80.

562 AVALUACIÓ I INTERVENCIÓ CLÍNICA EN NENS I ADOLESCENTS

PAC1

Cas Gael
Actualment en Gael té 7 anys, és fill únic i els pares inicialment no refereixen cap antecedent
mèdic/psiquiàtric d'importància propi ni familiar. No obstant, expliquen que a la família hi ha
hagut diversos casos de retard en el desenvolupament i una cosina amb TDAH i dislèxia.

La mare d’en Gael va començar a preocupar-se pel desenvolupament del seu fill a partir dels
10 mesos perquè pràcticament no somreia i als 12 mesos es va adonar que al Gael no li
importava separar-se dels pares. A més, a la guarderia van veure que era un nen aïllat, molt
quiet i passiu. Als 24 mesos els pares van buscar ajuda professional i els van comentar que en
Gael tenia un retard en el desenvolupament. Als 5 anys, es va valorar la capacitat intel·lectual
del Gael amb l'Escala McCarthy d'Aptituds i Psicomotricitat per a Nens, presentant uns resultats
que mostraven un desenvolupament equivalent a un nen/a de 3 anys i 7 mesos. Actualment,
són derivats a la consulta privada per a avaluar les dificultats d’en Gael en l'àrea del llenguatge,
psicomotricitat fina i de relacions socials amb altres nens.

El desenvolupament motor d’en Gael va ser dins de la normalitat, mentre que va presentar
retard en l'adquisició del llenguatge, apareixent les primeres paraules al voltant dels 3 anys i 2
mesos i les primeres frases, de tres paraules, als 4 anys i 5 mesos. Per a comunicar-se en Gael
la majoria de les vegades agafava la mà de l'adult per a assenyalar el que volia i articulava
alguna paraula, però poques vegades de manera coordinada amb la mirada. Actualment, la
parla d’en Gael és lenta, monòtona i amb una prosòdia peculiar. La seva conversa es basa en
respondre les preguntes de l'adult, però no sol preguntar recíprocament. Sovint apareixen
expressions inadequades al context per falta d'empatia. És un nen molt afectuós i afable amb la
familia, li encanta agradar i no es sent còmode quan fa alguna cosa que no és del tot correcte.
No obstant això, és difícil saber com se sent ja que és poc expressiu.

Quant al desenvolupament social i de jocs, en Gael ha mostrat dificultats per al contacte ocular
coordinat amb la comunicació. Ha mostrat dificultats per a buscar consol en els seus pares.
Realitza un joc poc elaborat i simple, amb escàs joc imaginatiu. No s'acosta espontàniament als
nens i si ho fa és perquè vol alguna cosa d'ells que li interessa agafar. En cas que s'acostessin
ells, en Gael es mostra indiferent o fins i tot molest ja que s'altera amb els crits i plors d'altres
nens (acostuma a tapar-se les oïdes).

Respecte a la seva conducta, en Gael mostra un interès especial pels trens, coneix tots els
tipus existents i es pot passar hores jugant al mateix. També li encanta fer col·leccions,
col·locar objectes en fila i desmuntar objectes. Existeixen unes certes dificultats quan apareixen
canvis de rutina ja que protesta o té rebequeries. Quan alguna cosa li agrada molt aleteja amb
els braços o quan es posa nerviós, li tranquil·litza balancejar-se. És molt poc autònom: li costa
molt posar-se les sabates, vestir-se, recollir les joguines, fins i tot a vegades demana ajuda per
a anar al bany.

Durant aquest curs escolar ha empitjorat el seu comportament i adaptació al centre escolar,
apareixent conductes agressives cap als altres i cap a ell mateix davant situacions de frustració.

Contesteu a les següents preguntes. Tot i que no hi ha un format predeterminat, podeu

seguir el d'aquesta plantilla. En el cas de les preguntes obertes l'extensió de les
respostes no ha de superar les 500 paraules. Per a respondre les preguntes 1-4 us heu
de basar en la informació del cas. La pregunta 5 és una pregunta relacionada amb el
diagnòstic del cas, però és una pregunta teòrica, per tant, haureu de basar-vos en el
manual i altres recursos fiables per a contestar-la correctament. Afegiu les referències
en format APA tant del manual utilitzat com d’altres recursos que feu servir.

Pregunta 1. Explica i justifica el diagnòstic d'aquest cas utilitzant els criteris del DSM-5.
En el cas del Gael es tracta d'un trastorn del neurodesenvolupament anomenat Trastorn
d'espectre autista (TEA).
Els aspectes a destacar característics i generals més comuns en aquest tipus de trastorn es
basen en la poca comunicació, com és en el cas del Gael que mostra una comunicació molt
escassa i no reciproca, simplement basada en l'interès per necessitat, una altra característica
molt comú a destacar és la manca d’interacció social i les conductes repetitives.
En el cas del Gael també ressaltaria l'absència d'expressió de sentiments i l'apatia que es
mostra a través d'algunes expressions i gestos atípics que les persones que pateixen aquest
trastorn tendeixen a manifestar. Un altre detall a manifestar en aquest cas, és que Gael només
mostra interès de manera molt detallada i molt intensa pels trens i les persones amb TEA es
defineixen també per patrons d'interessos molt restringits i repetitius amb una anormalitat en la
seva intensitat i focus.
I també, des de l'inici de la descripció del cas, es diagnostica des de l'inici de la seva infància
un retard en el desenvolupament i en el llenguatge, ja que comença a parlar de manera molt
escassa i a una edat tardana, aquest tipus de deteriorament són característiques molt comunes
que donen suport al diagnòstic.
Per això, finalment, aquest seguit de característiques que presenta el Gael ha portat al
diagnòstic de Trastorn de l'espectre autista.

Pregunta 2. Assenyala els principals diagnòstics diferencials seguint els criteris del
DSM-5.

Els principals diagnòstics diferencials són:

- Esquizofrènia: Es pot confondre amb el trastorn de l'espectre autista perquè a l'esquizofrènia
també es generar interessos atípics i la deficiència en la interacció social.
Si és cert que l'esquizofrènia sobretot es destaca pels deliris i les al·lucinacions que no es
donen en el cas de l'espectre autista.
- Discapacitat intel·lectual: Se sol generar una dificultat a l'hora de diferenciar-lo de l'autisme,
perquè a banda de les dificultats que es generen en el llenguatge i simbòlicament, també és
comú en aquesta discapacitat les accions repetitives que es donen al TEA.

- TDAH: En el trastorn de dèficit d'atenció/hiperactivitat, el qual es destaca la anormalitat en la

manca d'atenció i l'excés d'hiperactivitat que mostren les persones amb aquest trastorn es pot
confondre amb el TEA ja que aquestes dues característiques també formen part d'aquest tipus
de trastorn.

- Síndrome de Rett: Es mostra una alteració en la interacció social molt similar a la que
caracteritza el trastorn d'espectre autista que pot generar dificultat en la diferenciació de casos.

- Trastorn del llenguatge i de la comunicació social: La manca i dificultat que es mostren en

aquestes dues habilitats des de primerenca edat, també són les principals característiques del
TEA, però en aquest cas no mostren accions d’interès repetitives i restringides.

-Trastorn de moviments estereotipats: En el cas del TEA, les estereotipes motores són part de
les característiques d'aquest, però en el cas del trastorn dels moviments estereotipats s'arriben
a generar autolesions.

i finalment:

- Mutisme selectiu: en aquest cas no hi ha una alteració en el desenvolupament, no hi ha

patrons restringits o repetitius. I en aquest cas a diferència del TEA , segons el context i entorn
es mostren les capacitats normals en la comunicació fins i tot en la interacció social encara que
no hi hagi acció verbal.

Pregunta 3. Explica quins instruments d'avaluació utilitzaries per a realitzar l'avaluació

d’en Gael justificant la vostra selecció.

Pregunta 4. Indica 4 objectius terapèutics en el cas d’en Gael. Justifica perquè s'han triat
aquests objectius i la importància de treballar els aspectes esmentats.

Pregunta 5. Assenyala només UNA resposta correcta.

1. Quin d’aquests aspectes comunicatius es veuen afectats a totes les edats i nivells
cognitius en els casos del trastorn presentat en el cas?

a) El contacte ocular
b) Les expressions facials
c) La gestualitat
d) Totes les anteriors

2. Un dels primers símptomes d’alarma en la detecció del trastorn presentat en el cas és:
 a) La parla estereotipada
b) Evitació de la mirada directa
c) Poc interés imaginatiu
d) Hiper o hiposensibilitat sensorial

3. En relació a les diferències de sexe observades en el trastorn presentat en el cas:

a) Les diferències observades entre homes i dones no estan relacionades amb les
diferències en les funcions hormonals
b) Les nenes solen tenir símptomes més lleus i per això la prevalencia en nenes és més
baixa
c) Les nenes solen estar més compensades i adaptades al seu entorn
d) Actualment, els criteris diagnòstics ja contemplen les diferències entre sexes en la
manifestació dels símptomes

4. Assenyala la resposta correcta en quant a la comorbilitat del trastorn presentat en el cas.

a) Els trastorns d’ansietat són més freqüents en els casos de baix funcionament
b) Els trastorns d’ansietat i depressió comòrbids es manifesten amb problemes de
conducta, increment d’irritabilitat, rabia i/o agressivitat
c) El TDAH no es pot diagnosticar com trastorn comòrbid segons el DSM-5
d) Cap de les anteriors és correcta