• ORGANOLOGIA

• Agrupaments descendents o ascendents

- Els organòlegs han observat que la major part de les classi cacions utilitzades són descendents
(d’allò general a a allò particular) i contràriament les classi cacions ascendents no són gaire
habituals.
- Ens podem preguntar → com funciona el pensament a l’hora de crear una classi cació?
- També ens podem preguntar → la generalització es tendeix a fer abans o després de tenir un
coneixement precís de cadascun dels objectes a classi car?
- A l’hora de crear una classi cació en general es parteix (segons Lévi-Srauss) es parteix d’allò
més particular i es va pujant ns a allò més general → Per tant es fa de manera ascendent →
Parteixes del que veus, dels instruments concrets → i a partir d’aquí veus quines característiques
concretes tenen → I llavors veus que hi ha trets característics d’un instrument que es poden
aplicar a altres instruments → creant així grups d’instruments → Agrupes per característiques.
→ Com diu Lévi-Strauss sempre es parteix del que és particular perquè és el que tens a l’abast.
→ la tendència és desenvolupar les característiques generals a partir d’elements concrets.
- Ordre de generació de característiques:
- En primer lloc es comparen aspectes coneguts d’un instrument especí c.
- Un cop coneixem les característiques de tots els elements que volem estudiar, agruparem els
instruments basant-nos en coneixements observats empíricament.
- Un cop hem establert la classi cació, quan arribem al nivell més alt, més general, aquest és el
que es converteix en el marc que haurà de servir per simular la memòria de tots els
instruments.
- Què passa amb aquest tipus de classi cació? → els que reben aquest tipus de classi cació
poden arribar a pensar que les característiques més petites són secundàries, i per tant menys
importants → les subdivisions queden en un segon pla → com més avall anem en la
classi cació més difícil de concretar les característiques i de recordar-les.

• Problemàtiques en les classi cacions

- Moltes vegades aquestes classi cacions creades de manera oral plantegen problemes que des
de fora de la cultura poden ser difícils d’entendre.
- Exemple:
- Una cultura que té una paraula “a” que vol dir “instruments musicals”, però resulta que amb
el pas del temps aquesta paraula rep un altre signi cat “a” també signi ca “instruments de
percussió de fusta i/o metalls” → una mateixa classi cació diacrònica → que plasma
moments cronològics diferents.
- Aquesta cultura va avançant, i per contacte cultural amb un altre poble, resulta que aprèn a
treballar el metall i l’utilitzen per construir instruments musicals, i el terme “a” té un signi cat
nou (sense perdre els altres) → “instruments”, “instruments de percussió de fusta o pell” i
“instruments de percussió de bronze i fusta” → En diferents moments cronològics la paraula
ha adoptat tres signi cats diferents.

9 de 14
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
 - En l’evolució de la cultura, resulta que necessiten una altra paraula “e” que signi qui
“instruments de percussió, però només de bronze” → segons les necessitats de cada moment
es creen paraules segons la manera d’entendre la música dins d’una cultura.
- I també necessiten una altra paraula “d” que voldria dir “instruments de fusta i pell”.
- També treballen diferents materials per treballar els instruments i volen dividir els instruments
de vent (c) en diferents tipus, i hi haurà instruments de bambú i metall (c), de només bambú
(f).
- Aquesta és la classi cació nal que es rep i que es trobarà l’investigador → haurà d’intentar
descobrir perquè amb una paraula s’anomenen tres elements diferents → sense conèixer
l’evolució de la cultura serà molt difícil entendre aquesta classi cació.

• Classi cacions no occidentals d’instruments musicals

- Totes les cultures del món fan música, tenen instruments → i per tant tenen sistemes de
classi cació dels instruments.
- L’estudi d’una determinada classi cació serà l’única que ens permetrà aproximar-nos a la
música d’una cultura.

• Classi cació xinesa:

- Classi cació més antiga que es coneix → encara funciona avui en dia, però no és al 100%
vigent.
- Ha durat 4.000 anys → es va originar cap al segle 23 abans de Crist.
- El més important per ells són les fonts de so → utilitzen la paraula Yin per parlar de les fonts de
so → els instruments musicals → que tindran a veure amb el material amb què estan construïts.

- Nivells de la classi cació:

- Material → nivell més general
- Relació de l’instrument amb el pensament cosmològic i/o ritual.
- Relació del material amb les estacions de l’any, els vents i amb l’abundància del gra → i per
extensió amb el benestar i la salut humanes, i també amb el poder polític.

- Vist des de fora és molt difícil conèixer tot això → és impossible classi car els seus instruments
sense conèixer tots aquests elements que són importants per entendre la música en aquesta
societat → un exemple de perquè és important que les classi cacions siguin naturals i no
arti cials.
- L’origen d’aquesta classi cació no està clar, perquè es va transmetre oralment, però podria ser
que provingués de l’època de l’emperador Shun (2233-2188 a.C.)
- L’autor Yo Chi (s. IX i VIII a.C.) té un tractat de música i dansa ritual, i pel que fa als instruments,
els divideix en 4 categories (fa un paradigma en forma circular → en forma de mandala)
- Instruments de pedra, de pell, de bambú, i de seda.
- 8 categories → 8 fonts del so → pa yin
- Originàriament hi havia un ordre d’importància que ha variat al llarg de la història:
- Al principi sembla ser que primer anaven els instruments de metall (de percussió però que
no només feien ritme, també poden fer notes, melodies) → (instruments que feien totes les
notes més amunt i els que en fan menys o no en fan més avall).
10 de 14
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
 - Seguidament els instruments de pedra.
- Llavors els de seda.
- Els de corda.
- Els de bambú.
- Els de carabassa.
- Els d’argila i pell.
- I els de fusta → perquè aquests sí que només fan ritmes.
- Aquesta, però, no era l’única manera de classi car per ordre d’importància els instruments.

- Com s’entenen els instruments en el pa yin?

- Veiem que la música es basa en 2 idees principals:
- Per una banda, els instruments estan en aquesta classi cació perquè tenen una relació
amb la naturalesa del so → concepte chi (“matèria subtil, emanació, alè humà, esperit”)
→ instruments estarien relacionats amb l’esperit.
- I per l’altra banda estarien relacionats amb la idea que el so (esperit) és predicció, ajuda
i manifestació dels equilibris i desequilibris de la natura i del poder → S’entén la
música com una qüestió bastant espiritual → impossible d’arribar a aquesta conclusió
observant des de fora.
- El chi → és a dir, la música → s’utilitzava en el context dels sacri cis als avantpassats →
per establir una comunicació amb els avantpassats.
- Creien, o deien, que el so dels instruments atreia el món dels morts cap al món dels vius.
- També deien que el chi podia pujar i baixar del cel cosmològic, i que podia produir vent
amb el qual es produeix la música → entenem perquè hi ha els vents → perquè cada
instrument tindrà un esperit particular que serà capaç de moure un determinat vent.
- Alhora es creia que en la música hi havia els símbols del processos climàtics dels quals
depenia la vida dels antics xinesos → del clima en depèn molt la supervivència de la teva
pròpia espècie → a través de la música es podia “controlar” i/o tenir una relació amb les
diferents estacions de l’any.
- Amb el pas del temps, el terme chi es va fent cada vegada més precís → poc a poc es
distingeixen 6 diferents tipus de chi (molts d’ells relacionats amb el pa yin): el yin i el yan,
el vent, la pluja, la claror i la foscor.
- La base de la classi cació xinesa està en el material i la raó d’aquesta classi cació no està
en el timbre generat pel material, sinó que està en la idea que els instruments fets de
cadascun d’aquests materials tindrà a veure amb una de les diferents danses interpretades
en les danses rituals, que cadascuna d’aquestes pot produir un dels vuit vents, amb uns
determinats instruments s’acompanyaran diferents tipus de danses rituals.
- Encara que sigui indirectament, els materials dels instruments també tindran un control per
part de la humanitat, dels músics, per controlar els vents i el clima → gran preocupació
des de sempre per la humanitat.

- En tractats d’instruments es donen instruments d’aquestes vuit categories:

- Instruments de pedra → tipus litòfon → peces de marbre penjades i que es colpegen i
cadascuna d’elles produeix un so diferent).
- Instruments de metall → seran de tipus campana de bronze.
- Instruments de seda → tipus llaüt o cítara.
- Instruments de bambú → tipus auta.
11 de 14
fi
fl
fi
fi
fi
fi
 - Instruments de fusta → un exemple seria el yu → tros de fusta buit, en forma de tira,
amb peces picades amb baquetes, s’utilitzen per fer ritme.
- Instruments de pell → tipus tambors, e sheng.
- Instruments de carbassa → tipus orgue amb tubs de llengüeta i amb una embocadura.
- Instruments d’argila → tipus ocarina.

- Text de Margaret Kartomi (estudi sobre classi cació dels instruments, organòloga):

- Tardor:
- Forces de la natura del yan estan en recessió, en retrocés.
- Instruments de metall relacionats amb la guerra: campanes o instruments de metall amb
plaques de metall sonaven quan l’o cial ordenava les seves tropes que es retiressin d’una
batalla.
- Hivern:
- Té lloc una de les cerimònies solemnes més importants de l’any → per la crisi del solstici
d’hivern → dedicada al sol que cada vegada creix més, surt més aviat, el dia es fa més
llarg.
- Instruments de pell → Instrument primitiu de l’hivern és el tambor → essencial en aquesta
cerimònia → anunciar l’avenç renovat del sol → instruments que sonen també en l’avanç
de les tropes en una batalla.
- Primavera:
- La humanitat desitja que els arbres creixin i les collites augmentin → època de creixement
de la natura
- Instruments de bambú → planta amb una vitalitat tan gran que es manté verda ns i tot
durant l’hivern, de fulla perenne → El bambú relaciona el chi humà, amb el chi de la
natura a través del so.
- També instruments fets d’altres materials que provenen de la natura, com els instruments
de fusta i els de carabassa.
- Estiu:
- Cucs de seda s’engreixen menjant fulles de morera → moment en què fabriquen i
construeixen els seus capolls
- Instruments de cordes de seda → temps en què els períodes de sequera eren temuts,
instruments tipus cítara s’utilitzaven per acompanyar cançons per fer ploure.

- Associació amb la brúixola, amb els punts cardinals:

- Tardor és una època de declivi → oest (on es pon el sol)
- Primavera de creixement → est (des d’on surt del sol).
- L’hivern el relacionen amb el nord (el nord de la Xina, és d’on ve el fred, representa el
fred).
- L’estiu és el sud → d’on ve la calor

- El número d’instruments que hi ha:

- Al llarg d’aquests 4000 anys s’han considerat diferents números d’instruments:

12 de 14
fi
fi
fi
 - A l’època de l’emperador Shun (s. XXIII - XXII a. C) → es va recollir que hi havia 800 tipus
diferents d’instruments → ens hem de preguntar si això és una xifra real o no → i sembla
ser que aquesta xifra en cap cas es pretenia que fos real, era un número simbòlic → el
número 8 (número molt important en la cultura xinesa) multiplicat per 100.
- Període de guerres entre els diferents estats (s. IV aC) → parlaríem de 500 tipus
d’instruments → Tampoc es pretenia ser un número real → El simbolisme venia de
multiplicar 5 (número de tons de l’escala pentatònica) x 100.
- Cap a l’any 250 aC → com a molt existien 100 tipus d’instruments → xifra gran però que
està més propera a la realitat.

- Existència de classi cacions de la música (Xina):

- Classi cació de la música ritual de la cort → la divideixen en 2 tipus que dependran del
tipus d’instruments utilitzats:
- Música exterior (al carrer): trobaríem instruments de metall
- Música interior o cançó de cambra: instruments amb sonoritat més suau com els de seda.

- Classi cació segons el tipus de música: (4 parts)

- Música popular → música folklòrica.
- Música estrangera
- Música de banquet → música d’acompanyament d’una celebració on es menja.
- Música amb cítara

- Classi cacions dels grups instrumentals que tenien a veure amb la potència sonora que
tenien:
- Pedra i metall
- seda i bambú.

- Classi cació segons la col·locació en la sala → segons el punt cardinal els instruments se
situaven en un lloc o un altre.
- Classi cació sobre l’estament social i instruments → uns d’una determinada classe i uns
d’una altra.
- Tot això tenia relació amb el ritual, i per tant, hi havia tot un seguit de normes a seguir.

- Evolució del Pa Yin:

- Té una antiguitat d’uns 4000 anys → però no s’ha mantingut immutable → les cultures es
desenvolupen i també ho fan les seves maneres de pensar → les classi cacions no són
immutables, s’adapten al seu temps.
- Exemple: classi cació de Von Hornbostel i Curt Sachs → quan van haver d’incorporar els
instruments electròfons.

- S. VI → es van començar a adoptar instruments estrangers, d’altres cultures → di culta la

classi cació del Pa Yin → perquè és una classi cació molt tancada i perfecta i costa introduir

13 de 14
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
 un instrument nou → per si tenen una correspondència clara amb la lògica original de la
classi cació.
- Van afegir una nova classi cació → Pa yin chih wai → instruments no inclosos a les 8
categories → hi ha les 8 categories i una novena per a instruments que no tenen res a veure
amb el pa yin.

- Altres classi cacions que mantenen el pa yin però incloent modi cacions:
- (1) Descendent i Ascendent:
- 1r nivell → Instruments en direcció cap avall (homogeni) → pa yin, continua essent-hi
l’essència amb aquestes 8 categories.
- 2n nivell → Moviment ascendent → és dual:
- Tècnica interpretativa → força humana sobre l’instrument (metall, pedra i seda) i els
que es bufen (bambú, argila i carabassa) → x2
- Funció musical → instruments rítmics: pell i fusta.
- El 2n nivell estudia característiques diferents.
- Esquema que ens mostre l’evolució del pa yin. → ordenats també per ordre
d’importància → de més melòdics a menys melòdics → metall, pedra, seda, bambú,
argila, carabassa, pell i fusta.

- (2) Direcció descendent → Instruments dividits en les 8 categories del pa yin.

- Direcció ascendent → heterogènia → al 2n nivell es consideren categories diferents:
- Tècniques interpretatives → instruments bufats (bambú, argila i carabassa).
- Funció musical → instruments utilitzats com a acompanyament (seda) i Funció musical
→ instruments rítmics (metall, pedra, pell i fusta).
- Va canviant la importància dels instruments → també estan ordenats segons aquesta
importància (bambú, argila, carabassa, seda, metall, pedra, pell i fusta)

- S. XVIII (1777) → jesuïta francès que va estar a la Xina → Pare Amiot → menciona el pa yin
→ que encara existia (modi cat però encara s’utilitzava) (1777) → dóna l’ordre
d’importància dels instruments: pell, pedra, metall, seda, fusta, bambú i carabassa).
- S. XX → el pa yin continua estant viu ni que sigui per criticar-lo o posar-lo en dubte per
teòrics xinesos → es critica des de dins.
- I alguns tècnics xinesos han creat noves classi cacions que puguin incloure instruments
occidentals.
- L’evolució de les classi cacions xineses ha passat dins la mateixa cultura i les diferents
classi cacions s’han donat pel canvi en la manera d’entendre la música des de dins de la
mateixa cultura → es passa d’una visió teòrica i cosmològica a una visió més centrada a les
pràctiques interpretatives.

14 de 14
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi