FENÒMENS DE CONTACTE ENTRE SONS.

FONÈTICA SINTÀCTICA

Sonorització
Els sons oclusius, fricatius i africats sords (és a dir, tots els sords) esdevenen sonors
a final de mot o de síl·laba si van seguits d’un so consonàntic sonor.

boig boig de naixement

[tʃ] [dʒ]

Els sons fricatius i africats sords també esdevenen sonors a final de mot o de
síl·laba si van seguits d’un so vocàlic.
paràgraf paràgraf anterior
[f] [v]

Ensordiment
Els sons oclusius sonors esdevenen sords a final de mot absolut, seguits de so
consonàntic sord o de so vocàlic.

solitud arqueòleg anglès

[t] [k]

Assimilació
Es produeix quan un so agafa característiques articulatòries del que va darrere. Es
deu al fet que els òrgans articulatoris es comencen a “preparar” i a ubicar-se per al
nou so. Hi ha quatre tipus d’assimilacions:

a. Labialització
El so nasal alveolar sonor es bilabialitza seguit d’un so bilabial i es labiodentalitza
seguit d’un so labiodental.

[p] tan bonic

[n] + [b] ⇒ [m] [m]
[m]

[n] + [f] ⇒ [ɱ] un favor

[v] [ɱ]

b. Palatalització
Els sons nasal alveolar sonor i lateral alveolar sonor esdevenen palatals seguits
d’un so palatal.
[ʃ]
[ʒ]
[n] + [tʃ] ⇒ [ɲ] van jugar el llapis
[l] [dʒ] [λ] [ɲ] [λ]
[ɲ ]
[λ]
c. Velarització
El so nasal alveolar sonor es velaritza seguit d’un so oclusiu velar sord o sonor.

[n] + [k] ⇒ [ɳ] sang àncora

[g] [ɳ] [ɳ]

d. Dentalització
Els sons nasal alveolar sonor i lateral alveolar sonor es dentalitzen seguits d’un so
oclusiu dental sord o sonor.

[n] + [t] ⇒ [ṋ]

[l] [d] [ḽ]

Geminació
Es produeix la duplicació d’un so, que es pronuncia en dues síl·labes diferents, i es
pot donar en tres casos.

a. Quan hi ha contacte entre dos sons consonàntics iguals.

Anna
[n:]

b. En els grups -bl- i -gl- en algunes zones del domini lingüístic.

poble regla
[b:] [g:]

c. En els grups -tl-, -tll-, -tm- i -tn- en què hi ha una assimilació completa.

atleta ametlla setmana ètnic

[l:] [λ:] [m:] [n:]

Emmudiment
En alguns contextos, hi ha sons consonàntics que no es pronuncien. Alguns
d’aquests emmudiments, però, no es produeixen en la totalitat del domini lingüístic.
Els casos més habituals són els següents:

a. /p/ i /b/ finals darrere de [m]

camp
[Ø]

b. /t/ i /d/ finals precedides de [n] i [l].

cant malalt
[Ø] [Ø]
c. /s/ en els plurals de paraules acabades en -ig, -x.

raigs índexs
[Ø] [Ø]

d. /s/ dels mots aquest i aquests, excepte quan aquests mots van seguit d’un altre
mot que comenci per so vocàlic (en aquest cas seria una sensibilització).

aquest aquest dia aquest home

[Ø] [Ø] [s]

e. /ɾ/ en posició final en infinitius i altres mots.

cantar dolçor
[Ø] [Ø]

f. La primera /r/ del mot arbre, ni la /r/ de les formes de l’infinitiu, el futur i el
condicional del verb prendre i dels seus derivats i compostos.

arbre prendre sorprendre

[Ø] [Ø] [Ø]

Sensibilització
Ocorre al contrari que en l’emmudiment. Pronunciem un so, que habitualment és
emmudit, quan entra en contacte amb pronom feble o vocal. Els casos més
habituals són els següents:

a. /b/ de la preposició amb si va seguida d’un mot que comença per so vocàlic.

amb el gos
[b]

b. /ɾ/ de l’infinitiu i /t/ del gerundi quan van seguits de pronom feble.

saber saber-ho anant anant-hi

[Ø] [ɾ] [Ø] [t]

b. /t/ del grup -nt- quan va seguit de vocal, en casos diferents del gerundi.

sant Sant Antoni vint-i-quatre cent homes

[Ø] [t] [t] [t]

c. /s/ dels mots aquest i aquests quan van seguits d’un altre mot que comença per
so vocàlic.
aquest home
[s]
Per últim, cal tenir en compte que pronunciem la /r/ final en uns quants substantius i
en molts adjectius. Si és final absolut o va seguit de so consonàntic, es pronuncia [r].
Si va seguit de so vocàlic, es pronuncia [ɾ].

amor cor Ester mar sabor sospir...

[r] [r] [r] [r] [r] [r]

avar enter escolar popular singular sever...

[r] [r] [r] [r] [r] [r]

Sons aproximants
Els contextos en què els sons oclusius sonors es mantenen oclusius i no esdevenen
aproximants són els següents:

a. Els tres sons oclusius sonors a principi absolut, darrere de nasal o darrere
d’oclusiu.

bola un dit cap gros

[b] [d] [g]

b. El so oclusiu dental sonor darrere de so lateral.

aldarull
[d]

En la resta de casos, doncs, els sons [b], [d] i [g] esdevenen [β], [δ] i [ɣ].

El grup -ex-
Aquest grup es transcriu com un so oclusiu velar + un so fricatiu alveolar, de
vegades sord i de vegades sonor ([ks] o [gz]), segons el context en què es troba. Si
el trobem a principi de paraula seguit de so vocàlic o de so consonàntic sonor és
sonor ([gz]). En la resta de casos, és a dir, a principi de mot seguit de so
consonàntic sord o enmig del mot és sord ([ks]).

examen exdona texà

[gz] [gz] [ks]