TEMA 3: EL PROCÉS DE L’AVALUACIÓ PSICOLÒGICA

1. INTRODUCCIÓ AL PROCÉS EN AVALUACIÓ PSICOLÒGICA

Cada pacient (o situació de avaluació) té les seues particularitats. Fins i tot quan el motiu de consulta és
semblant, el procés d'avaluació psicològica en cada pacient/situació difereix:

- Diferents hipòtesis causals.

- Diverses tècniques a través de les quals obtenir la informació (o les pròpies fonts d’informació).

- Diferències en l'objectiu de l'avaluació.

- Si el procés implica o no intervenció psicològica posterior (i la seua consegüent avaluació de l’eficàcia

terapèutica).

PROCÉS D’AVALUACIÓ: Procés o successió de passos destinats a recaptar i valorar la informació necessària per
poder arribar a prendre decisions relacionades amb el subjecte o grup que es pretén avaluar. Te les seguents
caracterítiques :

❑ Procediment reglat, amb fases establertes.

❑ Que segueix els passos del mètode científic (per exemple, formulació d’hipòtesis diagnostiques,
contrastació de les hipòtesis, etc.).

❑ Que pot ser replicat (és a dir, dos avaluadors diferents seguint el mateix procés d’avaluació, deurien
d’arribar a les mateixes conclusions).

❑ Que delimita les acciones que deu portar a terme un professional de l’avaluació així com el ordre de les
mateixes

Passos del procés de presa de decisions i solució de problemes (Zurilla y Goldfried):

1. Identificació del problema.

2. Definició i formulació del problema en termes operatius (Qui està implicat?, què està succeint?, on?,
quan?, per què?).

3. Alternatives per solucionar el problema: pluja d'idees.

4. Avaluar les diferents alternatives (aspectes positius i negatius de cada alternativa).

5. Decisió de les alternatives més apropiades per solucionar el problema i planificació de la seva posada en
acció

El proces d’avaluació es idiotetic per que esta centrat en el subjecte a avaluar.

Durant molt de temps el proces d’avaluació era considerada únicament com a aplicació de tests diagnòstics.
Avui en dia es diferent i ambdos situacions no es prenen com a equivalents ja que l’avaluador utilitza altres
tècniques a banda dels tests.

Aquest proces presenta tres moments bàsics:

1. Inici del proces: un client, realitza una demanda a un profesional de la psicología referida a un subjecte
concret o grups de subjectes

1
 2. Resolució del procés: planificación de la solució a la qüestió plantetjada, que comporta necessàriament
prendre decisions mitjançant una sèria de fases que són les mateixes que les que s’utilitzen en qualsevol
parcel.la del coneixement científic (es a dir, la formulació i contrastació d’hipótesis)

3. Finalització del procés: quan la qüestió objecte de l’avaluació queda solucionada i el client rep i entén les
conclusions de la nostra avaluació.

2. EL PROCÉS D’AVALUACIÓ EN FUNCIÓ DELS OBJECTIUS

Els motius de consulta son molt variats. Hi ha demandes de diagnòstic, d’orientació, de selecció, d’intervenció
etc. Hem de tenir en compte que la orientació no es intervención. El segon necessitaria tractament, mentre que
el primer no.

En el diagnòstic, el objectiu d l’avaluació és l’assignació d'un subjecte a una categoria diagnòstica d'un sistema de
classificació psiquiàtric (DSM o CIE)

En l’orientació (tambè conegut com consell psicològic), l'avaluació es realitza a fi d’oferir ajuda per prendre
decisions o establir plans per al futur

L’avaluació es considera focalitzada en la selecció quan els informes recollits sobre el subjecte o subjectes van
dirigits a escollir les persones més aptes en l'acompliment d'una activitat prèviament especificada.Qualsevol
intervenció psicològica requereix l'avaluació del subjecte (individu, parella, grup, organització) amb qui es desitja
intervenir per produir canvis positius en el seu funcionament

El diagnóstic, la orientació i la selecció corresponen al metode correlacional. Aquest métode Permet estudiar
fenòmens que no són susceptibles de manipulació. Ens permet fer la correlació, dóna informació sobre el grau
de relació entre variables (magnitud i direcció). I finalmente es util en aquelles situacions en què cal predir la
conducta d'un subjecte en comparació d'altres, generalment pel que fa a un grup normatiu o un criteri validat

I la intervención correspon al método experimental. Aquest consisteix a manipular de forma planificada i

sistemàtica un fenomen per observar els efectes produïts (permet establir relacions de causa-efecte). Les
variables que manipula l'investigador reben el nom de variables independents (VI) i les que observa són les
dependents (VD) (MANIPULE VI PER A TINDRE EFECTE EN LES VD). El control és una característica essencial en
l'experimentació: és la garantia que els efectes observats en la variable dependent són deguts a la manipulació
de la variable independent. L'avaluador ha de controlar: (a) la variable independent: fent-la variar de forma
coneguda i (b) les variables contaminadores: aquelles que poden modificar l'efecte de la variable independent
sobre la dependent. I finalemnt en el context de l’avaluació i la intervenció psicològica, la variable dependent
(VD) és el problema que el pacient presenta mentres que la aplicació de un determinat tractament psicològics o
un altre es considera la variable independent (VI).

MÉTODE CORRELACIONAL MÉTODE EXPERIMENTAL

Aplicació en contextos que permeten la manipulació de

Aplicació senzilla en contextos ecològics variables independents (context de laboratori, terapia
psicológica, etc.).

Objectiu: comparar la conducta d’un individu amb la Objectiu: analitzar l’efecte sobre la conducta de la
d’un grup normatiu a fi de classificar el seu “manipulació” (acció) de l'investigador.
comportament (normal/anormal), seleccionar, orientar,
etc.
2
Control estadístic mitjançant la comparació amb grups Total control i manipulació de les variables: manipulació
normatius de la variable independent (p.e., el tractament
psicològic)

Relacions d'associació entre les variables Total control i manipulació de les variables: mesura de
la variable depenent (p.e., el tractament psicològic)

Total control i manipulació de les variables: control de

la resta de variables a través de l'assignació a l'atzar
(aleatorització).

Relacions de causalitat entre les variables

De totes les propostes de fases en el procés d’avaluació psicològica, la que ha tingut major impacte ha sigut la de
Fernàndez-Ballesteros (2011):

Fase 1. Primera recollida d’informació ENSEÑAR ENTREVISTA DE ADMISIÓN/ BIOGRÁFICA

1.1 Especificar la demanda i fixar objectius bàsics sobre el cas´

1.2 Especificar les condicions històriques i actuals més rellevants en relació al motiu de consulta

Fase 2. Formulació d’hipòtesis

2.1 Formulació d’hipòtesis

2.2 Deducció d’enunciats verificables

Fase 3. Contrastació d’hipòtesis Entrevistes qüestionaris específics

Fase 4. Comunicació dels resultats Devolució de cas

4.1 Integració dels resultats de l’avaluació

4.2 Comunicació dels resultats de l’avaluació

Fins aquest punt trobem un enfocament descriptiu-predictiu. Els objectius d’aquest son: diagnòstic, orientació o
selecció (Mètode correlacional)

Fase 5. Planificació del pla de tractament i de la seua valoració

5.1 Elaboració d’una teoria sobre el cas (relacions funcionals entre variables, VI i VD, etc.) Formulación de caso

5.2 Selecció de les tècniques de intervenció i de les variables potencialment contaminadores.

5.3 Selecció del disseny de valoració (avaluació pre-post intervenció / N=1 )

Fase 6. Aplicació del pla de tractament

Fase 7. Avaluació de l’eficàcia del tractament aplicat

7.1. Recollida de dades i valoració dels resultats de la intervenció

3
7.2 Comunicació de resultats: el informe d’avaluació final

7.3. Seguiment de l’avaluació

Fins aqui trobem un enfocament interventiu-valoratiu, amb els objectius: intervenció clínica i canvi
comportamental. (Mètode experimental)

3. PRINCIPALS FASES EN EL PROCÉS D’AVALUACIÓ

FASE 1: PRIMERA RECOLLIDA D’INFORMACIÓ
Quan al psicòleg se li planteja una demanda d'avaluació, la seua primera missió és recol·lectar informació bàsica
del cas:

- Especificar la demanda (motiu de consulta) i fixar objectius bàsics sobre el cas

- Especificar les condicions històriques i actuals més rellevants al motiu de consulta

-Especificar la demanda (motiu de consulta) i fixar objectius bàsics sobre el cas:

La demanda d’avaluació pot ser realitzada pel propi subjecte o bé per una tercera persona (familiar, amic,
parella, autoritats judicials, etc.). Hem de tindre en compte que en molts casos, el pacient acudeix amb una
demanda concreta; en altres, no té una idea clara o no sap cóm expressar aquesta demanda, de manera que el
psicòleg ha d'ajudar-li a aclarir què és el que vol aconseguir amb l'avaluació/intervenció psicològica. El motiu de
consulta s'ha d'aclarir durant la primera sessió d’avaluació (primer contacte amb el pacient). Una vegada
finalitzada, l'avaluador ha de tenir clar:

El motiu de consulta del pacient (per què sol·licita l'avaluació?).

- Quines són les seues queixes (aspectes negatius que la persona pretén eliminar).

- Quines són les seus demandes (aquelles conductes o habilitats que la persona pretén adquirir).

- Establir els objectius de l’avaluació (què es desitja aconseguir? quines són les metes del pacient? Els
objectius són d’avaluació, consell psicològic o impliquen tractament?).

- Establir quines són les àrees de funcionament que, inicialment, constituiran l'objecte d'anàlisi o d’estudi
(què avaluarem en profunditat?)

- Questions ètiques

Si després de valorar la demanda, l'avaluador la considera lícita i es sent preparat ** per realitzar l'avaluació o la
intervenció, aleshores informarà al pacient dels següents aspectes:

- Que li va a ser administrada una sèrie de tècniques, test i altres instruments d'avaluació psicològics pels
quals sol·licita la seva conformitat.

- Que durant tot aquest procés es va a requerir la seua completa col·laboració.

- Que tota la informació que s'obtinga es va a mantenir en la més estricta confidencialitat

Especificar les condicions històriques i actuals més rellevants en relació al motiu de consulta

La informació a recollir durant aquesta fase dependrà de la informació recollida durant la primera sessió (motiu
de consulta).
4
L'objectiu de la recollida d'informació durant aquesta fase és disposar d'informació suficient sobre el context
present i passat del pacient: Hàbitat (on viu, circumstàncies personals, etc.), condicions familiars, socials i
econòmiques, situació vital actual, ocupació, oci i temps lliure, estil de vida, estat físic i de salut i els valors
(morals, filosòfics, religiosos...).

- Tècniques d’avaluació:

1) Aquest tipus d'informació es sol obtenir mitjançant entrevista lliure, encara qeu de
veegades també pot ser útil permetre al pacient descriure la seua biografia

2) Interesant contrastar la informació obtinguda amb altres fonts (familiars, arxiu clínic, fitxa
policial...).

3) La informació en aquesta fase ha de ser descriptiva ( = qualitativa)

- Aspesctes importants:

A. ↑ informació ≠ millor avaluació (importa més la qualitat que la quantitat)

B. Consideració ètica: Recollir únicament informació útil per a l’avaluació

C. Fase fonamental per a l’establiment del Rapport.

FASE 2: FORMULACIÓ D’HIPÒTESIS

❑ Després de rebre la demanda d’avaluació, la tasca de l'avaluador es focalitza en:

❑ La formulació d'hipòtesi parteix de la informació recollida durant les primeres fases del procés d'avaluació.

❑ Aquesta informació ens ha de permetre establir una hipòtesi general (p.e., què li passa al meu pacient?) i
plantejar hipòtesis més específiques i contrastables.

❑ Les hipòtesis específiques poden ser de 4 tipus:

5

Hipòtesi de quantificació:
Comprovar en quina mesura es produeix
un determinat constructe o característica
psicològica (descripció)»
Hipòtesi de semblança:
«Analitzar si el meu pacient presenta
característiques similars a altres
subjectes i puc situar-lo a una categoria
diagnòstica (classificació)»

Hipòtesis d’associació funcional (o

Hipòtesi d’associació predictiva:
d’associació causal).:
«Realització de prediccions basades en
Hipòtesis que tracten d'explicar la causa
associacions entre variables
d'un determinat comportament a partir
empíricament contrastades (predicció)»
del coneixement de cas que s’avalua»

- Deduccio d’enunciats verificlables

o Una vegada especificades les hipòtesis i identificades les variables a avaluar, s'han de seleccionar les
tècniques, instruments i qüestionaris per contrastar-les o verificar-les:

o Criteris per la selecció dels procediments d’avaluació:

- Utilitat segons els objectius.
- Qualitat psicomètrica.
- Economia.
- La persona concreta.
- El coneixement de la prova.

o Condició desitjable: que cada variable siga avaluada per més d'un instrument (minimització dels errors
de mesura). (EX. TOC: ENTREVSTA, QÜESTIONARIS)

FASE 3: CONTRASTACIÓ D’HIPÒTESIS

❑ Una vegada proposades les hipòtesis i els instruments d'avaluació per al seu contrast, el següents passos
consisteixen en la preparació i planificacio de l’avaluació, en l’administració dels instruments i en l’analísis
dels resultats

-Preparació i planificacio de l’avaluació i l’administració dels instruments

o Abans de començar l’aplicació dels instruments, es requereix un treball previ de recerca i de preparació
del material d’avaluació (conèixer la forma d'aplicar-les, les instruccions d'administració, la correcció i
interpretació, etc.).

o Una vegada l’avaluador disposa d’informació de tots els instruments implicats en l’avaluació, s’ha de
preparar el procediment d'administració de les tècniques seleccionades (les condicions d'aplicació,
l'ordre d'aplicació, el temps o sessions requerides per a que el pacient no es canse, etc.).

o Important: durant l’avaluació, independentment de l’estratègia que s’utilitze, es important l'observació

del comportament del subjecte (si està ansiós, preocupat, cansat, les condicions d'aplicació...) → Cal

6
 recollir tots aquests aspectes no puntuables de l'actuació del subjecte (principalment el llenguatge no
verbal).

-Analísis dels resultats

o L'anàlisi del conjunt de resultats procedents dels diferents instruments aplicats, tant qualitativament
com quantitativament, permet comprovar si les hipòtesis han estat contrastades o no:

- En cas de no verificar les hipòtesis inicials → tornar a la fase 2 (formulació de noves hipòtesis i
deducció d’enunciats verificables) (Ex. Pacient TOC imatges intrusives agressives)

- En cas de verificació → cal analitzar les repercussions sobre els objectius de l'avaluació. → (Ex.
Planificació del tractament)

FASE 4: COMUNICACIÓ DELS RESULTATS

❑ Una vegada contrastades les hipòtesis i recaptades les dades per a la valoració del cas, llavors comença el
procés de integració dels resultats de l’avaluació i la comunicacio dels resultats

- Procés de integració dels resultats de l’avaluació

o El conjunt de resultats permet respondre als objectius de l'avaluació:

- Diagnòstic: descripció i/o classificació del subjecte.

- Orientació o selecció: prediccions sobre el comportament a certs nivells de probabilitat.

- Proposar una intervenció determinada: en funció d'hipòtesis explicatives.

o En aquesta fase, s’ha de tenir en compte qualsevol incongruència potencial de les dades (si es necessari,
tornar a la fase 2 –formulació d'hipòtesis–).

o Formular les recomanacions pertinents basades en els resultats de la nostra valoració.

o IMPORTANT: en aquest punt es quan el judici clínic acapara major importància (procediment pel qual
s'arriba, a partir de les dades, a una formulació sintètica que permet deduir conclusions dirigides a la
planificació de mesures d'acció).

-Comunicació dels resultats de l’avaluació

o La comunicació dels resultats es pot fer de forma escrita, oral o mitjançant una combinació de les
estratègies anteriors:

- Informe escrit de resultats: document científic que permet transmetre una informació
comprensible, rigorosa i estructurada sobre els resultats i el procediment seguit en l'avaluació,
així com les seues implicacions i una proposta de intervenció o consells per al seu maneig.

- Informe oral de resultats: Explicació verbal de tots els aspectes descrits en l'informe escrit
d'avaluació --> Avantatge: la transmissió i comprensió de la informació sol ser millor quan es
realitza verbalment, ja que permet al pacient expressar i resoldre els dubtes originats.

o Principis a l’hora de la transmissió oral dels resultats de l’avaluació:

- Planificació de com i que es va a dir al pacient.

- Planificació d’un missatge adaptat a l’edat, nivell sociocultural i necessitats de cada pacient.

7
 - Missatge veraç i realista.

- Missatge sintètic (evitar donar massa informació innecessària al pacient).

- Missatge útil (posar l'accent en aspectes útils per al tractament)

- Usar un llenguatge pedagògic però proper.

- Normalitzar i evitar enviar un missatge catastrofista

FASE 5: PLANIFICACIÓ I VALORACIÓ PLA TRACTAMENT

❑ Una vegada comunicats el resultats de l’avaluació, comença la fase interventiva-valorativa, que inclou:
l’elaboració d’una teoira sobre el cas (relacions funcionals entre variables, VI, VD etc), la selecció de les
tècniques de intervenció i de les variables potencialment contaminadores i la selecció del disseny de
valoració (avaluació pre-post intervenció)

- Elaboració d’una teoira sobre el cas (relacions funcionals entre variables, VI, VD etc)
o Base per a qualsevol intervenció: saber per què es dona el problema *** → Això implica establir un
conjunt d'hipòtesis explicatives o funcionals sobre el problema.

o En aquest procés és important identificar i establir les variables dependents (VD) i les variables
independents (VI):

- VD: comportaments problemàtics que seran objecte d'intervenció.

- VI: variables que mantenen, controlen o expliquen el problema (en manipular-les mitjançant la
intervenció, s'espera obtenir canvis en les variables dependents).

o Una vegada identificades les VD i VI, s’han de seleccionar els instruments més efectius per a la seua
avaluació.

o Tasca essencial → aquest instruments ens serviran per avaluar l’eficàcia de la nostra intervenció.

o No tots els instruments utilitzats durant la primera fase de l’avaluació ens permeten avaluar l’eficàcia
d’una intervenció psicològica (sensibilitat temporal): MESURES DURANT LA INTERVENCIÓ. REGISTRES.

- Mesures de tret VS. estat.

- Establiment del marc temporal de cada mesura.

o Establiment de criteris de canvi i objectius de la intervenció (què s’espera aconseguir amb la

intervenció):

- D'acord amb les necessitats i demandes del pacient.

- Realistes. OPERACIONALITZAR

- Establerts jeràrquicament (quan podran ser aconseguits i en quin ordre).

- Selecció de les tècniques de intervenció i de les variables potencialment contaminadores

o L’elecció d’un tractament s’ha de basar en l’evidencia disponible en quant al seu impacte en contextos
clínics a tres nivells:

8
 - Eficàcia → Un tractament és eficaç quan ha aconseguit un canvi positiu en el pacient com a
conseqüència de la seua aplicació.

- Efectivitat → Un tractament és efectiu el seu efecte és superior a la no intervenció (llista

d’espera), a l’efecte d’una intervenció inespecífica (placebo) o a altres tractaments proposats per
al mateix problema.

- Eficiència → Un tractament és eficient quan els seus beneficis (socials, individuals, etc.) superen
els seus costos (temporals, econòmics, etc.).

o Important controlar variables contaminadores que poden interferir sobre l’eficàcia d’una intervenció:

- Condicions bàsiques prèvies que pot requerir el tractament psicològic (p. ex. capacitat
imaginativa, de relaxació, etc.)

- Característiques del subjecte (personalitat, expectatives, nivell motivacional, etc.).

-Selecció del disseny de valoració (avaluació pre-post intervenció / N=1 )

o A fi de valorar l’eficàcia de la intervenció, s’han de tindre en compte els següents aspectes relacionades
amb el disseny del procés de valoració de l’intervenció:

- Qui serà avaluat.

- Amb quines mesures.

- En quins moments (del procés avaluació-tractament-valoració).

FASE 7: AVALUACIÓ DE L’EFICÀCIA

❑ Una vegada aplicat el tractament, la tasca de l'avaluador es focalitza en la recollida de dades i valoració dels
resultats de la intervenció, en la comunicació de resultats (informe d’avaluació final) i el seguiment de
l’avaluació.
9
- Recollida de dades i valoració dels resultats de la intervenció
o A fi d’avaluar la eficàcia i efectivitat de la intervenció, una vegada finalitzada s’ha de recollir informació
de:

- Comportaments problemàtics objecte d'intervenció (variables dependents).

- Variables independents.

- Presència d'altres canvis imputables al tractament (positius o negatius).

o Aquesta informació serveix per a comprovar si s'han produït diferències estadísticament significatives
entre les mesures pre i post a dos nivells:

- Criteri experimental (o estadístic) → significació empírica del canvi observat.

- Criteri clínic → la importància subjectiva i/ o social que per al subjecte representen els canvis
produïts com a efecte del tractament.

- Seguiment de l’avaluació
o Objectiu→ analitzar si els efectes del tractament es mantenen en el temps.

o Tasca→ nova avaluació que ha de ser realitzada transcorregut algun temps des de l'aplicació del
tractament, o amb intervals regulars (p. ex., 3, 6 i 12 mesos).

4. LES TÈCNIQUES DURANT EL PROCÉS D’AVALUACIÓ

Criteris de selecció de les tècniques d'avaluació durant el procés:

- En els primers moments d'especificació del problema (fase 1): tècniques d'ampli espectre i baix cost (ex.
entrevista).

- Per contrastar les hipòtesis formulades sobre el cas (fase 3): aplicació de tècniques més costoses i
específiques, però més fiables i vàlides (ex: autoregistre).

- Quan el procés requereix l'aplicació d'un tractament: mesures de més exactitud, més cost i més
especificitat (ex. registre psicofisiològic).´

10
 5. INDICACIONS
Diversos aspectes més enllà de qüestions controlables influeixen en el procés de avaluació i de tractament.

AVALUADOR

PACIENT

CONTEXT DE
L'AVALUACIÓ

❑ Característiques psicològiques i físiques:

- Sexe.

- Edat.

- Ètnia.

- Aspecte extern.

- Valors.

❑ El grau d'especialització i nivell d'entrenament (experiència, coneixements i habilitats).

❑ Biaixos freqüents:

- Biaix confirmatiu: atendre només la informació d'acord amb la hipòtesi formulada.

- Biaix de primacia: ancoratge en la primera impressió.

- Efecte Rosenthal.

❑ Característiques demogràfiques:

- Sexe.

- Edat.

- Ètnia.

- Valors.

❑ Nivell cultural.

❑ Motivació per a l'exploració.

❑ Altres experiències prèvies positives o negatives.

❑ La desitjabilitat social.

❑ Característiques psicològiques.

❑ Tendències de resposta.
11
❑ El medi físic on es realitza l’avaluació (espai, temperatura, llum, intimitat...).

❑ El tipus de tècniques aplicades.

❑ El context institucional on es realitza l'avaluació.

12