Professional Documents
Culture Documents
Teoría Català
Teoría Català
• L'.oració _Les persones verbals El substantiu o nom ·a al masculí (noi/noia. gat/gata, carter/cartera .).
_Components
_Els temps verbals És la paraula que s'utilitza per designar els éssers Tot I això, cal tenir en compte els aspectes se-
• El substantiu o nom vius (persones, animals, plantes ... ). les coses guents:
_L'.aspecte
_Classificació dels substantius concretes o els conceptes abstractes. nota, lleó.
• El canvi de gènere pot comportar canv,s orto-
_Els modes gerani, llapis. revolució. mte/./1gènc1a, foscor. etc.
_El gènere del substantiu gràfics
_Les conjugacions
_El nombre del substantiu
• L'.ad verbi i les locucion s adverbials El gènere del substantiu l s ss gos/gossa
• L'.adjectiu qualificatiu e • g am dam,ga
_A.d¡ecnus de dues terminacions _Funcions La majoria dels substantius tenen un gènere únic u - • v hereu/hereva
Iarbitrari, indicat per l'article (el front, la dent, la d nebot/neboda
_AdJectius d'una terminació _Tipus
sabata.. .) p ,b llop! ~
• Els determi nants • Els prono ms person als
El d1ccionar1 conté 1nformac16 sobre el gènere
_Lart1cle _Pronoms personals forts • E s mascu:ins acabats en -e -o ·u à,ones
dels noms Només en els substanuus que desig·
_Pronoms personals febles nen éssers vius sexuats es diferencia el gènere solen fer el femení canviant aq ... estes vocals
_Els numerals
(masculí o femeníl tenint en compte el sexe de per una · a mestre/mestra. monjclmon¡a. euro--
_Els demoStratius • Els interrogat ius peu/europea
cadascun d'ells
_Els possessius • Les preposicions
·o
-essa· abaúabadessa. baró/baronessa. metge! • Els substantius acabats en ·a àtona fan el plu- L'.ad1ectiu ha de concordar en genere , nombre
me:geSSJ ... ral canviant-la per -es: dona/dones. rosa/roses amb el nom a que correspon· llençol blanc/ llen-
Els mots invariables tenen la mateixa çols blancs, coixinera blanca/co1xmeres blan·
-óloga: b1oieglbiòloga, podòleglpodòloga ... poma/pomes. andròmina/andròmines... ·
forma en singular que en plural:
ques
-ina gaJ!igalfina, Jordi/Jordina, heroi/ En alguns casos. aquest canvi comporta varia-
heroïna. Alguns dies de la setmana: dilluns, dimarts, di-
cions ortogràfiques:
-iu: èCiOrfi!Cifiu, emperador/emperadriu ... mecres, dijous i divendres. Adjectius de dues terminacions
-ca - • -ques: boca/boques Altres mots: llapis. cactus, globus, temps, ros,
pols. pus . La ma¡oria d'ad¡ecllus tenen una terminació per
• Alguns noms formen el masculí a partir del fe- -ga .... -gues: botiga/botigues al masculí i una altra per al femeni Aixi. doncs,
mení canVIant la terminació per -ot: -ça --+ -ces: raça/races presenten quatre formes:
-ja ... -ges: taronja/taronges
Hi ha alguns noms que s'utilitzen en plural per re- singular plural
bru!:eforwxo~ abella/abellot, perdiulperdigor.. . -gua --+ -gües: aigua/aigües
ferir-se a una unitat: masculí femen i masculí !eme-n,
-qua - • -qües: Pasqua/Pasqües llarg llarga llargs 1/a,gves
• J-l.i ha un gruo de noms que tenen una forma a/r dita àJ[S a,¡es
i.;n ca oer a! masculí , per al femení. En aquest
• Generalment. els substantius acabats en vocal
les postres les tisores net neta nets ~=es
verd verda verds ~
CêS. el genere es distingeix per mitjà de l'article. els aíores les ulleres
tònica fan el plural afegint ·ns: vi/vins. germà/ content contenta COllleflts ror.:l"'l:es
Scn els mo-;s acabats en -aire. -cida. ·ista i -ta: les pessigolles els pnsmàt1cs
germans, bacallà/bacallans ...
les galindaines les angines negrt negra negm ~
un r:2nra1re l una canra1f'ê ampla ...~ es
un homlOda l una homicida
N'hi ha uns quants, però, que només afegeixen Srl'r(-(5 les élcaballes els honoraris
amole
poble pobra
amples
pobres roc.-es
-s al singular: café/cafès, bisturí/bisturís, sofà/ els pantalons els calçotets
êl odrsra l i3 CJdlSi3
:d Çffnr.ar.a l la g1mnasra
sofàs...
els diners els sostenidors sonso 5 <>S'o lsonsa = ,C." '<es
Fan el plural en -os els substantius masculins les alicates els escacs 'y ·' '\'
mil<O rniKà
'
IT'J(QS - -~-es
• Ta- .::,e sc1 ,nv.nao'es els no'lls d'alguns aní- acabats en -s: gas/gasos, vas/vasos. tornavís/ bro.q5 les calces les pinces ¡europeu j europea l j'L'!O<l(;JS ......
~
-
~"' s . :;e- e ';n,-oaF-!os. s·n aíegeix la paraula tornavisos.. . les tenalles les tovalles
j esquerrà eiquerrana i",Qvl?<"M>S ~-'!.._..lne:f
T.asc.€ O 'e,-e,·J - - - - - -¡-,n--¡;-T ' º!'. , ,-.11. 1 serè 7f ff:' '·., ,, sefl?na ><"'!'f tl>i
milrl 'niJfflHI " \ ) './U -v-ne:s
e-· :,a"'¿ - ~ 1 el parda' {ffr'lel/a En el plural d'alguns noms es duplica ' rodó roé<Jna ~ ·»~
eí -a::. r.¿,.,de l e! raro,· femella la essa: nas/nassos. pastís/pastissos, arrós/ ACTIVITATS comú comuna , .Y>Jt$ .-...r,es
arrossos.
la grar-o:.a r . ~ Ja grar,o:¡; feme::e
1 Canvia el gènere i el nombre dels substan- • Alguns ad¡ec11us de dues tt'r~·""'-'IOOS '"" e
• També fan el plural en -os els masculins que tius següents: plural rnascul, a'eg '1? '1 ·os
acaben en: l'heroïna
a el xicot
· S • f J .S. T.J.l.l r,l<Q$. llei
b el padrí m el noi
i • braç!braços n l'ind1v1du
·< • ~ ,-,.,··,¡ ~-,,.os ~-..... eJ
e l'abella
.Y ·x • r.\ · -t ~ -os. • ,e.s
....
.. _ - .... ·x • reflex/reflexos
·ÍX • ca/,i1x/CiJlaixos
d
e
la periodista
l'artista
o
p
el poeta
el payòs ·UI • .'.\).~ .'.\>., .) .'\.Hl)j. :UYt'S
·o
homes hioòcrites
nens aleares nenes aleqres Davant d'un nom de persona, també s'hi posa l'Anna ...
En els adjectius, els canvis de gènere i problemes fàcils solucions fàcils l'anicle. Les formes de l'anicle personal són:
contes aenials novel·les genials Això també es 'produeix quan l'article va davant
nombre poden componar variacions onogrà- masculí el Joan /'A/ben en Joan n 'A/ben
fiques: enciams amaroants ametlles amaroants dels numerals 1 (u) i 11 (onze), perquè el nom co-
femení la Mercè l'Anna na Mercè n'Anna
jerseis suaus robes suaus mença per vocal: /'7 de març, /'11a cursa.
senyors miops senvores miops
u/v -+ nou, nova, nous, noves • No es posa article davant del nom d'una per- Hi ha alguns casos en què no es pot apostrofar:
t/d -+ menut, menuda. menuts, menudes sonalitat: Has 1/eg,r l'últim llibre de Jaume Ca-
• Els ad1ectius d'una term inació fan el plural en -s • L.'.article femení la no s'apostrofa.
úg/gu -+ cec, cega, cecs, cegues bré?
o en -es [si el singular acaba en -a): - davant de les paraules femenines que comen-
l/J.l -+ nul, nul·la, nuls, nul·les • Hi ha diferències segons el parlar de cada zona: cen per i, u, hi i hu àtones: la uulirar. la idea,
ig/j/g roig, roja, rojos, roges -a -, fatxenda, fatxendes - La forma femenina na és pròpia d'alguns par- la unió, la hisenda, la hum,rar. la Isabel..
ig/tj/tg -+ lleig, lletja, /Jetjos, lletges altres terminacions - • útil, útils lars i, antigament, s'havia usat com a títol de - davant dels noms de lletra· la ena, la a..
ú qu -+ bonic. bonica, bonics, boniques -, noble, nobles cortesia: na Catalina, n'Aina, Ja senyora na Tere- - en el cas de la una. quan es refereix a l'hora.
sa Gerdrau.... - en casos concrets: la ira. la host, la Haia ...
• Els adjectius acabats en -aç, -iç i -oç tenen una - A les illes Balears s'uulitza l'article salat: es
La contracci ó
forma per al singular i dues per al plural: carrer, ses dones. sa casa...
Adjectius d'una terminació És la forma de l'an1cle masculí que, quan està en
u ha un bon nombre d'adjectius que tenen una
soia term,nac,ó. Per tant, només tenen dues for-
..,,es, una per al smgular i una altra per al plural.
audaç - audaços, audaces
feliç -, feliços, felices
feroç - feroços, feroces
·o En català occidental és habitual l'ús de
l'article lo, los, en lloc de el, els:
contacte amb les prepos1c1ons a, de, per I per a
es contreu I forma una sola paraula
.'
\
\
"ª'
h una e,~tar...G cl!" r uns no,s J:erraires , unes noies [ _J s'escnu amb minúscula 1.J . (' • ,.,
La contracció de la preposici ..6 O d8 caamb - s·escriu guionet entre les_ desenes I les Els partitius
comenca par unItats (D-u) 1 entre les unitats I les ce ntenes
Els col-lectius
no es pot fer sI la paraula següent
vocal o hac. parque en aquests caso
ciar l'article lhgat al norn:
s cal pronun (U-C):
--------
quara nta·SIS
1 ndiqu en una fracció de la unitat. Fan referéncia a coniunts formats per un nombre
concret d'entitats: una dotzena, una trenrena, una
Un quart de litre de //et. centena, etc.
preposició + artide + exemple cinquanta-nou Tres quarts d'hora.
vocal o hac A tates les c/asses h, havia una tren�m-;;;. ]
tres-centes
a +I'
oe+I' cinc-cents • Mig és variable (té flex16 de génere i nombre).
pe,+ 1 cent dotze Funciona corn a adject1u que especifica el nom Tenen forma especifica, generalment masculina,
r a+ I' cinquanta-dos mil quatre-cents col-lectius com ara pare//, tern i terna, centenar.
ca+ 1·
i pren les formes mig, mitja, mitjos, mitges.
vuitanta-set miler.
set-cents seixanta-tres mil Va comprar mig quilo de bunyols. Els multiplicatius
Els numerals tres mil quinze Sempre es menjava mitja taronja.
Indiquen el nombre de vegades que s'augmenta
Son elements gramaticals que indiquen la quanti· dotze mil trenta
una quantitat: doble, triple, quildruple ..
tat I l'ordre del nom. H1 ha eme tIpus de numerals: • Els altres partitius són pronoms. Els més habi
Del número 20 al 29 es posa una i entre guio
els cardinals. els ordinals, els partitius, els col tuals són: me,tat, ter9, quarc, decim, m1l-lesim ... Afegeix-ht una mida doble d'a1gua.
nets per facilitar-ne la pronúncia:
lectius I els multiplicatius.
L' la construcc1ó arnb un ordinal i el
• És lreqüent Quin és e/ triple de 8?
Els canlinals vint-i-dos
nom part la tercera pare, la quarta pare, una dé
vint-i-quatre cima part ... Es poden expressar també amb la construcc16
Expressen una quant1tat exacta
[nombre] vegades més...
De 1'1 al 99: un/una/u, dosldues, tres, quatre, Tres quartes parts deis alumnes són estrangers.
onc sis. Sl?t wrt nou, cku. 0/IZe, dorze. rretze, Els ordinals Aquest any hi ha tres vegades més
Un megabyte és gairebé una mil-lésima part d'un
ca:orze, qunze, serze. disset drvutt dinou. vint gigabyte. d'inscrits en la cursa.
WH+u, vmt-i-dos. rrenra. rrt!nta-rres. cinquanra, Expressen ordre. Concorden en génere i nombre
CJ:lQ!Jilnta-sis, seo:anra, se,xanra-nou, noranra, amb el nom que acompanyen: Vise al primer pis
naan:a-w.r. segona porra.
A partir del 100: cmt cent set cent vinr+vu1t
005-Cl.'flts noranra-vurt l'!liHenrs vrnr-i-u... pnmerlprimera primers/primeres
A partir del 1.000: mil, mil dos-cenrs noranta segon/segona segonslsegones 1 Completa aquestes oracions amb l'article, la pre 3 Escriu aquests números en lletres:
� oos � !l'15-<01l!S. auaue md anc-cenrs, cfis rercer/tercera tercers/Cerceres posició o la contracció adequats:
se: (- ....,.. :+rtJrt a 17 anys h 254 llibres
quartlquarta
A partir del 100.000 i el milió: cent mil dos
quarts/quartes a l' institut
La Irene estudia segon d'ESO C:::::J
a C:=J b 28 gallines i 1.022 postals
�e-::s ~ r.:r ,,. o. carorze mi/lO(IS del seu poble. e 33 dies j 3.380 segells
A partir del cmqué es formen afegint la terminació
L' Ernest i C:::::J
b [==:J al Mas
l' Albert viuen C:::J d 64 hab1tatges k 2.327 ampolles
·e/•ena als cardinals: S'han celebrat les cinquenes 95 ocells 1 224 para1giles
:.. �ora o ese -e·Js s'han oe ten,r en compte del
nou, a la comarcac:::JMaresme. e
es �.-ac,cr.s seg�ents
¡ornadas de la cuina del bolee.
e [==:J historia que ens va explicar és c:::J
l' úl f 121 bufandes m la data d'avu1
• E!S ��_,!:',a.s ca·c � cmquelcmquena cinquenslcmquenes tima aventura C:::J l' hero'ina C:::::J
de la nowf.la. g 149caixes n l'any que vas né ,er
.a s son =nables excepte
�-:t.-.a ::JCSa.;,es. cen:Jcemsrcen SGeiStsena sisens/s1senes
d C:JEl paquet és per c=i la Merce.
:es: Te dos La idea que ha tingutc=i 4 Escriu en lletres !'ordinal c¡ue apareix abreu1at
ce�:s --�·.,_,.,., :,o-es I q;;,we-cen setelserena e [==:J el Joan no pot que
res crema serens/serenes
�� c. vurtelvwrena a l' ombra.
dar C=:::l a L'equíp de tmsquet va quedar en
vuitenslvwtenes
--
00,e/rc,ena SICIÓ
• ,; un P'!!f 'e• •e'er novens/novenes 2 Escriu en singular aquests sintagmes:
encia a �riesend b Ésla
� • � '! � .;"'it,
•ada la Pág·na desenstdesenes
<Xllefonz ena a els ulls l'ull e les humihacions la humiliació e La meva germana �tu en un
a.a�oe-.a� onzenslonzenes ascensor
r.J!'I � o Emes; 'é 1,oa ,. b els uniformes l'uniformef les Indias l'india
00 Els ord nals sovmt s e les il-lus1ons la il·lusió g els ous l'ou d El teu cantan\ p,efent ocu et �
escnuen abreujats: Ir pis. 2a
l)Ofla h els homes l'home de la lhsta d'�"ts
d les americanas
l'americana
A rnès, també hr ha verbs impersonals. és a d,r El passat perifràstic d' indicatiu es con¡uga amb
El verb que no designen el sub1ecte de l'acció. Són els les formes auxiliars del verb anar seguides de l'rn-
Els demostratius És la paraula que expressa una acció, un esdeve- que fan referència als fenòmens meteorològics frníuu del verb corresponent·
niment o un estat. A més. és l'element indispen- (ploure, nevar. glaçar l i el verb haver-h,. Aquests
l
Determinen la prox,mrtat o la llunyania. en l'espai
o en el temps, del nom que acompanyen respec· sable de l'oració i el nucli del sintagma verbal verbs es con¡uguen només en 3a persona del sin- Passat perifràstic d'indicatiu
te a qur parla o escolta· Que l'estrenes, aquest gular
JO vaig
vest1t7
Pel que fa a la forma. el verb té una part frxa. que
s'anomena arrel, 1 una part variable. que són les plou, plovia, ploura, va plou,--;--:-Cada dia plou l tu vas
ell/ella va
infinitiu
desinències o term 1nac,ons. menys. Abans plovia més sovint
hi ha, hi havia, hi haurà, h, va haver... , Per dinar h1
ha mongetes del ganxet Ahir hi hav,a canelons.
nosaltres vam o vàrem
vosatcres vau o vàreu
+ serr,,.
(canrar
encendre
~s-ª1 ~-ª'fem
arrel desinènoa arrel desinència ells/elles van o varen
També poden actuar com a pronoms (substrturnt
Els verbs es classif iquen en tres grups o conju- Els temps verbals
ro
un nom) Aquesta és la més d1venida!
gacions: Expressen en qurn moment es fa l'acció Són el No s'han de confondre les formes auxrh·
Els possessius • La 1a conjugació inclou els verbs que acaben present, el passat (o pretèrit) i el futur Cada ars del vero anar (en el requadre) amb les for-
en -ar· convidar. pregar. celebrar temps pot presentar més d'una forma segons s1 mes del present d'ind1catru d'aquest mateix
lnd,quen propietat o pertinença. Avui he vist la
l'acció verbal es considera acabada o inacabada, verb (vaig. vas, va. anem. aneu, v.1n).
,rutra filla • La 2a conjugació, els que acaben en -er o -re
puntual o cont,nuada
correr, saber. voler, perdre, estendre. respon-
teu
sm ular
masruli
meu
femen,
¡,nev¡}
li.M
ls.•11a
•nasrra
l.mira
,meus
reus
.seus
-
nawes
femení
il'le
seies
>1)Slf!!S
dre ...
• La 3a conjugació, els que acaben en -ir: tenir.
venir. comc,dir...
, s,mple
De petll sempre jugava a bòles
l.se,-a .seus seves del de terminació o desinència .
r:t~::r:~~:::::a: : ~ J El mes passat en Joan
Són aquestes terminacions les que ens donen la Al juny anirem als ports de Beseit. , s,mpe
-i:.!'l"De P<)den actuar com a pronoms (subsuru:nt guanyà el romeig
t.'1 oom Aquesres són les ll'OStres localrtats Les mformae1ó sobre: Demà triarem el vesr,t Aquest mes he llegit tres tt,bteS • corroos:.
nowes són més enda,-ant.
• persona Qui fa l'acció Ah,r vaig anar al onema
Pel que fa al passat pot fer referència a un passat
• temps Quan la fa. proper, que s'expressa amb el perfet d' indicatiu
(ha cantal), o més llunyà Aquest últrm s'expressa
• aspecte. Si l'acció és acabada o inacabada. l'.aspecte
amb el passat simple (ell cantal. propr de la par-
• mode La manera com és concebuda l'acctó la valenciana. o amb el passat perifràstic (e, va lnd ca s acc,o es:à acabaoa periectiu o ~
1 Co-~e-~ leS frases següems amo els demos- ,n,e1at r no se sap s• s na ac<11:> • imperfectiu
com un fet. com una possibilitat. com una ,n- cantat1, que és el més habitual en la resta de par·
.rr...:;is o possessrus que h1falten:
tenció. etc. lars. D'altra banda. l'imperfet d' indicatiu també ,--
• ~ r,e< ~ me a la festa Eva M'ho és un temps passat però fa relerèncra a una acero ~ oe11r sempre jugava a b*S
!'.e ::ail2' t:d:t bé. els _ a:r..cs SÓ1 molt E =pa;..~t t i
les persones verbals inacabada
~.;!S. guanyà el r 7 .:¡
b foc .-\qu<'>t,,,.... he lleg•t i' .., ~
Des,gnen Qur fa l'acció Són les següents. L, ha tocat un viatge a Paris
, P<W>Jt per1hi1St1C A~ v¡ilg 11nar
fs va aco5tar a IJ finestrJ
d ,nd,cat,u
, P,l\\.lt S•IT'Pll'
S'acostà a l,1 l1nest1J
, ,mpe1t~1 d ,rld at,u
Anàven J dorm,r d horJ
H, 'b
ria ttes foim es quo no expressen la persona • pJ\\Jt ~ 111¡w
Anaren J 0011rnr d-J1()1J
1 , ' IOir" <'S 00
geru df P"'!>Onals) l'Infinitiu (pens,111.
n l¡x•nsann • el participi 1nonsaò
·:ç-.•'
. -
Morfosint1>1i - Morfosintaxi
Els modes
L• pnmers con1ugac10
E \'erb mode' d'aQuosta con1ugac1ó es canrar L ---
Anar t'Star són els urnes verbs irregulars de la la
I
-,· ...,..,._.,._.. ... ,ax, .,,,, ..,., g.,a,..,.' Present Perfet Imperfet Pl ~ " ' ~ " t
canto he canlilt CcJn{,:l\lcJ i.,,,,.¡ :.lt't.lt
;'W!" ~l!."'f"'? Les tern"1nac,ons de l'imperfet d',ndrca-
tl\J Cie's ~rbs de la la con1ugac16 s'escnuen
cantes has cantat can1am ~-~(l'.r,
• ""* _ . t i u 0:1)IIN o .,...,,. E ~ ' sempre amb v rentava. men¡aves. anaven canta ha cantat J cantava h.Jv,a Col"tat
,l:lr'P e -.~ ~ ta CM>' cantem hem cantat cant~-,em t,_.,c..-,~
• Mod9 ~
-: -.:F"".,,.,.,_
~ U"le i,.:o,:, o J'I estat
°"' :,,.~-.. ~ ;,e oo~..i p•c !Jur,
canteu
canten
heu cantat
han cantat
l canta11eu
, cantaven
'-Cl:,11
"-c,1ç.
l
:»" ~ • q_· .. , ...., "1'P s O l ! ~ -.es Cal ienir en compte els canvis conso-
I
s.:,or: -,.. " .,.._ • ,.,.._.,..._= nàn:ics d algunes desinències dels temps
yema;s. Que ,-¡¡nen d'acord amb la vocal que
Passat
simple
Passat
penfr~st,c
Pass..Jt
anterior
P~\at•nttnOI'
oe,,•,~tl(
corresoon a cadascuna de les term,nac,ons canti va,g cantar hagur cantat va,g "la-~ c....:r.
t. i ¡rcioa -¡- -<U""'Ç) rega cantares vas cantar haguerps cantat ~-Cl'J.II
-
Ill (orTO"'(e ~ 9 L:15
vam cantar hà<Juerem cantat ;tr.ifl.n?ar.u·
- .;&» . . ;;,a,.--.:i a)n'aDIY .... mo- rpga cantàrem
~9 '-C., m<"'/4
:.- ::.- . .- ~ .... or.,....~ reguem cantàreu vau cantar l haguè•eu cantal •okl ~ • .rut!
"""'9""
-
~ 'T"Q"""'
vat1 .._._......,
__ ...,....
~ ;. "
..........
--"C)-~wOl' I
~ ~ l'"-o:,e!I
......... 'ro- ~ ~ r-q""'
a--.¡u-i
,,...trt1geu rt'!JIIW
mongen rt'gll('(l
cantaren
Futur
cantaré
van cantar
Futur perfet
hauré cantal
~~,n~~-
l Cond1c10NI
can tana
(o,,d,c Cf'~ ~t'1
~~ .. ~
e:- -----
,._.....
~ .r".ltl
,W
--..---
r,' .a •J .., ,,,. . . e,.,(: h.i<)" ~""1JI
- c.inM cJnttw, ~
fir- ~..Tlt .,... - -0, ii-~ l'ldl) .-•l.il ~
°"""":, ,. . . a,r
CJnll
l
C,Jntt\
,.,nttwm
",~n,.11\UI ~
...
.,.u¡
--
cant,m ~ ~
'-:i
•
... . .~ J l r .. f.JI • ' C1nlt\\11J
~..lf't.11
.. ,. , .. "
........
~~ .... •
¿,' ...... "'
.-.i: .-.e: 1,en,. ~ Cdn!fu
,.,ntm Cdl"IM\11'
f\,IQlfl
·-----
4•
L Infinitiu 1 GtN1'<1l l
--1""' -
-- il!!IIA*_,
-
exem les
On vas. ara. mig constipada
Observacions
Morfosintaxi
m J
L'adverbi i les locucions Icorrents' • La forma enradere és incorrecta. Cal usar en-
Adverbis i locucions adverbials de manera
-
pre, a /a nit. Aquestes locucions no són correc-
tes amb la preposició per.
• Quan h1 ha dos o més adverbis amb la termina-
ció -mene. en català és preienble no supnm11-ne
• Són incorrectes les formes llavòrens, al/avares, ma, el sufix. Cal que el govern acruï rào.damerr
Tipus Altres locucions adverbials de lloc són les se- i decididament Però tambe es pot supnm,r e
llavonses. Cal usar llavors i aleshores.
güents de l'últim adverbi , de1xar-h1 el del pnmer C.'J
• Cal no confondre quan (temps) amb quant (quan- que el govern accui rllp1damenc , dr3Cl<i.'<i8
ala vora al capdavall titat).
al capdamunr al capdavant
• En oracions negatives. rnterrogative Morfosintaxi
. d quantitat s i co
. dverb1als e onals, gens vol dir una mica, un Poc d nct,c,
Adverbis i locuc1ons e de. Usat afirmativament té el sentit e, un ~ic
nta Quant? contrar, Els pronoms personals
• Vostè i vostès, quan fan la func,ó de sub¡ecte.
contesten la pregu
mig Són mots que representen O substitueixen un exigeixen el verb en 3a persona per expressar
menrs a mitges nom conegut o enunciat abans en el context. un cert distanciament.
merr¡sde
gens19o1¡¡Jrnica m,gm,g .
gairtbéfquas, No tenen un significat fix. sinó que prenen el Quan vostè vulgui, pot començar
nogefiS almenys • Gaire equival a molt quan apareix arnb
poc gensmgora Ia neg signrf1cat .de la paraula o el grup de paraules que Que ré hora (vostè)?
t,.,stant peicap ba" ció no, darrere de sense I en oracions · a. subst1tue1xen.
ger,51>1,ruca On viuen vostès. ara?
,omamimm interrog
n,miCa tives i condicionals. a.
,. gora si més no Poden ser forts o febles segons si són tònics
O
tant • Vós, també quan fa de subjecte, ex1ge1x el verb
111 gens rn gora àtons.
tan No és gaire alegre. en 2a persona del plural, encara que el sub¡ec-
prou
amb prou femes te real sigui singular, per expressar un matis de
l Ho va fer sense gaire esforç.
Pronoms personals forts respecte o deferència.
Que en vols gaire?
l Són tònics i poden fer de subjecte de l'oració Hermínia, quan vós vulgueu, podeu començar
Observacions • Massa equival a en excés (és a dir el co . sempre que no vagin precedits d'una preposició.'
• ntran
de gaire), però en oracions negatives. interroga. • La forma reflexiva si habitualment és subst~
• Cal no confondre almenys (és a dir. si més no) singular
tives o cond1c1onals només és correcte si té un plural tuïda per ell o ella.
amb al menys lel contran de al més). mascull l femení
significat diferent de gaire. masculí l femení
• \'.adverbi ranr s'escnu tan davant d'un adjectiu, la pe™>na JO Parla de si mateixa. - • Parla d'ella mateixa.
(qui paria) m, nosaltres
un altre adverbi o una locució adverbial. Hi has posat massa nata. (correcte) Treballa per a si mateix. - • Treballa per a ell mateix
2a pe™>na tu
No hi has posat massa nata. (incorrecte si equival vosaltres
\/ÓS
Es tan amable. que sempre el saludo. a No n'hi has posat gaire) (qu, escolta) vostès
vostè
AIIM! tan brura l No hi has posat massa nata. (correcte si equival a 3a peMna Pronoms personals febles
(de qui ell ella ells elles
Es tan egoisra com ellè No n'hi has posat en excés o N'hi has posat en 1a
mesura justa)
es parla) l l Són mots monosíl·labs que tenen la vocal àtona ,
sí si sempre van al costat del verb (davant o darrere)
• S'ha de d:sting,r entre gens (adverbi equivalent
ê gens ni m,ca) i res (pronom equivalent a cap • Gairebé és sinònim de quasi. No són correctes
reflexiu
ell lella ells l
elles
(mateoc) (mateixa) (mateocos) (matetxes)
No poden fer ma, la funció de subiecte de l'oració
Prenen formes diferents segons que el verb co-
cas;; . les formes quasibé, cas,... menci o acab, en vocal o en consonant.
A l'hora de fer servir els pronoms forts, cal tenir
davant del verb
en compte les indicacions següents:
el verb comença
• El pronom de 1a persona ¡o pren la forma mi per consonant
1 Escnu una oració amb cadascun d'aquests adver· quan va precedit d'una preposició. em llevo m·esc:0ita
2 Substitueix els sintagmes següents per un adverbi et cndo t'est>efem
bis de temps i de quanlltat
acabat en -ment: Jo vaig al teatre, vols venir amb mi? es diu s·e,xuga
ens parta ens acomkldem:
a ~ Pensa en mi.
Viure alegrement us atabala
b am
C ?,~
a
b
Viure amb alegria.
Estimar amb dolcesa A mi no m'agrada la ceba.
us convé
es pensen ls1·,c1n escapat
·~
h~ g Viure en la pobresa. Vindràs amb j o 7 c.-1m,1dt·te ~,1 t
·~·.µ h Tractar-lo amb amabilitat. Pensa enjo empQ<tar·se "="'\
Riure amb bogeria. A j o m'agrada molt. t~fooou-nos ~··~
"~
l !l'a¡~
i Actuar amb llibertat. Et flUS de jo?
\~IU"°iC6
tntretMll'll·lf
\1!\Jre-1..,'S
dot~\
k Pensar amb astúcia.
l Parlar amb franquesa.
Morfosintaxi i lèxic
Merfesintaxi i lèxic unitat s
unitat 5
Adverbis -----
• i.mps o temporals
-
Poden considerar-se girs temporals les locucions formades
1nm,a. Pel gerundi del verb haver+ el participi passat d'un altre verb lh,,enl cantal).
al amanecer
Canta ~ . - reíerenl ili verb al anochecer
de seguida tot seguit a trenc d'alba a punt de dia
~ un noi bastant llest. - referent a l'adjectiu
cap al tard a darrera hora a dues llums a alt.es hores de la nit a entrada de rosc
a voltes unes vegades mal mês abans-d'ahir l'endemà passat..
..
a cegues a l'engròs a la menuda
deliberadamente
en orri a les palpentes a tort l a drel aalulls
pormayor
clucs al pormenor
a posta
.._.. al traste palpando sin pensar a ojos cerrados
ensems (juntos) al cap l a la íl de galrell oblícuamente de franc de bat a bat
pltJor alKf com al fin y al cabo gratis de par en par
de fit a fit
b~ millor
feliçment dlncllment
en doina
en abundancia
m
per randa
detalladamente
sense solta ni volta
sin pies ni cabeza
si fa nora
mas o menos
fijamente
lk lo<:udoti, a«.ht:rbíah en au.li n'hJ h2 muh1,sun~. u.~ d'm més freqüent són Ics
~b
---
Sobretot no et descuidis les claus de casa.
- -
Sobre lot el que vam parlar, res de res.
A media
altura
llê Ptc J • tll\ ·1l1rc ath't:rhl.
atvottant a la vom n a forma ben davant d'un adjccuu 0 '
=
L
• En la resta de formes verbals. els pronoms van Quin vi voldrà prendre? (ad¡ect,u~ ~ Completa aquests embarbussaments amb el pro-
US, · VOS
sempre davant del verb. No sé quin III prendre. (adjectiu) nom personal fort que correspongui:
r
_D'aquests vms, quin voldrà prendre? (pronom) k [ 'J agrada la munianya?
s·afòltacadàmatl Tu no em miris. que ells ens miren:
C_] va bé men¡ar canelons?
r &ne una carta Qui r_-=:i miren que C=:J ens mirem. m He vingut a dir r __J que he aprovat
Ens tw,1rpm d"hora ---=:] mirem que ~ no ens mirin,
n Fixeu c::..:J en aquest detalli
Equival a quina persona o quines persones. És un i quan ['-:=J no ens mirin, o Gireu C.J per veure les escultures.
• Quan acompanyen una perifrasi verbal (verb pronom invariable. e - ] ens mirarem.
au, .ar • ,nfm,t,u o gerundi). els pronoms po- Perquè si C--=:J mirem que [=:J ens miren.
den anar d3vant o darrere del verb Qui vol tastar el pastis? C"'""] poden descobrir que C-=:! ens estimem et, t', -te, 't
No sé qui va dir això.
~ftv,rre rd"lm.l,em. ens anava expl,canr conres p C::J semblava que havia de ser fàcil.··
Vt•""t' c.3m11i.l,em. anava eq,i;canr-nos conres. Què b Perquè ~ puc, c::::::J pots. q Emporta C=:J la carmanyola arnb el dinar'
perquèc::::J pots. c::::::J puc. r Escoltar C=:J és un plaer.
Em l'3Ç ~nrar molr
Equival a quina cosa. És també un pronom inva- perO si c=J no pots. C::::J escric aquesta postal des de Lisboa.
, 319 ~":c3f· tn!' molt C::::J guardo el rebut a la butxaca.
riable. L"°J tampoc puc.
L-- ~~~~~~~~~~~
de, en. amb, sense. per i per a. • Introdueix el complement preposicional o de cionar-se amb. haver-n'hi prou amb. etc. PERA
A règim verbal d'alguns verbs com oblidar-se de,
parlar de. riure's de. adonar-se de, recordar-se
• Introdueix el complement indirecte
No podem comptar amb ells.
• lntrodue1X el complement indirecte: He escrit
una carta a la meva cosina.
de, dubtar de, etc.: S'oblida de rot.
• S'apostrofa davant d'un mot començat per vo-
Es va trobar amb els seus amics.
No h agrada relacionar-se amb la gent.
l Aquesr regal és per a l'avia
• Sol mtroduií el complement circumstancial de cal o h: Vinc d'Anglarerra. N'hi haurà prou amb aquestes ameri/es per fer • Indica la deS11nació, la finalitat o l'ob1ecte.
loc: Compro al rnercar
• Es contreu amb els articles el o els, excepte en la picada?
• Introdueix el complement preposicional o de rè- Aquesres normes són per a casos d'emergència
els casos en què aquests s'apostrofin.
gim verbal d'alguns verbs: acosrumar-se a. de- SENSE
dicaF-se a. renunciar a. conrribuír a, amscar-se a,
exposaF-Se a. etc.