1

MORFOLOGIA CATALANA
(codi 105831)

curs 2023-2024

Prof.: Teresa Cabré Monné

dossier de pràctiques
 2

1. Exercicis de segmentació morfològica

a) Segmenteu morfològicament els mots següents sobre la forma ortogràfica. Feu la

mateixa operació sobre la forma fonètica. Digueu quina és l’arrel d’aquests mots i a
quina categoria pertany.

pastanaga, barcelonista, grisenc, petitonet, pastisseria, romanès, graciositat,

rebesavi, inicialitzar, emprenedor, esperança, peludíssim, desgranat,

conspiració, materialitzar, transoceànic, muntacàrregues, ràpidament,

pomerar, inquietud, rendiment, matalasser, desgranar, carabassera, sabatot

b) Feu una llista dels afixos de derivació que hàgiu trobat i doneu un parell de mots
que continguin aquests afixos. Comproveu que siguin de la mateixa categoria que els
del model.

c) Proposeu la forma fonològica d’aquests afixos

 3

2. Identificació de morfemes

a) Indiqueu si les seqüències fòniques finals que presenten els mots següents es poden
segmentar en morfemes. Indiqueu els casos d’al·lomorfia que trobeu.
1) analfabet, fuet, boixet, vailet, xiulet, esquelet, molinet, ganivet, cabasset,

tamboret, xalet, panellet, verdet, llonguet, ganxet

2) cavall, degotall, mirall, vassall, detall, ventall, corball, treball, atall,

trencall, badall, fregall, secall, pigall, terrabastall

3) col·legi, adulteri, imperi, silenci, egipci, negoci, homicidi, incendi,

naufragi, carni, magisteri, plumbi, aeri, purpuri, nervi, novici, natalici,

carboni, escarni, determini, glossari, bestiari, usuari, divisori, empresari,

lacti, neurosi, dosi, auguri, auxili, soci

4) entranyable, feble, creïble, noble, invisible, doble, miserable, vocable,

intolerable, ruble, diable, estable, raonable, deixeble, afable, imperdible,

sensible, terrible, dissoluble

b) Indiqueu en quins casos podem relacionar lèxicament (formalment i semànticament)

els morfemes que es troben en els mots següent:
1) nom, nòmada, nominal, nomenclatura, anomenada, anomalia

2) dit, didal, didàctic, dita, ditada, dida

3) nata, nada, natal, nadala, natiu, natació, natalitat

4) morfema, morfina, morfòloga, isomòrfic, amorf

c) Doneu l’estructura de constituents dels mots:

internacional acompanyament
 4

3. Exercici sobre el lexicó

Doneu l’entrada lèxica dels mots següents en català central (Recordeu que les entrades
lèxiques són el nostre diccionari mental i, per tant, han de contenir tota la informació
idiosincràtica, no predictible). Com serien aquestes entrades lèxiques en mallorquí?
Com serien en valencià?

pluja saler moble s vitalitat

dormiu perdre verdejar bastonada

per novè qui longitud

4. Exercicis sobre epèntesi final i vocals morfemàtiques

a) Senyaleu les vocals epentètiques dels mots següents.

barbàrie cable pobre

regne poema contra

solemne diumenge dissabte

febre bitlla drama

nexe tendre carisma

 5

b) Indiqueu quines de les vocals finals dels exemples següents són epentètiques (E) i
quines són de gènere (G).

síndrome bisbe artista (m)

centre batlle gendre

fetge acte feixisme

feble (f) monarca (m) enigma

consigna reialme acta

fantasma (m) viatge col·lapse

hoste (m) extra (m) mare

llibre passatge cisma

informe poble culte

5. Exercici sobre invariabilitat

Digueu si els adjectius següents presenten invariabilitat o no en les formes del

singular. Espefiqueu si la invariabilitat és ortogràfica, fonètica o fonològica. Doneu a
més la forma subjacent dels morfs de gènere de cada adjectiu (baseu-vos en el català
central).

groc, feliç, còmode, feble, fangós, egoista

Inv. ortogràfica:

Inv. fonètica:

Inv. fonològica:
 6

correcte, flagrant, rondinaire, lluent, pobre

Inv. ortogràfica:

Inv. fonètica:

Inv. fonològica:

6. Exercici sobre al·lomorfia nominal

Proposeu la forma fonològica o subjacent de cadascun dels mots relacionats lèxicament

i esbrineu quina és la naturalesa de la vocal àtona final del mot primer de cada família
derivacional.

a) orfe, òrfena, orfenat, orfandat, orfenesa

b) home, homenet, humà, humanitat, homenatge

d) concepte, concepció, conceptual, conceptuar

e) metge, mèdic, medecina, medicina, medicar, medicament

 7

7. Exercicis sobre flexió nominal

Compareu els substantius següents, que apareixen en singular a l’esquerra i en plural a

la dreta, i contesteu les preguntes que es fan més avall.

[ʎóp] - [ʎóps] [tɔ́ɾu] - [tɔ́ɾus] [gós] - [gósus]

[fɔ́k] - [fɔ́ks] [ámu] - [ámus] [gás] - [gázus]
[sɛ́l] - [sɛ́ls] [dɔ́minu] - [dɔ́minus] [bɔ́t͡ʃ] - [bɔ́ʒus]
[kɾím] - [kɾíms] [fɛ́ru] - [fɛ́rus] [dəspát͡ʃ] - [dəspát͡ʃus]
[már] - [márs] [pəʎásu] - [pəʎásus] [diβúʃ] - [diβúʃus]

a) ¿Quina informació (que no sigui semàntica) hi ha d’haver al lexicó sobre els

substantius llop i toro?

b) ¿Quina regularitat s’observa en els substantius que presenten [u] només al plural?

c) ¿Com ha de ser l’entrada lèxica d’un mot com gas?

d) Transcriviu totes les formes del paradigma dels adjectius boig i feliç i digueu quina
informació hi ha d’haver al lexicó sobre aquests adjectius. Senyaleu quin paral·lelisme
hi ha entre aquests adjectius i els substantius que apareixen a la tercera columna.
 8

8. Exercicis de segmentació verbal

a) Proposeu la forma fonològica o subjacent de les formes verbals següents (partiu de la

forma fonètica), incloent-hi els morfs Ø, i digueu en cada cas de quin tipus de morfema
es tracta (R, C, T, P).

coc consentíeu sonoritzo sàpiguen

bulls repensà aclareixin espetegant

canviaries omplert dolgut caldrà

suquegi batre coneixes temeríem

poguéssiu tusses detindran venceré

segueix-les [səɣɛ́ʃələs] convenç-me [kumbɛ́nsəm]

promet-ho [pɾumɛ́təw] ajup-te [əʒúpət]

cull-les [kúʎələs] permet-nos-ho [pərmɛ́tənzu]

 9

b) Doneu la forma subjacent de les formes verbals transcrites (amb clític inclòs, si és el
cas) incloent-hi tots els morfs zero que calguin i indicant-ne la categoria (R, C, T, P).

(debilitar) [dəβilitáβəm]

(estafar) [əstəfésis]

(fregir) [fɾəʒɛ́ʃin]

(confondre) [kuɱfón̪dɾəns]

(polir) [pulɛ́ʃəw]

(reconèixer) [rəkunəʃəɾíəw]

(pondre) [pɔ́nd̪ ɾən]

(manegar) [mənəɣán̪tu]

(dir) [əlziðiɣésiw]

(cosir) [kúzəlzi]

(escriure) [əskɾíɣimmə]

(merèixer) [suməɾɛ́ʃ]

(donar) [dóninzən]

(emblanquinar) [əmbləŋkínəla]

(simplificar) [usimplifikəɾɛ́m]
 10

9. Exercicis sobre l’ús dels pronoms febles

a) Escriviu, a l’espai corresponent, el pronom feble o la combinació de pronoms febles

normativament. Escriviu també al final, utilitzant la transcripció fonètica, el que diríeu
en la vostra varietat (quan parleu informalment amb els amics o amb la família). Sigueu
sincers!

1. Deixa la taula en pau! Para de donar______ cops!

2. Quan facis l’amanida no ______ posis vinagre, que no m’agrada.

3. El dia que vinguis _____ donaré magret, que sé que t’agrada.

4. Encara no saps com _____ dius? Però si ja tens tres anys!

5. Per aquestes èpoques, els nostres clients _____ solen demanar perfums.

6. D’aquest lloc, _____ va sortir sense fer-se mal.

7. Quan portis els nens a passejar, compra_____ un gelat, que s’han portat molt bé.

8. Si no vols que el sucre es quedi a l’armari, treu_____.

9. La Maria té sort. De paneres, _____ van tocar tres.

10. Com que les culleres eren de la Roser, vaig tornar_____ totes, i ben netes.

11. Els meus germans volien fer servir la moto, però no em feia gràcia deixar_____.

12. Això no s’ho empassarà, si no _____ dieu d’una manera més convincent.

13. Això, al calaix? Ja t’he dit que no _____ deixessis.

14. De caramels, als nens. no _____ donis tants, que no dinaran!

15. A mi (Carles Puyol), no _____ vendran mai, a en Florentino Pérez!

16. (Florentino Pérez, responent) Com que no _____ vendran mai? Ja ho veuràs!

17. El jutge va donar la raó a l’empresa. Tothom es va estranyar molt que ____

donessin.
 11

b) Escriviu en els punts suspensius la combinació de pronoms que hi correspongui

segons la normativa. Transcriviu al final de la frase la forma col·loquial que utilitzeu en
el vostre dialecte i analitzeu-la morfològicament comparant-la amb la forma normativa.

—Si en Lluís em demana diners, .................deixaré.

—S’ha mort el canari de l’Enric. Quan el vegis, no.............diguis.

—La Lluïsa ha escrit moltes cartes a la seva mare, però la seva germana encara

...............ha escrit més.

—Ofereix vi i pastes als convidats: ............ofereix de la millor qualitat.

—Porta el regal de reis als nebots:.............has de portar com més aviat millor.

—Havia d’enviar els mobles als pares, però encara no he pogut enviar..........

—Aquella àvia dóna menjar als gats de la plaça. Tenen sort que algú.............doni.

—Fes arribar la carta a la Núria. D’acord, ja ............faré arribar.

—He vist la Núria al teatre. A primera fila, ............he vist.

—Posa el jersei a les nenes. Si no.............poses passaran fred.

—Expliqueu als nois tot el que ha passat. Si us plau, expliqueu.............

—Demana els llibres al Lluís. Quan el vegi, ja..............demanaré.

—El mestre ha recomanat als alumnes que estudiïn més: ....................ha recomanat

després de veure les notes de l’última avaluació.

—En Pau ha venut les llibreries als seus cosins:.................ha venut a molt bon preu.

—Va vendre la casa a una senyora argentina:..............va vendre a molt bon preu

—Ens van presentar als membres del comitè:.....................van presentar un per un.

—El mestre preguntarà la lliçó als alumnes:.....................preguntarà per escrit.

—El mestre dóna aquestes instruccions a les mares: .......................dóna cada vegada

que els nens van vacances.

—El pare deixa diners als seus dos fills: ...................ha de deixar perquè puguin

sobreviure. No té més remei que deixar...................

 12

—Han comunicat l’assumpte al jutge. Aquest matí mateix.....................han comunicat.

—Porta aquesta carpeta a la secretària. Porta.....................de seguida.

—Donaven caramels als nens. Cada carrossa que passava ...................donava.

—Ha lliurat els documents als periodistes. Avui....................ha lliurat.

—Compra flors per a la Rosa, que acaba de tenir un nen. Quan l’anirem a visitar,

...............regalarem un pom.

—Diuen que augmentaran la pensió als jubilats. Sembla que ................augmentaran a

partir de l’1 de gener.

—Avui he enviat els llibres a la Maria: .............he enviat per correu urgent.

—En Joan no ha portat les claus a l’avi. Aneu a buscar-les i porteu...............

—Si dónes menjar al gos, recorda de donar............... més quantitat que de costum.

—Has dit a la Neus que avui vindran els oncles? –No, encara no.............he dit.

—Envieu la roba que us sobri als damnificats: envieu ..............a través de la Creu Roja.

—Havies d’enviar aquest paquet als avis. Ja ................has enviat?

—Has portat ja la carta a la Maria? –No, encara no ............he portat.

—Regala aquests contes a les teves nebodes: si.............regales, .......donaràs una alegria.

—Han dedicat aquesta plaça a un poeta: ...................han dedicat a proposta de

l’Associació de Veïns del barri.

—Digues a l’Eduard que vingui. Digues................quan el vegis.

—L’oncle porta regals per als seus nebots. Cada vegada que ve de París, té el costum de

portar....................

—Dóna enciam a l’ocell. Recorda que has de donar...................dos cops a la setmana.

—Et presentaré els convidats: ........................ presentaré amb molt de gust.

—En Joan considera la Maria intel.ligent. ........................considera.

—Escriuen consignes a les parets. Malgrat que està prohibit, .................escriuen.

 13

10. Exercicis sobre combinacions de pronoms febles

a) Fixeu-vos en la combinació estàndard de pronoms febles de la frase Als meus oncles,

de corbates, els en regalaré tantes com calgui. ¿Com es pot analitzar la combinació en
les varietats del barceloní [əlzəni]?

i del Baix Camp [ənzi]?

b) Analitzeu i compareu la combinació de pronoms febles de les frases següents:

— Al gerent de l'empresa, m'hi va presentar el meu germà.

— Al gerent de l'empresa, me li van presentar l'ambaixador de l'Iran.

11. Exercicis sobre derivació

a) Digueu quina és la forma subjacent, en català central, de totes les vocals que
apareixen en els mots següents:

plenari, ungüent, emmarcar, obscuritat, rocallós, apuntalàvem, ungulat,

canviem, espantosament, budellam, descolories, flamejava, molinet,

qüestionable, confessional
 14

b) Proposeu la forma subjacent dels mots derivats següents: perfídia, cèntric,

aristotèlic, melodia, herculi, aràbic, catastròfic, numèric, hegemonia, aeri

c) Analitzeu els sufixos derivatius de les paraules següents sobre la forma ortogràfica.
Doneu la categoria lèxica de cadascun i la de l’arrel a la qual s’adjunten. Doneu també
la forma fonològica dels sufixos que hàgiu trobat.

Barretina, ratolí, ploricó, coixejar, puntaire, trossejar, pedregós, bonyegut,

polseguera, germanastre, violinista, cantussejar, formiguer, exemplificar,

mostrari, enamoradís, emfasitzar, cuejar, plovisquejar, bafarada, cantarella,

escombraries, alzinar, camperol, llenguatge, bestiari, pobrissó, ganivetada,

amagatall, peixater, lleidatà, claredat, llenyataire, llobató, rucada,

homogeneïtat, bombolla, carnisseria, ignorància, geperut, bellugadissa,

xerraire, magistral, muntatge, cantonada, deduïble, mengívol, caparró.

d) Identifiqueu els prefixos àtons de les paraules següents i separeu els mots amb
radical polimorfèmic dels que no tenen aquesta característica.

alentiment, reconstruir, desembutxacar, incident, preferir, rebesavi,

degotall, aterratge, advertir, empastifar, disconformitat, enterrament,

escridassar, ensangonat, antelació, decidir, inversemblant, desconsol,

esprimatxat, sublim, embadalir, abonyegar, subjecte, implicar, indefugible

12. Exercici sobre tipus de compostos

a) Classifiqueu les expressions següents en mots compostos o sintagmes lexicalitzats.

Argumenteu la vostra resposta.
 15

ull de poll, capgros, baix relleu, col-i-flor, penya-segat, agredolç,

aiguardent, filferro, blat de moro, aigua mineral, allioli, mal de cap,

comptagotes, parenostre, blau marí

b) Destrieu entre els mots compostos següents quins estan formats amb elements cultes.

trípode, gris perla, podòleg, camacurt, supraterrenal, antropomorfic,

pseudònim, semi-sec, extraterrestre, greco-xipriota, hidroteràpia,

dentoalveolar, fungicida, sud-est

13. Exercici sobre composició

Doneu la forma fonètica i la forma fonològica dels mots següents:

obrellaunes guarda-roba

filferro coliflor

celobert trenta-quatre

nord-americà adéu-siau

xiuxiuejar setmesó

camacurt italofrancès

podòloga trípode

germanòfil hidrofòbia

UAB ONU

NBA UEFA