Material fotocopiable

fotocopiable
Material
per a les famlies

El dia a dia

COMUNITAT

EDUCATIVA

[03]

Mossegar s cosa de criatures

Una colla dinfants de dos a tres anys i la seva educadora han sortit al pati i hi fan jocs de sorra.
Possiblement a causa dalguna joguina, de cop i volta, el Jordi mossega amb fria la Maria i li deixa la
marca de les seves dents al bra. Davant del plor sobtat, leducadora shi acosta corrents i unes quantes
criatures hi van a veure qu passa. Leducadora renya el Jordi davant de tothom i intenta consolar la
Maria, mentre observa labast de la mossegada. La nena passa un dia plors i leducadora est tota la jornada distant amb el Jordi, i aquest es mostra especialment nervis. Quan, a lhora de plegar, arriben la
mare i el pare de la Maria, des de la porta, alguns infants els anuncien que el Jordi ha mossegat la seva
filla i que ella ha plorat molt. Aquests, alarmats, demanen explicacions a leducadora i lacusen veladament de manca de cura i control. Leducadora intenta tranquillitzar la mare i el pare, per interiorment
se sent molesta. Quan arriba la mare del Jordi, leducadora li mostra el seu enuig i li demana que prengui
alguna mesura amb el seu fill. La mare del Jordi treu importncia a aquesta qesti i no entn aquest to
de leducadora per una cosa de criatures. A ms, altres vegades ha rebut el Jordi i no ha passat res.

Els infants mosseguen per...

Molt sovint ens trobem, a les
nostres escoles, amb situacions com
aquestes. Un esdeveniment no esperat desbarata el que es presentava
com un dia plcid i harmonis.
La conducta de mossegar i
altres expressions relacionades amb
les enrabiades, com ara les rebequeries, els plors incontrolats, les empentes..., apareixen en certes edats, com
les que illustra el cas, com a manera
dexpressar un malestar davant de
quelcom que no saconsegueix immediatament o que impedeix portar a
terme un desig propi.
El fet que aquests comportaments es puguin considerar com a molt
problemtics o no, dependr de ledat
de linfant, de la freqncia i la intensitat de les expressions daquest tipus,
de lexistncia o no daltres comportaments ms adaptats per expressar la

frustraci i de la repercussi que tenen

en el medi on es produeixen.
En la mesura que el pensament
avana en les adquisicions simbliques i el seu llenguatge serveix ms
plenament com a modulador de
comportaments, les accions (pegar,
mossegar, empnyer, prendre) es
comencen a quedar en segon pla.
Aix no obstant, alguns nens i
nenes recorren sistemticament a
aquest tipus dexpressions, mentre
que uns altres ho fan molt espordicament o no ho fan mai. Aix remet
a certes diferncies individuals sobre
les quals seria convenient reflexionar, conjuntament amb els pares i les
mares, per assolir un maneig adient
daquestes situacions. La reflexi
hauria dincloure tant aspectes relatius a la personalitat de linfant, com
estils educatius familiars i escolars,
ja que les actuacions de les persones

26 | Guix d'Infantil Nm. 2. Juliol-Agost 2001

adultes, de qui la criatura depn,

condicionen i modifiquen els comportaments infantils, que formen
part, com un element ms, de la
situaci a la qual ens enfrontem.
Darrere del comportament de
mossegar, apareix en la nena o en el
nen petit un conflicte emocional,
puntual o no, que no sap canalitzar o
resoldre de cap ms manera. No hem
doblidar que tolerar les frustracions
s un procs que anem aprenent al
llarg de la vida i que en aquesta
etapa infantil es troba noms al
comenament. A ms, en alguns
casos hi pot haver uns altres problemes relatius a sobreprotecci, lmits,
gelosies, educaci, dels quals ell
tamb en pot ser vctima.
Hi ha quelcom que hi puguem
fer?
Una manera dajudar per part

de les educadores podria ser intentar

fer-se crrec tamb del malestar de
linfant que agredeix. Si b s cert
que resulta ms fcil identificar-se
amb la Maria, tamb el Jordi necessita ser cuidat adequadament.
Posar paraules al que el Jordi
podria desitjar i no ha aconseguit,
oferir un model dactuaci diferent i
fer de mitjancer entre les criatures
podria ser una manera dajudar
des de menudets en la resoluci de
conflictes.
Desprs datendre i tranquillitzar la Maria, com va fer molt adequadament leducadora, es podria
haver evitat de renyar el Jordi en
pblic. De cara al funcionament grupal, podem considerar ms positiu
destacar accions, comportaments o
actituds que cal seguir que no pas
ressaltar quelcom que considerem
que est mal fet. Aix ltim t uns
efectes, fonamentalment per al
Jordi, que s assenyalat de manera
negativa davant dels seus companys
i companyes. Cal tenir en compte

que si aix es produeix duna manera espordica, no tindr una significaci especial; per que si s quelcom
que es repeteix, contribuir en la
construcci duna imatge personal
ms difcil de modificar. Desprs de
deixar-lo inicialment en segon pla,
una possible estratgia hauria estat:

Acostar-shi i mostrar-li individualment la desaprovaci pel
seu comportament.

Preguntar-li qu ha passat, fins
i tot sense esperar una resposta precisa. Fer-li veure que sha
enutjat molt i que per aquest
enuig ha fet mal a la Maria.

Mostrar comprensi pel seu
enuig i posar un lmit clar al
seu comportament, ja que aix
pot ajudar a disminuir aquest
tipus dexpressions.

Acostar els dos infants i
fomentar la integraci de tot el
grup. Procurar aquesta dinmica grupal, sense plnyer-hi
temps, podria ser lobjectiu
daquest mat.

27 | Guix d'Infantil Nm. 2. Juliol-Agost 2001

COMUNITAT

EDUCATIVA

[03]

s important tenir en compte que, per

aquesta caracterstica de dependncia,
si linfant veu amenaada la seva
acceptaci per part de la persona
adulta i se sent excls del grup, la seva
intranquillitat i el seu neguit augmentaran i, per tant, s possible que apareguin, a causa daquest malestar, uns
altres comportaments agressius.
En relaci amb els pares i les
mares, i tenint en compte les dificultats reals, caldria realitzar un esfor
especial per salvaguardar la privacitat
i la intimitat necessries en parlar
amb ells sobre els problemes dels fills
i de les filles. Si shi senten massa
exposats, el que fonamentalment
apareixeran seran actituds encaminades a compensar aquest fenomen,
mitjanant les quals intentaran convncer que la situaci no s tan greu
i defensaran el seu fill o la seva filla.
No noms mosseguen els
infants
Per acabar, voldria destacar, a
manera de reflexi, uns altres com-

Material fotocopiable
per a les famlies

El dia a dia

Material fotocopiable
per a les famlies

El dia a dia

portaments agressius que apareixen

en el cas comentat:

La mare i el pare de la Maria
ensenyen les dents a leducadora, acusant-la dincompetncia en la seva professi, la qual
cosa suposa per a ella una amenaa, encara que sigui encoberta. Igual que ha passat entre el
Jordi i la Maria, el malestar de
la mare i el pare produeix una
agressi damunt leducadora.

Tamb leducadora fa una
mossegada a la mare del Jordi.
Aix de a veure si hi fas alguna cosa es converteix, al seu
torn, en acusaci. Sembla que
hi ha quelcom que el seu pare i

COMUNITAT

la seva mare no fan o que fan

malament. Aquesta acusaci,
captada per la mare, i lassenyalament del Jordi es transforma en una conducta defensiva,
encaminada a fer veure a leducadora que no t ra i en
una dificultat per poder-se fer
crrec de la situaci creada.
Lacusaci, el malestar, el sentiment
dincomprensi, es van passant dels
uns als altres. En acabar la jornada
tothom est que mossega.
Per tot el que hem dit abans,
caldria anar creant petits espais de
reflexi en els equips educatius on
es poguessin comentar i discutir de

28 | Guix d'Infantil Nm. 2. Juliol-Agost 2001

EDUCATIVA

[03]

manera constructiva els problemes i

les intervencions realitzades.
Si tant els pares i les mares
com leducadora haguessin pogut
compartir com el que era ms prioritari linters per entendre, ajudar i
resoldre el conflicte creat, intentant
veure des del seu rol el que cadasc
hi pot aportar, sense judicis ni acusacions, possiblement el clima creat
hauria estat ben diferent.
HEM PARLAT DE...
 Relaci famlia-escola.
Ana M. Lpez Fuentetaja
Psicloga
Servicio de Salud Mental. Madrid
alofuen@nexo.es