Contracció de vocals

Descripció del sistema vocàlic del grec clàssic

Βreus Llargues
Anteriors Centrals Posteriors Anteriors Centrals Posteriors

/i/ ῐ /y/ ῠ /i:/ ῑ /y:/ ῡ

Tancades
/e:/ ει /o:/ ου

Mèdies /e/ ε /o/ ο

/ε:/ η /ɔ:/ ω
Obertes
/a/ ᾰ /a:/ ᾱ

Classificació de les vocals

 Segons la quantitat:
o Vocals llargues: ᾱ, η. ω. ει, ου, (a més d’ ῑ, ῡ, que formaran diftongs)
o Vocals breus: ᾰ, ε, ο, ((a més d’ ῐ, ῠ , que formaran diftongs)
 Segons l’obertura:
o Vocals obertes: α, η, ω
o Vocals tancades (on s’inclouen les mèdies): ε, ο, ει, ου (ι. υ)
 Segons el timbre:
o Timbre ‘a’: α
o Timbre ‘e’: ε, ει, η
o Timbre ‘o’: ο, ου, ω

Regles de contracció
 Quantitat: el resultat d’una contracció serà una vocal llarga.
 Obertura:
o Si contrauen dues vocals tancades el resultat serà una vocal llarga tancada.
o Si una de les dues vocals és oberta el resultat serà una vocal llarga oberta,
 Timbre:
o Si una de les vocals és de timbre ‘o’ els resultat de la contracció serà de timbre ‘o’.
o Si contrauen vocals de timbre ‘e’ i timbre ‘a’ prevaldrà en la contracció el timbre de
la primera de les dues vocals.
Diftongs
 Quan es troba una vocal amb una υ/ι es produeix un diftong i no una contracció [ex.: dat. sg. πόλει
(<*πόλε(y)ι), 3a sg. opt. παιδεύοι (-ο-ι)].
 Quan una vocal es troba amb un diftong ja format es produeix generalment la contracció esperada
de les vocals i romanen les semivocals (ι/υ) mantenint-se així el diftong [ex.: ε + αι > ῃ, perquè ε +
α > η]
Excepcions (o solucions no esperades):
 ο + ῃ > οι (e.g. 3 sg. subj. δηλοῖ <*-ο-ῃ).
 Els diftongs ει /e:i/, ōι /o:i/ i ōυ /o:u/ s’abreugen en ει, οι, ου (so e.g. 3 sg. ind. δηλοῖ <*-ό-ει (ο
+ ε > ō)).
Nota:
 Les desinències -εις i -ει de la 2a/3ª del sg. del pres. ind. act. presenta un diftong real.
 Però l’infinitiu -ειν presenta /e:/ (contracció d’-ε+εν)
o Per tant:
o 3a sg. ind. τιμᾷ (<*-α-ει); però l’infinitiu τιμᾶν (<*-α-εν /αε:ν/)
o 3a sg. ind. δηλοῖ (<*-ο-ει); però l’infinitiu δηλοῦν (= -ōν <*-ο-εν / ο-ε:ν/).
Taula resum de les contraccions

En verd: les contraccions totalment previsibles a partir de les regles anteriors.

En groc: els casos que es veuen afectats per metàtesis de quantitat.
En blau: solucions no esperades.

Primera Segona vocal

vocal
ᾰ/ᾱ ε ει (/e:/) η ι ο ου (/o:/) ω υ

ᾰ/ᾱ ᾱ ᾱ ᾱ ᾱ αι/ᾳ ω ω ω αυ

ε η ει (/e:/) ει (/e:/) η ει /ei/ ου (/o:/) ου (/o:/) ω ευ

η η η η η ῃ ω ω ω ηυ

ο ω ου (/o:/) ου (/o:/) ω οι ου (/o:/) ου (/o:/) ω ου

ω ω ω ω ω ῳ ω ω ω ωυ

Primera Segona vocal (diftongs)

vocal
ει ῃ αι ᾳ οι ου ῳ

ᾰ/ᾱ ᾳ ᾳ (ᾳ) ᾳ ῳ n/a n/a

ε ει /ei/ ῃ ῃ ῃ οι n/a ῳ

η ῃ ῃ ῃ n/a ῳ n/a n/a

ο οι οι n/a n/a οι n/a ῳ

ω ῳ ῳ n/a n/a ῳ n/a ῳ

De vegades ι o υ es contrauen amb una vocal següent, generalment fent-la desaparèixer: per exemple al
nominatiu plural ἰχθύες > ἰχθῦς peixos; o a Χίϊος > Χῖος Quios.
Particularitats
Wau
 Si la wau (ϝ) desapareix entre ε/η i una altra vocal, la contracció només es produeix si la segona vocal també era ε/η (o
un diftong amb aquests sons). Així per ex.:
o 3a sg. πλεῖ navega (<*πλέϝ-ει), però 1a pl. πλέομεν (<*πλέϝομεν)
o Περικλῆς Pèricles (<*-κλέϝ-ης); però gen. Περικλέους (<*-κλέϝ-ōς <*-κλέϝε(σ)ος).
 Si la wau (ϝ) va desaparèixer entre altres vocals, aquestes no van contraure. Per ex.: el pf. ἀκήκοα ha sentit (<*ἀκήκοϝα).

Nota 1: Fins i tot si ϝ va desaparèixer entre dos casos de ε/η, la contracció no es va produir de manera
consistent: contrast 3 sg. impf. κατέχεε amb ἐνέχει (tots dos <*-έχεϝε, dels verbs καταχέω pour down i
ἐγχέω pour in, respectivament), i nom. pl. νῆες vaixells amb reis βασιλῆς (tots dos
<*-ῆϝες).

Analogies
Sovint l'analogia cancel·la els efectes de la contracció: Per exemple:
o nom./ac. neu. pl. ὀστέ-α > ὀστᾶ ossos (no †ὀστῆ; per analogia amb altres formes neut. pl. en -α);
o nom. fem. pl. μνάαι > μναῖ mines1 (no †μνᾷ; per analogia amb altres fem. pl. formes en -αι)
o nom. fem. pl. χρυσέαι > χρυσαῖ daurat (no †χρυσῇ).

1
La ‘mina’ (μνᾶ, μνᾶς, ἡ) era una unitat de pes i monetària que equivalia a 100 dragmes.