Veu passiva

-Expressa accions passives on el subjecte non realitza

l’acció (subjecte pacient).
-Qui realitza l’acció verbal és el COMPLEMENT AGENT,
que s’expressa en ABLATIU.
-El complement agent no te perquè està especificat a
la frase.
 I. TEMA DE PRESENT
• En llatí clàssic, es forma amb els morfemes de la
veu activa, amb un canvi (“marca” de passiva):
1: -R
2: - RIS (-RE, menys freqüent)
3: - TUR
1: - MUR
2: - MINI
3: - NTUR
AMO: estimo AMOR: sóc estimada

AM-O, AM-A-RE
AM- O AM-O-R
AM-A- S AM-A-RIS
AM-A-T AM-A-TUR
AM-A-MUS AM-A-MUR
AM-A-TIS AM-A-MINI
AM-A-NT AM-A-NTUR
Moneo: aconsello moneor: sóc aconsellat

MONEO, MON-E-RE
MON-E-O MON-E-O-R
MON-E-S MON-E-RIS
MON-E-T MON-E-TUR
MON-E-MUS MON -E-MUR
MON-E-TIS MON -E-MINI
MON-E-NT MON-E-NTUR
CAPIO: agafo CAPIOR: sóc agafat

CAP-I-O, CAP-E-RE
CAP-I-O CAP-I-O-R
CAP-I-S CAP-E-RIS
CAP-I-T CAP-I-TUR
CAP-I-MUS CAP -I-MUR
CAP-I-TIS CAP -I-MINI
CAP-IU-NT CAP-IU-NTUR
AUDIO: escolto AUDIOR: sóc escoltat

AUD-I-O, AUD-I-RE
AUD-I-O AUD-I-O-R
AUD-I-S AUD-I-RIS
AUD-I-T AUD-I-TUR
AUD-I-MUS AUD -I-MUR
AUD-I-TIS AUD -I-MINI
AUD-IU-NT AUD-IU-NTUR
En el tema de present, la conjugació dels
diferents temps verbals seguirà el mateix
paradigma que a la veu activa.

AM-A-BA-M AM-A-BA-R
AM-A-BA-S AM-A-BA-RIS
AM-A-BA-T AM-A-BA-TUR
AM-A-BA-MUS AM-A-BA-MUR
AM-A-BA-TIS AM-A-BA-MINI
AM-A-BANT AMA-BA-NTUR
VERBS DEPONENTS: Tenen forma activa però
significat actiu.

LOQUOR: parlar
SEQUOR: seguir
CRESCOR: créixer
NASCOR: néixer
MORIOR: morir
PASCOR: patir

El diccionari indica si un verb és deponent

(dep. o similar)
Theoriae probantur a Peripateticis,

a Stoicis defenduntur

Les teories són demostrades pels peripatètics i

defensades pels estoics
Ex tota urbe in forum concurritur

Des de totes les parts de la ciutat, es corre cap al

fòrum (s’arriba al fòrum)

DICITUR: « ES DIU »
CREDITUR: « ES CREU »
Vir ab uxore amatur, uxor a viro

Romanorum victoria a legatis consuli nuntiabatur.

Ager et vicus atroci incendio vastantur.

Amicus certus in re incerta cernitur.

 II. TEMA DE PERFET
Es forma amb una forma composta i ha quedat així a les nostres llengües:

PARTICIPI DE PERFET + SUM

El participi és una forma no personal del verb, juntament

amb l’infinitiu i el gerundi.
El participi te un valor d’adjectiu, i sovint concorda amb un
substantiu.

Exemple: L’Anna està cansada. “Cansada” és un participi del verb

“cansar”, tot i que el fem servir com adjectiu (cansat, cansada,
cansats, cansades).

En llatí, hi havia 3 participis:

- De present: que tenía un valor actiu i una forma de la 3
declinació: amans amantis, sapiens, sapientis…
- De futur: que es feia servir per a accions potencials: morituri te
salutant.
- De perfet: que te significat passiu i servia per construir el perfet
passiu. Tenia forma d’adjectiu de 3 terminacions –US, -A, -UM:
Virgines sabinae captae sunt //Hic situs est.
Construcció del participi de perfet:

La gramática tradicional parla del “tema de

supí” (cast. “supino”), que agafaria l’arrel (o
variaria en alguns casos) i la forma –tus, -ta, -
tum.
No hi ha una regla fixa per a la formació del
participi, però en general els verbs regulars
seguiran el mecanisme:

ARREL + VOCAL + TUS, TA,TUM

AMO, AMARE, AMAVI, AMATUM

El DICIONARI INDICA LA FORMA DE SUPÍ, ÉS LA DARERRA FORMA QUE ENUNCIA

EL VERB.

AMO, AM-A-RE, AM-A-V-I, AM-A-TUM

MONEO, MON-I-TUM (*Mon-e-tum)
HABEO, HAB-I-TUM (*hab-e-tum)
AUDIO, AUD-I-TUM
VENIO,VEN-TUM
FACIO, FAC-TUM
DO,DA-TUM
CAPIO, CAP-TUM
REGO, RECTUM
DUCO, DUC-TUM
DICO, DIC-TUM
PONO, POSI-TUM
GERO, GES-TUM