sangonós;
superb, supèrbia; mèrit, meritòria; sord, sordesa.
Excepcions
A l’interior de mot
■ Completa amb p o b.
3
Quantitat que ha de ser sostreta del minuend
col........ xo....... dra.......
■ Posa t, d o Ø.
■ Les paraules següents acaben totes en el so [k] darrere de vocal, però les grafies són
diferents. Classifica-les segons siguen agudes o planes:
batec, amic, antropòleg, melic, decàleg, càstig, nàufrag, pessic, llampec, meteoròleg, llimac,
pròleg, sociòleg, cartílag, biòleg, centrífug, anàleg, sarcòfag.
d) Les planes (tenen vocal àtona o consonant) s’escriuen amb ............ final.
■ Completa amb p/b, t/d o g/c.
b) Tin...... molta se.......; em refrescaré beven....... uns quan........s glo........s d'aigua de l'alju.......