Grafies B/V.

Fitxa resum
El so inicial de boca, tant al principi de paraula com a principi de sllaba dins el mot, es pot representar amb b (b, roba) o amb v (vaca, cavar). La b (be alta) i la v (ve baixa) es confonen en molts parlars catalans i per aix ens conv recordar algunes normes dortografia. Escrivim b a) darrere de m embolica, comboi

b) quan alterna amb el so p en llop, lloba la mateixa famlia de paraules cub, cbic c) davant de l i r poble, arbre

Escrivim v a) darrere de n invent, canvi

b) quan alterna amb el so u en haur, havia la mateixa famlia de paraules blau, blava c) en les terminacions de cant -ava, -aves, -ava, -vem, limperfet dindicatiu dels -veu, -aven verbs de la primera conjugaci

Alternem b i v a) en paraules que sonen igual baca, vaca per tenen significat diferent b) en els pseudoderivats, que sn paraules cultes que nvol, ennuvolat, nebuls provenen directament del llat illavi, labial no pas del primitiu catal I malgrat tot, sovint no tenim manera de saber amb quina de les dues grafies (b o v) sha descriure un mot. En aquest cas, ens cal aprendre els mots de memria, sobretot, quan divergeixen respecte a altres llenges romniques.

Grafies R/RR. Fitxa resum

En catal els sons vibrants poden ser simples (suaus) o b mltiples (forts), segons la posici en qu apareguin dins del mot. Lnic so vibrant que presenta alguna dificultat quant a la grafia s el de la r mltiple (o forta),

perqu es pot representar de dues maneres diferents: amb r i amb rr. Per aix ens conv recordar les segents normes: Per representar la r mltiple: Escrivim r a) a comenament de mot b) desprs de consonant c) en mots compostos i amb prefix, encara que la r estigui entre vocals Escrivim rr a) entre vocals De vegades a final de mot la grafia r s muda. Tenen r muda a final de paraula: a) tots els infinitius (tret els de la segona conjugaci, que acaben en re) b) tots els mots acabats amb els sufixos de derivaci -ar, -er, -or c) tots els mots que tenen derivats en qu la r es pronuncia vibrar, tmer, sortir, per: caure, moure, viure bestiar, alzinar, fuster, femer, llavor, blavor por (poruc), clar (claror), segur (seguretat) arribar, corrent ratol, rinoceront somriure, enrabiat autoretrat, contrarestar

Algunes formes verbals es pronuncien igual per sescriuen diferent. Cal distingir, per exemple, les formes de tercera persona singular del perfet simple de les del perfet perifrstic: cant <-> va cantar, pat <-> patir.

Grafies S/SS/C//Z. Fitxa resum

Regla general de lortografia de les esses: 1. el so sonor sescriu: - z a principi de mot i entre consonant i vocal (zero, onze) - s entre vocals (casa) 2. el so sord sescriu: - s a principi de mot, entre consonant i vocal, a fi de mot (senyor, dansar, pas) - ss entre vocals (possible) - davant a, o, u, i a fi de mot (raa, can, forut, feli) - c davant e i i (felices, felicitat)

Grafies P/B, T/D, C/G. Fitxa resum

A fi de mot les consonants p/b, t/d i c/g perden la distinci i tenen el mateix so [p], [t], [k]. Recorda les normes segents: Desprs de vocal o diftong tnics s'escriu p, Excepcions: t, c B: tub, cub, club... P: sap, cap, llop... D: sud, fred, fluid, -etud, -itud...

T: pot, paret, salut, buit... C: plec, abric, pessic...

G: pedagog, mag...

Desprs de vocal tona o de consonant Excepcions: s'escriu la mateixa lletra que apareix en els C: nec, crrec, cvec, esprrec, ferstec, derivats. llbrec, mnec, prssec, fstic B o P: rab, llamp, verb, esquerp... T o D: rpid, esvelt, sord, sort... C o G: fang, llarg, clssic, arc... Enmig de mot cal recordar els grups segent abobsubabdomen, absent, abstreure... objecte, obscur, obts... subjecte, subjuntiu, submergir, subministrar, submissi, subscriure, substncia, subtil... capdavall, capal, capficar, capgirar, captar, captivar... addici, adjacent, adjectiu, adjudicar, adjunt, admirar, adquirir, adscriure, adverbi, advocat... cabdal, cabdell i cabdill. atles, atlntic, atleta, atmosfera, atzar apte i aptitud optar, ptic, ptim

cap-

ad-

Grafies M, N, NY. Fitxa resum

Els fonemes nasals /m/ i /n/ es distingeixen perfectament a comenament o a final de paraula, com en mas/nas, cama/cana, fam/fan... Per s fcil confondre aquests sons quan van davant de consonants, com passa en els mots company o immens. Per tal descriure b aquests sons, cal tenir en compte les normes segents: Escrivim m: davant de b, p i m ombra, company, immens, etc. Escrivim n: en els mots compostos segents: benparlat, enmig, tanmateix.

davant de f: davant de f: compostos de amfi- (amfiteatre, amfibi, prefixos: amfitri...), circum- (circumferncia...); i en con- (confessar) els en(enfilar, enfornar...) mots mfora, mfasi, nimfa, etc. in(infinit, inflor,...) davant de v: En mots com tramvia i circumval.laci. davant de v: En la majoria de paraules: canvi, convenient, invent, enveja...

Davant de n sescriu m o n segons la pronncia. Aix: columna, innecessari, ennegrir, tennis, ennuvolar, annex, gimnstica, etc.

Grafies G/J, TX/IG, TG/TJ X/IX. Fitxa resum

Per tal descriure b aquests sons, cal tenir en compte les normes que trobars a continuaci: La grafia de la x amb el so de xarop Sescriu x a principi de mot: xarop, xifra, xuclar, xarampi,Xina... darrere de consonant: punxar, torxa, bolxevic, Elx... darrere de i o de u semivocal: guix, clix, bixest, Flix, disbauxa.... La grafia de la x amb el so de taxi Representem el so [ks] amb la grafia x en qualsevol posici. entre vocals: asfixiar, luxe, mxim, oxigen, sexual, etc. entre vocal i consonant: excel.lent, excepci, excs, excedncia, etc. a fi de mot: annex, apndix, fix, ndex, prefix... La grafia de la x amb el so dexamen Trobem aquest so sonor [gz] en la partcula ex- davant de vocal o de h: exagerar, extic, existir, exhumar, exhalar, exhibir, exhaurir... La g i la j Escrivim g davant de e, i i j davant de a, o, u. gegant, rajar, jove, ajut, girafa, ginesta Sescriu ix darrere de les vocals a, e, o i u : baixar, calaix, eixam, reixa, peix, boix, gruix, Cuix...

Hi ha unes quantes paraules en qu sescriu j davant de e: els termes que porten els grups jecc i ject: injecci, projectar, subjecte... el verb jeure: jec, jeus, jeu... els mots: jerarquia, jerrquic, jeroglfic, Jeroni, jersei, majestat, majestus.. noms hebreus: Jess(i jesuta...), Jeremies, Jerusalem, Jeric, etc.

Les grafies tx/ig Sescriu tx a principi de paraula: txec, txapela... enmig de paraula: batxillerat, butxaca, cotxe, fletxa... Sescriu ig a final de paraula quan alterna en els derivats amb les grafies j/g o tj/tg: passeig (passejar) bateig (batejos)

a final de paraula quan hi ha la mateixa grafia tx en els derivats: capritx (encapritxar) cartutx (cartutxera) despatx (despatxar)

boig (bogeria) lleig (lletja)

Grafies L, LL, LL. Fitxa resum Alguns mots que comencen per al, col i il porten ela geminada (ll):
alleluia, allrgia, allucinaci... collaborar, collecci, collegi, collisi... illegal, illgic, illusi... Tamb en porten els mots: cella, novella, passarella..., que acaben en ella, i gorilla, tranquilla, tilla..., que acaben en illa. Tamb escrivim ela geminada (ll) en alguns mots cultes emparentats amb altres mots populars que duen ll. Exemples: corall / corall Finalment, hi ha algunes parelles de mots que tenen significat diferent segons duguin ll o no. Exemples: villa (torre) / vila (ciutat petita)