Llatí I (G4 & G9) | Curs 2018-2019 | Resum de morfologia pronominal

MORFOLOGIA VERBAL (ESQUEMA-RESUM)

Les conjugacions

Els verbs regulars s’inclouen en quatre models de conjugació, més una altra que anomenen
mixta (es tracta d’una mena de barreja entre la tercera i quarta conjugació).

Cada conjugació es caracteritza per tenir un determinat tema pel present d’indicatiu:

1a. 2a. 3a. 3a. mixta 4a.

ā ē cons./ū cons.+ī ī

L’enunciat

L’enunciat dels verbs és el que ens permet saber a quina conjugació pertanyen i com cal
formar-ne totes les formes. L’enunciat complet està format per les formes següents, en aquest
ordre:

 La primera persona del present d’indicatiu

 La segona persona del mateix temps
 L’infinitiu de present actiu
 La primera persona del pretèrit perfet d’indicatiu actiu
 L’acusatiu del supí

A partir de les tres primeres formes, es generen el present, l’imperfet i el futur imperfet de
tots els modes i veus, a més del gerundi. A partir de la quarta forma sorgeixen tots els temps
de perfet (perfet, plusquamperfet, futur perfet de la veu activa). A partir del supí es generen
els infinitius de futur, el tema de perfet passiu i el participi de perfet.

Exemples d’enunciats segons les conjugacions regulars:

Conjugació i
Present Perfet Supí
temes
1a. –a– uoco uocas uocāre uocāui uocātum
2a. –e– habeo habes habēre habui habĭtum
3a. cons. mitto mittis mittĕre misi missum
3a. –u– constituo constituis constituĕre constitui constitūtum
3a. mixta. cons. capio capis capĕre cepi captum
4a. –i– audio audis audīre audīui / -īi audītum
Verb copulatiu sum es esse fui —

En el cas de les conjugacions regulars, el diccionari pot ometre part o tot l’enunciat.

17
 Llatí I (G4 & G9) | Curs 2018-2019 | Resum de morfologia pronominal

Estructura formal

Tota forma verbal presenta una arrel unida una terminació que està formada per:

TEMA + (morfemes/sufixos) + DESINÈNCIA

La darrera vocal o consonant de l’arrel o lexema s’anomena “tema” i és l’element que

determina a quina conjugació pertany cada verb (quan es tracta d’una consonant sol
aparèixer una vocal anomenada d’unió).
Hi ha arrels que presenten algunes particularitat com ara redupliacions (ja sigui en el tema de present,
en el de perfet o en tots dos gigno-genui, do-deddi, bibo) o bé morfemes incoatius (-sc-) al present
que marquen la idea de repetició (cresco-creui). D’altra banda, els morfemes caracteritzen determinades
formes flexives.

a) Vocals d’unió
-V-, -E-, -I-
Es troben entre l’arrel consonàntica i la desinència consonàntica (normalment el
fenomen té lloc a la tercera conjugació): mitt-i-s.
Per defecte, sol aparèixer –i– com a vocal d’unió, però davant de –nt apareix –u– i
davant de –r– apareix –e–.
A vegades, per analogia, aquesta vocal d’unió apareix en llocs on no és necessària (a
vegades s’acaba confonent pel tema: 3a mixta): cap-i-o, cap-i-s.
Aquesta vocal d’unió també apareix entre l’arrel consonàntica i el morfema modal-
temporal (mitt-e-ba-m). Així mateix, el trobem entre el morfema consonàntic i la
desinència consonàntica (ama-b-i-s).

b) Morfemes temporals modals

i) Tema de present
Es conserven en activa i passiva pel present, l’imperfet i el futur imperfet.
(1) Present de subjuntiu: -Ā-, -Ē- (1a), SIM
(2) Imperfet d’indicatiu: -BĀ-
(3) Imperfet de subjuntiu: -RĒ-
(4) Futur imperfet: -B- (1a, 2a), -A-/-Ē-

ii) Tema de perfet

Aquests morfemes no es conserven a la veu passiva perquè prenen una forma
analítica. No existeixen morfemes específics per a cada conjugació, sinó que cada
morfema serveix per a totes.
 -V- habui, cognoui, audiui
 Allargament de la vocal temàtica o una alternança de timbre
uĕnio-uēni, facio-feci
 -S- rego-rexi, maneo-mansi
 Reduplicació do-dedi, dedo-dedidi, disco-didici

A la primera i quarta conjugació trobem moltes formes atemàtiques, que

eliminen o modifiquen el tema.
 -VI-S- ama(ui)sti, audi(ui)sti
 -VE-R- uoca(ue)runt, dele(ue)ram
 -V-E- audi(u)ero, audi(u)eram

18
 Llatí I (G4 & G9) | Curs 2018-2019 | Resum de morfologia pronominal

Morfemes temporal-modals dels temps d’indicatiu i subjuntiu de la veu activa

Temps i Mode Conjugació

1a 2a 3a 3a mixta 4a copulatiu
PRES.
— — — — — —
Ind.
Subj. uocem habeam mittam capiam audiam sim
PRET. IMP.
uocābam habēbam mittēbam capiēbam audiēbam eram
Ind.
Subj. uocārem habērem mittĕrem capĕrem audīrem essem / forem
uocābō habēbō erō
mittam capiam audiam
FUT. IMP. uocābis habēbis eris
mittēs capiēs audiēs
uocābunt habēbunt erunt
PRET. PERF.
tema propi tema propi tema propi tema propi tema propi tema propi
Ind.
Subj. uocauĕrim habuĕrim misĕrim cepĕrim audiuĕrim fuĕrim
PRET. PLUSQ.
uocauĕram habuĕram misĕram cepĕram audiuĕram fuĕram
Ind.
Subj. uocauissem habuissem misissem cepissem audiuissem fuissem
uocauĕrō habuĕrō misĕrō cepĕrō audiuĕrō fuĕrō
FUT. PERF.
uocauĕris habuĕris misĕris cepĕris audiuĕris fuĕris

c) Desinències
i) Personals
Indiquen persona, nombre i veu. Tots els temps d’indicatiu tenen les mateixes
desinències, excepte el pretèrit perfet.
VEU ACTIVA VEU PASSIVA
persona desinència (pret. perf.) persona desinència
1a sg -ō / -m -ī 1a sg -r / -or*
2a sg -s -istī 2a sg -ris / -re**
3a sg -t -it 3a sg -tur
1a pl -mus -ĭmus 1a pl -mur
2a pl -tis -istis 2a pl -minī
3a pl -nt -ērunt / -ēre 3a pl -ntur

ii) Nominals
Segons la declinació a què pertanyen. Indiquen gènere, nombre i cas. Els
participis de les formes analítiques (personals) també es declinen.

iii) Conjugació perifràstica

Té sentit d’obligació o d’intenció.
La veu activa es forma amb el participi de futur actiu i la forma que toqui del
verb sum (amaturus,-a,-um sum/eram/fui/…). La veu passiva es forma amb
el gerundiu i la forma corresponent de sum (amandus,-a,-um
sum/era/fui/…). Vid. p. 38.

19