Ha: Forma del verb de la 3ª persona singular.

Avuí la Julia a realitzat les pràctiques

a: Preposició que introdueix complement circunstàncial. Marxa a les vuit
És: Verb
Es: Pronom
Sóc: 1ª persona present
Soc: Tros de soca, calçat de fusta, mercat països àrabs
Són: 3ª persona verb ser
Son: Possessiu o acte de dormir
Bé: Adverbi que significa de bona manera
Be: Ovella, lletra
Déu: I Déus quan significa esser sobrehumà
Deu: I Deus quan significa numeral o forma verbal deure
Mà: Extremitat del braç
Ma: Adjectiu possessiu: Ma mare
Més: Adverbi o adjectiu quantitatiu
Mes: Part que divideix l'any
Món: Quan significa univers
Mon: Quan es tracta d'un possessiu
Pèl: Pèls quan es tracta de cabells
Pel: Pels, Contracció preposició per i l'article el. Passarempel pont
Què: Pronom interrogatiu o relatiu precedit de preposició. Què vol? La casa què et vaig dir
Que; Relatiu no precedit. No vull que ho facis. El xiquet que passa pel carrer
Sé: 3ª persona present indicatiu. No ho sé
Se: Pronom feble. No se sap res.
Sí: Sís. Adverbi d'afirmació o paraula sustantivada. Sí que vull. Li he donat el sí
Si: Conjunció condicional o pronom reflexiu. Si vol, aniré. Una obra en si menor.
Sòl: Sòls. Pis, terra
Sol: Sols. Astre. Nota musical o sense companyia
Té: 3ª persona dl singular. Té una empresa
Te: Pronom feble. Infusió, nom de lletra. Els anglesos prenen te.
Ús: Acció de fer servir una cosa. Fer ús de la raó.
Us: Pronom feble. Ara us portem dues caixes.
Vós: Pronom personal fort. Beneita sou vós entre totes les dones.
Vos: Pronom personal feble. Emporteu-vos les revistes.
Per què has vingut? (separat – pregunta, raó)
Perquè m'ha convidat (junt- resposta, causa) equival a ja que. No m'ha atès perquè (=ja que) he
arribat tard. Per què vols venir? (raó)
Per a què vols venir? (amb quina finalitat)

S'escriu l.l
Mots començats amb...
al.l: al.lèrgia, al.licient, al.lució, al.ludir, al.lucinar, al.lot...
il.l: il.lusií, il.legal,il.lès, il.luminar...
col.l: col.legi, col.loqui,col.lapse,col.laborar,col.lecció, col.lega, col.locar...
gal.l: gal.lès, gal.licisme...
mil.l: mil.lenari, mil.lèsima, mil.límetre...
sil.l: sil.logisme, síl.laba, sil.labari...
Mots acabats amb...
-el-la: novel.la, aquarel·la, varicel·la, franel.la, mortadel.la, parcel.la...
-il.la: goril.la, clorofil.la, tranquil.la, til.la, Camil.la...
-il-lar: destil·lar, cavil.lar, vacil.lar, oscil.lar...
-el.lir: impel.lir, expel.lir, repel.lir...

all > al.liaci cabell > capil.lar fallar > fal.lible

ampolla > ampul.lós
aixella > axil.la
cancell > cancel.lar
maixella > maxil.lar
pell > pel.lícula
cervell > cerbel.lós flagell > flagel.lar
corall > coral.lí gallina > gal.linaci
cristall > cristal·lí Llull > lul.lià
metall > metàl.lic moll > mollície

Recordeu que les paraules segënts no duen l.l:

alegria, antelació, celebrar, colador, colomar, colònia, color, columna, elaborar, elegència, galant,
miler, milió, molècula, religió,revelar, selecció, solució...
C Davant E, I
Z Davant A, O, U

És útil recordar l’ortografia de les paraules següents i els seus derivats:

pol·len
al·legoria circumval·lació fal·lera intel·lectual
pol·lució
al·leluia cèl·lula fal·laç intel·lecte
procel·lós
al·legar col·laborar fal·lible intel·ligent
pul·lular
al·licient col·lapse fil·loxera intel·ligència
pupil·la
al·locució col·lecció flagel·lador interpel·lar
pusil·lànime
al·ludir col·lega fumarel·la libèl·lula
putxinel·li
al·lucinar col·legi gàl·lic mal·leable
rebel·lia
al·luvió col·lidir gal·linaci maxil·lar
recol·lecció
ampul·lós col·lisió goril·la medul·la
satèl·lit
apel·lació col·locar hel·lènic metàl·lic
síl·laba
aquarel·la col·loqui idil·li mil·lenari
sil·logisme
Avel·lí compel·lir il·lació mil·lèsim
sol·licitar
bagatel·la constel·lació il·legal miscel·lània
taral·lejar
bèl·lic corol·la il·legítim mol·lície
tel·lur
Brussel·les corol·lari il·lícit mol·lusc
til·la
cal·ligrafia cristal·lí il·limitat nul·la
titil·lar
cancel·lar damisel·la il·lògic oscil·lar
tranquil·litat,
capil·lar destil·lar il·luminar pal·liar
tranquil·la
caramel·litzar el·lipsi il·lús pàl·lid
vacil·lar
caravel·la estel·lar il·lustrar paral·lel
vel·leïtat
cavil·lar excel·lent imbecil·litat parcel·la
vil·la
cel·la expel·lir instal·lar pel·lícula
violoncel·lista

1. Davant de vocal
a) Es representa amb c davant de a, o, u: casa, vaca; Alcoi, colom; curt, peculiar.
b) Es representa amb qu davant de les vocals e, i: enquesta, paquet, querella; enquitranar, màquina, quimera.

2. Davant de diftong
a) S’escriu q davant de la vocal u quan aquesta forma diftong amb la vocal que la segueix: conseqüència,
obliqüitat, quadre, quotidià.
b) S’escriu c davant de la vocal u quan aquesta no forma diftong amb la vocal següent: conspícua, cua,
evacuar, innòcua.

3. Davant de consonant
a) S’escriu c davant d’una altra c o davant de t, s i z: accés, acció; actriu, cactus; dacsa, sacseig; èczema.
b) S’escriu g davant d’una altra g o davant de les grafies d, m i n: burggravi, suggerir; amígdala, maragda;
fragmentar, magma; magnitud, sagnar.
EXCEPCIONS: S’escriuen amb c mots com anècdota, aràcnid, dracma, estricnina, francmaçó, llocnouí, picnic
i tècnic.

4. A fi de mot
a) En paraules agudes en què el fonema /k/ està precedit de vocal, s’escriu c: afalac, batec, pessic, caduc.
EXCEPCIONS: S’escriuen amb g algunes paraules agudes com ara buldog, estrateg, gag, grog (beguda),
mag, mucílag, nurag, reg, tuareg i zig-zag; i les paraules amb la terminació culta -gog: demagog, pedagog.
b) En paraules agudes en què el fonema /k/ està precedit d’una altra consonant o en les planes quan va
precedit de vocal, s’escriu g o c segons la grafia que presenten els derivats:
fang < fangar
llarg < allargar
pelasg < pelasga
sang < sangonós
cartílag < cartilaginós
càstig < castigar
nàufrag < naufragar
pròdig < prodigar

Però:
arc < arcada
blanc < blancor
calc < calcar
porc < porcatera
estómac < estomacal
fàrmac < farmacologia
líric < lírica
pràctic < practicar

EXCEPCIONS: S’escriuen amb c final:

Alguns mots plans com ara ànec (però aneguet), aràbic (però aràbiga),
bròfec (però brofegar), càrrec (però càrrega), càvec (però cavegada),
espàrrec (però esparreguera), fàstic (però fastigós), feréstec (però feréstega), llòbrec (però llòbrega),
mànec (però mànega), préssec (però presseguer), rònec (però rònega), ròssec (però rossegar).
La primera persona del present d’indicatiu de molts verbs: bec (però bega, beguí, beguera); dec (però dega,
deguí, deguera); dic (però diga, diguí, diguera); trac (però traga, traguí, traguera).