EPIDEMIOLOGIA

BASES CONCEPTUALS DE L’EPIDEMIOLOGIA

1.1. CONCEPTES I DEFINICIONS
Concepte i etimologia

Etimologia: EPI/DEMOS/LOGOS

- Tractat sobre el poble o la gent

Mètode de raonament lògic aplicable a la pràctica diària dels professionals i a la investigació en

ciències de la salut.

En els orígens estudiava epidèmies → ciència que estudia els fenòmens de masses

Definicions

Estudi de la distribució de la malaltia en l’home i dels factors que determinen la seva

freqüència. (Mac Mahon, 1970)

Estudi de la distribució i dels determinants dels estats o situacions relacionats amb la salut de
determinades poblacions. És l’aplicació d’aquest estudi al control dels problemes sanitaris.
(Last, 1987)

És un raonaments i un mètode de treball científic objectiu, proposat en medicina i en altres

ciències de la salut, aplicat a la descripció dels fenòmens de salut, a l’explicació de la seva
etiologia i a la investigació dels mètodes d’intervenció més eficaços. (Jenicek, 1999)

1.2. EVOLUCIÓ HISTÒRICA

Antiguitat

Orígens en l’antiguitat, on es parlava de la influència dels factors ambientals

L’estudi de les malalties com a fenòmens de les poblacions és una pràctica gairebé tant antiga
com l’escriptura.

Des d’èpoques antigues: el saber “epidemiològic” ha servit per afrontar el dolor i la mort:

- Prehistòria (caçadors) → accidents

- Món antic-edat mitjana → llibres sagrats (la Bíblia, el Talmud i l’Alcorà)
- Edat mitjana → la pesta
- Edat moderna → colonització (verola, tracoma, tifus...)
- Mercantilització → còlera...

S. XVI: Girolamo Fracastoro

Formula una incipient teoria del contagi

Pare de la patologia moderna

“contagium vivium” com a causa de la sífilis i la tuberculosis

S. XVII: Thomas Sydenham

Thomas Sydenham (1624-1689) amb Giovanni Maria Lancisi (1654-1720) van formular la teoria
miasmàtica

Sydenham no va ser un erudit ni un gran escriptor, sinó un metge pràctic

Florence Nightingale (1820-1910) també va defensar la teoria miasmàtica

Teoria miasmàtica de la malaltia o teoria miasmàtica

Els miasmes es descriuen com un conjunt d’emanacions fètides de sòls i aigües impures i es
consideren la causa de malaltia.

S’utilitza per explicar perquè les epidèmies eren més freqüents en barris pobres i en pitjors
condicions.

La malaltia es transmet per un miasma o núvol que es manté pròxima a la superfície de la terra.

Posteriorment serà substituïda per la teoria microbiana de la malaltia

S. XVII: John Graunt

1620-1678, Anglaterra

Observacions basades en les Bills of Mortality (butlletins setmanals)

Aportació més rellevant: confecció de la primera taula de mortalitat

Se’l considera un dels pares de l’epidemiologia (distribució de la salut i la malaltia en la

població)

Investigacions de Graunt:

A partir de les dades dels butlletins, investiga els factors biològics i socioeconòmics de la
mortalitat i les seves conseqüències demogràfiques i socials

Els resultats posen de manifest:

- Una proporció similar d’homes i dones en el conjunt de la societat

- Els moviments migratoris del medi rural a la ciutat

Confecciona la primera taula de mortalitat distribuïda per edat calculant la probabilitat de

supervivència segons l’edat. Tot i que no va arribar a calcular l’esperança de vida.

S. XVIII: James Lind

James Lind (1716-1794). Metge escocès conegut per haver descobert la cura de l’escorbut.

Es considera que va fer el primer assaig clínic.

Malalts d’escorbut a bord del Salisbury (maig 1747) → tractament diferent a cada malalt →
diferents dietes (oli, aigua, blat de moro, cítrics)

- Als malalts que va subministrar llimones i taronges es van curar més ràpidament, i els
que tenien una dieta escassa en fruites i verdures patien més l’escorbut.

Lind també va aconseguir millorar les condicions higièniques dels vaixells: roba neta pels
mariners, fumigacions i neteja general del vaixell.
Pels volts de 1795 a les armades es comptava ja amb fruita fresca, sobretot cítrics.

S. XIX: William Farr

Contribucions:

- Creació d’un sistema de registre de les causes de la mort de forma rutinària

- Va permetre comparar taxes de mortalitat de diferents ocupacions per primera vegada

Va ser responsable de la recopilació de les estadístiques oficials de metges a Anglaterra i Gales.

Corba o campana de Farr (1868)

- Corba normal, en forma de campana

- Tota epidèmia de manera natural té un inici, un pic
d’altitud que consisteix la “moda”, i un procés de
declinació fins a la seva possible desaparició.

S. XIX: John Snow

Epidèmia de còlera de Londres (1848-1854). Mètode epidemiològic per indagar causes i

resoldre brots.

- Defuncions
- Companyia d’aigua

Estableix les bases teòric-metodològiques de l’epidemiologia. → metodologia científica

anomenada “mètode epidemiològic”.

- Al llarg de la història s’ha utilitzat per a la investigació de les causes i per solucionar els
brots de totes les malalties transmissibles.
- més recentment, s’usa el mètode per a la investigació de tots els problemes de salut i
malaltia que afecten a les comunitats..

En les cases en que el subministrament

d’aigua depèn de Southwark and Vauxhall,
la mortalitat per còlera és de 8-9 vegades
superiors.

Rèplica de la bomba d’aigua situada molt a prop de la ubicació original,

en Broadwick Street (la moderna Broad Street). Erigida el 1992 en
memòria de John Snow.

S. XIX: Ignaz Semmelweis

Metge hongarès d’origen alemany.

Va supervisar el rentat de mans dels estudiants: Viena.

Abans d’atendre els parts, els metges

havien fet autòpsies a dones mortes per
sèpsia puerperal → rentat de mans amb
solució hipoclorosa → disminueix la taxa
de mortalitat per sèpsies puerperal en un
70%
Moltes resistències al seus plantejaments:

- No ho publica fins al cap de temps

- Crítiques a que no ho sostenia amb evidències
- Dificultats del col·lectiu mèdic a acceptar l’error en les pràctiques
- Enemistats dins de la població

Es considera una de les figueres mediques pioneres en antisèpsia i prevenció de la infecció

nosocomial o iatrogènia.

Alguns anys després de la seva mort...

- Louis Pasteur va publicar la hipòtesis microbiana

- Joseph Lister estendria la pràctica quirúrgica higiènica a la resta d’especialitats
mèdiques

S. XIX: Florence Nightingale

Infermera, estadística i reformadora social britànica

Considerada la mare de la infermeria moderna i la creadora del seu primer model conceptual

Va ser la primera dona que va ser admesa a la Royal Statistical Society britànica

Elegida membre honorària de l’American Statistical Asssociation

Exèrcit

Paper en els serveis sanitaris de l’exèrcit britànic

- Infermera en la guerra de Crimea (1954)

- Millores en les condicions sanitàries dels hospitals militars: neteja dels espais,
ventilació, amuntegament, etc.

Formació

Crea la Nightingale training School

- Crea la seva pròpia escola d’infermeria vinculada a l’hospital Saint Thomas de Londres
(1960)
- Llibre Notes on Nursing: what is it, and what it is not
- Estableix el primer model conceptual d’infermeria

Reformista social

Impulsa i promou diferents reformes socials

- Millores en l’atenció sanitària i extensió a totes les classes socials

- Lluita per l’abolició de lleis contra la prostitució que penalitzen durament a la dona
- Millores sanitàries i de nutrició de l’Índia

Estadística

- Informes sobre l’estat sanitari de l’exèrcit

- Estadístiques de mortalitat
- Participació en l’estandardització dels criteris per recollir dades mediques en els
hospitals
En la guerra de Crimea, va ser la infermera dels soldats ferits. Les seves rondes nocturnes li
valgueren el nom de la Dama del llum.

Durant el seu primer estiu a Scutari (Istambul), 4077 van perdre la vida → van morir deu
vegades més soldats de malalties com el tifus, la febre tifoide, el còlera i la disenteria, que de
ferits en el camp de batalla

Comissió sanitària del Govern britànic → neteja de desguassos i millora de la ventilació dels
barracons → la mortalitat baixa ràpidament

Al seu retorn a Londres va començar a reunir proves per la Comissió Reial per a la salut a
l’Exèrcit per tal de sustentar la seva exposició de que els soldats morien a causa de les
deplorables condicions de vida a l’hospital → va contribuir a reduir les morts en l’exèrcit durant
el temps de pau i a la millora del disseny sanitari dels hospitals

Tendències en el S. XX

Canvi de patró en moltes malalties:

Industrialització (malalties per exposició a tòxics, irritants,...)

- Nous estils de vida (obesitat, estrès, depressions, infarts...)

- Conseqüències de l’augment de l’esperança de vida (malalties cròniques,
dependències, demències,...)
- Tot i els avenços en diagnòstics i tractament, persisteixen malalties de tipus infecciós
(sífilis, rubèola, varicel·les,...), apareixen noves malalties (VIH, grip aviar, èbola), etc...
- Canvis provocats per la globalització, transmissions ràpides de malalties
transoceàniques,...

Desenvolupament científic i tecnològic

Epidèmies mediàtiques

Creixement de les malalties cròniques i de la discapacitat

Diferencies Nord-Sud entre els diferents països

Diferències en l’assegurament i la qualitat de l’atenció sanitària

Cost i sostenibilitat del sistema sanitari

L’epidemiologia en el S. XX i XXI.

Teoria psicosocial

“La víctima de l’estil de vida pot dir-se que ha contribuït, o causat, la seva pròpia malaltia o
mort”.

Teoria dels determinants socials de la salut

Comissió determinants socials de la OMS

Teoria ecosocial

Les causes de les causes

Nancy Krieger
MÈTODE EPIDEMIOLÒGIC I APLICACIONS DE L’EPIDEMIOLOGIA

2.1. ETAPES DEL MÈTODE EPIDEMIOLÒGIC

Les etapes del mètode epidemiològic segueixen un ordre
preestablert per assegurar la validesa dels estudis.

1. Observació i descripció

Permet conèixer com es distribueix la salut i la malaltia en relació

a variables sòcio-demogràfiques

El moment, el lloc i el grup o població

Pot ser de recollida directa o indirecta (més comú)

En aquesta etapa, l’epidemiologia vol conèixer la realitat però no la modifica.

És un nivell descriptiu

2. Formulació d’hipòtesis

És una etapa molt important

Es formula una explicació temptativa o provisional del perquè es presenta un problema

Es fan en base als paradigmes imperants

És un nivell analític

3. Experimentació de les hipòtesis

Vol verificar la validesa de la hipòtesis mitjançant una estratègia definida (disseny

d’investigació)

Controlar o eliminar les variables implicades en el fenomen que no són les que estudien

Ideal: un grup experimental i un grup control

Limitat per condicionants ètics o pràctics

És un nivell experimental

4. Anàlisi i interpretació de les dades

Ordenació o agrupació segons característiques

Es depuren les dades (verificar la informació)

Anàlisis (majoritàriament estadístic)

 5. Conclusió

S’accepta o refusa la hipòtesis plantejada

Emissió de l’informe

6. Noves hipòtesis i noves línies

d’investigació

S’accepta o refusa la hipòtesis plantejada

Epidemiologia descriptiva:

Estudia la freqüència i distribució dels problemes de salut entre la població en funció de les
característiques de les persones, la distribució i l’evolució en el temps.

Epidemiologia analítica o explicativa:

Investiga les causes (factors desencadenants) dels problemes de salut a la població; en concret,
el paper dels factors que poden incidir en la salut.

Són teòrics (formulen i contrasten hipòtesis)

Epidemiologia experimental o avaluativa:

Estudia els resultats de les actuacions (intervencions) sanitàries a les poblacions

2.2. ESTUDIS EPIDEMIOLÒGICS

Estudis transversals:

Estudien la presència de la malaltia, factor de risc o

factor protector en una població determinada en un
moment donat

- Foto instantània de la població en un

moment del temps
- És un tall transversal de la població en punt
del temps
- S’obtenen els casos prevalents
- Mesura: prevalença de la malaltia i/o de l’exposició

Utilitat en:

- Planificació de recursos sanitaris

- Fase exploratori abans de realitzar altres estudis (cohorts o casos-control)
- Falta de seqüència temporal
- No permet establir una associació causal entre exposició i malaltia

Estudis de cohorts:

COHORT: grup de persones que tenen algun factor en comú en el

moment que es forma el grup. Posteriorment són seguides al llarg
del temps a l’espera de que es produeixi el fenomen d’interès.

- Mesura: incidència de la malaltia

Estudien l’aparició de la malaltia en el grup d’exposats (no
presenten el factor de risc) i el de no exposats (no presenten el
factor de risc) al llarg del temps.

- Important: les persones que formen cohort inicialment

no tenen malaltia
- No és una foto estàtica, és dinàmic: canvi en el temps
- Permet determinar si existeix una relació temporal entre l’exposició i l’aparició de la
malaltia

Objectiu → establir una relació de causalitat entre un factor de risc i l’aparició de la malaltia

Estudis de cas-control

Estudia la presència/absència d’una exposició (factor de risc)

en persones que presenten una malaltia (casos) i en
persones que no la presenten (control)

Es determina quina és la proporció de casos amb o sense

exposició i la proporció de controls amb o sense exposició

Si hi ha una associació entre l’exposició i la malaltia, els

casos hauran estat més exposats al factor de risc.

DIFERÈNCIA COHORT / CAS-CONTROL

La diferència entre els estudis de cohorts i els de cas-control és que els estudis de cohorts
s’inicien amb les persones exposades/no exposades i els estudis de cas-control s’inicien amb
persones malaltes/sanes.
2.3. APLICACIONS DE L’EPIDEMIOLOGIA
Diagnòstic de salut comunitària

En el diagnòstic de salut comunitària es determina la classe i magnitud dels problemes de salut

que afecten a una població concreta.

De què i amb quina freqüència emmalalteix i mor la gent?

- S’utilitzen els indicadors de morbi-mortalitat d’aquella població

- Es recull informació sobre les variables demogràfiques, biològiques, socials i
ambientals del grup i àrea de residència.

DISTRIBUCIÓ DE LES MALALTIES

Atenció!!! Un problema de salut ha d’ésser

avaluat en el seu context i conjuntament
amb altres problemes sociosanitaris

Història natural i social de la malaltia

És l’evolució d’un procés patològic sense cap intervenció sanitària. També s’ha de tenir en
compte el procés social, cultural, econòmic i
ambiental en el que es desenvolupa la malaltia.

Aplicació de l’epidemiologia que en l’actualitat es

limita a:

- Procés subclínic
- A processos on es desconeix el tractament
adequat
- En situacions on no es disposa de recursos
suficients

PERÍODES EN LA HISTÒRIA NATURAL DE LA MALALTIA

1. Prepatogènic: no hi ha manifestacions clíniques (persones sanes), però si factors de risc

- Modificables: hàbits de vida
- No modificables: sexe, edat, antecedents familiars

2. Patogènic:
- Presimptomàtic. Canvis només a nivell anatòmic-patològic
- Clínic: símptomes i signes

3. Resultat: curació, cronicitat o mort

Causes / etiologia de la malaltia

Descobrir les causes que contribueixen a l’aparició d’una malaltia.

Implica establir una relació causa-efecte entre un factor de risc o exposició i la malaltia

Identificar els grups amb alta probabilitat d’emmalaltir. Grup de risc (o

pràctiques de risc)
Noves patologies

Els estudis epidemiològics ens permeten confirmar que certs símptomes i signes no tenen
antecedents en la literatura revisada → identificar noves malalties

- La febre de Lassa (1969) (Nigèria)

- La Malaltia del legionari (1976) (Filadèlfia)
- L’HIV i la SIDA (1983)

Control i seguiment d’epidèmies

Els fenòmens de masses no són exclusius de les malalties infeccioses!

EPIDÈMIA:

- Fenomen de masses on apareixen un nombre de casos clarament superior a l’esperat

en un espai i temps determinat
- Aquest fenomen està limitat en el temps i l’espai

PANDÈMIA:

- Fenomen de masses que es produeix per una propagació de la malaltia a una extensió
geogràfica àmplia durant un temps determinat
- És un fenomen limitat en el temps però il·limitat en l’espai

ENDÈMIA:

- Fenomen de masses caracteritzat per la prolongació en el temps de la malaltia en una

zona determinada
- Fenomen il·limitat en el temps però limitat en l’espai
- Prevalença i incidència estables

Planificar i avaluar intervencions

INTERVENCIÓ:

- Concepte ampli: des d’una terapèutica farmacològica, un procediment diagnostic,

activitats de promoció i prevenció

Tota intervenció ha de ser avaluada abans de ser aplicada a la població en general (vacunes,
fàrmacs, campanyes de prevenció, obertura d’un hospital...)

Vigilància epidemiològica

La vigilància epidemiològica permet la recollida i l’anàlisi de la informació epidemiològica

Recollir, analitzar i interpretar tota aquella informació relacionada amb l’aparició i l’extensió de
malalties, amb la finalitat d’aconseguir-ne el control efectiu.
Objectiu → detectar problemes, valorar els canvis en temps i espai, contribuir a l’aplicació de
mesures de control individual i col·lectiu dels problemes que suposen un risc per a la salut.

Avaluar literatura en salut

Organitzacions independents, entitats governamentals, universitats, entre d’altres, que recullen

i analitzen el coneixement científic que es va generant.

CINAHL (Cumulative Index to Nursing and Allied Health Literature)

Desenvolupament d’eines que ajuden a la lectura crítica de les publicacions

Per exemple: CASPe (Critical Appraisal Skills Programme Español)

MESURES DELS FENÒMENS EPIDEMIOLÒGICS: MESURES DE FREQÜÈNCIA

MESURES : VALORS ABSOLUTS I RELATIUS
Per què mesurem?

De què mor principalment la gent a Barcelona? I a Nova York?

Quina probabilitat tinc de patir MPOC si fumo?

Quina probabilitat tinc de patir efectes secundaris de la quimioteràpia?

Quina probabilitat té un ancià enllitat de patir nafres per pressió?

Quina possibilitat tinc de contagiar-me de la grip A? I de la grip estacional?

La vacuna de la grip és un factor protector per a la reducció de complicacions?

És efectiu el programa d’educació grupal per la millora de l’autocontrol de l’autodeterminació

de la glucèmia?

EPIDEMIOLOGIA → mesurem per comparar les diferents

variables d’un fenomen

Definim variables i les quantifiquem, és a dir, els hi donem

un valor numèric

Per mesurar hem de definir prèviament el rang o valor de

la normalitat

VALORS ABSOLUTS

Recompte de tots els casos amb una determinada característica

- Nombre de morts per càncer de pulmó

- Nombre total de visites domiciliaries
- Nombre de pacients amb control de constants
- Nombre d’usuaris/es que reben educació sanitària

UTILITAT:

- Gestió: informen sobre el volum d’activitat a realitzar → permet calcular càrregues de

treball, planificació de l’activitat sanitària, etc.
- Brots epidèmics: informen sobre magnitud del problema o de la tendència
PROBLEMA:

No ajuden a determinar la importància del problema

No tenen en compte la grandària de la població ni el període de temps

VALORS RELATIUS

La mesura obtinguda es relaciona amb el total de la població estudiada (mostra)

- Nombre de visites domiciliaries en relació al total de l’activitat infermera

- Nombre de dones en relació a la població total
- Nombre de casos de càncer de pulmó en una població determinada

UTILITAT:

Facilita la interpretació si s’expressa en casos per 10n

persones

Permet comparar situacions en lloc, espais i temps

determinats

- Numerador: nombre de casos

- Denominador: xifra que ens permet comparar

RAÓ
Relació entre dues parts d’un tot, complementàries.

Quocient entre 2 nombres (a i b)

Expressa la relació entre els 2 valors: (a) no està inclòs en (b)

- Ex,: 10 visites domiciliàries en 1 dia –

realitzades per 2 infermeres

PROPORCIÓ
Relació numèrica entre les parts i el tot

Quocient on el numerador està inclòs en el denominador (el valor va de 0 a 1)

- Ex.: 10 visites domiciliàries – 86

visites totals del CAP

TAXA
Incorpora el concepte temps a una proporció. Per tant, ens indicarà a quina velocitat es
produeixen els esdeveniments

Determinar a quina velocitat es produeixen els canvis d’una situació clínica a una altra

- Ex.: 15 nafres curades de 100 nafres en

1 any a domicili
MESURES EN EPIDEMIOLOGIA
DE FREQÜÈNCIA
Prevalença

Casos en temps i lloc determinats / total mostra

Indica la freqüència d’un fenomen

TIPUS:

- Puntual o momentània
- De període o de lapse

CÀLCUL:

UTILITAT:

- Investigació i vigilància epidemiològica – càrrega de malaltia d’una població /

comunitat
- Eina de planificació sanitària: marca les tendències de les malalties i permet estimar els
recursos a desplegar
- Malalties degeneratives no letals (ex.: artritis reumatoide)
- Situacions en què no es pot mesurar la incidència

Incidència acumulada (taxa)

Quantifica la dinàmica d’ocurrència d’un determinat fenomen en una població → nombre de

casos nous d’una malaltia en la mostra susceptible de patir-la, definida en un temps i espais
determinats

Proporció d’individus sans que al llarg d’un període de temps emmalalteixen

➔ Es pot presentar com freqüència absoluta o relativa (%)

Imprescindible → hem de definir prèviament el problema de salut, la població d’estudi (a risc) i

el temps d’estudi (període seguiment):

- A l’inici totes les persones han d’estar lliures de l’efecte o malaltia estudiada
- És imprescindible fixar el temps d’observació (mesos, anys)
- Necessitat de seguiment continu i complert de la mostra
- Les persones han de ser susceptibles de l’efecte o malaltia
Tipus d’incidència:

Càlcul d’incidència.

Taxa d’incidència o densitat d’incidència

DENSITAT D’INCIDÈNCIA:

- Concepte de persones-temps → suma de les unitats de

temps en que la persona estava en risc i era observada
- Una persona a risc observada durant un any = 1 persona-
any
- Una persona a risc observada durant 5 anys = 5 persones-
any

UTILITAT:

- Es calcula en estudis prospectius i de cohorts

- És útil per investigar causes de malalties i avaluar mesures preventives
- La IA s’utilitza en períodes curts, amb pocs canvis en el grup observat i en malalties de
latència curta (ex.: grip)
- La DI en malalties cròniques o amb període latència perllongat (ex.: SIDA)
- Indica la probabilitat de desenvolupar un esdeveniment
Exemple I:

A una ciutat de Catalunya, l’any 2014 hi viuen 42.580 persones de més de 60 anys (23.520
dones). En aquesta franja d’edat hi ha 981 dones que han patit un infart agut de miocardi (IAM)

Escriure la fórmula, calcular la prevalença d’IAM en

les dones >60 anys i interpretar el resultat en %.

En aquesta ciutat de Catalunya, l’any 2014, un 4’2% de les dones >60 anys han patit un IAM

Exemple II:

En un estudi observacional realitzat a una població de 10 individus per estudiar la prevalença i

la incidència de la mononucleosi infecciosa (MNI) entre els adolescents, obtenim les dades
següents durant 24 mesos que dura l’estudi. Les barres grises corresponen a episodis de la
malaltia, les blanques a absència de malaltia i les negres a abandonaments de l’estudi. Cada fila
de la taula és el seguiment d’un individu.

Escriu la fórmula i calcula:

- Prevalença puntual a 1 de febrer, any 1

- Prevalença casos en el període entre
gener i desembre (any 1)
- Prevalença casos períodes entre gener i
desembre (24m)
- IA casos entre gener i desembre (24m)
- TI durant dos anys de l’estudi

Prevalença puntual a 1 de febrer del 1er any

Prevalença casos en el període gener – desembre (any 1)

Prevalença casos període entre gener del 1er any i desembre del 2n any (24m)

IA casos entre gener (any 1) i desembre (any 2) (24m)

TI casos entre gener any 1 i desembre any 2 (24m)

TI casos entre gener i desembre (24m) en malalties que creen immunitat

La MNI crea immunitat i, per tant, el temps-persona a

risc després de la malaltia ja no es compta.

Si aquest mateix supòsit fos amb una malaltia que no

deixa immunitat, el càlcul seria el següent:

TI entre gener i desembre (24m) malalties sense generació i immunitat

MESURES D’ASSOCIACIÓ: INDIVIDUAL

CONCEPTE DE RISC

El risc indica la probabilitat de patir una determinada malaltia en un moment donat i durant un
interval de temps.

En epidemiologia, el risc pot tenir un sentit individual o col·lectiu:

- Individual → probabilitat que té un individu de desenvolupar una malaltia

- Col·lectiu → proporció de persones que l’han desenvolupat

Aquesta probabilitat no és igual per a tots els individus, ni es manté constant al llarg de la vida
d’un mateix subjecte.

Pot variar en funció de característiques individuals, biològiques i ambientals que en conjunt

anomenem factors de risc

Factor de risc → variable relacionada estadísticament amb un esdeveniment estudiat

- No s’ha d’equiparar necessàriament al concepte de la causa

- Precedeix la malaltia i té responsabilitat en el seu desenvolupament

Factor de risc endogen: factors de risc interns, propis de la persona, associats al risc de
desenvolupar una malaltia. (fisiologia, genètica)

Factor de risc exogen: factors externs, no propis de la persona, associats al risc de desenvolupar
una malaltia. (context econòmic, estils de vida)

La incidència d’una malaltia en una població s’anomena risc absolut.

➔ nombra casos nous d’una malaltia en la població o mostra susceptible de patir-la,

definida en un temps i espai determinats

En epidemiologia de malalties infeccioses, també es coneix com a taxa d’atac: percentatge de

persones que poden patir una malaltia en un grup
CONCEPTE DE CAUSA EPIDEMIOLOGIA

Causa: la modificació del nivell d’exposició a un factor comporta una modificació en la

freqüència de la malaltia.

- L’exposició s’ha de produir abans que la malaltia

- En els estudis transversals, no podem saber si és
causa o associació
- En els estudis prospectius sí ho podem saber

Risc relatiu

Comparar la incidència entre diferents grups d’individus amb diferents nivells d’exposició.

- Quantifica la relació entre dos riscs

Incidència: mesura de freqüència que quantifica la dinàmica d’ocurrència d’una malaltia

Risc relatiu → probabilitat de que l’efecte (malaltia) aparegui

en persones exposades comparat amb la probabilitat de que
l’efecte aparegui en persones no exposades

UTILITAT

- Estima el risc d’emmalaltir dels subjectes exposats respecte als no exposats

- El risc relatiu indica (mesura d’associació) quantes vegades és més probable que el
grup d’exposats desenvolupi la malaltia respecte al grup de no exposats
- Mesura la força de l’associació, emprant la incidència acumulada com a mesura de risc.

Mesura la força d’associació o relació entre un factor de risc i un efecte.

CÀLCUL

Comparem la IA en el grup
d’exposats respecte la IA en el
grup de no exposats
RR – INTERPRETACIÓ DE RESULTATS

Mesura la força de l’associació

- RR = 1 no existeix relació entre el factor de risc i l’aparició de la malaltia. Tenen la

mateixa probabilitat d’emmalaltir els dos grups.
- RR > 1 l’exposició al factor augmenta la probabilitat d’emmalaltir. Factor de risc.
Ex.: Els exposats tenen 10 vegades més probabilitats que els no exposats
- RR < 1 factor protector. L’exposició al factor disminueix la probabilitat d’emmalaltir.
Ex.: vacunació grip

Odds Ràtio

Altres noms: raó d’avantatge, quocient de productes creuats o possibilitats relatives

L’associació d’una exposició i una malaltia es mesura amb el càlcul de la raó de possibilitats
(ODDS RATIO), que constitueix una estimació puntual de la influència que ha tingut una
determinada exposició en el passat en la malaltia actual.

Es parteix de la hipòtesis que la freqüència de malaltia és major

en les persones exposades.

OR és una raó o un quocient entre la possibilitat d’exposició entre

els malalts (raó: casos exposats/casos no exposats) i la possibilitat
d’exposició entre els sans.

És una raó que estima el RR (Risc Relatiu Estimat) i s’utilitza en els

dissenys de cas-control.

RAÓ DE POSSIBILITATS

Què és una possibilitat?

- La possibilitat d’un esdeveniment es defineix com el quocient entre el nombre de

maneres en que es pot produir l’esdeveniment i el nombre de maneres en que
l’esdeveniment pot no produir-se.

Comparem la possibilitat que els casos estiguin exposats amb la possibilitat de que els controls
estiguin exposats

Obtenim una estimació de l’augment de la possibilitat de tenir la malaltia si s’està o no exposat

Una odds és un quocient entre la probabilitat de que passi un esdeveniment i la probabilitat de

que no passi →

Una odds ràtio és un quocient entre dues odds →

INTERPRETACIÓ:

Altres noms: raó d’avantatge, quocient de productes creuats o possibilitats relatives

- Si = 1 l’exposició no està relacionada amb la malaltia

- Si > 1 associació positiva, factor de risc
- Si < 1 associació negativa, exposició protectora

Condicions:

- S’utilitza per malalties rares (IA < 2%)

- La selecció de participants (sans i malalts) ha d’estar lliure de biaixos; tant els controls
com els casos són representatius en relació a la història d’exposició
- No permeten el càlcul directe del risc relatiu (és una relació entre incidències), ja que a
l’inici de l’estudi ja no tenim els sans o malalts
MESURES D’IMPACTE: COMUNITÀRIA
Risc atribuïble

Mesura de diferència entre la incidència o probabilitat d’emmalaltir en el grup exposat

respecte al grup no exposat.

- És una diferència entre dues probabilitats o incidències

Risc addicional d’emmalaltir (després de l’exposició) en les persones exposades

Tenint en compte que en la gènesi de qualsevol malaltia intervenen altres factors, a

més de l’estudiat, i aquests també actuen el grup de no exposats → risc de fons →

Indica l’excés de risc o el risc addicional d’emmalaltir en els exposats

- Quina part de la malaltia es pot atribuir al factor d’exposició?

Per exemple: quina part del risc de càncer de pulmó experimentat pels fumadors es
pot atribuir al tabac?

Quantitat o proporció d’incidència de la malaltia que pot atribuir-se a una exposició específica
→ el RA es calcula per les persones exposades

Indica el potencial de prevenció si eliminéssim el factor de risc

CÀLCUL:

INTERPRETACIÓ:

El RA indica la quantitat de malaltia que s’eliminaria en cas de suprimir un determinat factor de

risc; tot i que seguiran actuant altres factors també responsables de la malaltia (risc de fons)
 - RA > 0 representa l’excés de malaltia
observat en el grup exposat
- RA = 0 significa que l’exposició al
presumpte factor de risc no provoca
més malaltia en el grup exposat
- RA < 0 (signe negatiu) suposaria que la
IA o la TI seria inferior en el grup
exposat, és a dir, indicaria la quantitat
de malaltia de menys que presentaria el
grup exposat respecte al no exposat

Fracció atribuïble (FEe / fa)

Fracció etiològica o atribuïble en els exposats Percentatge de Risc Atribuïble

Proporció de la incidència (casos) total en el grup d’exposats que és atribuïble al factor de risc

El FA determina la proporció de risc específica que

s’eliminaria del grup dels exposats/des si no existís
l’exposició

- Quina proporció del risc en les persones

exposades és deguda a l’exposició?

Càlcul:
Resum Càlculs:

RISC RELATIU vs RISC ATRIBUÏBLE

El RR mesura la força de l’associació i la possibilitat de la relació causal entre el suposat factor

de risc i un efecte.

El RA indica el potencial de prevenció si l’exposició es pogués eliminar

MESURES EPIDEMIOLÒGIQUES I INTERVAL DE CONFIANÇA

Estadísticament es defineix en base a dos valors entre els quals s’estima que estarà cert el valor
desconegut.

Normalment treballarem amb IC del 90% o del 95%

Exemple: hores treballades seguides i depressió

**Resum definicions:

RR → estima el risc d’emmalaltir dels subjectes exposats respecte als no exposats

OR → indica la possibilitat de tenir una malaltia si s’està o no exposat (quan no es pot calcular
el risc relatiu perquè les mostres no són representatives)

RA → estima quina part de la malaltia és atribuïble al factor d’exposició

FA → indica el grau de casualitat atribuïble a un factor de risc en la producció d’una malaltia en

un grup d’exposats i per tant el % de malaltia inevitable si s’elimina l’exposició