⌛

Categorització de l’espai i el
temps
Categorització de l’espai
Idees que l’espai es una intuicio fonamental (Kant) i que la percepció de l’espai té
universals cognitius (cognitivistes).
L’estudi de l’espai el llenguatge es important per: questions cognitives i universals (els
universals linguistics d’espai tenen reflex a la cognició), per variació cultural de l’espai, i
per relació entre semantica i conceptual.

Demostratius nominals: apunten objecte

el 92% de la llengua en tenen de 2 (este i aquel, 54%) o 3 (este, ese i aquel, 38%).
Els que tenen més de 3 són el 8%. El portugués de brasil passa de tindre 3 a tindre
2 (isso-qui, isso-la, com al frances).
Demostratius adverbials: apunten a lloc
Orientats a la distància: Malgaix diferencia per distància i per si esta a la vista o
no.
Orientats a la persona: Ewondo diferencia distancia segons de qui parla, i si es
precisa o imprecisa.
Demostratius nominals i adverbials poden tindre formes convergens o divergents:

Categorització de l’espai i el temps 1

 Els nominals poden ser SN complets o funcionar amb un nom (o siga ser
determinants).

-Tipus 1 té un per cada, com el japonés, kore(esto), kono kuruma (este coche) i koko
(aquí)

-Tipus 2: té un per SN (ingi, esto) i un per determinant i adverbi (este=aqui)

-Tipus 3: SN=det (ana = an, variació) // adverbi

-Tipus 4: Igual pero amb fenomens morfofonemics

-Tipus 5: Angles, igual pero amb cadascu un arrel (this, this, here)

-Tipus 6: una forma, l’adverbi té variació.

-Tipus 7: una forma, SN i det iguals amb variació.

Categorització de l’espai i el temps 2

 -Tipus 8: Les tres exactament igual.

Marc de referència: Manera en que la cognició rep la realitat. El nostre priori o marc
influeix en la nostra percepció de les 3 dimensions.

Intrínsec: PR autònom, depén de l’objecte observat (no depen d’observador): el

nen es davant el camio (no importa si me moc jo, pero si si se mou el camio).

Relatiu: PR depen de l’observador: el nen es a l’esquerra del camio (respecte a

mi).

Absolut: PR fix: es al nord-est del camió (no importa ni l’objecte ni l’observador).

Guugu Yimithir: Només tenen un marc de referència absolut per situar

objectes, allò no marcat es especificar la direcció, en una “bruixola” propia
cultural, 4 direccions. Sempre tenen present al cap on esta el seu
nord/sud…

Tzeltal: Tenen mr absolut prioritari. On viuen hi ha un turó de pendent cap al

sud, i diuen turó amunt o turó avall per dir nord o sud. Però conviu amb
altres mr.

Es possible que siga més frequent mr absoluts quan paisatge ajuda

(adquirit per xiquets…).

Consequencies cognitives del Marc de referència:

Els parlants de MR absolut tenen una codificació espacial a la memòria, spacial

coding memory, sempre tenen presents els punts cardinals/direccions absolutes.
Els parlants han d’usar direccions absolutes per llocs i events.

Els parlants poden parlar d’una experiencia de qualsevol moment.

Per això, han de recordar les escenes amb la seua orientació cardinal

En castellà, mr relatiu al parlant (esquerra, dreta), per tant una fletxa que
apunta a la dreta apunta a la meua esquerra si me gire. Pero per un parlant
de mr absolut, sempre apunta al nord (o la direcció que siga).
La manera que tenen els de Nova York de la ciutat (Uptwon, downtown) ja es
un mr absolut (depen de direccions absolutes, no relatiu al parlant).

Categorització de l’espai i el temps 3

 La categorització de l’espai pareix que no és universal sinó que esta dirigida per la
cultura; difereix en cada llengua.

Categorització del temps

Espacialització del temps es tipica a totes les llengues, no limitada genetica, geogragica
ni tipologicament; la trasferencia d’espai a temps es universal.
-in New York / in spring

-tra Roma e Napoli (entre Roma y Napoles) / tra 10 mesi (dentro de 10 meses).

-A prop / a les 8.

-Passades les cases/Pasades les 8.

3 idees

Les expressions temporals son identiques a les espacials.

Les expressions temporals estan basades en espacials.

Els parlants conceben el temps amb conceptes espacials.

Temps es semanticament senzill, té 1 dimensió:

sequuencia de punts en una linia o eix temporal.

No té res anàleg a eix vertical o lateral.

Si dos punts no coincideixen, un es anterior i l’altre posterior.

Els trams de temps o intervals es poden mesurar.

Temps no limitat per cantons.

L’eix

El trasport d’espai a temps, 3 maneres (per 1 dimensió de temps vs 3 dimensions

espacials):

Categorització de l’espai i el temps 4

 -eix frontal: front-enrere > Es aquest el que se sol usar, el temps es concep igual que el
movimentper l’espai.

-eix vertical: dalt-abaix (aquest es molt raro)

Xines: amunt i avall es anterior i seguent (per ordre dels esdeveniments)

Mije: amunt passat, baix futur (com xines)

Però cap llengua te abans i després derivat de amunt avall.

A llengües romàniques: Sous le regne de…, sobre las ocho, nessa altura, altes
hores de la nit, horabaixa.
-eix lateral: esquerra-dreta (no solen ser exemples senzills).

El moviment:

En un eix frontal, 2 models de moviment:

-Model Temps en moviment: passat enfront del temps i el futur darrere. El dijous s’ha
passat volant. Venen temps dificil, ha arribat l’hora de la veritat, arribarà l’estiu.

-Jo en moviment: Deixem el passat enrere i mirem al futur.

Hi ha una llengua on lo que veig jo es el passat, futur el tinc darrere.

L’eix no té simetria (no canvia perquè jo me gire, els esdeveniments continuen:

Primer vam anar a la revetlla, després de vacances: revetlla davant, vacances darrere
(temps mira cap al passat…)
Futur: Arribaran les vacances però primer la revetlla: revetlla davant, vacances darrere

Categorització de l’espai i el temps 5

 Com el que la persona es “gire” (parle de present o futur) no provoca simetria a cap
llengua, és el model del temps en moviment el que decideix les direccions de l’eix
frontal darrere-davant.

Davant i darrere, casos amb simetria a futur i passat a expressions:

Punjabi: avui = demà (dia del costat, oblicu) > simetria

Valencià: despús demà / despús ahir (despús d’ahir també és abans d’ahir; despús
funcione com un “més lluny” tant en futur com en passat, es simètric).

Davant i darrere

Moltes llengües com xinés, llatí, rus…coincideixen en tenir termes de “abans” = “en
front de” i de després com “darrere”. She was before me (ante mi), she was after mi
(anava darrere meu).

Expresió de “dos anys enrere” com passat (català, rus…) xoca amb això (havien vist
que darrere se veia com futur), es perque ací hi ha model de ego en moviment en un
temps estadi.

Punt d’inici i punt final

En català hi ha des de i fins a per a espai i també per temps: des de vilanova fins
cambrils, des de les 8 a les 9. També amb “de” i “a”, però en aquest cas, en espai i
temps, tenen que estar el punt d’inici i final (se pot utilitzar des de o fins a sols “vaig des
d’ací” “conduirem fins a Barcelona” però amb de i a no pots dir vaig d’ací o conduim a
Barcelona(?) ni vaig de les 9 o a les 8 (amb sing de fins a).

Marcadors posteriur-duratius amb significat de “principi”

-A partir de (partir es anar-se’n, començar)

Marcadors anterior-duratius per significat de final

-Fins les (fins ve de final)

Categorització de l’espai i el temps 6

 El sentit de dins de es diferent: en espai es intterior, pero amb temps, vol dir que no ha
aplegat, futur (dins de 2 anys).

Tot i així, el pas de espai a temps es una tendencia molt forta pero no universal: hi ha
llengües que no utilitzen funcions semàntiques d’espai pel temps. L’evolució diacrònica
també indica que les llengües fan esta transmisió espai>temps.

Les expressions de temps estan basades en espai, aixo pot indicar que
conceptualitzem el temps com ho fem amb l’espai.

Categorització de l’espai i el temps 7