You are on page 1of 15

Mòdul  

3.  Els  indefinits
 

Introducció  ...................................................................................................................  2

3.1  Definició,  funció  i  classificació  ...............................................................................  2  

3.2  Algú,  ningú,  u,  cadascú/cada  u  i  algun,  ningun,  un,  cadascun/cada  un  ................  3  

3.3  Uns,  alguns,  uns  quants  ........................................................................................  5  

3.4  Cert  ........................................................................................................................  5  

3.5  Mateix  ....................................................................................................................  6  

3.6  Tot  ..........................................................................................................................  7  

3.7  Cap  i  res  .................................................................................................................  8  

3.8  Altre  ........................................................................................................................  9  

3.9  Cada  ......................................................................................................................  10  

3.10  Tal  ........................................................................................................................  10  

3.11  Mant,  altri,  qualque,  hom,  quelcom  i  sengles  .......................................................  11  

3.12  Falsos  indefinits  ...................................................................................................  13  

Resum  ..........................................................................................................................  14  

Bibliografia  ....................................................................................................................  15  

   

1  
Servei  de  Promoció  i  Normalització  Lingüística  
Universitat  Politècnica  de  València  
Edifici  5F.  Camí  de  Vera,  s/n  46022  VALÈNCIA  
Tel.  +34  963  87  77  08,  ext.  77708  •  Fax  +34  963  87  96  41,    
spnl@upv.es    
www.upv.es/spnl  
Introducció

En   aquesta   unitat   aprofundirem   sobre   els   indefinits.   Tractarem   els   indefinits   més  
problemàtics  i  amb  els  quals  fem  més  errors  a  l’hora  d’escriure  i  parlar.  Als  continguts  teòrics  
haureu  de  dedicar  aproximadament  120  minuts.  

Després  realitzareu  unes  activitats  autocorrectives,  per  posar  en  pràctica  el  que  heu  
après,  les  quals  tenen  una  durada  aproximada  de  30  minuts.    

En  acabar,  fareu  un  examen  on  podreu  autoavaluar-­vos  de  tots  els  continguts  que  heu  
estudiat.  La  durada  de  l’examen  és  d'uns  30  minuts.  
 

3.1  Definició,  funció  i  classificació

Els  indefinits  pertanyen  a  la  categoria  dels  quantificadors,  juntament  amb  els  numerals  
i  els  quantitatius.  Els  indefinits  indiquen  de  manera  imprecisa  o  inexacta  nocions  d’identitat,  
quantitat  o  existència:  Ha  fet  unes  declaracions  brillants.  Si  vens  algun  dia  al  poble,  avisa’m.  
Com  passa  amb  els  quantitatius,  també  els  indefinits  poden  funcionar  com  a  especifica-­
dors  d’un  substantiu;;  és  a  dir,  com  a  adjectius  (quantificadors  nominals)  o  com  a  pronoms.  

Quantificadors  nominals  
Singular   Plural  
Masculí   Femení   Masculí   Femení  
un   una   uns   unes  
algun   alguna   alguns   algunes  
ningun   ninguna   ninguns   ningunes  
cert   certa   certs   certes  
mateix   mateixa   mateixos   mateixes  
mant   manta   mants   mantes  
tot   tota   tots   totes  
altre   altra   altres  
qualsevol,  tal   qualssevol,  tals  
cada  un,  cadascun   cada  una,  cadascuna    
  ambdós   ambdues  (ambdós)  
tots  dos   totes  dues  
uns  quants   unes  quantes  
diversos   diverses  
nombrosos   nombroses  
  diferents,  sengles  
cada,  cap    

2  
Servei  de  Promoció  i  Normalització  Lingüística  
Universitat  Politècnica  de  València  
Edifici  5F.  Camí  de  Vera,  s/n  46022  VALÈNCIA  
Tel.  +34  963  87  77  08,  ext.  77708  •  Fax  +34  963  87  96  41,    
spnl@upv.es    
www.upv.es/spnl  
   
Pronoms  indefinits  
u,  algú,  ningú,  tothom,  altri,  cada  u,  cadascú,  hom,  quelcom,  res  
 

3.2 Algú,  ningú,  u,  cadascú/cada  u  i  algun,  ningun,  un,  cadascun/cada  


un  

Algú,  ningú,  u,  cadascú/cada  u  

• Les  formes  algú,  ningú,  u,  cadascú/cada  u  (sense  n  final)  tenen  un  valor  pronominal  i  
un  valor  genèric  referit  a  «persona  en  general»  i  no  a  cap  persona  en  concret:  ningú  (cap  
persona),  algú  (alguna  persona),  u  (una  persona),  cadascú/cada  u  (cada  persona);;  és  a  dir,  
sempre  van  referits  a  persones  i  són  invariables:  
Algú  anirà  al  cap  d’esports.  
Cadascú  va  a  la  seua.  
Ningú  vol  venir  amb  mi.  

• La  forma  pronominal  clàssica  u  (paral·lela  a  ningú,  algú  i  cadascú/cada  u)  es  manté  en  
valencià,  encara  que  en  altres  parlars  s’ha  reemplaçat  per  la  forma  un:  Si  u  (o  un)  et  demana  
un  favor...  Amb  ell  em  passa  que  de  vegades  u  (o  un)  no  sap  què  dir.  

• No   és   correcte   l’ús   de   l’indefinit   *algú   per   a   indicar   «una   persona   important»:   El   teu  
germà  es  creu  que  és  important.  (i  no  *El  teu  germà  es  creu  que  és  algú.)  

   

3  
Servei  de  Promoció  i  Normalització  Lingüística  
Universitat  Politècnica  de  València  
Edifici  5F.  Camí  de  Vera,  s/n  46022  VALÈNCIA  
Tel.  +34  963  87  77  08,  ext.  77708  •  Fax  +34  963  87  96  41,    
spnl@upv.es    
www.upv.es/spnl  
Algun,  ningun,  un,  cadascun/cada  un  

• Les  formes  algun,  ningú,  un,  cadascun/cada  un  (amb  n  final)  funcionen  com  a  adjectius  
(complements  del  nom):  
Mireu  si  queda  algun  alumne  a  classe.  (Mireu  si  queda  algú  a  classe.  →  pronom)  
Cadascun  dels  xiquets  duia  un  llibre.  (Cadascú  duia  un  llibre.  →  pronom)  
 
A  diferència  dels  pronoms  (algú,  ningú,  u,  cadascú/cada  u)  aquestes  formes  (algun,  nin-­
gun,  un,  cadascun/cada  un  juntament  amb  cap)  van  referides  a  una  persona  concreta  que  
coneixem   pel   context   o   perquè   ja   ha   aparegut   en   el   text   o   la   conversa.   Per   això,   poden  
combinar-­se  amb  de  nosaltres,  de  vosaltres  i  d’ells:  
Cap  de  nosaltres  té  entrades  per  al  partit  
Algun  de  vosaltres  sap  a  quina  hora  comencen  les  sèries  de  1.500?  
Un  d’ells  ha  punxat  abans  de  l’ascensió.  
 

Si  s’elideix  de  nosaltres,  de  vosaltres  i  d’ells,  és  a  dir,  si  l’especificació  se  sobreentén,  els  
indefinits  un,  algun,  cadascun,  etc.,  poden  fer  de  pronoms:  Eren  cinc  germans;;  cadascun  
estudiava  medicina  (=  cadascun  d’ells).  

• No  s’ha  d’usar  algun,  alguna  en  oracions  negatives  amb  el  valor  de  cap  ni  tampoc  en  
expressions  afirmatives  amb  el  sentit  de  un  poc:  
No  pogué  trobar  cap  resposta.  (i  no  *No  pogué  trobar  alguna  resposta.)  
Tinc  un  poc  /  una  mica  de  pressa.  (i  no  *Tinc  alguna  pressa.)  

• Un  pot  ser  indefinit  o  numeral:  


Albert  és  un  estudiant  molt  bo.  (indefinit)  
Dona’m  un  full.  (numeral)  

   

4  
Servei  de  Promoció  i  Normalització  Lingüística  
Universitat  Politècnica  de  València  
Edifici  5F.  Camí  de  Vera,  s/n  46022  VALÈNCIA  
Tel.  +34  963  87  77  08,  ext.  77708  •  Fax  +34  963  87  96  41,    
spnl@upv.es    
www.upv.es/spnl  
3.3  Uns,  alguns,  uns  quants  

• Amb  un  substantiu  en  plural  vagament  determinat  s’usa  uns:  Han  comprat  uns  llibres  
molt  interessants.  

• Però  si  el  substantiu  no  és  gens  determinat,  no  s’hi  posa:  Han  comprat  llibres  (i  no  *han  
comprat  uns  llibres).  

• No  s’ha  de  confondre  uns,  unes  amb  alguns,  algunes  ni  amb  el  quantitatiu  uns  quants,  
unes  quantes:  
Es  van  trobar  fa  algunes  /  unes  quantes  setmanes  (*Es  van  trobar  fa  unes  setmanes).  
Des  de  fa  uns  quants  anys,  es  dediquen  a  conscienciar  el  barri  (*Des  de  fa  uns  anys,  es  
dediquen  a  conscienciar  el  barri).  

Podeu  revisar  algunes  d’aquestes  qüestions  en  el  vídeos  Els  indefinits  cada,  cadascú  i  
cadascun  i  Els  indefinits  algú,  algun  (i  flexió)  i  alguna  cosa.  Pràctiques.  

3.4  Cert  

• Sol  anar  precedit  per  un  quan  va  en  singular:  Sembla  que  batre  la  marca  mundial  im-­
plica  una  certa  quantitat  de  diners.  

• Es  prescindeix  del  mot  un  tant  en  plural  (Certs  corredors  no  han  complit  el  codi  ètic.)  
com  en  una  sèrie  d’expressions  (certa  persona,  en  certa  manera,  fins  a  cert  punt)  .  

   

5  
Servei  de  Promoció  i  Normalització  Lingüística  
Universitat  Politècnica  de  València  
Edifici  5F.  Camí  de  Vera,  s/n  46022  VALÈNCIA  
Tel.  +34  963  87  77  08,  ext.  77708  •  Fax  +34  963  87  96  41,    
spnl@upv.es    
www.upv.es/spnl  
3.5  Mateix  

• Presenta  flexió  completa:  mateix,  mateixa,  mateixos  i  mateixes.  Gairebé  sempre  funci-­
ona  com  a  adjectiu,  tot  i  que  de  vegades  es  pot  emprar  com  a  pronom  i  aleshores  és  inva-­
riable:  Sempre  conta  el  mateix.  

• Anteposat  al  nom  és  equivalent  a  idèntic:  


Jugaran  els  mateixos  futbolistes  que  en  el  darrer  partit.  
Complim  anys  el  mateix  dia.  
Tenim  les  mateixes  idees  polítiques.  

• Posposat  al  nom  o  a  un  pronom  té  un  valor  emfàtic  i  és  equivalent  a  en  persona,  pre-­
cisament,  exactament,  o  també  a  fins  i  tot  o  a  per  exemple:  
Ella  mateixa  podria  encarregar-­se'n.  
El  van  agafar  a  la  frontera  mateixa/mateix.  
La  directora  mateixa/mateix  estava  molt  preocupada  per  la  situació.  
Qui  xutarà  el  penal?  El  davanter  mateix.  

Com  es  veu  en  els  exemples  segon  i  tercer,  quan  es  posposa  a  un  nom,  mateix  pot  ser  
invariable,  encara  que  també  pot  concordar  (en  gènere  i  nombre)  amb  el  nom  que  modifica.  
De  fet,  la  concordança  és  la  solució  més  habitual.  
Amb  els  pronoms  personals  forts,  generalment  es  fa  la  concordança:  
Ell  mateix  ha  reconegut  les  seues  accions.  
Sara,  tu  mateixa  has  dit  que  podries  superar  la  teua  marca  personal.  
Carme  sempre  parla  de  si  mateixa.  
Els  xics  ens  vam  enviar  la  carta  a  nosaltres  mateixos.  

• No   es   pot   usar   com   a   pronom   per   a   evitar  repeticions.   En   aquests   casos  emprarem  
demostratius,  possessius  o  un  pronom  feble:  
Té  un  gran  amic,  però  sempre  en  parla  malament.  (i  no  *...però  sempre  parla  malament  
del  mateix)  
Vas  sol·licitar  plaça  al  col·legi  per  al  teu  fill  i  t’hi  van  oferir  treball.  (i  no  *...i  et  van  oferir  
treball  al  mateix)  
Estudiaran  les  causes  de  l’erupció  del  volcà  i  les  seues  conseqüències.  (i  no  *i  les  con-­
seqüències  del  mateix)  
Hi  ha  dos  dies  de  vaga:  el  primer,  el  3  de  gener,  i  el  segon,  el  27  d’aquest  mateix  mes.  (i  
no  *...el  27  del  mateix)  

6  
Servei  de  Promoció  i  Normalització  Lingüística  
Universitat  Politècnica  de  València  
Edifici  5F.  Camí  de  Vera,  s/n  46022  VALÈNCIA  
Tel.  +34  963  87  77  08,  ext.  77708  •  Fax  +34  963  87  96  41,    
spnl@upv.es    
www.upv.es/spnl  
Podeu   repassar   les   característiques   del   determinant   indefinit  mateix  i   les   vacil·lacions  
entre  els  usos  de  mateix  i  propi  al  vídeo  de  Polimèdia  L’indefinit  mateix  i  flexió.  

3.6  Tot  

• Té  sentit  de  «sencer,  complet»  (Vaig  llegir  tot  el  llibre  en  una  nit;;  Han  venut  totes  les
entrades),  però  és  poc  genuí  l’ús  de  tot  amb  sentit  de  «repetició»  o  «reiteració»:  Cada  dia  
vaig  a  treballar  (millor  que  *Tots  els  dies  vaig  a  treballar).  

• És  millor  utilitzar  tot  +  numeral  cardinal  que  article  +  numeral  cardinal:  Tots  dos  volien
anar  al  cinema  (millor  que  Els  dos  volien  anar  al  cinema).  

• Si  s’usa  com  a  neutre,  tot  és  invariable:  La  intervenció  del  diputat  va  ser  tot  un  espec-­
tacle.  

• Tot  +  gerundi.  Té  un  valor  de  simultaneïtat:  Esperaven  l’inici  del  partit  tot  escoltant  mú-­
sica  (=  mentre  escoltaven  música).  

• És  sinònim  de  molt  o  absolutament  quan  es  combina  amb  un  adjectiu:
El  partit  estava  tot  decidit  quan  faltaven  tres  minuts  per  al  final.  
El  dia  del  teu  aniversari,  la  casa  estava  tota  plena  de  gent.  

• Igual  que  mig,  pot  modificar  un  topònim.  En  aquest  cas,  és  igualment  correcte  fer  la
concordança  de  gènere  com  no  fer-­la:  La  celebració  del  títol  recorrerà  tot  (o  tota)  València.  
El  pianista  va  tocar  per  tot  (o  tota)  Europa.  

Però  tot  es  flexiona  necessàriament  si  el  topònim  femení  va  precedit  d’article:  A  l’acte  
acudí  tota  la  Vall  d’Albaida.  

• Tot  també  pot  fer  de  pronom:  Des  de  fa  una  temporada  tot  li  ix  malament.

7  
Servei  de  Promoció  i  Normalització  Lingüística  
Universitat  Politècnica  de  València  
Edifici  5F.  Camí  de  Vera,  s/n  46022  VALÈNCIA  
Tel.  +34  963  87  77  08,  ext.  77708  •  Fax  +34  963  87  96  41,  
spnl@upv.es    
www.upv.es/spnl  
3.7  Cap  i  res  

Cap  

• És  invariable.  

• Acompanya  elements  comptables  en  frases  negatives:  


No  tingué  cap  opció.  (=  ni  una)  
No  va  vindre  cap  pare  a  la  reunió.  (=  ni  un)  

• En  frases  interrogatives  i  condicionals  té  sentit  d’algun,  alguna:  


Si  teniu  cap  problema,  pregunteu-­li-­ho.  (=  algun  problema)  
Teniu  cap  qüestió  més  sobre  aquest  assumpte?  (=  alguna  qüestió)  

• Recorda  que  no  s’ha  d’usar  cap  davant  d’elements  no  comptables  en  lloc  de  gens:  
No  em  fa  gens  de  gràcia  això.  (i  no  *cap  gràcia)  
No  tinc  gens  d’interès  a  veure  aquesta  pel·lícula.  (i  no  *cap  interès)  

 
Res    
• És  invariable.  
• En  oracions  negatives,  amb  l’adverbi  no,  significa  «cap  cosa»:  
No  he  menjat  res.  (=  No  he  menjat  cap  cosa.)  
• En  oracions  interrogatives  i  condicionals  significa  «alguna  cosa»:  
Vols  res  d’ací?  (=  Vols  alguna  cosa  d’ací?).  
Si  necessites  res,  fes-­m’ho  saber.  (=  Si  necessites  alguna  cosa,  fes-­m’ho  saber.)  
• Quan  res  està  modificat  per  un  adjectiu,  s’usa  seguit  de  la  preposició  de:  
L’esquiador  ha  caigut  d’una  manera  espectacular,  però  les  proves  mèdiques  han  conclòs  
que  no  té  res  de  preocupant.  
• No   s’ha   de   confondre   el   pronom  res  amb   l’adverbi   o   adjectiu   quantitatiu   gens:   gens  
s’oposa  a  molt  i  res  s’oposa  a  tot:  
No  vull  saber  res  de  tu.  (=  No  vull  saber  cap  cosa  de  tu.)  →  pronom  
No  té  gens  de  seny.  →  adjectiu  quantitatiu  
No  t’estima  gens.  →  adverbi  qualitatiu  
El  teu  fill  no  estudia  res.  (=  no  estudia  cap  cosa,  cap  matèria,  no  és  estudiant)  

8  
Servei  de  Promoció  i  Normalització  Lingüística  
Universitat  Politècnica  de  València  
Edifici  5F.  Camí  de  Vera,  s/n  46022  VALÈNCIA  
Tel.  +34  963  87  77  08,  ext.  77708  •  Fax  +34  963  87  96  41,    
spnl@upv.es    
www.upv.es/spnl  
El  teu  fill  no  estudia  gens.  (=  tot  i  ser  estudiant,  no  estudia  ni  una  mica)  

Pots  repassar  aquest  apartat  en  el  vídeo    Els  indefinits  cap,  res  i  gens  i  practicar  els  usos  
Els  indefinits  cap,  res  i  el  determinant  quantitatiu  gens.  Pràctiques.  

3.8  Altre  

• L’indefinit  altre  (altra  en  femení,  altres  en  plural)  té  un  sentit  totalment  indeterminat  o  
quantitatiu.  Quan  fa  d’adjectiu  (davant  del  nom),  generalment  apareix  precedit  de  l’article  
determinat  o  d’un  altre  indefinit:  
L’altre  dia  vaig  anar  al  cinema.  
L’eixida  falsa  és  de  l’altre  nadador.  
Si  no  es  produeix  cap  altre  incident,  el  partit  començarà  de  seguida.  
Ha  saltat  a  la  pista  un  altre  seguidor.  

• Un  altre,  una  altra,  uns  altres  i  unes  altres  tenen  generalment  un  sentit  de  distinció  o  de  
repetició  (un  de  més,  encara  un  altre  més,  un  altre  diferent):  
Voldria  un  altre  cafè,  per  favor.  
Ho  faré  un  altre  dia.  
Aquest  llibre  ja  l’he  llegit,  deixa’m  un  altre.  

• D’altre  (amb  flexió  d’altra  i  d’altres)  té  un  sentit  partitiu  o  quantitatiu.  Té  un  valor  prono-­
minal  (es  refereix  a  un  substantiu)  i  està  en  correspondència  amb  el  pronom  feble  en:  
No  m’agrada  aquest  abric,  però  de  moment  no  en  tinc  d’altre  (abric).  
Aquestes  sabates  et  fan  mal,  no  en  tens  d’altres?  (sabates).  

• Quan  entre  altres  acompanya  un  nom  i  fa  d’adjectiu,  s’escriu  sense  la  preposició  de,  
però  si  s’usa  com  a  pronom  va  amb  la  preposició:  
Al  sepeli  van  assistir,  entre  altres  personalitats,  els  alcaldes  de  la  comarca.  
Al  sepeli  van  assistir,  entre  d’altres,  els  alcaldes  de  la  comarca.  
(i  no  *Al  sepeli  van  assistir,  entre  d’altres  personalitats,  els  alcaldes  de  la  comarca).  

• En  certes  construccions  en  singular,  altre  es  pot  usar  sol:  

9  
Servei  de  Promoció  i  Normalització  Lingüística  
Universitat  Politècnica  de  València  
Edifici  5F.  Camí  de  Vera,  s/n  46022  VALÈNCIA  
Tel.  +34  963  87  77  08,  ext.  77708  •  Fax  +34  963  87  96  41,    
spnl@upv.es    
www.upv.es/spnl  
-­ En  expressions  per  a  expressar  repetició  (altra  volta  /  altra  vegada):    
Altra  volta  tenim  un  córner.  

-­ En  locucions  conjuntives:  
D’altra  banda,  cap  pensar  que  el  partit  de  tornada  serà  a  casa.  
Kipchoge  no  està  en  forma;;  d’altra  manera,  hauria  aconseguit  la  victòria.  

-­ En  construccions  disjuntives  (un  +  nom  +  o  altre):  En  un  moment  o  altre  hauran  de  
traure  un  davanter  si  volen  remuntar.  

-­ Amb  el  valor  de  cap  altre:  No  tindrà  altre  remei  que  jugar-­se  el  títol  en  el  tercer  salt.  

-­ I   en   combinació   amb  gent:  Altra   gent  s’hauria   desanimat,   però   la   nostra   afició  és  
incombustible.  

-­ Altres,  en  plural,  acostuma  a  anar  sol:  Altres  esprintadors  han  intentat  derrotar-­lo  i  no  
han  pogut.  

 
 
3.9  Cada  
 No  té  valor  intensiu,  que  s’ha  d’expressar  amb  un,  una,  uns,  unes.  
L’equip  que  ens  visita  té  uns  jugadors!  Quins  fenòmens!  (  i  no  *L’equip  que  ens  visita  té  
cada  jugador!).  
Salvador  no  té  trellat,  diu  unes  coses!  (i  no  *Salvador  no  té  trellat,  diu  cada  cosa!).  
 

3.10  Tal  

• Acompanya  un  nom  i  pot  anar  precedit  o  no  de  un:  És  difícil  d’explicar  que  el  jugador  
haja  fet  (unes)  tals  declaracions.  

• L’ús  de  tal  sol  ser  més  propi  del  registre  formal.  En  registres  més  poc  formals,  un  exem-­
ple  com  l’anterior  es  resoldria  de  les  maneres  següents:  És  difícil  d’explicar  que  el  jugador  
haja  fet  aquestes  declaracions  /  unes  declaracions  així.  

10  
Servei  de  Promoció  i  Normalització  Lingüística  
Universitat  Politècnica  de  València  
Edifici  5F.  Camí  de  Vera,  s/n  46022  VALÈNCIA  
Tel.  +34  963  87  77  08,  ext.  77708  •  Fax  +34  963  87  96  41,    
spnl@upv.es    
www.upv.es/spnl  
• Pot  anar  sol,  amb  funció  de  pronom,  en  algunes  frases  fetes:  Tal  faràs,  tal  trobaràs.  

• Precedit  de  l’article  personal  en,  té  funció  de  pronom  quan  volem  usar-­lo  com  a  exem-­
ple  d’un  nom  propi  qualsevol:  És  habitual  que  els  candidats  a  president  del  club  anuncien  
el  fitxatge  d’en  tal  o  en  tal  altre  com  a  estrela  de  l’equip  per  a  l’any  que  ve.  

3.11  Mant,  altri,  qualque,  hom,  quelcom  i  sengles  

Hi  ha  uns  quants  indefinits  que  han  esdevingut  arcaismes  (mant,  altri,  qualque)  o  que  es  
reserven  per  a  registres  molt  formals  (hom,  quelcom,  sengles).  

Mant,  manta,  mants,  mantes  


• És  un  adjectiu  que  significa  «molt»,  «en  gran  nombre»;;  s’usa  generalment  en  singular  
però  amb  valor  de  plural:  Ens  hem  trobat  manta  dificultat.    

• Es  manté  ben  viu  en  l’expressió  a  manta:  Hui  ha  plogut  a  manta.  

 
Altri
• És  invariable  i  només  es  pot  usar  com  a  pronom  referit  a  persones  i  en  registres  molt  
formals.  Equival  a  «un  altre,  uns  altres,  altra  persona».  Només  pot  funcionar  com  a  comple-­
ment  preposicional  (precedit  de  de,  per  o  per  a),  mai  com  a  subjecte:  
Sempre  ho  deixa  en  mans  d’altri.  
En  bombo  d’altri,  bones  maçades  
Treballa  per  a  altri.  

 
Qualque
• Significa  «algun»  i  generalment  forma  part  de  la  locució  qualque  cosa.  És  un  arcaisme  
viu  a  les  illes  Balears.  

 
   

11  
Servei  de  Promoció  i  Normalització  Lingüística  
Universitat  Politècnica  de  València  
Edifici  5F.  Camí  de  Vera,  s/n  46022  VALÈNCIA  
Tel.  +34  963  87  77  08,  ext.  77708  •  Fax  +34  963  87  96  41,    
spnl@upv.es    
www.upv.es/spnl  
Hom
• Expressa  impersonalitat  i  s’usa  quan  no  es  coneix  el  subjecte  o  no  interessa  esmentar-­
lo.  Equival  a  es,  algú,  algun,  hi  ha  qui,  n’hi  ha  que...  El  seu  ús  queda  limitat  a  registres  molt  
formals:  
Hom  comenta  que  això  no  pot  ser.  (=  Es  comenta  que  això  no  pot  ser.)  
Hom  diu  que  avançaran  les  eleccions.  (=  Es  diu  que  avançaran  les  eleccions.)  
• Precedit   d’un,   una  («una   persona   qualsevol»),  hom  es   refereix   a   la   mateixa   persona  
que  parla:  Un  hom,  que  ja  comença  a  tindre  edat...  Però  en  un  registre  estàndard  o  col·lo-­
quial  és  preferible  usar  u/un,  una:  U/un  (o  una)  necessita  un  poc  de  descans  després  de  
treballar.  

 
Quelcom
• S’usa  només  com  a  pronom.  És  la  forma  genuïna  catalana  del  barbarisme  algo,  és  a  
dir,  equival  a  «alguna  cosa»  o  «res»  i  s’utilitza  en  oracions  afirmatives,  interrogatives  i  con-­
dicionals  en  registres  literaris  i  molt  formals:  Allò  tenia  quelcom  de  rar.  Tens  quelcom  a  dir-­
me?  

-­ En  registres  menys  formals  i  en  l’àmbit  oral  és  preferible  utilitzar  alguna  cosa  en  oraci-­
ons  afirmatives  o  res  en  frases  interrogatives  i  condicionals:  Me’n  vaig  a  Andorra,  si  neces-­
sites  res,  m’ho  dius.  (millor  que  ...si  necessites  quelcom...)  

-­ Quelcom  roman  viu  a  les  Balears,  però  es  considera  arcaic  en  altres  parlars.  

 
Sengles
• És   un   adjectiu   plural   que   significa   «un  objecte   per   a   cada   persona   o   cosa   d’un   grup  
superior  a  dos»:  Hem  introduït  sengles  aclariments  a  cadascun  dels  tres  epígrafs.  S’utilitza  
en  registres  molt  formals.  

   

12  
Servei  de  Promoció  i  Normalització  Lingüística  
Universitat  Politècnica  de  València  
Edifici  5F.  Camí  de  Vera,  s/n  46022  VALÈNCIA  
Tel.  +34  963  87  77  08,  ext.  77708  •  Fax  +34  963  87  96  41,    
spnl@upv.es    
www.upv.es/spnl  
3.12    Falsos  indefinits  

• El  /  la  /  els  /  les  demés.  No  són  adjectius  indefinits.  Cal  usar  les  formes  els  altres,  els  
restants,  etc.,  o  en  sentit  genèric,  la  resta:  Només  en  cabien  tres,  la  resta  (o  els  altres)  no  
hi  caberen.  

• Vari   i   distint.  Les   formes  vari  (i   flexió)   i  distint  (i   flexió)   són   adjectius   qualificatius   que  
signifiquen  «de  caràcter  diferent»,  «de  distinta  espècie  o  mena»;;  per  això  és  incorrecte  l’ús  
com  a  quantificadors  indefinits:  
T’ho  contaren  diverses  (algunes,  diferents,  unes  quantes)  amigues.  (i  no  *T’ho  contaren  
vàries  /  distintes  amigues).  

Vari,  vària,  varis,  vàries  expressa  la  idea  de  no-­identitat,  de  diferència.  Sempre  va  des-­
prés  del  nom  i  no  és  mai,  doncs,  un  quantitatiu:  El  cel  hui  presenta  tonalitats  vàries  (=  «no  
iguals»).  

• Propi,  pròpia,  propis  i  pròpies.  No  podem  usar  propi,  pròpia,  propis  i  pròpies  per  a  em-­
fasitzar  la  identitat  d’un  substantiu.  En  aquest  cas  emprarem  mateix  (i  flexió):  El  mateix  ju-­
gador  va  donar  les  explicacions  de  l’expulsió  (  i  no  *El  propi  jugador  va  donar  les  explicaci-­
ons  de  l’expulsió).  

Recordeu   que   en   el   vídeo   L’indefinit  mateix  i   flexió   de   Polimèdia   que   hem   esmentat  
abans  s’expliquen  les  vacil·lacions  entre  els  usos  de  mateix  i  propi.  

• Hem  d’utilitzar  les  formes  genuïnes  en  expressions  com  les  següents:  
-­ tal  i  tal,  i  no  *tal  i  qual;;  
-­ com  va  /  com  esteu?  en  lloc  de  *què  tal?;;  
-­ en  tal  i  en  tal  altre  i  no  *fulano  i  mengano  (com  heu  vist  en  l’últim  punt  de  l’apartat  dedi-­
cat  a  l’indefinit  tal).  

 
   

13  
Servei  de  Promoció  i  Normalització  Lingüística  
Universitat  Politècnica  de  València  
Edifici  5F.  Camí  de  Vera,  s/n  46022  VALÈNCIA  
Tel.  +34  963  87  77  08,  ext.  77708  •  Fax  +34  963  87  96  41,    
spnl@upv.es    
www.upv.es/spnl  
Resum  

 
Quantificadors  nominals  
Singular   Plural  
Masculí   Femení   Masculí   Femení  
un   una   uns   unes  
algun   alguna   alguns   algunes  
ningun   ninguna   ninguns   ningunes  
cert   certa   certs   certes  
mateix   mateixa   mateixos   mateixes  
mant   manta   mants   mantes  
tot   tota   tots   totes  
altre   altra   altres  
qualsevol,  tal   qualssevol,  tals  
cada  un,  cadascun   cada  una,  cadascuna    
  ambdós   ambdues  (ambdós)  
tots  dos   totes  dues  
uns  quants   unes  quantes  
diversos   diverses  
nombrosos   nombroses  
  diferents,  sengles  
cada,  cap    
   
Pronoms  indefinits  
u,  algú,  ningú,  tothom,  altri,  cada  u,  cadascú,  hom,  quelcom,  res  
 

   

14  
Servei  de  Promoció  i  Normalització  Lingüística  
Universitat  Politècnica  de  València  
Edifici  5F.  Camí  de  Vera,  s/n  46022  VALÈNCIA  
Tel.  +34  963  87  77  08,  ext.  77708  •  Fax  +34  963  87  96  41,    
spnl@upv.es    
www.upv.es/spnl  
Bibliografia  

-­  AVL.  Gramàtica  normativa  valenciana,  València,  2006.  [En  línia]  


<https://www.avl.gva.es/documents/31987/65233/GNV>  
-­  BRUGAROLAS,  Núria  et  al.,  Valencià  superior.  C2,  Castellnou  Editoral,  València,  2010.  
-­ CAMPOS  AUCEJO,  Joan,  D’ací  i  d’allà.  Curs  de  valencià.  Grau  superior,  Tabarca  Llibres,  
València,  2007.    
-­  GONZÀLVEZ,  H.  (coord.).  Va  de  bo!  Nivell  C2,  Bromera,  Alzira,  2010.  
-­ LACREU,  Josep,  Manual  de  l'estàndard  oral,  Institut  Interuniversitari  de  Filologia  Valen-­
ciana  i  Publicacions  de  la  Universitat  de  València,  València,  1996.  

-­  MORELL,  D.  (coord.).  De  dalt  a  baix.  Nivell  C2,  Bromera,  Alzira,  2017.  

-­  NOGUÉ,  N.  La  nova  normativa  a  la  butxaca,  Publicacions  de  l’Abadia  de  Montserrat,  
Barcelona,  2018.  
 

15  
Servei  de  Promoció  i  Normalització  Lingüística  
Universitat  Politècnica  de  València  
Edifici  5F.  Camí  de  Vera,  s/n  46022  VALÈNCIA  
Tel.  +34  963  87  77  08,  ext.  77708  •  Fax  +34  963  87  96  41,    
spnl@upv.es    
www.upv.es/spnl  

You might also like