Noms: Maria Masgrau, Neo Vargas, Júlia Murcia i Judit Ortega.

Mòdul: Desenvolupament socioafectiu.

REPTE 1

TASCA 1 (SÍNTESI DE L'ENTREVISTA)

2- A partir d'aquest anàlisis, considerant els temes principals tractats a l'entrevista,

indiqueu quins estan pràcticament resolts i quins en procés.

Un dels temes que ja està pràcticament resolt és l'adaptació de l'infant a l'inici de l'escola. Al
començament semblava que els pares van tenir complicacions amb ell ja que no sabia com
lidiar amb la separació amb els pares, però finalment ja s'ha solucionat.

D’altre banda, un dels temes que està en procés de solucionar-se és l'adaptació de l'Èdgar
al naixement de la seva germana. L'arribada de la germana suposa un canvi molt gran en
l'estructura familiar i la rutina de la família, i l'Èdgar encara no s'ha acostumat del tot i
sembla que sent gelosia, està insegur i molt sensible. Per això a poc a poc s'anirà adaptant
a aquest gran canvi.

TASCA 2 (DESENVOLUPAMENT AFECTIU DE L’EDGAR)

1. Quin creieu que és l’estil educatiu predominant en l’educació familiar de

l’Edgar?
Mantenen comunicació entre pares i fills, els pares mostren preocupació per l'Edgar i
intenten que estigui el millor possible en tot moment. Són uns pares entregats a fer el
possible pels seus fills.
Per altra banda, no deixen a l'Edgar apartat ni el tracten amb menys afecte des de que va
néixer la seva germana petita, ja que a vegades hi ha pares que tenen preferències i tenen
més atenció a un sol fill.

2. Quines són les figures d’aferrament de l’Edgar

Les dues figures importants d'aferraments és el seu pare i la seva mare. Però també hi ha
una figura rellevant que també és un vincle d'aferrament que és l'educadora, en aquest cas
la Marta, que és una persona a la qual i té contacte i la veu molt sovint i per tant, acaben
crean un bon vincle afectiu.Edgar a començat a mostrar les seves emocions amb tristesa,
sensibilitat, rabietes. Aquestes emocions són notables tant a l’escola com a casa. Crec que
mostra una resposta instintiva de manca de la quantitat d’atenció que tenia i té ara.

3. Com és la interacció de l’Edgar amb els seus iguals i amb la Marta? Creieu que ha
establers vincles amb ells?

A l'escola té molt bona relació amb els companys i amb l'educadora, és molt participatiu i té
molt bon comportament. A més, té un desenvolupament afectiu correcte, ja que a l'escola
és molt obert i interactua molt amb els companys. També, ha establert vincles afectius amb
ells, sobretot amb la Marta, pel fet que l'Èdgar passa moltes hores a la llar d'infants i
l'educadora el cuida i s'encarrega de cobrir les seves necessitats bàsiques, per tant, és
bastant probable que acabin generant un vincle afectiu.

4. Quin tipus de respostes (autoregulació emocional) prioritza l’Edgar per expressar

les seves emocions a casa? I a l’escola?

Edgar ha començat a mostrar les seves emocions amb tristesa, sensibilitat, enrabiades.
Aquestes emocions són notables tant a l'escola com a casa.

Tot i aixi, a casa porta a terme respostes més instintives, ja que fa sovint rebequeries i
experimenta més canvis en el seu comportament (s'enfada, es posa trist…). Així, ho fa de
manera més automàtica. A l'escola tot i que el noten trist, es guarda molt més els
sentiments i no actua tant impulsivament. És per això que allà porta a terme respostes on
reprimeix l'experiència.

TASCA 3 (ESTADIS DEL DESENVOLUPAMENT DE L’EDGAR)

L’Èdgar va entrar a l´escola el primer any, abans dels sis mesos. Actualment en té
dinou.
1. En aquests dos moments, assenyaleu i caractaritzeu l’estadi en què es troba
l’Edgar segons Piaget, Wallon i Bowlby.
Segons Piaget: Estadi d’intel·ligència sensiomotriu.
Segons Wallon: Estadi emocional.
Segons Bowlby: L’afarrament ven definit.

2. Tenint en compte les tres teories, sintetitzeu els trets generals del comportament de
l’Èdgar en cadascun d'aquests períodes.

Estadi d’intel·ligència sensiomotriu: L’Èdgar a l’escola, adquireix els coneixements a

través de la pràctica, és a dir, a través d’activitats i experimentació sensorial i motriu.

Estadi emocional: L’Èdgar per complir les seves necessitats, utilitzava els senyals de crida,
per exemple quan volia menjar, utilitzava el plor.

L’afarrament ven definit: L`Èdgar al principi, tenia angoixa per la separació dels seus
pares quan va començar a l’escola i al arribar, presentava ansietat davant de les persones
estranyes.

TASCA 4 (EL VINCLE D’AFERRAMENT)

3. En funció de la informació que disposeu, identifiqueu el tipus d'aferrament de

l’Èdgar amb la seva famíla. Justifiqueu la vostra decisió i expliqueu per què heu
descartat les altres categories.

Aferrament segur: És el que experimenta l'Èdgar, ja que veiem que està intranquil quan no
està la figura d'aferrament, i quan tornava se'l veia content. També veiem que quan torna la
mare, pot tornarà a jugar fàcilment.

Aferrament d'oposició: He descartat aquest tipus, perquè l'Èdgar busca contacte amb la
figura d'aferrament i no se'n ràbia quan marxa.

Aferrament evasiu: He descartat aquest tipus, ja que l'Èdgar sí que fa casa a la seva figura
d'afartament.

Aferrament desorganitzat: He descartat aquesta opció, ja que l'Edgar no presenta

conductes de desorientació ni d'inseguretats.