25/03

4C: JUSTÍCIA

MALA SALUT INJUSTA

• Un món injust, on la majoria d’humans no tenen l’esperança de vida que nosaltres tenim.
EQUITAT.

• ODS: objectius desenvolupament sostenible.

• El bé comú.

“La justícia és la primera virtut de les institucions socials, com la veritat ho és dels sistemes de
pensament. Una teoria, per més atractiva, eloqüent i concisa que sigui, ha de ser rebutjada o
revisada si no és verdadera. De la mateixa manera, no importa que les lleis i les institucions
estiguin ordenades i siguin e cients: si són injustes, han de ser reformades o abolides”.

John Rawls. Teoria de la justícia.

1
fi
 En l’àmbit sanitari:

• Igualtat d’accés. Com arribem?

Determinants socials salut DSS
Desigualtats en salut // Equitat
• Tracte just

• no discriminació, (Belmont)

• Distribució equitativa.

• E ciència en l’ús dels recursos humans i materials.

Desigualtats en salut
”L’accés universal a una assistència sanitària de qualitat és un requisit necessari, però insu cient
per pal·liar les grans desigualtats de salut.

Codi postal/codi genètic: anys d’esperança de vida amb salut (11 anys entre Sarrià i Torre Baró)

Perspectiva interseccional: classe social, treball, origen, habitatge, geogra a, gènere,orientació

sexual, diversitat funcional, edat.

Factors de base genètica 30%

Conductes de salut 21%

Factors socioeconòmics 28%

Entorn físic 7%

Atenció sanitària 14%

Determinants socials de la salut (DSS) …………..……. Desigualtats en salut.

Quins factors socials hi ha al darrera i com es tradueixen en patologies diverses. OMS
Determinants socials (J. Benach) / Desigualtats en salut (C. Borrell) el repte d’eliminar-les.

Explicar les causes socials de les causes biològiques de la malaltia i com es distribueixen entre
els individus i els grups socials. (G. Rose, M. Marmot)

Desigualtat de gènere
Desigualtat de gènere en la investigació i l’assistència. Bretxa salarial: precarització.

La igualtat de gènere és el 5è dels 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l’ONU

pel 2030.

Biaixos de gènere (BG), o ceguesa al gènere: en concret de la recerca i atenció sanitària,

sorgeixen quan s’assumeix igualtat entre tots dos sexes on hi ha diferències genuïnes, en
l’exposició a determinants de la salut i la resposta a aquests, en la història natural de la malaltia,
2
fi
fi
fi
 tant en els pròdroms (fase inicial) com en el curs d’aquesta; així com en la resposta a les diferents
teràpies i en el pronòstic, i quan s’assumeixen diferències on no n’hi ha cap. Aquesta dualitat
sorgeix en un model biomèdic que assumeix igualtat per a problemes de salut física, i desigualtat
per als de to emocional i de salut autopercebuda.

Justícia Distributiva
• El deure d’assistir i tractar equitativament
a qualsevol persona, sigui qui sigui, en
igualtat de condicions, sense discriminar.

• Equitat: “les necessitats iguals es

tracten de forma igual i les desiguals
desigualment.”

• Valem igual, però tenim diferents

necessitats.

Es pot ser autònom si no tens els mínims

recursos?

CRITERIS de DECISIÓ
• Avui la majoria són:

• Implícits: no es comuniquen.

• Arbitraris: no se saben explicar.

• Quan haurien de ser TRANSPARENTS:

• Explícits.
• Justi cables.
• Participatius: cocreació.
La participació equitativa i sense desigualtats.

Les persones ateses participen en la co-producció del sistema de sanitari?

• Necessitat.
• Gravetat (el més greu el 1r en ser atès)//regla del rescat: els més sans hauran d’esperar a
estar més greus?

• Utilitarisme
• El major nombre que té + possibilitats de bene ciar-se (conseqüències); és lícit el sacri ci
d’uns pocs pel bene ci de molts?.

• QALY-AVAQ (anys de vida ajustats per qualitat) (A. Williams).

• AVAQ/cost: cost efectivitat (e cient i efectiu), prioritzant les de menys cost per avac…

• Quanta salut guanyaràs amb el tract.? Maximitzar.

• Discrimina els + vells, els + pobres, els + malalts.

• Paradoxa: com + malalt el sistema t’atendrà + malament.

• Capacitat de pagament.

3
fi
fi
fi
fi
fi
 • Neoliberarisme: USA, el mercat: determinants socials i comercials de salut.

• R. Nozick: “la llibertat individual és el dret fonamental, no hi ha el bé comú.” el mereixement,

la propietat privada, com menys Estat, millor. Medicaid/Medicare (USA)/ Salut Pública.

• Liberal: només està obligat a restituir qui perjudica (llib. responsable)// ns quin punt depèn de
tu? obesitat.

• Valor social del pacient: ús social: ordre vacunacions.

• Privilegiant l’accés a recursos; com atenem els nostres familiars/amics dins els sistema
sanitari?. Llistes d’espera.

• Criteris discriminadors:
• Edat: l’edatisme (ageism, R. Butler, 69): edat cronològica/edat biològica.

• Perspectiva interseccional: DSS, geogra a, gènere, immigració, classe social, orientació

sexual, fenotip, diversitat funcional…

• Patologia: majoritària /minoritària…

• Responsabilitat individual: victim blaming, culpabilització de la persona atesa.

• Justícia Restaurativa: castigar o reparar el dany?

• Les reclamacions… qui crida més té més raó? i qui no té veu?

La justícia social
• Contracte social: Hobbes, Locke, Rousseau.

• L’estat del benestar, fonamentat en la justícia social.

• John Rawls: Prioritat pels + pobres, – lliures, els + vulnerables (estratègia vacunal).

• Distribució dels recursos igualitària des del vel de la ignorància: en la malaltia això és així o
no?

• Igualtat d’oportunitats a uns drets bàsics: quines són les necessitats bàsiques? I com
garantim la seva protecció?.

• Principi de la diferència: “les necessitats iguals es tracten de forma igual i les desiguals
desigualment.” (Aristòtil. Ètica a Nicòmac). Llistes d’espera.

• La solidaritat: “la comunitat estimada” (Martin Luther King)

Intel.ligència arti cial (IA)

Pot ser una eina per millorar l’equitat?

“La intel·ligència arti cial pot reduir les desigualtats en l’atenció sanitària i ns i tot ajudar a
restablir l’empatia a la relació metge-pacient, si i només si s’aborden les barreres ètiques clau i
s’apro ten les oportunitats.

La robòtica (Carme Torras). Presa de decisions. (Toronto Hospital).

La IA pot reduir les desigualtats fent que la tecnologia de diagnòstic d’última generació estigui
disponible per a persones que d’altra manera no hi tindrien accés, incloses les persones que
viuen en països de renda baixa i mitjana i les persones pobres dels països rics. A les zones més

4
fi
fi
fi
fi
fi
fi
 remotes d’Àfrica i l’Índia, la gent utilitza aplicacions per a telèfons intel·ligents per fer-se
ecogra es: “sel es mèdics”.

Eric Topol. Scripps Research Translational Institute

Con icte entre principis

• Jerarquització segons D. Gracia:

• Ètica de mínims, àmbit universal: no male cència i justícia (contraindicacions).

• Àmbit particular: autonomia i bene cència (indicacions).

• Però tenint en compte les circumstàncies.

5
fl
fi
fi
fi
fi