Curs 2011-2012

Blanes, nivel D
QUADRE DELS SONS CONSONNTICS DEL CATAL
MODE D'ARTICULACI (com surt l'aire)
OCLUSIVA Aproximant FRICATIVA
AFRICADA RTICA LATERAL NASAL
Sorda Sonora
Sorda Sonora Sorda Sonora sonora
sonora
sonora
sonora
BILABIAL
LABIODENTAL
PUNT o LLOC
D'ARTICULACI DENTAL
(on toca l'aire
ALVEOLAR
quan surt)

()

ts

dz

PALATAL
VELAR

r/

()

()

PROCESSOS FONOLGICS
1. GEMINACI
Pronncia DUPLICADA dun so, en aquest cas consonntic.
Hi ha 2 grans tipus de geminacions:
TIPUS 1
vocal tnica + < b / g > + < l >

TIPUS 2
<t>+<l m n b>
< d > + ...

x
x
poble , cable: [ b b l ]
x
segle:

[ggl]

Atleta [l l]
Espatlla [ ]
Setmana [m m] ; ritme [m m]

Important VOCAL TNICA:

x
biblioteca (No gemina!!!)
x
[ bi l i u t k ]

Cotna [n n]
futbol [b b]

advocat [bb]
admirar [mm]

1
OFICINA DE CATAL DE BLANES
CENTRE DE NORMALITZACI LINGSTICA DE GIRONA

Curs 2011-2012
Blanes, nivel D
2. EMMUDIMENT
Consisteix a deixar de pronunciar un fonema. s a dir, una consonant esdev
MUDA
Lemmudiment sol produir-se a final de mot, per de vegades tamb dins dun
mateix mot.
Quines consonants emmudeixen? Normalment algunes oclusives , la vibrant i
tamb la s dalgun mot concret.

A FINAL DE MOT
OCLUSIVES ( p, t ; b, d )
p : camp
t : fent, estudiant
b : tomb
d : herald
EP!!: (c, g NO!!)
Ex: banc, fang []
VIBRANT ( r )
r :

regidor, carrer,
anar (els infinitius)

DINS DE MOT
OCLUSIVES ( p, t ; b, d )
p : temps

VIBRANT ( r )
r :

prendre / arbre

FRICATIVA (s)
s : aquest

3. SENSIBILITZACI
Es produeix quan una consonant primer ha EMMUDIT i desprs torna a
pronunciar-se, s a dir, aquest so per qestions de context (fontica sintctica)
torna a sonar: SENSIBILITZA!
Quines consonants sensibilitzen? Les mateixes que poden emmudir: oclusives ,
la vibrant i tamb la s dalgun mot concret.
EMMUDIMENT
OCLUSIVES ( p, t ; b, d )
t : Sant [ s n ]
vint [ b i n ]

SENSIBILITZACI
OCLUSIVES ( p, t ; b, d )
t [ t ]: Sant Antoni [s a t t n i ]
vint anys [ b i t s]
EP!:
La sensibilitzaci NO passa sempre que sha produt
un emmudiment, noms amb certs mots i prou:

t : molt [ m l ]

t : molt esps [ m l s p s ]
2

OFICINA DE CATAL DE BLANES

CENTRE DE NORMALITZACI LINGSTICA DE GIRONA

Curs 2011-2012
Blanes, nivel D
VIBRANT ( r )
r :

anar (dels infinitius)

VIBRANT ( r )
En infinitius + pronom sensibilitza
en [ r ] o b en [ ] segons context.
r [ r ]:

anar-vos-en: [ n r u z n ]
anar-lo: [ n r l u]

r [ ]:
FRICATIVA (s)
s : aquest [ k t ]

anar-hi: [ n i ]
FRICATIVA (s)

s s: aquest any : [ k s t a ]

4. ASSIMILACIONS
Procs que sesdev quan un fonema assimila alguna caracterstica (del punt
darticulaci) del so que t al darrere (sigui dins dun mateix mot o, per
qestions de fontica sintctica, amb el mot contigu.)

Quins fonemes poden assimilar trets duns altres? Noms els fonemes /n/ /m/ i
/l/ poden rebre la influncia del so que els segueix i aix queden lleugerament
modificats.
Tamb /s/ sassimila a /r/ quan entren en contacte:
Els reis [lrjs], Masramon [mrmn]

Quins tipus dassimilaci cal conixer?

4.1. Dentalitzacions
Si darrere hi ha un consonant dental ( [ t ] o [ d ] ), el so de davant queda
dentalitzat.
4.2. Palatalitzacions
Si darrere hi ha un consonant palatal ( [ ] , [ ] , [ ] , [ ] , [ ] o [ ]),
el so de davant queda palatalitzat.
4.3. Velaritzacions
Si darrere hi ha un consonant velar ( [ k ] o [ g ] ), el so de davant queda
velaritzat.
4.4. Labialitzacions
Si darrere hi ha un consonant bilabial ( [ b ] , [ p ] o [ m ] ), el so de
davant queda labialitzat.
4.5. Labiodentalitzacions
Si darrere hi ha un consonant labiodental ( [ f ] o [ v ] ), el so de davant
queda labiodentalitzat.

3
OFICINA DE CATAL DE BLANES
CENTRE DE NORMALITZACI LINGSTICA DE GIRONA

Curs 2011-2012
Blanes, nivel D

4.1. DENTALITZACI
/ n / i / l / poden dentalitzar
[n] + dental (t / d)  n [ ]
conte []
venda []

[l] + dental (t / d)  l [ ]
poltre [ ]

4.2. PALATALITZACI
/ n / i / l / poden palatalitzar
[n] + palatal ( / / )  n [ ]

[l] + palatal

( / / )

( / / )  l []
( / / )

Un xoc [ ]

El llapis [ ]

Un joc [ ]

El xai [ ]

Enlloc [ ]

Pel gener [ ]
El Txad [ ]

4.3. VELARITZACI
Noms /n/ pot velaritzar
[n] + velar (k / g)  n [ ]
banc [ b a ]
fang [ f a ]
(La n velaritza i desprs la velar emmudeix)
4.4. LABIALITZACI
Noms /n/ pot labialitzar
[n] + Bilabial ( b / p / m )  n [m]
canvi [ m b ]
sant Pere [ m p ]
enmig [ m m ]
4.5. LABIODENTALITZACI
/n/ i /m/ poden labiodentalitzar
[n] + labiodental (f /-v- en dial occ) n [
] [m] + labiodental (f /-v- en dial occ) n [
]
infermera [
f]

samfaina [
f]

4
OFICINA DE CATAL DE BLANES
CENTRE DE NORMALITZACI LINGSTICA DE GIRONA

Curs 2011-2012
Blanes, nivel D
5. ENSORDIMENTS / SONORITZACIONS
5.1. ENSORDIMENT: Procs pel qual un so SONOR esdev SORD.
5.2. SONORITZACI: Procs pel qual un so SORD esdev SONOR.

Quins fonemes poden ENSORDIR o SONORITZAR?

1- OCLUSIUS (No els explicarem tots perqu resulten massa complexos per al D)
p
t
k
b
d
g
2- FRICATIUS
s

3- AFRICATS
ts
t
dz

5.1. ENSORDIMENT: Procs pel qual un so SONOR esdev SORD.

ENSORDIMENT DE LES OCLUSIVES:
FINAL DE MOT
ABSOLUT
< b , d , g >

[ p , t , k ]

< b , d , g > [ p , t , k ]

DINS DE MOT O DE TIRA FNICA

< b , d , g > + cons SONORA =[ b , d , g ] es mant!
< b , d , g > + cons SORDA  [ p , t , k ]
Quan succeeix?
1- A fi de mot quan hi ha una altra paraula al darrere (fontica sintctica)
2- A final de sllaba
(1)

b [p]: tub [tu p ]

d [t]: fred [f t ]

g [k]: cartlag [k ]

(2)

Tub blanc [b]

Abdomen [b]

Tub sencer b [p]

dissab/te

Fred matiner [d]

Admetre [d]

Fred polar d [t]

ad/quisici d [t]: [ t kizisio]

b [p]: [disa p t]

cartlag lesionat [g ]
cartlag fibrs [k ]

Ig/norant g [g]

5
OFICINA DE CATAL DE BLANES
CENTRE DE NORMALITZACI LINGSTICA DE GIRONA

Curs 2011-2012
Blanes, nivel D
5.2. SONORITZACI: Procs pel qual un so SORD esdev SONOR.
1- Per naturalesa una consonant SORDA a final de paraula o sllaba s mant
SORDA, si es troba en posici final absoluta o si va seguida dun altre so
sord.
2- Daltra banda, una consonant SORDA a final de paraula o sllaba es
converteix en la seva parella sonora si:
Oclusiva sorda oclusiva sonora si [p] [t] [k] + so CONS. SONOR
[b] [d] [g]
Fricativa sorda fricativa sonora

si [s] [] [f] + so CONS. SONOR

[z] [
] [v]

[s] [] [f] + so VOCLIC

Africada sorda africada sonora si [ts] [t] + so CONS. SONOR

[dz] [
]
TIPUS 1
OCLUSIVES
[p] [t] [k] + so CONS. SONOR

[ts] [t] + so VOCLIC

TIPUS 2
FRICATIVES
[s] [] [f] + so CONS. SONOR

TIPUS 3
AFRICADES
[ts] [t] + so CONS. SONOR

+ so VOCLIC

[p] [b]
[t] [d]
[k] [g]

+ so VOCLIC

[s] [z]
[] []
[f] [v]

Cap [p]
Cap sentit [p s]
Cap estudi [p ]
Cap dany [ b d ]
capbuar-se [ b b ]

Tot
[t]
Tot fet [t f]
Tot era [t ]
Tot venint [ d b ]

Crrec [k]
Crrec passat [k p]
Crrec i ... [t i]
Crrec de ... [ g d ]

[ts] [dz]
[t] []

Cas [ s ]
Cas tingut [ s t ]
cas obert [ z u ]
cas diferent [ z ]
trasbals
[z ]

Tots [ts]
Tots fem ... [ts f ]

coix [ ]
coix sever [ s ]

Roig [ t ]
Roig fatdic

Tots reu [dz e ]

Tots bons [dz ]

[t f ]

coix absolut [
]

Roig encs

[
]

coix manitic [
m]

Roig boirs

[
]

fotgraf [f ]
fotgraf corpulent [f k ]
fotgraf irlands [v i ]
fotgraf boig

[v ]
6

OFICINA DE CATAL DE BLANES

CENTRE DE NORMALITZACI LINGSTICA DE GIRONA

Curs 2011-2012
Blanes, nivel D

S DELS SONS OCLUSIUS I APROXIMANTS

Els sons oclusius, segons el punt darticulaci, poden ser bilabials [p] [b],
dentals [t] [d] o velars [k] [g]
Daquests sn sons sords, per absncia de vibraci a les cordes vocals: [p] [t] [k]
i sn sons sonors: [b][d] [g]
La pronncia oclusiva es mant desprs duna pausa (#) i darrere dun so
oclusiu o un so nasal:
SONS OCLUSIUS
Darrere de sons oclusius

Darrere de pausa
# Beu!
[b]
# Dnam aix!
[d]
# Gol!
[g]

Dit gros [didgs]

Darrere de sons nasals

Envelat
[mblat]
Som dins

[somdins]

Enganxal

[gal]

Aparici dels sons APROXIMANTS:

En els altres casos els sons sonors oclusius es transformen en el so aproximant que
es representa aix: [] [] []
SONS APROXIMANTS
Aquests sons aproximants apareixen entre Apareixen al costat de consonant que no
vocals
sigui ni m/ n
Ibric
[iik]
Barba
[bar]
Moda

[m]

Ablanir

[lni]

Agafa

[af]

Ordenar

[urna]

Esgla

[zlo]

Material extret i manipulat de Maci, Jaume; Delgado Josep F.; Marcet, Pere i Muoz, Anna
M.; Llengua. Curs d'orientaci universitria; Teide; Barcelona,1994
7
OFICINA DE CATAL DE BLANES
CENTRE DE NORMALITZACI LINGSTICA DE GIRONA