Els sons voclics [32 a 35]

Per saber-ne ms, consulteu http://ca.wikipedia.org/wiki/Vocal Com classifiquem els sons voclics del catal? Segons dues caracterstiques de la seua realitzaci (trets distintius): Grau dobertura de la cavitat bucal. Usem 5 graus. Punt darticulaci de la llengua en relaci al paladar. Usem 3 graus. Quants sons voclics t el catal?

Vuit:
Grau dobertura

tancada

[i] pi
[e] vent [] pare [] mel [a] m central [] groc [o] brot

[u] ull

semitancada
mitjana semioberta oberta

anterior posterior o palatal o velar Punt darticulaci

 Usem els vuit sons voclics en catal nord-occidental? No. Noms nusem 7: Sistema voclic tnic del catal nord-occidental tancada [i] pi [e] vent [] mel [a] m central Punt darticulaci Pronunciem les e i les o de la mateixa manera en oriental i el occidental? [o] brot [] groc [u] ull

Grau dobertura

semitancada

semioberta
oberta

anterior o palatal

posterior o velar

No. Aix s a causa de la diferent evoluci de les E tancades del llat vulgar (> [] en catal oriental i > [e] en catal occidental
http://blocs.mesvilaweb.cat/media/VHJldHMgZGlzdGludGl1cyBjYXQgb2MgaSBjYXQgb3I=_72526_4_6608_1.pdf http://books.google.es/books?id=cXcHub7B8EC&pg=PA188&lpg=PA188&dq=e+tancada+catal%C3%A0+occidental+llat%C3%AD&source=bl&ots=jVkiRo8NxJ&sig=qLOEJAT0_EC2BbGrvzkpgxIKMW4&hl=ca&ei=dbadTOuL MYeg4QaH7dGhDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CB4Q6AEwAg#v=onepage&q=e%20tancada%20catal%C3%A0%20occidental%20llat%C3%AD&f=false

 Usem tots els sons voclics del catal nord-occidental en tots els contextos? No. Al catal nord-occidental, en en posici tona noms nusem 5*: Sistema voclic ton del catal nord-occidental Grau dobertura [i] pinar [e] semitancada vents mels tancada [u] ullal [o] brotar groguenc [a] Manota central Punt darticulaci

oberta
anterior o palatal

posterior o velar

* Reducci voclica (pg.33) [e], [] tniques [e] tona [o], [] tniques [o] tona EXERCICI 2 (pg. 38)

Fenmens de contacte voclic

Diftong (33)

Ai-re [aje] Seu-re [swe]

Io-de [je] Guanyar [gwaa]

Quan una i o una u formen part dun diftong i no sn el nucli sillbic, no sn sons voclics, sin sons graduals. Es transcriuen [j] i [w]

Hiat (33)

Pr-du-a [prua]

Gl-ri-a [glia]

Recordeu que, en catal, no pronunciem un so gradual darrere dun so consonntic, excepte qua, qe, qi, quo, gua, ge, gi, guo. Per tant, noms podem trobar diftongs creixents a... [pg. 34] qua, qe, qi, quo, gua, ge, gi, guo (gua-nyar) darrere de vocal (no-ia) o principi de mot (io-de).

 Quan trobem qua, qe, qi, quo, gua, ge, qi o guo, tindrem un diftong creixent?

Qua-tre [kwate] Cu-a [kua]

Ai-ges [ajwes]

Compte amb la paraula cua i derivats (cua, cuer, cueta, cuot...). No hi ha diftong.

Compte amb els grups que, qui, gue o gui. No hi ha diftong: sn dgrafs.

Gue-to [geto]

Guix [gi]

 Quan hi haja una i o una u darrere duna vocal, tindrem un diftong?

no-ia [nja] Con-du--a [konduia] Con-du-i-r [konduie]

ve-uen [bewen] Ve--na [beina] Ve--nat [beinat]

ciut-tat [siwtat] Ve-hi-cle [beikle] Ve-hi-cu-lar [beikular]

No, si la i o la u sn tniques. No hi ha diftong.

No, si la i o la u sn tniques al mot primitiu. No hi ha diftong.

Compte amb les terminacions atzant, etzant i odal. No hi ha diftong.

Ar-ca-t-zant [arkaidzan]

 Atenci amb els derivats dalguns cultismes (fludesa, herocitat o herona). No hi ha diftong, encara que nhi haja al seu primitiu.

Fluid [flujt] Heroi [ej]

Flu--de-sa [fluieza] Herocitat [eoisitat]

 Quan hi haja una (h)i o una (h)u seguida de vocal a principi de mot, tindrem un diftong creixent?

ian-qui [janki] hiat [jat] ua-ca-ri [wakai]

ie-is-me [jeisme] hie-na [jena] whis-ky [wiski]

io-de [je] hioi-de [jje]

iu-ca [juka]

Compte amb lexcepci:

i- [io]
I els seus derivats: inic, ionitzar, ionosfera...

Fenmens de contacte voclic entre vocals de paraules diferents

Sinalefa (34)
Quan hi ha les condicions perqu tinguem un diftong:

La intenci [lajntensio]
Hiat (35)
Quan les dues vocals sn tniques:

Dona i ocell [dnajose]

Intenci nica [intensiounika]

Elisi (34)

que animal! [kanimal]

EXERCICIS 3, 4, 5 i 6 (pg. 38)