Tema 4 MªÁngeles García García

UNITAT 4: DEMOSTRATIUS, POSSESSIUS, INDEFINITS,

NUMERALS, QUANTIFICADORS....
4.1 Demostratius
Els demostratius situen el substantiu en l’espai o en el temps en relació amb les persones que intervenen
en la situació comunicativa. Hi ha tres tipus de paraules que pertanyen a classes diferents: els determinants
demostratius, els pronoms neutres demostratius i els adverbis demostratius
Pronom Adverbi
Determinant demostratiu masculí Det. demostratiu femení
neutre demostratiu
Cat.general aquest aquests/os aquesta aquestes
Proximitat immediata açò ací/ aquí
Occidental este estos esta estes
Cat.general aqueix aqueixos aqueixa aqueixes
Proximitat mediata això ahí
Occidental eixe eixos eixa eixes

Llunyania Aquell Aquells aquella aquelles allò allí/ allà

4.2 Possessius
Indiquen possessió o propietat, pertinença, especificació i relació d’algú o d’alguna cosa respecte del
nom que determinen. N’hi ha de tònics i d’àtons i tenen variació de gènere i de nombre.
Tònics
Singular Plural
Masculí Femení Masculí Femení
el meu la meua els meus les meues
Un posseïdor el teu la teua els teus les teues
el seu la seua els seus les seues

el nostre la nostra els nostres les nostres

el vostre la vostra els vostres les vostres
Diversos posseïdors
el seu la seua els seus les seues
llur llur llurs llurs

Àtons
Singular Plural
Masculí Femení Masculí Femení
Mon Ma mos Mes
Un posseïdor Ton ta tos tes
son sa sos ses

1
 Tema 4 MªÁngeles García García

REMARQUES
- Recordeu que les formes tòniques sempre han de portar l’article determinat quan van davant del mot
que determinen o quan tenen un valor pronominal: el meu oncle, la meua neboda, etc. No obstant
això, quan van darrere del mot en prescindim (David és germà meu).

- Les formes llur/ llurs equivalen a les formes àtones del plural de la 3a persona. S’usen en registres
molt formals o literaris.

- Els possessius àtons tenen un ús més restringit i no són recomanables en un nivell formal, ja que
solament els podem fer servir precedint algunes relacions de parentiu (ma cosina, mon pare, mes
nebodes), davant de la paraula casa (Ma casa té molta il·luminació) o davant de la paraula vida quan
equival a mai (Això no ho he vist en ma vida ).

- Encara que no hi ha unes formes específiques de possessius àtons referits a diversos posseïdors, els
possessius nostre i vostre s'usen de manera paral·lela als àtons en certes formes de tractament:
Vostra excel·lència Déu Nostre Senyor Sa Santedat

-Cal evitar l’abús dels possessius en casos en què no corresponen (sobretot davant les parts del cos,
peces de roba, les relacions de parentiu, etc.) perquè la relació de possessió es pot deduir fàcilment
del context oracional, i l'ús explícit dels possessius resulta superflu.
Exemples: *He oblidat a casa el meu mocador, millor He oblidat a casa el mocador;
*El vaig reconéixer pel seu nas, millor El vaig reconéixer pel nas.

4.3 Numerals

4.3.1 Cardinals

a) Escriurem guionet entre desenes i unitats (trenta-quatre, seixanta-sis...), i entre unitats i centenes
(tres-cents, quatre-centes). Per recordar millor aquesta regla, cal que memoritzeu el nom D-U-C.

b) Recordeu que no es pot dir un *milló, ja que la forma correcta és: milió, bilió, trilió, etc.

d) Recordeu que els numerals generalment són invariables; no obstant això, algunes formes tenen
femení i masculí: un/una, dos/dues i cents/centes.

e) Els cardinals quan s’usen com a ordinals no tenen forma femenina. Així, direm u en lloc de un.
Exemples: Ens n’anirem de vacances l’u d’agost; El professor ens ha remés a la pàgina vint-i-u del
dossier.

2
 Tema 4 MªÁngeles García García

f) Els numerals cardinals també poden utilitzar-se com a qualificatius (sense adoptar el plural).
Exemples: La crisi va tenir lloc en la dècada dels noranta.

g) Els numerals que formen determinades expressions, poden no coincidir amb el castellà: Allà on
menja u en mengen dos/ ha quedat amb un pam de nas/ amb una esgarrapada/ en quatre paraules/
a quatre passes d’ací...

h) No és recomanable l’ús de la forma número u per referir-se a aquell que ocupa la primera posició
en una activitat. És millor l’ús de solucions més genuïnes: el millor, el campió...

4.3.2. Ordinals

a) Tots els ordinals adopten la desinència de femení i plural igual com els adjectius qualificatius:
segon, segona, segons, segones; sisé, sisena, sisens, sisenes; etc.

b) També existeixen els ordinals quint, sext, sèptim, octau, dècim... usats normalment com a
substantius: una octava (intervals musicals); Jo sóc de la quinta d’Assumpta.
c) Les formes llatinitzants sext, sèptim, octau.. són habituals en l’expressió oral, però en registre formal
és millor usar les formes estàndard sisé, seté, huité...

d) Les formes femenines dels ordinals s’empren com a col·lectius: Vull que compres una dotzena
d’ous; El meu germà solament tindrà vacances durant la primera quinzena de juliol. Els altres
numerals col·lectius són: duo, duet, parell; tercet; quartet; sextet.
e) Els ordinals escrits en xifres romanes i superiors a deu es lligen usualment com a cardinals: el segle
XX (el segle vint), aneu al capítol XII (al capítol dotze).

4.3.3 Partitius

mig / mitja /mitjos/mitges/ meitat quart/ quarta desé/ desena (dècim)

segona cinquena vintena (vintèsim)
tercera sisena centé/ centena (centésim)

a) Són quasi sempre substantivats: un mig; dos terços. Exemple: Ha perdut un cinqué del seu pes. Però
sovint són substituïts per uns altres girs: Solament ha vingut una tercera (o terça) part de l’alumnat
(al costat d’un terç).

b) Com heu pogut comprovar en el requadre que hi ha més amunt, hi ha formes que admeten dues
possibilitats, encara que és més recomanable l’ús de la primera: dècim o desé, mil·lèsim o milé

3
 Tema 4 MªÁngeles García García

4.3.4 Múltiples
a) Els numerals multiplicatius expressen el nombre de vegades que s'augmenta una entitat:
Tret de la forma doble que és invariable, la resta admet una forma femenina en -a quan s’apliquen a
magnituds; és a dir, quan signifiquen ‘que és com tres (o quatre, o cinc, etc.) vegades un altre’.
Exemple: L’atleta ha corregut una distància tripla a la de la setmana passada, és el millor de tots.
En canvi, són invariables quan signifiquen ‘format per tres (o quatre, cinc, etc.)’. Exemple: Portugal
ha format part de la triple aliança europea.

4.4. Quantitatius

VARIABLES LOCUCIONS ADVERBIALS INVARIABLES

Quant (de), quanta, quants, quantes
Tant (de), tanta, tants, tantes una mica de un grapat de Gairebé menys
Molt (de), molta, molts, moltes un poc de una colla de Quasi només
Poc (de), poca, pocs, poques bona cosa de gens (de) Força massa
un cabàs gens ni mica... Més almenys
Bastant, bastants un munt de Prou mica
Gaire, gaires

a) Solen anar seguits de la preposició de: els masculins singular (quant, molt, poc, tant), bastant i
gaire, però mai massa ni força.

b) És molt important que no confongueu les formes prou i bastant ja que no signifiquen el mateix. El
quantitatiu bastant indica una quantitat mitjana, ni poc ni molt:
Has begut bastant de vi, i no hauries de conduir. Ja tinc bastants problemes per a ficar-me en més.

En valencià, però, s'usa habitualment el quantitatiu prou amb este significat:

És un xic prou intel·ligent, però no és gens constant.

El quantitatiu prou aporta un matís subjectiu pel que fa a la valoració quantitativa, indicant que la cosa
especificada és suficient, que es presenta tant com cal per a satisfer una determinada necessitat:
Ja han arreplegat prou firmes per a la llei. Té prou diners per a comprar-se una nova casa.

c) Recordeu que el quantitatiu tant es redueix a la forma tan davant d’un adjectiu, un adverbi o una
locució adverbial. Em fa por quan vas tan de pressa amb el cotxe nou. / T’estime tant!

4
 Tema 4 MªÁngeles García García

d) Gaire i força (sinònims de molt/a) Força l’emprem en frases afirmatives i en registres molt formals
(tenia força il·lusió de veure’t) En frases negatives usarem, gaire (no tinc gaires ganes d’anar al
teatre).

e) Cal usar les locucions quantitatives uns quants, unes quantes en comptes de uns o alguns
vam veure uns/alguns dofins* // vam veure uns quants dofins

f) No hem de confondre molt i massa, aquest últim significa “en excés”

g) En la majoria de casos la locució modifica un substantiu, i aleshores acaba en la preposició de. Per
a indicar una quantitat gran, la llengua disposa d'un gran nombre de recursos expressius, com ara bona
cosa de, una cabassada de, un fum de, un grapat de, un muntó de, una muntonada de, una pila de, una
pluja de, un seguit de, un reguitzell de, una colla de, un feix de, una munió de...
Per a indicar una quantitat reduïda, tenim també algunes expressions com ara una
miqueta (o mica) de, un raig de, un pessic de, un pensament de...
I per a indicar una quantitat nul·la, tenim igualment algunes expressions com ara gens ni
miqueta (o mica) de, ni gota de...

En certs casos, la locució té un valor adverbial i modifica un verb:

Guanya els diners a cabassades. Eixe xic no m'agrada gens ni miqueta.

4.5. Indefinits
Els indefinits determinen el nom amb el mínim de precisió. N’hi ha que poden acompanyar a uns
substantiu o que solament actuen com a pronoms.

PRONOMS INDEFINITS vs QUANTIFICADORS NOMINALS

U UN/ UNA/UNS/ UNES

ALGÚ ALGUN/ ALGUNA/ ALGUNS/ ALGUNES
CADA U = CADASCÚ CADA UN/A = CADASCUN/A
NINGÚ CAP (NINGUNA/A/)
ALTRE ALTRE/ ALTRA/ ALTRES
ALTRI
TOTS/ TOTHOM TOT/TOTA/ TOTS/ TOTES
HOM
QUALSEVOL QUALSEVOL/ QUALSSEVOL
RES

5
 Tema 4 MªÁngeles García García

ALTRES QUANTIFICADORS NOMINALS

Singular Plural
CERT/ CERTA CERTS/ CERTES
MATEIX/ MATEIXA MATEIXOS/ MATEIXES
TAL TALS
UNS QUANTS/ UNES QUANTES
DIVERSOS/ DIVERSES
NOMBROSOS/ NOMBROSES
AMBDÓS/ AMBUES
DIFERENTS
SENGLES
CADA

REMARQUES

a) La forma Hom s’utilitza en frases impersonals Hom diu que plourà. En la llengua no formal es
substituïda sovint pel pronom es Es diu que plourà

b) Es més recomanable mantindre tot i mig invariables (en masculí) davant de topònims.
Tot Alacant va participar en la manifestació / Mig Novelda no ha assistit al pregó que va fer l’alcalde.

c) Algun s’empra en frases afirmatives. Si la frase és interrogativa és recomanable utilitzar cap o res.
M’has portat res de la fira? / Teniu cap problema?

d) L’estructura castellana ‘algun que otro/ alguna que otra’ hem de substituir-la sols per algun/alguna
Hi havia algun pacient a la sala d’espera (NO hi havia algun que altre pacient a la sala d’espera)

Per a fer oracions impersonals podem usar alguns o també les locucions n’hi ha que/ hi ha qui.
N’hi ha que/ hi ha qui/ alguns el consideren graciós

e) Varis, vàries, és un adjectiu que vol dir “variat” i sempre va darrere del substantiu (he comprat un
llibre d’autors varis).
Com a sinònims de diversos, alguns, és un castellanisme. Podeu evitar-ho amb formes com les que hi
ha a continuació: Tenim algunes (o diverses) preguntes (no *vàries preguntes...).

f) Aneu amb compte amb l’ús del barbarisme el / la / els / les demés. Heu d’usar formes com ara: els
altres, els restants, etc. o, en un ús genèric, la resta. Per exemple:
Solament van aprovar l’examen tres persones, la resta (els altres) no el van aprovar.

g) Mateix. L’indefinit mateix i les seues variants, té funcions diferents depenent si està anteposat o
posposat a l’element que modifica.

6
 Tema 4 MªÁngeles García García

- Anteposat a un substantiu apareix precedit d’un determinant, i estableix una relació de semblança
amb una entitat coneguda o apareguda en el discurs previ Tenim el mateix cotxe

- Posposat, es comporta com a element emfatitzador i assenyala que es tracta precisament de l’entitat
designada i no d’una altra, o que el que es diu és exactament així i no d’altra manera. En este valor,
es manté invariable en masculí singular i equival a ‘per exemple’, ‘exactament’ o ‘en persona’
Demà mateix aniré a fer la compra ( demà exactament)
Ella mateix podrà encarregar-se’n (en persona)
Que hi vinga el teu germà mateix (per exemple)

També es pot usar amb valor d’identitat com a reforç dels pronoms reflexius, amb els quals sí que
concorda en gènere i nombre Sempre pensa en si mateixa Vosaltres mateixes sabreu el que feu

- Un altre calc del castellà és utilitzar propi, pròpia, propis i pròpies per a emfasitzar la identitat d’un
substantiu, cal usar mateix (i variants).
La mateixa advocada portarà a terme totes les diligències escaients, i no *La pròpia advocada...
Si va davant del substantiu flexiona però si va darrere es manté invariable
La mateixa interessada però la interessada mateix

h) Heu de distingir les formes cadascú (cada u) i cadascun, cadascuna. La primera és un pronom que
fa referència a tota persona, sense cap limitació. Les segones fan referència a un element (persona o
cosa) que pertany a un col·lectiu determinat i acompanya un pronom.
Cal prendre fruita tots els dies, però cadascú que menge el que vulga.
Cadascun dels presents en aquesta sala haurà d’exposar el que pensa.

i) Altre calc del castellà que cal evitar és l’ús d’algú per indicar “una persona d’una certa importància”
Des que és important ja ni ens mira (NO des que és algú ja ni ens mira)

j) La forma altre i les variants altra, altres tenen un sentit indeterminat, equivalent semànticament a
‘més’, ‘qualsevol’, ‘nou’: He trobat altres llibres sobre el tema. Conec altra gent que pensa el mateix.
Quan va precedida de l’article un, una, té un matís distintiu, equivalent a ‘un de diferent’, ‘un segon’,
‘un de més’ S’ha comprat una altra bicicleta. No passa res, tinc uns altres pantalons.

k) Sengles té un significat distributiu i equival a ‘un per a cadascuna de les entitats esmentades’.
Actualment, amb el mateix valor s’usen les formes cadascun o cada un
Els xiquets portaven sengles llibres (un llibre cadascun)

l) Ambdós/ambdues té valor de ‘les dues persones o coses esmentades’. Actualment, amb el mateix
valor s’usen les formes els dos i tots dos Ambdós companys tenen la mateixa moto (els dos companys)

7
 Tema 4 MªÁngeles García García

m) No hem d’usar cada amb valor emfàtic Joan fa unes coses...(NO Joan fa cada cosa...)

n) L’indefinit qualsevol designa una entitat d’un conjunt sense importar quina:
Això t’ho podria contestar qualsevol estudiant Qualsevol dia et dirà que ja no vol viure amb tu.
A diferència d’altres indefinits, qualsevol es pot posposar també al substantiu, context en què
funciona com a adjectiu amb un valor d’indistinció, i concorda en nombre amb el substantiu que
modifica Vindran un dia qualsevol. Deixa’m tres bolígrafs qualssevol.

Cal remarcar que el plural qualssevol és purament gràfic, ja que oralment no es diferencia del singular
qualsevol. En la llengua antiga, qualsevol també admetia les formes femenines qualsevulla i
qualssevulla, que en l’actualitat se senten com a arcaiques i molt formals:
Busca una flor qualsevulla i dibuixa-la. Busca unes flors qualssevulla i dibuixa-les

o) El pronom altri en l’actualitat s’usa exclusivament en construccions preposicionals i en contexts

molt concrets Ja no treballa per a altri. Mals d’altri, rialles són

*Altres formes més formals a tindre en compte

Manco: menys ni menys ni manco loc. adv. Exactament, precisament
Almanco: almenys
Mant/a: molt/a a manta loc.adv. En abundància
Quelcom: alguna cosa
Qualque: algun
Qualcun/a: algun/ a
Qualcú: Algú

EXERCICIS
1. Traduïu les frases següents:
a) Varias personas han venido a la consulta para pedir cita.
_________________________________________________________________________________
b) El perro está algo delgado.
_________________________________________________________________________________
c) El propio director vino y nos dio la mala noticia.
_________________________________________________________________________________

8
 Tema 4 MªÁngeles García García

d) Hemos sacado bastante dinero de la rifa pero no sabemos si tendremos suficiente para el viaje.
__________________________________________________________________________________
e) La reunión entre los ministros ha durado varias horas.
_________________________________________________________________________________
f) Cualquiera de vosotros está preparado para pronunciar el pregón de fiestas.
__________________________________________________________________________________
g) Has leído esta novela? Yo conozco al autor de la misma.
__________________________________________________________________________

2. Corregiu les incorreccions que trobeu en les frases següents:

a) Nosaltres dinem a les dos quant tenim temps.

b) He rebut bastantes visites que m’han portat forces regals.

c) Hi havia vàries persones que el coneixien.

d) Si volen algo de mi, ja m’avisaran.

e) Vull que vinguen tres voluntaris qualsevols.

f) Ara vindran els demés amics: Pere, Jordi i tots els demés.
_________________________________________________________________________________
g) Si hi ha algun vestit que t’agrade, compra-te’l.

h) A cadascun, li serà donat el que es mereix en el regne del cel.

i) De totes aquelles coses no hi ha ningún objecte que m’agrade.

j) Rodejarem la casa i tombarem la porta de la mateixa.

k) Escolteu-me tots: amics, familiars i demés assistents.

9
 Tema 4 MªÁngeles García García

l) Conec vàries persones que tindrien molts problemes si decidírem suspendre l’acte.

m) Van eixir del local, però després van tornar al mateix.

n) No es pot passejar perquè mitja Alacant està en obres.

_________________________________________________________________________________

SOLUCIÓ

1. a) diverses/diferents/algunes persones han vingut a consulta per demanar cita

b) el gos està un poc/una mica prim

c) El mateix director/el director mateix va vindre/vingué i ens va donar la mala notícia
d) hem tret bastants diners de la rifa però encara no sabem si en tindren prou per al viatge
e) la reunió entre els ministres ha durat diverses hores
f) qualssevol de vosaltres està preparat per a pronunciar el pregó de festes
g) has llegit aquesta/esta novel·la? Jo en conec l’autor

2. a) quan b) bastants/ forca c) diverses d) cap cosa e) qualssevol

f) els altres/ la resta g) cap vestit h) cadascú i) cap objecte j) en tombarem
k) resta/els altres l) diverses/algunes m) hi vam tornar

4.6 Gens, cap, res i ningú

- Res i ningú són pronoms indefinits i, per tant, no poden anar acompanyats de cap substantiu. Res
significa ‘cap cosa’ i va referit a coses, i ningú significa ‘cap persona’ i va referit a persones.

Avui no ha vingut ningú a classe. He anat a comprat i no he vist res interessant.

- Gens i cap són determinants i van acompanyats d’un substantiu. Gens portarà substantius que
facen referència a quantitats no comptables (pa, aigua, farina, llet, calor, fred...) i cap en portarà
referits a quantitats comptables (cadires, taules, persones...).

Ahir no va fer gens de fred No tinc cap jersei blau.

10
 Tema 4 MªÁngeles García García

- Recordeu que aquestes formes apareixen en frases condicionals, interrogatives i dubitatives en

sentit positiu, i també en frases negatives amb valor negatiu.

Si tens cap problema no dubtes a fer-me’l saber.

- Així mateix, heu d’anar amb compte i no confondre el pronom res i el quantitatiu gens.

Júlia no estudia gens (perquè és una mandrosa) Júlia no estudia res (perquè no es dedica a
l’estudi)
- El pronom res s’usa seguit de la preposició de davant d’adjectius
No han fet res de bo No han trobat res d’important.
I amb la preposició A davant d’infinitius
No tinc res a dir No hi ha res a fer
En la llengua antiga, el pronom res tenia com a correlat afirmatiu el pronom quelcom, que en
l’actualitat se sent com a arcaic i té un ús molt reduït. Amb el mateix valor, s’usa l’expressió genèrica
alguna cosa
Hi ha alguna cosa (quelcom) que vulgues comentar-me?

EXERCICIS
1. Completeu les frases següents amb cap, res, gens i ningú:

a) Què hi ha a l’entrada? No hi ha______

b) Qui hi ha ballant a la sala? No hi ha______
c) Hi ha alguna persona parlant amb Pep? No hi ha_____
d) Quantes persones hi ha a la cuina? No n’hi ha______
e) Què hi ha sota el llit? No hi ha______
f) El seu riure no m’agrada __________.
g) Queda llet en la nevera? —No, no en queda ___________, me l’he acabada jo.
h) Hi ha ______foto de Joan?
i) No hi ha ______persona bevent al carrer.
j) Enguany, no hem pogut pactar______
k) No ha fet_______d’important en la vida.
l) Hem anat al cinema i no hi havia ___________.
m) Durant tota la setmana els infermers no han treballat ____________.

11
 Tema 4 MªÁngeles García García

n) Durant tota la setmana els infermers no han fet ___________.

o) Ha passat _________? —No, no patesques que només ha estat un esglai.
p) No m’agrada _________ que et poses aquesta camisa amb els pantalons negres.
q) Si vols ________, m’ho dius.

2. Trieu la forma adequada

1.- No m’agrada ______ el vi. a) gens b) res c) bastant
2.- Ara tinc________ problemes. a) gaires b) prous c) molts
3.- No tinc _____ diners. a) gens b) res c) prou
4.- Vols prendre _____? a) algo b) res c) força
5.- No en sé _____ d’en Toni. a) gens b) tot c) res
6.- Ha guanyat _____ premis. a) varis b) diversos c) prous
7.- M’han sortit _____ dubtes a) gaires b) alguns c) algunes
8.- Si necessites ______, m’ho dius. a) quelcom b) algo c) gaire

3. L’abandonament d’animals exòtics creix un 50% en 3 anys

La recollida de rèptils i amfibis exòtics abandonats ha augmentat un 50% entre 2003 i 2006. De fet,
els experts coincideixen que l’abandonament dels mateixos creix de manera paral·lela a la moda que
cadascun vol tindre a la seua casa animals exòtics. El cas del caiman caçat recentment en un llac és
un exemple d’aquest.
Els centres de recuperació d’animals van recollir, durant els onze primers mesos de l’any passat,
1.515 rèptils i amfibis exòtics, 1.362 dels mateixos eren tortugues exòtiques. La xifra ja suposa una
quantitat triple respecte de la dècada passada. “El problema més greu són les tortugues de Florida,
però també s’han capturat moltes iguanes, fardatxos, serps de tot tipus i caimans, entre altres”, detalla
el propi director del centre de recuperació.
No hi ha dades sobre altres espècies, però els experts reconeixen que el problema deu ser molt similar
per a aus (com ara lloros), mamífers (hàmsters o eriçons) i, fins i tot, algun que altre aràcnid.
Les vendes en els centres especialitzats i les visites als veterinaris són dos clars indicadors del volum
d’animals exòtics a les llars. En el pitjor dels casos els propietaris els abandonen, uns perquè
consideren aquests problemàtics (per ser massa grans o violents) i altres perquè pateixen qualssevol
tipus de malaltia.

12
 Tema 4 MªÁngeles García García

SOLUCIONARI
1. a) res b) ningú c) ningú d) cap e) res f) gens g) gens h) cap
i) cap j) res k) res l) ningú m) gens n) res o) res p) gens q) res

2. 1.-gens 2.- molts 3.- prou 4.- res 5.- res 6.- diversos 7.- alguns 8.- quelcom

3. L’abandonament d’animals exòtics creix un 50% en 3 anys

La recollida de rèptils i amfibis exòtics abandonats ha augmentat un 50 entre 2003 i 2006. De fet,
els experts coincideixen que l’abandonamen d’aquestes espècies creix de manera paral·lela a la
moda que cadascú vol tindre a la seua casa animals exòtics. El cas del caiman caçat recentment en
un llac és un exemple d’açò / n’és un exemple.
Els centres de recuperació d’animals van recollir, durant els onze primers mesos de l’any passat,
1.515 rèptils i amfibis exòtics, 1.362 dels quals eren tortugues exòtiques. La xifra ja suposa una
quantitat tripla/triple respecte de la dècada passada. “El problema més greu són les tortugues de
Florida, però també s’han capturat moltes iguanes, fardatxos, serps de tot tipus i caimans, entre
d’altres”, detalla el mateix director del centre de recuperació.
No hi ha dades sobre altres espècies, però els experts reconeixen que el problema deu ser molt
similar per a aus (com ara lloros), mamífers (hàmsters o eriçons) i, fins i tot, (alguns) aràcnids.
Les vendes en els centres especialitzats i les visites als veterinaris són dos clars indicadors del volum
d’animals exòtics a les llars. En el pitjor dels casos els propietaris els abandonen, els uns perquè els
consideren aquests problemàtics (per ser massa grans o violents) i els altres perquè pateixen
qualsevol tipus de malaltia.

*Remarques sobre la negació

Les paraules cap, gens, enlloc (o en cap lloc), mai, ningú, res, i també expressions com en ma
vida, en la vida, tenen valor negatiu i presenten les particularitats següents:

1. Quan van davant del verb, la negació es pot reforçar afegint-hi l’adverbi no.
Ell mai no hauria volgut donar-vos diners. (Ell mai hauria volgut donar-vos diners.)
Ningú no t’ha convidat a aquest bateig. (Ningú t’ha convidat a aquest bateig.)
Res no justifica la violència. (Res justifica la violència.)

Però, si van darrere del verb, l’adverbi NO sempre serà necessari: No hi vindrà cap alumne

13
Tema 4 MªÁngeles García García

2. Les paraules cap, res, gens i mai, quan formen part de la resposta a una pregunta prèvia, poden
aparéixer soles o precedides de l’adverbi no.
–Hi ha alguna taronja? –Cap. / –No cap. –T’agrada l’orxata? –Gens. / –No gens.
–Quan vindràs a ma casa? –Mai. / –No mai. –Què et demane? –Res. / –No res.

3. Les paraules cap, gens, enlloc, mai, ningú, res també es poden usar per a expressar el valor
positiu en frases interrogatives i condicionals.
Si saps de cap persona interessada en el treball, telefona’m.
Et queda gens de mel? Si els veus enlloc, dis-los que tornen.
Heu vist mai una cosa semblant? Si algú vol prendre res, que m’ho demane.

4. La partícula NO pot usar-se amb valor expletiu, sense que siga necessari en l’oració
a) oracions completives en subjuntiu amb verbs de temor:
Tinc por que no ploga demà (tinc por que plourà demà)
b) oracions subordinades temporals introduïdes per abans (que) o fins que
No faré el sopar fins que (no) vingues / Fes el sopar abans que (no) vinga
c) oracions comparatives de superioritat M’agrada més el riu que (no) la platja

5. La partícula pas s’usa sempre en combinació amb no i serveix per a reforçar la negació:
a) en una suposició implícita
-fa fred? -No pas / No m’agrada pas anar a la platja
b) en una negació expletiva en les comparatives de superioritat
M’agrada més el riu que no pas la platja

14