Professional Documents
Culture Documents
· Quan el nom masculí acaba en vocal tònica, el femení acaba en -na. Exemples: cosí, cosina;
veí, veïna; americà, americana; germà, germana, campió, campiona, etc.
· Alguns masculins acabats en -t el fan en -da. Exemples: nebot, neboda; casat, casada; buit,
buida; ferit, ferida; etc.
· Alguns masculins acabats en -e, -o, canvien aquesta lletra en -a. Exemples: sogre, sogra;
alumne, alumna; monjo, monja, etc.
· Alguns masculins acabats en -c el fan canviant-la per -ga. Exemples: grec, grega; cec, cega,
groc, groga; etc.
· Alguns acabats en -s fan -essa. Exemples: gos, gossa; ós, óssa. etc.
· Un grup de noms femenins acaben en -essa, -iu, -ina. Exemples: abat, abadessa; duc,
duquessa; emperador, emperadriu; heroi, heroïna. Però, príncep, princesa, marqués,
marquesa, francés, francesa, etc.
· Algunes paraules masculines tenen una corresponent femenina que és totalment distinta.
Exemples: cavall, egua; porc, bacona; marit, muller, etc.
· Algunes paraules, per interferència del castellà són usades malament. Exemples: són
masculines: compte, costum, front, dot, etc...; són femenines: calor, claror, anàlisi, dent,
xocolata, etc.
· Certs noms, encara que s'escriuen igual, tenen dos significats distints quan són masculins o
femenins. Exemples: fi, llum, terra, clau, etc.
· En general, els plural dels substantius es forma afegint tan sols una -s. Exemples: pare, pares;
carro, carros; remei, remeis, etc.
· Les paraules acabades en -a, fan el plural canviant-la per -es. Exemples: dia, dies; rata, rates;
blava, blaves, etc. Aquest canvi de a per e comporta particularitats ortogràfiques:
· Les paraules acabades en vocal tònica, el fan afegint -ns. Exemples: germà, germans, capità,
capitans, colló, collons, etc. Excepte uns quants que el fan afegint només -s: monosíl·labs com
els nom de les lletres i notes musicals. Els mots invariables usat com a substantius: perquè, sí,
però, no. Uns quants mots com; papà, mamà, sofà, tarannà, café, canapé, té, clixé, consomé,
puré, ximpanzé, bisturí, esquí, bambú, cautxú, menú, xampú...
MODEL II (mots masculins): Hi ha un nombrós grup de noms masculins que fan el plural afegint
-os.
· Noms masculins acabats en -s. Exemples: gas, gasos; marqués, marquesos; mes, mesos; pis,
pisos; espós, esposos; abús, abusos; curs, cursos, etc.
· Noms masculins acabats en -ç. Exemples: braç, braços; comerç, comerços; esforç, esforços,
etc.
· Noms masculins acabats en -ix. Exemples: calaix, calaixos; peix, peixos, feix, feixos, etc.
· Noms masculins acabats en -tx. Exemples: cartutx, cartutxos; despatx, despatxos, etc.
· D'entre els noms masculins acabats en -s, un nombre considerable dupliquen la essa.
Exemples: cabàs, cabassos; nas, nassos; fracàs, fracassos, arròs, arrossos, etc.
· També d'entre els noms masculins acabats en -s, uns quants són invariables. Exemples:
dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, temps, llapis, etc.
Poden fer-se tant afegint -s, com afegint -os, els noms acabats en:
Les paraules acabades en -ig el poden fer així: passeig -- passeigs o passejos; desig – desigs o
desitjos.
S’ha d’anar amb compte amb el gènere d’alguns substantius que sovint es fa malament,
sobretot per influència del castellà (amb tot, dialectalment el gènere pot ser diferent del que
demana la llengua normativa).
Són masculins els mots següents: afores, anell, avantatge (i desavantatge), bacteri,
batent (d’una porta, per exemple), compte, corrent, costum, deute, dot, dubte,
escafandre, espinacs, estratagema, fel, full (diferent de fulla), llegum, narius, orde
(religiós, per exemple), pendent, senyal, tèrmit (insecte), titella, vessant (però amb el
significat d’aiguavés pot ser masculí o femení).
– El problema amb què s’han trobat té un vessant positiu [i no pas una vessant positiva].
Són femenins els mots següents: allau, anàlisi (i els mots amb aquesta terminació:
crisi, psicosi, tesi, etc.), aroma, calor (i tot d’altres mots amb aquest sufix: blancor,
esplendor, resplendor, olor, suor, verdor), cercavila, dent, grip, icona, gla, marató,
postres, resta, síncope, síndrome (i, doncs, sida), xocolata i alguns rius (la Garona, la
Gavarresa, la Muga, la Noguera, la Sénia, la Tet, la Tordera, la Valira).
Són masculins i femenins amb el mateix significat els mots següents: art, crin, crisma,
èmfasi, fantasma, mar, sarment, serpent (però serp és femení), sentinella, vessant
(només quan significa ‘aiguavés’; en els altres casos és masculí).
– Les fantasmes (o Els fantasmes) dels castells britànics serveixen d’al·licient turístic.
Són masculins i femenins però amb significat diferent els mots següents: canal (m.
‘via d’aigua’; f. ‘conducte’), editorial (m. ‘article de fons’; f. ‘empresa editora’), fi (m.
‘objectiu’; f. ‘acabament’), llum (m. ‘aparell per a fer llum’; f. ‘claror’, ‘electricitat’),
ordre (m. ‘contrari de desordre’; f. ‘manament’), planeta (m. ‘astre’; f. ‘destí’), son (m.
‘dormida, manera de dormir’; f. ‘ganes de dormir’), talent (m. ‘aptitud’, ‘moneda’; f.
‘gana’), terra (m. ‘sòl’; f. els altres sentits), còlera (m. ‘malaltia’; f. ‘ràbia’), pols (m.
‘batec’, ‘templa’; f. ‘massa de partícules’), post (m. ‘lloc ocupat per un cos de tropes
per a una operació militar’; f. ‘fusta’), salut (m. ‘salutació’; f. ‘bon estat de
l’organisme’), vall (m. ‘fossa’; f. ‘depressió entre muntanyes’).
S'han d'escriure correctament els substantius i adjectius que tenen la mateixa forma
en masculí i en femení.
agrícola, alegre, belga, berber, equànime, fàcil, igual, inerme, jove, persa, rude, saharauí,
saudita, sefardita, a més dels acabats en -arca, -cida, -ista (jerarca, parricida, dentista, etc.).
S'han d'escriure correctament els substantius i adjectius que tenen forma diferent en
masculí i en femení.
Els substantius i adjectius masculins acabats en -x [ks] i -xt [kst], i no pas en -xe ni -xte,
fan el plural afegint -os al singular, en el primer cas, i -os o -s, en el segon cas, sense e.
cru / crus [i no pas crusos], dur / durs [i no pas dusos], llapis / llapis [i no pas llapissos], nu / nus
[i no pas nusos], senar / senars [i no pas senassos].
data límit (dates límit), hora punta (hores punta), imatge clau (imatges clau), quantitat
sorpresa (quantitats sorpresa) decret llei (decrets llei).
Els substantius compostos formats per verb + un substantiu que s’empra en singular
només agafen una -s quan són plurals.
MOTS INVARIABLES
Els noms de llinatges i dinasties: els Borbó, els Àustria, els Trastàmara...