En el Reneixament es recupera el mètode de la disputa de Llull i es va imposant

el pensament lògic.
(vegeu El nom de la Rosa de Umberto Eco)

Pedanio (o Pedacio) Dioscórides

Anazarbeo (Anazarbus, Cilicia, en Asia
Menor c. 40 - c. 90) fue un médico,
farmacólogo y botánico de la antigua Grecia,
cuya obra De Materia Medica alcanzó una
amplia difusión y se convirtió en el principal
manual de farmacopea durante toda la Edad
Media y el Renacimiento.

Galeno de Pérgamo (griego: Γαληνός, Galēnos;

latín: Claudius Galenus ) (Pérgamo, 130-Roma, c.
200/216), más conocido como Galeno, fue un
médico griego. Sus puntos de vista dominaron la
medicina europea a lo largo de más de mil años.
Fra Luca Bartolomeo de
Pacioli o Luca di Borgo San
Sepolcro, (Sansepolcro,
1445 - 1517),

De Divina Proportione (De

la Divina Proporción)
Para ilustrarlo encargó
dibujos a Leonardo da
Vinci, que en la época
formaba parte de la corte
milanesa deLudovico
Sforza (il Moro).

Renaixement.
En el ADN cualquiera de sus hélices, de 34
armstrongs de longitud y 21 de anchura,
conforma un rectángulo áureo
El Renaixement s’imposa a l’obscurantisme medieval

Maquiavel, 1469-1527, un home del renaixement, considera que els vicis i la

peresa son culpa de la religió cristiana, ja que es glorifica més als humils
contemplatius que als homes d’acció. El model pagà glorifica els grans
d’esperit, amb força al seu cos, els homes temibles.

Martí Luter, alemany, 1483-1546 i Joan Calvinus francés, 1509-1564 son els
pares del protestantisme, a França s’anomenen hugonots als seus seguidors.

Critiquen la religió catòlica romana i consideren seguint la idea de Sant Benet,

que el treball ens santifica. Calvinistes i luterans ens fan creure que el treball
santifica els homes.

El no treballar resulta pecaminós, per tant hem de produir contínuament,

El coneixement i la quantificació, l’ostentació de la regularitat, el domini de la

Natura queda ben representat en el jardí clàssic francès. Paisatge sotmès a
les formes regulars.
Renaixement,
De humani corporis fabrica (Sobre la
Segles XVI i XVII estructura del cuerpo humano). Basó sus
estudios anatómicos en la observación
Andreas Vesaliu;
directa, rechazando algunos errores
Vesali (1514-1564) anatómicos presentes en la obra de
Galeno, por lo que es considerado el
fundador de la anatomía moderna.

Les dificultat del treball eren grans i

perilloses ja que la església catòlica
perseguia aquestes practiques
Anton van Leeuwenhoek 1632- 1723) fou un
comerciant i científic neerlandès, al qual
atribuïm el primer microscopi.
Carolus Linnaeus
(Carl von Linné)

Segle XVIII

Nomenclatura binomial:
Pinus halepensis
Taxonomia

Carl Linnaeus (llatinitzat com a

Carolus Linnaeus, també conegut
després del seu ennobliment com
Carl von Linné), (Suècia, 1707-
1778)
Honoré Fragonard (June 13, 1732 - April 5, 1799) was a French anatomist
now remembered primarily for his remarkable collection of écorchés (flayed
figures) in the Musée Fragonard d'Alfort.
 Honoré Fragonard, el primer profesor de anatomía de la escuela, designado
en 1766 y expulsado de la escuela en 1771 como loco.

Su especialidad era la preparación y la preservación de cadáveres desollados, de

los cuales preparó unos 700 ejemplares. Solamente permanecen 21; todos están
en exhibición en la última sala del museo. Estos objetos expuestos incluyen:

Cabeza Humana - con los vasos sanguíneos inyectados con cera coloreada; azul
para las venas, rojo para las arterias.

Disección de un brazo humano - un objeto expuesto para la enseñanza, con los

músculos y los nervios separados, y los vasos sanguíneos inyectados con cera
coloreada
El romanticisme s'imposa al racionalisme

la decadència de l’optimisme il·lustrat.

Entre Arcàdia i Utopia, o sigui entre la nostàlgia per el paradís perdut i

un ideal de societat vertaderament humana i liberal.

John Locke (1632-1704), pare filosòfic del liberalisme, considera que la

força impulsora del progrés social és el propi individu que crea una
burgesia comercial (whigs) contra l’aristocràcia feudal (tories).

L’estat liberal considera l'interès particular, l’egoisme, (self-love) i la

capacitat del més apte com un motor de progrés, però al mateix temps
l’home ha de trobar els límits d’aquesta nova llibertat a través de l’ètica
(benevolence) i de la responsabilitat social (social love) (Shaftesbury
1671-1713).
La primera
industrialització es fa
amb energia
hidràulica i
esclavitud.

Vaixell d’esclaus, 1840.

Quadre propietat de
Ruskin
i
Pluja, vapor i velocitat.
El gran ferrocarril de
l’Oest. 1844

El romanticisme deixarà d’esser plàcid.

Apareix la maquina de vapor (1774) i la
ciència i la tècnica avancen.
Apareix el transport horitzontal llunyà.
Charles Robert Darwin (12 de febrer de 1809 - 19 d'abril de 1882)
fou un naturalista anglès,

Segle XIX: Charles

Darwin,
Autor de la teoria de la
selecció natural de les
espècies
Teoria de l’evolució per
selecció natural

Theodosius Dobzhansky,
En biologia res té sentit si no és
a la llum de la teoria de
l’evolució.
 El descobriment de les vacunes va ser un avenç
VACUNES molt important per a la investigació biomèdica i
una de les principals causes de la millora de la
salut i de la qualitat de vida, especialment en
l'ésser humà.
El terme vacuna prové del llatí variola vaccinia,
adaptat de vaccinus, del llatí vacca (vaca), fa
referència als estudis d'Edward Jenner amb la
verola vacuna.
La vacuna sorgeix com a resultat de
l'experimentació d'un metge britànic Edward
Jenner l'any 1796, en una època en la qual el
virus de la verola s'havia estès arreu d'Europa.
Com que treballava en àmbits rurals, va observar
que les persones que estaven en contacte
directe amb vaques, en munyir-les,
desenvolupaven una mena de pústules o crostes
que no era altra cosa que la verola bovina.
Posteriorment es va comprovar que es tractava
d'una variant de la mortal verola humana, però
després de presentar aquests símptomes no
emmalaltien de la verola típica dels humans
VACUNES
L'any 1881, Louis Pasteur, seguint els
passos de Jenner, realitzà un experiment: va
inocular soques atenuades del bacteri de
l'àntrax a diferents grups d'animals,
posteriorment va repetir dos cops la dosi
amb soques no atenuades i cada vegada
més virulentes. Per últim, també va fer
inoculacions a un grup d'animals control que
no havien estat prèviament en contacte amb
aquest bacil. Com a resultat, va observar
que del grup control van morir gairebé tots
els animals; en canvi, els prèviament
inoculats amb atenuació no van presentar
símptomes de malaltia.
Pasteur, així, va introduir els conceptes de
vacuna i vacunació en homenatge a qui va
ser el pioner teòric en aquest camp.
El 6 de julio de 1885, en Francia, Joseph Meister, un niño mordido por un perro
rabioso, se convierte en el primer ser humano que salva su vida gracias a la
técnica empleada por Louis Pasteur, al inocularle, por medio de una vacuna, el
virus de la rabia debilitado, virus que ataca a casi todos los mamíferos destruyendo
las células del sistema nervioso

Joseph Meister tenía 9 años y camino de la escuela, molestó a un perro con un

palo y el animal, que supuestamente estaba rabioso, se le echó encima
mordiéndole. Su madre, desesperada porque una infección de rabia era entonces
una muerte segura, le llevó a París, a Monsieur Pasteur

La palabra “rabia” viene del latín rabies y significa locura. El virus de la rabia viaja
desde el punto de mordedura a través de los nervios periféricos hasta el cerebro,
donde se aloja y genera los primeros síntomas.
 Segle XIX: Schleiden i
Schwann, autors de la
teoria cel·lular

Ja en el segle XVII s’havia observat que el suro i altres matèries vegetals

apareixen constituïdes de cèl·lules (literalment, cel·les). Dos científics
alemanys, Theodor Schwann, històleg i fisiòleg, i Matthias Jakob Schleiden,
botànic, se n'adonaren de certa comunitat fonamental en l'estructura
microscòpica d'animals i plantes, en particular la presència de nuclis, que el
botànic britànic Robert Brown havia descrit recentment (1827). Van publicar
junts l'obra Investigacions microscòpiques sobre la concordança de
l'estructura i el creixement de les plantes i els animals (Mikroskopische
Untersuchungen über die Übereinstimmung in der Struktur und dem
Wachstum der Tiere und Pflanzen, Berlín, 1839). Van assentar el primer
principi de la teoria cel·lular històrica: tot en els éssers vius està format
per cèl·lules o productes secretats per les cèl·lules.
Segle XIX: Gregor
Mendel, posa les
bases de la
genètica.

Teoria redescoberta
a principis del segle
XX

Gregor Johann Mendel (1822-

1884) fou un monjo agustí,
nascut
a Heinzendorf, Austria (actual
Hynčice, República Checa)

Utilitza el mètode deductiu

estadístic per a les seves
demostracions.
La Industrialització i l’èxode rural a la ciutat

Paul Gustave Doré, Londres, amb xemeneies i tren, el mon de Dickens i les
il·lustracions de The Raven de Edgar Allan Poe. Les fabriques, els trens, la
maquina de vapor, han canviat l’estil de vida i l’escala de l’urbanisme, la ciutat
requereix nous espais i la nostàlgia del passat es va incrementant. Passem del
paisatge sublim al sinistre. De manera general les ciutats europees dupliquen
la població en la primera meitat del XIX i la tripliquen en acabar.
 Claude Monet, (1840-
1926)
Estació de Saint Lazare a
París.

Carbó, ferro, fum, vapor,

transport horitzontal de
recursos. Concentració a
la ciutat de la producció
industrial, les deixalles i el
La ciència i la seva traducció tècnica creen una capital. Primer èxode rural.
seguretat en el futur, la primera bombolla financera
rebenta el 1929-39. 1896 naixement de la
industria automobilística
Frederick Soddy (premio Nobel de Química , en un americana a Springfield,
libro de economía del año 1926 consideraba que la Massachussets. El
sociedad había empezado a vivir a crédito fordisme.
“consumiendo el capital energético almacenado en las
rocas, la luz acumulada de los veranos paleozoicos. El Primera guerra mundial
uso de la energía fósil es inevitablemente una fase 1914-1918.
pasajera.”

Posteriroment donara la Teoria de Olduvai

Font. Mariano Marzo
Antibiòtics

Alexander Fleming
(Lochfield, Escòcia, 6
d'agost de 1881 - Londres,
Anglaterra, 11 de març de
1955) fou un biòleg,
bacteriòleg i professor
universitari escocès
guardonat amb el Premi
Nobel de Medicina o
Fisiologia l'any 1945, famós
per ser el descobridor de la
penicil·lina
Segle XX: Watson i
Crick,
L’estructura del ADN.
Suposa l’inici de la
biologia moderna

A Structure for Deoxyribose Nucleic

Acid
Watson J.D. and Crick F.H.C.
Nature 171, 737-738 (1953)
Lynn Margulis (March 5, 1938 – November 22, 2011) was renowned and
appreciated throughout the world as one of the foremost evolutionary biologists.
She originated the “serial endosymbiotic theory” that offered a startling new view of
evolution and posed a new explanation for the origin of nuclei-containing cells. Her
seminal paper on the subject was rejected or lost by 15 journals until it was
published in 1966 by the Journal of Theoretical Biology, under her married name
Lynn Sagan (Mrs. Carl Sagan).
Apareix la idea del limit del creixement 1972

En 1972 un grupo de científicos del Massachussets Institute of Technology realizó

por encargo del Club de Roma un estudio usando la entonces novedosa teoría de
la dinámica de sistemas. El objetivo del estudio era responder a una pregunta:
¿puede el crecimiento económico y material continuar indefinidamente en un
planeta finito? Para poder responder esa pregunta, los científicos hicieron un
análisis usando una serie de descriptores generales o variables agregadas (por
ejemplo, no hay en el modelo "petróleo", "hierro" o "uranio" sino "materias
primas") y propusieron una serie de relaciones dinámicas más o menos razonables
entre estas variables, las cuales incluyen la población, la producción de alimentos,
la contaminación o la producción industrial, todas ellas a escala global. Los autores
asignaron unos valores iniciales a estas variables y a sus interacciones que eran
más o menos razonables a partir de los datos históricos, y con ellos crearon un
escenario estándar cuya evolución calcularon con sus ordenadores. El diseño del
escenario tenía por supuesto en cuenta que la producción de materias primas
sigue una curva de evolución modelo Hubbert, lo cual, en particular, implica que se
asume que se descubrirán nuevos recursos con el tiempo. Con ese escenario la
población del planeta comienza a colapsar a partir de 2018 y lo hace de manera
suave y progresiva
La modelització es generalitza els anys 60 amb en Forrester, del MIT, per a
els límits del creixement.
De -100 a +100 anys, si va be enrere anirà be endavant.

By Mark Strauss
Smithsonian
magazine, April
2012,
Font: Scientifc American, 2012 http://www.scientificamerican.com/article.cfm?id=apocalypse-soon-has-civilization-
passed-the-environmental-point-of-no-return

Figure courtesy of PBL Netherlands Environmental Assessment Agency

Preguntes

Que és la divina proporció o proporció àuria i exemples biològics.

Descobriment de la microscòpia
Descobriment de les vacunes
Descobriment de la teoria cel·lular