1) - Incentius lligats a les necessitats fisiològiques corporals: 1.

La Maria ha menjat un recipient sencer de

crispetes. Al mig de la pel·lícula, ha hagut d'anar a per una ampolla d'aigua ja que li ha vingut molta set i no
podia aguantar-se. 2. En Pol ha estat gairebé tota la tarda caminant per visitar Barcelona, i com que feia
molta calor ha anat bevent-se una ampolla d'aigua de litre i mig. Quan l'ha acabat sencera, ha hagaut de
buscar un bar perquè no aguantantava les ganes d'anar al bany.
- Incentius sensorials: 1. L'Anna ha anat al centre comercial amb les amigues per comprar roba però li
moltesten aquelles botigues que tenen la música molt forta. De manera que tot i que li agrada la roba que
vénen, prefereix quedar-se fora de la botiga esperant i no comprar res. 2. En Jan ha anat d'excursió a la
muntanya amb els pares, ja han caminat 2 kilòmetres i està cansat però sap que quan arribi al cim de la
muntanya podrà menjar aquelles mores que tant li agraden, només de pensar-ho se li fa la boca aigua. En
comptes de queixar-se, s'anima pensant que quan arribi a dalt de tot podrà degustar aquests petits fruits.
- Incentius d'activitat: 1. La Núria ha de prendre's una pastilla al dia durant un mes perquè està malalta. La
seva mare i ella ja han tingut diverses discusions perquè no li agrada prendre's la pastilla i com la mare sap
que li agrada anar al karaoke, parla amb ella per anar a cantar al karaoke del poble i després s'haurà de
prendre la pastilla. 2. La Rosa treballa a una botiga de roba, porta dies queixant-se al seu cap de que ella és
la única que recull les perxes dels vestidors mentre les altres noies parlen. El cap decideix posar-la a caixa
pel matí (ja que li agrada molt) i que a la tarda segueixi estant als vestidors recollint perxes.
- Incentius socials: 1. En Mario ha anat a comprar una televisió nova per casa, quan la seva dona i les seus
fills l'han vist s'han posat molt contents i li han dit que menys mal que ja feia falta una nova perquè l'antiga
funcionava quan volia. 2. La Carla ha acabat la carrera de medicina, tota la seva família està vinculada en
aquest món, la feliciten i li diuen que estan molt orgullosos d'ella per haver-ho aconseguit.
- Incentius monetaris: 1. Els pares de la Lola li donen 5 euros de paga setmanal per tal de que cada setmana
tingui recollida la seva habitació. 2. El cap d'una botiga ha decidit donar més diners segons si vénen o no
vénen els productes de la botiga.
- Incentius d'estatus i de poder: 1. En Víctor s'ha dedicat a ser el millor estudiant del seu grau ja que així
podrà ser escollit com a delegat en el segon any de carrera. 2. En Marc vol ser el ''líder'' del seu grup
d'amics, per tal de fer-ho es dedica a pensar molts plans i activitats en els quals pugui portar la veu cantant
del grup.

2) Segons McClelland la motivació d'assoliment és definida com la disposició a assolir l'èxit en aquelles
activitats que impliquen l'avaluació de l'execució a partir d'un criteri d'excel·lència. Per tant, és una
tendència a superar-se fent les coses tan bé i ràpidament com sigui possible, és a dir, desenvolupar al
màxim la potencialitat de la persona per tal d'obtenir els objectius proposats.

En Jaume ha començat a fer pràctiques de periodisme en un diari digital, el seu tutor de pràctiques li va
demanar fer un article (donant-li a escollir entre un tema que ell coneixia i un d'altre que en canvi
desconeixia). En Jaume va decidir fer aquell tema que desconeixia ja que ho veia com un gran repte, a més
 de saber que quan redactava d'algun tema ''fàcil'' no treia tot el profit que volia. Va estar durant molts dies
cercant informació sobre aquell tema i entrevistant a persones de referència que l'havien estudiat abans, i
va dedicar-se a redactar i repassar minuciosament l'article un cop el va finalitzar. Un cop enviat al seu tutor,
aquest el va felicitar, de manera que en Jaume li va començar a explicar el gran esforç que hi havia posat i
alhora li va preguntar en quin aspecte podria millorar ja que sempre li agrada tenir una retroalimentació.
Com va veure que el tutor estava força content amb el seu article, li va proposar de fer-ne un altre per
l'endemà sobre un tema d'actualitat com són els robatoris a Barcelona. (Arrel d'aquest exemple veiem les
diferents característiques d'una persona amb motivació d'assoliment alta; veiem que en Jaume rendeix més
en tasques de dificultat moderada que comporten un repte que no pas en tasques de dificultat baixa, que
atribueix l'èxit a l'esforç personal perlongat, que necessita una retroalimentació o informació sobre la seva
execució o rendiment en una tasca i per últim que és un noi emprenedor, busca l'èxit arrel de diferents
tasques que es proposa.)

3) Segons el model específic de flux, un individu únicament podrà experimentar flux quan es troba realitzant
una activitat concreta i les seves habilitats estiguin ajustades al nivell de dificultat que requereix aquesta
tasca, i a més, aquest nivell de dificultat ha de ser d'un ''grau'' mitjà o alt per a aquell subjecte. Per tant,
podem dir que la violinista principal de l'Orquestra Filharmònica experimenta aquest estat d'immersió i
harmonia durant les seves actuacions degut a que es troba realitzant una activitat concreta (toca el violí) i
les seves habilitats en aquell moment s'ajustan al nivell d'allò que està fent. I degut a que tant el nivell de
dificultat com l'habilitat de la violinista són mitjans/alts, quatre dels components bàsics de l'experiència de
flux que són la concentració, la sensació i percepció de control i la satisfacció adquireixen valors alts
(Massimi i Carli, 1998).

En canvi, si la dificultat i l'habilitat que tingués la violinista fosin baixes, la noia presentaria apatia. Si la
dificultat fos alta i la seva habilitat fos baixa, la violinista presentaria ansietat. I per últim, si aquesta
violinista presentés una habilitat baixa i la dificultat sigués baixa, s'avorriria.

i Navarra, J. M. (2006). Didàctica de la motivació com a motor de l'aprenentatge en una pedagogia humanista.
Revista Catalana de Pedagogia, 75-99.

Chóliz, M. (2004). Psicología de la motivación: el proceso motivacional. Valencia: Universidad de Valencia.

Reeve, J., Raven, A. M. L., & i Besora, M. V. (1994).Motivación y emoción. Madrid: McGraw-Hill.

Limonero Garcia, J. T., Villamarín Cid, F., & Casacubierta Sevilla, D. (2003). Motivació i emoció. Barcelona:
Editorial UOC.