You are on page 1of 14

• El verb Generalment, el femení d'un mot es forma afegint

• L'.oració _Les persones verbals El substantiu o nom ·a al masculí (noi/noia. gat/gata, carter/cartera .).
_Components
_Els temps verbals És la paraula que s'utilitza per designar els éssers Tot I això, cal tenir en compte els aspectes se-
• El substantiu o nom vius (persones, animals, plantes ... ). les coses guents:
_L'.aspecte
_Classificació dels substantius concretes o els conceptes abstractes. nota, lleó.
• El canvi de gènere pot comportar canv,s orto-
_Els modes gerani, llapis. revolució. mte/./1gènc1a, foscor. etc.
_El gènere del substantiu gràfics
_Les conjugacions
_El nombre del substantiu
• L'.ad verbi i les locucion s adverbials El gènere del substantiu l s ss gos/gossa
• L'.adjectiu qualificatiu e • g am dam,ga
_A.d¡ecnus de dues terminacions _Funcions La majoria dels substantius tenen un gènere únic u - • v hereu/hereva
Iarbitrari, indicat per l'article (el front, la dent, la d nebot/neboda
_AdJectius d'una terminació _Tipus
sabata.. .) p ,b llop! ~
• Els determi nants • Els prono ms person als
El d1ccionar1 conté 1nformac16 sobre el gènere
_Lart1cle _Pronoms personals forts • E s mascu:ins acabats en -e -o ·u à,ones
dels noms Només en els substanuus que desig·
_Pronoms personals febles nen éssers vius sexuats es diferencia el gènere solen fer el femení canviant aq ... estes vocals
_Els numerals
(masculí o femeníl tenint en compte el sexe de per una · a mestre/mestra. monjclmon¡a. euro--
_Els demoStratius • Els interrogat ius peu/europea
cadascun d'ells
_Els possessius • Les preposicions

Classificació dels substantius

l'oració El subjecte és la persona. l'animal o la cosa que fa


E. .,,-,a es-..rc:c..,ra gramatica' que té un senti! l'acció del verb, o de qui es descriu alguna cosa
c:r.,r,;,;:· ~ :.a~., cornoniCa ·~n m,ssatge El predicat expressa una acció o un estat del sub-
¡ecte. El sub¡ecte i el verb han de concordar en
Concrets· designen els éssers vius i les coses (nadó, AbstractM designen ~ sefl~IS. ~ e
(atmSrat a,egna esca.'frx .).
c.
elefant, espigol. taula, oxigen. )
persona I en nombre
Componem
Ct:r a""'~~ ;.é'"• s sintagma nominal lsul>-
~e s i ~ verbal p•eo.ca:i
l--L'An~ ha__perdut el mocéKJ01
Sub¡ecte Pred1CcJt
J Comuns: designen tots els éssers de la mateixa ~ -
--- pècie (pewna. riu, muntanya .).
r, t;r.Jr/rr::,,,. riir. ru· i f.:!' E verb és relement essencial de J'oració
s.o. s, l
De ¡egi!Óes. POi ser que el SN lsub¡ecte) no apa--
rego ezp c,tament en l'oració, però a1)(6 no vol dir Col·lectius deSJ9n,m
q~o no en ngui Individuals desig·
nen un sol ~er un con1unt o ~ r\ (1.t-
(ulz,n.i. lhbre. flOI. mar. co/iJ. Qt'l'lt ~ ttil.
oc~I. ~p.,i,re< ) J/:11\)(, n1J11.11 )
• El verb Generalment, el femení d'un mot es forma afegint
• L'.oració _Les persones verbals El substantiu o nom ·a al masculí (noi/noia. gat/gata, carter/cartera .).
_Components
_Els temps verbals És la paraula que s'utilitza per designar els éssers Tot I això, cal tenir en compte els aspectes se-
• El substantiu o nom vius (persones, animals, plantes ... ). les coses guents:
_L'.aspecte
_Classificació dels substantius concretes o els conceptes abstractes. nota, lleó.
• El canvi de gènere pot comportar canv,s orto-
_Els modes gerani, llapis. revolució. mte/./1gènc1a, foscor. etc.
_El gènere del substantiu gràfics
_Les conjugacions
_El nombre del substantiu
• L'.ad verbi i les locucion s adverbials El gènere del substantiu l s ss gos/gossa
• L'.adjectiu qualificatiu e • g am dam,ga
_A.d¡ecnus de dues terminacions _Funcions La majoria dels substantius tenen un gènere únic u - • v hereu/hereva
Iarbitrari, indicat per l'article (el front, la dent, la d nebot/neboda
_AdJectius d'una terminació _Tipus
sabata.. .) p ,b llop! ~
• Els determi nants • Els prono ms person als
El d1ccionar1 conté 1nformac16 sobre el gènere
_Lart1cle _Pronoms personals forts • E s mascu:ins acabats en -e -o ·u à,ones
dels noms Només en els substanuus que desig·
_Pronoms personals febles nen éssers vius sexuats es diferencia el gènere solen fer el femení canviant aq ... estes vocals
_Els numerals
(masculí o femeníl tenint en compte el sexe de per una · a mestre/mestra. monjclmon¡a. euro--
_Els demoStratius • Els interrogat ius peu/europea
cadascun d'ells
_Els possessius • Les preposicions

Classificació dels substantius

l'oració El subjecte és la persona. l'animal o la cosa que fa


E. .,,-,a es-..rc:c..,ra gramatica' que té un senti! l'acció del verb, o de qui es descriu alguna cosa
c:r.,r,;,;:· ~ :.a~., cornoniCa ·~n m,ssatge El predicat expressa una acció o un estat del sub-
¡ecte. El sub¡ecte i el verb han de concordar en
Concrets· designen els éssers vius i les coses (nadó, AbstractM designen ~ sefl~IS. ~ e
(atmSrat a,egna esca.'frx .).
c.
elefant, espigol. taula, oxigen. )
persona I en nombre
Componem
Ct:r a""'~~ ;.é'"• s sintagma nominal lsul>-
~e s i ~ verbal p•eo.ca:i
l--L'An~ ha__perdut el mocéKJ01
Sub¡ecte Pred1CcJt
J Comuns: designen tots els éssers de la mateixa ~ -
--- pècie (pewna. riu, muntanya .).
r, t;r.Jr/rr::,,,. riir. ru· i f.:!' E verb és relement essencial de J'oració
s.o. s, l
De ¡egi!Óes. POi ser que el SN lsub¡ecte) no apa--
rego ezp c,tament en l'oració, però a1)(6 no vol dir Col·lectius deSJ9n,m
q~o no en ngui Individuals desig·
nen un sol ~er un con1unt o ~ r\ (1.t-
(ulz,n.i. lhbre. flOI. mar. co/iJ. Qt'l'lt ~ ttil.
oc~I. ~p.,i,re< ) J/:11\)(, n1J11.11 )
, M.~frf~sintaxi
El nombre del substantiu
• H, ha, però. ahres terminacions per formar el Les dues formes del plural dels noms acabats
• La majoria dels substantius formen el plural l: adjectiu qualificatiu
femení: en -se. -st. ·xt i -ig corresponen. la primera
afegint •5 al singular: home/homes. gat/gats. ar- És el mot que acompanya el nom i n'1ndrca una
(-os). al catala estandard I oral, i la segona (· s).
-na: /leo/lleona, capitàlcap1tana. orfe/òrfena. rei! mari/armaris, trasto/rrastos... a la llengua culta i escrita. qualitat.
rema .

·o
-essa· abaúabadessa. baró/baronessa. metge! • Els substantius acabats en ·a àtona fan el plu- L'.ad1ectiu ha de concordar en genere , nombre
me:geSSJ ... ral canviant-la per -es: dona/dones. rosa/roses amb el nom a que correspon· llençol blanc/ llen-
Els mots invariables tenen la mateixa çols blancs, coixinera blanca/co1xmeres blan·
-óloga: b1oieglbiòloga, podòleglpodòloga ... poma/pomes. andròmina/andròmines... ·
forma en singular que en plural:
ques
-ina gaJ!igalfina, Jordi/Jordina, heroi/ En alguns casos. aquest canvi comporta varia-
heroïna. Alguns dies de la setmana: dilluns, dimarts, di-
cions ortogràfiques:
-iu: èCiOrfi!Cifiu, emperador/emperadriu ... mecres, dijous i divendres. Adjectius de dues terminacions
-ca - • -ques: boca/boques Altres mots: llapis. cactus, globus, temps, ros,
pols. pus . La ma¡oria d'ad¡ecllus tenen una terminació per
• Alguns noms formen el masculí a partir del fe- -ga .... -gues: botiga/botigues al masculí i una altra per al femeni Aixi. doncs,
mení canVIant la terminació per -ot: -ça --+ -ces: raça/races presenten quatre formes:
-ja ... -ges: taronja/taronges
Hi ha alguns noms que s'utilitzen en plural per re- singular plural
bru!:eforwxo~ abella/abellot, perdiulperdigor.. . -gua --+ -gües: aigua/aigües
ferir-se a una unitat: masculí femen i masculí !eme-n,
-qua - • -qües: Pasqua/Pasqües llarg llarga llargs 1/a,gves
• J-l.i ha un gruo de noms que tenen una forma a/r dita àJ[S a,¡es
i.;n ca oer a! masculí , per al femení. En aquest
• Generalment. els substantius acabats en vocal
les postres les tisores net neta nets ~=es
verd verda verds ~
CêS. el genere es distingeix per mitjà de l'article. els aíores les ulleres
tònica fan el plural afegint ·ns: vi/vins. germà/ content contenta COllleflts ror.:l"'l:es
Scn els mo-;s acabats en -aire. -cida. ·ista i -ta: les pessigolles els pnsmàt1cs
germans, bacallà/bacallans ...
les galindaines les angines negrt negra negm ~
un r:2nra1re l una canra1f'ê ampla ...~ es
un homlOda l una homicida
N'hi ha uns quants, però, que només afegeixen Srl'r(-(5 les élcaballes els honoraris
amole
poble pobra
amples
pobres roc.-es
-s al singular: café/cafès, bisturí/bisturís, sofà/ els pantalons els calçotets
êl odrsra l i3 CJdlSi3
:d Çffnr.ar.a l la g1mnasra
sofàs...
els diners els sostenidors sonso 5 <>S'o lsonsa = ,C." '<es

Fan el plural en -os els substantius masculins les alicates els escacs 'y ·' '\'
mil<O rniKà
'
IT'J(QS - -~-es

• Ta- .::,e sc1 ,nv.nao'es els no'lls d'alguns aní- acabats en -s: gas/gasos, vas/vasos. tornavís/ bro.q5 les calces les pinces ¡europeu j europea l j'L'!O<l(;JS ......
~

-
~"' s . :;e- e ';n,-oaF-!os. s·n aíegeix la paraula tornavisos.. . les tenalles les tovalles
j esquerrà eiquerrana i",Qvl?<"M>S ~-'!.._..lne:f
T.asc.€ O 'e,-e,·J - - - - - -¡-,n--¡;-T ' º!'. , ,-.11. 1 serè 7f ff:' '·., ,, sefl?na ><"'!'f tl>i
milrl 'niJfflHI " \ ) './U -v-ne:s
e-· :,a"'¿ - ~ 1 el parda' {ffr'lel/a En el plural d'alguns noms es duplica ' rodó roé<Jna ~ ·»~
eí -a::. r.¿,.,de l e! raro,· femella la essa: nas/nassos. pastís/pastissos, arrós/ ACTIVITATS comú comuna , .Y>Jt$ .-...r,es
arrossos.
la grar-o:.a r . ~ Ja grar,o:¡; feme::e
1 Canvia el gènere i el nombre dels substan- • Alguns ad¡ec11us de dues tt'r~·""'-'IOOS '"" e
• També fan el plural en -os els masculins que tius següents: plural rnascul, a'eg '1? '1 ·os
acaben en: l'heroïna
a el xicot
· S • f J .S. T.J.l.l r,l<Q$. llei
b el padrí m el noi
i • braç!braços n l'ind1v1du
·< • ~ ,-,.,··,¡ ~-,,.os ~-..... eJ
e l'abella
.Y ·x • r.\ · -t ~ -os. • ,e.s
....

.. _ - .... ·x • reflex/reflexos
·ÍX • ca/,i1x/CiJlaixos
d
e
la periodista
l'artista
o
p
el poeta
el payòs ·UI • .'.\).~ .'.\>., .) .'\.Hl)j. :UYt'S

q l'am,c -tx , ->.hJ ,, ~ , ..,:-..._ q.,,.ir,01 t>.tw 11, e1


·tx • diJ5pal/ld<'Spat-los f el duc
-1( g l'ànoc rcl masover
• di~/d1'..Cos (o d,~cs)
--st • gustlgusros ro gusts) h l'escombriaire s l'abat
la morJ,sta t cl lleó
·Xt • texrft1Ytos !o /e,<ts)
ol prop1otan u lél ncboi.lJ
-ig ' liJtf]lliJJOS to l iJ'95)
ui jul(ltl
._..;
k ol ps,cOloo
"
singular
[ Els determinants
·O Els adjectius que acaben en -s poden
duplicar-la o no en fer el plural, segons la pro-
~
masculí
home h1n1>cnta
femen!
dona hmócrita
-
rapòstrof (')

És un signe ortogràfic que s'usa per indicar que


~nen aleQre nena aleore L'article
núncia: solució fàcil - s'elideix una vocal d'un mot en contacte amb una
0 ,oblema fàcil -
novel·la genial És un element gramatical que va davant del nom vocal d'un altre mot.
conte aenial
gris -+ grisa, grisos, grises enciam amaraant ametlla amargant i en determina el gènere (masculí o femenO i el Quan l'anicle singular va davant d'una paraula que
mandrós - • mandrosa, mandrosos, mandroses jersei suau roba suau nombre [singular o plural):
senyora miop comença per vocal o hac s'elideix la vocal de l'ar-
gras -+ grassa, grassos, grasses senvor mion
singular olural ticle. és a dir, es pronuncien el mot i l'article com
ros - • rossa, rossos, rosses
l
plural
J l masculí el bolet, l'home els bolets, els homes l si fossin una sola paraula. En l'escriptura, aquesta
mascull femení l femení la cara, l'olla les cares, les olles l elisió es marca amb l'apòstrof: l'objecte, /'andrò-
dones hipòcrites mina, l'orella, /'herència. l'os. l'avi, /'oponumtat,

·o
homes hioòcrites
nens aleares nenes aleqres Davant d'un nom de persona, també s'hi posa l'Anna ...
En els adjectius, els canvis de gènere i problemes fàcils solucions fàcils l'anicle. Les formes de l'anicle personal són:
contes aenials novel·les genials Això també es 'produeix quan l'article va davant
nombre poden componar variacions onogrà- masculí el Joan /'A/ben en Joan n 'A/ben
fiques: enciams amaroants ametlles amaroants dels numerals 1 (u) i 11 (onze), perquè el nom co-
femení la Mercè l'Anna na Mercè n'Anna
jerseis suaus robes suaus mença per vocal: /'7 de març, /'11a cursa.
senyors miops senvores miops
u/v -+ nou, nova, nous, noves • No es posa article davant del nom d'una per- Hi ha alguns casos en què no es pot apostrofar:
t/d -+ menut, menuda. menuts, menudes sonalitat: Has 1/eg,r l'últim llibre de Jaume Ca-
• Els ad1ectius d'una term inació fan el plural en -s • L.'.article femení la no s'apostrofa.
úg/gu -+ cec, cega, cecs, cegues bré?
o en -es [si el singular acaba en -a): - davant de les paraules femenines que comen-
l/J.l -+ nul, nul·la, nuls, nul·les • Hi ha diferències segons el parlar de cada zona: cen per i, u, hi i hu àtones: la uulirar. la idea,
ig/j/g roig, roja, rojos, roges -a -, fatxenda, fatxendes - La forma femenina na és pròpia d'alguns par- la unió, la hisenda, la hum,rar. la Isabel..
ig/tj/tg -+ lleig, lletja, /Jetjos, lletges altres terminacions - • útil, útils lars i, antigament, s'havia usat com a títol de - davant dels noms de lletra· la ena, la a..
ú qu -+ bonic. bonica, bonics, boniques -, noble, nobles cortesia: na Catalina, n'Aina, Ja senyora na Tere- - en el cas de la una. quan es refereix a l'hora.
sa Gerdrau.... - en casos concrets: la ira. la host, la Haia ...
• Els adjectius acabats en -aç, -iç i -oç tenen una - A les illes Balears s'uulitza l'article salat: es
La contracci ó
forma per al singular i dues per al plural: carrer, ses dones. sa casa...
Adjectius d'una terminació És la forma de l'an1cle masculí que, quan està en
u ha un bon nombre d'adjectius que tenen una
soia term,nac,ó. Per tant, només tenen dues for-
..,,es, una per al smgular i una altra per al plural.
audaç - audaços, audaces
feliç -, feliços, felices
feroç - feroços, feroces
·o En català occidental és habitual l'ús de
l'article lo, los, en lloc de el, els:
contacte amb les prepos1c1ons a, de, per I per a
es contreu I forma una sola paraula

preposició + article exemple


Lo ruc de casa. , contracció
Los padrins de la Laura.

L.'.ús de l'article lo amb valor neutre no és cor-


recte en la resta de dialectes. En molts casos
1 Compfeta efs sintagmes amb la forma adequada el pot substituir l'anicle el:
de r ad1ectJu corresponent una pruna verda un meló c=i

a ¡r,- ¡er~ ro.; • ¡.t\3 camisa . r , Jl,,t,.,


i un contracte fix uns contractes c=J
un carrer ample una vorera [::=J
No sé lo que vol. (incorrecte) J
b w"'l 0,a ''a'(¡,., • U"a S€ílllalla _¿;:;;-j ,,_; (p
k
la cabellera llarga les cames [::=J
No sé el que vol. __J
e f·u·a drJ'f~ • ;.a;. ~ ~!4 m 1:anec menut , l'ànega c::::J Els articles cl els en tambc es cont ouen amo
d laro:a '•"'ª , ;.-i·~ ~AJ'r,', n I estudiant rus • les estudiants c=J la forma ca quC' es l apòcope de casa CàSd Oí')
e e Par"'~· L--~J • ~ t..':lf:fa o una creu ro¡a , un cel [ ~ Hi ha molts topònims que porten article: ~ 1rtide • contr.l«lò _ txtmple
f IJ''!:ort Ç!'~ , , .a "~, 3
P un exercici fàcil • una activitat L _] el M ontseny, l'Hospitalet. els Estats LJn,cs, la
g una;,e:.•,aa .:..• • ., q un coll.e lent , una moto J plat¡a de sa Riera. En aquests casos. l'amele
~ (J + l
(,\ .. \

.'
\

\
"ª'
h una e,~tar...G cl!" r uns no,s J:erraires , unes noies [ _J s'escnu amb minúscula 1.J . (' • ,.,

s un gos fidel • una gossa r J


m l'article
-· -
(, '-"' . Morfosintaxi

La contracció de la preposici ..6 O d8 caamb - s·escriu guionet entre les_ desenes I les Els partitius
comenca par unItats (D-u) 1 entre les unitats I les ce ntenes
Els col-lectius
no es pot fer sI la paraula següent
vocal o hac. parque en aquests caso
ciar l'article lhgat al norn:
s cal pronun­ (U-C):
--------
quara nta·SIS
1 ndiqu en una fracció de la unitat. Fan referéncia a coniunts formats per un nombre
concret d'entitats: una dotzena, una trenrena, una
Un quart de litre de //et. centena, etc.
preposició + artide + exemple cinquanta-nou Tres quarts d'hora.
vocal o hac A tates les c/asses h, havia una tren�m-;;;. ]
tres-centes
a +I'
oe+I' cinc-cents • Mig és variable (té flex16 de génere i nombre).
pe,+ 1 cent dotze Funciona corn a adject1u que especifica el nom Tenen forma especifica, generalment masculina,
r a+ I' cinquanta-dos mil quatre-cents col-lectius com ara pare//, tern i terna, centenar.
ca+ 1·
i pren les formes mig, mitja, mitjos, mitges.
vuitanta-set miler.
set-cents seixanta-tres mil Va comprar mig quilo de bunyols. Els multiplicatius
Els numerals tres mil quinze Sempre es menjava mitja taronja.
Indiquen el nombre de vegades que s'augmenta
Son elements gramaticals que indiquen la quanti· dotze mil trenta
una quantitat: doble, triple, quildruple ..
tat I l'ordre del nom. H1 ha eme tIpus de numerals: • Els altres partitius són pronoms. Els més habi­
Del número 20 al 29 es posa una i entre guio­
els cardinals. els ordinals, els partitius, els col­ tuals són: me,tat, ter9, quarc, decim, m1l-lesim ... Afegeix-ht una mida doble d'a1gua.
nets per facilitar-ne la pronúncia:
lectius I els multiplicatius.
L' la construcc1ó arnb un ordinal i el
• És lreqüent Quin és e/ triple de 8?
Els canlinals vint-i-dos
nom part la tercera pare, la quarta pare, una dé­
vint-i-quatre cima part ... Es poden expressar també amb la construcc16
Expressen una quant1tat exacta
[nombre] vegades més...
De 1'1 al 99: un/una/u, dosldues, tres, quatre, Tres quartes parts deis alumnes són estrangers.
onc sis. Sl?t wrt nou, cku. 0/IZe, dorze. rretze, Els ordinals Aquest any hi ha tres vegades més
Un megabyte és gairebé una mil-lésima part d'un
ca:orze, qunze, serze. disset drvutt dinou. vint gigabyte. d'inscrits en la cursa.
WH+u, vmt-i-dos. rrenra. rrt!nta-rres. cinquanra, Expressen ordre. Concorden en génere i nombre
CJ:lQ!Jilnta-sis, seo:anra, se,xanra-nou, noranra, amb el nom que acompanyen: Vise al primer pis
naan:a-w.r. segona porra.
A partir del 100: cmt cent set cent vinr+vu1t
005-Cl.'flts noranra-vurt l'!liHenrs vrnr-i-u... pnmerlprimera primers/primeres
A partir del 1.000: mil, mil dos-cenrs noranta­ segon/segona segonslsegones 1 Completa aquestes oracions amb l'article, la pre­ 3 Escriu aquests números en lletres:
� oos � !l'15-<01l!S. auaue md anc-cenrs, cfis­ rercer/tercera tercers/Cerceres posició o la contracció adequats:
se: (- ....,.. :+rtJrt a 17 anys h 254 llibres
quartlquarta
A partir del 100.000 i el milió: cent mil dos­
quarts/quartes a l' institut
La Irene estudia segon d'ESO C:::::J
a C:=J b 28 gallines i 1.022 postals
�e-::s ~ r.:r ,,. o. carorze mi/lO(IS del seu poble. e 33 dies j 3.380 segells
A partir del cmqué es formen afegint la terminació
L' Ernest i C:::::J
b [==:J al Mas­
l' Albert viuen C:::J d 64 hab1tatges k 2.327 ampolles
·e/•ena als cardinals: S'han celebrat les cinquenes 95 ocells 1 224 para1giles
:.. �ora o ese -e·Js s'han oe ten,r en compte del
nou, a la comarcac:::JMaresme. e
es �.-ac,cr.s seg�ents
¡ornadas de la cuina del bolee.
e [==:J historia que ens va explicar és c:::J
l' úl­ f 121 bufandes m la data d'avu1
• E!S ��_,!:',a.s ca·c � cmquelcmquena cinquenslcmquenes tima aventura C:::J l' hero'ina C:::::J
de la nowf.la. g 149caixes n l'any que vas né ,er
.a s son =nables excepte
�-:t.-.a ::JCSa.;,es. cen:Jcemsrcen SGeiStsena sisens/s1senes
d C:JEl paquet és per c=i la Merce.
:es: Te dos­ La idea que ha tingutc=i 4 Escriu en lletres !'ordinal c¡ue apareix abreu1at
ce�:s --�·.,_,.,., :,o-es I q;;,we-cen setelserena e [==:J el Joan no pot que­
res crema­ serens/serenes
�� c. vurtelvwrena a l' ombra.
dar C=:::l a L'equíp de tmsquet va quedar en
vuitenslvwtenes

--
00,e/rc,ena SICIÓ
• ,; un P'!!f 'e• •e'er novens/novenes 2 Escriu en singular aquests sintagmes:
encia a �riesend b Ésla
� • � '! � .;"'it,
•ada la Pág·na desenstdesenes
<Xllefonz ena a els ulls l'ull e les humihacions la humiliació e La meva germana �tu en un
a.a�oe-.a� onzenslonzenes ascensor
r.J!'I � o Emes; 'é 1,oa ,. b els uniformes l'uniformef les Indias l'india
00 Els ord nals sovmt s e les il-lus1ons la il·lusió g els ous l'ou d El teu cantan\ p,efent ocu et �
escnuen abreujats: Ir pis. 2a
l)Ofla h els homes l'home de la lhsta d'�"ts
d les americanas
l'americana
A rnès, també hr ha verbs impersonals. és a d,r El passat perifràstic d' indicatiu es con¡uga amb
El verb que no designen el sub1ecte de l'acció. Són els les formes auxiliars del verb anar seguides de l'rn-
Els demostratius És la paraula que expressa una acció, un esdeve- que fan referència als fenòmens meteorològics frníuu del verb corresponent·
niment o un estat. A més. és l'element indispen- (ploure, nevar. glaçar l i el verb haver-h,. Aquests

l
Determinen la prox,mrtat o la llunyania. en l'espai
o en el temps, del nom que acompanyen respec· sable de l'oració i el nucli del sintagma verbal verbs es con¡uguen només en 3a persona del sin- Passat perifràstic d'indicatiu
te a qur parla o escolta· Que l'estrenes, aquest gular
JO vaig
vest1t7
Pel que fa a la forma. el verb té una part frxa. que
s'anomena arrel, 1 una part variable. que són les plou, plovia, ploura, va plou,--;--:-Cada dia plou l tu vas
ell/ella va
infinitiu
desinències o term 1nac,ons. menys. Abans plovia més sovint
hi ha, hi havia, hi haurà, h, va haver... , Per dinar h1
ha mongetes del ganxet Ahir hi hav,a canelons.
nosaltres vam o vàrem
vosatcres vau o vàreu
+ serr,,.
(canrar
encendre
~s-ª1 ~-ª'fem
arrel desinènoa arrel desinència ells/elles van o varen
També poden actuar com a pronoms (substrturnt
Els verbs es classif iquen en tres grups o conju- Els temps verbals
ro
un nom) Aquesta és la més d1venida!
gacions: Expressen en qurn moment es fa l'acció Són el No s'han de confondre les formes auxrh·
Els possessius • La 1a conjugació inclou els verbs que acaben present, el passat (o pretèrit) i el futur Cada ars del vero anar (en el requadre) amb les for-
en -ar· convidar. pregar. celebrar temps pot presentar més d'una forma segons s1 mes del present d'ind1catru d'aquest mateix
lnd,quen propietat o pertinença. Avui he vist la
l'acció verbal es considera acabada o inacabada, verb (vaig. vas, va. anem. aneu, v.1n).
,rutra filla • La 2a conjugació, els que acaben en -er o -re
puntual o cont,nuada
correr, saber. voler, perdre, estendre. respon-

teu
sm ular
masruli
meu
femen,
¡,nev¡}

li.M
ls.•11a
•nasrra
l.mira
,meus
reus
.seus
-
nawes
femení

il'le
seies

>1)Slf!!S
dre ...
• La 3a conjugació, els que acaben en -ir: tenir.
venir. comc,dir...

A cada con¡ugació li correspon un determinat mo-


Agafo el cotxe per anar a trebaflar
Aquest mes he llegit rres llibres
Ah,r vaig anar al cinema
Cal drferencrar entre temps simples d'una so!a
forma verbal. r temps compostos que estan for-
mats pel vero auxiliar (haver o anarl r e oartlClPI o
l'rnfrnit,u del verb que es con¡uga

, s,mple
De petll sempre jugava a bòles
l.se,-a .seus seves del de terminació o desinència .
r:t~::r:~~:::::a: : ~ J El mes passat en Joan
Són aquestes terminacions les que ens donen la Al juny anirem als ports de Beseit. , s,mpe
-i:.!'l"De P<)den actuar com a pronoms (subsuru:nt guanyà el romeig
t.'1 oom Aquesres són les ll'OStres localrtats Les mformae1ó sobre: Demà triarem el vesr,t Aquest mes he llegit tres tt,bteS • corroos:.
nowes són més enda,-ant.
• persona Qui fa l'acció Ah,r vaig anar al onema
Pel que fa al passat pot fer referència a un passat
• temps Quan la fa. proper, que s'expressa amb el perfet d' indicatiu
(ha cantal), o més llunyà Aquest últrm s'expressa
• aspecte. Si l'acció és acabada o inacabada. l'.aspecte
amb el passat simple (ell cantal. propr de la par-
• mode La manera com és concebuda l'acctó la valenciana. o amb el passat perifràstic (e, va lnd ca s acc,o es:à acabaoa periectiu o ~
1 Co-~e-~ leS frases següems amo els demos- ,n,e1at r no se sap s• s na ac<11:> • imperfectiu
com un fet. com una possibilitat. com una ,n- cantat1, que és el més habitual en la resta de par·
.rr...:;is o possessrus que h1falten:
tenció. etc. lars. D'altra banda. l'imperfet d' indicatiu també ,--
• ~ r,e< ~ me a la festa Eva M'ho és un temps passat però fa relerèncra a una acero ~ oe11r sempre jugava a b*S
!'.e ::ail2' t:d:t bé. els _ a:r..cs SÓ1 molt E =pa;..~t t i
les persones verbals inacabada
~.;!S. guanyà el r 7 .:¡
b foc .-\qu<'>t,,,.... he lleg•t i' .., ~
Des,gnen Qur fa l'acció Són les següents. L, ha tocat un viatge a Paris
, P<W>Jt per1hi1St1C A~ v¡ilg 11nar
fs va aco5tar a IJ finestrJ
d ,nd,cat,u
, P,l\\.lt S•IT'Pll'
S'acostà a l,1 l1nest1J
, ,mpe1t~1 d ,rld at,u
Anàven J dorm,r d horJ
H, 'b
ria ttes foim es quo no expressen la persona • pJ\\Jt ~ 111¡w
Anaren J 0011rnr d-J1()1J
1 , ' IOir" <'S 00
geru df P"'!>Onals) l'Infinitiu (pens,111.
n l¡x•nsann • el participi 1nonsaò
·:ç-.•'
. -
Morfosint1>1i - Morfosintaxi

Els modes
L• pnmers con1ugac10
E \'erb mode' d'aQuosta con1ugac1ó es canrar L ---
Anar t'Star són els urnes verbs irregulars de la la
I

• Mode indicatiu E ~ un llet oe,Kt•u ,11111


L(lfl•u.,;JJ('!Ó
'-------------- _
~ ----- ----~--------
Indicatiu

-,· ...,..,._.,._.. ... ,ax, .,,,, ..,., g.,a,..,.' Present Perfet Imperfet Pl ~ " ' ~ " t
canto he canlilt CcJn{,:l\lcJ i.,,,,.¡ :.lt't.lt
;'W!" ~l!."'f"'? Les tern"1nac,ons de l'imperfet d',ndrca-
tl\J Cie's ~rbs de la la con1ugac16 s'escnuen
cantes has cantat can1am ~-~(l'.r,
• ""* _ . t i u 0:1)IIN o .,...,,. E ~ ' sempre amb v rentava. men¡aves. anaven canta ha cantat J cantava h.Jv,a Col"tat
,l:lr'P e -.~ ~ ta CM>' cantem hem cantat cant~-,em t,_.,c..-,~
• Mod9 ~
-: -.:F"".,,.,.,_
~ U"le i,.:o,:, o J'I estat
°"' :,,.~-.. ~ ;,e oo~..i p•c !Jur,
canteu
canten
heu cantat
han cantat
l canta11eu
, cantaven
'-Cl:,11
"-c,1ç.
l
:»" ~ • q_· .. , ...., "1'P s O l ! ~ -.es Cal ienir en compte els canvis conso-
I
s.:,or: -,.. " .,.._ • ,.,.._.,..._= nàn:ics d algunes desinències dels temps
yema;s. Que ,-¡¡nen d'acord amb la vocal que
Passat
simple
Passat
penfr~st,c
Pass..Jt
anterior
P~\at•nttnOI'
oe,,•,~tl(
corresoon a cadascuna de les term,nac,ons canti va,g cantar hagur cantat va,g "la-~ c....:r.

t. i ¡rcioa -¡- -<U""'Ç) rega cantares vas cantar haguerps cantat ~-Cl'J.II

or,--- ..... M'l<D


r't""q=
mf'<IÍO
rpgues cantà va cantar hagué c.intat va~rHTlz.

-
Ill (orTO"'(e ~ 9 L:15
vam cantar hà<Juerem cantat ;tr.ifl.n?ar.u·
- .;&» . . ;;,a,.--.:i a)n'aDIY .... mo- rpga cantàrem
~9 '-C., m<"'/4
:.- ::.- . .- ~ .... or.,....~ reguem cantàreu vau cantar l haguè•eu cantal •okl ~ • .rut!
"""'9""

-
~ 'T"Q"""'
vat1 .._._......,

__ ...,....
~ ;. "

..........
--"C)-~wOl' I
~ ~ l'"-o:,e!I
......... 'ro- ~ ~ r-q""'
a--.¡u-i
,,...trt1geu rt'!JIIW
mongen rt'gll('(l
cantaren

Futur
cantaré
van cantar

Futur perfet
hauré cantal
~~,n~~-
l Cond1c10NI
can tana
(o,,d,c Cf'~ ~t'1
~~ .. ~

h<luràs cantat canldn~ ~~--J.


cantaràs
cant.ina ""'-~-41~t r"A
cantarà ha ur~ cantat
haurem cantòt c.intdf"'fffl ~ ...~ r u .
cantarem
(JotJ~ NU!'l!U~~
cantareu hòureu còntJt
cJntane<\ , . . , , ~ - Jlf""J'
cantaran hdurdn CJnWt
2 6."' 1 , s ,trtls de 11 pr,mer a con1ugac10 que

e:- -----

--- ...,..._. -- --- .


Ill... • ID1 . . . . . . Sub1unh11

,,...,. ..._... .,,,,.......,~ ~·.... [ Prt\tnt


j c.intr
¡lmptrfet
CdOI~
Tl'I
Nq ,.ll't.11
~-.-i

,._.....
~ .r".ltl
,W

--..---
r,' .a •J .., ,,,. . . e,.,(: h.i<)" ~""1JI

- c.inM cJnttw, ~
fir- ~..Tlt .,... - -0, ii-~ l'ldl) .-•l.il ~

°"""":, ,. . . a,r
CJnll

l
C,Jntt\
,.,nttwm
",~n,.11\UI ~
...
.,.u¡

--
cant,m ~ ~
'-:i

... . .~ J l r .. f.JI • ' C1nlt\\11J
~..lf't.11
.. ,. , .. "
........
~~ .... •
¿,' ...... "'
.-.i: .-.e: 1,en,. ~ Cdn!fu
,.,ntm Cdl"IM\11'
f\,IQlfl
·-----
4•
L Infinitiu 1 GtN1'<1l l

--1""' -

-- il!!IIA*_,
-
exem les
On vas. ara. mig constipada
Observacions
Morfosintaxi
m J
L'adverbi i les locucions Icorrents' • La forma enradere és incorrecta. Cal usar en-
Adverbis i locucions adverbials de manera

darrere o enrere Contesten la pregunta Com?


adverbials od1f1ca un
t 1nvanable que rn SI. si! Pouer v,ndré al cine, peró • No s'ha de confondre enlaire (amunn amb en la ma¡oria d'aquests adverbis es formen afegint
~adverbi és un rno l adverbi També pot ·ment a la forma femenina de l'adjecuu quailf,ca-
ounatre t no us hO asseguro /'aire (volant).
verb. un ad1ecttu ser-hi equ1vaIen . tiu (difíc1/menr. conesamenr. ..l.
mod1hcar predicats i oracions o
• !.'.adverbi on, que a vegades pot anar precedit
Alguns adverbis i locucions adverbials, seg de la preposició a. equival a qwn lloc. Segurament aprovaré el curs, podré passar de nivell.
ve,b Sillta força . . ens el Quan ho sàpiga del cert, ho celebrarem.
Llegeix àvidament. context. poden ser d un tipus o d'un altre.
Adverbis, locucions adverbials i altres
• ¡, agrada la pasta força crua. expressions de temps així
ad1ecttu v,ne més aviat. (adverbi de temps) debades
fi¡ersei lr va molt curt d'aquesra manera en va
És més aviat baixa. (adverbi de manera) Contesten la pregunta Quan? com exprêslexpressament
ad'lerbt , fi no, es més aviat pnm. de quina manera aposra
vam rrobar bolets arreu. (adverbi de lloc)
Parla més bé. que no t'entenc bé/ben depropó~t
van treballar gairebé quinze hores arreu. (adverbi de Grribarà avui, havent sopat. ben bé cert/certament
oraoó - • Abans que vinguis ho tindré 1/esr. maVmalament de/cert
temps)
Sempre que parla, rorhom /'escolta. a les males dedebo
avui quan després a tnàles de veritdt
d'avui endavanr ara com ara havent + partlClp, mês malament gairebé/quasi
De vegades. un grup de paraules pot fer la ma- Adverbis i locucions adverbials de lloc avui dia ara per ara en acabar millor si fa no fd
teixa func,ó que un adverbi. En aquests casos es demà des d'ara a/hora/ensems pitjor solament/només/sols
Contesten la pregunta On? demà passar fins ara ensems amb corrents tot
parla de locució adverbial. demà passar l'altre de tant en tant ja de pressa sobretot
ahir llavors/aleshores encara a correcuita per damunc de ror
Aparca aquí, a prop.
Ai ma~. on anaves tan a poc a poc? abans-d'ahir abans/primer encara ara cames a¡udeu-me dempeus
Em trobo molt malament, no vull anar enlloc. anit depnmer no encara a rorórap
H, hav,a moira genr a l'entorn mentrestant/
Per sort hi havia un raller mecànic a la vora. sempre aviat amo una esgarrapada
No has mgar gens. has anar molt de pressa. sempre més mésav,at entretant en un tres i no res
de sempre d'hora d'antuvi/
per sempre tard de primer antuvi Observacions
aquí arran/ran endavant
mai fer tard a deshora
cap aqui arreu/pertot endarrere/enrere/
Funcions maimf!s més rard enguany • Les formes a1xís. aixins. a11;,na són incorrectes
allà a tot arreu darrere
sovint al més rard Cal usar aiKI.
cap allà pertot arreu enlloc
la func,o pnmord,al de l'adverbi i de les locucions tot sovint CJp JI IJrd
ençà per rotes bandes entremig
• Els adverbis mal i ben van davant de r element
aaverb1a!s es la de complemenr ctrcumsrancial, fora/defora card o d'hora
enllà damunt/sobre
aue pot ser de diferents tipus (de lloc. de manera, dalt per damunr a fora que modifiquen. mentre que malament i be hi
ce comoanyta. etc J. a daic a/damunt per fora Observacions van al darrere.
daltabaíK a sobre enfora
lluny • Cal no confondre alhora (al mateix temps) amb • Sols i solament són dues formes smón,mes
amunt/enlaire per sobre
:r6 agradana v,ure aquí (de lloc) cap amunr sota de lluny a l'hora (puntualment). Solsament és una incorrecció obtinguda de
"al.a lentiment (de manera) baiK a sora on l'adverbi sols, la terminació -mem.
abaiK a on • Tampoc no s'ha de confondre aleshOres (en
de sota
avall dins/dintre per on aquell moment) amb a les hores (en aquells • No és correcte utilitzar com quan s1gn1fica apro-
;:.r de connectors , marcadors textuals: cap avall a dins d'on moments assenyalats). ximadament o s, fa no fa.
darrere/rere adinere prop
al darrere enfora aprop • S'ha de dir a/ mati, al migdia, a la tarda, al ves- • En braços no és sinònim de a coll.
Ara d!na '· després, ¡a m,raras la tele
J davant
al davant
endins/endintre de prop

-
pre, a /a nit. Aquestes locucions no són correc-
tes amb la preposició per.
• Quan h1 ha dos o més adverbis amb la termina-
ció -mene. en català és preienble no supnm11-ne
• Són incorrectes les formes llavòrens, al/avares, ma, el sufix. Cal que el govern acruï rào.damerr
Tipus Altres locucions adverbials de lloc són les se- i decididament Però tambe es pot supnm,r e
llavonses. Cal usar llavors i aleshores.
güents de l'últim adverbi , de1xar-h1 el del pnmer C.'J
• Cal no confondre quan (temps) amb quant (quan- que el govern accui rllp1damenc , dr3Cl<i.'<i8
ala vora al capdavall titat).
al capdamunr al capdavant
• En oracions negatives. rnterrogative Morfosintaxi
. d quantitat s i co
. dverb1als e onals, gens vol dir una mica, un Poc d nct,c,
Adverbis i locuc1ons e de. Usat afirmativament té el sentit e, un ~ic
nta Quant? contrar, Els pronoms personals
• Vostè i vostès, quan fan la func,ó de sub¡ecte.
contesten la pregu
mig Són mots que representen O substitueixen un exigeixen el verb en 3a persona per expressar
menrs a mitges nom conegut o enunciat abans en el context. un cert distanciament.
merr¡sde
gens19o1¡¡Jrnica m,gm,g .
gairtbéfquas, No tenen un significat fix. sinó que prenen el Quan vostè vulgui, pot començar
nogefiS almenys • Gaire equival a molt quan apareix arnb
poc gensmgora Ia neg signrf1cat .de la paraula o el grup de paraules que Que ré hora (vostè)?
t,.,stant peicap ba" ció no, darrere de sense I en oracions · a. subst1tue1xen.
ger,51>1,ruca On viuen vostès. ara?
,omamimm interrog
n,miCa tives i condicionals. a.
,. gora si més no Poden ser forts o febles segons si són tònics
O
tant • Vós, també quan fa de subjecte, ex1ge1x el verb
111 gens rn gora àtons.
tan No és gaire alegre. en 2a persona del plural, encara que el sub¡ec-
prou
amb prou femes te real sigui singular, per expressar un matis de
l Ho va fer sense gaire esforç.
Pronoms personals forts respecte o deferència.
Que en vols gaire?
l Són tònics i poden fer de subjecte de l'oració Hermínia, quan vós vulgueu, podeu començar
Observacions • Massa equival a en excés (és a dir el co . sempre que no vagin precedits d'una preposició.'
• ntran
de gaire), però en oracions negatives. interroga. • La forma reflexiva si habitualment és subst~
• Cal no confondre almenys (és a dir. si més no) singular
tives o cond1c1onals només és correcte si té un plural tuïda per ell o ella.
amb al menys lel contran de al més). mascull l femení
significat diferent de gaire. masculí l femení
• \'.adverbi ranr s'escnu tan davant d'un adjectiu, la pe™>na JO Parla de si mateixa. - • Parla d'ella mateixa.
(qui paria) m, nosaltres
un altre adverbi o una locució adverbial. Hi has posat massa nata. (correcte) Treballa per a si mateix. - • Treballa per a ell mateix
2a pe™>na tu
No hi has posat massa nata. (incorrecte si equival vosaltres
\/ÓS
Es tan amable. que sempre el saludo. a No n'hi has posat gaire) (qu, escolta) vostès
vostè
AIIM! tan brura l No hi has posat massa nata. (correcte si equival a 3a peMna Pronoms personals febles
(de qui ell ella ells elles
Es tan egoisra com ellè No n'hi has posat en excés o N'hi has posat en 1a
mesura justa)
es parla) l l Són mots monosíl·labs que tenen la vocal àtona ,
sí si sempre van al costat del verb (davant o darrere)
• S'ha de d:sting,r entre gens (adverbi equivalent
ê gens ni m,ca) i res (pronom equivalent a cap • Gairebé és sinònim de quasi. No són correctes
reflexiu
ell lella ells l
elles
(mateoc) (mateixa) (mateocos) (matetxes)
No poden fer ma, la funció de subiecte de l'oració
Prenen formes diferents segons que el verb co-
cas;; . les formes quasibé, cas,... menci o acab, en vocal o en consonant.
A l'hora de fer servir els pronoms forts, cal tenir
davant del verb
en compte les indicacions següents:
el verb comença
• El pronom de 1a persona ¡o pren la forma mi per consonant

1 Escnu una oració amb cadascun d'aquests adver· quan va precedit d'una preposició. em llevo m·esc:0ita
2 Substitueix els sintagmes següents per un adverbi et cndo t'est>efem
bis de temps i de quanlltat
acabat en -ment: Jo vaig al teatre, vols venir amb mi? es diu s·e,xuga
ens parta ens acomkldem:
a ~ Pensa en mi.
Viure alegrement us atabala
b am
C ?,~
a
b
Viure amb alegria.
Estimar amb dolcesa A mi no m'agrada la ceba.
us convé
es pensen ls1·,c1n escapat

e Pensar amb saviesa. Parles de mi?


d se'"t1e
~rftre del verb
~ -:z.• d Treballar amb rudesa.
Però en alguns parlars. com el baleànc. es fa
f :a-- e Actuar amb intel·ligència. el verb acaba en consoo.,nt el - acaba
servir jo darrere de preposició. o en els diftongs ·tu. -iu en -oca!
g -~ fComençar amb dignitat.
d1r·l'Th? cor--prJm

·~
h~ g Viure en la pobresa. Vindràs amb j o 7 c.-1m,1dt·te ~,1 t
·~·.µ h Tractar-lo amb amabilitat. Pensa enjo empQ<tar·se "="'\
Riure amb bogeria. A j o m'agrada molt. t~fooou-nos ~··~
"~
l !l'a¡~
i Actuar amb llibertat. Et flUS de jo?
\~IU"°iC6
tntretMll'll·lf
\1!\Jre-1..,'S
dot~\
k Pensar amb astúcia.
l Parlar amb franquesa.
Morfosintaxi i lèxic
Merfesintaxi i lèxic unitat s
unitat 5

Adverbis -----
• i.mps o temporals
-
Poden considerar-se girs temporals les locucions formades
1nm,a. Pel gerundi del verb haver+ el participi passat d'un altre verb lh,,enl cantal).
al amanecer
Canta ~ . - reíerenl ili verb al anochecer
de seguida tot seguit a trenc d'alba a punt de dia
~ un noi bastant llest. - referent a l'adjectiu
cap al tard a darrera hora a dues llums a alt.es hores de la nit a entrada de rosc
a voltes unes vegades mal mês abans-d'ahir l'endemà passat..

Aixb està molt malament. - referent a l'adv~ al amanecer


dt manera o modals o anochecer
Els formats amb un adjectiu (femenl) + el sufix -ment (ràpldilmenl).
aampliamente
bastament a corre-culta a prisa a balquena abundante adolo
a e.au d'orella
Ús dels adverbis més freqüents de manera, quantitat, lloc i temps a colllbè
a hombros
a bell doll a chorros a cop calent de golpe aa borbolls
raudales al oído
a poc a poc
a dret f1l en línea recta a gratcient

..
a cegues a l'engròs a la menuda
deliberadamente
en orri a les palpentes a tort l a drel aalulls
pormayor
clucs al pormenor
a posta
.._.. al traste palpando sin pensar a ojos cerrados
ensems (juntos) al cap l a la íl de galrell oblícuamente de franc de bat a bat
pltJor alKf com al fin y al cabo gratis de par en par
de fit a fit
b~ millor
feliçment dlncllment
en doina
en abundancia
m
per randa
detalladamente
sense solta ni volta
sin pies ni cabeza
si fa nora
mas o menos
fijamente

debadu malament amb prou feines amb un tres l no res


de repente
(en vano)
. . '!_Utlt.ll de quantitat o de grau
sors gairebé quasi almenys mica
només
molt poc gens força massa gaire... si més no almenys un poc una mica gens ni mica
gota
unxic no gaire pel cap alt lo más mínimo
lo más
~
aquí illlí lluny prop enlloc entremig
endins amunt avall ençà enllà dalt
Tingueu en compte aquestes parelles de paraules:
baúc. davant darrere endavant endarrere
Enlloc: adverbi de lloc, sinònim de en cap lloc, en C(I/J bmula.
........ avui demà ahir anit aviat
En lloc: coincidència de mots diferents; cqui~11a en comptes de .
èlf1
tard abans llavors sempre sovint mal
No he trobat enlloc el Jersei que em vas deixar.
Ja adés adesiara aleshores
En lloc d'ajudar va posar-hi més d::_lfi~,c~u-lta_t_s._ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ __
de vez en
cuando
Potser: adverbi de dubte, sinònim de tal volta, tal veg(l(/a.
Ri.coutu La fund6 primordial de l'adverbi és la de complement circumstancia l, l'oi ser: coincidència del verb poder + verb ser (pot é · ·cr).
commut.ablt per un sintagma nominal.
Potser hl anirà demà.
Pot ser que vingui demà.
Quan cb ad,'t'rl> ooAAco de m6 d'um paraula. :,'anomenen locucions adverbials.
Sobretot: adverbi amb valor de prl11clj)t1/me11I • J'lcr dt11111mt de tot.
Locucions adverbials Sobre tot: coincidè ncia de la p reposlcio, sobre, + l'·idJcctlu
'
tot.

lk lo<:udoti, a«.ht:rbíah en au.li n'hJ h2 muh1,sun~. u.~ d'm més freqüent són Ics
~b
---
Sobretot no et descuidis les claus de casa.
- -
Sobre lot el que vam parlar, res de res.
A media
altura
llê Ptc J • tll\ ·1l1rc ath't:rhl.
atvottant a la vom n a forma ben davant d'un adjccuu 0 '

..- -- Parta b6, Ben parlat. Ben aviat.


Morfosintaxi

A l'hora de fer servir els pronoms febles. cal tenir


Els interrogatius ouan
Com
en compte les md1cac1ons seguents· Són elements que serveixen per preguntar direc- ÈS un adverbi que oqu1val a en qwn momenr
tament O indirectament. Es u11 al1verb1 que t>qu1v.il n d" <JIHll.i 11t1nt>1,1
• S'escriuen darrere del verb quan aquest és on
inf1nit1u. gerundi o imperatiu Ouin
r Quan 'ª" am/Jar? Hola, com 1'd roc>
\ Ja em d,reu quan arribareu
¡ convé raspallar-se les denrs cadà dlil ~ Equival a una cosa o una per~ona (o coses I Per-
sones) entro unes quantes Es. de fet, un ad¡ec.
An11é a rnsa seva pe, 1eu1e com e;r,1

Prenent-vos les coses amb més calma. viurfeu


m,flor tiu, però pot fer de pronom És variable I presenta
Esrolta'm' quatre formes; qum, quma. qums. qumes. ACTIVITATS

=
L

• En la resta de formes verbals. els pronoms van Quin vi voldrà prendre? (ad¡ect,u~ ~ Completa aquests embarbussaments amb el pro-
US, · VOS
sempre davant del verb. No sé quin III prendre. (adjectiu) nom personal fort que correspongui:

r
_D'aquests vms, quin voldrà prendre? (pronom) k [ 'J agrada la munianya?
s·afòltacadàmatl Tu no em miris. que ells ens miren:
C_] va bé men¡ar canelons?
r &ne una carta Qui r_-=:i miren que C=:J ens mirem. m He vingut a dir r __J que he aprovat
Ens tw,1rpm d"hora ---=:] mirem que ~ no ens mirin,
n Fixeu c::..:J en aquest detalli
Equival a quina persona o quines persones. És un i quan ['-:=J no ens mirin, o Gireu C.J per veure les escultures.
• Quan acompanyen una perifrasi verbal (verb pronom invariable. e - ] ens mirarem.
au, .ar • ,nfm,t,u o gerundi). els pronoms po- Perquè si C--=:J mirem que [=:J ens miren.
den anar d3vant o darrere del verb Qui vol tastar el pastis? C"'""] poden descobrir que C-=:! ens estimem et, t', -te, 't
No sé qui va dir això.
~ftv,rre rd"lm.l,em. ens anava expl,canr conres p C::J semblava que havia de ser fàcil.··
Vt•""t' c.3m11i.l,em. anava eq,i;canr-nos conres. Què b Perquè ~ puc, c::::::J pots. q Emporta C=:J la carmanyola arnb el dinar'
perquèc::::J pots. c::::::J puc. r Escoltar C=:J és un plaer.
Em l'3Ç ~nrar molr
Equival a quina cosa. És també un pronom inva- perO si c=J no pots. C::::J escric aquesta postal des de Lisboa.
, 319 ~":c3f· tn!' molt C::::J guardo el rebut a la butxaca.
riable. L"°J tampoc puc.
L-- ~~~~~~~~~~~

Què ,'Oldrà beure l ens, -nos, ' ns


2 Completa les oracions de cada grup amb els pro·
:' s pronoms ct~ s esc,-•;r.¡i :iacrere del M'agradi!na saber què vol beure. noms del requadre corresponents:
,-e"!:' S ... 1.if"le1ltE'n amb un a.o6strot o un guK>- u c-=i van regalar un cotxe.
~!
Quant v Van llogar C:J un apartament
em, m', ~me, 'm w Canta c=Juna cançó!
~'-<l'J'IO'~-~
Equival a quma quanmat de o qum nombre de ..
x C=:J estimem molt
,-,;¡ ~ · p t r !Of'W""'!e/,=~i ,a.g- Es. de fet. un ad1ec11u. però pot fer de pronom. És a c=J passejo pel parc. V Fes C::::J una demostració del que saps fer
\'anable , presenta quatre formes· quant. quanta. b c=1 oblido sovint de les coses.
Cluams ctuames e Va dir c=J que demà tornana. 3 Completa aquestes oracions amb un interrogatiu:
d Parla LJ a poc a poc. s1 us plau.
J,, :.. "° ~·e- :::..~ .s :>ds tir~""C".S ~3
~ nas lleg,1 aquesc mes] (ad1ect,ul O C--.J agrada la papiroílèxia.
Exemple. Pr!osa què 1-0/s fer el cap de secmJro. QIJt! no
•> .; S'°9:Y • ~°""" ;-.;-: ~- C-"' 'X' -t•~~
'<'~
Quanis
¡. 'd-S °""\31\3r quant b hill'kl cascat el pa , no ho s,gu, anar al CJt)o!/l)d.
......- .... 'e.l" • ~ ò '!\.\'.~ :-cx·r~,,~: ~ ~
s.i."-l IP'O<lOO\l
;,.J t ·~...a.: E~"!' .. ..:tS ='« ,;-,~...;'\!e a ~ \t:l- es, s', -se, 's 8 Demana 11 qu11ia quantitat de sUC1e necessite!"
per fer el pastis Ah. , tambe. fa11na1
• ~M .-•s-.J .. :'11 ..'\:.. J . ~ ,a.~··~:-,;.."" On
b L1 va e.\¡ll<C<II ues ret\.'!)ltlS dt,t lhlxtl., Pl'fò a l l'()r~
.. .., ..... ;!lo • -*'~'..~-- ..~ ........ "" ·~ .3- ..:,~ "\tllf'\ Tregui L 1l'abncl
Es __,., il>.l\e•t'< q¡_¡e tlquoval a qwn lloc Pot anm pr¡,- diJ rt•'l)<lrat \>l dmd1 no s;ib<ò - ·•"
·.. • ... .: "' '-"" ttS. .. ;j g Vn cansar L ]n1olt
lt>s t''9!)0Sic'vl'ls a. M. ~,.., ¡\'011 una C<ISll ""·' it'\.'\.~deS et va 1,içomallJl aquolSl rr..
~ · (>.l
h Al meu canor C """ o-~'
tdUhlnt'\'¡)s,!1 ld,\Nll30 la,_.¡.

Al·-···----~:., . Somp¡o, enfooon p,il matOI.\ fantl


~~
o. " .... ><V\>' t:A1na 1,¡i mon¡ar tot r,11111tl\l<'
-NW"; Oll ó\'\ll'r>'l~
• Per norma general, la prepos1c16 a no es Posa
Les preposicions davant de l'ob1ecte directe, tant si designa una AMB
PER
persona com una cosa: Saludeu el meu avi.
Són elements invariables que enllacen dues pa- • Introdueix complements circumstancials de
• Introdueix noms o pronoms per indicar la cau-
raules. DE manera. instrument. mitjà i companyia.
sa. el motiu, el mitjà i la manera.
Es divideixen en: • Introdueix el complement del nom i expressa
Fes-ho amb molr de compte. Gràc,es per la vostra vis,ra
la característica d'una persona o una cosa.
• febles: a. de, en. amb. per S'eixuga les mans amb un drap. Ho faig per tu.
• fortes: sobre. sota. conrra. entre. sense, se- Una cadira de metall. Viatja amb cotxe. (També és correcte: li enviarem la carta per missatger.
gons. duranr . Viatja en cotxe.)
Té gusr de llimona.
• compostes. per a, des de, fins a, cap a Generalment passeja amb la veïna • Introdueix designacions temporals concretes.
A con11nuac1ó s'exposen els usos més freqüents
Ialgunes característiques de les preposicions a.
• Indica sentit partitiu davant d'un substantiu O
un adjectiu: Porta un mitjó blau i un de negre. • Introdueix el complement preposicional d'al-
guns verbs: comptar amb. trobar-se amb, rela-
l Faré vacances per Nadal i per Pasqua.

de, en. amb, sense. per i per a. • Introdueix el complement preposicional o de cionar-se amb. haver-n'hi prou amb. etc. PERA
A règim verbal d'alguns verbs com oblidar-se de,
parlar de. riure's de. adonar-se de, recordar-se
• Introdueix el complement indirecte
No podem comptar amb ells.
• lntrodue1X el complement indirecte: He escrit
una carta a la meva cosina.
de, dubtar de, etc.: S'oblida de rot.
• S'apostrofa davant d'un mot començat per vo-
Es va trobar amb els seus amics.
No h agrada relacionar-se amb la gent.
l Aquesr regal és per a l'avia
• Sol mtroduií el complement circumstancial de cal o h: Vinc d'Anglarerra. N'hi haurà prou amb aquestes ameri/es per fer • Indica la deS11nació, la finalitat o l'ob1ecte.
loc: Compro al rnercar
• Es contreu amb els articles el o els, excepte en la picada?
• Introdueix el complement preposicional o de rè- Aquesres normes són per a casos d'emergència
els casos en què aquests s'apostrofin.
gim verbal d'alguns verbs: acosrumar-se a. de- SENSE
dicaF-se a. renunciar a. conrribuír a, amscar-se a,
exposaF-Se a. etc.

Lè Raquel s'ha acosrumar a llevar-se aviar


El pis del cunyat.
El pis de l'Albert.
• Indica exclusió, mancança. privació.

l Ha escrír un rexr sense cap punt.


·o Els articles el I els es contreuen en con-
tacte amb les prepos1c1ons per i per a. excepte
EN quan s'han d'apostrofar:
• lntrooue1X el complement c1rcumstancial de Es pot usar com un adverbi després d'un verb
• Introdueix el complement circumstancial de Ho he fer pel meu cunyat. Es per al nen.
te'TIPS: Plego a les cmc de la iarda. Al mari vaig i al final d'una oració.
lloc davant dels demostratius i els indefinits: Ho he fer per l'Albert És per a l'Anna
a ç:mnas
un. algun. aquest. aquell.
El cafè, el vols amb sucre o sense?
=arma part de moltes locucions adverbials de
,....ar<:ra Acrua a la babalà
Viu en un poble perit.
• ::n .aça e,s mots res. motr i poc amb un infinitiu: Treballa en aquesta boriga.
No ~ ne res a fer
• També indica alguns complements circumstan-
VITATS
• ..a ::.reoos,oo a es comreu amb els articles el O 2 Completa aquestes oracions amb per o per a
=. ~ : e er, e,s casos en que aquests s'ha- cials de temps: Faré tots els encàrrecs en una
sermana
Omple els buits amb les preposicions a, en: ~eÍ
a Ens ho va deixar \'Anna
;;¡- :ia:;os·ro:a· amb o per. (Fes, si cal, la contracció amb 1'art1c e.

·~·--éJ b Ens han citat a cal notari - d,mans vinent


• l~trodue1x els infinitius que fan de complement a La festa es va fer c=:J un jardí. e És un producte adequat la ne1e¡3 òe \àes
circumstancial de temps: En ambar a Barcel<>- b Demà [=:J el matí amré C=:J la perruqueria d Aquesta pel heuia no ès apta
,:...¡ • f""c-,.p~ na. va rrobar un embús.
----
• ~ ::,:-: - - ~.... ~ rr':r, !,us Que fan oe e.omple-- • Introdueix el complement preposicional o de
e Té gust [=:J pruna
d Ho desaré tot e=::J l'armarr.
14 anys
9 Vindian 'les vacances d'est,u
e Vindran c---J Nadal t f Faré drecera uencant la dre~1.:ltl C.11111
- -· ~:---:.·...-ca: '.J.e '.B'TlPS. s oe la liengua ieg,m verbal d'alguns verbs: fixar-se en, pensar
f No sé què fer tots aquests papeis
• ...,_,._ - ~ :)",r~· ::,.,·~e,-,c.a a :a P'e-~,c,o ert en. afanyar-se en. esforçar-se en, etc. 9 No calia ler tant sOfoll t.in poca ces.\
9 [_ aquell balcó h1 ha el gos h dissabte 1a ho ~em JC.lllit
h L'°J la baralla. millor no fer-ne cas Es un regal en J()Sel)
Fv.a·r en ò</U€$r quadre
i Aniré a passe¡ar rtiv1a
fspa·ld«d
' 'lf'fl<ires pensanr en el cap de setmana

You might also like