11. Les idees: III. Cultura popular, cultura alternativa.

(2)

4. El combat contra la cultura popular.

Moviments
revolucionaris
(baixa Edat Mitjana)

TERROR CLASSES
DOMINANTS

Grans commocions
religioses i socials
(principis s. XVI)

• ruptura amb la jerarquia eclesiàstica

Anabaptistes • rebuig del servei militar
• rebuig de les obligacions polítiques

• Reforma Control social

Reafirmar el poder dels senyors sobre
• Contrareforma els camperols

Combat contra totes les manifestacions culturals que podien servir de base a la contestació
Creació d’una societat homogènia, amb una sola cultura (s. XVI-XVII)

EUROPA CATÒLICA  missions de predicació

Confraries (organització de festes) → cerimònies religioses

5. La persecució de la bruixeria.
BRUIXERIA: barreja religió popular, tradicions paganes i “baixa màgia”.

Edat Mitjana → simple pràctica de conjurs i maleficis camperols

Crisi del segle XIV → inici de les primeres persecucions (més aguditzades afins del segle XVI).

DIMONOLÒGIA (la majoria dels processos entre 1580 i 1630)

Heinrich Krámer i Jakob Sprenger (dominics), Malleus maleficarum [Martell de les Bruixes](1486) Doc 1

• Anglaterra  2.000 processos

• Cantó suís de Vaud  970 processos
• Diòcesi de Trèveris (Renània-Palatinat)  368 persones cremades vives en set anys (1587-1593)
• Conjunt d'Europa  uns 100.000 processos (entre 1450 i 1750) / 40.000 a 50.000
execucions. Doc 2

✓ Nucli central de la persecució → zona fronterera entre França, Alemanya i Suïssa.

✓ 80 % dones (gairebé totes humils i independents, de més de quaranta anys).
✓ Dona → transmissora de molts elements de la cultura popular a la societat camperola.

• Península Ibèrica  Escassa importància de la persecució la bruixeria. Doc 3

(altres enemics: moriscs / jueus)
✓ Persecució de “judaitzants”  (1665-1724) penes de foguera: 147 (66 en persona);
presó perpètua: 843

6. La invenció de la cortesia.
«COLONITZAR» LA LLENGUA VULGAR

Gramàtiques - definir un ús culte de la llengua / condemna de la parla dels illetrats

• 1492 primera gramàtica castellana
• 1529 primera francesa,

No perfeccionen les llengües ≠ les “segresten” i empobreixen

«procés de civilització» = adquisició de costums, formes de comportament i hàbits socials

considerats “acceptables”.

Llibres de «cortesia», de «civilitat», «urbanitat» / per oposició a la «salvatgia» dels «rústics» Doc 4

COSTUMS SENZILLS, ESPONTANIS I COMUNS (POPULARS)

✓ primera repressió i diferenciació al final de l’Edat Mitjana
✓ usos correctes fixats a les corts del segle XVIII → burgesia → apropiats des de baix per
les capes populars urbanes → UNIVERSALS.

7. La pèrdua de l’autonomia cultural.

MÓN CAMPEROL
• usos i costums populars sòlidament arrelats
• persistència i defensa dels «costums» (drets col·lectius)
• organització de la festa
La «modernització» la va acabar destruint en nom del PROGRÉS.

8. Cultura popular, cultura de masses.

Destrucció de la cultura comunitària
(convertida en folklore momificat que no serveix ja de norma de vida)

Creació d'una cultura universal i cosmopolita

“CULTURA POPULAR”: cinema / televisió / la novel·la de consum / publicitat / còmic / la música

pop / shopping (fusos al voltant de la manera d'anar a comprar)

Música popular  música de dansa, des del vals (Viena, inicis s. XIX), a les cançons de music-
hall (inicis s. XX)
 Jazz  població negra de Nova Orleans / 1917 - cabarets Chicago (Joe King Oliver / Louis
Armstrong)

Música d'operetes i dels «balls de saló»: tango argentí / rumba cubana

FINAL DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL

Rock (c. 1954) evolució del rhythm and blues dels músics negres de Chicago (Elvis Presley /
Beatles)

Soul - barreja de jazz i gospel (música religiosa negra)

MOTOWN (primera gran empresa discogràfica propietat de negres) Doc 5

MÚSICA POPULAR AVUI → en mans de grans empreses que controlen tots els aspectes de la
seva difusió

"TEORIA CRÍTICA"  condemnen l'art de masses.

(nivell «infantil» / usat sovint per crear consciència a favor de l'ordre establert)

“ESTUDIS CULTURALS”  valoren els elements d'identitat i resistència associats a l'art de masses
(en alguns casos “conscienciadora” / forma de protesta)

No són
productes
autònoms
imprevisible resposta dels consumidors

de les
masses ignorants i passives

Menyspreu No hi ha masses
elitista pels fórmules que populars
productes garanteixin
culturals un èxit
Es
converteixen
en «populars»
perquè el
«poble» se'ls
apropia

EXPRESSIONS SUPERFICIALS VERSUS MANIFESTACIONS ARTÍSTIQUES

SUPERIORS