TÈCNIQUES CIENTÍFIQUES

INTEGRADES I

Bioètica

Jose Luis García/Alba Abras/Melania Agulló UdG - TCI 1 - 2016

Bioètica

Competències transversals en els estudis

de la UdG

1. Utilitzar la llengua anglesa

2. R ecollir i seleccionar informació de
manera eficaç
3. Utilitzar tecnologies de la informació i la
comunicació
4. Treballar en equip
5. Comunicar-se oralment i per escrit
6. Avaluar la sostenibilitat de les propostes i
actuacions pròpies
7. Analitzar les implicacions ètiques de les
actuacions professionals
8. Dissenyar propostes creatives
 Bioètica

I a la FC:
CB-05. Capacitat per actuar, generar
propostes i prendre decisions en la recerca i
en l'activitat professional amb criteris ètics i
de sostenibilitat
 Bioètica

ÈTICA I MORAL

Ètica: és un conjunt de
principis morals i un
codi de conducta que
governen la rectitud i el
sentit de les actuacions
d’una persona envers
els altres i la societat.

Moral: és allò que la

gent considera que és
correcte i bo (no dolent)
Bioètica

El dilema ètic?
Situacions on cal elegir entre dos alternatives
(Sovint ambdues no plenament desitjables).
Bioètica

Singapur és el país amb més dèficit de biocapacitat del món: la

diferència en petjada ecològica/biocapacitat és del 15000%
 Bioètica

La Bioètica es refereix als

problemes creats pel progrés
biològic i mèdic i la seva
repercussió en la societat i en
el seu sistema de valors.

Els problemes en bioètica

poden ser de vegades de vida o
mort
Bioètica

Declaració Universal sobre Bioètica i Drets Humans

UNESCO, 19 Octubre de 2005 a Paris

Donar resposta als dilemes i controvèrsies que la ciència i la

tecnologia plantegen dia a dia a l’espècie humana i el medi
ambient.

Ø Pretén Universalitzar un marc ètic per a una Ciència que

dia a dia té menys fronteres (compromís d’estats, individus,
institucions, empreses)
Ø Reconeix la llibertat d’investigació dins del marc de
principis ètics que respectin la dignitat humana i els drets
humans
Ø Pretén garantir que el progrés de la Ciència i la Tecnologia
contribueixi a la justícia i equitat i beneficiï a tota la
humanitat.
Ø Destaca la importància de la biodiversitat i la seva
conservació com a preocupació comuna de l’espècie
humana
Bioètica

Títol del projecte: Conservación de los patrimonios genéticos nativos de

trucha común en los Parques Nacionales del Pirineo para la explotación
sostenible de la especie en sus áreas de influencia
Bioètica
Bioètica
Bioètica
Bioètica
Bioètica

EL BENEFICI PRINCIPAL DE LA RECERCA ÉS SOCIAL

CONFLICTE D’INTERESSOS
Bioètica

EL BENEFICI
PRINCIPAL DE LA
RECERCA ÉS SOCIAL

TOT ÉS VÀLID EN
LA RECERCA?
 Bioètica

Procés Històric: fins a 1900

(tot acte mèdic en essers humans ha de ser a fi de bé –
Hipòcrates 460-370 AC)
Ø  E l s s u b j e c t e s s o t m e s o s a
investigació mèdica eren sans i
les proves experimentals només
els hi produïen perjudicis
Ø  La recerca mèdica només es
podia fer amb animals, cadàvers
o condemnats a mort.
Ø  Moltes troballes eren fortuïtes
(prova-error) a partir del
tractaments dels malalts

Des de finals del segle XIX i principis del XX els

coneixements estadístics, biològics, bioquímics,
fisiològics augmenten de forma notòria...
Bioètica

Procés Històric: fins a 1900

(Claude Bernard 1813-1878 )

Ø  Metge, Fisiòleg i Biòleg francès,

fundador de la Medicina
Experimental
Ø  Les troballes fortuïtes han de
generar hipòtesis que han de ser
verificades amb experiments
Ø  P r i n c i p i d ’ a u t o n o m i a d e l s
subjectes i dels investigadors
Ø  La Ciència i els científics han de
ser considerats “lliures” de judici
moral
 Bioètica

TOT ÉS VALID EN LA RECERCA?

Al camp de concentració d’Auschwitz els metges van realitzar diversos experiments

mèdics amb els presos en contra de la seva voluntat.

De forma similar els japonesos van fer experiments amb xinesos durant la WWII

Al judici de Nuremberg 20 metges van ser condemnats per crims de guerra i crims
contra la humanitat (condemnats a mort només aquells que van ser inculpats també
de guerra d’agressió)
 Bioètica

Codi de Nuremberg 1947

Ø  Conse ntiment voluntari dels

subjectes participants en recerca
clínica (llibertat de les persones)
Ø  Qualitat científica de la recerca i
valoració de la relació risc-
beneficis potencials
Ø  Qualitat científica del grup i del
seu líder

Aquest codi no contemplava com procedir pel

consentiment de persones amb limitacions, ni l’avaluació
independent de la recerca i el grup (els científics han de
autoregular-se)
 Bioètica

Ø  Tuskegee (Alabama, 1932-1972): estudis sobre la sífilis, 400

pacients afroamericans no van ser informats de la malaltia que
patien i des del 1947 tampoc del tractament amb penicil·lina.
Ø  Entre 1946-1948 metges americans van infectar amb sífilis a
presoners i malalts mentals de Guatemala per estudiar l’ús de la
penicil·lina per prevenir malalties de transmissió sexual
Ø  Michigan, 1941, per provar vacunes: infecció amb el virus de la grip
a malats mentals d’institucions públiques
Ø  Staten Island, New York, 1963-1966, proves sobre nens amb retard
mental infectats per avaluar l’ús de la gamma globulina per curar la
Hepatitis.
Ø  A la dècada dels 50 i vinculat amb el creixement de la indústria
farmacèutica dels EUA es van desenvolupar gran nombre
d’experiments amb presoners que sovint només rebien a canvi el
perdó.
 Bioètica

Practiques poc ètiques:

• No tractar malalts per controlar el progrés d’una malaltia

• Utilitzar persones amb capacitats mentals disminuïdes que no
poden rebutjar les pràctiques o lluitar contra elles
• Abusar de persones discriminades socialment per fer recerca
• No informar a les persones de les característiques i riscos de
l’experiment al que seran sotmeses
• El propi investigador sigui el que fa l’avaluació de riscos-
beneficis (valoracions personals i subjectives)
• Fer proves arriscades de nul o escàs valor terapèutic per a la
persona sotmesa a l'assaig
• Fer proves sense el consentiment de la persona sotmesa a
l’assaig
• Manipular al subjecte per a que accepti sotmetre's a l’assaig
• Considerar a les persones com un medi per un fi i no com a
esser humà
 Bioètica

Informe Belmont, 1979

(Resposta a les Pràctiques Escandaloses als EUA )

Ø  Estableix el respecte a les persones, el principi de

beneficència i el de justícia en la investigació amb
essers humans

Ø  Aspectes pràctics:
Ø  R e s p e c t e a l e s p e r s o n e s : C o n s e n t i m e n t
Informat i protecció dels grups vulnerables
Ø  Principi de Beneficència: Balanç risc-beneficis
(no dany o mínim dany, no errors: qualitat de la
recerca i dels investigadors)
Ø  Justícia: Selecció equitativa dels subjectes de
l’experimentació, distribució equitativa dels
costos de la recerca i dels beneficis.
 Bioètica

Declaració de Helsinki 1964

(Associació Mèdica Mundial)
Ø  Principis ètics desenvolupats per comunitat mèdica en
relació a l’experimentació amb humans
Ø  Revisat diverses vegades (1975, 1983, 1989, 1996,
2000, 2008 i 2013)
Ø  Reforça: Participació Voluntària (el bé del subjecte està
per sobre del bé a la ciència o a la comunitat), el
consentiment informat i l’avaluació de la recerca per
comitès independents (Comitès ètics)

Des del 1982 CIOMS (Council for International Organizations

of Medical Sciences): International Ethical Guidelines for
Biomedical Research Involving Human Subjects (última
actualització el 2002 a Ginebra)
 Bioètica

CIOMS: Guideline 10 Research in populations

and communities with limited resources

Aquesta recomanació fa referència a les comunitats o països de recursos limitats fins

al punt de que poden ser vulnerables a l’explotació per sponsors i investigadors de
països o comunitats més desenvolupades en aspectes de salut:

La investigació no pot fer-se simplement perquè és útil a la comunitat d’assaig assolir

més coneixement sobre determinada malaltia endèmica

Si es fan tractaments aquests després hauran d’estar disponibles per a la comunitat

independentment de si els pot o no pagar
Bioètica

Comitè d’Ètica i Bioseguretat de la Recerca de la

Universitat de Girona

Revisar i emetre, d’acord amb els valors i principis

ètics de la Declaració universal de drets humans i de
les declaracions, tractats i lleis que se’n deriven, els
informes sol·licitat per Institucions i investigadors/es
de la UdG sobre treballs d’investigació en alguna de
les temàtiques següents, tant en l’àmbit de l’Ètica com
en el de la Bioseguretat:

1. Recerca amb embrions humans/fetus

2. Recerca amb éssers humans
3. Recerca amb animals
4. Privacitat
5. Recerca amb organismes modificats genèticament
(OMG)
6. Recerca amb agents biològics