Els Indefinits (UPV C2 Valencià)

Mòdul
3. Els indefinits

Introducció ................................................................................................................... 2
3.1 Definició, funció i classificació ............................................................................... 2
3.2 Algú, ningú, u, cadascú/cada u i algun, ningun, un, cadascun/cada un ................ 3
3.3 Uns, alguns, uns quants ........................................................................................ 5
3.4 Cert ........................................................................................................................ 5
3.5 Mateix .................................................................................................................... 6
3.6 Tot .......................................................................................................................... 7
3.7 Cap i res ................................................................................................................. 8
3.8 Altre ........................................................................................................................ 9
3.9 Cada ...................................................................................................................... 10
3.10 Tal ........................................................................................................................ 10
3.11 Mant, altri, qualque, hom, quelcom i sengles ....................................................... 11
3.12 Falsos indefinits ................................................................................................... 13
Resum .......................................................................................................................... 14
Bibliografia .................................................................................................................... 15

1
Servei de Promoció i Normalització Lingüística
Universitat Politècnica de València
Edifici 5F. Camí de Vera, s/n 46022 VALÈNCIA
Tel. +34 963 87 77 08, ext. 77708 • Fax +34 963 87 96 41,
spnl@upv.es
www.upv.es/spnl
Introducció
En aquesta unitat aprofundirem sobre els indefinits. Tractarem els indefinits més
problemàtics i amb els quals fem més errors a l’hora d’escriure i parlar. Als continguts teòrics
haureu de dedicar aproximadament 120 minuts.
Després realitzareu unes activitats autocorrectives, per posar en pràctica el que heu
après, les quals tenen una durada aproximada de 30 minuts.
En acabar, fareu un examen on podreu autoavaluar-vos de tots els continguts que heu
estudiat. La durada de l’examen és d'uns 30 minuts.

3.1 Definició, funció i classificació
Els indefinits pertanyen a la categoria dels quantificadors, juntament amb els numerals
i els quantitatius. Els indefinits indiquen de manera imprecisa o inexacta nocions d’identitat,
quantitat o existència: Ha fet unes declaracions brillants. Si vens algun dia al poble, avisa’m.
Com passa amb els quantitatius, també els indefinits poden funcionar com a especifica-
dors d’un substantiu;; és a dir, com a adjectius (quantificadors nominals) o com a pronoms.
Quantificadors nominals
Singular Plural
Masculí Femení Masculí Femení
un una uns unes
algun alguna alguns algunes
ningun ninguna ninguns ningunes
cert certa certs certes
mateix mateixa mateixos mateixes
mant manta mants mantes
tot tota tots totes
altre altra altres
qualsevol, tal qualssevol, tals
cada un, cadascun cada una, cadascuna
ambdós ambdues (ambdós)
tots dos totes dues
uns quants unes quantes
diversos diverses
nombrosos nombroses
diferents, sengles
cada, cap
2
Tel. +34 963 87 77 08, ext. 77708 • Fax +34 963 87 96 41,
spnl@upv.es
www.upv.es/spnl

Pronoms indefinits
u, algú, ningú, tothom, altri, cada u, cadascú, hom, quelcom, res

3.2 Algú, ningú, u, cadascú/cada u i algun, ningun, un, cadascun/cada

un
Algú, ningú, u, cadascú/cada u
• Les formes algú, ningú, u, cadascú/cada u (sense n final) tenen un valor pronominal i
un valor genèric referit a «persona en general» i no a cap persona en concret: ningú (cap
persona), algú (alguna persona), u (una persona), cadascú/cada u (cada persona);; és a dir,
sempre van referits a persones i són invariables:
Algú anirà al cap d’esports.
Cadascú va a la seua.
Ningú vol venir amb mi.
• La forma pronominal clàssica u (paral·lela a ningú, algú i cadascú/cada u) es manté en
valencià, encara que en altres parlars s’ha reemplaçat per la forma un: Si u (o un) et demana
un favor... Amb ell em passa que de vegades u (o un) no sap què dir.
• No és correcte l’ús de l’indefinit *algú per a indicar «una persona important»: El teu
germà es creu que és important. (i no *El teu germà es creu que és algú.)

3
Tel. +34 963 87 77 08, ext. 77708 • Fax +34 963 87 96 41,
spnl@upv.es
www.upv.es/spnl
Algun, ningun, un, cadascun/cada un
• Les formes algun, ningú, un, cadascun/cada un (amb n final) funcionen com a adjectius
(complements del nom):
Mireu si queda algun alumne a classe. (Mireu si queda algú a classe. → pronom)
Cadascun dels xiquets duia un llibre. (Cadascú duia un llibre. → pronom)

A diferència dels pronoms (algú, ningú, u, cadascú/cada u) aquestes formes (algun, nin-
gun, un, cadascun/cada un juntament amb cap) van referides a una persona concreta que
coneixem pel context o perquè ja ha aparegut en el text o la conversa. Per això, poden
combinar-se amb de nosaltres, de vosaltres i d’ells:
Cap de nosaltres té entrades per al partit
Algun de vosaltres sap a quina hora comencen les sèries de 1.500?
Un d’ells ha punxat abans de l’ascensió.

Si s’elideix de nosaltres, de vosaltres i d’ells, és a dir, si l’especificació se sobreentén, els
indefinits un, algun, cadascun, etc., poden fer de pronoms: Eren cinc germans;; cadascun
estudiava medicina (= cadascun d’ells).
• No s’ha d’usar algun, alguna en oracions negatives amb el valor de cap ni tampoc en
expressions afirmatives amb el sentit de un poc:
No pogué trobar cap resposta. (i no *No pogué trobar alguna resposta.)
Tinc un poc / una mica de pressa. (i no *Tinc alguna pressa.)
• Un pot ser indefinit o numeral:

Albert és un estudiant molt bo. (indefinit)
Dona’m un full. (numeral)

4
Tel. +34 963 87 77 08, ext. 77708 • Fax +34 963 87 96 41,
spnl@upv.es
www.upv.es/spnl
3.3 Uns, alguns, uns quants
• Amb un substantiu en plural vagament determinat s’usa uns: Han comprat uns llibres
molt interessants.
• Però si el substantiu no és gens determinat, no s’hi posa: Han comprat llibres (i no *han
comprat uns llibres).
• No s’ha de confondre uns, unes amb alguns, algunes ni amb el quantitatiu uns quants,
unes quantes:
Es van trobar fa algunes / unes quantes setmanes (*Es van trobar fa unes setmanes).
Des de fa uns quants anys, es dediquen a conscienciar el barri (*Des de fa uns anys, es
dediquen a conscienciar el barri).
Podeu revisar algunes d’aquestes qüestions en el vídeos Els indefinits cada, cadascú i
cadascun i Els indefinits algú, algun (i flexió) i alguna cosa. Pràctiques.
3.4 Cert
• Sol anar precedit per un quan va en singular: Sembla que batre la marca mundial im-
plica una certa quantitat de diners.
• Es prescindeix del mot un tant en plural (Certs corredors no han complit el codi ètic.)
com en una sèrie d’expressions (certa persona, en certa manera, fins a cert punt) .

5
Tel. +34 963 87 77 08, ext. 77708 • Fax +34 963 87 96 41,
spnl@upv.es
www.upv.es/spnl
3.5 Mateix
• Presenta flexió completa: mateix, mateixa, mateixos i mateixes. Gairebé sempre funci-
ona com a adjectiu, tot i que de vegades es pot emprar com a pronom i aleshores és inva-
riable: Sempre conta el mateix.
• Anteposat al nom és equivalent a idèntic:

Jugaran els mateixos futbolistes que en el darrer partit.
Complim anys el mateix dia.
Tenim les mateixes idees polítiques.
• Posposat al nom o a un pronom té un valor emfàtic i és equivalent a en persona, pre-
cisament, exactament, o també a fins i tot o a per exemple:
Ella mateixa podria encarregar-se'n.
El van agafar a la frontera mateixa/mateix.
La directora mateixa/mateix estava molt preocupada per la situació.
Qui xutarà el penal? El davanter mateix.
Com es veu en els exemples segon i tercer, quan es posposa a un nom, mateix pot ser
invariable, encara que també pot concordar (en gènere i nombre) amb el nom que modifica.
De fet, la concordança és la solució més habitual.
Amb els pronoms personals forts, generalment es fa la concordança:
Ell mateix ha reconegut les seues accions.
Sara, tu mateixa has dit que podries superar la teua marca personal.
Carme sempre parla de si mateixa.
Els xics ens vam enviar la carta a nosaltres mateixos.
• No es pot usar com a pronom per a evitar repeticions. En aquests casos emprarem
demostratius, possessius o un pronom feble:
Té un gran amic, però sempre en parla malament. (i no *...però sempre parla malament
del mateix)
Vas sol·licitar plaça al col·legi per al teu fill i t’hi van oferir treball. (i no *...i et van oferir
treball al mateix)
Estudiaran les causes de l’erupció del volcà i les seues conseqüències. (i no *i les con-
seqüències del mateix)
Hi ha dos dies de vaga: el primer, el 3 de gener, i el segon, el 27 d’aquest mateix mes. (i
no *...el 27 del mateix)
6
Tel. +34 963 87 77 08, ext. 77708 • Fax +34 963 87 96 41,
spnl@upv.es
www.upv.es/spnl
Podeu repassar les característiques del determinant indefinit mateix i les vacil·lacions
entre els usos de mateix i propi al vídeo de Polimèdia L’indefinit mateix i flexió.
3.6 Tot
• Té sentit de «sencer, complet» (Vaig llegir tot el llibre en una nit;; Han venut totes les
entrades), però és poc genuí l’ús de tot amb sentit de «repetició» o «reiteració»: Cada dia
vaig a treballar (millor que *Tots els dies vaig a treballar).
• És millor utilitzar tot + numeral cardinal que article + numeral cardinal: Tots dos volien
anar al cinema (millor que Els dos volien anar al cinema).
• Si s’usa com a neutre, tot és invariable: La intervenció del diputat va ser tot un espec-
tacle.
• Tot + gerundi. Té un valor de simultaneïtat: Esperaven l’inici del partit tot escoltant mú-
sica (= mentre escoltaven música).
• És sinònim de molt o absolutament quan es combina amb un adjectiu:
El partit estava tot decidit quan faltaven tres minuts per al final.
El dia del teu aniversari, la casa estava tota plena de gent.
• Igual que mig, pot modificar un topònim. En aquest cas, és igualment correcte fer la
concordança de gènere com no fer-la: La celebració del títol recorrerà tot (o tota) València.
El pianista va tocar per tot (o tota) Europa.
Però tot es flexiona necessàriament si el topònim femení va precedit d’article: A l’acte
acudí tota la Vall d’Albaida.
• Tot també pot fer de pronom: Des de fa una temporada tot li ix malament.
7
Tel. +34 963 87 77 08, ext. 77708 • Fax +34 963 87 96 41,
spnl@upv.es
www.upv.es/spnl
3.7 Cap i res
Cap
• És invariable.
• Acompanya elements comptables en frases negatives:

No tingué cap opció. (= ni una)
No va vindre cap pare a la reunió. (= ni un)
• En frases interrogatives i condicionals té sentit d’algun, alguna:

Si teniu cap problema, pregunteu-li-ho. (= algun problema)
Teniu cap qüestió més sobre aquest assumpte? (= alguna qüestió)
• Recorda que no s’ha d’usar cap davant d’elements no comptables en lloc de gens:
No em fa gens de gràcia això. (i no *cap gràcia)
No tinc gens d’interès a veure aquesta pel·lícula. (i no *cap interès)

Res
• És invariable.
• En oracions negatives, amb l’adverbi no, significa «cap cosa»:
No he menjat res. (= No he menjat cap cosa.)
• En oracions interrogatives i condicionals significa «alguna cosa»:
Vols res d’ací? (= Vols alguna cosa d’ací?).
Si necessites res, fes-m’ho saber. (= Si necessites alguna cosa, fes-m’ho saber.)
• Quan res està modificat per un adjectiu, s’usa seguit de la preposició de:
L’esquiador ha caigut d’una manera espectacular, però les proves mèdiques han conclòs
que no té res de preocupant.
• No s’ha de confondre el pronom res amb l’adverbi o adjectiu quantitatiu gens: gens
s’oposa a molt i res s’oposa a tot:
No vull saber res de tu. (= No vull saber cap cosa de tu.) → pronom
No té gens de seny. → adjectiu quantitatiu
No t’estima gens. → adverbi qualitatiu
El teu fill no estudia res. (= no estudia cap cosa, cap matèria, no és estudiant)
8
Tel. +34 963 87 77 08, ext. 77708 • Fax +34 963 87 96 41,
spnl@upv.es
www.upv.es/spnl
El teu fill no estudia gens. (= tot i ser estudiant, no estudia ni una mica)
Pots repassar aquest apartat en el vídeo Els indefinits cap, res i gens i practicar els usos
Els indefinits cap, res i el determinant quantitatiu gens. Pràctiques.
3.8 Altre
• L’indefinit altre (altra en femení, altres en plural) té un sentit totalment indeterminat o
quantitatiu. Quan fa d’adjectiu (davant del nom), generalment apareix precedit de l’article
determinat o d’un altre indefinit:
L’altre dia vaig anar al cinema.
L’eixida falsa és de l’altre nadador.
Si no es produeix cap altre incident, el partit començarà de seguida.
Ha saltat a la pista un altre seguidor.
• Un altre, una altra, uns altres i unes altres tenen generalment un sentit de distinció o de
repetició (un de més, encara un altre més, un altre diferent):
Voldria un altre cafè, per favor.
Ho faré un altre dia.
Aquest llibre ja l’he llegit, deixa’m un altre.
• D’altre (amb flexió d’altra i d’altres) té un sentit partitiu o quantitatiu. Té un valor prono-
minal (es refereix a un substantiu) i està en correspondència amb el pronom feble en:
No m’agrada aquest abric, però de moment no en tinc d’altre (abric).
Aquestes sabates et fan mal, no en tens d’altres? (sabates).
• Quan entre altres acompanya un nom i fa d’adjectiu, s’escriu sense la preposició de,
però si s’usa com a pronom va amb la preposició:
Al sepeli van assistir, entre altres personalitats, els alcaldes de la comarca.
Al sepeli van assistir, entre d’altres, els alcaldes de la comarca.
(i no *Al sepeli van assistir, entre d’altres personalitats, els alcaldes de la comarca).
• En certes construccions en singular, altre es pot usar sol:
9
Tel. +34 963 87 77 08, ext. 77708 • Fax +34 963 87 96 41,
spnl@upv.es
www.upv.es/spnl
- En expressions per a expressar repetició (altra volta / altra vegada):
Altra volta tenim un córner.
- En locucions conjuntives:
D’altra banda, cap pensar que el partit de tornada serà a casa.
Kipchoge no està en forma;; d’altra manera, hauria aconseguit la victòria.
- En construccions disjuntives (un + nom + o altre): En un moment o altre hauran de
traure un davanter si volen remuntar.
- Amb el valor de cap altre: No tindrà altre remei que jugar-se el títol en el tercer salt.
- I en combinació amb gent: Altra gent s’hauria desanimat, però la nostra afició és
incombustible.
- Altres, en plural, acostuma a anar sol: Altres esprintadors han intentat derrotar-lo i no
han pogut.

3.9 Cada
No té valor intensiu, que s’ha d’expressar amb un, una, uns, unes.
L’equip que ens visita té uns jugadors! Quins fenòmens! ( i no *L’equip que ens visita té
cada jugador!).
Salvador no té trellat, diu unes coses! (i no *Salvador no té trellat, diu cada cosa!).

3.10 Tal
• Acompanya un nom i pot anar precedit o no de un: És difícil d’explicar que el jugador
haja fet (unes) tals declaracions.
• L’ús de tal sol ser més propi del registre formal. En registres més poc formals, un exem-
ple com l’anterior es resoldria de les maneres següents: És difícil d’explicar que el jugador
haja fet aquestes declaracions / unes declaracions així.
10
Tel. +34 963 87 77 08, ext. 77708 • Fax +34 963 87 96 41,
spnl@upv.es
www.upv.es/spnl
• Pot anar sol, amb funció de pronom, en algunes frases fetes: Tal faràs, tal trobaràs.
• Precedit de l’article personal en, té funció de pronom quan volem usar-lo com a exem-
ple d’un nom propi qualsevol: És habitual que els candidats a president del club anuncien
el fitxatge d’en tal o en tal altre com a estrela de l’equip per a l’any que ve.
3.11 Mant, altri, qualque, hom, quelcom i sengles
Hi ha uns quants indefinits que han esdevingut arcaismes (mant, altri, qualque) o que es
reserven per a registres molt formals (hom, quelcom, sengles).
Mant, manta, mants, mantes

• És un adjectiu que significa «molt», «en gran nombre»;; s’usa generalment en singular
però amb valor de plural: Ens hem trobat manta dificultat.
• Es manté ben viu en l’expressió a manta: Hui ha plogut a manta.

Altri
• És invariable i només es pot usar com a pronom referit a persones i en registres molt
formals. Equival a «un altre, uns altres, altra persona». Només pot funcionar com a comple-
ment preposicional (precedit de de, per o per a), mai com a subjecte:
Sempre ho deixa en mans d’altri.
En bombo d’altri, bones maçades
Treballa per a altri.

Qualque
• Significa «algun» i generalment forma part de la locució qualque cosa. És un arcaisme
viu a les illes Balears.

11
Tel. +34 963 87 77 08, ext. 77708 • Fax +34 963 87 96 41,
spnl@upv.es
www.upv.es/spnl
Hom
• Expressa impersonalitat i s’usa quan no es coneix el subjecte o no interessa esmentar-
lo. Equival a es, algú, algun, hi ha qui, n’hi ha que... El seu ús queda limitat a registres molt
formals:
Hom comenta que això no pot ser. (= Es comenta que això no pot ser.)
Hom diu que avançaran les eleccions. (= Es diu que avançaran les eleccions.)
• Precedit d’un, una («una persona qualsevol»), hom es refereix a la mateixa persona
que parla: Un hom, que ja comença a tindre edat... Però en un registre estàndard o col·lo-
quial és preferible usar u/un, una: U/un (o una) necessita un poc de descans després de
treballar.

Quelcom
• S’usa només com a pronom. És la forma genuïna catalana del barbarisme algo, és a
dir, equival a «alguna cosa» o «res» i s’utilitza en oracions afirmatives, interrogatives i con-
dicionals en registres literaris i molt formals: Allò tenia quelcom de rar. Tens quelcom a dir-
me?
- En registres menys formals i en l’àmbit oral és preferible utilitzar alguna cosa en oraci-
ons afirmatives o res en frases interrogatives i condicionals: Me’n vaig a Andorra, si neces-
sites res, m’ho dius. (millor que ...si necessites quelcom...)
- Quelcom roman viu a les Balears, però es considera arcaic en altres parlars.

Sengles
• És un adjectiu plural que significa «un objecte per a cada persona o cosa d’un grup
superior a dos»: Hem introduït sengles aclariments a cadascun dels tres epígrafs. S’utilitza
en registres molt formals.

12
Tel. +34 963 87 77 08, ext. 77708 • Fax +34 963 87 96 41,
spnl@upv.es
www.upv.es/spnl
3.12 Falsos indefinits
• El / la / els / les demés. No són adjectius indefinits. Cal usar les formes els altres, els
restants, etc., o en sentit genèric, la resta: Només en cabien tres, la resta (o els altres) no
hi caberen.
• Vari i distint. Les formes vari (i flexió) i distint (i flexió) són adjectius qualificatius que
signifiquen «de caràcter diferent», «de distinta espècie o mena»;; per això és incorrecte l’ús
com a quantificadors indefinits:
T’ho contaren diverses (algunes, diferents, unes quantes) amigues. (i no *T’ho contaren
vàries / distintes amigues).
Vari, vària, varis, vàries expressa la idea de no-identitat, de diferència. Sempre va des-
prés del nom i no és mai, doncs, un quantitatiu: El cel hui presenta tonalitats vàries (= «no
iguals»).
• Propi, pròpia, propis i pròpies. No podem usar propi, pròpia, propis i pròpies per a em-
fasitzar la identitat d’un substantiu. En aquest cas emprarem mateix (i flexió): El mateix ju-
gador va donar les explicacions de l’expulsió ( i no *El propi jugador va donar les explicaci-
ons de l’expulsió).
Recordeu que en el vídeo L’indefinit mateix i flexió de Polimèdia que hem esmentat
abans s’expliquen les vacil·lacions entre els usos de mateix i propi.
• Hem d’utilitzar les formes genuïnes en expressions com les següents:
- tal i tal, i no *tal i qual;;
- com va / com esteu? en lloc de *què tal?;;
- en tal i en tal altre i no *fulano i mengano (com heu vist en l’últim punt de l’apartat dedi-
cat a l’indefinit tal).

13
Tel. +34 963 87 77 08, ext. 77708 • Fax +34 963 87 96 41,
spnl@upv.es
www.upv.es/spnl
Resum

Quantificadors nominals
Singular Plural
Masculí Femení Masculí Femení
un una uns unes
algun alguna alguns algunes
ningun ninguna ninguns ningunes
cert certa certs certes
mateix mateixa mateixos mateixes
mant manta mants mantes
tot tota tots totes
altre altra altres
qualsevol, tal qualssevol, tals
cada un, cadascun cada una, cadascuna
ambdós ambdues (ambdós)
tots dos totes dues
uns quants unes quantes
diversos diverses
nombrosos nombroses
diferents, sengles
cada, cap

Pronoms indefinits
u, algú, ningú, tothom, altri, cada u, cadascú, hom, quelcom, res

14
Tel. +34 963 87 77 08, ext. 77708 • Fax +34 963 87 96 41,
spnl@upv.es
www.upv.es/spnl
Bibliografia
- AVL. Gramàtica normativa valenciana, València, 2006. [En línia]

<https://www.avl.gva.es/documents/31987/65233/GNV>
- BRUGAROLAS, Núria et al., Valencià superior. C2, Castellnou Editoral, València, 2010.
- CAMPOS AUCEJO, Joan, D’ací i d’allà. Curs de valencià. Grau superior, Tabarca Llibres,
València, 2007.
- GONZÀLVEZ, H. (coord.). Va de bo! Nivell C2, Bromera, Alzira, 2010.
- LACREU, Josep, Manual de l'estàndard oral, Institut Interuniversitari de Filologia Valen-
ciana i Publicacions de la Universitat de València, València, 1996.
- MORELL, D. (coord.). De dalt a baix. Nivell C2, Bromera, Alzira, 2017.
- NOGUÉ, N. La nova normativa a la butxaca, Publicacions de l’Abadia de Montserrat,
Barcelona, 2018.

15
Tel. +34 963 87 77 08, ext. 77708 • Fax +34 963 87 96 41,
spnl@upv.es
www.upv.es/spnl

Els Indefinits (UPV C2 Valencià)

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Els Indefinits (UPV C2 Valencià)

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Mòdul

3.1 Definició, funció i classificació ............................................................................... 2

3.3 Uns, alguns, uns quants ........................................................................................ 5

3.4 Cert ........................................................................................................................ 5

3.5 Mateix .................................................................................................................... 6

3.6 Tot .......................................................................................................................... 7

3.7 Cap i res ................................................................................................................. 8

3.8 Altre ........................................................................................................................ 9

3.9 Cada ...................................................................................................................... 10

3.10 Tal ........................................................................................................................ 10

3.11 Mant, altri, qualque, hom, quelcom i sengles ....................................................... 11

3.12 Falsos indefinits ................................................................................................... 13

Resum .......................................................................................................................... 14

Bibliografia .................................................................................................................... 15

3.1 Definició, funció i classificació

3.2 Algú, ningú, u, cadascú/cada u i algun, ningun, un, cadascun/cada

Algú, ningú, u, cadascú/cada u

• Un pot ser indefinit o numeral:

• Anteposat al nom és equivalent a idèntic:

• Acompanya elements comptables en frases negatives:

• En frases interrogatives i condicionals té sentit d’algun, alguna:

• En certes construccions en singular, altre es pot usar sol:

3.11 Mant, altri, qualque, hom, quelcom i sengles

Mant, manta, mants, mantes

-­ AVL. Gramàtica normativa valenciana, València, 2006. [En línia]

You might also like

- AVL. Gramàtica normativa valenciana, València, 2006. [En línia]