HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA AULA 6 PAC 2

LES IDEES EVOLUCIONISTES A LA PSICOLOGIA

La història de la vida sobre la terra ha estat interpretada des d’Aristòtil, amb una visió
fixista de que els essers orgànics i inorgànics són immutables, però amb descobriments
geològics i altres observacions naturalistes com la troballa de fòssils van posar en dubte
la visió feixista i va començar a prendre valor la idea de l’evolució. La influència que
causà l’evolucionisme a la psicologia va fer que es comencés a abandonar
progressivament l’estudi dels continguts de la consciència i es tingués com ‘’objecte
d’estudi’’ tot allò que fa referència als aspectes de l’adaptació, supervivència,etc. Una de
les principals aportacions a l’evolucionisme va ser la de Charles Darwin (1809-1882).
El pensament darwinià va suposar un punt de referència inevitable per a delimitar els
camps entre l’evolucionisme científic i els corrents vitalistes per una banda, i el
creacionisme per l’altra. Primer de tot, Darwin va veure’s influenciat per la teologia
natural i el mecanicisme, el fenomen de l’adaptació obeïa a una llei que excloïa la
directa intervenció de Déu però el fet de que insistís repetidament en la idea de
l’adaptació com a fet indiscutible reflecteix la seva proximitat amb aquesta visió
(Gould, 2001). Malgrat el rerefons mecanicista subjacent en el darwinisme, va mantenir
també una visió organicista cercant les lleis del desenvolupament o transformació de la
forma biològica. Per un altre costat, Darwin és un dels representants del
neolamarckisme del segle XIX ja que afirmà que la idea de l’herència dels caràcters
adquirits no és un fet accidental sinó fonamental per a poder entendre l’evolució que es
veu reflectit a: "Crec que no hi pot haver dubtes que l'ús en els nostres animals
domèstics es reforça i augmenta certes parts i el desús les disminueix; i que aquestes
modificacions són heretades " (Darwin, 1859) i "... aquest gran pes s'ha d'atribuir als
efectes hereditaris d'ús i desús, amb respecte tant al cos com la ment "(Darwin,1874).
D’aquesta manera, Darwin va transformar la imatge del ser humà, passant de ser la
figura representativa del ‘’Gènesi’’ a ser un organisme que lluita per la seva
supervivència i està dotat d’instints com ho estan també la resta d’animals. Això
significava que el ser humà era part de la naturalesa i no ocupava cap lloc privilegiat
dins del món en el que viu, per tant que l’ésser humà era producte de l’evolució.
Aquestes principals idees es troben al seu llibre ‘’L’origen de les espècies’’(1859) on
l’evolució es fonamentava principalment per la selecció natural. Els elements bàsics de
la teoria darwinista són:

1. Els organismes s’adapten al medi per sobreviure.

 HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA AULA 6 PAC 2
2. Els éssers vius lluiten per la seva existència.

3. En els individus es produeixen variacions o diferències individuals que els

ajuden a adaptar-se millor a l’ambient.

4. En els organismes es dóna una selecció natural, aquells que estan més ben
preparats s’adapten millor, sobreviuen i es multipliquen.

5. Els organismes més ben dotats i que han sobreviscut traspassen per mitjà de
l’herència els caràcters adquirits.

Un segon llibre que va escriure Darwin va ser ‘’ Origen de l’home’’ (1871), en ell
explica les diferències fonamentals entre l’home i els mamífers superiors respecte les
seves facultats mentals i que la diferència que podria existir és de grau i no de classe, és
a dir, hi ha tan sols una diferència quantitativa entre la intel·ligència animal i la humana.
Això va causar moltes controvèrsies sobre tot en l’àmbit eclesiàstic que rebutjà
totalment la teoria perquè era incompatible amb el seu relat de la Creació narrada per la
Bíblia a ‘’Gènesi’’, aquesta discussió segueix encara estant present per part de la
comunitat cristiana. T.H.Huxley va ser un biòleg francès que ‘’aprofità’’ i va utilitzar
l’evolució com a argument contra la Bíblia, els miracles, l’espiritisme i la religió en
general. Darwin va apuntar a la possibilitat de que totes les especies descendien d’un
mateix antecessor i que van anar experimentant canvis amb el temps per adaptar-se
(principi d’adaptació) i associat a això Huxley a ‘’El lugar del hombre en la naturaleza’’
(1863-1954) va relacionar a l’ésser humà amb els simis, els animals inferiors i els
fòssils d’animals ancestrals demostrant que evolucionem a partir de vides inferiors. En
aquesta època, la teoria darwiniana no va ser acceptada per la comunitat científica com
explicació del procés evolutiu i va suposar una revolució del pensament.

‘’En este capítulo hemos considerado principalmente los instintos de los animales desde
el punto de vista de si es posible que puedan haber sido adquiridos a través de los
medios especificados por nuestra teoría o bien, aun cuando puedan haberse adquirido
así los más simples, otros son tan complejos y maravillosos que tienen que haberse
formado como dotaciones especiales, echando entonces por tierra la teoría.’’(Darwin,
1883) En aquest fragment de text podem observar la importància que li donava Darwin
als instints i és que són una part essencial de la naturalesa de cada ésser viu. Així mateix
l’instint és el que permet que l’individu tingui contacte amb el medi i amb els altres
individus (ja siguin de la seva mateixa espècie o no). A més, aquests instints
s’encarreguen de donar als organismes conductes més complexes que afavoreixen a la
 HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA AULA 6 PAC 2
seva supervivència i adaptació al medi però Darwin aplica als instints la mateixa lògica
que amb la seva teoria evolutiva. Els instints llavors són considerats característiques
susceptibles de consolidar-se per successives variacions graduals aleatòries sotmeses a
un procés de selecció natural. Però, la base fonamental del comportament instintiu dels
éssers vius no ha sigut adquirida per hàbit, és a dir, no respon a un resultat satisfactori
de respostes adaptatives a l’ambient desafiant. Aquesta visió dels instints pot tenir certa
similitud a l’associacionisme evolucionista de Herbart Spencer (1820-1903). Herbart
Spencer diria que quan un individu realitza una conducta repetides vegades, aquesta
conducta al final serà heretada per la següent generació i d’aquesta manera els instints
s’haurien anant heretant de generació en generació per les diferents especies d’animals.
D’altra banda, James Mill (1773-1836) parla de l’associacionisme d’idees, on la ment
consisteix en sensacions i idees úniques per la seva contigüitat. És a dir, per a Mill no
existeix la possibilitat de que els instints siguin hereditaris sinó que cada individu té un
conjunt d’idees simples que conformen idees complexes i aquestes determinaran la
manera d’actuar i pensar de cada individu.

Reprenent el que ja s’ha dit al principi, Darwin presentava unes nocions mecanicistes i
també vitalistes. La noció vitalista que presentava Darwin era compatible amb la visió
de Descartes: ‘’respaldó la idea de que las formas vivas podían cambiar a lo largo del
tiempo’’. Aquesta afirmació tindria relació amb l’evolució de les espècies perquè no
serien immutables sinó que generació en generació es van adaptant i acaben tenint
característiques diferents a les de generacions anteriors (que hi ha una herència dels
caràcters adquirits) però Darwin mai va acceptar una concepció vitalista de la matèria.
Per un altre costat trobem la noció mecanicista segons la qual tota realitat ha de ser
entesa basant-se en els models proporcionats per la mecànica i la interpreta només
basant-se en les nocions de matèria. Aquest mecanicisme pot ser compatible amb
visions dualistes com la de Descartes i amb el materialisme (que nega una especificitat
no material a qualsevol hipotètic àmbit mental).

El darwinisme va portar a una intensificació del dubte victorià i com escriu LeaHey
(2005): ‘’fueron muchos los que no podían aceptar el naturalisme o a quienes esa
corriente les deprimía’’. Molta gent d’aquella època no va acceptar que a l’ésser humà
se’l classifiqués i comparés amb la resta d’animals que consideren inferiors i escoltar la
teoria de Darwin on es parlava de l’ésser humà com a una espècie més de la naturalesa
va ser com ‘’menysprear’’ a l’home ja que es provenia d’una tradició on el pensament
sobre la voluntat humana era filosòfic i moral.
 HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA AULA 6 PAC 2
Podem concloure doncs que la idea d’evolució va començar a sorgir durant el segle
XVIII i la teoria de l’evolució podem dir que és de les teories que més impacte ha
causat a nivell de la història humana. La teoria de l’evolució va permetre un nou
enfocament en l’anàlisi de l’activitat mental i les emocions com a resultat de l’adaptació
dels organismes al medi on viuen. Darwin afirmà que les espècies eren variables i va ser
capaç de relacionar el comportament humà amb l’evolució dels organismes. Tot i les
controvèrsies que va causar a nivell social , gràcies a les diferents teories evolucionistes
com la de Darwin o la de Spencer (associacionisme evolucionista) es va facilitar el
naixement de la psicologia animal o comparada, la psicologia de l’adaptació i la
psicologia diferencial. La teoria evolutiva va donar lloc a una perspectiva genètica i
evolutiva per a explicar l’origen i el desenvolupament de les funcions psicològiques.
Conseqüentment el pensament evolutiu va desplaçar l’objecte d’estudi de la psicologia
endinsant-se a la recerca de les idees d’adaptació, ajust, herència i medi entre d’altres.

REFERÈNCIES:

Bunge, M., Ardila, R. (2002). Filosofía de la psicología (pp. 36-40). México, D.F.: Siglo
XXI editores.

Cagigas, A. (2002). Guía de viaje por una historia de la psicología (pp. 14-36). Jaén:
Ed. del lunar.

Darwin, C. (2001). A posthumous essay on instint. A G. J. Romanes (1883), Mental

evolution in animals (pp. 383-384). Londres: Kegal Paul. Trad. J. C. Loredo

Darwin, C. (1909). El origen del hombre. Valencia: F. Sempere y Cª Editores.

Gould, S.J. (2001). Sobre la transmutación de la ley de Boyle en la revolución

darwiniana: Evolución, ciència y universo (Edició Andrew C. Fabian. Libros para
pensar la ciència). Barcelona: Tusquets Editores, S.A.

Hergenhahn, B. R. (2011). Introducción a la Historia de la Psicología, pp. 1-21.

Madrid: Paraninfo

Leahey, T. H. (2005). Historia de la Psicología, pp. 186-191. Madrid: Pearson

Educación

Sáiz, M., Valldeneu, A. (2007). Els llindars de la psicologia científica. Dins Milagros
Sáiz Roca (coord.), Història de la Psicologia. Barcelona: UOC.
 HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA AULA 6 PAC 2
Sáiz, M. (2008). Els llindars de la psicologia científica: 5. L’aportació de la biologia: la
teoria de l’evolució i les idees evolucionistes de Darwin i Spencer, pp. 33-35. A Sáiz, M.
(coord.), Història de la Psicologia. Barcelona: UOC