TEMA 7: TRASTORNS DE LA COMUNICACIÓ

1. INTRODUCCIÓ
El llenguatge és una capacitat innata però complexa. En el desenvolupament del llenguatge es
produeixen importants variacions individuals.
Els trastorns de la Comunicació són un Grup de trastorns que es caracteritzen per la presència de
dificultats en el desenvolupament del llenguatge expressiu i/o comprensiu. Apareixen en la primera
infància. Produeixen interferència en la vida diària del subjecte, en l'esfera social i escolar.
Les dificultats lingüístiques no es justifiquen per problemes a nivell auditiu, en l'anatomia i mobilitat dels
òrgans bucofonatoris, per una dif. Neurològica o per un def. intel·lectual.

2. COMPONENTS DEL LLENGUATGE

A) COMPONENT FONOLÒGIC
La fonologia regeix les relacions que s'estableixen entre els fonemes per a formar paraules.
Quan hi ha problemes fonològics les dificultats són de tipus cognitiu: dificultat per a
representar-se el fonema, com una abstracció (ex. –s: plural)
La fonètica estudia els sons emesos, físicament considerats. Quan hi ha alteracions fonètiques
sol haver-hi un trastorn auditiu
L'ús correcte del llenguatge per a comprendre i produir enunciats depèn de la capacitat del
xiquet per a usar aquestes regles de combinació morfològica.
 B) COMPONENT MORFOSINTÀCTIC
La sintaxi s'encarrega d'assemblar entre sí el repertori d'unitats lèxiques per a formar una
frase.
- Els xiquets amb problemes en sintaxis mostren un escurçament de la frase, dificultat
en l'ús dels verbs i per tant en l'oració subordinada.
- Omissió de paraules funció (articles, pronom, preposició).
- Errors morfològics de concordança (article- nom, subjecte- verb).
- Errors en temps verbals.
- Dèficit en l'ús de regles sintàctiques.
- Omissió complements obligatoris (per exemple l'objecte directe o indirecte).

C) COMPONENT SEMÀNTIC
El significat té a veure amb les propietats i característiques que defineixen un concepte o una
proposició quan es consideren les paraules i les seues relacions sintàctiques.
- En les alteracions semàntiques les primeres paraules s'adquireixen amb lentitud i
dificultat i es manté el mateix patró.
- Existeix dificultat en l'adquisició i ús de conceptes de caràcter abstracte especialment
dels conceptes temporals i relacions espacials i en el maneig de les relacions de
sinonímia i antinòmia.

D) COMPONENT PRAGMÀTIC
La pragmàtica regula l'ús social del llenguatge. Mitjançant la pragmàtica el llenguatge passa
de ser simplement un sistema de signes a ser un sistema de comunicació real.
- Els trastorns de la pragmàtica es manifesten en la incapacitat de mantenir una
conversa sobre un tòpic, escassa fluïdesa verbal, incoherència, dificultat per a la
seqüenciació de les idees, i pobresa en habilitats socials comunicatives.

3. ALTERACIONS DEL LLENGUATGE

 3.1. MARCADORS PRELINGÜÍSTICS (PL) DELTEL:

• La dificultat d'establiment de la mirada i el contacte visual.

• La dificultat a l'establir l'atenció conjunta amb l'adult.
• Un alt ús de gest en substitució de la paraula per complir les necessitats comunicatives.
• Menys "balboteig" complex, amb menys consonants
• Als 24 mesos presenten un vocabulari expressiu menor de 50 paraules i / o no hi ha
combinacions de paraules.
• Entre els 24 mesos i els 36 mesos presenten un nul o poc joc simbòlic
• Entre els 36 i els 42 mesos presenten omissions i errors de paraules funció i marques
morfològiques

4. TRASTORNS DE LA COMUNICACIÓ
4.1. TRASTORN DEL LLENGUATGE

CRITERIS DIAGNÒSTICS DSM-5

A. Dificultats persistents en l'adquisició i ús del llenguatge en diferents modalitats (parlat,

escrit, llengua de signes, o uns altres) deguda a dèficits en la comprensió o producció
que inclouen:

✓ Vocabulari reduït (utilització i ús de les paraules)

✓ Estructura de les frases limitada (capacitat per a posar paraules i morfemes junts
per a formar frases seguint les regles de la gramàtica i la morfologia)
✓ Incapacitat per al discurs (capacitat per a usar el vocabulari i connectar frases per
a explicar o descriure un tòpic o una sèrie d'esdeveniments o tenir una conversa)

B. Les capacitats de llenguatge estan substancial i qualitativament per davall de les

esperades segons la seua edat, tenint com a resultat limitacions en comunicació
funcional efectiva, participació social, rendiment acadèmic o ocupacional.

C. L'inici dels símptomes apareix primerencament en el desenvolupament

D. Les dificultats no són atribuïbles a discapacitats auditives o un altre tipus de discapacitat

sensorial, disfunció motora o una altra condició neurològica o mèdica, i no s'explica millor
per una discapacitat intel·lectual o retard evolutiu global.

- CRITERI DE DISCREPANCIA

o L'edat lingüística (mitjana de l'edat lingüística receptiva i l'expressiva) ha de ser

almenys 12 mesos més baixa que l'edat cronològica o que l'edat mental no
verbal.
o L'edat lingüística receptiva ha de ser almenys 6 mesos més baixa que l'edat
cronològica o que l'edat mental no verbal.
o L'edat lingüística expressiva ha de ser almenys 12 més baixa que l'edat
cronològica o que l'edat mental no verbal.
4.2. TRASTORN FONOLÒGIC

- DISLÀLIA és el trastorn en l'articulació dels fonemes a causa de l'absència o

alteració d'alguns sons concrets o a la substitució d'aquests per uns altres de manera
improcedent. És una alteració fonètica permanent que va més enllà dels 4 anys . La
Dislàlia és l'anomalia del llenguatge més freqüent en l'edat escolar, sobretot infantil i
primària, i generalment presenta bon pronòstic, però, és convenient intervenir al més
prompte possible ja que la persistència de dificultats articulatòries pot tenir efectes
perjudicials en els xiquets. Els fonemes més difícils de pronunciar solen ser /s/, /r/,
/rr/, /l/, /d/. Es manifesta sobretot en la producció de fonemes que són menys
audibles o els que es troben en posició final de síl·laba travada o en síl·laba final de
paraula.
Segons el fonema afectat, les dislàlies reben denominacions diferents, derivades del
nom grec del fonema que es tracte: (/r/: rotacisme; /s/: sigmatisme ...)

La literatura especialitzada ens permet concloure que:

o El nombre de xics que presenten dificultats articulatòries (dislàlies) és superior al
de les xiques •
o Les majors dificultats articulatòries infantils s'han d'una deficient motricitat lingual
o Difícilment les articulacions dels fonemes vocàlics solen presentar alteracions
o L'articulació del fonema /r/ sol ser, en general, en el qual majors dificultats es
produeixen
 CRITERIS DIAGNOSTICS DSM-5

Dificultat persistent de la producció de la parla que interfereix en la intel·ligibilitat

El trastorn causa limitacions en l'eficiència de la comunicació que interfereix en la

participació social, el rendiment acadèmic o l'actuació ocupacional

L'inici dels símptomes apareix primerencament en el desenvolupament

Les dificultats no són atribuïbles a condicions congènites o adquirides com ara paràlisi
cerebral, llavi leporí, hipoacúsia, dany cerebral o altres condicions neurològiques.

4.3. TRASTORNS DE LA COMUNICACIÓ SOCIAL (PRAGMÀTIC)

Tradicionalment conegut com Trastorn Semàntic-Pragmàtic segon la classificació de Rapin
(1987).
Discurs fluid amb articulació adequada, tendència a interpretar missatges quasi literalment,
tendència a la resposta a un o dos aspectes d'una frase més que al missatge íntegrament,
xarrada incessant, perseveració, utilització de circumloquis
El diagnòstic del trastorn de la comunicació social és estrany en edats inferiors als 4 anys.
Les formes més lleus poden no ser evidents fins a l'adolescència. Alguns xiquets milloren
substancialment amb el temps però en uns altres les alteracions en els comportaments
socials són duradores
 CRITERIS DIAGNÒSTICS DSM-5

Dificultats persistents en l'ús social de la comunicació verbal i no verbal que es manifesta per
tots els següents factors:
- Deficiències en l'ús de la comunicació per a propòsits socials, com saludar i
compartir informació, de manera que siga apropiada al context social.
- Deterioració de la capacitat per a canviar la comunicació de manera que s'adapte
al context o a les necessitats del qual escolta, com parlar de manera diferent en
una aula o en un parc, conversar de manera diferent amb un xiquet o amb un adult,
i evitar l'ús d'un llenguatge massa formal.
- Dificultats per a seguir les normes de conversa i narració, com respectar el torn en
la conversa, expressar-se d'una altra manera quan no s'és ben comprès i saber
quan utilitzar signes verbals i no verbals per a regular la interacció.
- Dificultats per a comprendre el que no es diu explícitament (p. ex., fer inferències) i
significats no literals o ambigus del llenguatge (p. ex., expressions idiomàtiques,
humor, metàfores, múltiples significats que depenen del context per a la
interpretació).

Les deficiències causen limitacions funcionals en la comunicació eficaç, la participació social,

les relacions socials, els assoliments acadèmics o l'acompliment laboral, ja siga individualment
o en combinació.

Els símptomes comencen en les primeres fases del període de desenvolupament (però les
deficiències poden no manifestar-se totalment fins que la necessitat de comunicació social
supera les capacitats limitades).

Els símptomes no es poden atribuir a una altra afecció mèdica o neurològica ni a la baixa
capacitat en els dominis de morfologia i gramàtica, i no s'expliquen millor per un trastorn de
l'espectre de l'autisme, discapacitat intel·lectual (trastorn del desenvolupament intel·lectual),
retard global del desenvolupament o un altre trastorn mental.

4.4. TRASTORN DE LA FLUÏDESA D’INICI EN LA INFÀNCIA

(TARTAMUDEIG)
El trastorn de la fluïdesa (DISFÈMIA o tartamudesa) és la disfluencia de la parla més habitual
i consisteix en una alteració del ritme i la fluïdesa verbal caracteritzant-se per repeticions
indesitjades de síl·labes, paraules o frases.
• En un 80-90% dels afectats es presenta abans dels 6 anys
• Té una major incidència en els homes
• El risc de disfèmia entre els familiars biològics de primer grau és més de tres vegades
major que el risc de la població general.
• Solen començar gradualment amb repetició de les consonants inicials, les primeres
paraules d'una frase o les paraules llargues.
 • desenvolupen mecanismes d'evitació, per exemple de parlar en públic.
• Pronòstic: Entre un 65 i un 85% dels xiquets es recupera de l'alteració
• La gravetat del trastorn de la fluïdesa als 8 anys prediu la recuperació o la persistència
del trastorn durant l'adolescència i després.

CRITERIS DIAGNÒSTICS DSM-5

Alteració de la fluïdesa i l'organització temporal normals de la parla que són inadequades per a
l'edat de l'individu i les habilitats de llenguatge, persisteixen amb el temps i es caracteritzen per
l'aparició freqüent i notable d'un (o més) dels següents factors:
I. Repetició de sons i síl·labes.
II. Prolongació de so de consonants i de vocals.
III. Paraules fragmentades (p. ex. Pauses enmig d'una paraula).
IV. Bloqueig audible o silenciós (pauses en la parla, plenes o buides).
V. Circumloquis (substitució de paraules per a evitar paraules problemàtiques).
VI. Paraules produïdes amb un excés de tensió física.
VII. Repetició de paraules completes monosil·làbiques

L'alteració causa ansietat en parlar o limitacions en la comunicació eficaç, la participació social,

el rendiment acadèmic o laboral de manera individual o en qualsevol combinació.

L'inici dels símptomes es produeix en les primeres fases del desenvolupament

L'alteració no es pot atribuir a un dèficit motor o sensitiu de la parla, disfluencia associa a un

mal neurològic (p. ex. Ictus, tumor, traumatisme) o a una altra afecció mèdica i no s'explica
millor per un altre trastorn mental.
5. ETILOGIA

6. AVALUACIÓ
- ENFOC MULTIMETODOLÒGIC

1) Entrevista/ anamnesi
2) Questionnaris pares i professors
3) Proves estandaritzades
➢ avaluació de processos: observ. de la conducta comunicativa o registres de
parla espontània

- AREES A AVALUAR

A) Nivell intelectual: K-BIT, ESCALES WESCHLER, LEITER de 2 a 21a

B) Recepció
✓ Reconeixement Fonològic: integració auditiva del ITPA (3-10 a)
✓ Morfosintaxis: TSA (3-17 a), CEG
✓ Identificació Lèxica: Peabody (2:6-16 a)
✓ Semàntica: Associació visual del ITPA (3-10a)
✓ Comprensió de conceptes: Boehm

C) Expressió
✓ Pragmàtica: BLOC, CCC-2
✓ Semàntica: Vocabulari i Semblances del WISC-IV
✓ Selecció Lèxica: Fluïdesa verbal del ITPA
✓ Programació Sintàctica: BLOC
✓ Programació Fonològica: Registre Fonològic Induït
6.1. INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ GLOBAL

1) ITPA → TEST ILLINOIS APTITUDS PSICOLINGÜÍSTICAS

- Finalitat: detectar possibles deficiències en la percepció, interpretació o transmissió

del llenguatge. També assenyala les habilitats o condicions positives que puguen
servir de suport a un programa de recuperació.
- Edat d'aplicació: xiquets de 3 a 10 anys.
- Formes d'aplicació: individual
- Duració de la prova: 1 hora
Processos psicolingüístics: En l’ adquisició i ús del llenguatge, es consideren tres
procesos fonamentals:
a) PROCÉS RECEPTIU: valora l'aptitud necesaria per reconèixer iel que es veu o se
sent
b) PROCÉS EXPRESSIU: les habilitats necessaries per expressar idees o respondre
—verbalment o per gestos
c) PROCÉS ASSOCIATIU (d'organització): manipulació interna de percepcions,
símbols lingüístics. És un procés central inter-mitjà, deduït del procés receptiu i que
precedeal procés expressiu
Nivells d'organització: El model clínic del ITPA postula dos nivells d'organització dels
hàbits de comunicació de l'individu:
a) nivell de representació: requereix el process més complex de mediació i utilització
de símbols, que porta amb si el significat d'un objecte. Més voluntari
b) nivell automàtic: els hàbits de funcionament del individu són menys voluntaris però
més organitzats i integrats.
2) CCC-2: CHILDREN’S COMMUNICATION CHECKLIST
Utilitzat amb nens de 4: 0 a 16:11 que parlen amb oracions , la seva llengua principal és
l'anglès, tot i que ha estat emprat també espanyol. Ha de ser emplenat per un adult que tingui
un contacte regular amb el nen.

• Està format per 70 ítems dividits en 10 escales.

• Cada escala té 7 ítems (5 se centren en dificultats, 2 centren en fortaleses).
• Les escales A, B, C, & D avaluen articulació i fonologia, estructura de l'llenguatge,
vocabulari i discurs.
• Les escales E, F, G & H valoren aspectes pragmàtics de la comunicació.
• Les escales I & J avaluen conductes comunament alterades en nens amb TEA.
• Les escales A, B, C, & D avaluen articulació i fonologia, estructura de l'llenguatge,
vocabulari i discurs.
• Les escales E, F, G & H valoren aspectes pragmàtics de la comunicació.
• Les escales I & J avaluen conductes comunament alterades en nens amb TEA.
6.2. INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ D’ASPECTES ESPECÍFICS

I. ITPA (TEST ILLINOIS APTITUDES PSICOLINGÜÍSTICAS)

- Finalidad: detectar posibles deficiencias en la percepción, interpretación o

transmisión del lenguaje. También señala las habilidades o condiciones positivas que
puedan servir de apoyo a un programa de recuperación.
- Edad de aplicación: niños de 3 a 10 años.
- Formas de aplicación: individual
- Duración de la prueba: 1 hora

II. PEABODY

- Dues finalitats
➢ Avaluar el nivell de vocabulari receptiu i
➢ Fer una detecció ràpida de dificultats o cribratge de l'aptitud verba

- Des dels 2 anys i mig als 90 anys, conté 192 làmines amb quatre dibuixos cadascuna
en les quals el subjecte ha d'indicar quina il·lustració representa millor el significat
d'una paraula donada per l'examinador.

- Existeixen diferents criteris de començament i terminació en funció de l'edat i el

nombre d'errors comesos, la qual cosa fa que generalment no supere els 15 minuts
de sessió.
 III. BOEHM-3

- Autor: Ann E. **Boehm

- Aplicació: Individual o col·lectiva
- Temps: Entre 30 i 45 minuts
- Edat: Últim curs d'educació infantil, primer i segon curs de primaria
- El test **BOEHM*-3 està dissenyat per a identificar ràpidament a aquells xiquets amb
dèficits en la comprensió dels conceptes bàsics de temps, d'espai i de número. El
coneixement dels conceptes bàsics avaluats en el test **Boehm*-3 és fonamental per
a seguir les instruccions del professor; realitzar activitats de lectoescriptura i
matemàtiques; entendre l'ordre dels esdeveniments; comunicar-se eficaçment; i
participar en activitats que impliquen classificar, ordenar, comparar, i identificar
múltiples característiques.

7. INTERVENCIÓ EN TRASTORNS DEL LLENGUATGE

Enfocament Funcional Enfocament Formal

-Disseny de situacions realment -Preselecció de continguts explícits

comunicatives que fan “necessària” la
comprensió o l'ús d'un determinat objectiu. -Situació conscient d'Ensenyament
/Aprenentatge
-Resposta operativa
-Progressió per etapes :
-La progressió es fa per criteris de ✓ Discriminació
complexitat per a situar-se en la zona de ✓ Comprensió
desenvolupament pròxim ✓ Repetició
✓ Expressió Induïda
✓ Generalització

7.1. DIRECTRIUS DE LA INTERVENCIÓ EN COMPONENT FONOLÒGIC

• L'objectiu central de la intervenció és l'establiment d'un contrast més que la producció

correcta d'un fonema
• L'èmfasi es posa en l'ús dels sons de la parla amb finalitats comunicatius més que la
producció correcta
 • La intervenció es recolza en el principi de Generalització des de fonemes tractats a
fonemes no tractats però afectats pels mateixos processos.
7.2. DIRECTRIUS DE LA INTERVENCIÓ EN COMPONENT MORFOSINTÀCTIC

• L'objectiu és la construcció de frases correctes atenent a: concordança gènere-número,

estructura de l'oració, elements de l'oració, sentit de l'oració
• Les activitats dependran del fet que sàpia llegir o no. Si no sap es partirà de dibuixos
que representen objectes, accions, etc. Si domina la lectura, els exercicis partiran de la
paraula escrita
• La intervenció s'ha de conduir mitjançant la conversa
• S'ha d'utilitzar la bastimentada i preguntes d'alternativa forçada (ex. Vols veure la tele o
vols eixir al carrer?)
• També la parla paral·lela, l'expansió i l'elaboració per a demostrar com es pot expressar
un missatge de manera més complexa

7.3. DIRECTRIUS DE LA INTERVENCIO EN EL COMPONENT SEMÀNTIC

• L'objectiu és dotar al xiquet de recursos lingüístic**-conceptuals necessaris que

servisquen com a suport per a donar contingut significatiu al llenguatge a nivell
comprensiu i expressiu
• Activitats d'identificació i diferenciació:
- En què ens assemblem
- Trobem semblances i diferències...
• Activitats per a jutjar la consistència del significat:
- Troba la “mentida”
- Endevina què està mal i dis-ho bé
• Activitats de classificació i categorització semàntica:
- Famílies de paraules
• Activitats d'identificació de paraules:
- Joc veig**-veig
- Endevina quina vull
• Activitats de comunicació descriptiva:
- De què estic parlant
7.4. DIRECTRIUS DE LA INTERVENCIÓ EN EL COMPONENT PRAGMÀTIC

• L'objectiu és augmentar el repertori de funcions comunicatives

• Cal partir de situacions reals, contextualitzades
• Per a dissenyar l'activitat cal tenir en compte tant els llocs on es produeix com les
característiques dels participants (necessitats, grau d'intimitat entre oïdora i parlant,
grau d'autoritat, etc.)
• Seleccionar el procediment adequat amb passos molt clars donant demostracions
prèvies
• Donar bons models i reforçar les aproximacions successives i els esforços
• És recomanable el treball en grup amb moltes repeticions que afavorisquen
l'automatització .