Actualització

CURSOS A DISTÀNCIA 2018

MORFOLOGIA. El verb
1 El verb. Caracterització.
El verb és una part de l'oració que expressa l'acció que realitza o rep el subjecte, la
seva existència o el seu estat. És el nucli del predicat o sintagma verbal i està
constituït per una base lèxica o arrel i unes desinències variables que expressen
nombre, persona, temps, aspecte, mode, etc.

FORMA VERBAL BASE LÈXICA DESINÈNCIA

canten cant en

cantant cant ant

cantis cant is

Les desinències verbals atribueixen: Nombre, Persona, Mode, Temps, Aspecte

NOMBRE: un verb pot estar en singular o en plural, segons el subjecte que hi

concorda:
El forner atia el foc. [singular]
El forner i la fornera venen el pa. [plural]

PERSONA: les desinències de les formes verbals personals permeten distingir si el

subjecte fa:

 el paper d'emissor (primera persona),

 el paper de receptor (segona persona)
 o un altre (tercera persona).

Hi ha, per tant, tres persones, cadascuna amb una forma per al singular i una per
al plural (solen representar-se amb els pronoms jo, tu, ell / ella, nosaltres,
vosaltres i ells / elles).
 Actualització
CURSOS A DISTÀNCIA 2018

SINGULAR PLURAL

1a persona bec bevem

2a persona beus beveu

3a persona beu beuen

Així, molt sovint, podem prescindir d'anomenar el subjecte de l'oració:

Quan xiulis, vindrem.
Hi ha formes verbals no personals: l'infinitiu (cantar) i el gerundi (cantant) no
presenten formes diferenciades per a la 1a, la 2a i la 3a persona, ni per al singular i per
al plural; el participi, en canvi, presenta flexió de gènere i de nombre: seduït, seduïda,
seduïts, seduïdes.

MODE: expressa la manera com és concebuda l'acció del verb:

 com un fet objectiu mode indicatiu: Na Joana menjarà molt,

 com un fet subjectiu mode subjuntiu: Volen que mengi molt,
 com una ordre mode imperatiu: Menja molt!

TEMPS: mitjançant les desinències verbals relacionam l'acció, la situació, etc. que
expressa el verb amb el moment actual de l'enunciat.
Els temps verbals bàsics són:

 passat o pretèrit (Ahir anàrem a Ariany),

 present (Ara visc a Moscari),
 futur (Avui dormirà com un sac).

ASPECTE: el procés expressat pel verb pot ser considerat des del punt de vista del seu
desenvolupament, de la seva durada, del seu acabament:

o l'aspecte perfectiu presenta el procés de manera global, acabat (va

dormir),
o l'aspecte imperfectiu presenta el procés incomplet, obert (dormia).

D'aquí ve la denominació d'alguns temps verbals: pretèrit perfet, pretèrit imperfet.

 Actualització
CURSOS A DISTÀNCIA 2018

Els verbs que s'adapten a un mateix model de desinències formen una conjugació. En
català n'hi ha tres. Podem agafar com a punt de referència la terminació de l'infinitiu:

o Primera conjugació: verbs que tenen l'infinitiu acabat en -ar (dinar).

o Segona conjugació: verbs que tenen l'infinitiu acabat en -er (prémer) o
en -re (batre; també dir, dur, fer).
o Tercera conjugació: verbs que tenen l'infinitiu acabat en -ir (bullir, tenir i
venir).

Així, per exemple, la forma sortiren ens indica un contingut lèxic (sort- = passar de dins
a fora), la 3a conjugació (-i-), un temps passat més l'aspecte perfectiu (-re-) i un
subjecte en 3a persona plural (-n). Cal dir que no sempre es poden distingir els
diferents elements (surt).
Hi ha formes verbals simples i compostes; aquestes darreres estan formades per un
verb auxiliar, que inclou la desinència, i una forma no personal del verb que conjugam:

o lluiten [temps simple]

o havien lluitat [temps compost] [auxiliar]

Atenció!
Vegeu els verbs pronominals a la lliçó corresponent de sintaxi.