Fonètica

★ Sistema vocàlic

! Casos especials:

Diftong decreixent Transcripció Diftong creixent Transcripció

Semivocals Semiconsonants

Vocal + i [ i ] = [ ̯i ] Qu + vocal [u]=[w]

Vocal + u [ u ] = [ ̯u ] Gu + vocal

i (inicial) + vocal [i]=[j]

i / u intervocàliques

Fenòmens de contacte vocàlic

Elisió El so vocàlic de final de mot i el so vocàlic d’inici del següent s’uneixen i un

d’ells es suprimeix. Ex: “La Maria animava” → [ ə ]

Sinalefa Els dos sons vocàlics formen una síl·laba. Ex: “Hi ha dos” → [ j ɑ ]

Hiat Se separen els dos sons en síl·labes diferents. Ex: “Fotografia” → [ i ə ]

★ Sistema consonàntic

Bilabial Labiodental Dental Alveolar Palatal Velar

Oclusius [p] [t] [k] Sord

[b] [d] [g] Sonor

Fricatius [f] [s] [ʃ] Sord

[v] [z] [ʓ] Sonor

Africats [ ts ] [ tʃ ] Sord

[ dz ] [ dʓ ] Sonor

Laterals [l] [ʎ] Sonor

Ròtics [r][ṝ] Sonor

Nasals [m] [n] [ɲ] Sonor

Fenòmens de contacte consonàntic:

● Sonorització:
- Els sons oclusius, fricatius i africats sords es converteixen en el seu sonor a
final de sílaba i de paraula quan van seguits de so consonàntic sonor.
- Els sons fricatius i africats sords es sonoritzen a final de paraula si van
seguits per una vocal.

● Ensordiment:
- Els sons oclusius, fricatius i africats sonors es tornen sords:
- A final de paraula i seguits de pausa.
- A final de síl·laba o paraula si van seguits d’un so sord.
- Els sons oclusius són sords a final de mot seguit de so vocàlic.

● Aproximants / al·lògens: les oclusives sonores ([b] [d] [g]) es converteixen en el seu
aproximat / al·lògen en els següents casos:
- Quan es troben entre vocals.
- Quan es troben entre consonant i vocal, sempre i quan la
consonant no sigui ni oclusiva ni nasal, i en el cas de la [d],
tampoc lateral.
● Emmudiment: una grafia no es pronuncia.
- H s’emmudeix.
- R s’emmudeix:
- A final de mot infinitiu.
- Al mig d’un mot (a vegades)
- A final de mot (a vegades)
- S’emmudeixen a vegades: T, P, B, S

● Assimilació: el so adopta un altre punt d’articulació.

- Dentalització: la [n] i la [l] quan van seguits de sons dentals es dentalitzen.
[n] = [ṋ]
[l]=[ḽ]

- Velarització: la [n] es converteix en so velar quan va seguida d’un so velar

([k] i [g]).
[n] = [ ɳ ]

- Labialització / labiodentalització:
- la [n] es converteix en [m] seguida d’un so bilabial o labiodental.
[n] = [m]
- La [m] es labiodentalitza quan seguida d’un so labiodental ([f] i [v]).
[m] = [ɱ]

- Palatalització: la [n] i la [ l ] seguides d’un so palatal es palatalitzen.

[n] = [ ɲ ]
[ l ] = [ለ]

● Sensibilització: un so que normalment no es pronuncia ara ho fa. Es pronuncien:

- R de final d’infinitiu seguida de pronom feble.
- T de final de gerundi seguida de pronom feble.
- Seguides de sons vocàlics:
- Aquest + vocal - Amb + vocal

● Germinació: es duplica el so.

- Es pot veure en l’ortografia: - No es pot veure n l’ortografia
- l·l = [ l l ] - Poble = [ b b ]
- mm = [ m m ] - Triple = [ p p ]
- gg = [ g g ] - Setmana = [ m m ]
- nn = [ n n ] - Futbol = [ b b ]