INFORME-DP-3.

pdf

andr_omeedaa

Psicología del Ciclo Vital I

1º Grado en Psicología

Facultad de Psicología
Universitat de València
 Reservados todos los derechos.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 INFORME DP-3

1.- DADES DE LA MENUDA.

Pseudònim. Edat. Sexe. Relació vostra amb ella.

La xiqueta sobre la que es realitza aquest informe s'anomena Julia Henares. Té 7 anys y
11 mesos i el seu sexe és femení. La relació que tenim és que vaig ser la seua cuidadora
durant dos anys (pel que també podré reconèixer alguna de les aptituds que posseïsca o
no).

Informadora. (Relació amb la menuda).

La informadora és la mare de la xiqueta.

Valoració que feu de la informadora.

La informadora ha contestat amb claredat i decisió totes les preguntes de la entrevista,

però les que volia assegurar-se perquè feia temps que la xiqueta no feia eixa activitat, li
preguntava.

1
 Per tant, es tracta d'una font fiable d'informació i de veracitat de les respostes. L'informe
serà vàlid.

2.- PERFIL I DESCRIPCIO A PARTIR DEL PERFIL.

2.1. Comparació amb les dades normatives en puntuació ci.

El coeficient intel·lectual es troba al voltant de una puntuació de 93, corresponent al

nivell mitjà. Es troba dins de les dades normatives de la seua edat.

2.2. Comparació entre escales.

La escala en la que més destaca Julia és en la conducta adaptativa (nivell alt), seguida de
la comunicativa y la cognició (nivell mitjà), la socioemocional i la motricitat. Aquestes
dos últimes es troben a un nivell baix.

2.3. Comentaris relacionats en els items.

En les notes de la examinadora de la entrevista, a la última pàgina, es troben algunes

notes sobre items que han necessitat una explicació, com la C34 en la que el correu ha
sigut validat com a missatge telefònic, ja que les xiquetes de la seua edat no utilitzen el
correu electrònic.

3.- APORTACIONS DE LA FAMILIA.

3.1. Comentaris /dificultats al llar de l’aplicació.

A pesar de que la informadora coneixia que les qüestions estaven organitzades per edat,
i va ser informada de que la seua filla no va traure 5 “no” seguits, pensa que hi havien
algunes preguntes que no corresponien a la seua edat.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 3.2. Estil educatiu familiar.

Julia ha sigut educada per mitjà dels valors d'un model democràtic. Encara que hi ha
moments en què les coses no són negociables, intenta parlar d'elles quan hi haja un marc
flexible.

És prou autònoma. Quant al menjar, per exemple, cal ressaltar que amb 6 mesos ja
menjava sola i es gestionava el menjar, mai se li ha obligat a menjar res, llevat que ho
demanara quan era més major.

Julia també és molt autònoma vestint-se sola des dels tres anys, encara que a vegades
necessita ajuda per a cuses que es fiquen pel cap. Es dutxa i és capaç d'assecar-se i de
pentinar-se sola.

Quant a motricitat, encara que té el perfil davall, ha tingut pràcticament llibertat de

moviments sempre o quasi sempre. Va començar a gatejar i quan es podia agafar a
quelcom i estar dret, sa mare estava prop per si demanava ajuda, però si queia la deixava
perquè aprenguera què moviments podia realitzar i quins no. No l'han forçat que camine
o l'han posat dret, agafada de la mà com és molt típic. El córrer i eixe tipus d'accions no
les té molt desenrotllades.

La comunicació de Julia és prou fluida. Des de xicoteta i súper prompte, en comparació

amb la resta de xiquetes de la seua edat, parlava súper clar i pronunciava súper bé. En el
moment en què se li ha corregit una paraula ha prestat molta atenció, com per exemple
amb la paraula “zapato”, que deia “sapato”. La va corregir en el mateix moment, després
d'intentar-ho diverses vegades i mai més va tornar a dir-la incorrectament. Sempre s'ha
comunicat d'una forma molt oberta, utilitzant molt vocabulari i relacionant molt les
idees.

Quant a la escala socioemocional, cal dir que és molt bona expressant sentiments, encara
que ara li costa més, se li ha ensenyat a posar-li nom quan ha tingut una reacció perquè
aprenguera a verbalitzar-ho, amb preguntes com: què et passa? com et sents? Si li
pregunta si està enfadada, trist o té pena sap perfectament reconèixer-ho i comunicar-ho.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Bondat d’ajust.

La mare observa las necessitats de la seua filla i dona respostes adients. Quan Julia
demana alguna cosa de tipus material, per exemple, o quelcom que un moment no està a
l'abast de la mare, la qual cosa li sol contestar és “ho tindré en compte”, “tindré en
compte el que vols, encara que no siga el més adequat per a tu o per a la resta de la
família”.

Si ix de casa i vol agafar algun joguet, la mare li deixa que agafe el que vullga però si
després la xiqueta s’avorreix d'ell, sap que ho té de portar damunt.

Temperament.

Julia té un temperament fàcil, però també lent, és molt tranquil·la. És una xiqueta
activa, amb una activitat permanent. Sempre busca quelcom per a fer però sense que
supose una excessiva activitat física. Busca jocs tranquils, com per exemple els jocs de
taula. Busca llegir, fer cuses per si mateixa que reforcen el que ha aprés en el col·legi.

No és una xiqueta fàcil de consolar, i sa mare pensa que és perquè ha intentat inculcar-
los que l'opinió pròpia és molt important, que han de defendre els seus idees fins al
final. Encara que això resulta un aprenentatge molt positiu, en moments de diferències
d'opinions amb la mare resulta un moment tens perquè ja té una opinió molt marcada i
les argumenta de forma molt correcta. En una rabinada o moment d'enuig o de
desconsol els arguments de la mare no li valen. Sol necessitar una estona per a calmar-
se ella sola i més tard busca la companyia o el mim: “val, açò ja se m'ha passat, ho he
gestionat, i ara ull carinyo”.

Li agrada molt fer saber que ha aprés quelcom nou, així com relacionar-ho amb cuses
que ella veu al seu dia a dia. Per exemple, quan ha estat aprenent sobre el sistema solar i
un dia ha vist que la lluna està mes prop, fa comentaris per a autoreforçar el seu
coneixement i per a fer saber que està aprenent com: saps que la lluna és un satèl·lit?
saps que es mou al contorn de la terra?.

4
 Un exemple en què s'autoconsola i que mostra també els resultats del seu tipus
d'educació és el següent:

Quan ix a patinar amb sa mare i el seu agermanen han de fer torns perquè la mare no pot
vigilar i ajudar a les dos al mateix temps mentres patinen. Davant d'ella, i a la seua
germana menor, li va dir que no es podia pujar al tobogan amb patins perquè si queien
amb ells llocs es podien fer molt dany. Julia va voler fer gala que era més major i de que
controlava major els patins, però quan va estar dalt va tindre molta por i va començar a
cridar, però sa mare estava lluny, patinant amb la seua altra filla i no la podia deixar allí
plantada.

Si Julia va fer això sabent les conseqüències, havia d'esperar-se quieta, sense posar en
perill a la seua germana o posar-se molt nerviosa i continuar cridant o caure. No es va
arribar a caure però es va posar molt nerviosa. Per això, no són castics com a tal, sinó
conseqüències que ha de veure per ella mateixa: “com no has sigut responsable amb els
patins, per hui per a tu no hi ha més patins i la pròxima vegada aprendràs a utilitzar-los
millor”.

3.3. Tipus d’afecció.

Es tracta de una afecció segura. La autonomia es una de les característiques més

importants de la xiqueta i que ja s’han mencionat anteriorment. Mentres realitzàvem
l'entrevista, per exemple, Julia interromp per a queixar-se de no poder fer quelcom,
plorant i nerviosa. La seua mare li diu “si no m'ho demanes, no puc saber que necessites
ajuda”, a la qual cosa ella segueix intentant-ho i al moment el seu mare celebra el seu
autonomia amb un “veus com sí que eres capaç”.

Per altra banda, cal dir que Julia té conductes exploradores, curiositat per conèixer el
per què: per què es mou de tal forma, per què una persona fa alguna cosa...

L'angoixa per separació sempre ha sigut prou accentuada i encara li passa. Quan ella es
desperta després que sa mare se n'haja anat a treballar s'enfada moltíssim perquè no li ha
avisat (encara que siga conscient que treballa tots els dies) . Açò passa també quan la
deixa en el col·legi. El retrobament sempre és súper bo, Julia es mostra molt afectuosa i
amb ganes de veure sa mare."

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 Quan coneix una persona nova normalment manté una distància de seguretat, no s'acosta
excessivament. Si hi ha una persona del seu confia prop directament se'n va, no es
relaciona amb ella. A poc a poc es va acostant amb la seua persona de confiança i
interactua amb la persona desconeguda a través d'ella.

En el tema dels besos per exemple i de demostrar afecte, té claríssim que es dona quan
ella vol i que es mostra a persones comptades. No funciona per xantatge com “si no em
dones un beso...” ni per pressió, és més, segurament s'enfade si li diuen alguna cosa així.

3.4. Adaptació escolar segons percepció de la informadora o informador.

Aprenentatge i socialització.

A Julia no li costa entendre els conceptes i posar-los en pràctica. Respecte al tipus de

socialització amb la resta d'iguals tendeix a relacionar-se amb les mateixes persones. Li
costa més relacionar-se amb persones noves, encara que ho fa. Prefereix relacionar-se
molt a fons amb una o dos persones que tindre un grup més gran de gent, per norma
general.

En el menjador per exemple es relaciona amb xiquets de totes les edats, i entre sexes
igual, encara que tendeix més a relacionar-se amb xiquetes. Les relacions que té amb
xiquets també són súper bones.

D'esta manera es podria reconèixer el resultat obtingut de Julia en l'escala de

comunicació i conducta adaptativa.

3.5. Aportacions de la família al conèixer el perfil. (Opcional)

Com s’ha explicat en cada apartat del punt 3, la mare està d’acord i justifica els resultats
que reflexa perfil i les escales.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
4.- COMENTARIS DE L’ESTUDIANT.

Pense que ha sigut exercici molt vàlid per a relacionar conceptes, per a veure de forma
clara com el model d'educació i el tipus d'afecció influïx en les competències de la
xiqueta. També crec que ha funcionat com un repàs de totes les etapes del cicle vital i
de la seua interconnexió.

És una activitat molt pràctica, en la que s'apliquen també les habilitats de

l'entrevistadora. Per altra part, m’ha resultat molt fàcil la comunicació amb la
informadora i crec haver trobat resposta amb prou exemples per a tots els ítems.

L'aplicació online per a la realització de l'informe m'ha paregut molt útil i intuïtiva, em
pareix prou important veure els resultats obtinguts en la gràfica que es genera.

En definitiva, m’ha paregut un exercici molt enriquidor.