AFÀSIA INFANTIL

Màster Neurologopèdia EPL 2016

Tipus
 Adquirida
Pèrdua o alteracio del llenguatge del nen que ja parlava
produida per una disfunció o lesió cerebral

 Congènita (connatal o perinatal)

Lesio cerebral produida durant la gestació o al moment
del part.
Afàsia Infantil Adquirida
 Baixa incidència de casos
 Generalment són afàsies expressives tot i que
també n’hi ha de sensorials o receptives en menys
incidència
 L’evolució del llenguatge és favorable
 Insuficiència en el rendiment escolar amb
problemes de memòria, atenció, aprenentatge i
conducta
La afasia infantil es un trastorno del aspecto emisor del
lenguaje. Para llegar a una mejor clarificación, la afasia
infantil adquirida se sitúa entre el trastorno denominado
disfasia (anteriormente descrito) y un trastorno específico
del lenguaje. En el primero, el déficit es en la estructuración
del lenguaje, en el segundo, la perturbación se produce en el
inicio y en la elaboración del lenguaje. Esta afasia infantil
adquirida es la resultante de la aparición de una lesión
cerebral entre los dos o tres primeros años de vida.
(Serón y Aguilar, 1992, p.341).
 Particularitats de l’Afàsia Adquirida en el nen

 Abans dels 3 anys  Recuperació

 3-4 anys  Afàsia de curta durada
 4-10  Símptomes afàsics similars als de l’adult
 Pubertad  Seqüeles similars a les de l’adult

“afasia epileptica adquirida” HSJD

Característiques
 Es diferencia de la de l’adult pel tipus de desordres
que produeix:
 No produeix tanta alteració
 Hi ha reducció del llenguatge expontani
 Pobresa de vocabulari
 Parla telegràfica
 No hi ha esterotípies ni parafàsies
Causes principals
 Encefalitis
 AVC
 Tumors cerebrals
 TCE
 Anòxies cerebrals agudes
 Hidrocefalia
 Epilèpsia
Sd. Landau-Kleffner
 Convulsions i anomalies EEG de la regió temporo-
parietal esquerra
 Es dona en nens de 3 a 7 anys amb
desenvolupament normal
 Desenvolupament normal de llenguatge seguit per
una disminució progressiva severa
 Comencen a tenir dificultats de comprensió de la
parla i alteració de llenguatge més generalitzada
 Moltes habilitats verbals no es veuen afectades
 MALK 180510

Escola de Patologia del Llenguatge

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Unitat Docent de la Universitat Autònoma de Barcelona
MALK 18510 – Història clínica

 Antecedents familiars

 No antecedents d’importància. El pare, però, recorda que ell

potser de petit va tenir algun electro alterat ja que recorda haver
estat medicat. Reconeix que te una tia que pateix atacs epilèptics,
però diu que son deguts a l’alcoholisme.
 El germà també ha patit 4 crisis convulsives febrils. EEG normal.
MALK 18510 – Història clínica

 Antecedents personals

 Gestació controlada i anodina. No medicació mare.

 DN: maig-04
 Part vaginal instrumentat. Període neonatal sense incidències. Pes:
4.600 gr.
 Tres crisis convulsives de inici facial focal unilateral i generalització
secundaria en context febril i orientades com convulsions febrils
atípiques. 1a- 24 mesos, 2a - 4 anys i 3a - 4 i mig (nov./08)
 Desenvolupament psicomotriu normal, fins els 4 anys.
 Als 4 anys els pares (per indicació de l’escola) noten alteracions
conductuals, més rabietes, negativisme i empobriment del llenguatge.
Els orienten al psicòleg ja que sembla gelosia del germà (conducta
regressiva)
MALK 18510– Història clínica

 Es visiten a neuropediatria de l’Institut Universitari Dexeus

que instaura tractament farmacològic antiepilèptic
(Clobazam 20mg/dia) per EEG alterats (març, abril i maig-
09) no obtenint millores. Es diagnostica com síndrome
Landau-Kleffner.

 Presenta llenguatge comprensiu i expressiu limitat i el retard

s’ha generalitzat a altres àrees. Valoració neuropsicològica
als 60 mesos, que evidencia retard en el desenvolupament
comunicatiu i cognitiu (es xuma el polze, no respon a
estímuls, ...) amb una edat global equivalent a 48 mesos.
 MALK 18510– Història clínica

 Ingressa a HSJD 19 dies, al juny del 2009, per ajust de la

medicació i fa crisi convulsiva de morfologia irregular en regions
temporals d’ambdós hemisferis (predomini esquerra). S’inicia
tractament amb corticoides. S’evidencia milloria clínica als
EEG.i és dóna l’alta amb controls ambulatoris de neuropediatria
(control del pla i de la medicació) i logopèdia.

 D’ençà, no ha patit més crisi epilèptiques.

 Els pares inicien la cerca de professionals especialitzats en la

rehabilitació del llenguatge de la nena. Demana visita al Drac al
desembre-09.
VIDEO 1
VIDEO 17
VIDEO 19
VIDEO 25
 MALK 18510– Anamnesi

Altres informacions

 El pare ha demanat reducció d’horari per estar amb ella. La mare treballa
moltes hores fora de casa i torna tard al vespre
 La nena fa piscina, dansa i dibuix i va a l’escola amb normalitat
 Els pares no semblen estar d’acord en com era la nena abans de la crisi, en
quant al seu caràcter.
 A vegades encara dorm amb la mare ( i el pare amb el nen). No van voler fer
el mètode Estivill i relaten que en la nena persisteixen pors nocturnes.
Tampoc hi ha massa acord en aquest tema.
 Estan contents amb l’escola. Però alhora es queixen del poc que fan per
ajudar a la seva nena.
 La veuen molt millor i també estan d’acord en que poc a poc sembla
millorar.
 Diuen que es riallera, carinyosa i extremadament sensible. Te poca tolerància
a la frustració i és molt rabiüda i marimandona.
SC-G-MALK 150310/2 – Exploració EPL

 Àrea personal i relacional:

 Entra a la sessió la nena sola, no vol que hi sigui el pare.

No observo dificultat de separació. Davant l’adult és
mostra impacient, té un posat seriós , però alhora és
col·laboradora. S’aïlla però es rescatable. Dificultats
atencionals. No acceptació de la frustració. Davant del
que no li agrada, plora i es neguiteja.
 SC-G-MALK 150310/2 – Exploració EPL

 Àrea comunicativa:
 A nivell receptiu: - entén ordres simples adequadament.
- entén ordres complexes amb suport gestual
- no respon a la primera si parles fluix .
- entén tots els conceptes i expressions utilitzades.
- Sembla tenir dubtes entre paraules amb sentit i sense, si son
fonèticament similars. Ex: /taula/ i /cauma/
 A nivell expressiu: - Fonètica: té assolits tots el fonemes, però no utilitza els travats
tot i que els pot produir. La /rr/ també li costa quan està posada en la cadena fònica.
- Utilitza frases de 3 o més paraules.
- Fa molts errors gramaticals.
- Dificultat per a construir el relat

- A vegades costa entendre-la si no saben l context.

MALK 18510– Exploració EPL

 Àrea comunicativa
 Millor nivell en el llenguatge comprensiu que
expressiu.
 Expressió verbal espontània millor que la
voluntària.
 S’observen bloquejos i repeticions (quequeig).
 Lèxic adequat a l’edat però no pot trobar els
conceptes (anòmia). Ho fa correcte si assenyala.
 Observem parafàsies i estereotípies. Ex: /no vull
lletres/ x 9
MALK 18510– Exploració EPL

 Àrea cognitiva
 Nivell de raonament adequat per l’edat. Test Columbia - no verbal, és
normal.
 El problema resideix en l’atenció continuada. No més de 8 min. que
millora amb el suport de l’adult.
 Molt bona discriminació i memòria visual.
 Dificultats en la retenció i atenció del llenguatge oral.
 Obté un nivell mig en resolució i planificació de torres i puzles.

 Valoració global: nivell de comunicació i llenguatge, no adequat a l’edat.

Cal tractament logopèdic.
MALK 18510– Situació Escolar

 Treballa normalment a l’aula amb la tutora que està

amb ella des de P3 i va ser qui es va adonar del canvi
 Te suport de la mestra de NEE amb la que
bàsicament treballen lectoescriptura (per indicació
del pare i la neuròloga)
 S’ha demanat atenció logopèdica al CREDA amb
suport logopedes de l’EPL
VIDEO ESCOLA 1
MALK- Questions

 Tenim informació suficient per iniciar el tractament? Si no és

així, què ens falta per saber i per què?
 Què cal fer / explorar abans d’iniciar el tractament?
 Com abordaríeu el cas?
 Feu un plantejament de primera sessió.
MALK 18510– Reunió Escola

 Assistents
 La mestra de l’aula, la coordinadora de cicle infantil, la mestra
d’educació especial
 Dues logopedes de l’EPL
 Va excusar la seva presència la responsable de l’EAP, tot i que va
donar el seu consentiment per a la reunió. El CREDA encara no
intervenia
 Els punts tractats son:
 Presentacions i resum de l’estat de la qüestió
 Intercanvi d’informacions, establiment del tipus d’intervenció
(quina ajuda podíem oferir a l’escola i a la nena).
 Acordar la modalitat de treball en xarxa.
MALK 18510 - Tractament LOGOPÈDIC
estadi 1

 S’acorda amb la logopeda del CREDA que l’atenció serà

individual i només amb un terapeuta. Per què?
 Dificultat per connectar amb la nena i que agafi confiança.
Les primeres sessions s’han destinat a “guanyar-se” a la
nena i que no es tanqui en banda a l’hora de treballar
 Degut a la mateixa síndrome, té molts canvis d’humor i no
se sap com estarà a la següent sessió cosa que fa difícil la
programació del tractament.
MALK 18510 - Tractament LOGOPÈDIC

 Com treballa la nena?

 Parla:

 Dificultats de producció d’alguns fonemes degut

principalment a les dificultat pràxiques que li implica la
hipotonia facial que dona tant la síndrome con la medicació
que fa que tingui la cara (i tot el cos) molt inflada
 Dificultats per a l’evocació correcta d’algunes paraules:
/Yakó/ per lleó, /ingui/ per pingüí
 Bon vocabulari en contrapartida, parla dels ocells i li diu:
/ocell/, /passerell/, /moixó/, /pajarito/.
MALK 18510 - Tractament LOGOPÈDIC

 Com treballa la nena?

 Llenguatge:

 Narració: És capaç d’estructurar una història els

personatges, el nus, el desenllaç... Història dels ocells
 És capaç d’explicar fets viscuts però amb frases curtes
 Té molta intenció comunicativa i és capaç de discernir si
l’estàs entenent o no i s’esforça perquè l’entenguis
MALK 18510 - Tractament LOGOPÈDIC

 Que s’ha acordat NO fer

 Treball amb l’ordinador a la sessió perquè ho fa a casa
amb el pare
 Treball de lectoescriptura perquè ho fa amb la mestra
de NEE a la que se li han donat alguns suggeriments de
treball
MALK 18510 - Tractament LOGOPÈDIC

 Video tractament escola 1

MALK 18510– 2a Reunió Escola

 Assistents
 La mestra de l’aula
 Dues logopedes de l’EPL
 La responsable de l’EAP.
 La mestra de l’aula de l’any que ve
 Dues logopedes de CREDA: coordinadora i logopeda
 La mestra de NEE

 Els punts tractats son:

 Presentacions i resum de l’evolució de la nena
 Revisió del tipus d’intervenció(si cal)
 Continuació del tractament fins final de curs i cara l’any vinent
MALK 18510 - Tractament LOGOPÈDIC
estadi 2

 Continua amb atenció individual amb la logopeda del CREDA.

Per què?
 Ha connectat perfectament amb ella i treballen bé juntes.

 L’actitud de la nena ha fet un gir de 180º i té ganes

d'aprendre i col·laborar gràcies a la relació establerta amb la
logopeda
 Accepta perfectament que hi hagi una altra persona a la
sessió (logopeda EPL) i treballa amb els dos adults però la
qualitat del treball no és la mateixa.
MALK 18510 - Tractament LOGOPÈDIC
Estadi 2

 Com treballa actualment la nena?

 Parla:
 Continua amb dificultats per la producció d’alguns fonemes
però sobretot en llenguatge espontani; en repetició els
reprodueix tots excepte les travades.
 Dificultats per a l’evocació correcta d’algunes paraules,
sobretot aquelles que tenen les vocals iguals que les confon:
patata per sabata
 Llenguatge:
 Narració: És capaç d’estructurar una història els
personatges, el nus, el desenllaç, sense suport visual.
 És capaç d’explicar fets viscuts ben estructurats.
 Té molta intenció comunicativa
MALK 18510 - Tractament LOGOPÈDIC

 Quins objectius tenim?

 Saber les rutes d’aprenentatge que té la nena

 Millorar la capacitat de reconeixement de mots.

Treball de discriminació auditiva

 Augmentar la capacitat d’evocació que té

 Establir una correcta estructuració de la narració

 Normalitzar la vida de la nena al màxim.

 Assessorar als pares en tot els procés.

 MALK 18510 - Tractament GLOBAL

Escola Logopeda Logopeda EAP Pares

CREDA EPL
-Normalitzar la - Treball de -Suport a la - Supervisió i - Fer de
vida de la parla i logopeda de suport amb tot “papes”.
nena al grup llenguatge per a Creda amb el el referent als Estimular les
classe en la millorar el tractament aprenentatges mancances
mesura del vocabulari, la i adaptacions mitjançant el
possible dicció i -Suport a la escolars joc i no tenir
l’expressió de la mestra NEE una altra “aula”
-Mestra NEE: nena
suport en -Treball amb els
aprenentatges pares
aula i
lectoescriptura
MALK 18510– TREBALL EN XARXA

 Funcions EPL FAMÍLIA

 Supervisió logopeda
CREDA
 Assessorament EAP
ESCOLA
 Assessorament
mestra aula
Mestra CREDA
aula
 Assessorament
mestra NEE EPL
 Atenció a la família.
Aclarir conceptes i
diagnòstics que els hi
arriben. Donar pautes ESCOLA
per casa. Mestra EAP
NEE