3 Dossier Gramatica A1a

Apunts
N1 · B1 · Unitat 1
“I tu, qui ets?”
N1-B1-Unitat 1 “I tu, qui ets?”
Índex
Presentació 1
Saludar i acomiadar-nos 2
Presentar-nos i demanar i dir qui és algú 4
Demanar i donar les dades personals 10
Demanar i dir el lloc de procedència i de residència 20
Presentació
Objectius Trobaràs a continuació uns apunts dels continguts treballats en aquesta unitat, el domini
dels quals et permetrà d'assolir els objectius següents:
· Saludar i acomiadar-nos.
· Presentar-nos i demanar i dir qui és algú.
· Demanar i donar les dades personals.
· Demanar i dir el lloc d’origen i de residència.
1
1. Saludar i acomiadar-nos
Continguts Per desenvolupar aquest objectiu necessites saber:

· expressions per saludar i acomiadar-nos.
2
1. Saludar i acomiadar-nos
Expressions per Aquí tens una llista d’expressions per saludar i acomiadar-te. Fixa’t que estan
saludar i classificades segons si són expressions per utilitzar en situacions informals o formals.
acomiadar-nos
Ens trobem en una situació informal quan saludem o acomiadem:
· algú que coneixem molt (els amics o la família).
Ens trobem en una situació formal quan saludem o acomiadem:
· algú que no coneixem gaire (per exemple, quan entrem en una botiga),
· algú que ocupa una posició jeràrquica superior a la nostra (per exemple, quan
parlem amb el nostre o la nostra cap),
· una persona gran.
situacions informals situacions formals
saludar quan acomiadar-se saludar quan acomiadar-se

arribem quan marxem arribem quan marxem
hola adéu hola adéu
hola, com va? fins aviat bon dia adéu-siau
hola, què hi ha? bona tarda passi-ho bé
bon dia bona nit a reveure
bona tarda
bona nit
3
2. Presentar-nos i demanar i dir qui és algú

· estructures per preguntar el nom i presentar-nos,
· estructures per demanar i dir qui és algú,
· els pronoms personals tònics,
· els demostratius,
· el present d’indicatiu del verb dir-se,
· el present d’indicatiu del verb ser,
· l’article personal,
· vocabulari.
4
Estructures per Les estructures que podem utilitzar per demanar el nom:
demanar el nom
com + verb dir-se?
i presentar-nos
· Com et dius?
· Com us dieu?
Per presentar-nos:
em dic + nom
· Em dic Pere.
· Em dic Anna.
O bé:
sóc + article personal + nom
· Sóc en Pere.
· Sóc el Toni.
· Sóc la Maria.
Per demanar els cognoms:
i de cognom(s)?
i de segon cognom?
5
Estructures per Per demanar qui és algú:

demanar i dir qui
qui + verb ser + demostratiu (+ nom)
és algú
· Qui és aquest?
· Qui són aquelles noies?
Per dir qui és algú:
demostratiu (+ nom) + verb ser + article personal + nom de persona
· Aquest és en Josep.
· Aquella noia és l’Anna.
6
Pronoms personals jo
tònics
tu
ell
ella
vostè
nosaltres
vosaltres
ells
elles
vostès
7
Demostratius Els demostratius permeten indicar la distància o proximitat d’una persona o d’una cosa.
masculí femení masculí femení
singular singular plural plural
a prop
aquest aquesta aquests aquestes
(aquí)
lluny
aquell aquella aquells aquelles
(allà)
Els demostratius varien, també, depenent de si l’objecte o la persona del qual parlem és
femení, masculí, singular o plural.
· Aquest noi és en Joan.
· Aquesta noia és la Maria.
· Aquests nois són en Pere i en Joan.
· Aquestes noies són la Marta i l’Elena.
Present d’indicatiu
del verb dir-se jo em dic
tu et dius
ell / ella / vostè es diu
nosaltres ens diem
vosaltres us dieu
ells / elles / vostès es diuen
Present d’indicatiu jo sóc

del verb ser tu ets
ell / ella / vostè és
nosaltres som
vosaltres sou
ells / elles / vostès són
8
Article personal L’article personal té una forma diferent en funció de si acompanya un nom masculí o
femení, i si el nom comença amb consonant o vocal.
en David
nom de noi en / el + consonant
el David
vocal l’Esteve
l’ +
h + vocal l’Hèctor
consonant la Mireia
nom de noia la + vocal i / u àtona la Isabel
h + vocal i / u àtona
vocal (excepte i / u àtona) l’Ariadna

l’ +
h + vocal (excepte i / u àtona) l’Hermínia
Vocabulari Vocabulari d’informació personal:

el noi; la noia.
9
3. Demanar i donar les dades personals

· estructures per demanar i donar les dades,
· estructures per demanar aclariments,
· expressions de cortesia,
· expressions d’agraïment,
· expressions per demanar a algú que s’esperi,
· el present d’indicatiu del verb tenir,
· els interrogatius què, qui, com, quin, quina,
· la conjunció i,
· l’alfabet,
· els números cardinals del 0 al 9,
· vocabulari.
10
Estructures per Per demanar l’adreça electrònica, el telèfon i el DNI o passaport:

demanar i donar
les dades quina adreça (electrònica)
quin telèfon + verb tenir?
quin DNI / passaport
· Quina adreça electrònica teniu?
· Quin telèfon tens?
· Quin passaport té?
Per donar l’adreça electrònica:
és + adreça electrònica
· És maria@mail.cat.
Per donar el telèfon, o el DNI o passaport:
és / verb tenir + el + número de telèfon / DNI / passaport
· És el 93 333 33 33.
· Tinc el 98045672M.
11
Estructures per Per dir que no recordem alguna d’aquestes dades:

demanar i donar
· No me’n recordo.
les dades
Per dir que no tenim telèfon o adreça electrònica:
no en + verb tenir
· No en tinc (de telèfon).

· No en té (de correu electrònic).
També podem demanar l’adreça electrònica i el telèfon utilitzant l’estructura:
adreça electrònica?
verb tenir +
telèfon?
· Teniu telèfon?
· Té adreça electrònica?
12
Estructures Per respondre a aquestes preguntes:

per demanar
aclariments sí! + és / verb tenir + el + número de telèfon
sí! + és + adreça electrònica
· Sí! És maria@mail.cat.
· Sí! És el 93 333 33 33.
· Sí! Tinc el 93 333 33 33.
Per dir que no recordem el número de telèfon o l’adreça electrònica:
· Sí, però no me’n recordo.
Estructures Per demanar les lletres d’una paraula en català:

per demanar
· Em pots lletrejar Maria? (tu)
aclariments
· Em pot lletrejar Josep? (vostè)
· M’ho pots lletrejar? (tu)
Per demanar la manera d’escriure una paraula:
· Com s’escriu Vicenç?
· S’escriu amb c o amb ç?
· Amb accent o sense?
Per demanar la pronunciació d’una paraula en català:
· Com es pronuncia Vicenç?
13
Estructures Per demanar el nom d’una cosa en català:

per demanar
· Com es diu això en català?
aclariments
· Com es diu boy en català?
Per demanar el significat d’una paraula o una expressió:
· Què vol dir rellotge?
Per demanar la repetició del que t’han dit:

· Ho pots repetir? (tu)
· Ho pot repetir? (vostè)
· Com dius / diu?
Expressions Per fer preguntes o demanar alguna cosa utilitzant fórmules de cortesia:
de cortesia
· Si us plau, ho pots repetir?
· Un moment, per favor.
Per demanar disculpes o fer preguntes usant fórmules de cortesia:
· Perdona, ho pots repetir? (tu)
· Perdoni, ho pot repetir? (vostè)
· Perdó, com diu? (vostè)
14
Expressions Per agrair una informació:

d’agraïment
· Gràcies.
Per respondre a qui ens ha donat les gràcies:
· De res.
Expressions per · Un moment, si us plau.

demanar a algú
que s’esperi
Present d’indicatiu jo tinc

del verb tenir tu tens
ell / ella / vostè té
nosaltres tenim
vosaltres teniu
ells / elles / vostès tenen
Interrogatius què, qui, Per demanar informacions i dades al altres persones fem servir aquests interrogatius:
com, quin, quina
· Què vol dir cognom?
· Qui és aquell noi?
· Com et dius?
· Quin número de telèfon tens?
· Quina adreça de correu tens?
15
Conjunció i Els catalans i les catalanes tenen dos cognoms. El primer és el del pare i el segon és el de
la mare. Si es vol, els dos cognoms es poden unir amb una i.
· Em dic Montserrat Borrull i Mas.
Aquesta i és la mateixa conjunció que serveix per unir dos elements d’una llista.
· Nom i cognoms.
Alfabet lletra nom exemple

[a] Anna
A a
[] Albert
B be (alta) [b] Berta
[k] Caterina
C ce
[s] Cecília
Ç ce trencada [s] Marçal
D de [d] Daniel
[e] Eva
E e [] Abel
[] Enric
F efa [f] Francesc
[] Gerard
G ge
[] Gabriel
H hac Ø Helena
[i] Ignasi
I i (llatina)
[j] Maiol
J jota [] Joan
K ca [k] Karim
L ela [l] Laura
M ema [m] Maria
N ena [n] Neus
[o] Ramon
O o [] Antoni
[u] Oriol
P pe [p] Paula
16
Alfabet lletra nom exemple

Q cu [k] Quim
[r] Rosa
R erra
[] Carola
[s] Salvador
S essa
[z] Ignasi
T te [t] Toni
[u] Úrsula
U u
[w] Gualteri
V ve (baixa) [b] Vicenç
W ve doble [b] Wilfred
[] Xavier
X ics / xeix
[ks] Màxim
Y i grega [j] Yuri
Z zeta [z] Zoé
Combinacions de lletres:
dígraf nom exemple
LL doble ela [] Lluc
L·L ela geminada [l] Camil·la
RR doble erra [r] Ferran
SS doble essa [s] Vanessa
NY ena, i grega [] Vinyet
QU cu, u [k] Joaquim
GU ge, u [g] Guillem
IX i, ics [] Aixa
IG i, ge [t] Goig
TX te, ics [t] Patxi
17
Alfabet Signes ortogràfics:

signe nom exemple
[a] Àngel
` accent obert [] Agnès
[] Pròsper
[e] Bernabé
[i] Martí
´ accent tancat
[o] Salomó
[u] Úrsula
[i] Lluïsa
¨ dièresi
[u] Raül
‘ apòstrof
- guionet
_ guió baix
. punt
, coma
; punt i coma
: dos punts
... punts suspensius
? signe d’interrogació
! signe d’admiració
@ arrova
Números cardinals 0 zero 5 cinc

del 0 al 9 1 u 6 sis
2 dos 7 set
3 tres 8 vuit
4 quatre 9 nou
18

l’adreça electrònica (f.); el cognom; el DNI; la firma; la fotografia; el nom; el telèfon (fix /
mòbil); el número; el passaport.
19
4. Demanar i dir el lloc de procedència i de residència

· estructures per demanar i dir el lloc d’origen i el lloc on vius,
· el present d’indicatiu del verb viure,
· l’interrogatiu on,
· la conjunció però,
· l’article determinat,
· les preposicions a i de,
· gentilicis: gènere i nombre,
· vocabulari.
20
Estructures per Per preguntar el lloc d’origen d’una persona:

demanar i dir el
d’on + verb ser + (subjecte)?
lloc d’origen i el
lloc de residència · D’on ets? (tu)
· D’on és? (ell / ella)
· D’on sou? (vosaltres)
· D’on són? (ells / elles)
Per dir el teu lloc de procedència:
subjecte + verb ser + de / d’ + nom de lloc
· (Jo) sóc de França.
· (Tu) ets del Marroc.
· (Ella) és de la Xina.
· (Nosaltres) som d’Alemanya
· (Vosaltres) sou de l’Índia.
· (Ells) són dels Estats Units.
O bé:
verb ser + gentilici
· Sóc català.
· Som franceses.
21
Estructures per Per preguntar el lloc de residència d’una persona:

demanar i dir el lloc
on + verb viure?
de procedència i de
residència · On vius?
· On viviu?
Per dir el lloc de residència:
verb viure + a + nom del país
· Visc a Catalunya.
· Vivim a França.
Present d’indicatiu jo visc

del verb viure tu vius
ell / ella / vostè viu
nosaltres vivim
vosaltres viviu
ells / elles / vostès viuen
Interrogatiu on L’adverbi interrogatiu on serveix per indicar lloc.

· On vius?
· D’on ets?
Conjunció però La conjunció però serveix per indicar que hi ha una oposició entre dos elements.
· Viu a França, però és del Marroc.
· Som catalans, però vivim a Anglaterra.
22
Article determinat En català, alguns noms de llocs van introduïts per l’article determinat. Fixa’t que l’article
determinat té una forma diferent quan acompanya un nom masculí, femení, singular o
plural, i quan el nom que acompanya comença amb consonant o amb vocal o h.
el el Marroc
la la Xina
l’ l’Equador, l’Argentina
els els Estats Units
les les Filipines
Preposicions a i de Davant d’un nom de lloc fem servir la preposició a per indicar situació.
· Jo visc a Mallorca i ella viu a València.
Observa què passa, però, quan el nom de lloc porta article:
a + el = al
a + els = als
a + la = a la
a + les = a les
a + l' = a l’
· (Jo) visc al Marroc.
· (Ella) viu als Estats Units.
· Viuen a la Xina.
· Viuen a les Filipines.
· Vivim a l’Equador.
23
Preposicions a i de La preposició de davant d’un nom de lloc indica procedència. Si va seguida per una
paraula que comença amb vocal o h s’apostrofa.
· En Joan és d’Itàlia.
· Aquestes noies són d’Andorra.
Fixa’t ara què passa quan el nom de lloc porta article:
de + el = del
de + els = dels
de + la = de la
de + les = de les
de + l' = de l’
· És del Marroc.
· Jo sóc dels Estats Units.
· És de la Xina.
· És de les Filipines.
· Som de l’Equador.
Gentilicis: gènere i Els gentilicis són adjectius que serveixen per indicar el lloc de procedència d’una persona.
nombre Com la majoria d’adjectius, tenen una forma diferent per al masculí, el femení, el singular
i el plural.
· Ell és català.
· Ella és italiana.
· Aquests nois són anglesos.
· Elles són alemanyes.
24
Per a la formació d’aquests adjectius se segueix bàsicament els models que descriurem a
Gentilicis: gènere i continuació.
nombre
Sovint partim de la forma del masculí singular i afegim –a per a la formació del femení
singular, –s per a la formació del masculí plural i –es per a la formació del femení plural.
Alemanya alemany alemanya alemanys alemanyes

Però en els casos en què el masculí singular acaba en una vocal tònica també hi hem
d’afegir una –n.
Catalunya català catalana catalans catalanes

Itàlia italià italiana italians italianes
I en els casos en què el masculí singular acaba en –s, el masculí plural es fa afegint
–os.
França francès francesa francesos franceses

Anglaterra anglès anglesa anglesos angleses
el Japó japonès japonesa japonesos japoneses
25
Aquests adjectius no només s’apliquen a persones, sinó que també es poden referir a
coses.
· crema catalana
· xocolata suïssa
· vi francès
· cervesa alemanya
· te xinès
La majoria de vegades, aquests adjectius, en masculí, també designen el nom de l’idioma
d’un país.
· el francès
· l’anglès
· l’alemany
· el català
· l’espanyol
26

Noms de lloc:
Alemanya; Anglaterra; l’Argentina; Austràlia; Àustria; Bèlgica; el Brasil; el Canadà;
Catalunya; Cuba; Colòmbia; Egipte; l’Equador; Espanya; els Estats Units; les Filipines;
França; Holanda; Hondures; l’Índia; Irlanda; Itàlia; el Japó; el Marroc; el Perú; Portugal; la
República Dominicana; Rússia; el Senegal; Suècia; l’Uruguai; Xile; la Xina.
Gentilicis:
alemany, alemanya; anglès, anglesa; argentí, argentina; australià, australiana; austríac,
austríaca; belga; brasiler, brasilera; canadenc, canadenca; català, catalana; colombià,
colombiana; cubà, cubana; dominicà, dominicana; egipci, egípcia; equatorià, equatoriana;
espanyol, espanyola; filipí, filipina; francès, francesa; holandès, holandesa; hondureny,
hondurenya; indi, índia; irlandès, irlandesa; italià, italiana; japonès, japonesa; marroquí,
marroquina; nord-americà, nord-americana; peruà, peruana; portuguès, portuguesa; rus,
russa; senegalès, senegalesa; suec, sueca; uruguaià, uruguaiana; xilè, xilena; xinès,
xinesa.
27
Apunts
“Coneixes la Carlota?”
N1-B1-Unitat 2 “Coneixes la Carlota?”
Índex
Presentació 1
Mantenir converses telefòniques 2
Descriure i identificar a algú pel seu aspecte físic 7
Demanar i donar informació sobre la família 10
Identificar persones 13
Demanar i dir l’edat 17
Presentar-se, presentar a algú i respondre a una presentació 20
Presentació
· Mantenir converses telefòniques.
· Descriure i identificar algú pel seu aspecte físic.
· Demanar i donar informació sobre la família.
· Identificar persones.
· Demanar i dir l’edat.
· Presentar-se, presentar algú i respondre a una presentació.
1
1. Mantenir converses telefòniques
Continguts Per mantenir converses telefòniques necessites conèixer:

· les expressions per respondre una trucada,
· les expressions per demanar per un interlocutor concret i per respondre-hi,
· el present d’indicatiu dels verbs ser-hi i haver-hi,
· els números cardinals del 10 al 99.
Expressions per A l’hora de respondre una trucada, generalment iniciem la conversa utilitzant alguna
respondre una d’aquestes estructures:
trucada
· Digui? / Digui’m?
· Sí?
· Hola?
2
Expressions per Aquí tens un llistat de les expressions més usuals en les converses telefòniques. Estan
demanar per un classificades segons la funció que acompleixen.
interlocutor
preguntar per
concret
una persona
i per
concreta verb haver-hi article nom de
respondre-hi salutació + que + + +
verb ser-hi personal persona?
· Hola! Que hi ha l’Antoni?

· Hola! Que hi és l’Antoni?
respondre · Sí, sóc jo.
si la · Sí, un moment, si us plau.
persona · Sí, (un moment, si us plau) ara s’hi posa.
hi és · Sí que hi és, ara s’hi posa.
respondre · No, ara no hi és.
si la · No, ho sento. Ara no hi és.
persona
no hi és
respondre si · No, s’equivoca.
qui truca · Ho sento, aquí no hi ha cap Antoni.
s’ha · No, aquí no hi ha cap Antoni.
equivocat
de número
de telèfon
quan · És el 972 22 78 55?
t’equivoques · Ui! Ho sento. És el (número) 972 22 78 55?
de número
identificar · Qui ets?
l’interlocutor · Qui és?
· De part de qui?
per demanar · Perdó.
disculpes · Perdoni.
· Ho sento.
per acceptar · No té importància.
disculpes · No passa res.
3
Present d’indicatiu Per demanar per algú utilitzem tant el verb haver-hi com el verb ser-hi.
dels verbs ser-hi i
Fixa’t en l’esquema:
haver-hi
verb haver-hi
que + + article personal + nom de persona?
verb ser-hi
· Que hi ha la Irenka?
· Que hi és la Irenka?
· Que hi ha la Carla i l’Ignasi?
· Que hi són la Carla i l’Ignasi?
Ara bé, per respondre només fem servir el verb ser-hi.
· Sí que hi és. / Sí que hi són.
· No, no hi és. / No, no hi són.
Observa que haver-hi és un verb impersonal, és a dir, un verb que només es fa servir en
tercera persona del singular. Per això, el present del verb haver-hi només té una forma: hi
ha.
Fixa’t també que les dues formes del verb ser-hi duen accent tancat: hi és / hi són.
4
Números Del 10 al 19:

cardinals
10 deu 15 quinze
del 10 al 99
11 onze 16 setze
12 dotze 17 disset
13 tretze 18 divuit
14 catorze 19 dinou
Del 20 al 99:
Primer cal conèixer el nom de les desenes:
20 vint 60 seixanta
30 trenta 70 setanta
40 quaranta 80 vuitanta
50 cinquanta 90 noranta
Després, per formar el numeral, s’escriu primer el nom de la desena, se segueix d’un
guionet i després s’escriu el nom de la unitat.
[desena] - [unitat]
· cinquanta-quatre (54)
· trenta-dos (32)
En el cas dels números del 21 al 29, entre les desenes i les unitats s’escriu la conjunció i
entre guionets.
[desena] -i- [unitat]
· vint-i-tres (23)
· vint-i-nou (29)
5
Números Recorda que, a l’hora de dir els números de telèfon, els pots dir unitat per unitat o bé
cardinals agrupar les xifres per desenes.
del 10 al 99
· El meu número de telèfon és el 93 584 12 76.
· El meu número de telèfon és el 9 [nou] 3 [tres] 5 [cinc] 8 [vuit] 4 [quatre] 1 [u] 2 [dos] 7
[set] 6 [sis].
· El meu número de telèfon és el 93 [noranta-tres] 5 [cinc] 84 [vuitanta-quatre] 12 [dotze]
76 [setanta-sis].
6
2. Descriure i identificar algú pel seu aspecte físic
Continguts Per tal de poder descriure i identificar algú pel seu aspecte físic, hauràs de tenir en
compte:
· la flexió de gènere de l’adjectiu,
· el present d’indicatiu del verb ser (repàs),
· el vocabulari dels trets físics.
Flexió de gènere Els adjectius qualificatius concreten i caracteritzen el nom al que acompanyen i amb el
de l’adjectiu qual han de concordar pel que fa al gènere (masculí o femení).
· Un noi alt (masculí)
· Una noia alta (femení)
Aquestes són algunes terminacions característiques del masculí i el femení:
masculí singular femení singular
Ø -a
baix, alt, castany, prim baixa, alta, castanya, prima
-ig -tja
lleig lletja
-s -ssa
gras, ros grassa, rossa
-o -a
guapo guapa
-vocal accentuada (-è) -na
morè morena
7
Flexió de gènere Cal tenir en compte, però, que alguns adjectius qualificatius són invariables: tenen la
de l’adjectiu mateixa forma per al masculí i el femení.
· Un home jove. / Una dona jove.
· En Joan és gran. / La Maria és gran.
Present d’indicatiu El verb ser s’utilitza per identificar persones. Per tal de presentar-se un mateix o
del verb presentar la família és necessari conèixer la conjugació d’aquest verb.
ser
jo sóc
tu ets
nosaltres som
vosaltres sou
· El meu germà és alt.

· Jo sóc prima.
del verb jo tinc
tenir tu tens
nosaltres tenim
vosaltres teniu
· Ell té els cabells llargs.

· Elles tenen deu anys.
8
Vocabulari Vocabulari dels trets físics

alt, alta; baix, baixa; castany, castanya; gran; guapo, guapa; jove; lleig, lletja; morè,
morena; petit, petita; prim, prima; ros, rossa.
9
3. Demanar i donar informació sobre la família
Continguts Per demanar i donar informació sobre la família necessites saber:

· la flexió de gènere del nom,
· la flexió de nombre del nom,
· el vocabulari de les relacions familiars.
Flexió de gènere del Els noms que fan referència a persones acostumen a tenir gènere masculí i gènere femení.
nom
·el noi / la noia
Com en el cas dels adjectius, generalment la forma femenina té una marca, a diferència de
la forma masculina que generalment no en té cap.
Hi ha diverses marques de femení. Fixa-t’hi:
masculí femení
Ø -a
nen nena
nét néta
fill filla
avi àvia
-t -da
cunyat cunyada
nebot neboda
-vocal accentuada (-í,-à) -na
cosí cosina
germà germana
Algunes vegades, la forma masculina i la femenina són totalment diferents.
· Aquest és el meu marit. / Aquesta és la meva dona.
· El pare té 58 anys. / La mare té 57 anys.
· El meu oncle és alt. / La meva tia és alta.
10
Flexió de nombre del El plural dels noms es forma afegint les següents terminacions al singular:
nom
masculí singular masculí plural
acabat en vocal no -s
accentuada o
consonant
avi avis
acabat en vocal -ns
accentuada
cosí cosins
germà germans
femení singular femení plural

acabat -a -es
àvia àvies
cosina cosines
germana germanes
néta nétes
sogra sogres
11
Vocabulari Vocabulari de les relacions familiars

l’avi, l’àvia; el cosí, la cosina; el fill, la filla; el germà, la germana; el marit / l’home, la
dona; el nebot, la neboda; el nét, la néta; l’oncle o el tiet, la tia o la tieta; el pare, la mare.
12
4. Identificar persones
Continguts Si vols identificar persones o preguntar sobre la identitat d’algunes persones, has de
conèixer:
· els demostratius,
· els possessius,
· els adjectius interrogatius,
· les estructures per identificar persones.
Demostratius Els demostratius permeten designar la proximitat o llunyania d’objectes i persones.

proximitat llunyania
masculí femení masculí femení
singular aquest aquesta aquell aquella
plural aquests aquestes aquells aquelles
· Aquesta noia és la meva dona.
13
Possessius Els adjectius i els pronoms possessius serveixen per expressar possessió o per indicar que
algú es relaciona amb alguna cosa o persona.
· La Carlota, en Max i la Lluna són els meus nebots.
· En Toni és el teu marit?
· Com es diu la seva dona, Sr. Torres?
Cal tenir present que els possessius concorden amb el gènere i el nombre de la cosa posseïda
o la persona amb què es relacionen i no amb el posseïdor.
· El seu germà es diu Oriol.
Persona/es que es relaciona/en o posseeix/en = elles
Persona amb la qual es relaciona/en = germà (masculí singular)
singular
posseïdor masculí femení
jo el meu germà la meva germana
tu el teu germà la teva germana
ell / ella / vostè el seu germà la seva germana
nosaltres el nostre germà la nostra germana
vosaltres el vostre germà la vostra germana
ells / elles / vostès el seu germà la seva germana
plural
posseïdor masculí femení
jo els meus germans les meves germanes
tu els teus germans les teves germanes
ell / ella / vostè els seus germans les seves germanes
nosaltres els nostres germans les nostres germanes
vosaltres els vostres germans les vostres germanes
ells / elles / vostès els seus germans les seves germanes
14
del verb ser jo sóc
tu ets
nosaltres som
vosaltres sou
· Aquest noi és el meu germà.
· Nosaltres som cosins.
· Jo sóc la seva neboda.
Adjectius Els adjectius interrogatius permeten preguntar el nombre o la quantitat d’una cosa. Com
interrogatius que són adjectius, han de concordar en nombre i gènere amb el substantiu que
complementen.
· Quantes germanes tens?
· Quants germans tens?
15
Estructures per Observa les estructures que utilitzem per identificar persones:
identificar
Qui és aquest? (Aquest és) el meu germà.
persones
Qui és aquella? (Aquella és) la meva germana, l’Anna.
Aquest és el teu cunyat? No, (aquest) és el meu germà.
Aquests són els teus pares? Sí, són els meus pares, en Pere i la Teresa.
16
5. Demanar i dir l'edat
Continguts Per poder preguntar i respondre els anys que té algú (l’edat) has de conèixer:
· l’adjectiu interrogatiu de quantitat,
· les expressions per respondre l’edat,
· els números cardinals (0-99).
Present
jo tinc
d’indicatiu
del verb tenir tu tens
nosaltres tenim
vosaltres teniu
· Jo tinc 62 anys, i els meus fills en tenen 34 i 27.
Adjectiu L’adjectiu interrogatiu que es necessita per preguntar l’edat és el que pren la forma
interrogatiu masculina plural, ja que ha de concordar amb anys.
de quantitat
─Quants anys tens, Lali?
─Tinc 38 anys.
─Quants anys té el teu pare?
─El meu pare té 65 anys.
Expressions per De vegades, quan responem la pregunta sobre l’edat que té algú, podem fer servir el
respondre l’edat pronom en, que substitueix el nom anys, o bé responem sense utilitzar cap verb, dient la
xifra directament.
─Quants anys tens, Lali?
─En tinc 38. / ─38.
─Quants anys té el teu pare?
─En té 65. / ─65.
17
5. Demanar i dir l'edat
Números Del 0 al 9:
cardinals
0 zero 5 cinc
del 0 al 99
1 u 6 sis
2 dos 7 set
3 tres 8 vuit
4 quatre 9 nou
Del 10 al 19:
10 deu 15 quinze
11 onze 16 setze
12 dotze 17 disset
13 tretze 18 divuit
14 catorze 19 dinou
Del 20 al 99:
Primer cal conèixer el nom de les desenes:
20 vint 60 seixanta
30 trenta 70 setanta
40 quaranta 80 vuitanta
50 cinquanta 90 noranta
20 vint 60 seixanta
18
5. Demanar i dir l’edat
Números Després, per formar el numeral, s’escriu primer el nom de la desena, se segueix d’un
cardinals guionet i després s’escriu el nom de la unitat.
del 0 al 99
[desena] - [unitat]
· cinquanta-quatre (54)
· trenta-dos (32)
En el cas dels números del 21 al 29, entre les desenes i les unitats s’escriu la conjunció i
entre guionets.
[desena] -i- [unitat]
· vint-i-tres (23)
· vint-i-nou (29)
19
6. Presentar-se, presentar algú i respondre a una presentació
Continguts Per poder presentar-se i poder presentar algú, així com per respondre a una presentació
has de conèixer:
· el present d’indicatiu del verb conèixer,
· el present d’indicatiu del verb presentar,
· els pronoms febles que acompanyen els verbs conèixer i presentar,
· el tractament personal de tu i vostè,
· les expressions més usuals de presentació.
del verb conèixer jo conec
tu coneixes
ell / ella / vostè coneix
nosaltres coneixem
vosaltres coneixeu
ells / elles / vostès coneixen
· Coneixes en Pau?
· Sí, ja el conec. Ens coneixem de fa temps.
· La Margalida no coneix en Biel. Per què no li presentes?
jo presento
del verb presentar
tu presentes
ell / ella / vostè presenta
nosaltres presentem
vosaltres presenteu
ells / elles / vostès presenten
· Jordi i Marc, us presento la Virgínia, la meva néta.

· Els nostres cosins ens presenten la seva amiga.
20
Pronoms febles que El verb conèixer i el verb presentar acostumen a anar acompanyats de pronoms febles.
acompanyen els verbs
Fixa’t en aquests dos casos:
conèixer i presentar
· (A ella) Li presento el senyor Garcia.
· A ella no la conec.
amb el verb presentar amb el verb conèixer
(amb complement indirecte) (amb complement directe)
a mi La Lali em presenta la a mi La Irenka em coneix.
Irenka.
a tu La Lali et presenta la a tu La Irenka et coneix.
Irenka.
a ell La Lali li presenta la Irenka. a ell La Irenka el coneix.
a ella La Lali li presenta la Irenka. a ella La Irenka la coneix.
a vostè La Lali li (m. i f.) presenta la a vostè La Irenka el (m.) / la (f.)
Irenka. coneix.
a La Lali ens presenta la a La Irenka ens coneix.
nosaltres Irenka. nosaltres
a La Lali us presenta la a La Irenka us coneix.
vosaltres Irenka. vosaltres
a ells La Lali els presenta la a ells La Irenka els coneix.
Irenka.
a elles La Lali els presenta la a elles La Irenka les coneix.
Irenka.
a vostès La Lali els (m. i f.) presenta a vostès La Irenka els (m.) / les
la Irenka. (f.) coneix.
És a dir, el pronom que s’utilitza amb aquests verbs coincideix en tots els casos excepte
en les formes de tercera persona de singular (a ell / a ella / a vostè): li – el / la, i de
tercera persona del femení plural (a elles / a vostès [f.]): els – les.
21
Tractament personal Fixa't que, quan ens adrecem a algú, canviem el tractament segons quina sigui la nostra
tu i vostè relació amb aquella persona.
Tractem de tu la persona a qui ens dirigim, en una situació més aviat informal, amb un cert
grau de confiança, d'igualtat i de familiaritat.
La tractem de vostè, en canvi, en una situació més aviat formal, com a mostra de
respecte, o perquè la persona a qui ens adrecem és més gran que nosaltres o es troba en
una situació de superioritat.
· (A tu) Toni, et presento la Irenka.
· (A vostè) Senyor Garcia, li presento la senyora Campos.
Adona’t que, segons quin sigui el tractament escollit, es produeixen canvis en la persona
del verb i en els pronoms.
· (A tu) Com et dius?
· (A vostè) Com es diu?
L’equivalent plural de tu i vostè és vosaltres i vostès, respectivament.
· (A vosaltres) Toni i Juan, us presento la Irenka.
· (A vostès) Senyors Garcia, els presento la senyora Campos.
22
Expressions més Aquestes són les expressions més usuals que s’utilitzen en les situacions de presentació
usuals de presentació següents. Recorda que és important reconèixer el grau de formalitat de la situació en què
et trobes: una situació és informal quan es desenvolupa amb algú que coneixes molt (els
amics o la família); en canvi, et trobes en una situació formal quan aquesta s’esdevé amb
algú que no coneixes gaire, amb algú que ocupa una posició jeràrquica superior a la teva o
amb una persona gran.
situacions informals
em presento 1. Jo dic... 2. L’altre em respon...
Em dic Marc. Hola.
Jo em dic Irenka. Com va (això)?
Sóc la Irenka. Ei, què tal?
Com estàs?
situacions formals
1. Jo dic.. 2. L’altre em respon...
Sóc el senyor Ferrer. Molt de gust.
Encantat. / Encantada. /
Encantats. / Encantades.
Un plaer.
presento algú situacions informals
a algú altre 1. Jo dic... 2. L’altre respon...
Aquesta és la meva filla Hola. Jo em dic Irenka.
gran. Com va?
Us coneixeu? Ei, què tal?
No, no ens coneixem. / Sí, sí
que ens coneixem.
situacions formals
1. Jo dic... 2. L’altre respon...
Li presento el meu marit. / Molt de gust.
Li presento la meva dona. Encantat. / Encantats. /
Encantada. / Encantades.
Un plaer.
pregunto a algú situacions informals
si és la persona 1. Jo dic... 2. L’altre respon...
que crec que és Ets l’Ángela? No, sóc la Mariana, del curs
de català.
Sí, sóc jo.
situacions formals
1. Jo dic... 2. L’altre respon...
(És) el senyor Garcia? Jo mateix.
Perdoni, s’equivoca.
23
Expressions més Nota: Els matisos entre les situacions comunicatives i l’ús
usuals de presentació d’aquestes expressions són múltiples, i es complementen
amb l’expressió corporal. Per exemple: amb dos petons,
amb una encaixada de mans, amb un somriure...
24

Apunts
“A què et dediques?”

N1-B1-Unitat 5 “A què et dediques?”

Índex

Presentació 1
Preguntar i dir la professió 2
Preguntar i dir els estudis 7
Preguntar i dir el lloc de treball i d’estudi 9


Presentació


· Preguntar i dir la professió.
· Preguntar i dir els estudis.
· Preguntar i dir el lloc de treball i d’estudi.
1


1. Preguntar i dir la professió

Continguts Per assolir aquest objectiu necessites saber:

· el present d’indicatiu dels verbs de la primera conjugació: treballar i dedicar-se,
· el present d’indicatiu del verb fer,
· vocabulari: les botigues,
· les estructures per preguntar i dir la professió,
· la pronunciació de les –r i les –t finals,
· la pronunciació de les síl·labes tòniques i àtones,
· vocabulari.

Present d’indicatiu Els verbs catalans es divideixen en tres grups, segons l’acabament del seu infinitiu:

dels verbs de la
1a conjugació 2a conjugació 3a conjugació
primera conjugació:
-ar -er, -re -ir
treballar, dedicar-se
treballar fer, aprendre dormir

L’infinitiu dels verbs de la primera conjugació acaba en –ar, com treballar, dedicar-se,
estudiar i ensenyar. La majoria d’aquests verbs són regulars i es conjuguen com treballar:

jo treballo
tu treballes
ell / ella / vostè treballa
nosaltres treballem
vosaltres treballeu
ells / elles / vostès treballen

· Tu treballes d’administrativa?
· La Clara i jo treballem en un restaurant.

Alguns verbs es poden conjugar amb un pronom. És el cas de dedicar-se:

jo em dedico
tu et dediques
ell / ella / vostè es dedica
nosaltres ens dediquem
vosaltres us dediqueu
ells / elles / vostès es dediquen
2



Present d’indicatiu El verb fer pertany a la segona conjugació i és irregular.

del verb fer
jo faig
tu fas
ell / ella / vostè fa
nosaltres fem
vosaltres feu
ells / elles / vostès fan

Estructures per Per preguntar la professió fem servir aquestes estructures:
preguntar i dir la
a + què + verb dedicar-se?
professió
de + què + verbs fer / treballar?
quina + feina + verb fer?
La diferència entre aquestes maneres de demanar la professió d’algú és que la primera és
més formal que les altres dues.

· Vostè a què es dedica?
· De què fas?
· De què treballeu?
· Quina feina fa l’Enric?

Per dir la professió fem servir aquestes estructures:

verb ser + nom de professió

verbs treballar / fer + de + nom de professió

· Jo sóc professora.
· L’Àlex fa de periodista.
· Nosaltres treballem de cambrers.
3



Estructures per Per dir la professió fem servir els verbs ser, fer de o treballar de. Quan volem que quedi clar
preguntar i dir la per a quina feina ens hem format o preparat fem servir el verb ser, encara que també
professió podem utilitzar els altres dos:

· Sóc professor. / Treballo de professor. / Faig de professor.

En alguns casos, quan es vol expressar el contrast entre la professió per a la qual un s’ha
format i la feina que un fa per guanyar-se la vida, s’utilitza la fórmula:

feina
verb professió per a la qual verb fer de que
+ + però + +
ser un s’ha format verb treballar de un
fa

· Sóc periodista, però faig de cambrer.
· La Marta és mestra, però treballa de dependenta.

Gènere i nombre de Generalment, el masculí no presenta marca de gènere, mentre que el femení acaba amb –a:
les professions
masculí femení
el cuiner la cuinera
el farmacèutic la farmacèutica

el dependent la dependenta
En alguns casos, hi ha aquestes correspondències entre les terminacions de masculí i de
femení:

terminació masculí femení

-iu / -iva l’administratiu l’administrativa
-at / -ada l’advocat l’advocada
-e / -a o -essa l’arquitecte l’arquitecta

el mestre la mestra
el metge la metgessa
-a / -a el policia la policia
-ista / -ista el periodista la periodista
-aire / -aire l’escombriaire l’escombriaire
-ant / -ant el cantant la cantant
l’estudiant l’estudiant
4



Gènere i nombre de De vegades, però, les paraules amb –ant poden formar el femení amb –anta, per exemple: un
les professions estudiant i una estudiant o una estudianta.

Per fer el plural dels noms, afegim una –s al singular:

masculí singular masculí plural
el camioner els camioners
el fotògraf els fotògrafs

Si el nom acaba amb –a àtona, com la majoria de les paraules femenines, fem el plural
canviant aquesta –a per –es:

femení singular femení plural masculí singular masculí plural

la metgessa les metgesses el taxista els taxistes
la fotògrafa les fotògrafes el policia els policies

Pronunciació de les En paraules com carter o professor no pronunciem la –r final. Tampoc no pronunciem les
–r i –t finals –r finals dels infinitius com treballar, estudiar... I passa el mateix amb la –t final de
dependent o cantant: tampoc no es pronuncia.

Però en alguns parlars catalans sí que es pronuncien les –r finals i les –t finals.
Així, les –t finals es pronuncien al País Valencià i a les Illes Balears. Al País Valencià
també es pronuncien les –r finals.

Pronunciació de síl·labes En català, la majoria de paraules tenen una síl·laba que pronunciem amb més intensitat i
tòniques i àtones que anomenem síl·laba tònica, mentre que, les que es pronuncien sense intensitat, les
anomenem síl·labes àtones. En general, en una paraula que té més d’una síl·laba, n’hi ha
una de tònica, mentre que la resta són àtones.

in for mà tic
àtona àtona tònica àtona

ca mi o ne ra
àtona àtona àtona tònica àtona
5



Vocabulari Professions:

l’administratiu, l’administrativa; l’advocat, l’advocada; l’arquitecte, l’arquitecta; el
cambrer, la cambrera; el camioner, la camionera; el cantant, la cantant; el carter, la
cartera; el cuiner, la cuinera; el dependent, la dependenta; l’escombriaire (m. / f.);
l’escriptor, l’escriptora; l’estudiant (m. / f.); el farmacèutic, la farmacèutica; el fotògraf, la
fotògrafa; l’informàtic, la informàtica; el mecànic, la mecànica; el mestre, la mestra; la
mestressa de casa; el metge, la metgessa; el periodista, la periodista; el policia, la policia;
el professor, la professora; el taxista, la taxista.
6


2. Preguntar i dir els estudis


· el present d’indicatiu del verb estudiar,
· les estructures per preguntar i dir els estudis,
· vocabulari.

Present d’indicatiu El verb estudiar és regular i de la primera conjugació, és a dir, que es conjuga com el verb
del verb estudiar treballar:

jo estudio
tu estudies
ell / ella / vostè estudia
nosaltres estudiem
vosaltres estudieu
ells / elles / vostès estudien

Estructures per Per preguntar els estudis fem servir aquesta estructura:
preguntar i dir els
què + verb estudiar?
estudis
· Què estudies?
· Què estudia l’Eva?

Per respondre, seguim aquesta estructura:

verb estudiar + tipus d’estudis

verb ser + estudiant + de / d’ + tipus d’estudis
verb fer + (un curs de / d’) + tipus d’estudis
· Estudio idiomes.
· L’Eva és estudiant de batxillerat.
· Faig un curs de mecànica.
· La Lali fa anglès.
7


2. Preguntar i dir els estudis

Vocabulari Estudis:

batxillerat; formació professional; idiomes; informàtica; primària; secundària.
8


3. Preguntar i dir el lloc de treball i d’estudi


· estructures per preguntar i dir el lloc de treball i d’estudi,
· vocabulari.

Estructures per Per preguntar on estudia o treballa algú fem servir l’interrogatiu on i el verb corresponent.
preguntar i dir el lloc
on + verbs estudiar / treballar?
de treball i d’estudi
· On estudies?
· On estudieu?
· On treballa el teu germà?
· On treballa la Mercè?

Podem respondre amb aquesta estructura:

un

una
verbs estudiar / treballar + en + + lloc de treball o d’estudi
uns
unes

· Estudio en un institut.
· Estudiem en una escola d’adults.
· El meu germà fa de dependent en uns grans magatzems.
· La Mercè treballa en unes galeries comercials.
9


3. Preguntar i dir el lloc de treball i d’estudi

Present d’indicatiu El verb estar, tot i ser de la primera conjugació, és irregular. Observa com es construeix el
del verb estar present:

jo estic
tu estàs
ell / ella / vostè està
nosaltres estem
vosaltres esteu
ells / elles / vostès estan

Podem fer servir el verb estar per expressar altres situacions laborals.

· Ara no treballo, estic a l’atur.
· El Jordi està de baixa.
· L’avi ja no treballa, està jubilat.

Vocabulari Llocs d’estudi o de treball:

escola; escola d’adults; institut; universitat.

Llocs de treball:

botiga; despatx; escola; escola d’adults; fàbrica; institut; taller.

Altres situacions laborals:

estar a l’atur; estar de baixa; estar jubilat, estar jubilada.
10
Apunts
“Amunt i avall per Girona”
N1-B1-Unitat 3 “Amunt i avall per Girona"
Índex
Presentació 1
Preguntar on és un lloc 2
Donar indicacions d’on és un lloc i com s’hi pot arribar 10
Presentació
· Preguntar on és un lloc.
· Donar indicacions d’on és un lloc i com s’hi pot arribar.
1
1. Preguntar on és un lloc
Continguts Per preguntar la situació d’un lloc necessites conèixer:

· estructures per preguntar on és un lloc,
· l’interrogatiu on,
· el present d’indicatiu del verb haver-hi,
· l’article indefinit,
· el present d’indicatiu del verb ser,
· l’article definit,
· diferències entre l’article definit i l’article indefinit,
· diferències entre el verb haver-hi i el verb ser,
· vocabulari d’edificis i serveis,
· vocabulari de dependències dins d’un edifici.
Estructures per Per preguntar sobre la situació d’un objecte en general o d’un lloc en particular podem
preguntar on és utilitzar dos verbs: haver-hi i ser.
un lloc
En general, fem servir el verb haver-hi seguit d’un nom acompanyat de l’article indefinit,
d’acord amb l’estructura següent:
on + verb haver-hi + article indefinit + nom?
· On hi ha un restaurant?
· On hi ha una escola?
En canvi, solem emprar el verb ser quan el nom que l’acompanya duu article definit, tal
com s’indica a continuació:
on + verb ser + article definit + nom?
· On és el restaurant La Bona Cuina?

· On és l’escola d’en Jaume?
2
Estructures per La pregunta es pot introduir amb una fórmula de cortesia:

preguntar on és
· Saps / Sap...?
un lloc
· Em pots dir / Em pot dir...?
· Em podries dir / Em podria dir...?
· Perdona / Perdoni...
· Escolta / Escolti...
· Si us plau...
· Per favor...
O amb una combinació de fórmules de cortesia:
perdona / perdoni
saps / sap
escolta / escolti
+ em pots dir / em pot dir + oració?
si us plau
em podries dir / em podria dir
per favor
Fixa’t que utilitzem escolta, perdona i si us plau per cridar l’atenció de la persona a qui
volem adreçar-nos. Fixa’t, també, que utilitzem el tractament de tu (perdona, escolta,
saps, em pots dir, em podries dir) per parlar amb la gent jove i el tractament de vostè
(perdoni, escolti, sap, em pot dir, em podria dir) per parlar amb la gent gran.
Interrogatiu on L’adverbi interrogatiu on serveix per indicar lloc.

· On hi ha una farmàcia?
· On és el Museu del Cinema?
3
Present d’indicatiu del El verb haver-hi s’utilitza per parlar de l’existència d’alguna cosa. Utilitzem hi ha quan
verb haver-hi parlem d’una cosa qualsevol. Només se’n fa servir la tercera persona.
on + verb haver-hi + article indefinit + oració?
· Perdona, em podries dir on hi ha una cafeteria?

· A Girona hi ha un museu molt important.
Article indefinit Utilitzem l’article indefinit quan parlem d’un lloc no determinat o d’una cosa no
determinada.
masculí femení
singular un banc una farmàcia
plural uns bancs unes farmàcies
· Perdoni, sap on hi ha una cafeteria?
· Si us plau, em podries dir on hi ha un banc?
Fixa’t que en aquests casos no ens referim a una cafeteria o a un banc específics, sinó a
una cafeteria o a un banc qualssevol.
4
Present d’indicatiu El verb ser s’utilitza per localitzar o situar alguna cosa en l’espai. Utilitzem ser quan
del verb ser parlem d’una cosa coneguda. Se’n fan servir totes les persones:
article definit + nom + verb ser + nom de lloc
· El Museu del Cinema és a Girona.

I en preguntes, generalment, s’utilitza aquesta estructura:
· On és el Museu del Cinema?

Recorda que la forma és duu accent.
Article definit Utilitzem l’article definit per parlar d’objectes o de llocs que ja s’han esmentat
anteriorment.
· Al Call hi ha dos restaurants i una cafeteria.
· I on és la cafeteria?
· Baixant el carrer de l’Argenteria, a mà dreta.
També l’utilitzem quan suposem que la persona a qui ens adrecem ja coneix o, si més no,
pot identificar la cosa, l’objecte o la persona a què ens referim.
· L’església de Sant Felip és al nucli antic de la ciutat de Girona.
5
Article definit Fixa’t que l’article definit té una forma diferent quan acompanya un nom masculí, femení,
singular o plural, i quan el nom que acompanya comença amb consonant o amb vocal o h.
masculí femení
davant de el carrer la plaça

consonant
davant de l’ajuntament l’església
singular
vocal o h + vocal l’hospital l’avinguda
l’oficina
excepte davant i / u àtones
els carrers les places
els ajuntaments les esglésies
plural
els hospitals les avingudes
les oficines
La forma singular (el, la) quan es troba davant d’una paraula començada amb vocal o h
s’apostrofa. L’apòstrof (‘ ) indica que s’elideix una vocal i, per tant, aquest so vocàlic elidit
no es pronuncia. Diem, per tant:
· L’escola és davant de la parada de taxis. (Ho pronunciem tot seguit: lescola i no pas la
escola).
· Passa per davant de l’ajuntament. (Ho pronunciem tot seguit: lajuntament i no pas el
ajuntament).
Diferències entre Fixa’t en aquestes dues frases:

l’article definit i
· Saps on hi ha una plaça?
l’article indefinit
· Saps on és la plaça del Vi?
Observes la diferència? En el primer cas, s’utilitza l’article indefinit una; i, en el segon, el
definit la. Els articles definits (el, la, els, les) també els utilitzem per parlar de coses
conegudes.
6
Diferències entre · Al Call hi ha dos restaurants i una cafeteria.

l’article definit i · I on és la cafeteria?
l’article indefinit · Baixant el carrer de l’Argenteria, a mà dreta.
· L’església de Sant Felip és al nucli antic de la ciutat de Girona.
L’article indefinit, en canvi, l’utilitzem per referir-nos a objectes o a coses d’una manera
vaga, sense especificar quantitats exactes ni concretar quins o quines són.
· A Girona hi ha uns museus molt interessants.
· El Call té unes places molt romàntiques.
També utilitzem l’article indefinit la primera vegada que parlem d’una cosa o d’un lloc que
no coneixem.
· Perdoni, sap on hi ha una cafeteria?
· Una cafeteria? Sí, baixant per aquí, al segon carrer a l’esquerra.
7
Diferències entre el Per preguntar sobre la situació d’un objecte en general o d’un lloc en particular podem
verb haver-hi i el verb utilitzar dos verbs: haver-hi i ser.
ser
on + verb haver-hi + article indefinit + nom?
· On hi ha un restaurant?
· On hi ha una escola?
En canvi, solem emprar el verb ser quan el nom que l’acompanya duu article definit, tal
com s’indica a continuació:
· On és el restaurant La Bona Cuina?

· On és l’escola d’en Jaume?
Fixa’t, a més, que, quan es tracta de respondre aquestes preguntes, l’ordre dels elements
de la frase acostuma a ser diferent segons si el verb utilitzat és ser o haver-hi:
· Hi ha un restaurant baixant a mà dreta.
· Hi ha un restaurant al davant de la parada de bus.
· El restaurant La Bona Cuina és a prop del supermercat.
Amb el verb haver-hi el lloc que cal situar, en aquest cas un restaurant qualsevol, es
col·loca sempre darrere del verb. Amb el verb ser, en canvi, el lloc que cal situar, el
restaurant La Bona cuina, encapçala la frase i va, per tant, davant del verb.
8
Vocabulari Vocabulari d’edificis i serveis:

l’ajuntament (m.); l’aparcament (m.); el banc; la bústia; la cabina de telèfon / la cabina
telefònica; el cafè / la cafeteria; la catedral; el cine / el cinema; l’escola (f.); l’església (f.);
l’estació (f.); la farmàcia; l’hospital (m.); el museu; l’oficina de correus (f.); la parada
d’autobús; el poble; el restaurant; el supermercat; el teatre.
Vocabulari de dependències dins d’un edifici:
la consigna; el lavabo; l’oficina d’objectes perduts (f.); la taquilla.
9
2. Donar indicacions d’on és un lloc i com s’hi pot arribar
Continguts Per donar indicacions sobre la situació d’un lloc i dir la manera com s’hi pot arribar, hauràs
de tenir en compte:
· l’imperatiu dels verbs agafar, continuar, girar, tombar,
· expressions per indicar on és un lloc,
· els numerals ordinals del 1r al 10è,
· les contraccions del, dels, al, als, pel, pels,
· vocabulari de vies.
10
Imperatiu dels verbs Per explicar com anar a un lloc utilitzem les formes de l’imperatiu dels verbs agafar,
agafar, continuar, continuar, girar i tombar:
girar, tombar
infinitiu tractament de tu tractament de vostè
agafar agafa agafi
continuar continua continuï
girar gira giri
tombar tomba tombi
Aquests verbs es poden combinar amb expressions de direcció del tipus a la dreta, a
l'esquerra, tot recte, amunt, avall, pel primer carrer a mà dreta, etc. de la manera següent:
el primer carrer a la dreta
agafa +
el segon carrer a mà esquerra
tot recte
amunt
continua + avall
pel carrer Major / per la plaça Catalunya / per l’avinguda de
Mallorca
a la dreta / a mà dreta
gira / tomba +
a l’esquerra / a mà esquerra
A més, també podem utilitzar les formes del gerundi dels verbs pujar i baixar junt amb
algunes d’aquestes expressions:
a la dreta / a mà dreta
a l’esquerra / a mà esquerra
pujant
+ pel carrer Major / per la plaça de Catalunya / per l’avinguda de
baixant
Mallorca
pel primer carrer a mà esquerra
11
Expressions per Expressions per indicar on és un lloc:

indicar on és un
a la dreta de; a l’esquerra de; a mà dreta; a mà esquerra; tot recte; pujant; baixant;
lloc
amunt; avall; al costat de; al davant de; al darrere de; al principi de; al mig de; al centre
de; al final de; a prop de; lluny; al davant; al darrere; a dalt; a baix; a dins; a fora; al fons.
Numerals ordinals Els numerals ordinals indiquen ordre i han de concordar amb el nom que acompanyen.
del 1r al 10è
· Hi ha un banc a la segona cantonada.
· Gira pel tercer carrer a mà dreta.
masculí femení
1r primer 1a primera
2n segon 2a segona
3r tercer 3a tercera
4t quart 4a quarta
5è cinquè 5a cinquena
6è sisè 6a sisena
7è setè 7a setena
8è vuitè 8a vuitena
9è novè 9a novena
10è desè 10a desena
12
Contraccions del, dels, Fixa’t què els passa a les preposicions a, de i per quan al darrere tenen un article definit:
al, als, pel, pels
a + article definit de + article definit per + article definit
· Continua fins al museu. · Al costat del museu. · Passa pel museu.
· Continua fins a · Al costat de · Passa per
l’Ajuntament. l’Ajuntament. l’Ajuntament.
· Continua fins als · Al costat dels · Passa pels
supermercats. supermercats. supermercats.
· Continua fins a la · Al costat de la parada · Passa per la parada
parada de taxis. de taxis. de taxis.
· Continua fins a l’escola. · Al costat de l’escola. · Passa per l’escola.
· Continua fins a les · Al costat de les · Passa per les
oficines. oficines. oficines.
T’adones que, en alguns casos, la preposició i l’article definit s’ajunten i formen una única
paraula? D’això se’n diu contracció.
· Vés pel carrer de Sant Pere. (per + el)
· Continua pels carrers estrets. (per + els)
· Camina fins al passeig de França. (a + el)
· Viu a l’avinguda dels Arbres. (de + els)
En canvi,
· Passa per l’ajuntament. (per + el)
· Viu al costat de l’ajuntament. (de + el)
13
Contraccions del, dels, Els quadres següents recullen les combinacions possibles:
al, als, pel, pels
el al Vaig al museu.
la a la Vaig a la parada de taxis.
a + l’ = a l’ Vaig a l’ajuntament. / Vaig a l’escola.
els als Vaig als supermercats.
les a les Vaig a les oficines.
Al costat del museu.

el del
Al costat de la parada de taxis.
la de la
Al costat de l’ajuntament. / Al costat de
de + l’ = de l’
l’escola.
els dels
Al costat dels supermercats.
les de les
Al costat de les oficines.
Passo pel museu.

el pel
Passo per la parada de taxis.
la per la
Passo per l’ajuntament./ Passo per
per + l’ = per l’
l’escola.
els pels
Passo pels supermercats.
les per les
Passo per les oficines.
Vocabulari Vocabulari de vies:

l’avinguda (f.); la cantonada; el carrer; la plaça.
14

3 Dossier Gramatica A1a

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

3 Dossier Gramatica A1a

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Apunts

Continguts Per desenvolupar aquest objectiu necessites saber:

situacions informals situacions formals

saludar quan acomiadar-se saludar quan acomiadar-se

2. Presentar-nos i demanar i dir qui és algú

Continguts Per desenvolupar aquest objectiu necessites saber:

2. Presentar-nos i demanar i dir qui és algú

sóc + article personal + nom

2. Presentar-nos i demanar i dir qui és algú

Estructures per Per demanar qui és algú:

2. Presentar-nos i demanar i dir qui és algú

2. Presentar-nos i demanar i dir qui és algú

Present d’indicatiu jo sóc

2. Presentar-nos i demanar i dir qui és algú

vocal (excepte i / u àtona) l’Ariadna

Vocabulari Vocabulari d’informació personal:

3. Demanar i donar les dades personals

Continguts Per desenvolupar aquest objectiu necessites saber:

3. Demanar i donar les dades personals

Estructures per Per demanar l’adreça electrònica, el telèfon i el DNI o passaport:

3. Demanar i donar les dades personals

Estructures per Per dir que no recordem alguna d’aquestes dades:

· No en tinc (de telèfon).

3. Demanar i donar les dades personals

Estructures Per respondre a aquestes preguntes:

sí! + és + adreça electrònica

Estructures Per demanar les lletres d’una paraula en català:

3. Demanar i donar les dades personals

Estructures Per demanar el nom d’una cosa en català:

Per demanar la repetició del que t’han dit:

3. Demanar i donar les dades personals

Expressions Per agrair una informació:

Expressions per · Un moment, si us plau.

Present d’indicatiu jo tinc

3. Demanar i donar les dades personals

Alfabet lletra nom exemple

3. Demanar i donar les dades personals

Alfabet lletra nom exemple

3. Demanar i donar les dades personals

Alfabet Signes ortogràfics:

Números cardinals 0 zero 5 cinc

3. Demanar i donar les dades personals

Vocabulari Vocabulari d’informació personal:

4. Demanar i dir el lloc de procedència i de residència

Continguts Per desenvolupar aquest objectiu necessites saber:

4. Demanar i dir el lloc de procedència i de residència

Estructures per Per preguntar el lloc d’origen d’una persona:

4. Demanar i dir el lloc de procedència i de residència

Estructures per Per preguntar el lloc de residència d’una persona:

Present d’indicatiu jo visc

Interrogatiu on L’adverbi interrogatiu on serveix per indicar lloc.

4. Demanar i dir el lloc de procedència i de residència

4. Demanar i dir el lloc de procedència i de residència

4. Demanar i dir el lloc de procedència i de residència

Alemanya alemany alemanya alemanys alemanyes

Catalunya català catalana catalans catalanes

França francès francesa francesos franceses

4. Demanar i dir el lloc de procedència i de residència

4. Demanar i dir el lloc de procedència i de residència

Vocabulari Vocabulari d’informació personal:

1. Mantenir converses telefòniques

Continguts Per mantenir converses telefòniques necessites conèixer:

1. Mantenir converses telefòniques