10. LES IDEES: II.

CULTURA, CIVILITZACIÓ I CIÈNCIA (2)

3. El naixement de la ciència moderna.

Cultura de l’Europa medieval  XII-XII ESCOLÀSTICA (Tomàs d’Aquino)
• síntesi del pensament científic i filosòfic grec (aristotelisme) amb el cristianisme
• obrint el camí a l’avanç de la ciència (alliberada de la seva reducció a teologia)
L’escolàstica era “tan perfecta” que TOT ESTAVA PENSAT I DEFINIT EN ELLA I NO CALIA
SEGUIR BUSCANT FETS NOUS

SÍNTESI
CRISTIANO- • Dependència
ARISTOTÈLICA del saber antic.
• Ús de la
deducció a partir BARRERA PER
del coneixement AL PROGRÉS
establert. DEL SABER

Atacs a l’escolàstica: NOU HUMANISME (recuperació més crítica de la cultura clàssica)

➢ Món acadèmic (universitats) → defensa de l’escolàstica
➢ “MÀGIA NATURAL”(astrologia, alquímia) → ciència feta d’observació de la naturalesa
(descobriments geogràfics / noves plantes i animals)

o L’experiment com a mètode d’investigació (no com a il·lustració del que ja es coneixia).
Giambattista della Porta, Magiae naturalis sive de miraculis rerum naturalium (1558) Doc 1
Barreja pràctiques de màgia i exposicions científiques: d’experiments per tenyir la pell de color
rosat o per produir préssecs sense os, a descripcions d’un drac volador.

EMPIRISME “revolució científica del segle XVII” (Galileu Galilei, Francis Bacon)
Penetrar en els secrets del “taller de la natura” / Estudiar el “gran llibre del món”
Base de la “credibilitat”
EXPERIMENTS REALITZATS EN PÚBLIC I AVALATS PER UNA
“COMUNITAT CIENTÍFICA” SOCIALMENT RESPECTABLE

Carta de Tommaso Campanella a Galileu: “Aquestes novetats de veritats antigues, de nous

mons, noves estrelles, nous sistemes i noves nacions són anunci d’un segle nou.”
ESGLÉSIA CATÒLICA → Temor que l’actitud crítica cap a la tradició escolàstica pogués anar
més enllà de la ciència.
ESGLÈSIES REFORMA → Elaborar una síntesi entre la nova ciència i la religió per reforçar
l’ordre establert (l’univers considerat com un rellotge).

El Món Natural MODEL per entendre el Món Polític

 4. Pensament crític i Il·lustració.
Modificació de la CIÈNCIA  modificació de les concepcions de l’home i de la societat
[Anglaterra]
Isaac Newton: “El món natural sencer, que consta del cel i de la terra, significa el món polític
sencer, que consisteix en els sobirans i el poble”.
[Holanda]
Baruch Spinoza, Tractatus theologico-politicus (1670): no sotmetre la raó a unes lletres mortes
que podien estar corrompudes per la malícia humana.
Pierre Bayle, Dictionnaire historique et critique (1697): aplicació rigorosa dels mètodes crítics
de la història a una llarga sèrie de qüestions.
[França]
Montesquieu, L'esperit de les lleis (1748): separació de poders en què cada poder equilibra els
altres sense perdre la seva identitat.
Voltaire, Diccionari filosòfic (1764).
Diderot: Encyclopédie, ou Dictionnaire raisonné des sciences, des arts et des métiers (1751-72,
28 volums: 17 de text i 11 de làmines): “el que mai no ha estat posat en dubte, mai no ha estat
provat”. Doc 2
Entre 1751 i 1782 → 25.000 exemplars venuts (l’obra més gegantina que s’havia editat des de
la invenció de la impremta).
Immanuel Kant: “Sapere aude! Tingues el valor de servir-te del teu propi enteniment. Heus aquí
la divisa de les llums”

Se l’acusa injustament d’haver suposat que els homes estan tallats tots segons el mateix patró i
que és possible pensar una societat ideal per a ells, d’acord amb unes regles deduïdes
racionalment.

5. Ascens i crisi de la nova ciència

Ciència dels segles XVIII i XIX → explicar-ho tot amb exactitud (lleis i regularitats en tots els
àmbits de la natura).
ÉSSERS VIUS → ordenat sistemàticament (de més simple al més complex)
Darwin: la complexitat havia anat evolucionant a partir del més simple, fins
arribar a l’home.
FETS SOCIALS →la història codificada en etapes del salvatgisme a la civilització (cultura
industrial moderna)

MARC CIENTÍFIC QUE HO EXPLICAVA TOT, COM L’ESCOLASTICISME DE BASE ARISTOTÈLICA

Segle XX → esquerda en aquesta seguretat en la ciència: la física quàntica / la relativitat

• Les regles de l’univers són molt més complexes del que s’havia pensat
• En l’evolució, important paper de la contingència i de l’atzar

L’ÉSSER HUMÀ NO ÉS LA CULMINACIÓ NECESSÀRIA I OBLIGADA D’UN PROCÉS LINEAL DE

PROGRÉS, SINÓ EL RESULTAT D’UNA SÈRIE D’ATZARS: UN ACCIDENT EN LA HISTÒRIA DE LA TERRA.