Activitats

pàgina 18
1. a) El fonema és la unitat bàsica del sistema fonològic sense significat.
b) El so és la realització material d’un fonema.
c) Els sons consonàntics es classifiquen atenent al mode d’articulació, la sonoritat i el punt
d’articulació.
d) El tret distintiu que distingeix el fonema /f/ del /v/ és la sonoritat.
e) Un al·lòfon és qualsevol realització fonètica d’un fonema.
f) Els al·lòfons dels fonemes /b/, /d/, /_/ són [β], [δ] i [ɣ].
g) El so final del mot fred és el mateix que el de paret perquè en posició final el so [d]
neutralitza en [t].
h) Un grup fònic és un conjunt de fonemes que es pronuncien entre dues pauses.
2. a) [eaə] c) [iea] e) [eɔi] g) [aeə]
b) [ieo] d) [əeɔa] f) [ea] h) [əeuɔ]
3
4
3. a) [oəoə] f) [aəəjuə] k) [ɔəawə]
b) [ɔəuεə] g) [aəa] l) [eəɔə]
c) [aəa] h) [εəɔə] m) [əuəuaə]
d) [aəiə] i) [ɔəi] n) [əuəe]
e) [oəia] j) [iɔə] o) [aua]
4. a) precisament [əiəe] h) necessàriament [əəaiəe] o) miraculosament [iəuoəe]
b) magníficament [əiiəe] i) ordenadament [uəaəe] p) opulentament [uueəe]
c) pacíficament [əiiəe] j) pacientment [əiee] q) percentualment [əəuae]
d) silenciosament [iəioəe] k) ignominiosament [iuiioəe] r) legalment [əae]
e) actualment [əuae] l) pobrament [ɔəe] s) feliçment [əie]
f) obtusament [uuəe] m) temperadament [əəaəe] t) càlidament [aiəe]
g) fredament [εəe] n) fantàsticament [əaiəe] u) sanament [aəe]
5. boira [ɔj] cuir [uj] sainet [əj] almoina [ɔj]
raig cuixa aigua [aj] [wə] lliure [iw]
feina [εj] aire [aj] airejar [əj] cau [aw]
fauna [aw] xai [aj] renoi [ɔj] boig
auca [aw] iambe [ja] xauxa [aw] cuina [uj]
guerra iot [jɔ] treuen [wə] riuen [wə]
maduixa teula [ew] heura [ew] fuig
feixa eina [εj] dijous [ɔw] ous [ɔw]
faig quasi [wa] guarda [wa] bilingüe [wə]
aerosol feinejar [əj] llenguatge [wa] paquet
guixeria emboirar [uj] boletaire [aj] guix
mosaic [aj] reixa reu [εw] impermeable
pàgina 19
6. Aquest viatge finirà amb la feina → [ia] hiat; [a] elisió; [εj] diftong decreixent
i brancs i fulls han d’ésser d’or i plata;
un nou vers pel camí demana feina → [ɔw] diftong decreixent; [εj] diftong decreixent
i porta una muntanya en una plata. → [u] elisió; [ə] elisió
Badallo en els indrets on no tinc feina. → [u] elisió; [εj] diftong decreixent
Llampeguen els orígens de la plata.
Amb cames llargues va fugint la feina, → [εj] diftong decreixent
que és gepica –si us haig de parlar en plata. → [e] elisió; [iw] sinalefa; [ə] elisió
Esclava de cap mot no vull la terra.
El pas de l’hora em va tapant la cara. → [ə] elisió
El paisatge es destria i cau per terra, → [əj] diftong decreixent; [ə] elisió; [iəj] hiat +
sinalefa; [aw] diftong decreixent
i en el mirall em miro cara a cara. → [i] elisió; [ə] elisió
Passa un home tibat, em tira a terra → [u] elisió; [ə] elisió
i d’un revés li vull girar la cara.
7. a) que-hiha-res → 3, sinalefa
b) mi-ra-liels-ulls → 4, elisió
c) thiha-vi-es-fi-xat → 5, sinalefa i hiat
d) a-miem-sem-bla → 4, elisió
e) hoheo-bert → 2, sinalefes
5
f) bai-xiao-brir → 3, elisió i sinalefa
g) queem-dius → 2, elisió i diftong
h) que-to-quiel-dos → 4, elisió
i) u-naam-po-llaam-pla → 5, dues elisions
j) vao-lo-rar → 3, sinalefa
k) thies-ta-ràs → 3, sinalefa
l) po-se-uels-lli-bre-sa-qui → 7, sinalefa i redistribució sil·làbica
m) quea-ga-fiel-tren → 4, dues elisions
n) mi-ri-hoa-ten-ta-ment → 6, sinalefa
o) liheen-vi-at → 3, sinalefa + elisió, i hiat
p) de-bo-cao-re-lla → 5, sinalefa
q) mi-ra-dain-qui-si-ti-va → 7, sinalefa o elisió
r) noel-tro-bo → 3, elisió
s) siel-tan-ques → 3, elisió
t) di-gui-hoa-ra → 4, sinalefa
u) po-si-hoal-pres-tat-ge → 6, sinalefa
v) hoha-in-tu-ït → 4, sinalefa i hiat
w) hihaal-gú → 2, sinalefa + elisió
x) no-hoo-bris → 3, sinalefa
8. a) [mw] d) [rəw][now] g) [fajfem] j) [jes]
b) [ws] e) [tis] h) [is] k) [now]
c) [təwə] / [twə] f) [nilz] [nilz] i) [is] l) [noj]
9. Quan [diftong] a primera hora [elisió] del matí entrà [elisió] la dona de fer feines [diftong]
(amb la força que tenia
[hiat] i amb [elisió] les presses amb què anava [elisió] sempre, tot i que li havien [elisió i hiat]
demanat moltes
vegades que no ho [sinalefa] fes, tenia [hiat] el vici de tancar les portes amb fúria [hiat], de
manera que,
quan [diftong] arribava, ja era impossible [hiat i sinalefa/elisió] de dormir amb [elisió] pau
[diftong] i tranquil·litat
en aquella casa), de primer no notà res d’estrany en la curta visita que féu a en [sinalefa i elisió]
Gregor. Va
pensar que no es [elisió] movia a [hiat i elisió] gratcient [hiat], i que es [elisió] feia [hiat i diftong]
l’ofès; el creia
[hiat i diftong] capaç de qualsevol [diftong] pensada. Com que casualment [hiat] tenia a [hiat i
elisió] mà l’escombra
llarga, provà de fer pessigolles a en [elisió] Gregor de la porta estant. En vista del fracàs, es va
enfadar
i es [elisió] va posar a [elisió] burxar en [elisió] Gregor, i només quan [diftong] l’hagués
desplaçat sense
notar cap resistència [hiat], l’observà amb [elisió] més atenció [hiat]. Quan [diftong] finalment
comprengué la
situació [hiat] real [hiat], va fer uns [sinalefa] ulls com unes taronges i deixà anar un [elisió i hiat]
xiulet [diftong],
però no s’hi entretingué [elisió] gaire [diftong], sinó que obrí [sinalefa/elisió] la porta del dormitori
dels
pares d’una bursada i [sinalefa/elisió] cridà en [elisió] la foscor i a [elisió] plena veu [diftong]:
–Vinguin-lo a [elisió] veure! [diftong] Ha petat! És allà a terra estirat [elisió], ha fet l’ànec
definitivament.
pàgina 22
Sons oclusius
10. Totes les consonants oclusives en posició final absolut de mot neutralitzen en el
corresponent so sord. Així, totes
es transcriuran [p], [t] o [k].
a) toc [k], reg [k], tub [p], fred [t], gorg [k], demagog [k], club [p], càstig [k], sord [t],
quietud [t]
b) pedagog [k], Jacob [p], mag [k], solitud [t], cub [p], zig-zag [k], esnob [p], adob [p]
11. a) cap buit, cap de pardals, cap verd, cap joc, cap mal, i cap gros: es transcriu [b] perquè
sonoritza per contacte
amb consonant sonora.
cap ple, cap estret, cap i casal, cap amic, cap tros, cap fred: es transcriu [p], ja que es manté
per contacte
amb consonant sorda o vocal.
b) dit gros, dit del peu, dit divertit, dit llunyà, dit dòcil, dit violent, dit meu: es transcriu [d]
perquè sonoritza per
contacte amb consonant sonora.
dit ample, dit estret, dit adolorit, dit feliç, dit fort: es transcriu [t], ja que es manté per contacte
amb consonant
sorda o vocal.
6
c) poc de tot, poc mal, poc gat, poc lloc, poc més, poc joc: es transcriu [_] perquè sonoritza
per contacte amb
consonant sonora.
poc temps, poc cap, poc fill, poc amb tu, poc personal, poc ànec, poc àngel,: es transcriu [k], ja
que es manté
per contacte amb consonant sorda o vocal.
12. a) [t] f) [k] k) [b] p) [_]
b) [k] g) [d] l) [_] q) [k]
c) [k] h) [d] m) [_] r) [t]
d) [_] i) [p] n) [d] s) [_]
e) [d] j) [d] o) [d] t) [d]
Sonoritzen: d), e), g), h), k), l), m), n), p), s), t).
Ensordeixen: a).
Hi ha redistribució sil·làbica per contacte amb vocal i es realitzen sordes: c), f), i).
Mantenen el tret sord per contacte amb consonant sorda: b), q), r).
Mantenen el tret sonor per contacte amb una consonant sonora: j), o).
13. a) [t] f) [t] k) [_] p) [k] u) [d]
b) [t] g) [k] l) [p] q) [p] v) [k]
c) [k] h) [_] m) [k] r) [_] w) [_]
d) [p] i) [p] n) [p] s) [d] x) [d]
e) [p] j) [p] o) [p] t) [b] y) [p]
Ensordeixen: a), b), d), e), i), j), n), o), q), t), y).
Mantenen la sonoritat / sordesa: c), f), g), h), l), m), p), r), t), v), w), y).
Sonoritzen: k), s), u), x).
Sons fricatius
14. [f]: fotògraf tímid, paràgraf curt, filòsof pansit, golf Pèrsic.
[v]: baf bullent, tuf irrespirable, autògraf del cap, telègraf marí, baf de tabac, serf de la gleva.
15. [s]: els companys, els fills; fas pena, fas tombarelles, fas feina; tens por, tens pressa, tens
fred; vas perdut, vas
com sempre.
[z]: els amics, els dits, els homes; fas goig, fas enveja, fas amics; tens gana, tens amigues,
tens hora; vas amb
ell, vas ben mudat, vas lleuger.
16. a) entusia[z]me, e[s]perma, e[z]morzar, de[z]dir, de[s]fer, e[s]coltar, de[z]mai
b) de[s]cobrir, di[z]bauxa, di[s]curs, di[s]cret, dirigi[z]me, di[s]tingir, e[z]bandir
c) e[z]bufegar, e[s]cala, e[z]glésia, e[z]garrifança, e[s]cometre, e[z]nobisme
d) malga[s]tar, mallorquini[z]me, malde[s]tre, marxi[z]me, ma[s]cle, e[s]capada
pàgina 23
17. Aquí de[s]can[s]a Nevare[z] i altre[z] narra[s]ion[z] mexicane[s] con[s]titueix,
juntament amb la novel·la
L’ombra de l’at[z]avara, el llegat literari d’ex[z]ili de vint-i-tre[z] any[z] a Mèx[z]ic. Amb
aque[o]t conjunt de narra[
s]ion[s], Calder[z] en[s] propo[z]a una aproxima[s]ió tendra i irònica alhora, a la peculiar
vi[z]ió del món, de
la vida i de la mort que emana de l’indi mex[z]icà, en convivèn[s]ia ine[s]table amb el[s]
codi[s], le[z] norme[z]
i le[s] conven[s]ion[s] que regeixen le[s]o[s]ietat[z] moderne[s].
18. a) [fe´zβe´jno´m_´ɾizəki]
b) [bɔ´nsko´ mtəs fa´mbɔ´nzəmiks]
c) [kino´zβa´ŋəpaʎ_uliɔ´l no´zβa´ŋəkwa´mbɔ´l]
d) [mɔ´ŋ_əs siβlz jɔ´wsfəra´ts se´mpɾəβa´nəpəɾəʎa´ts]
Les sonoritzacions estan subratllades.
19. [kɔ´mme´zmənsəβo´nəs me´zməmbru´ təs simbɔ´lznətə_a´ ma´zdədəʃa´sta´ ]
7
20. a) po[dz] venir, po[ts] tornar, po[dz] anar-hi, po[dz] decidir, po[ts] comprar, po[dz]
llegir
b) na[bz] i cols, na[ps] fregits, na[bz] amb salsa, na[bz] del poble, na[ps] tendres
c) fo[_z] de camp, fo[ks] turbulents, fo[_z] encesos, fo[_z] apagats, fo[_z] de Sant Joan
21. [ʃ] / [_]
a) pe[_] de sopa, pe[ʃ] fresc, pe[_] ample, pe[_] al cove, pe[ʃ] comprat
b) el mate[_] dia, el mate[_] any, el mate[ʃ] cas, al mate[_] lloc, el mate[_] infant
c) flu[_] de cap, flu[_] i tendre, flu[_] de molles, flu[ʃ] temperat, flu[ʃ] com tu
d) cre[_] ràpid, cre[ʃ] cada dia, cre[_] de pressa, cre[ʃ] sense por, cre[_] ara
[ts] / [dz]
a) e[ts] curt, e[dz] hàbil, e[dz] llest, e[dz] idiota, e[dz] veloç, e[ts] prim, e[dz] bo
b) po[ts] comprar, po[dz] entrar, po[ts] tornar, po[dz] anar-te’n, po[dz] mirar-me
[tʃ] / [d_]
a) fa[tʃ] pena, fa[d_] goig, fa[tʃ] feina, fa[tʃ] costura, fa[d_] dedicatòries, fa[tʃ] postals
b) ra[d_] de llum, ra[d_] incandescent, ra[d_] assassí, ra[tʃ] partit, ra[tʃ] fi, ra[d_] de sol
c) va[d_] d’hora, va[d_] amb tu, va[tʃ] com un coet, va[d_] lent, va[d_] de bon humor, hi
va[d_] ara
d) ma[d_] o abril, ma[tʃ] fred, ma[tʃ] plujós, ma[d_] esperat, ma[tʃ] sense pluja
e) mi[tʃ] partir, mi[d_]diada, mi[d_]orn, mi[tʃ] fondista, mi[tʃ] pensionista, mi[d_]metratge
f) Pu[tʃ](c)erdà, Pu[d_]dàlber, Pu[d_]garí, Pu[tʃ]farner, Pu[d_]mal, Pu[tʃ]pardines,
Pu[tʃ](s)erver
22. a) El pe[_] gros e[z] men[_]a el petit.
b) Pel ma[tʃ] cada dia un ra[tʃ].
c) Gat e[s]caldat de l’aigua tèbia fu[tʃ].
d) [s]i el bou vol[z] engre[ʃ]ar, de mi[tʃ] febrer a mar[z] l’ha[z] de pa[s]turar.
e) A pagè[z] endarrerit, cap anyada no li é[z] bona.
f) Divide[_] i vencerà[s].
pàgina 24
23. a) fer el [m]a[n]ta e) fer córrer l’u[ŋ]gla i) fer co[_]xorxa
b) fer el des[m]e[_]jat f) fer ci[ŋ]c cè[n]ti[m]s j) fer u[m]paperàs
c) fer ce[n]dres g) fer ate[n]ció k) fer avi[n]e[n]t
d) fer el dese[n]tès h) fer co[m]pa[_]ia l) fer bo[m] paper
24. a) ésser l’amo de[_] ball c) sa[l]tar la llebre e) pujar-se’n a[_]cel
b) posar-se de panxa a[_]sol d) tirar pe[_] camí de[_] mig f) quedar esca[l]dat
25. E[ʎ] llarg període de depe[n]dè[n]cia i[_]fa[n]ti[_] propi de [_]a [n]ostra espècie, e[_]
reduït [n]ombre de pautes
de co[n]ducta co[_]gè[n]ites o heretades, [_]a i[n]tensitat de [_]a [n]ostra vida socia[_],
u[n] gra[n] cervell
especia[_]me[n]t flexib[l]e i [_]a capacitat de comu[n]icar-se a través d’un pote[n]t
i[n]strume[n]t com
e[ʎ] lle[ŋ]guatge só[ŋ]característiques que ha[_] fet que [_]’espècie huma[n]a depe[ŋ]gui
tota[_]me[n]t de
[_]a cu[l]tura per subsistir, és a dir, que depe[ŋ]gui de [_]a possibi[l]itat d’apre[n]dre de
[_]’experiè[n]cia comu[
n]a de [_]a huma[n]itat, co[n]de[n]sada e[n] hàbits i tradicio[n]s que e[_] grup socia[_]
ha acumu[_]at
amb tota cura.
pàgina 25
26. a) [k] al sa[β]er ne[d]ar i [γ]uardar la ro[β]a.
b) [b]al més un [t]raguet [d]el ne[γ]re [k]e [t]o[t]a l’ai[γ]ua [d]el Se[γ]re.
c) Fe[β]rer, mes men[t]i[d]er, un [d]ia [d]olent i l’al[t]re [t]am[b]é.
d) [d]éu em [d]óni ric mari[t], en[k]ara [k]e si[γ]i [p]e[t]i[t].
8
e) [t]an[o]s ca[p]s, [t]an[o]s [β]arre[t]s.
f) Hos[t]es vin[_]eren [k]e [d]e [k]asa ens [t]ra[γ]eren.
g) [k]i geme[γ]a, ja ha rebu[t].
h) El [β]en[t]re no a[t]me[t] raons.
27. Quan en Jor[d]i li [d]onà la carta [d]e Mossèn Llorenç, l’oncle Martí s’esta[β]a a la
se[β]a cam[b]ra, escri[β]int
un recurs contra el repartiment [d]el [d]èficit municipal, fet pels contraris, que [γ]ràcies a una
manio[β]ra en les
últimes eleccions, tenien majoria al municipi. El secreter [d]e la [γ]ran calaixera que li ser[β]ia
[d]’escriptori era
un [b]ati[β]ull [d]e paperam, i en el pany [d]e paret [d]el [d]amunt, resplen[d]ent [d]e
jo[β]entut i [d]e [β]ellesa,
somreia la imatge i[d]eal [d]e l’estima[d]a, entre els [d]aurats [d]e la magnífica motllura.
pàgina 26
28. a) Amb el dine(r) tot es pot fe(r) menys ana(r) al cel.
b) Bons com(p)tes fan bons amics.
c) Més val un bon amic que cen(t) paren(t)s.
d) Mol(t)s paren(t)s a aconsella(r), però mol(t) pocs a ajuda(r).
e) Perdona(r) els dolen(t)s és fe(r) mal a molta gen(t).
f) Per Sant Andreu, tot el dia no s’hi veu.
29. a) [immε´ns], [tillə], [pa´llit], [ənneγɾ_´], [ənnubbl_´], [kunnəksio´], [kəlliγɾəfia],
[illə__´tim]
b) [re´__lə], [pɔ´bblə], [a´ŋ_lə], [sulu´bblə], [fe´bblə], [se´__lə], [təm_´bblə], [do´bblə],
[mɔ´bblə]
c) [fubbɔ´_], [əbbuka´t], [əmmε´ʎʎə], [səmma´nə], [əllε´tik], [ra´ʎʎə], [biʎʎε´t], [buʎʎε´tə]
pàgina 28
30. No es pronuncien les r de:
a) pescador, anar, sorprendre, vigilar, matusser
b) comprador, tinter, prendre, calor, sencer, festejar, ploraner, cançoner, maror
31. a) alt, cent, sant Pere, aquest noi, cent deu, amb tu, sang, tant, prendre
b) arbre, temps, temptejar, vint peus, sang fresca, profund, llamp, compte
c) camp, herald, venir, anant, fang, rumb, tremp, rang, mant
32. a) am(b) tu, amb ell, am(b) tots, am(b) mi, amb en Quim, amb ella, am(b) nosaltres
b) san(t) Jaume, sant Antoni, sant Iscle, san(t) Joan, sant Eliseu, san(t) Pere
c) vin(t), vint-i-quatre, vint-i-dos, vint-i-nou, vint-i-set, vin(t) noies, vin(t) jerseis
d) anar-ho fen(t), ana(r) sol, ana(r) am(b) tu, anar-hi, anar-se’n, ana(r) fluix
e) venin(t) sol, venint-hi, venin(t) ara, venin(t) am(b) tu, venin(t) bé
f) aque(s)t dia, aquest any, aque(s)t sol, aquest amic, aquest imbècil, aque(s)t jovent
33. a) car de veure h) porta(r) endins o) inflo(r) de mans
b) po(r) de caure i) bufa(r) i fe(r) ampolles p) teni(r) maldecaps
c) porta(r) l’aigua al seu molí j) fe(r) sorti(r) de polleguera q) intentar-ho tot
d) fer-ho veure k) passa(r) de llarg r) teni(r) mala sort
e) tenir-li jurada l) passar-ho bé s) ballar-la magra
f) tira(r) pel dret m) pedra angular t) allarga(r) els braços
g) alçar-se en armes n) abreuja(r) el camí u) abaixa(r) el front
34. a) le(s) rodes (alveolars), le(s) xiques (alveolar-palatal)
b) el(s) somnis (alveolars), el(s) xinesos (alveolar-palatal), el(s) rebuts (alveolars)
9
35. a) [_] labiodentalització f) [β] aproximant k) [β] aproximant
b) [p] neutralització g) [z] sonorització l) o emmudiment
c) [t] ensordiment h) o emmudiment m) [bb] geminació
d) [t] sensibilització i) [p] ensordiment n) [mm] geminació
e) [z] sonorització j) [bb] geminació o) [γ] aproximant
36. a) tant per tant h) punt mort
b) punt culminant i) punt flac
c) malaurat pa que menja j) lluna de mel
d) la setmana entrant k) ja en parlarem
e) infant de pit l) fem tard
f) el cant del cigne m) punt de vista
g) per començar n) la quinta punyeta
pàgina 29
37. a) [bb] c) [k] e) [d], [d], [β] g) [d], [β], [β] i) [t]
b) [β], [d], [γ] d) [t] f) o h) o j) [b], [d], [_]
38. Però e[_] pro[γ]ré[z] [d]e [_]es nostre[z] ha[β]i[_]itat[z] ha ti[ŋ]gut, i té,
conseqüèncie[z] [d]e [_]es qua[_]s no
sempre ens po[d]em se[n]ti(r) or[γ]ullosos: la història [d]e [_]a humanitat és plena
[d]’acte[z] viole[n] (t)s, depre[
d]acions, crue[l]tat i a[β]ús [d]espieta[d] de [_]a pròpia espècie, de [_]es a[l]tre[z]
espècie[z] i [d]e[_]
me[d]i. Per ta[n](t), també é[z] importa[n](t) que, pensa[n](t) en e[_] prime(r) se[n]tit
de[l] terme cu[l]tura, parem
atenció a [_]e[z] millo(r)[z] o[β]res que hem estat capaço[z] [d]e pro[d]ui(r) a tra[β]é[z]
[d]e[l] tem(p)s. Potse(r)
ens serveixe[ŋ] com a mo[d]e[_] per esmena(r) e[_][z] errors passats, més que no pas
com a motiu [d]e presum(
p)ció. En això consisteix, precisame[n](t), l’aprene[n]tatge, u[n] de[_]s tret[z] més
característic[z] [d]e [_]a
nostra espècie.
La [β]i[d]a socia[_], e[n] definiti[β]a, posa a[_] nostre a[β]ast tot[z] e[_][z] [β]éns que
[_]’esforç co[ll]ectiu és capa[
z] [d]e pro[d]ui(r) am(b) vista a aque[s]t objectiu foname[n]ta[_]. Aque[s]t és, de fet, e[_]
[γ]ran a[β]a[n]tatge
a[d]aptatiu que [_]a cu[l]tura ofereix. L’esfor[z] [d]e ca[d]a generació per supera(r)
[_]e[z] [d]ificu[l]tat[z] [d]e[_]
me[d]i s’acumu[_]a e[_] forma [d]e tra[d]ició i [d]eixa, no so[_][z] e[_] pro[bb]lema
reso[l](t) per a [_]e[z] generacions
futures, sinó, a més, la [β]ia [d]e so[_]ució que permet fe(r) fro[n](t) a nou[z] reptes.
• el progrés de: velarització [_], al·lòfon aproximant [γ], sonorització [z], al·lòfon aproximant

[d]
• les nostres habilitats ha: velarització [_], sonorització [z], sonorització [z], al·lòfon

aproximant [β], velarització

[_], sonorització [z]
• tingut: velarització [ŋ]

• conseqüències de: sonorització [z], al·lòfon aproximant [d]

• les quals no: velarització [_], sonorització [z]

• podem orgullosos: al·lòfon aproximant [d], al·lòfon aproximant [γ]

• sentir: dentalització [n], emmudiment: [o]

• història de la: al·lòfon aproximant [d], velarització [_]

• plena d’actes: al·lòfon aproximant [d]

• actes violents: sonorització [z], dentalització [n], emmudiment: [o]
• depredacions: al·lòfon aproximant [d]
• crueltat: dentalització [l]

• abús despietat de la: al·lòfon aproximant [β], al·lòfon aproximant [d], sonorització [z],

sonorització [d], velarització

[_]
• les altres espècies i: sonorització [z], dentalització [l] sonorització [z], sonorització [z]

• del medi: al·lòfon aproximant [d], velarització [_], al·lòfon aproximant [d]

• tant: dentalització [n_], emmudiment: [o]

• és important: sonorització [z], dentalització [n_], emmudiment: [o]

• pensant: dentalització [n], emmudiment: [o]

• el primer: velarització [_], emmudiment: [o]

• sentit: dentalització [n]

• del terme: dentalització [l]

• cultura: dentalització [l]

• a les millors: velarització [_], sonorització [z], emmudiment: [o]

• obres: al·lòfon aproximant [β]

• capaços de: sonorització [z], al·lòfon aproximant [d]

• produir: al·lòfon aproximant [d], emmudiment: [o]

• a través del temps: al·lòfon aproximant [β], sonorització [z], al·lòfon aproximant [d],

dentalització [l], emmudiment:

[o]
• potser: emmudiment: [o]

• serveixen com: velarització [ŋ]

• model: al·lòfon aproximant [d], velarització [_]

• esmenar: emmudiment: [o]

• els errors: velarització [_], sonorització [z]

• motiu de: al·lòfon aproximant [d]

• presumpció: emmudiment: [o]

• precisament: dentalització [n], emmudiment :[o]

• aprenentatge: dentalització [n]

• un dels: dentalització [n], velarització [_]

• trets més: sonorització [z]

• característics de: sonorització [z], al·lòfon aproximant [d]

• la nostra: velarització [_]

• la vida: al·lòfon aproximant [β], al·lòfon aproximant [d]

• social: velarització [_]

• en definitiva: dentalització [n], al·lòfon aproximant [β]

• al nostre abast: velarització [_], al·lòfon aproximant [β]

• tots els béns: sonorització [z], velarització [_], sonorització [z], al·lòfon aproximant [β]

• l’esforç: velarització [_]

• col·lectiu: geminació [ll]

• capaç de: sonorització [z], al·lòfon aproximant [d]

• produir: al·lòfon aproximant [β], emmudiment: [o]

• amb: emmudiment: [o]

• aquest objectiu: sensibilització: [s]

• fonamental: dentalització [n], velarització [_]

• Aquest és: sensibilització: [s]

• el gran: velarització [_] al·lòfon aproximant [γ]

• avantatge: al·lòfon aproximant [β], dentalització [n]

• adaptatiu: al·lòfon aproximant [d]

• la cultura: velarització [_], dentalització [l]

• L’esforç de cada: sonorització [z], al·lòfon aproximant [d], al·lòfon aproximant [d]
• superar: emmudiment: [o]
• les dificultats del: velarització [_], sonorització [z], al·lòfon aproximant [d], dentalització [l],
sonorització [z],
al·lòfon aproximant [d], velarització [_]
• medi: al·lòfon aproximant [d]

• s’acumula: velarització [_]

• en forma de: labiodentalització [_], al·lòfon aproximant [d]

• tradició: al·lòfon aproximant [d]

• i deixa: al·lòfon aproximant [d]

• sols el problema: velarització [_], sonorització [z] ,velarització [_]

• problema: geminació [bb]

• resolt: dentalització [l], emmudiment [o]

• les generacions: velarització [_], sonorització [z]

• la via de solució: al·lòfon aproximant [β], al·lòfon aproximant [d], velarització [_]

• fer: emmudiment: [o]

• front: dentalització [n], emmudiment: [o]

• nous reptes: sonorització [z]

10
39. a) [pa´_inə], [a´wkə], [rəfləksio´], [indi_e´n], [əŋkuɾa´], [pəjza´d_ə], [rəwka´]
b) [fəntəziə], [ə_ze´mplə], [sənsəsio´], [o´nzə], [upsəsio´ ], [əvγənista´n]
c) [dəzma´j], [əma´bblə], [dəntisio´], [sa´wnə], [kwa´zi], [əspa´j], [ub_e´ktə]
d) [əskitʃa´ ], [mitʃ], [ _ənus_´di], [rəβizio´], [a´jγwa], [ə__əγa´], [dita´də]
40. a) [ə_zi_fa´ns], [do´zm_´d_us], [sa´mpa´w], [ba´d_iβ_´ŋ], [kre´_mɔ´lpɔ´k], [ditzβɾu´ts]
b) [əm_´kzdəmpa´w], [to´dzdinε´wdɔ´ɾə], [ka´pziβərε´ts], [flu´_dəkɔ´r], [ma´d_nəβa´t]
c) [kɔ´bzdəka´p], [f_´ʎzəmpipədo´s], [re´jzdə_uɾie´n], [te´mzdə_ɔ´k], [tu´pəstɾε´t]
d) [rɔ´kspu_ʃəγu´ts], [fa´d_mɔ´ltəfε´jnə], [t_´ŋsa´ŋ], [pɔ´dzəna´ɾi], [təmtε´d_də_ɔ´βə]
41. [ a´ɾiəs]
[ləma´ŋkədəku_fia´nsə pɔ´tfəɾiu´nəβɔ´nəmista´t kəputse´zma´səsureə_istə no´dəsku_f_´iz
də_zutɔ´piks]
[ta´wɾə]
[fəɾa´zə_s_´m də_ste´wzdəz_´d_uzme´z_´ntimsiəktu´əzəmdipluma´siəjsε´_
s_´γəzme´stε´ndɾəjdo´nətəndɾε´zə]
[_e´minis]
[pu_ε´_ə_zdəre´zdəta´ʎz ife´zmənta_mén_əsa´d_ənəɾa´_du´nəγɔ´si kəsta´pu´n surtiɾa´βe´]
[ka´nser]
[e´zimpurta´nkəpa´r_izəm_əte´βəpəɾε´ʎə də_spɾubblε´məspənde´ns
siβɔ´_skəse_furtε´ʃi_əβɔ´stɾərə_əsio´]