Professional Documents
Culture Documents
La transferibilitat
de les evidències a la pràctica
educativa
Totes les persones que formem part de Graó estem científic i suport social a partir de l’impuls d’un nou
compromeses amb la millora de l’educació. També tu, projecte anomenat «Educació basada en evidències».
lectora, lector, que segueixes la nostra revista. Des de
les nostres publicacions, i des de fa més de 40 anys, Aquest projecte té per objectiu enfortir la transferència
ens hi hem esforçat per contribuir a transformar l’escola de les conclusions de les recerques científiques en l’àm-
difonent aquelles experiències i aquells marcs teòrics bit de l’educació a la pràctica a les classes i a les escoles,
que facilitin un procés de millora contínua en l’entorn a partir de la divulgació de les evidències existents i de
educatiu. l’establiment de les relacions entre les seves diferents
unitats d’anàlisi, per tal de donar més fortalesa a les
Els termes innovació, millora, transformació i reforma, seves conclusions. El que ens guia és poder aportar un
utilitzats habitualment en el nostre àmbit professional, model prescriptiu de pautes que condueixin a establir
són notablement confosos i sovint s’empren en sentit protocols d’intervenció i a transferir-ne la concreció a
contradictori, si bé tots coincideixen a qüestionar el la pràctica educativa real.
caràcter directiu i transmissiu dels models d’ensen-
yament-aprenentatge heretats. Al marge d’aquestes És en aquest sentit que en el número que teniu a les
dissonàncies que potser cansen i despisten, des de mans obrim una secció nova titulada «Evidències», que
Graó entenem que, per tal que la nostra aportació a apareixerà a totes les revistes de la casa, les d’infantil,
la transformació de l’escola tingui la màxima capaci- primària, secundària, didàctiques específiques i direcció
tat possible d’incidència, aquesta serà determinada i gestió escolar. Al llarg dels propers mesos donarem
pel fet que les propostes que publiquem siguin ben a conèixer les evidències científiques existents sobre la
fonamentades. pràctica educativa en tots els nivells d’anàlisi: l’apre-
nentatge en general, l’aprenentatge de continguts es-
Mantenir aquesta mirada de pràctica reflexiva i de pecífics, l’ecosistema aula, l’ecosistema centre educatiu
reflexió sobre la pràctica ha estat i és un marc de re- i el sistema educatiu.
ferència que hem intentat tenir sempre present en els
nostres llibres i revistes, de manera que, a hores d’ara, «Què ens diuen les evidències sobre l’aprenentatge
podem garantir que les diferents propostes i experiències social i emocional?». Amb aquest títol inaugurem
que hem publicat al llarg d’aquests anys no són deter- l’esmentada secció, que, com veureu, d’una banda,
minades per les modes o per les tendències puntuals, està composta per una part teòrica que aborda d’una
sinó per la seva capacitat de millorar la tasca educativa. manera molt divulgativa i didàctica la recerca científica
feta envers el tema en qüestió i, de l’altra, una mestra
Seguint en aquest camí d’afavorir la millora de l’edu- d’infantil en mostra la concreció, la transferibilitat, a
cació i dels processos d’ensenyament i aprenentatge la pràctica educativa de l’aula.
basats en la formació integral de les persones, volem
continuar potenciant la innovació pedagògica i ajudant Desitgem que aquesta iniciativa us sembli útil i encer-
el professorat i tota la comunitat educativa amb rigor tada. Bon començament de curs. •
Redacció Edita:
C/ Hurtado, 29. 08022 Barcelona
Tel.: (34) 934 080 455, editorial@grao.com
Guix d’Infantil no fa necessàriament seves les opinions ni els criteris exposats en les diferents col·laboracions. Guix d’Infantil és una publicació membre de l’APPEC
Resten rigorosament prohibits i estaran sotmesos a les sancions establertes a les lleis, la reproducció o l’emmagatzematge total o parcial de la present publicació,
incloent-hi el disseny de la portada, així com la transmissió d’aquesta per qualsevol mitjà, tant si és elèctric com químic, mecànic, òptic, de gravació o bé de fotocòpia,
sense l’autorització escrita dels titulars del copyright. Si necessita fotocopiar o escanejar fragments d’aquesta obra, adreci’s a CEDRO (Centro Español de Derechos
Reprográficos, www.cedro.org).
ÍNDEX
8 RETRAT
Aiala Urcelay: «El que el Colectivo Lisarco ENTREVISTA
mostra als escenaris o a les aules són 34 Daniel Innerarity: «Aprendre és gestionar el
persones i professionals artístics, sense 0-6 desconeixement» Francisco Luna, Cristina Elorza
distincions» Rosa Forner Calpe
BLOC
PARLEM DE...: 38 El dia a dia
ARA SERIOSAMENT: JUGUEM Covid-19, pobresa i infància
M. Ángeles Espinosa Bayal
9 L´espai del joc, jugar i jugar sense fi
0-6 Ángeles Ruiz de Velasco Gálvez, 40 Evidències
Javier Abad Molina Aprenentatge social i emocional
David Bueno Torrens, Laura Lladós Alonso
14 A l´escola bressol us passeu tot el dia jugant!
0-3 Laura Lladós Alonso 42 Activisme climàtic
Alerta mosquits: El canvi climàtic augmenta
18 El joc dels infants: mapa i tresor el risc de transmissió de malalties greus
3-6 Meritxell Fontanet Moya, Maria Olga Romera Acón Teresa Franquesa Codinach, Marta Vilar Recasens,
Sandra Muntalt
23 Amb les famílies
0-6 El fantasma blanc Jordi Mateu Zorita 44 Menjallibres
Hervé Tullet: art i màgia al 0-3
24 Pistes per a l’avaluació Diana Comes Rius, Núria Vouillamoz
0-6 Per no deixar el joc en mans de la
improvisació Sandra Mediavilla Rodríguez 45 Miscel·lània
L’estela de… John Dewey. Compartim: Racó
25 Recursos per a la pràctica digital. Contes. Llibres
0-6 I mentre juguen..., jo què faig?
Sandra Mediavilla Rodríguez 49 Humor
Milena en qüestió Joan Turu
DEL QUE Va de...
DIEM AL Del que dic i penso que faig... al que en realitat faig. Del que diem que fem en
QUE FEM equip... al que fem de debò. De fer sense pensar... a pensar el quefer.
És hora de podar
L’arbre de l’educació infantil ha anat trontollant al llarg del primer curs en què hem vis-
cut en pandèmia. Això no obstant, ha sobreviscut de manera ferma i amorosa.
Ni les restriccions ni les mascaretes han aconseguit «Què us penseu que us vull ensenyar?», els va pre-
que deixem de fer el que més ens agrada. Des d’aquí guntar. Un alumne va respondre: «no importa com
envio una abraçada a cada persona que ho ha donat n’estigui de ple el teu horari. Sempre hi pots afegir
tot pel benestar de la infància i de les seves famílies. més coses». «Podria ser, això no obstant, el que de
Enhorabona! veritat us vull ensenyar és que si no hi poses primer
les pedres grosses, mai no aconseguiràs que després
Hem hagut de sortir de la nostra zona de confort, hi càpiguen.»
reinventar-nos, patir amb cada canvi, innovar en fun-
ció de les possibilitats i remar en grup. S’han trencat Ara et pregunto, de tot el que fas al teu centre
creences limitadores que teníem i s’ha aconseguit el educatiu o a la teva aula, quines són les pedres
que era impossible. grosses?, què n’és el fonamental?, en què es perd
el temps? Per exemple: contestar correus no és una
Hi ha alguns canvis que no volem. Necessitem les nostres pedra grossa, parlar pels passadissos no és una pedra
sales de psicomotricitat, els nostres espais compartits grossa, reunir-se per reunir-se no és una pedra grossa,
i les nostres abraçades, Això no obstant, amb tantes realitzar activitats i activitats sense reflexionar no és
restriccions, vam haver d’imaginar i descobrir noves una pedra grossa.
possibilitats que sí que es poden quedar entre nosaltres.
La vida escolar va tan de pressa que no ens adonem
Aprofitem aquesta gran oportunitat per podar i sanejar de per a què fem el que fem. Els criteris metodològics
l’arbre que sosté cada centre educatiu. És hora d’elimi- que ens sostenen es van diluint, no hi ha claredat ni
nar les branques trencades de tot el que no funciona coherència. No dediquem temps a configurar els espais
mentre reguem el que és important. i passem mesos sense reflexionar sobre el nostre rol
docent. Sense parlar del que fan els nens i nenes. Sense
Però abans et vull explicar una història. Una mestra va enriquir-nos de l’experiència de la resta de professionals
agafar una caixa transparent i, davant dels seus estu- del claustre.
diants, la va omplir de pedres grosses. «És plena?», va
preguntar. «Sí», li van respondre. Després va agafar Les pedres grosses són el sentit i el significat de tot el
una bossa de pedres petites i les va tirar a la caixa fins que fem. Amb tot, tenen un però: demanen esforç.
que la va tornar a completar. Va tornar a preguntar: Costa més reflexionar i decidir sobre metodologia, rol
«és plena?». Una veu va respondre: «possiblement, docent o espais que no pas conversar sobre com es pot
no». La mestra va omplir amb sorra tot l’espai que preparar una festa o escriure un correu. Direu: «és que
quedava lliure. «I ara, que és plena?». Sabent que era tot té valor». Ho sé, això no obstant...,
una trampa, ho van negar amb el cap. Sota la taula la
mestra amagava una ampolla d’aigua, el contingut de la per poder posar les pedres grosses primer,
qual va abocar dins la caixa. Ara sí que estava fins dalt. cal podar el que no és important. •
LA LÚDICA tori privilegiat som partícips de la El joc és, més enllà d’una estratègia
DE LA TROBADA mateixa metàfora que ens porta evolutiva de l’espècie humana, un
per aquest moviment alternatiu ritual d’iniciació a la vida que es ma-
Només jugàvem, però jugàvem. en aquest vaivé lúdic que confon nifesta per construir el vincle cultural
(Albert Sánchez Piñol) el jugar i el ser. i el sentit de pertinença a un mateix
col·lectiu lúdic. Jugar és, per tot
Jugant expressem el jo més verita- això, una opció política i relacional
ble, atès que presentem la nostra «NOMÉS ELS DÉUS (abandonem els déus i ens apropem
millor versió en comunitat. Així, JUGUEN» als humans), associada històricament
juguem dues vegades un mateix joc: a una idea d’esbarjo, ociositat i «pèr-
el que es pensa i avança pel camí En algunes cultures orientals els dua de temps» del que és realment
del desig i el que esdevé la trobada. déus no creen, sinó que «juguen a important o seriós i que té un gran
El joc és polisèmic i juguem també crear», atès que el joc hi és com- desinterès per l’eficàcia i la produc-
a dir el món en un relat comú: mil près com un atribut de la perfecció. tivitat. Abandonar-se a la vida lúdica
vegades i mil veus per anomenar-lo És a dir, el que res necessita en la sembla que no està justificat en una
i compartir-lo a través de la vida lú- vida infinita es recrea en el sempre, societat altament pre-ocupada per
dica amb altres que també juguen. sense un temps ni un espai definits. l’optimització i la rendibilitat, que
Pertanyem, doncs, al joc i tenim El joc és la representació de l’en- solament accepta el joc com un
consciència de jugar en la gratitud si-mateix-amb-un-altre i de tots els descans entre feina i feina. No és,
del que és senzill i bell. I també en pronoms possibles en l’aquí i l’ara, per tant, un valor a l’alça, atès que
el sentit de l’humor, les relacions perquè quan es juga no existeix la s’interpreta com quelcom gratuït que
socials i les pràctiques culturals que consciència de fronteres, jerarquies no ha de distreure del «negoci» (la
ens permeten reinventar les formes o biografies separades. Juguem a negació de l’oci). I si potser s’aprecia
i evadir les normes. ser singulars i, al mateix temps, ser també en els àmbits acadèmics, no és
plurals en diferents jos convocats pas des del reconeixement de l’instint
L’encantament del joc, com l’art, per una crida interior i una essència lúdic del play que normalitza i que
succeeix. De vegades sense parau- de l’activitat lúdica: el que és i està assumeix l’error com a possibilitat
les i solament des de la convoca- permanentment inacabat i sempre en creadora, sinó des de la competitivi-
tòria de l’«instint de joc» que ens procés, una infinitat o quelcom sense tat del game com a mirall d’un model
atreu irremeiablement. Sempre finalitat aparent en bucle continu. social vigent.
disponibles per jugar i assajar la Per això, l’«estat de joc» és expressió
ludicitat del que és aparentment d’un privilegi al qual solament acce- I, encara pitjor, aquest prejudici
espontani i imprevisible que so- deixen les persones que s’abandonen social que desvalora el joc com a
lament es comprèn i s’explica ju- a l’acció lúdica sense esperar res a manifestació saludable de la inte-
gant. Així, el joc és repetició en la canvi, ja siguin infants o persones l·ligència i que no necessita res més
diferència que diversifica el que és adultes que comparteixen aquesta que el seu propi desig, es trasllada
habitual i que impedeix la rutina. pàtria comuna que és l’origen de la i es reprodueix a l’escola per una
El joc ens rescata i en el seu terri- humanitat. pressió exterior i perquè continuem
preferint les certeses que ens ves-
teixen a les incerteses que ens des-
Tal com va expressar Bruno Bettelheim: «el món lúdic de
pullen. Tal com va expressar Bruno
la infància és tan real i important com per a la persona Bettelheim: «el món lúdic de la
adulta el món del treball. Li hem de concedir, doncs, la infància és tan real i important com
mateixa dignitat» per a la persona adulta el món de la
feina. Li hem de concedir, doncs, la
El juego simbólico 5%
descompte
DESPESES D’ENVIAMENT GRATIS en tots
Península (mínim 10€) els nostres
Ángeles Ruiz de Velasco, llibres
Javier Abad
El joc simbòlic és una experiència vital de la infància que fa possible transformar, crear al-
tres mons, viure altres vides, jugar a ser altres, i així aprendre a pensar com els altres, a sen-
tir com els altres i, en definitiva, a saber que existeixen formes de pensar i sentir diferents a
la pròpia. És un joc lliure i autònom, gairebé no necessita condicions, tot i que s’enriqueix
si els espais, objectes o temps de dedicació són propicis perquè aparegui. No requereix la
intervenció dels adults, tot i que de vegades una mirada que demostri interès l’afavoreix i
altres, l’inhibeix. No necessita que s’ensenyi (els veritables experts en joc simbòlic són els
nens i les nenes), tot i que seria important que tingués més presència en la planificació
educativa de l’etapa 0-6 anys.
LLIBRE EN CASTELLÀ ARA TAMBÉ DISPONIBLE PER CAPÍTOLS
Escola Bressol Municipal Balàfia (Lleida) Escola Bressol Municipal Balàfia (Lleida)
JUGUEN, PER TANT un exemple molt clar en aquelles pensament hauríem de recordar que,
PUC ACOMPANYAR situacions en les quals les criatures a més a més de ser la manera innata
L’APRENENTATGE són a l’espai de la cuineta i, en veure que tenen les criatures d’aprendre,
que s’hi apropa la mestra, li ofereixen el joc és un dret fonamental del qual
El fet de permetre que els infants un plat que acaben de preparar, i és han de gaudir, aspecte que està reco-
juguin lliurement a l’aula provoca en aquell moment quan ella entra a llit a la Declaració Universal dels Drets
que el nostre rol de docents adopti formar part del joc. Situacions com de l’Infant, adoptada per l’Assemblea
una altra mirada, aquella que pro- aquesta són genials, però també General de les Nacions Unides el mes
mou que els cedim el protagonisme, hem de tenir prou cura d’evitar mo- de novembre de 1959.
que ens permet poder observar i nopolitzar i adquirir el protagonisme
fer-nos-hi presents sense interferir en aquest tipus d’activitat lúdica, ja El nostre principal repte com a do-
en els seus aprenentatges. Un joc que, si ho fem, és molt fàcil observar cents del cicle 0 a 3 és possibilitar
molt habitual en criatures de 2 anys que, quan marxem, l’infant hi deixa una escola on les situacions en les
és el simbòlic, que les autoritza a de jugar esperant que la persona quals els infants puguin aprendre i
reproduir rols de la vida quotidiana. adulta li ofereixi una alternativa. Hem gaudir a través del joc lliure siguin
Un espai ple de converses, compli- de tenir present que, en interferir una constant; on el joc dels infants
citats, moments que els permeten en el seu joc lliure, estem evitant es caracteritzi per la seva creativitat,
conèixer-se i conèixer els altres i que que el rol assumit per nosaltres si- per l’establiment de vincles entre
ens aporten una informació molt gui ocupat per una altra criatura, els uns i els altres, per la creació
valuosa. Aparentment és un espai d’aquesta manera, inconscientment, d’aprenentatges compartits; on els
on els infants juguen lliurement, on estarem minvant la seva imaginació, límits els marqui el propi cos i el res-
normalment la persona adulta no li dificultarem que es pugui trobar en pecte als altres; on les habilitats es
introdueix cap d’aquelles activitats situacions que suposin un repte i que desenvolupin segons les necessitats;
que sembla que siguin les úniques tingui la possibilitat de resoldre-les on la iniciativa i les decisions siguin
generadores d’aprenentatges, però autònomament o amb l’ajuda d’un pròpies; on es pugui jugar pel plaer
massa vegades trobem docents que company o d’una companya. El joc de jugar; on diversió i aprenentatge
hi interfereixen, i això minva la pos- lliure ens permet observar la canalla vagin agafats de la mà, i on la ca-
sibilitat que les criatures enriqueixin de manera activa, documentar les nalla pugui aprendre eximida de
el joc a la seva manera. A l’escola seves vivències i reflexionar-hi, tot reforços positius o de limitacions
intentem tenir molt presents aques- dedicant el temps que es mereix a externes. •
tes situacions, i per fer-ho ens pre- l’acompanyament dels seus aprenen-
guntem: «si ara deixo de formar part tatges. Aprofitem-ho! Hem parlat de:
d’aquest joc, l’infant l’atura o, per • Jocs.
contra, el continua?». En trobaríem • Aprenentatge significatiu / significativitat.
EL JOC ÉS UN DRET, • Rols del professorat.
PER TANT, LA MAINADA • Enfocament globalitzador.
HA DE JUGAR
El joc lliure ens permet Autora
observar els infants Com he dit anteriorment, molts cops, Laura Lladós Alonso
de manera activa, si no realitzem o no proposem activi- Escola Bressol Municipal Balàfia. Lleida
tats concretes a les aules de l’escola lau.llados@gmail.com
documentar les seves
bressol, podem tenir la falsa sensació
vivències i reflexionar- que no fem res i que no oferim pos- Aquest article fou sol·licitat per Guix d’infantil el mes de
hi. Aprofitem-ho! sibilitats d’aprenentatge als infants maig de 2021 i acceptat el mes de juliol de 2021 per ser-hi
d’aquestes edats. Davant d’aquest publicat..
Quan parlem del joc, les mestres, a les escoles, tenim dos
PARAULES CLAU
reptes. D’una banda, el repte de ser expertes en el joc dels • joc
infants, ja que és la seva manera d’apropiar-se del món, de • cultura d’infància
conèixer-lo i de transformar-lo. I, d’una altra banda, el repte • cultura de persona adulta
• ludicitat
de fer una escola on es pugui jugar, perquè hem de poder en- • drets d’infància
tendre l’escola com un territori propi de la infància on s’acu-
llen i conviuen, jugant, tant els sabers de les criatures com els
de les persones adultes.
Sara de la Fuente Torres
el seu joc ens ajuda a conèixer-los, la paraula, amb l’acció? Com es Sabem que per poder-ho fer ens hem
a conèixer cada criatura profunda- col·loquen corporalment? Com neix d’acostar a sentir l’entorn amb els
ment, el seu grup i la rica xarxa de el seu joc? Com evoluciona? Quan ulls i la pell de les criatures. Potser
relacions en la qual conviuen tots. acaba? Què genera conflictes? perquè encara podem recordar el
Qui és cada una de les criatures Sota quin propòsit s’uneixen un tacte de la nostra pròpia infantesa,
que tenim al davant? Com juguen? grupet d’infants per actuar junts? potser perquè n’aprenem. Sense
Quines figures apareixen en les Què els emociona?... Hi ha tantes aquesta subtil sensibilitat és difícil,
històries que ens expliquen? De preguntes que cal que ens plante- fins i tot impossible, donar valor al
què parlen a les seves converses? gem quan mirem un grup d’infants que fan els nens i les nenes. Hem
Com relacionen els objectes entre concret jugant! A poc a poc els de poder mirar el món des d’una
si? Quines estratègies utilitzen per anirem coneixent, comprenent, i perspectiva d’infant que explora i
posar en contacte el seu joc amb podrem dibuixar mapes que guiïn que vol apropiar-se el món, com fan
els de les altres, amb el cos, amb les decisions que com a mestres alguns artistes abans d’arribar a la
prenem amb ells, sobre les interven- seva creació.
cions que fem a nivell emocional,
però també sobre quins contextos Hem de poder oferir un entorn de
d’aprenentatge, quines recerques seguretat afectiva als infants, im-
i preguntes, quins materials els prescindible per desplegar-se amb
oferim. I, quan les nostres inter- confiança i plenitud. Aquesta segu-
vencions i les nostres propostes es retat té també a veure amb el vincle
basen en el coneixement profund amb les persones adultes i amb la
que tenim de les criatures, elles se seva presència. Sense la presència
senten reconegudes i poden sen- i l’autenticitat en la relació entre
tir-s’hi compromeses, perquè allò grans i criatures, aquestes no es
que els oferim és personal i té a poden desenvolupar, ja que s’han
veure directament amb elles. de protegir. La presència de la per-
sona adulta és paraula i és silenci,
és acció i és espera esperançada,
UN ALTRE REPTE: JUGAR moviment, mirada i escolta. En
L’ESCOLA, EL DIÀLEG aquest fi equilibri és on troben lloc
ENTRE INFANTS i reconeixement les paraules i les
accions dels infants.
I PERSONES ADULTES
El compromís de l’escola és el de fer Els hem d’oferir temps, molt de
Escola Institut El Martinet. Ripollet (Barcelona) lloc a aquesta manera pròpia de ser temps, un temps que s’estiri, perquè
Autores
Escola-institut El Martinet, de Ripollet (Barcelona)
època que vivim i la certesa que el Referències bibliogràfiques Aquest article fou sol·licitat per Guix d’Infantil el mes de
món és bell i que tenim la capacitat HUIZINGA, J. (1954): Homo ludens. Madrid. maig de 2021 i acceptat el mes de juliol de 2021 per ser-hi
de transformar-nos plegats. Alianza Editorial. publicat..
TRANSFORMEM
PATIS ESCOLARS
Projectem i construïm patis educatius,
inclusius, actius i emotius.
El fantasma blanc
Un dia, quan el meu fill Àlex tenia uns 4 o 5 anys, A mesura que les paraules anaven sortint de la meva
després d’haver observat, suposo, com jo jugava als boca jo notava el meu error, però no podia fer res per
escacs amb alguna altra persona, va agafar un tauler i aturar-lo. Vaig mirar l’Àlex, que estava en silenci, amb
unes fitxes que hi havia a casa i em va preguntar, amb la vista posada damunt del tauler. El seu cos semblava
espontaneïtat i alegria: que s’havia encongit, la seva cara mostrava una barreja
—Que juguem? de preocupació i decepció. Tota la seva alegria s’havia
esvaït.
Vam anar col·locant les figures al tauler, ell va triar les
blanques, i jo, les negres, i breument li vaig anar mos- En adonar-me’n, vaig intentar compensar la meva in-
trant els moviments d’algunes peces. tervenció com vaig poder:
—Bé, no passa res. Tan sols estàvem jugant. Va, ara
En aquesta època, sovint, quan l’Àlex advertia que anava mous tu.
perdent fitxes, transformava el joc de regles en un joc
simbòlic, reunint totes les figures en un extrem del L’Àlex es va quedar en silenci durant uns instants, em
tauler i celebrant una festa o una lluita al castell. Com va mirar, va observar de nou el tauler i va preguntar,
que jo vivia la situació amb alegria, allò em semblava amb veu dèbil i derrotada:
totalment adequat. —Què faig? Jo no en sé...
Uns quants mesos després, l’Àlex va desenvolupar una Com s’havia transformat aquella invitació de jugar –gau-
altra estratègia per fer front a la seva menor habilitat amb dir, conviure, relacionar-nos, compartir un moment de
el joc i hi va incorporar una peça extra, un petit fantasma vida– en una oportunitat per ensenyar a l’altre?
blanc que havia agafat de la seva capsa de ninos i que ell va
definir com una fitxa que tenia la capacitat de «moure’s en Ensenyar pot constituir un preciós acte d’amor, i qual-
qualsevol direcció i matar qualsevol figura» que estigués en sevol moment pot ser adequat per practicar-lo si el
una casella adjacent. I encara més, es tractava d’una fitxa vivim com un instant de connexió sense judicis envers
immortal que no podia ser destruïda per cap altra. D’aquesta l’altre individu, però sovint observo com les persones
manera tan enginyosa el joc es va anar equilibrant. adultes aprofitem qualsevol moment per ensenyar des
d’un lloc en què transmetem que la criatura no en sap,
Al cap d’un temps, l’Àlex em va convidar a tornar-hi a que no és prou bona, i quan fem això portem la seva
jugar, però aquesta vegada no va col·locar la seva peça atenció cap a la mancança més que no pas cap a la
màgica al tauler. Jo li vaig preguntar, sorprès: vivència o la relació.
—Que t’has oblidat de posar-hi el fantasma?
—No... Ara hi vull jugar com els grans –em va contestar Que juguem?
ell amb determinació.
Quina preciosa invitació a viure, a sentir la profunda
Ara ja hi volia jugar com una persona adulta, jugar als alegria de la vida, a ser. Ni més ni menys. •
escacs com una persona adulta...
Encara que es continua mantenint en moltes realitats Potser hauríem de planificar aquestes estones prenent
aquesta actitud de mestres que basen la seva feina en decisions amb relació a l’espai, als materials i als
la necessitat de «fer» moltes coses, d’estar sempre ambients, al nostre paper i a les nostres tasques, i no
ocupats i ocupades, corrent d’una banda a l’altra, pas deixar-ho en mans de la improvisació. Hauríem
pensant que això és el que correspon a un bon perfil de crear el clima previ de calma i seguretat afectiva
professional, també és cert que cada vegada són més i emocional que permeti que tothom pugui jugar .
nombrosos els referents que destrueixen aquestes Perquè, per poder jugar , abans cal sentir-se segur. Si
velles creences i maneres d’actuar, i que fan, empo- no s’actua s’encadenaran accions, però no existirà
deren i visibilitzen una altra manera d’estar i de ser aquesta activitat lúdica de la qual estem parlant al
docent a l’escola. llarg del monogràfic. Després de la creació d’aquest
ambient segur, prepararem tot allò que necessitem:
Els moments de joc poden ser entesos des de moltes el nostre diari d’aula, registres d’observació amb
mirades. Hi ha docents que, mentre les criatures es- indicadors en els quals volem parar atenció, càmera
tan «jugant», aprofiten per enquadernar, plastificar, de fotos (no pas telèfon), càmera de vídeo..., i tot
retallar, pintar, enganxar... Totes aquestes tasques allò que considerem necessari per realitzar una de les
normalment han estat donades per vàlides entre el nostres tasques: observar i documentar. Observar què
professorat de l’etapa d’infantil, oi? Uns altres dedi- fan, qui, com. On sorgeixen les dificultats, quan hi ha
quen aquest temps a treballar de manera individual conflictes, per què i entre qui. Anotar frases literals
o en grups petits «la feina important», que solen ser i diàlegs que podran ser represos i retornats com a
produccions en paper (fitxes). Mentrestant, se suposa relat de vida. Acompanyar el seu joc des del respecte,
que les altres criatures «juguen», o potser seria millor sense judicis, però sempre amb la intenció de poder-lo
dir que n’hi ha que juguen, n’hi ha que deambulen, enriquir i fer-lo evolucionar.
n’hi ha que romanen al costat de la persona educa-
dora reclamant-li atenció i cures, n’hi ha que pateixen I sense oblidar-nos que no som únicament «especta-
conflictes... i que cadascú gestiona aquest temps com dors». Unes vegades esdevenim element de joc: «Tu
pot. Normalment, la persona educadora, des de la ara ets la filla, vine, que et dono el menjar», i de sobte
taula on s’està, dona indicacions, reclama que algú et converteixes en... I unes altres vegades necessiten
hi vagi, resol conflictes que ni ha vist ni sap d’on que els ajudem a solucionar alguna cosa, que posem
venen... I tot això habitualment «a crits». Solen ser paraules a les seves accions i emocions, que els mostrem
moments de soroll a classe i potser fins i tot de cert com es fa. Que els acompanyem.
descontrol i caos. Us imagineu el que descric? Segur
que alguns de vosaltres us hi sentireu identificats, Cerquem l’equilibri entre intervenir i apropiar-nos del
bé perquè és la vostra realitat actual o bé perquè en joc o abandonar. Valorem l’activitat lúdica com el que
algun temps ho va ser. és: un dret i una necessitat vital. I atorguem-li el lloc
que li correspon a l’escola.
És aquest el nostre paper? És el que s’espera de nosal-
tres com a professionals de l’educació? Perquè sí, «el
joc és el treball de la infància», i com a tal ha de ser
dignificat, respectat, promogut i valorat. Així doncs, no Sandra Mediavilla
hauríem de gestionar aquests moments a l’escola de CEIP Gerardo Diego. Los Corrales de Buelna (Cantàbria)
manera més rigorosa? alexandra.mediavilla@educantabria.es
Manual bàsic sobre el joc, concretament Aquest llibre va néixer després de l’es-
el simbòlic. Des d’un gran marc teòric i tudi que l’autor va realitzar sobre els
fonamentat, s’hi exposa la concepció del objectes transicionals, tan importants
joc com a experiència vital facilitadora de per als infants més petits en els mo-
nombrosos processos individuals i socials. ments de separació. Situant-los en una
Els autors parteixen d’aquesta mirada en tercera zona entre el que hi ha fora i el
la qual el joc és lliure i autònom i amb que hi ha dintre, va enunciar una nova
prou feines necessita condicions, encara que s’enriqueix teoria sobre els llocs psíquics distingible de les anteriors.
si els espais, els objectes o els temps de dedicació són Winnicot també es va centrar a estudiar la teoria de
propicis perquè aparegui. l’aferrament, i tot això es veu reflectit a les seves obres.
En aquest llibre l’autora ens explica el paper Lectura fonamental per comprendre
de la persona adulta en el desenvolupament la importància del joc des de la seva
del joc al llarg de les edats més primeren- dimensió cultural, la seva naturalesa
ques seguint la perspectiva d’Emmi Pikler. creadora i la seva profunda transmissió
Ens proposa conèixer i reflexionar sobre què de sentiments i significats essencialment
ha de fer qui acompanya; com pot garantir humans. Huizinga destaca el seu caràcter
la seguretat, la calma i la tranquil·litat; aspectes relacionats lliure, la seva finalitat en ell mateix, els
amb la presa de decisions en relació amb els espais de joc, limits espaciotemporals en què es desenvolupa o aquella
els temps, les joguines i els materials, com també sobre capacitat que té per «escapar-se» de la vida corrent i
la intervenció o no per part de la gent que hi és present. recrear-la o reinventar-la des del «com si» fos el que
no pot o no vol ser.
Actuar, jugar y pensar
AUCOUTURIER, B. Imagine Elephants: Una experiencia sobre
Barcelona. Graó, 2018 el juego y la infancia.
http://imaginelephants.com/es/
L’autor segueix un recorregut per l’evolució
i el desenvolupament del joc espontani Web en la qual es pot accedir a un documental i, en
amb la mirada posada en la pròpia història general, a un projecte centrat en el joc espontani .
de relació i creixement. Entén aquest joc També s’hi poden visualitzar entrevistes concretes o
espontani com un mitjà per reassegurar-se fer recerques per temàtiques. Un recurs de gran valor
davant les angoixes nascudes davant d’una que ens permetrà recordar el potencial del joc en el
història dolorosa. A més a més, s’hi analit- desenvolupament infantil i la seva presència necessària
zen diferents situacions, des del que ocorre amb l’infant en la vida dels nens i les nenes.
que no juga fins arribar al que pensa. En definitiva, s’hi
aborda un desenvolupament psicològic de la criatura en Sandra Mediavilla
el cos, el joc, l’acció i el plaer. Ángeles Ruiz de Velasco Gálvez
funcional.
• L’equip educatiu conscient. Un
infant, per moltes habilitats que
aprengui, no es pot protegir ell –– Accessibilitat de les instal·lacions • Eliminació dels «espais cecs». To-
mateix. Són les persones adultes ja contemplada a la legislació. tes les zones han de ser accessi-
que en tenen cura qui han de ga- –– Manteniment de les instal·lacions: bles i visibles. Els espais cecs són
rantir que els llocs on creixin siguin higiene, seguretat i preparació aquells que queden amagats, de
segurs i protectors. d’aliments, prevenció d’incendis i manera que quan una nena o un
• El protagonisme de la comunitat revisió d’estructures. nen hi pateixi una situació de risc
educativa, incloses les pròpies cria- • Distribució dels espais dintre de la persona educadora no ho po-
tures. l’escola infantil. Alguns exemples drà veure. Alguns exemples en
d’indicadors que cal avaluar-ne serien: les aules sense vidrieres i
COM PODEM AVALUAR són els següents: amb les portes tancades, els ra-
SI UNA ESCOLA INFANTIL –– És important que l’accés a les au- cons del pati que no es vegin de
ÉS UN ENTORN SEGUR les no pugui ser directe des del lluny, els banys closos i amb parets
carrer. fins al sostre, etc. S’ha de posar
I PROTECTOR?
–– Els serveis sanitaris i els canviadors una atenció especial a aquests dos
Proposem una llista d’indicadors que han de ser propers i visibles (n’hi darrers llocs, perquè són els més
poden servir als equips educatius per pot haver prou que la paret esti- perillosos.
veure en quina mesura les escoles gui més avall) a les aules perquè • Materials segurs i protectors.
són entorns segurs i protectors. La l’equip educatiu pugui vigilar les S’han de revisar els materials
revisió d’aquests indicadors provoca nenes i els nens mentre hi siguin. educatius existents tenint-ne en
en si mateixa un procés de conscien- –– No s’han de construir escoles en compte diversos aspectes: el tipus
ciació en l’equip que pot impulsar els diverses plantes. (naturals en la mesura del que si-
canvis i les millores necessaris. –– Els espais han de ser amplis, de gui possible, és a dir, de paper, de
manera que permetin que els in- fusta, de suro...); el disseny (de
Primer nivell: l’entorn fants s’hi puguin moure, qüestió formes càlides, senzilles i arrodo-
segur i protector a nivell fonamental per aconseguir-ne la nides), i que brindin una finalitat
físic seguretat emocional i el desenvo- ajustada a les necessitats de la
Els indicadors d’aquest nivell sovint lupament sensoriomotriu ple. mainada. Dintre d’aquesta revisió,
estan contemplats en la legislació –– Els diferents àmbits han d’oferir la cal posar una atenció especial als
corresponent, però no de manera possibilitat d’unir-se o de modifi- elements del pati, del menjador i
total, i convé revisar-los. car-se d’acord amb les necessitats els que es fan servir per a les mig-
• Ubicació de l’escola infantil. La lo- puntuals que vagin sorgint. diades.
calització de l’escola de manera –– L’escola ha de tenir un lloc per
que quedi integrada en els muni- desar-hi els cotxets a l’entrada. Segon nivell: l’entorn
cipis, amb accessos segurs i proxi- Ha de ser accessible i sense que segur i protector a nivell
mitat als serveis comunitaris i als hi hagi necessitat d’arribar a les emocional
espais d’oci oberts. aules. Es pot dotar els llocs físics de calidesa
• Infraestructura i instal·lacions • Seguretat física als espais i ade- emocional mitjançant les accions
d’acord amb la legislació vigent, quació a les necessitats de les ne- següents:
de les quals cal revisar els aspectes nes i els nens. Els espais no han • Promoure la calidesa física i emo-
següents: d’incloure riscos físics. Per exem- cional amb espais de colors càlids i
–– Disseny d’infraestructures i ma- ple: cal evitar les formes punxe- variats, il·luminació adequada i no
terials: portes, finestres, vidres, gudes o els dissenys a diferents freda de les instal·lacions i tempe-
sostres, accessos, sòls lliscants, altures. A més a més, els espais i ratura adient.
electricitat, materials de construc- el mobiliari s’han d’ajustar a les • Personalització i diferenciació dels
ció i cuina. necessitats de la canalla. espais:
pressió emocional), o amb els fets situacions de risc i/o desprotecció assumit. És la figura educativa la
(detalls, dibuixos, cridar-los pel identificades, com també la fi- que dona forma i nom al món ex-
seu nom, recordar-ne l’aniversari gura del coordinador de benestar terior de la nena o del nen, però
o els esdeveniments importants i protecció (incorporada com a també al seu món interior. Així
de la seva història, etc.). figura als espais educatius a la pot construir la seva connexió in-
• La cura conscient dels moments LOPIVI). terior i integrar el món sensorial,
especialment sensibles per a les • El treball en equip i en xarxa com l’emocional i el cognitiu.
famílies i les criatures, amb un èm- a principi de la comunitat educa- 2 La participació de la criatura
fasi especial en els començaments tiva. Cal treballar en xarxa amb com a eina clau en el seu procés
i els tancaments de qualsevol pro- els diversos recursos comunitaris d’autonomia i desenvolupament
cés. El començament i el final de i les famílies per desenvolupar un ple. Proposar, discutir, incorporar
cada dia, el començament i el final projecte inclusiu. idees o establir límits en els pro-
dels diferents períodes escolars, el • Promoure espais d’acompanya- cessos li permet aprendre habili-
començament i el final del curs, ment i de formació a l’equip edu- tats d’autoprotecció, autonomia
el començament i el final d’una catiu per a la seva pròpia cura. i resiliència.
activitat concreta, el començament La cura de l’equip educatiu és 3 El protagonisme del nen o de la
i el final d’un grup a l’escola... Les una condició imprescindible per nena sobre les seves vivències, la
escoles infantils de vegades pa- aconseguir un entorn segur i qual cosa li permet desenvolu-
teixen mancances en la cura dels protector. par l’exploració, el joc autònom
tancaments. i l’expressió de les seves emo-
• L’afectivitat i l’educació emocional Quart nivell: cions, sense cap mena de judici.
com un dels eixos vertebradors protagonisme de la El joc lliure, la creació artística i
del projecte educatiu de l’escola comunitat educativa, l’expressió emocional són peces
infantil. Tot el procés formatiu pot incloses les criatures clau a l’hora de convertir l’es-
tenir també un caràcter terapèu- Un entor n és segur i protector cola infantil en un entorn segur
tic i integrador si es construeix quan les persones que hi viuen, i protector.
des d’una relació afectiva segura tant les adultes com els infants,
i sana. poden ser protagonistes de les Però aquest protagonisme també
• L’eliminació de qualsevol forma seves pròpies vivències. El protago- s’ha de portar al treball en l’equip
de violència de les relacions dintre nisme és l’últim grau d’un procés educatiu i les famílies. És un in-
de la comunitat educativa. Tant que té tres fases: dicador clau d’un entorn segur i
la violència física com l’emocional 1 L’escolta activa i l’acompanya- protector que existeixin espais on
i la sexual. La violència emocio- ment a l’infant. L’escolta és una les professionals i els professionals
nal és la més difícil de reconèixer. condició indispensable perquè puguin proposar, on les famílies
Pautes com ara les amenaces, els la criatura es desenvolupi plena- puguin participar i on es generi un
càstigs que representen l’exclusió ment, atès que aquell contingut clima participatiu generalitzat a la
de l’aula, la humiliació, els crits, que no és escoltat no podrà ser comunitat escolar.
els insults, les comparacions, la
manipulació, el xantatge afectiu o
la crítica a les famílies davant dels Hem de comprendre els entorns segurs i protectors
nens i les nenes són formes de com una condició organitzacional, imprescindible per
violència que cal visibilitzar i erra-
realitzar un projecte educatiu inclusiu, respectuós i
dicar de l’escola.
• L’existència de camins clars i efi- afectiu
caços de detecció i derivació de
Es poposa que s’han de tenir en compte tres aspectes fonamentals del 5% pte
context educatiu: l’organització i el fluir dels temps, la disposició dels descom
e n t o t s
res
espais i els diferents tipus d’agrupaments que es realitzen a les escoles els nost
infantils com a elements que condicionen, afavoreixen o dificulten el llibres
BENVINGUTS
A LA VOSTRA
CATALUNYA
FAMÍLIA GRANELL
Daniel Innerarity
«Aprendre és gestionar
el desconeixement»
Francisco Luna, Cristina Elorza
Des del punt de vista social i edu- que no tenen res en comú només
catiu, què hem après després del hi ha un pas. La lliure elecció
tancament de les escoles durant
de centre resulta
el confinament? Segurament deu haver sentit
Hem après com n’és d’important a dir que, com a conseqüència
inapel·lable, el problema
l’espai comú compartit per dues de la publicació de la nova Llei és que no és real
qüestions: primera, per viure una d’educació, s’ha encetat un de-
experiència d’aprenentatge que no bat sobre la necessitat d’identifi-
sigui merament una transmissió d’in- car els anomenats aprenentatges moment en què suspenem la ur-
formació o de coneixement i, segona, imprescindibles o sabers bàsics. gència de les necessitats per endin-
que l’escola, malgrat tot, iguala més En què creu que s’hauria de cen- sar-nos en el luxe de la reflexivitat,
que casa nostra. trar l’educació obligatòria? on no es tracta tant de desenvolupar
Hem estat parlant massa temps habilitats pràctiques com d’aprendre
En aquest sentit, quin és el paper de competències i poc de coneixe- a descobrir el que té valor en si
de l’escola i, específicament, de ment. Això implica entendre l’edu- mateix, independentment de la ne-
l’escola pública, en una societat cació com un ensinistrament en cessitat que satisfaci o de la utilitat
democràtica? capacitats formals que es puguin immediata que prometi.
L’escola és una etapa intermèdia posar al servei de qualsevol cosa, de
entre la família i la societat, i pre- manera anàloga a la manera com la Per la seva experiència personal
para per realitzar les primeres ex- flexibilitat és elevada a criteri cen- i familiar en sistemes educatius
periències de diversitat. L’escola tral per a l’ocupabilitat. Per aquest d’altres països, què ens en dife-
ha de formar les nostres filles i els motiu parlem de competència lec- rencia i què en podem aprendre?
nostres fills per viure en un món tora en lloc de fer-ho de textos, Tal com diuen a Anglaterra, jo soc
cada vegada més plural i més obert, ensinistrem la capacitat de resoldre un nòmada del coneixement. He
en el qual hauran de ser capaços de conflictes en lloc de formar el sentit viscut i he treballat en molts llocs.
gestionar la indiferència i fins i tot de la justícia, eduquem la capacitat Tinc dos fills, el petit va néixer a
el conflicte. de comunicar i no tant el fet de França i tots dos hi han viscut els
tenir alguna cosa a dir. I si la bona primers anys, però també a Itàlia
I com encaixen les exigències educació, en darrera instància, no (on van anar a una escola francesa),
de «lliure elecció del centre» i fos res més que educació per a la a Anglaterra i en altres països. Els
l’anomenat veto parental? Quina incompetència? hem anat canviant de sistema es-
opinió li mereixen? colar i, encara que això comporti
Com a concepte, la lliure elecció A què es refereix? riscos, l’experiència ha estat molt
de centre resulta inapel·lable, el Vull dir que, més enllà de l’ensinis- interessant. Si hagués de resumir-ho
problema és que no és real. Quan trament per aprendre les destreses diria que de França i d’Itàlia vam
s’uneix al plantejament de l’ano- que es requereixen per sobreviure, portar el model republicà, que era
menat veto parental es posa de en tota educació veritable hi ha un molt integrador; d’Anglaterra, el
manifest que algunes persones pragmatisme, i dels Estats Units,
entenen l’escola com un mer pro- la diversitat racial no resolta. La
longament de la família, és a dir, L’escola ha de formar pluralitat a la qual em referia abans
com un lloc on no han de realitzar l’hem viscuda per haver de viatjar,
per viure en un món
aquestes experiències significatives amb la qual cosa hem evitat la
de diversitat i contrast a les quals
cada vegada més plural redundància de viure amb gent
m’he referit. D’aquí a la societat i més obert semblant a nosaltres, de la qual
entesa com un grup de bombolles poc en podem aprendre.
Naiara Luna
generalitzar. La particular està rela- que gaudeixi del
cionada amb la meva atracció per do de la ubiqüitat,
la filosofia, cosa estranya a la meva atesa l’habilitat que té de ser present en tots els debats, de ser capaç
classe, on jo era l’únic a qui li agra- d’aportar reflexions singulars sobre un ampli espectre de temes i, a més,
dava. Quan s’ensenya filosofia és d’escriure llibres –tres durant la pandèmia– i articles en un bon grapat de
mitjans de comunicació. Ni tan sols té por de la voràgine de les xarxes
imprescindible que l’alumnat senti
socials, on mostra contenció i paciència.
que això és quelcom que té a veure
amb algun problema que pateix en Daniel Innerarity Grau, nascut a Bilbao en el si d’una família nombrosa
la vida real i que no es tracta d’una l’any 1959, va voler estudiar Belles Arts, però el seu pare, que era enginyer
aeronàutic, no li ho va deixar fer. La segona opció va ser Filosofia, que
successió d’ocurrències de gent rara.
tampoc convencia el seu pare perquè no s’imaginava com es podia guan-
Si un llegeix Plató s’adona que parla
yar la vida amb aquests estudis. Avui dia és un dels pensadors més impor-
de problemes en termes que qual- tants del món i ha rebut una munió de premis.
sevol podria entendre i que tracta
Professor convidat en diverses universitats europees, es considera un
temes que encara són actuals.
curiós impenitent i un nòmada del coneixement que afirma que escriu els
llibres.
Creu que aquest és el motiu que
explica la situació de la filosofia
en el món de l’educació? gust pel saber sense obsessionar-se valorar els riscos adequadament,
Hi ha diversos motius. El context per la utilitat i per l’argumentació mesurar bé la por, aprendre a decidir
d’ocupabilitat, de pragmatisme o la com quelcom molt diferent de amb una informació incompleta... •
idea d’utilitat no ajuden gens a pro- la confrontació hooliganitzada en
moure coses tan inútils com la filoso- què ens trobem actualment. I un Hem parlat de:
fia o el llatí. Però crec que també hem corol·lari per al qual la filosofia pot • Finalitats de l’educació.
fet malament alguna cosa, perquè no ajudar: més interessant que cercar • Funció social de l’ensenyament.
hem estat capaços de convèncer la respostes per a les preguntes és
societat, i els ministres i les ministres formular les preguntes de les quals Autoria
formen part de la societat, encara que aquestes poden ser les respostes. Francisco Luna
d’una elit, que som imprescindibles, Cristina Elorza
encara que no siguem gaire útils. Viure en la societat del coneixe- Personal docent. Bilbao
ment, què implica per a l’escola, fluna.arcos@gmail.com
Aleshores, com pot ajudar la filoso- per als docents i l’alumnat? elorza.kristina@gmail.com
fia a aprendre més des de les prime- Ara mateix, per paradoxal que pugui
res edats i a millorar la convivència, semblar, aprendre a gestionar el des- Aquest article fou sol·licitat per Guix d’Infantil el mes de
a augmentar la reflexió i el diàleg? coneixement i tots els corol·laris que març de 2021 i acceptat el mes de juny de 2021 per ser-hi
N’hi hauria prou que transmetés el comporta: viure en la incertesa, saber publicat.
EVIDÈNCIES
Aprenentatge social i emocional
ACTIVISME CLIMÀTIC
Alerta mosquits: El canvi climàtic
augmenta el risc de transmissió
de malalties greus
MENJALLIBRES
Hervé Tullet: art i màgia al 0-3
MISCEL·LÀNIA
L’estela de… John Dewey.
Compartim: racó digital. Contes. Llibres
HUMOR
Milena en qüestió
EL DIA A DIA
Tot i que les nenes i els nens no han de precarietat econòmica, que no de tenir un paper essencial de com-
estat el col·lectiu més afectat per la es redueix en períodes de bonança pensació de les desigualtats socials.
covid-19, sí que pot ser el que pateixi i que afecta de manera especial la En totes les etapes educatives, però
més les greus conseqüències que se’n infància i la joventut. de manera més específica durant
derivin. La crisi econòmica sense pre- l’educació infantil, el centre docent
cedents que està afectant el nostre A més a més, la pandèmia ha aug- ha de representar un suport –mate-
país, la precarietat i la inestabilitat mentat el malestar psicològic i els rial i emocional– que ajudi a suplir les
laborals, com també l’estrès que pa- problemes de salut mental entre la mancances del context familiar i que
teixen moltes persones adultes, estan població adulta. S’han incrementat el proporcioni els mitjans apaivagadors
generant una situació d’enorme risc, nombre de consultes a professionals adequats perquè el conjunt de les
sobretot per a determinats perfils de d’aquest àmbit a causa de proble- nenes i els nens desplegui al màxim
famílies que ja partien d’una situació mes d’ansietat, depressió, atacs de el seu potencial de desenvolupament.
complicada abans de la pandèmia: pànic i manca de control, a part del
llars monoparentals, fonamentalment consum de psicofàrmacs –ansiolítics Tal com palesen tots els estudis na-
encapçalades per dones i famílies i antidepressius–, i aquest augment cionals i internacionals, l’assistència
amb criatures a càrrec, amb baixa és més elevat entre la població amb regular a una escola infantil de qua-
intensitat de treball, feines precàries un nivell socioeconòmic més baix. litat des de les primeres etapes de
i inestables i escassa formació. A la vida facilita el desenvolupament
aquestes situacions de deteriorament Alerta! L’escola infantil, integral de la persona i a més la dota
econòmic caldria afegir-hi les limi- recurs essencial perquè cap d’una sèrie de competències i capa-
tacions que els infants procedents nen ni cap nena es quedi citats que en facilitaran la integració
d’aquestes llars pateixen quant a enrere en etapes posteriors del sistema edu-
l’accés a drets fonamentals com ara Davant d’aquesta situació, que com- catiu. Però aquest efecte positiu que
la salut, l’educació i la protecció. porta un risc greu per a la satisfacció es produeix de manera general aug-
adequada de les necessitats bàsiques menta quan les nenes i els nens pro-
La pobresa infantil a l’Estat espan- d’infants i adolescents, i especial- cedeixen d’entorns socioeconòmics i
yol és un problema estructural que ment d’aquells que viuen en con- socioeducatius més desfavorits. Per
tendeix a agreujar-se en situacions textos vulnerables, l’escola pot i ha aquest motiu esdevé fonamental que
l’escola infantil adopti, en aquests els seus fills i filles, com també un anys han de representar en els mesos
moments, un paper rellevant en el enllaç entre elles i els serveis socials venidors atenent criatures que co-
procés de recuperació social al qual en aquelles situacions en les quals mençaran un nou curs arrossegant les
ha d’assistir l’Estat espanyol al llarg calgui intervenir. En molts casos el conseqüències físiques, psicològiques i
dels propers mesos, treballant de seguiment i la supervisió que les edu- emocionals que més d’un any i mig de
manera coordinada amb les famílies cadores i els educadors fan sobre les pandèmia han deixat en elles i en les
i amb els serveis socials per millorar criatures és una de les millors eines seves famílies. A les tasques pròpies
el benestar de nenes i nens. per garantir-ne el benestar. de l’educació infantil s’hi afegeixen
ara les que tenen a veure amb les
L’escola infantil ha de ser un context L’escola infantil i els seus professio- de brindar suport i ajut per superar
privilegiat per prevenir, detectar i nals han de tenir un paper essencial situacions emocionals complicades
intervenir en els casos de maltrac- en el procés de recuperació social al derivades del malestar psicològic i dels
tament infantil, que, com tothom qual ens enfrontarem al llarg dels problemes de salut mental existents
sabem, han augmentat durant els mesos propers, servint de suport per en algunes famílies que, naturalment,
mesos de confinament i, molt pro- al context familiar i de nexe d’unió acaben repercutint en la mainada: la
bablement, es continuaran produint entre aquest i els serveis socials, en por davant de la malaltia i la supera-
atesa la complexa situació social i aquells casos en què hagin d’interve- ció del dol en les situacions de pèrdua
econòmica en la qual es troben les nir, per no deixar cap criatura enrere. de parents i d’amistats.
famílies més vulnerables. Alhora, ha
de ser un model de referència per Per acabar, no podem oblidar la fun- Per tot això, el nou curs es presenta
a aquestes famílies respecte a les ció fonamental que les educadores com un repte durant el qual les
pautes educatives i d’interacció amb i els educadors de l’etapa de 0 a 6 professionals i els professionals de
l’educació s’enfrontaran a situa-
cions complicades –algunes de les
PROPOSTES D’INTERVENCIÓ quals ja van ser abordades al llarg
• Organitzar sessions de formació per dotar les famílies més vulnerables del curs passat–, però també com
d’habilitats de parentalitat positiva. una oportunitat per no deixar cap
• Servir d’interlocutores entre les famílies més vulnerables i els serveis socials. criatura enrere. •
• Participar, conjuntament, amb serveis socials en el seguiment de les inter-
vencions dutes a terme amb nens i nenes de famílies més vulnerables.
Autora
• Organitzar activitats anteriors i posteriors a la jornada escolar que puguin
M. Ángeles Espinosa Bayal
suposar un respir per a les famílies a l’hora de compatibilitzar la seva vida
laboral, si és que la tenen, amb la seva vida familiar. Institut Universitari de Necessitats i Drets de
• Fer un seguiment individualitzat del desenvolupament emocional dels nens la Infància i l’Adolescència (IUNDIA)
i les nenes que procedeixen de famílies més vulnerables. Universitat Autònoma de Madrid
mangeles.espinosa@uam.es
L’escola bressol, en molts casos, és sentir bé o malament i pot actuar en tot el temps necessari a reforçar i a
el primer escenari on les criatures conseqüència. practicar aquelles habilitats socials
tenen la possibilitat de compar- que ajudin els infants a establir
tir espais i vivències entre iguals. A més a més, és important poder relacions positives amb els altres, al-
Aquesta circumstància provoca oferir estratègies que marquin unes hora que els permetin desenvolupar
que sorgeixin els primers conflic- pautes de relació positives. Per exem- una consciència emocional que els
tes, frustracions, desconcerts..., i ple, en el cas que una criatura vulgui faciliti poder anar fent camí cap a
amb això apareix la urgència de una joguina que tingui una com- l’aprenentatge de la regulació emo-
proveir-se d’eines per poder donar panya o un company, en comptes de cional. El més bonic de tot aquest
resposta a una necessitat desco- prendre-li, cal que li demani: «quan procés és veure que quan els nens i
neguda fins aleshores: «com puc acabis, me la deixaràs?». D’aquesta les nenes descobreixen que aquestes
relacionar-me de manera positiva manera els nens i nenes poden ex- habilitats funcionen, les utilitzen de
amb les altres persones?». pressar el seu desig de tenir-la, però manera espontània, inclús diuen:
fent saber als altres que respectaran «li he demanat que m’ho deixi i
Una situació molt comuna a les aules el seu temps de joc. ha dit que sí!», «estic contenta
és veure un infant que agafa una perquè m’ho ha deixat!», «té, ja
joguina que té un altre, cosa que Evidentment, al principi totes aques- he acabat», «això no m’agrada» o
sol acabar amb plors o fins i tot amb tes situacions han d’anar lligades «t’ho he demanat, eh!». Gràcies a
alguna agressió. Moltes vegades cap amb l’acompanyament de la persona aquests aprenentatges el nombre
de les criatures entén la reacció de adulta, que actuarà de diverses de conflictes ha disminuït a l’aula,
l’altra, i els sentiments de frustració maneres: ajudant aquell infant que ja que el nivell de frustració baixa
i ràbia van augmentant, la qual cosa reacciona plorant o agredint perquè quan la canalla sap que disposa
provoca que la bola de neu creixi aprengui a expressar el seu malestar d’eines que li funcionen.
sense que es pugui arribar a saber a través de la paraula; recordant
ben bé què passa. a una nena o a un nen que algun
company li ha demanat una joguina
Des de l’escola acompanyem aques- perquè la hi faci arribar quan acabi
tes circumstàncies encoratjant la ca- de gaudir-ne; mostrant la possibilitat
nalla perquè pugui expressar aquelles de compartir el joc enriquintlo; de-
sensacions que experimenta dient manant la resposta corresponent a la
«això no m’agrada» o «això no em pregunta «m’ho deixaràs?»; elogiant
sembla bé», ja que és important un infant que ha complert allò que
que un infant pugui transmetre a ha dit que faria; verbalitzant la feli- Autora
un altre com se sent en aquell mo- citat d’una criatura quan una altra Laura Lladós Alonso
ment, d’aquesta manera l’ajuda a li ofereix el joc que volia... Cal ser Escola Bressol Municipal Balàfia. Lleida
prendre consciència d’allò que el fa molt conscients que s’ha d’invertir lau.llados@gmail.com
Alerta mosquits
El canvi climàtic augmenta el risc de
transmissió de malalties greus
Som part del problema, però també som
part de la solució. Hem de replantejar-nos
el nostre model econòmic i el nostre estil de
vida, basat en el consum creixent d’energia
procedent dels combustibles fòssils. Tenim
l’oportunitat d’actuar i la capacitat de fer-ho.
Encara hi som a temps.
La pràctica: 3-6
Àrea de descoberta dels altres i d’un mateix. Una bona proposta és treballar amb làmi-
nes de metacrilat penjades verticalment. Se situen dos infants davant de la làmina, un
a cada banda, de manera que es puguin veure. Se’ls anima perquè es pintin l’un a l’altre
sobre el metacrilat, amb pintures de colors blau, groc i vermell.
Àrea de descoberta de l’entorn natural i social. Serà divertit descobrir les fruites a partir
dels colors de Tullet. Les maduixes, els nabius, les llimones, les mores... faran les delícies
dels nens i les nenes. L’activitat es pot plantejar com un tast o bé com un taller de plàsti-
ca per pintar les diferents fruites. Una altra idea, per als més petits, és barrejar-ne el suc
amb pasta de sal, així s’hi afegeix tot un món de sensacions.
Llenguatge verbal. Acompanyem els nens i nenes a descobrir els colors primaris i les
barreges que se’n poden fer a través dels seus noms. Recordeu que l’adquisició del
llenguatge verbal es fa mitjançant la imitació del patró correcte de la persona adulta. Defugiu onomatopeies i
diminutius.
Llenguatge musical. Juguem amb les qualitats del so a través de colors i formes de Tullet. Podem relacionar els
colors amb diferents parts del cos (el vermell amb les mans, el blau amb la veu, el groc amb els peus), i així convidar
els infants a sentir la sonoritat del seu propi cos. O bé associem rodones de mides diferents a diverses intensitats
sonores (fortes, fluixes i intermèdies).
Llenguatge plàstic. No deixeu de descobrir l’artista japonesa Yayoi Kusama i el seu món simbòlic de punts de colors!
Junt amb l’obra de Tullet, hi trobareu inspiració per apropar l’art a l’aula 0-3.
Llenguatge matemàtic. Un munt de propostes conviden a il·lustrar conceptes matemàtics a partir dels llibres de
Tullet. S’hi poden introduir idees de mesura classificant pilotes de diversos colors segons la seva mida. També és
interessant descobrir, a través dels sentits, les diferents formes geomètriques.
Salvat Editores
i que serveix als infants per anar construint la
competència cognitiva.
Al seu llibre Cómo pensamos (1910) hi descriu Aniversari de John Dewey, 1949
l’activitat humana distingint-ne instints, hàbits i
intel·ligència. Els primers són innats, però tota la (1938), aniran aclarint l’important paper de
resta és producte de l’aprenentatge. La intel·ligència l’escola pública, gratuïta i comprensiva com un
serà el comportament orientat a l’afrontament de dels pilars de la democràcia. La seva empremta
situacions noves, de reptes nous. ens ha deixat el repte d’assumir que l’educació és
el desafiament social més important per afrontar
El pragmatisme de Dewey (1859-1952) va ser la necessitat humana, individual i col·lectiva,
sensible a l’impacte cultural i li va permetre establir de progrés. Creador del concepte educació
lleis de l’aprenentatge útils per a la tasca docent. comprensiva , és a dir, que no exclou els alumnes
Això el va portar a considerar l’educació de qualitat amb capacitats menors sinó que els accepta tots,
com el focus del progrés humà que calia realitzar exigeix a tothom i intenta que tothom adquireixi
en el teixit social comunitari. Políticament molt un nivell de competència prou elevat per
actiu, avui el consideraríem un activista que va participar en les tasques ciutadanes.
implantar l’escola pública i gratuïta, i el coneixement
que s’hi genera, a l’epicentre de la vida cívica. Va L’educació comprensiva exigeix formar el jove fins
visualitzar la democràcia com l’escenari en el qual que arribi al nivell de coneixement i autonomia
tot ésser humà té el dret de participar i el deure de personal necessari per comprendre els processos
construir amb la seva participació. Una participació sociopolítics, les lleis i les obligacions socials de la
cívica ben educada, instruïda, que és dialogant i democràcia. Educar-se és una exigència cívica per als
raonable quant a la presa de decisions responsables individus, al mateix temps que una exigència política
que milloren la democràcia. El jove ben educat, la per a les autoritats i l’administració de l’Estat. Totes
jove ben educada, esdevé el ciutadà o la ciutadana dues idees continuen sent d’actualitat.
conscient de la necessitat de millorar el patrimoni
col·lectiu: el bé comú. El treball real…
Els seus llibres en aquest sentit, des de La escuela Rosario Ortega Ruiz
y la sociedad (1899), passant per Democracia y Universitat de Còrdova
educación (1916) fins a Experiencia y educación ed1orrur@uco.es
0-3
CONTES anys històries del visitar tota la seva família. Tenen
nostre amic un munt de plans per fer, menjar
No dormirem en tota la nit Jim o com mangos, treure’s les puces...
LANG, S.; LAN, M. diu la seva
Sant Cugat. Símbol Editors mare «el A més, el seu amic Norman
meu mico també l’acompanyarà. Continuarà
Després d’haver llegit el llibre No rondinaire». enfadat en Jim? Què passarà
estic de mal humor dels autors quan vegi el seu germà petit? Una
Suzanne i Max Lang, de ben En aquesta nova història en Jim aventura més per deixar de ser
segur que et captivarà llegir més està molt content perquè anirà a rondinaire per sempre.•
Infàncies
Educar i educar-se
Vicenç Arnaiz Sancho, Mari Carmen Díez Navarro
En aquest llibre es parla d’infants, de famílies, de mestres, de comunitat i d’educació. Es
proposa una educació saludable, optimista, tranquil·la i humana sense allunyar-se de la
realitat. Es parla d’infàncies, en plural, perquè no hi ha una infància en singular. Hi ha tantes
infàncies! D’aquí que en alguns textos es posi en evidencia el contrast entre les infàncies
amb falta i les infàncies amb sobra. Un contrast que, malgrat que sigui abismal, a vegades
ens passa desapercebut.
Un llibre senzill i profund alhora. Un llibre per pensar, per riure, per compartir, per emocionar-se.
Jugar
Un derecho de la infancia
Cal avançar en polítiques d’infància que contemplin el joc de nens, nenes i adolescents
com un element imprescindible per al seu desenvolupament personal i social. Amb la
mirada posada en aquest compromís, el llibre presenta un sistema de 24 indicadors amb
una mateixa estructura de procés i resultat (SIDERJU), dirigits a tres àmbits concrets: el
familiar, el social i l’escolar, que permeten mesurar l’avaluació del seu compliment.
LLIBRE EN CASTELLÀ
Racons d’activitat
a l’escola bressol
y al parvulari (0 a 6 anys)
María José Laguía, Cinta Vidal
MILENA EN QÜESTIÓ
Si ets estudiant universitari o estàs a l’atur, posa’t en contacte amb l’Editorial, ja que pots gaudir d’un 50% en el preu de la subscripció
*Preu de subscripcions per a l’Estat espanyol. Per a la resta de països cal consultar-ho.
Totes les subscripcions inclouen 4 vals descompte de 6 € per a compres directes a l’editorial i descomptes als cursos de formació de Graó (Reconeguts/Bonificables)
Dades
IBAN
Si no podeu utilitzar aquesta forma de pagament, poseu-vos en contacte amb nosaltres. Gràcies
Atenció telefònica ininterrompuda de 8 a 20h (de dilluns a dijous, i divendres fins a les 15h).
Graó t’informarà puntualment de les publicacions, novetats editorials, cursos formatius o altres activitats
Pots fer la subscripció per: relacionades amb la docència. L’interessat autoritza el tractament automatitzat de les dades personals
subministrades, que siguin necessàries per a la prestació de serveis que ofereix l’editorial Graó. Aquestes
Editorial Graó. C/ Hurtado, 29. 08022 Barcelona
dades s’inclouran en un fitxer ubicat a Espanya sota el control i la supervisió d’IRIF, SL. C/ Hurtado 29,
934 080 464 08022 Barcelona, davant de la qual l’interessat podrà exercir el dret d’oposició, accés, rectificació i can-
revista@grao.com www.grao.com cel·lació, que la llei li atorga, mitjançant una notificació escrita.
CURSOS DE FORMACIÓ
DEL PROFESSORAT
NOVA EDICIÓ
Transversal
• Educar desde el conflicto •
Los valores en la escuela • Claves
contra el estrés • El centro: una Sol·licita informació
oportunidad para la ciudadanía
• Educar en la sostenibilidad •
Somos comunidad • Desafíos
de la organización escolar • Matricula’t ara!
Cooperar para aprender. •
Informació
info@formaciongrao.com
www.formaciongrao.com
L l i b re s d e G ra ó