Guix 455 | Maig 2019 | p.

51-55

El processament sensorial EN LA PRÀCTICA

dels infants amb TEA

Un gran repte per a l’escola inclusiva
Raúl Tárraga Mínguez, Pilar Sanz Cervera, Gemma Pastor Cerezuela, M. Inmaculada Fernández Andrés
Escola inclusiva
P
Els infants amb TEA presenten comportaments disruptius que poden ser deguts a possibles alteracions en
el processament sensorial de la informació, un aspecte molt important que cal tenir en compte en la pràctica
educativa. Com a mestres, és essencial que adoptem una mirada inclusiva desperta cap a aquestes necessi-
tats, adaptant l’entorn de l’aula a les peculiaritats sensorials del nostre alumnat.

PARAULES CLAU: autisme, escola inclusiva, inclusió, processament sensorial, TEA, trastorn de l’espectre autista.

TEA i alteracions del processament Qüestiona les teves conclusions. Defineix

sensorial
Ser autista no significa no ser humà, sinó
que significa ser diferent. Significa que el
que és normal per als altres no és normal
per a mi, i que el que és normal per a mi
no és normal per als altres.
En certa manera, estic mal equipat per
sobreviure en aquest món, igual que un
extraterrestre sense manual d’orientació,
però la meva personalitat està intacta, la
meva individualitat no pateix cap mal.
Reconec que som igualment estranys l’un
per a l’altre i que la meva manera de ser
no és solament una variant alterada de la
les teves condicions. Col·labora amb mi
per bastir ponts d’unió.
(Jim Sinclair)
Quan pensem en infants amb trastorn
de l’espectre autista (TEA) ens solen
venir al cap infants amb dificultats en la
comunicació i la interacció social, que
molt possiblement presenten comporta-
ments repetitius, que s’aferren a rutines
que poden ser estranyes o cridaneres i
que únicament s’interessen per alguns
temes concrets que absorbeixen el seu
interès i que arriben a convertir-se en
petites obsessions. Aquesta és la des-
cripció més habitual del TEA, la que
tradicionalment es coneix com la tríada

Unsplash
teva… de Wing.

51
Guix 455 | Maig 2019
EN LA PRÀCTICA Això no obstant, des de fa un temps, sa-
bem que hi ha una altra característica
present en moltíssims nens i nenes amb
TEA i que té una importància rellevant
en la pràctica educativa. Es tracta d’una
manera particular de processar els estí-
muls sensorials, un aspecte que moltes
vegades dificulta l’adaptació d’aquestes
criatures al seu entorn.
Concretament, aquí presentem alguns
exemples d’infants amb TEA que mos-
tren tipus diferents d’alteracions en el
processament sensorial com ara els se-
güents:
> El Lorenzo és un nen de 12 anys que
s’acosta diverses vegades al dia al cap
dels seus mestres per olorar-lo, tocar-lo
i de vegades estirar-los els cabells.
> L’Eloy és un nen de 5 anys que assis-
teix a una aula sense aire condicionat
ni sistemes de refrigeració efectius. Ha-
bitualment, i especialment els dies de
més calor, s’escapa contínuament de la
classe.
> L’Olalla és una nena de 13 anys que
s’altera davant del mínim soroll, fins i
tot quan per a la resta de gent el soroll
no és problemàtic. Això provoca que en
algunes celebracions com ara aniversa-
ris, festivals escolars o excursions amb
autobús faci rebequeries que inclouen
autoagressions i agressions a unes al-
tres persones.
> El Juan és un nen de 6 anys que, ben
sovint sense motiu aparent, es rosega
52
Si ens conformem amb l’expli-
cació observable, és a dir, que es
tracta simplement de problemes
de conducta, únicament ens es-
tem fixant en el que és evident i
estem ignorant la veritable cau-
sa del problema
els dits o el puny amb molta força. Fins
i tot arriba a fer-se ferides cridaneres,
tot i que ell no expressa cap mena de
dolor, sinó que sembla que cerqui insis-
tentment l’estimulació que li representa
mossegar-se, i s’enfada quan intentem
impedir que ho faci.
Aquests exemples ens mostren problemes
diversos d’adaptació a l’entorn escolar per
part d’infants amb TEA. Les dificultats en
la comunicació d’aquests nens i nenes fan
que no ens puguin explicar què els passa,
quina és la font del seu malestar i que in-
tentin cercar-hi una solució pel seu compte
de la millor manera que saben.
Totes aquestes dificultats comparteixen
el fet de tenir com a base maneres dife-
rents de processar els estímuls senso-
rials del seu entorn. El Lorenzo mostra
un interès poc habitual per una olor i
un tacte determinats, l’Eloy se sent més
angoixat per la calor que la resta dels
seus companys i companyes d’aula,
l’Olalla se sent més intranquil·la i ner-
viosa que la resta d’infants de la classe
pel soroll i el Juan cerca compensar la
seva hiposensibilitat tàctil de l’única ma-
nera que sap fer-ho.
Això no obstant, el que podem observar
en tots els casos són problemes de con-
ducta. És el que ens en crida l’atenció,
allò que moltes vegades no entenem i
que per aquest motiu qualifiquem d’ac-
tuacions sense sentit o, pitjor encara,
que ens mou a culpabilitzar els infants
del seu mal comportament, atès que
pensem erròniament que ho fan perquè
volen.
Si ens conformem amb l’explicació obser-
vable, és a dir, que es tracta simplement
de problemes de conducta, únicament
ens estem fixant en el que és evident
i estem ignorant la veritable causa del
problema. Aquesta causa no la veiem,
perquè està «amagada», però moltes ve-
gades únicament és deguda al fet que
aquests infants processen la informació
sensorial de manera diferent.
Les modalitats sensorials amb
un grau d’afectació més elevat
són l’audició, en el cas del con-
text familiar, i el tacte, en el cas
del context escolar (Sanz-Cerve-
ra, 2018)

Cal considerar les dificultats que
presenten a nivell de processa-
ment auditiu i tàctil, especial-
ment en el context de l’aula
La metàfora de l’iceberg representa
aquesta situació visualment (imatge 1),
una realitat davant la qual necessitem
adoptar una mirada inclusiva que sigui
desperta, és a dir, una mirada empàtica
basada en les seves necessitats i a com-
prendre realment el perquè d’aquests
comportaments que a simple vista sem-
blen inexplicables.
Cal considerar que, de vegades, el com-
portament és diferent a classe que a
casa, un aspecte que ha estat emparat
per les investigacions, en comprovar-se
que el processament sensorial pot ser
diferent segons el context de desenvolu-
pament.
En concret, investigacions recents realit-
zades a la Universitat de València amb in-
fants amb TEA revelen que les modalitats
sensorials amb un grau d’afectació més
elevat són l’audició, en el cas del context
familiar, i el tacte, en el cas del context
escolar (Sanz-Cervera, 2018).
Sortosament, les diferències en el pro-
cés sensorial dels infants amb TEA no
comporten sempre un problema, sinó
Guix 455 | Maig 2019
que de vegades es poden arribar a intervenció específica, que hauria de EN LA PRÀCTICA
convertir en superhabilitats (imatge 2, ser programada per part de terapeutes
a la pàgina següent). Un cas paradig- ocupacionals qualificats, sinó amb la Escola inclusiva
P
màtic és el de la Bárbara, una dona finalitat d’adaptar l’entorn a les necessi-
amb TEA considerada una de les mi- tats sensorials.
llors tècniques de laboratori del món
per la capacitat que mostra d’identificar En el cas dels infants amb TEA, cal consi-
amb el microscopi cèl·lules cancerí- derar les dificultats que presenten a nivell
genes que, segons ella, «simplement de processament auditiu i tàctil, espe-
sembla que saltin cap als seus ulls» cialment en el context de l’aula, on se sol
(Grandin i Panek, 2014). produir una sobrecàrrega d’estimulació
important.
Què podem fer el professorat Bogdashina (2007) utilitza la denomi-
per adaptar l’entorn acadèmic
a les necessitats sensorials nació dieta sensorial per fer referència
dels infants amb TEA? a la necessitat de reduir l’estimulació
ambiental, els sorolls, les instruccions
Cada criatura presenta un processa-
ment sensorial de la informació diferent,
per la qual cosa, en primer lloc, cal rea-
litzar una valoració detallada per adap-
tar l’entorn escolar a les necessitats
individuals.
Per fer-ho, es pot utilitzar algun instru-
ment d’avaluació, com ara el Sensory
Profile o el Sensory Processing Measure, Conductes observables
dos qüestionaris d’avaluació per a pares
i mestres que mesuren el grau d’alteració
en cadascuna de les modalitats senso- Alteracions del processament sensorial
rials i en cada context.
Malgrat les peculiaritats sensorials de
cada persona, és possible extraure’n
Unsplash
algunes implicacions pràctiques a ni-
vell general, no tant per realitzar una Imatge 1. Representació de la metàfora de l’iceberg
53
 Guix 455 | Maig 2019
EN LA PRÀCTICA verbals i la imprevisibilitat tàctil. Paral·le-
lament, tal com inclou la pròpia metodo-
logia TEACCH, és recomanable fer ús
d’estratègies visuals, incrementar la pre-
dictibilitat de les tasques a través de les
rutines i presentar les activitats de ma-
nera pausada. En aquest sentit, alguns
treballs al marge del grup poden ajudar
els infants a tranquil·litzar-se i focalitzar
la seva atenció quan se senten sobrees-
timulats per l’ambient.
És útil elaborar una llista de possibles
estímuls amenaçadors o dolorosos per
a cada infant, com ara alarmes, venti-
Unsplash
Imatge 2. Metàfora del processament sensorial com a superhabilitat
54
És recomanable fer ús d’estra-
tègies visuals, incrementar la
predictibilitat de les tasques a
través de les rutines i presen-
tar les activitats de manera
pausada
ladors, la veu d’alguna persona en con-
cret, calefacció, microones, etc. També és
convenient elaborar una llista d’estímuls
agradables per poder ser utilitzada «en
cas d’emergència», quan la criatura ne-
cessiti calma després d’una experiència
dolorosa o estressant.
En aquesta línia, es recomanable tenir
preparat un «lot de primers auxilis», que
pot incloure ulleres de sol, audiòfons,
joguines de goma i una targeta amb la
paraula ajuda, per utilitzar-la en cas de
sobrecàrrega sensorial.
Reflexions finals
Les nenes i els nens amb TEA poden
presentar diverses alteracions en el
processament sensorial que poden
diferir segons el context i que poden
contribuir a provocar les respostes
considerades «maladaptatives o dis-
funcionals», com també les dificultats
d’aprenentatge que aquests infants so-
len presentar.
Més enllà de rebre les intervencions per-
tinents per part de professionals qualifi-
cats, és molt important que les mestres
i els mestres, tant si som especialistes
com generalistes, coneguem aques-
tes peculiaritats que presenta una gran
part d’alumnes amb TEA, amb l’objectiu
d’adaptar l’entorn de l’aula a les seves
necessitats.
A més a més, esdevé clau considerar que
totes les experiències sensorials no són
disfuncionals, sinó que n’hi ha algunes
que es podrien considerar superhabili-
tats i que constitueixen un punt fort, més
que no pas una debilitat, per la qual cosa
és important esbrinar aquestes fortale-
ses i desenvolupar-les, més enllà de cen-
trar-nos en les dificultats que presenten
aquestes criatures.
Encara que de vegades parlem d’alte-
racions, de disfuncions o fins i tot d’un
processament anormal, en realitat ens
trobem davant de dos mons paral·lels, de
dues maneres diferents d’experimentar
el món, que no han de ser pas millors ni
pitjors, però sí diferents.
És útil elaborar una llista de
possibles estímuls amenaça-
dors o dolorosos per a cada
infant
 Guix 455 | Maig 2019

És molt important que les mes-
tres i els mestres coneguem les
peculiaritats de l’alumnat amb
TEA, amb l’objectiu d’adaptar
l’entorn de l’aula a les seves
necessitats
Tradicionalment, han estat aquests infants
el que s’han hagut d’adaptar a la nostra
realitat. Això no obstant, cal que realit-
zem un canvi de perspectiva, de manera
que siguem nosaltres qui fem un esforç
per comprendre el món des del seu punt
de vista, reduir el bombardeig sensorial i mundos perceptivos diferentes . Àvila. Au- EN LA PRÀCTICA
adaptar l’entorn a les seves necessitats. tismo Ávila.
HEM PARLAT DE:
GRANDIN, T.; PANEK, R. (2014): El cerebro - Escola inclusiva.
Considerant la metàfora de l’iceberg, cal autista: El poder de una mente distinta. Barce- - Autisme.
tenir en compte que, quan se satisfà una lona. RBA Libros. - Personalització dels apre-
nentatges.
necessitat sensorial, els problemes con- SANZ-CERVERA, P. (2018): El trastorno del
ductuals deixen de ser una qüestió vital, espectro autista y las aulas de comunica-
AUTORIA
perquè «si no hi ha risc de ser atacat, ción y lenguaje: Conocimientos de los futuros Raúl Tárraga Mínguez
tampoc no hi ha necessitat de ser defen- maestros, efectividad de la metodología TE- Pilar Sanz Cervera
ACCH y análisis del perfil sensorial [en línia]. Gemma Pastor Cerezuela
sat». M.ª Inmaculada
València: Universitat de València. http://roderic.
Fernández Andrés
uv.es/handle/10550/65680
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES Universitat de València
raul.tarraga@uv.es
BOGDASHINA, O. (2007): Percepción pilar.sanz-cervera@uv.es
Aquest article fou sol·licitat per Guix. Elements d’Acció
Sensorial en el Autismo y Síndrome de As-
Educativa el mes de setembre de 2018 i acceptat el mes Gemma.Pastor@uv.es
perger: Experiencias sensoriales diferentes, de febrer de 2019 per ser-hi publicat. M.Inmaculada.Fernandez@uv.es

Itinerarios didácticos para la enseñanza

de las matemáticas (6-12 años)
Àngel Alsina

Es focalitza en quines matemàtiques ensenyar a educació primària i com ensenyar-les. Els primers capítols expliquen què és la compe-
tència matemàtica i com desenvolupar-la a través d’una planificació i gestió d’activitats ajustades a les necessitats reals per aprendre
matemàtiques.
Els capítols centrals aborden els blocs de contingut: numeració i càlcul, àlgebra primerenca, geometria, mesura, estadística i probabilitat.
Cada capítol inclou els coneixements més importants, una seqüenciació de continguts per nivells i itineraris didàctics d’ensenyament en
els quals es descriuen una gran varietat de recursos organitzats en tres nivells
LLIBRE EN CASTELLÀ

Hurtado, 29. 08022 Barcelona info@irif.eu www.grao.com 934 080 464

55