LA GRAMÀTICA NORMATIVA VALENCIANA

ÍNDEX
I. L’ORTOGRAFIA..........................................................................................2

II. EL GÈNERE I EL NOMBRE DELS SUBSTANTIUS ........................................15

III. L’ARTICLE ...............................................................................................23

IV. ELS QUANTIFICADORS .............................................................................27

V. ELS PRONOMS FEBLES .............................................................................38

VI. ELS RELATIUS .........................................................................................47

VII. ELS INTERROGATIUS I EXCLAMATIUS....................................................51

VIII. LES PREPOSICIONS ..................................................................................53

IX. ELS ADVERBIS .........................................................................................64

X. ELS VERBS ..............................................................................................75

XI. LES CONJUNCIONS ..................................................................................91

XII. ELS CONNECTORS DISCURSIUS ...............................................................95

XIII. ELS DOBLETS LÈXICS ..............................................................................98

1
 I. L’ORTOGRAFIA

1. DÍGRAFS I LLETRES COMPOSTES

Dígrafs
Lletres compostes qu ig tx tg ny
mm tl tm tll gu ll tz tj rr
nn l·l tn ss

2. NORMES DE SEPARACIÓ SIL·LÀBICA

S’han de separar No s’han de separar

rr l·l tx Tm qu ny
ss tj tl tn gu ig
sc tg tll tz ll
mm nn
P. e.: ara-nya
P. e.: er-rada

Observacions de les separacions sil·làbiques:

1. En paraules compostes o derivades, se separa el prefix. P. e.: ad-herir, ben-estar, mil-hòmens,

vos-altres.
2. No s’ha de deixar cap lletra sola a final o començament de línia.
3. Se separa la «h» intercalada. P. e.: al-ho-ra, in-hu-mà.

3. EL VOCALISME

3.1. Classificació de diftongs

Diftongs creixents Diftongs decreixents

üe üi ua uo ai ei ii oi ui
au eu iu ou uu
 Els diftongs creixents estan formats per una vocal dèbil (i/u) + vocal forta (a/o/e).
 Els diftongs decreixents per una vocal forta (a/o/e) + vocal dèbil (e/i) o dos vocals dèbils (i+i, u+u,
i+u, u+i).

Observació: la combinació «iu» no forma diftong en les terminacions -ius/-ium, sinó hiat. P.
e.: Mà-ri-us.

3.2. Els hiats

i-a i-o u-e
i-e u-a u-o
No formen diftong perquè les vocals dèbils són les primeres i es pronuncien en diferents
síl·labes. P. e.: bar-bà-ri-e, ca-mi-o-ner, nu-e-sa, du-o, gru-a.

2
4. EL CONSONANTISME

4.1. G/K/C

1. A inici de paraula:

 G i C → davant de les vocals «a, o, u» o de les consonants «l, r». P. e.: cremar, gat.
 K → paraules de llengües no romàniques. P. e.: kafkià.

2. A inici de síl·laba:

 Gu i Qu → davant de «e, i». P. e.: paquet.

 Q → davant d’un diftong creixent. P. e.: quota.

3. En interior de paraula:

 C → davant de «c, t, s». P. e.: acció, dacsa, actriu.

 G → davant de «d, m, n». P. e.: amígdala, fragment.

Excepcions: anècdota, aràcnid, dracma, pícnic, tècnic.

4. En final de paraula aguda:

 C → darrere de vocal i en la 1ª persona del present d’indicatiu de la 2ª conjugació. P. e.: ba-

tec; bec, dic.
Excepcions: buldog, mog, tuareg, demagog.

 G i C → darrere d’una consonant o en final de paraula plana darrere de vocal. P. e.: fang >
fangar; arc > arcada.

4.2. S / SS / Z / C / Ç

1. Sonores:

 S → entre vocals.
Excepcions: bizantí, protozou, nazisme, bizantí, topazi, amazona, esquizofrènic, buldò-
zer.

 Z → en posició inicial i entre consonant i vocal. P. e.: zebra, pinzell.

Excepcions: s’escriuen amb «s» els derivats de -fons-, -dins-, -trans-. P. e.: enfonsar,
endinsar, transatlàntic.

2. Sordes:

 S

3
 a) A inici de paraula.
b) Després dels prefixos a-, ante-, anti-, bi-, contra-, entre-, mono-, uni-, tri-, poli-, multi-,
psico-, dino-. P. e.: bisexual.
c) A final de paraula.
Excepcions: hertz, brunz(ir).
d) Entre consonat i vocal o viceversa.
e) En paraules compostes, el segon formant. P. e.: esclata-sang.

 SS

a) Entre vocals.
b) Femenins amb el sufix -essa.
Excepcions: princesa, burgesa, pagesa, marquesa.
c) Compostos de -gressió, -missió i -pressió. P. e.: pressió > compressió.
d) Superlatius -íssim/a.
e) Quan un prefix acabat amb «s» (trans-, sots-) es junta amb una paraula començada per
«s». P. e.: transsexual, sotssecretari.

 C

a) Davant de «e, i».

b) Sufixos -ància, -ència.

 Ç

a) Davant de «a, o, u».

b) A final de paraula. P. e.: feliç.
c) Sufixos -ança, -ença.

 TZ

a) Entre vocals.
b) Sufix -itzar i els seus derivats. P. e.: verbalitzat > verbalitzadors.
c) Els següents mots: dotze, tretze, setze, botzina, atzar, atzavara, atzucac, metzina, assutze-
na, atzabeja.

S’escriuen amb «s»

Sabata, safrà, salpar, sanefa, Saragossa, Sardenya, sarró, sarsuela, tros, sòcol, sucre,
sentinella, sèquia, simbomba, sofre, arròs, esbós, dansa, estranyar, estranger, espré-
mer, esplanada, estendre, espoliar, desembre.

S’escriuen amb «ss»

Arrissar, assutzena, carnisseria, Eivissa, gessamí, massapà, mostassa, pòlissa, tassa,
carrossa, disfressar, escassesa, hissar, massís, pissarra, rossí, tossut.

4
4.3. G / J / TG / TJ

 G → davant de «e, i».

Excepcions:

a) El següents mots s’escriuen amb «j»: jerarquia, jeroglífic, jersei, jesuïta, majestat,
Jeep.
b) Els grups -ject- i -jecc-. P. e.: subjecte, injecció.
c) Verb jaure (o jeure) i derivats. P. e.: jec.
d) Noms hebreus: Jesús, Jerusalem, Jeremies, Jericó.

 J → davant de «a, o, u».

 TG (només entre vocals)

a) Davant de «e, i».

b) Sufixos -atge, -etge, -otge, -utge.

 TJ (només entre vocals) → davant de «a, o, u».

Platja, mitja, corretja, botja, natja, lletja, llotja, pitjor, desitjar, enutjar,
estotjar, jutjar, petjar, pitjar, rebutjar, trepitjar, viatjar.

4.4. X / TX / IG

 X

a) A inici de paraula.
Excepcions: txec, txapela, txaikovski, txetxé.

b) Darrere de consonant.

 TX

a) Entre vocals.
b) A final de paraula en els següents mots: despatx, cartutx, capritx, sandvitx (o sàndvitx),
escabetx i derivats.

 IG → darrere de «a, e, o, u» (darrere de «i» es posa «g»).

Observació: els derivats de les paraules amb «ig» s’escriuen amb g/j o tg/tj. P. e.: sa-
queig → saquejar; lleig → lletja.

4.5. X [ks]

a) Entre vocals. P. e.: fixar /fiksar/.

b) Entre vocal i consonant sorda. P. e.: explosió /eksplosió/.

5
 c) A final de paraula darrere de vocal. P. e.: annex /anneks/.
Excepcions: linx, larinx, esfinx (darrere de consonant).

Observació: la «x» no representa el grup sord [ks] sinó el sonor [gz] en els grups
inicials ex- i inex- seguits de vocal, h + vocal o consonant sonora. P. e.: examen
/egzamen/, exhortar /egzortar/, exdiputat /egzdiputat/.

4.6. B/V

 B

a) Davant de «l, r». P. e.: poble, obra.

b) Darrere de «m».
Excepcions: circumval·lació, tramvia, triumvirat.
c) Alternat amb «p» en mots de la mateixa família. P. e.: llop > lloba.

 V

a) Darrere de n. P. e.: canvi.

b) Alternat amb «u» en mots de la mateixa família. P. e.: blau > blava.
c) En les desinències de l’imperfet d’indicatiu de la 1ª conjugació (-ava, -aves, -ava, -àvem,
-àveu, -aven).

S’escriuren amb «b»

Àlaba, arribar, abortiu, baf, baró, basc, bena, berruga, biga, Biscaia, bolcar, calb,
comboi, corb, debanar, corba, desimbolt, cerebral, mòbil, oblidar, rebentar, riba, sa-
ba, trobador, trobar.
S’escriuren amb «v»
Advocat, alcova, almívar, arravatar, avall, avet, avi, avorrir, avortar, bava, canvi, cas-
cavell, cavalcar, cavall, cavaller, cervell, Còrdova, covard, endívia, envestir, espavi-
lar, escovilló, esvelt, fava, gavardina, govern, haver, javelina, llavi, núvol, pavelló,
savi, sivella, taverna.

4.7. D/T

 D

a) En posició inicial de paraula → la síl·laba ad- seguida de consonant. P. e.: adjudicar.

Excepcions: atlàntic, atles, atleta, atmosfera.

b) En final de paraula aguda darrere d’una altra consonant (i els seus derivats). P. e.: verd >
verdós.
Excepcions: crèdit > creditor.
Plana, no va darrere d’una consonant.
 T

a) En final de paraula aguda darrere de vocal. P. e.: pelut.

Excepcions: almud, fluid, fred, sud, Alfred, Conrad, David.
b) En final de paraula plana darrere de vocal (i els seus derivats). P. e.: mèrit > meritori.
Excepcions: pont > pontet.

6
4.8. B/P

 B → en inicial de paraula, les síl·labes ab-, abs-, ob-, obs-, sub-, subs-. P. e.: abdicar, obs-
truir, subvenció.
Excepcions: apnea, apte, optar, òptica, òptim.
 P

a) En inicial de paraula, la síl·laba cap-. P. e.: capçal.

Excepcions: cabdal, cabdell, cabdill.

b) En interior de paraula, s’escriu «p» davant de «c, s, n, t».

Excepcions: dissabte, dubte, sobte.

c) En final de paraula, s’escriu «p» darrere de vocal.

Excepcions: adob, aljub, club, esnob, íncub, tub, pub.

 B o P → en final de paraula aguda darrere d’una altra consonant o en final de paraula plana
darrere de vocal. P. e.: destorb > destorbar, àrab > arabesc; camp > campestre, pòlip > poli-
ploide.

4.9. W

a) Paraules germàniques. P. e.: wagnerià, wolframi.

b) Paraules anglosaxones. P. e.: whisky, wèlter.

4.10. Y → paraules d’altres llengües. P. e.: faraday, gray, jansky, Nova York.

4.11. M / N / MP / TM / TN

 M → Davant de «p, b, f, m».

Excepcions:
a) Compostos com benparlat, tanmateix, enmig, granment.
b) Prefixos con-, in-, en-. P. e.: confessar, enfilar, infinit.
c) Els mots fanfarró i fanfàrria.

 N → davant de «v».
Excepcions: tramvia, triumvirat, circumval·lació.

 NN / MN

S’escriuren amb «nn»

Anna, annals, bienni, trienni, decenni, perenne, annex, connectar, ennegrir, ennuvolar,
innocent, innecessari, innat, innocu.
S’escriuren amb «mn»
Somniar, somni, somnàmbul, amnistia, amnèsic, himne, òmnium, gimnàs, alumne, omní-
vor, columna, mnemònic, mnemotècnia, condemna, escamnar, amniòtic.

7
  TM / TN

Setmana, setmesí, logaritme; cotna, ètnia.

 MP (la «p» és muda)

Assumpció, assumpte, comptar, exempt, peremptori, prompte, presumpte, redemptor, símp-

toma, sumptuós, temps, temptar.

4.12. L·L / LL / TL / L

 L·L

a) Prefixos al·l-, col·l-, gal·l-, il·l-, mil·l-, sil·l-.

b) Sufixos -el·la, -il·la, -il·lar.

Al·liaci, ampul·lós, al·licient, Avel·lí, axil·la, Brussel·les, cancel·lar, capil·lar, cerebel·lós,

col·laborar, coral·lí, cristal·lí, escarapel·la, fal·lible, flagel·lar, gal·licisme, il·legal, il·lògic,
il·lusió, mil·límetre, síl·laba, aquarel·la, mal·leable, metàl·lic, pel·lícula, sigil·lografia,
apel·lar, Apol·lo, Aquil·les, bèl·lic, beril·li, cal·ligrafia, cèl·lula, cel·lulosa, circumval·lació,
corol·la, el·lipse, estel·lar, excel·lent, expel·lir, fal·laç, fàl·lic, fil·loxera, hel·lènic, idil·li, im-
becil·litat, instal·lar, intel·ligent, interpel·lar, libèl·lula, lil·liputenc, maquiavèl·lic, medul·la,
miscel·lània, mol·lusc, nul·la, anul·lar, pal·liar, pàl·lid, paral·lel, penicil·lina, pol·len, re-
bel·lia, repel·lir, satèl·lit, sol·licitar, vel·leïtat, violoncel·lista.

 TL → ametla, batle, guatla, motle, vetlar.

Excepcions: sona [dl] en atles /adles/, atlàntic /adles/.

4.13. R / RR

 R

a) En inicial de paraula
b) Darrere de consonant

 RR → entre vocals.
Excepcions: es posa «r» darrere de prefix acabat en vocal encara que vaja entre vocals.

4.14. H

a) Amb «h». P. e.: herba, hivern, ham, harmonia, hivernacle, hereu, hissar, hostessa.
b) Sense «h». P. e.: orfe, os, Rin, Maó, orxata, cacauet, truà, Ester, ou, coet, ostatge, Osca.
c) «H» intercalada:

Aprehensió, conhort, exhortar, ahir, menhir, aleshores, anihilar, adherir, exhalar,

inhibir, filharmònica, tothom, anhelar, alcohol, exhaurir, subhasta, alhora, tothora,
subtrahend.

8
5. L’ACCENTUACIÓ

5.1. Regles d’accentuació

 Agudes → acabades en vocal, vocal + s, -en i -in.

Observació: quan acaba en diftong decreixent no s’accentua. P. e.: canteu.

Excepcions: les agudes solen ser tancades, excepte arròs, terròs, espòs, açò, això, allò,
ressò, ultrasò, rebò, perquè, però.

 Planes → s’accentuen quan no acaben en les terminacions de les agudes.

Observació: quan acaba en diftong decreixent sí s’accentua. P. e.: anàveu.

Excepcions: majoritàriament les planes són obertes, excepte:
a) Verbs de la 2ª conjugació. P. e.: véncer, créixer, córrer.
b) Formes del verb «ser». P. e.: fóreu.
c) Altres mots: estómac, cérvol, préstec, feréstec, llépol, furóncol.

 Esdrúixoles → totes s’accentuen.

5.2. Divergències de tonicitat

Agudes
alfil criquet handbol filantrop xassís
avar elit tiquet xandall policrom
cautxú timpà humit oboé quilogram
Raimon fluor interval oceà radar
ciclop futbol misantrop però xiclet

Planes
acne cardíac intèrfon omòplat tèxtil
adequa càstig leucòcit paréixer tórcer
alvèol conéixer magnetòfon policíac torticoli
amoníac córrer medul·la rèptil véncer
atmosfera créixer meréixer témer vertigen
austríac etíop míssil termòstat zodíac

Esdrúixoles
aurèola èczema Etiòpia olimpíada pneumònia
diòptria elèctrode Himàlaia període rubèola

5.3. L’accentuació diacrítica

Amb accent diacrític Sense accent diacrític

Bé 1) adverbi de manera, 2) ‘riquesa, fortuna, Be 1) ‘ovella’, ‘corder’, 2) ‘lletra’.
patrimoni’.
Déu, déus (‘divinitat’) Deu, deus 1) numeral, 2) verb deure.
És (verb ser) Es (pronom feble)
Mà (‘extremitat del braç’) Ma (pronom possessiu)

9
 Més (adverbi de quantitat) Mes 1) ‘part de l’any’; 2) conjunció.
Món (‘univers’) Mon (pronom possessiu)
Pèl, pèls (‘filament de la pell’) Pel, pels (contracció per + el/els)
Què 1) pronom interrogatiu, 2) Relatiu pre- Que 1) relatiu sense preposició,
cedit de preposició. 2) conjunció.
Sé (verb saber) Se (pronom feble)
Sí, sís (‘afirmació’) Si, sis 1) condicional, 2) ‘part anterior del
pit’, 3) ‘nota musical’, 4) pronom reflexiu.
Sòl, sòls (‘pis, terra’) Sol, sols 1) ‘astre’, 2) ‘nota musical’, 3) ad-
jectiu (‘soledat’).
Són (verb ser) Son 1) pronom possessiu, 2) ‘acte de dor-
mir’, ‘ganes de dormir’.
Té (verb tindre) Te 1) pronom personal, 2) ‘infusió, 3) ‘lle-
tra’.
Ús (‘acció d’usar’) Us (pronom personal)
Vós (pronom personal fort de la 2ª p. plural) Vos (pronom personal feble)

Observació: els derivats no duen accent diacrític; només si s’escriuen amb guionet. P. e.:

✓ Pèl-roig
✘ Rodamón → el correcte seria ✓Rodamon

5.4. E / O obertes i tancades

 E oberta

a) Quan la vocal de la síl·laba següent és una «i/u». P. e.: ètic, dèbil.

Excepcions: església, sépia, Dénia, séquia.

b) En les paraules esdrúixoles.

Excepcions: llémena, témpera, térbola.

c) En els cultismes. P. e.: acèfal, clavicèmbal, elèctrode, espècimen, telègraf.

 O oberta

a) Quan la vocal de la síl·laba següent és una «i/u». P. e.: mòrbid, mòdul.

b) Paraules esdrúixoles.
Excepcions: fórmula, góndola, pólvora, tómbola, tórtora.

c) Algunes paraules acabades amb -os. P. e.: arròs, espòs, terròs.

Excepcions: adjectius acabats en -ós. P. e.: animós, enfadós.

d) Participis del verb «cloure» i derivats. P. e.: desclòs, exclòs, inclòs, reclòs.
Observació: és tancada en els participis del verb «fondre» i derivats. P. e.: confós,
difós, infós.

e) Demostratius i monosíl·labs i els seus derivats acabats en -o. P. e.: açò, això, allò; ressò,
ultrasò.

10
 5.5. Que / Què

 Que

a) Conjunció (no té antecedent). P. e.: M’agrada que estudies.

b) Exclamatiu. P. e.: Que agradable sorpresa!
c) Introductor de les interrogacions. P. e.: Que tens fam?
d) Relatiu sense preposició (té antecedent). P. e.: La professora que ens fa classes és angle-
sa.

 Què

a) Interrogatiu (equival a quina cosa). P. e.: Què fas?

= quina cosa
b) Relatiu amb preposició (equival al relatiu qual). P. e.: El cotxe amb què he vingut és de
mon pare. = el qual

5.6. Doble accentuació de la e

La e presenta de vegades una doble accentuació segons el parlar. La normativa estàndard per
al valencià, d’acord amb la pronunciació històrica i predominant al País Valencià, recomana
l’accent agut o tancat (´), en oposició al català oriental (`), en els mots següents:

a) Numerals ordinals i altres paraules acabades en -e: cinqué, sisé, alé, café, obscé, seré.
Excepcions: en els següents mots, la e sempre és tancada, siga en la variant valen-
ciana com en la catalana → cabriolé, consomé, macramé, peroné, puré, suflé, xim-
panzé.

b) Algunes formes de la 3ª persona del singular del present d’indicatiu d’alguns verbs de la
2ª conjugació i altres paraules acabades en -en: aprén, comprén, depén, ofén; amén, edén,
mossén.
Excepcions: són sempre tancades en valencià i en català atén, entén, pretén i en-
cén.

c) Infinitius acabats en -éixer, -éncer, -ényer: conéixer, meréixer, paréixer, convéncer, vén-
cer, atényer, estrényer.
Excepcions: créixer i néixer són sempre tancades.

d) 1ª i 2ª persona del plural dels imperfets d’indicatiu: féiem, féieu, créiem, créieu.
e) Les paraules acabades en -ol: pésol, térbol, terratrémol, ségol, trévol, cércol, grévol.
Excepció: cérvol és sempre tancada.

6. LA DIÈRESI

Es col·loca solament sobre la «i/u».

11
  Regles generals:

a) Per a indicar que als grups güe, güi, qüe, qüi es pronuncia la «u».
Excepcions: gua, guo, qua, quo no porten dièresi. P. e. aigua, però aigües.

b) Per a trencar diftongs decreixents (la «i/u» no formen diftong amb la vocal anterior). P. e.:
raïm, peüc, Raül, veïna, oïda, ruïna, gratuït, taüt, diürn, noümen.
Observació: porten dièresi els derivats de formació culta amb els sufixos -al,
-itzar. P. e.: europeïtzat, esferoïdal, arcaïtzar.

c) Per a indicar que la «i/u» col·locada entre vocals és tònica i forma síl·laba per si sola en
ser vocal plena (no forma diftong ni amb la vocal anterior ni amb la posterior). P. e.: con-
du-ï-a, produ-ï-en, tradu-ï-a.

 No s’usa la dièresi en els següents casos:

a) Quan, segons les normes d’accentuació, una paraula ha de dur accent. P. e.: agraíem (pe-
rò agraïen), Lluís (però Lluïsa), país (però països).

b) En les paraules formades amb els sufixos -isme, -ista, -iste. P. e.: arcaisme, ateisme, al-
truista, ateneista.
Excepcions: lluïsme i proïsme (perquè -isme no té valor de sufix).

c) En l’infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs de la 3ª conjugació acabats en vo-

cal + ir. P. e.: agrair, oint, lluiré, oiria.

d) En les terminacions cultes -um, -us. P. e.: aquàrium, Pius.

e) Després d’un prefix o del primer constituent d’una paraula composta. P. e.: antiinflama-
tori, biunívoc, gastrointestinal.
Excepcions: la paraula reüll i el present d’indicatiu dels verbs reeixir i sobreeixir.
P. e.: reïsc, reïx, sobreïx.

7. EL GUIONET

a) En els numerals compostos, per a unir les desenes i les unitats, i les unitats i les centenes (Regla
D-U-C). P. e.: vint-i-cinc (Desena i Unitat), trenta-tres (D-U), setanta-uné (D-U); dos-cents
(Unitat i Centena), sis-cents (U-C).
Excepcions: huitcentista, noucentisme (paraules lexicalitzades).

b) En els compostos en què el primer element és un punt cardinal. P. e.: nord-est, sud-africà.

c) En els compostos reduplicatius, en què es repetix, parcialment o totalment, un constituent o patró

rítmic. P. e.: zig-zag, xino-xano, ping-pong, nyam-nyam, a corre-cuita, a mata-degolla.

12
 d) En els compostos en què el segon element comença per «r-, s-, x-», i el primer acaba en vocal. P.
e.: cama-roja, esclata-sang, gira-sol, para-xocs, de soca-rel.

e) En els compostos en què l’aglutinació pot dificultar o alterar la lectura. P. e.: bell-lloc, cor-robat,
pit-roig, vilar-roig.

f) En els compostos patrimonials en què el primer element s’escriu amb accent. P. e.: despús-ahir,
despús-demà, mà-llarg, pèl-blanc.
Excepció: usdefruit (‘dret d’aprofitar-se dels fruits d’una cosa que és propietat d’un altre
amb l’obligació de conservar-la’).

g) Amb l’adverbi no (com a prefix) + substantiu. P. e.: la no-agressió, la no-violència, la no-

intervenció, el no-res (=nada).
Excepcions:
1. Adverbi no + adjectiu. P. e.: no violents.
2. No res → amb valor de ‘cosa insignificant’ o ‘en un instant’. P. e.:
T’enfades per un no res; Torne en un no res.

h) En les paraules formades amb un prefix i un nom propi escrit amb majúscula inicial. P. e.: anti-
OTAN, pro-Israel.

i) En compostos que extablixen una relació de direccionalitat. P. e.: diccionari valencià-castellà,

míssil terra-aire, trajecte València-Alacant, pàgines 250-278.

j) En els préstecs no assimilats: agnus-dei, dalai-lama, ex-libris.

k) En els termes propis de llenguatges d’especialitat en què el primer element és un símbol o en

aquells en què el segon element és un número. P. e.: e-mail, sub-21, goma-2.

Observació: en valencià no es posa guionet entre els dos adjectius que formen una paraula com-
posta. P. e.: ✓socioeconòmic, no ✘socio-econòmic.
Remarques:

a) Si el segon component comença per s- o r-, aquestes consonants no es doblen, encara que
vaja entre vocals. P. e.: ✓grecoromà, no ✘grecorromà.

b) Pel que fa a l’accentuació, només es conserva l’accent del segon element (si en té), perquè
la tonicitat de la paraula recau en el segon constituent. P. e.: ✓ La qüestió politicosocial,
no ✘ La qüestió políticosocial; ✓politicoeconòmic, ✘ no políticoeconòmic.

8. L’APÒSTROF

 Regla general: s’apostrofa quan la paraula següent comença per vocal o «h» + vocal.

 No s’apostrofa:

13
 a) Davant de paraules començades per i/u semiconsonants (diftongs creixents). P. e.: el iaio,
el huitanta, la iarda, de iode, de hui, la hiena.

b) Davant de préstecs no adaptats començats per «h» amb valor consonàntic. P. e.: el har-
dware, de Hollywood.

c) Article la + paraules femenines començades per «i/u» àtones. P. e.: la idea, la universitat,
la imaginació, la humanitat.

d) Davant les paraules una (‘hora del dia’), ira, host per a evitar confusions.
Excepció: l’una i l’altra.

e) Davant del nom de les lletres. P. e.: la a, la efa, la hac.

Excepcions: sí que s’apostrofen les lletres d’altres alfabets com l’alfa o l’àlef.

f) És preferible no apostrofar amb paraules de caràcter metalingüístic. P. e.: El participi de

establir, El plural de home.

 És preferible apostrofar:

a) Davant de citacions escrites entre cometes, de títols i d’exemples. P. e.: Va qualificar el

fet d’«inaudit», El director de l’Hola.

b) Davant de números o abreviatures que, al pronunciar-los, comencen per un so vocàlic. P.

e.: l’1, l’XI, d’11, l’ap, l’Hble.

c) Davant de préstecs no adaptats començats per «s» + consonant pot no apostrofar-se, con-
siderant la «s» líquida com una consonant. No obstant, també s’accepta apostrofar exclu-
sivament l’article el (no la ni de). P. e.: el stop o l’stop (però la schola, de striptease).

APOSTROFACIÓ DE LES SIGLES → l’apostrofació davant de sigles i acrònims varia d'acord amb
la manera com es pronuncien: com si fossin mots (pronunciació sil·làbica) o lletra per lletra
(pronunciació lletrejada).

 Pronunciació sil·làbica → en el cas de les sigles i els acrònims que es lligen com qualsevol
altra paraula, els articles el i la i la preposició de s'apostrofen o no d'acord amb les regles ge-
nerals d'apostrofació dels mots sencers. P. e.: el PIB, d’IVA, l’ONU, l’UNICEF, la UEFA.
Observació: no s’apostrofa quan és una paraula femenina, la sigla de la qual comença
per «i/u» àtona. P. e.: la UNESCO, la UEFA.

 Pronunciació lletrejada → en el cas de les sigles que es lligen lletra per lletra, si la sigla
comença amb vocal tònica, també es fa servir l'apòstrof d'acord amb la regla general. P. e.:
l'IPC, l'A-7, d'UGT.
Observació: si la sigla comença amb un so consonàntic, no es fa l'apostrofació. P. e.: el
DNI /el de-ena-i/, la BBC /la be-be-ce/. Però si el nom de la primera consonant comen-
ça amb vocal, sí que s'apostrofa, tant els articles el i la com la preposició de: l'FBI
/l’efa-be-i/, d'FM /d’efa-ema/.

14
 II. EL GÈNERE I EL NOMBRE DELS SUBSTANTIUS

1. EL GÈNERE DELS SUBSTANTIUS

 Solen ser de gènere masculí:

a) Substantius acabats en consonant. P. e.: el foc, el fred, el colp, l’embut.

b) Substantius acabats en vocal tònica. P. e.: l’alacrà, el café, el patí, el camió.
c) Substantius acabats en -e. P. e.: l’arbre, el colze, el marbre.
d) Substantius acabats en -o, -s, -is, -us. P. e.: el lloro, el curs, el llapis, el tipus.

 Solen ser de gènere femení:

a) Substantius acabats en -a àtona. P. e.: la bossa, l’ètnia, la finestra, la porta.

b) Substantius acabats en -ció. P. e.: l’addicció, l’organització, la revolució.
c) Substantius acabats en -edat, -etat, -itat, -etud, -itud. P. e.: la claredat, la inquietud.

1.1. La concordança

Els determinants, adjectius i quantificadors concorden en gènere i nombre amb el substantiu

que modifiquen. P. e.: la ceràmica valenciana.
Observació: la concordança es dona igualment en els processos de pronominalització. P. e.:

La ceràmica valenciana, la van elogiar molt.

1.2. Substantius amb un únic gènere gramatical

a) Substantius com l’infant (masc.), la criatura (fem.), la víctima (fem.), la persona (fem.)
són masculins o femenins, però poden designar éssers humans dels dos sexes.

b) En els substantius referents a animals com el mosquit, el goril·la, el caragol, la mosca, la

rabosa o la formiga, el gènere masculí del substantiu no designa necessàriament que
l’animal és mascle, ni el gènere femení del substantiu que l’animal és femení. És a dir, una
mosca pot ser mascle o femella independentment que el gènere gramatical del substantiu
siga femení.

Excepcions: hi ha, no obstant, parells de paraules on la diferència de gènere té repercussions

semàntiques. Això és: l’anell (masc.) i l’anella (fem.), el meló (masc.) i la melona (fem.), el gerro
(masc.) i la gerra (fem.), el sac (masc.) i la saca (fem.), el crit (masc.) i la crida (fem.) o el pas
(masc.) i la passa (fem.), on la distinció té a veure amb la grandària, ja que el masculí designa un ob-
jecte més menut que el femení.

15
 1.3. La formació del femení a partir de masculins

Regles Observacions i exemples

P. e.: acadèmic > acadèmica, promés > promesa

Observació: en certs casos el canvi al femení provoca unes alteracions

ortogràfiques:
-p > -ba (llop > lloba)
-t > -da (advocat > advocada)
-c > -ga (cec > cega)
Norma general → els substan- -f > -va (serf > serva)
tius acabats en consonant formen -s > -ssa (os > ossa)
el femení afegint una -a al mas- -u > -va (jueu > jueva)
culí. -l > -l·l (gal > gal·la)

Excepcions: alguns substantius, tanmateix, mantenen la consonant sorda

(p, t, c, f) en la forma de femení. P. e.: beat > beata, gat > gata, cana-
denc > canadenca, suec > sueca, filantrop > filantropa, misantrop >
misantropa, filòsof > filòsofa, fotògraf > fotògrafa.
Els substantius acabats en -e, -o, P. e.: pediatre > pediatra, monjo > monja, Andreu > Andrea
-u àtones canvien estes termina-
cions per una -a. Excepcions: orfe > òrfena, el / la conserge, el / la noble.

P. e.: capatàs > capatassa, gos > gossa, rus > russa; alcalde > alcaldes-
sa, comte > comtessa, sastre > sastressa, tigre > tigressa.
Duplicació de la s
Excepcions: princesa, marquesa, pagesa, burgesa // anglesa, francesa,
romanesa, portuguesa.
Femenins acabats en -òloga → P. e.: psicòleg > psicòloga, filòleg > filòloga, arqueòleg > arqueòloga,
els masculins acabats en -òleg biòleg > biòloga.
fan el femení en -òloga.
Algunes terminacions → -or > - P. e.: actor > actriu, emperador > emperadriu, ambaixador > ambaixa-
riu driu, institutor > institutriu.
P. e.: campió > campiona, gall > gallina, heroi > heroïna, cosí > cosi-
na, tsar > tsarina. guardià > guardiana, xilé > xilena.
En alguns casos s’afigen al mas-
culí les terminacions -na, -ina. Excepcions: alguns substantius acabats en -u es mantenen invariables. P.
e.: l’hindú, el / la manxú, el / la papú.
Els substantius acabats en -i o -u P. e.: funcionari > funcionària, patrici > patrícia, rebesavi > rebesàvia,
àtones precedides de consonant individu > indivídua.
formen el femení afegint una -a.
P. e.: el / la boletaire, el / la pianista, el / la parricida, el /la gimnasta.
Són invariables els mots acabats Excepció: els substantius que acaben en -ista poden designar tant el mas-
en -aire, -ista, -cida, -ta. culí com el femení (un / una artista), però poden adoptar la terminació -
iste (masc.) / -ista (fem.) per a distingir el masculí del femení. P. e.: un
artiste / una artista.
Uns pocs mots fan el masculí P. e.: abella > abellot, bruixa > bruixot, dida > didot, rabosa > rabosot.
afegint -ot al femení (sufixos
masculinitzadors).
Substantius femenins amb un P. e.: ase > somera, gendre > nora, home > dona, marit > muller, amo >
lexema completament diferent al mestressa, cavall > egua.
del masculí.
Substantius epicens → animals P. e.: el rossinyol mascle / femella, el fardatxo mascle / femella, la mos-
invariables. Marquen la distinció ca mascle / femella, la formiga mascle / femella.

16
de sexe afegint mascle o femella.
1.4. Substantius de doble gènere

Masculí
El canal (‘via d’aigua’)
El clau (‘per a clavar, dent incisiva’)
El còlera (‘epidèmia’)
El coma (‘estat patològic’)
El delta (‘accident geogràfic’)
Un editorial (‘article de fons’)
El fi (‘objectiu, finalitat’)
El llum (‘aparell per a fer llum’)
Un ordre (‘disposició regular, grup de persones
sotmeses a unes regles’)
El part (‘acció de parir’)
El planeta (‘astre’)
El pols (‘batec’)
El post (‘lloc ocupat per les tropes’)
El pudor (‘vergonya’)
El salut (‘salutació’)
El son (‘acte de dormir’)
El vall (‘excavació’)
Femení
La canal (‘conducte, canonada, estria’)
La clau (‘per a obrir i tancar’)
La còlera (‘irritació’)
La coma (‘signe de puntuació’)
La delta (‘lletra grega’)
Una editorial (‘empresa editora’)
La fi (‘acabament, final’)
La llum (‘claredat’)
Una ordre (‘manament’)
La part (‘porció’)
La planeta (‘destí’)
La pols (‘partícules diminutes’)
La post (‘taula de fusta’)
La pudor (‘mala olor’)
La salut (‘estat de l’organisme lliure de malalties’)
La son (‘ganes de dormir’)
La vall (‘terreny pla entre muntanyes’)

Observacions:

a) Substantius com ara el mar o la mar, el vessant o la vessant, el vodka o la vodka admeten tant el
gènere masculí com el femení sense que canvie el seu significat.

b) Normativament, són masculines les següents paraules, encara que a vegades s’usen impròpia-
ment en femení.

Substantius masculins
Els afores El costum Un interrogant El regle
Un afront El deute Un interviu El ret
Un allargador El dot El llegum El senyal
Un avantatge El dubte El lleixiu El solitari
El bacteri Un escafandre El malt El sotsobre
El càrcer Els espinacs El marge El tèrmit
El cataplasma Un estratagema El núvol El titella
El compte Un estruç El pebre El torticoli
El contrallum El front

Substantius femenins
Una acne La desfilada Una esplendor La megatona La remor La xinxe
Unes alicates La destrossa Una espremedora La merenga La resplendor La magnòlia
Una anàlisi La disfressa Una estrada La mona La resta La Sènia
Una andana La dita Una estrena La oïda La sabata La serradora
Una apoteosi Una empara Una hematies La olor La serena
Una aroma Una empenya Una icona La orenga La síndrome
La botija Una encesa Una imperdible La postra La sucrera
La calor Una escalopa Una letargia La potinga La suor
La cel·lofana Una escaparata La marató La ràtio La teulada

17
 La dent Una esperma La marjal La reguera La tomaca

2. EL NOMBRE DELS SUBSTANTIUS

2.1. Formació del plural

Regles Observacions i exemples

Norma general → s’afig una P. e.: abdomen > abdomens, pare > pares.
-s al singular.

Singular Plural en -ns Plural en -s

home hòmens homes
jove jóvens joves
marge màrgens marges
Substantius acabats en -ns o orfe òrfens orfes
-s → alguns substantius aca- rave ràvens raves
bats en -e àtona fan el plural terme térmens termes
afegint la terminació -ns o -s.
Observació: els plurals -ns són les formes clàssiques i etimològiques,
però són preferibles en el llenguatge espontani. En altres casos, són
més habituals els plurals en -s.
P. e.: ona > ones, dia > dies, problema > problemes.

Observació: el canvi de a > e a vegades provoca alteracions ortogrà-

fiques.
Substantius acabats en -a -ca > -ques (vaca > vaques)
àtona → canvia la -a per -es. -ça > -ces (plaça > places)
-ga > -gues (càrrega > càrregues)
-gua > -gües (llengua > llengües)
-qua > -qües (pasqua > pasqües)
-ja > -ges (monja > monges)
P. e.: huracà > huracans, bé > béns, cosí > cosins.

Observacions:

a) Hi ha molts substantius acabats en vocal tònica, generalment pro-

Substantius acabats en vo- cedents d’altres llengües, que fan el plural afegint una -s → sofà
cal tònica → afigen -ns. > sofàs, café > cafés, bisturí > bisturís, juí > juís, plató > platós,
xampú > xampús, pagaré > pagarés.

b) També fan el plural afegint una –s els substantius papà i mamà, el

nom de les lletres i de les notes musicals. P. e.: mamà > mamàs,
pe > pes, do > dos.
P. e.: gas > gasos, avís > avisos, concurs > concursos, descans >
descansos.
Substantius acabats en -s →
afigen -os. Excepció: els substantius acabats en -s dupliquen la s quan, a l’afegir-
la, es pronuncia amb essa sorda i va entre vocals. P. e.: fracàs > fra-
cassos, interés > interessos, anís > anissos, tros > trossos, barnús >
barnussos.
Substantius acabats en -ç → P. e.: faç > façs, falç > falçs.
afigen -os.
P. e.: annex > annexos, crucifix > crucifixos, reflex > reflexos, sufix >

18
Substantius acabats en -x sufixos.
[ks] → afigen -os.
Excepció: els monosíl·labs acabats en -x (excepte fax, que fa faxos),
així com les paraules planes acabades en -x precedides de vocal o les
agudes precedides de consonant, fan el plural afegint una -s. P. e.: box
> boxs, dux > duxs, índex > índexs, esfinx > esfinxs.
Substantius acabats en -ix P. e.: baix > baixos, dibuix > dibuixos, greix > greixos, peix > peixos.
→ afigen -os.
P. e.: cartutx > cartutxos, despatx > despatxos, empatx > empatxos,
escabetx > escabetxos.
Substantius acabats en -tx
→ afigen -os. Observació: algunes paraules acabades en -tx fan el plural afegint una
-s. P. e.: matx > matxs, sandvitx > sàndvitxs, càrritx > càrritxs. A
més, despatx també admet la forma despatxs a banda de despatxos.
P. e.:
Singular Plural en -s Plural en -os
Substantius acabats en -sc, bosc boscs boscos
-st, -xt i -ig → fan el plural gust gusts gustos
en -s o -os. text texts textos
desig desigs desitjos

Substantius acabats en -st P. e.: host > hosts, post > posts.
→ només poden acabar en -s.

2.2. Substantius invariables

Presenten la mateixa forma en singular i plural, així que la distinció de nombre només es ma-
nifesta a través d’un modificador (article o adjectiu).

Substantius invariables Observacions i exemples

Femenins acabats en -s P. e.: l’acròpolis > les acròpolis, la càries > les càries, la pelvis > les
pelvis, l’urbs > les urbs.
P. e.: l’atles > els atles, el llapis > els llapis, el pàncrees > els pàn-
Masculins plans i esdrúi- crees, el virus > els virus.
xoles acabats en -s
Observació: és incorrecta la forma ✘els llàpissos.
Masculins aguts acabats P. e.: el fons > els fons, el plus > els plus, el temps > els temps.
en -s
Observació: és incorrecta la forma ✘els plusos.

Singular Plural
el dilluns els dilluns
el dimarts els dimarts
el dimecres els dimecres
el dijous els dijous
el divendres els divendres
Observacions:
Els dies de la setmana
a) Els dies del cap de setmana sí que són variables perquè s’afig una
-s al substantiu → el dissabte > els dissabtes, el diumenge > els
diumenges.

19
 b) Les formes ✘els dillunsos, ✘els dimartsos i ✘els dijousos són
incorrectes.
Els noms composts P. e.: un comptagotes > uns comptagotes, un torcamans > uns tor-
camans, un llepafils > uns llepafils, un posagots > uns posagots.
2.3. Substantius defectius

No tenen variació de nombre. S’utilitzen exclusivament en plural o en singular.

 Pluralia tantum (substantius exclusivament en plural):

a) Paraules que designen peces de vestir o instruments que consten de dos parts o més uni-
des indivisiblement. P. e.: els calçotets, els sostenidors, les alicates, les tisores, les ulle-
res, els prismàtics.
b) Certes malalties. P. e.: les angines, les papares.
c) Alguns jocs. P. e.: les birles, els escacs.
d) Paraules que representen un concepte que conté una vaga idea de multiplicitat. P. e.: els
annals, els antípodes, les exèquies, els honoraris.

 Singularia tantum (substantius exclusivament en singular):

a) La majoria de noms abstractes. P. e.: el caos, el coratge, la paciència, la salut.

b) Noms col·lectius que al·ludeixen a un conjunt indeterminat de persones. P. e.: la plebs,
la prole, la gentola, la xusma.
c) Certes malalties. P. e.: la malària, la pallola, la pigota, el tifus.
d) Elements químics o metalls. P. e.: l’hidrogen, l’oxigen, l’alumini, el plom.
e) Alguns productes alimentaris. P. e.: l’avena, el blat, la llet, la mel.

2.4. Substantius lexicalitzats

Certs substantius apareixen usats en plural formant part de locucions i frases fetes, en què la
marca de plural és un recurs merament estilístic.

Locucions i frases fetes

Actuar a les bones
Anar a cegues
Estar a fosques
Estar en bones mans
Anar a palpes
Anar amb peus de plom
Fer tots els possibles
Fer mans i mànigues
Perdre els sentits

2.5. La flexió de nombre en els noms propis

Noms propis Observacions i exemples

Noms propis recategoritzats P. e.: un adam > uns adams, un apol·lo > uns apol·los, un
ciceró > uns cicerons, un einstein > uns einsteins.
Malnoms P. e.: la Conilla > les Conilles, el Morrut > els Morruts.

20
 Són admissibles dos usos → la flexió del plural o el plural
Cognoms que designen dinasties invariable. P. e.: els Àustries / els Àustria, els Borbons / els
Borbó, els Habsburgs / els Habsburg, els Trastàmares / els
Trastàmara.

Observacions:

a) En altres casos predomina l’ús invariable del cognom,

precedit de l’article en plural. P. e.: els Borja, els Estu-
ard, els Romanov, els Tudor.

b) Quan el cognom s’utilitza per a designar diverses per-

sones d’una mateixa família, el més habitual és man-
tindre invariable la forma originària del cognom, sense
afegir cap morfema de nombre plural. P. e.: els Querol
(✘els Querols), els March (✘els Marchs).

2.6. La flexió de nombre en les paraules compostes

 Composts soldats:

a) Si la paraula composta no està separada per guionet,s’afig la marca del plural a final de
mot. P. e.: altaveu > altaveus, curtcircuit > curtcircuits.

b) Si els dos constituents d’una paraula composta s’unixen amb un guionet, el plural es forma
afegint el morfema de plural al segon element. P. e.: cama-roja > cama-roges, gira-sol >
gira-sols.
Observació: la paraula qualsevol forma el plural afegint una -s al primer element del
compost → qualsevol > qualssevol.

 Composts separats:

a) Si els dos són substantius, només adopta la marca de plural el primer dels substantius i el segon
queda invariable. P. e.: camió cisterna > camions cisterna, decret llei > decrets llei, hora punta
> hores punta, vagó restaurant > vagons restaurant.

b) Si un d’ells és un substantiu i l’altre un adjectiu, els dos elements adopten la marca de plural. P.
e.: baix relleu > baixos relleus, caça bombarder > caces bombarders, guàrdia civil > guàrdies
civils, policia local > policies locals.

2.7. La flexió de nombre en els préstecs

Préstecs adaptats
aquelarre Aquelarres
brioix Brioixos
cromlec Cromlecs
currículum Currículums
datxa Datxes
eslàlom Eslàloms
espagueti Espaguetis

21
 míting Mítings Estrangerismes no adaptats
periquito Periquitos ikastola ikastoles
xeic Xeics land lands
leu leus
lev levs
whisky whisky

22
 III. L’ARTICLE

1. L’ARTICLE DEFINIT

Singular Plural
Masculí el l’ ‘l els -los ‘ls
Femení la l’ / la les -les
1.1. La contracció

La contracció té lloc quan l’article masculí singular i plural (el, els) entra en contacte amb les
preposicions a, de, per i la partícula ca (abreviació de casa).

El Els
A a + el = al a + els = als
De de + el = del de + els = dels
Per per + el = pel per + els = pels
Ca ca + el = cal ca + els = cals

Observació: quan l’article va en singular i el substantiu següent comença per vocal, cal apos-
trofar. P. e.:

✓ Vaig a l’hort de Pere a collir pomes.

✘ Vaig al hort de Pere a collir pomes.

1.2. L’ús de l’article definit

Van majoritàriament sense article, però en certs ca-

sos s’usen precedits d’article:

l’Alcora, l’Alcúdia, l’Alcúdia de Crespins, l’Alfàs del Pi,

Noms de poblacions
Noms de ciutats estrangeres
Noms de comarques, rius i muntanyes
l’Alqueria d’Asnar, l’Alqueria de la Comtessa, el Camp
de Mirra, el Campello, les Coves de Vinromà, l’Eliana,
l’Ènova, la Font de la Figuera, la Font d’en Carròs, la
Granja de la Costera, la Jana, la Llosa, la Llosa de Ra-
nes, la Mata, la Nucia, l’Olleria, l’Orxa, el Palomar, la
Pobla de Benifassà, la Pobla de Farnals, la Pobla de Va-
llbona, la Pobla del Duc, la Pobla Llarga, la Pobla Tor-
nesa, el Poble Nou de Benitatxell, els Poblets, el Ràfol
d’Almúnia, el Verger, la Romana, la Salzadella, la Torre
de les Maçanes, la Torre d’en Besora, les Useres, la Vall
d’Alcalà, la Vall de Laguar, la Vall d’Uixó, la Vila Joio-
sa, la Vilavella.
Ús esporàdic. P. e.: el Caire, l’Haia, la Meca, etc.
S’usen majoritàriament precedits de l’article:
l’Alacantí, l’Alcalatén, el Comtat, l’Horta, els Ports, la
Safor, la Costera; el Millars, el Segura, el Serpis, el Tú-

23

Nom d’estats, països i regions
Davant dels dies de la setmana
Davant d’infinitius
Davant la conjunció que
Expressions amb i sense article
ria, el Xúquer; el Caroig, el Montgó, el Mondúber, el
Penyagolosa, el Puigcampana, el Rebalsador, etc.
 Ús obligatori de l’article: l’Equador, l’Índia, el Mar-
roc, etc. En general, els noms composts exigixen l’ús
de l’article: l’Alt Volta, l’Aràbia Saudita, la Costa
d’Ivori, els Estats Units d’Amèrica, el Regne Unit,
etc.
 Omissió de l’article: l’Afganistan, l’Argentina, el
Brasil, el Canadà, el Iemen, l’Iran, l’Iraq, el Japó, el
Pakistan, el Paraguai, el Perú, el Txad, l’Uruguai, la
Xina, etc.
 Ús obligatori de l’article:
 Quan es fa referència a un dia concret, en què
el dia de la setmana s’utilitza com a substan-
tiu. P. e.: La reunió va quedar fixada per al di-
jous 29 de maig.
 Amb sentit de freqüència, indicant que una
acció té lloc un dia determinat de la setmana al
llarg d’un període de temps. Pot usar-se
l’article en singular o en plural indistintament.
P. e.: El dilluns (o els dilluns) va a classe de
piano.
 Omissió de l’article: per a indicar immediatesa (prò-
xima o passada). P. e.: Dijous que ve anirem al cine,
Va vindre dilluns passat. Dimarts tinc una cita amb
el dentista.
Cal suprimir l’article davant dels infinitius amb va-
lor verbal, no obstant això el mantindrem davant
d’infinitius amb valor de substantiu com ara el menjar, el
sopar, el dinar, el berenar, etc. Davant d’infinitius amb
valor verbal es tendix a ometre l’article o anteposar fór-
mules buides com el fet. P. e.:
✓ Saber això m’alegra molt.
✘ El saber això m’alegra molt.
✓ El fet de menjar massa és nociu per a la salut.
✘ El menjar massa és nociu per a la salut.
Cal elidir l’article. P. e.:
✓ Que compres tant és un disparat.
✘ El que compres tant és un disparat.
 Sense article: no badar boca, parar taula, llevar tau-
la, seure a taula, tots sants, a cura de, etc.
 Amb article: constar en l’acta, amb l’ajuda de, a les
bones, a les palpentes, a les fosques, alçar el cap, se-
gons l’opinió, anar tots a l’una, anar pel bon camí,
pasta de les dents, l’un i l’altre, com l’anell al dit, etc.
24
1.3. Funció abstractiva de l’article

Expressió Significat i exemples

El dolç ‘Les coses dolces’
P. e.: No m’agrada gens el dolç.
El mal ‘La cosa mala’
P. e.: El mal és que no creu mai.
El plogut ‘La pluja’
P. e.: Hem arreplegat l’aigua del plogut.
El que cal ‘el que és la seua obligació’
P. e.: Treballa més del que cal.
El podrit ‘La part podrida’
P. e.: Si lleves el podrit, t’ho pots menjar tot.
El de mon pare ‘El camp de mon pare’
P. e.: Ahir van treballar al de mon pare.
El que guanyes ‘Els guanys’
P. e.: No gastes més del que guanyes.
El millor ‘La millor cosa’
P. e.: Calla, calla, que ara ve el millor.
El segur ‘La cosa segura, la part segura’
P. e.: No t’arrisques i ves pel segur.
El banyat ‘La part banyada’
P. e.: No vages pel banyat.
El regat ‘La part regada’
P. e.: Les cabres han entrat al regat.

USOS DE L’ARTICLE LO AMB VALOR ABSTRACTE

Construcció Amb lo Sense lo
✘ Lo més absurd ✓ El més absurd
✘ Lo lleig i lo bell ✓ La lletjor i la bellesa
✘ Lo bo ✓ La més bona
✘ Lo modern ✓ La modernitat
Lo + adjectiu
✘ Lo millor ✓ El millor del cas
✘ Lo cert ✓ La veritat / El cert
✘Lo més estúpid ✓Allò més estúpid
✘ Lo més sensat ✓ La cosa més sensata / El més sensat
✘ Lo més destacat ✓ El fet més destacat
✘ Lo establit ✓ El que establixen
✘Lo més fàcil ✓Allò més fàcil
Lo + que ✘Lo que ✓El que / Això que / Allò que / què
✘Lo que passa és... ✓El cas és...
Lo + possessiu ✘Lo seu ✓Les seues coses
Lo + de ✘Lo d’(algú) ✓Les coses d’(algú)
✘Lo de sempre ✓La de sempre

Observacions:
a) L’article el pot reforçar-se amb tot per a evitar ambigüitats. P. e.: El sacerdot va explicar-nos
(tot) el que ja sabíem.
b) El valor abstractiu pot expressar-se mitjançant els demostratius açò, això, allò i per mitjà dels
substantius generalitzadors el fet o la cosa. P. e.: Allò més curiós és... / El fet més curiós...

25
1.4. Usos de l’article lo amb valor intensiu

En aquesta funció és incorrecta la substitució de l’article lo per la forma el.

Construcció amb lo Construcció sense lo

✘Lo bé que ✓Que bé
P. e.: No et pots ni imaginar lo bé que ens ho hem P. e.: No et pots ni imaginar que bé que ens
passat. ho hem passat.
✓Com de bé
Em sorprén lo bé que toca el piano. P. e.: Em sorprén com toca de bé el piano.
✘Lo més ràpid possible ✓Tan ràpid com siga possible

P. e.: Ho faré lo més ràpid possible
✘Lo més prompte possible
P. e.: Ho faré lo més prompte possible.
✘Lo suficientment
P. e.: Ho faré tan ràpid com puga.
✓Al més aviat possible
P. e.: Ho faré al més aviat possible.
✓Com més prompte millor
P. e.: Ho faré com més prompte millor.
✓Prou

P. e.: Encara no està lo suficientment madur. P. e.: Encara no està prou madur.

L’ARTICLE LO EN MODISMES
Construcció amb lo Construcció sense lo
✘A lo gran ✓Regaladament, a cor què vols
✘A lo millor ✓Potser, tal vegada
✘A lo lluny ✓A la llunyania
✘A lo loco ✓A la babalà
✘A lo sumo ✓A tot estirar, com a màxim
✘De lo contrari ✓Si no, d’una altra manera, altrament
✘En lo referent a ✓Respecte a/de, pel que fa a, quant a
✘En lo successiu ✓D’ara en avant
✘Lo més mínim ✓Gens ni miqueta
✘Lo mateix em dona ✓Em té igual, tant me fa
✘Per lo cual ✓Per això, per la qual cosa
✘Per lo demés ✓D’altra banda, això a banda
✘Per lo general ✓Generalment, en general
✘Per lo menos ✓Almenys
✘Per lo prompte ✓De moment
✘Per lo regular ✓Ordinàriament
✘Per lo tant ✓Per tant, doncs
✘Per lo vist ✓Pel que sembla, pel que es veu, segons sembla
✘És tot lo més ✓És el màxim
✘Fer lo possible ✓Fer tots els possibles, fer mans i mànigues

26
 IV. ELS QUANTIFICADORS

1. ELS NUMERALS

1.1. Els numerals cardinals

0 zero 15 quinze 30 trenta 1.001 mil u

1 u, un 16 setze 31 trenta-u 1.010 mil deu
2 dos, dues 17 dèsset 40 quaranta 1.100 mil cent
3 tres 18 díhuit 41 quaranta-u 2.000 dos mil
4 quatre 19 dènou 50 cinquanta 1.000.000 un milió
5 cinc 20 vint 60 seixanta 1.000.000.000.000 un bilió
6 sis 21 vint-i-u 70 setanta
7 set 22 vint-i-dos 80 huitanta
8 huit 23 vint-i-tres 90 noranta
9 nou 24 vint-i-quatre 100 cent
10 deu 25 vint-i-cinc 101 cent u
11 onze 26 vint-i-sis 110 cent deu
12 dotze 27 vint-i-set 200 dos-cents
13 tretze 28 vint-i-huit 300 tres-cents
14 catorze 29 vint-i-nou 1.000 mil

Cal recordar la regla D-U-C per als numerals → amb guionet solament:

 Desenes-Unitats. P. e.: huitanta-set.

 Unitats-centenes. P. e.: cinc-cents.

Observacions:

a) En les vintenes, entre els dos components s’intercala la conjunció i entre guionets. P. e.: vint-
i-cinc.

b) Els cardinals poden anar precedits de l’article definit (el, la, els, les) quan el sintagma nomi-
nal es referix a una entitat coneguda. P. e.: Dona’m tres pomes → Dona’m les tres pomes que
queden.

c) Poden anar precedits de l’indefinit tot quan fan referència a una entitat ja presentada en el
discurs. P. e.: Tots tres coincidiren en la resposta.

d) Poden anar precedits de l’article indefinit (un, una, uns, unes) quan fan referència a una quan-
titat aproximada. P. e.: Hem repartit unes tres-centes entrades.

e) Diferència entre u / un:

 Un → quan acompanya un substantiu. P. e.: Dona’m un meló.

27
  U → quan fa referència al nom del número o quan no modifica un substantiu. P. e.: El
número 1; El capítol u; Entreu en silenci, i u a u.

f) Els cardinals no presenten variació de gènere, excepte un/una, dos/dues i cent/cents/centes. P.

e.: Un llibre i una llibreta; Tres-cents llibres i tres-centes llibretes.

g) Els cardinals milió, bilió, trilió, etc. Són substantius i tenen formes de plural. P. e.: S’han gas-
tat molts milions en eixa casa. Per això poden anar precedits d’un numeral. P. e.: dos milions.

h) Quan s’usen com a adjectius solen mantindre’s invariables. P. e.: els anys quaranta; la dèca-
da dels setanta (o dels anys setanta); les set de la vesprada.

i) Els ordinals seguixen les normes generals d’apostrofació, tant si s’escriuen en lletra o amb xi-
fra (romana o aràbiga). P. e.: l’u de maig; l’11 de gener; l’onze de setembre; l’XI de març.

j) Dins del text, els cardinals se solen escriure amb lletra si són números del zero al nou, però a
partir del 10 millor escriure’ls amb xifra. P. e.: La pàgina dos i la 34 estan ratllades.

1.2. El numerals ordinals

ELS QUATRE PRIMER ORDINALS

Singular Plural
1r primer primera primers primeres
2n segon segona segons segones
3r tercer tercera tercers terceres
4t quart quarta quarts quartes

ELS ORDINALS CULTES

Singular Plural
Masculí Femení Masculí Femení
5t quint quinta quints quintes
6t sext sexta sexts sextes
7m sèptim sèptima sèptims sèptimes
8u octau octava octaus octaves
10m dècim dècima dècims dècimes
20m vigèsim vigèsima vigèsims vigèsimes
30m trigèsim trigèsima trigèsims trigèsimes
40m quadragèsim quadragèsima quadragèsims quadragèsimes
50m quinquagèsim quinquagèsima quinquagèsims quinquagèsimes
60m sexagèsim sexagèsima sexagèsims sexagèsimes
70m septuagèsim septuagèsima septuagèsims septuagèsimes
80m octasègim octasègima octasègims octasègimes
90m nonagèsim nonagèsima nonagèsims nonagèsimes

28
 ELS ORDINALS PATRIMONIALS
Singular Plural
Masculí Femení Masculí Femení
5é cinqué cinquena cinquens cinquenes
6é sisé sisena sisens sisenes
7é seté setena setens setenes
8é huité huitena huitens huitenes
9é nové novena novens novenes
10é desé desena desens desenes
11é onzé onzena onzens onzenes
12é dotzé dotzena dotzens dotzenes
20é vinté vintena vintens vintenes
21é vint-i-uné vint-i-unena vint-i-unens vint-i-unenes
100é centé centena centens centenes
1000é milé milena milens milenes

Observacions:

a) Tant les formes cultes com les patrimonials (sufix é/ena) són acceptables.
Observació: les formes cultes s’usen com a substantius en alguns casos. P. e.: per a
referir-se a estrofes (una octava, una dècima), a intervals musicals (una quinta, una
sexta) o a altres elements (una novena).

b) Els cardinals (u, dos...) s’usen amb valor d’ordinals (primer, segon...) quan es posposen a
un nom propi i són superiors a 10. P. e.: Joan III (=Joan tercer), però Joan XXIII (=Joan
vint-i-tres). També s’usen els cardinals quan es posposen a un substantiu. P. e.: capítol
tres.

c) Els ordinals poden representar-se amb l’última lletra del nom al costat de la xifra (1r) o bé
amb l’ultima lletra volada (1r), amb punt abreviatiu o sense (1r o 1r.).

1.3. Els numerals partitius

Expressen parts de la unitat i tenen la mateixa forma que els ordinals, excepte en els següents
casos:
Singular Plural
Masculí Femení Masculí Femení
1
/2 mig mitja mitjos mitges
1
/3 terç terça terços terces
Observació: els partitius es reforcen sovint amb el substantiu part. P. e.: Una quarta part dels
ingressos. En el cas de ½ s’usa mitat (o meitat). P. e.: La mitat / meitat dels ingressos.

1.4. Els numerals multiplicatius

2 voltes més doble

3 voltes més triple
4 voltes més quàdruple
5 voltes més quíntuple
6 voltes més sèxtuple

29
 Observació: excepte doble, que és invariable, la resta admet una forma femenina en -a quan
s’apliquen a magnituds. És a dir, quan signifiquen ‘que és com tres (o quatre o cinc...) vega-
des un altre’. P. e.: L’atleta ha corregut una distancia tripla a la de la setmana passada. En
canvi, son invariables quan signifiquen ‘format per tres (o quatre o cinc...)’. P. e.: Portugal ha
format part de la triple aliança europea.

1.5. Els numerals col·lectius

Tenen la mateixa forma que els ordinals femenins.

Excepcions: tenen una forma específica els col·lectius parell (2), tern i terna (3), qüern
(4), quintern (5), centenar (100), milenar i miler o miller (1.000).

NUMERALS COL·LECTIUS AMB VALOR ESPECÍFIC

Peces i conjunts musicals duo, duet (2); trio, tercet (3); quartet (4); quintet (5)...
Nombre de síl·labes monosíl·lab (1), bisíl·lab (2), trisíl·lab (3)...
Nombre de versos dístic (2), tercet (3), quartet i quarteta (4), octava (8)...
Nombre d’angles triangle (3), tetràgon (4), pentàgon (5), hexàgon (6)...
Nombre de cares d’un poliedre tetraedre (3), pentaedre (5), hexaedre (6), heptaedre (7)...
Períodes de mesos bimestre (2), trimestre (3), quadrimestre (4), semestre (6)...
Períodes d’anys bienni (2), trienni (3), quadrienni (4), quinquenni o lustre (5)...
Efemèrides cinquantenari (50), centenari (100), mil·lenari (1.000)...
Franges d’edat quinquagenari (50), octogenari (80), nonagenari (90)...

2. ELS INDEFINITS
TIPUS DE QUANTIFICADORS INDEFINITS
Tipus de quantificador Exemples
Tots els assistents
Universal Cada assistent
Cadascun dels assistents
Afirmatius o existencials Alguns assistents
No universal Diversos assistents
Negatius o no existencials Ningú
Cap assistent

FUNCIONS DELS INDEFINITS

Classe de paraules Posició Exemples
Precedint un determinant Tots els assistents
En la mateixa posició que un Alguns assistents
determinant Qualsevol assistent
Cada assistent
Quantificador nominal En la mateixa posició que un Alguns dels assistents
determinant en un S. Preposi- Qualsevol dels assistents
(concorden en gènere i cional Uns quants dels assistents
nombre amb el substantiu Cap dels assistents
que modifiquen) Uns altres assistents
Seguint un determinant o un Els diferents assistents
altre quantificador Els mateixos assistents
Molts altres assistents
Pronom Han assistit tots

30
2.1. Els quantificadors nominals

Singular Plural
Masculí Femení Masculí Femení
un una uns unes
algun alguna alguns algunes
altre altra altres altres
cert certa certs certes
mateix mateixa mateixos mateixes
ningun ninguna ninguns ningunes
tot tota tots totes
cada un cada una ----- -----
cadascun cadascuna ----- -----
qualsevol ----- qualssevol -----
tal ----- tals -----
----- ----- uns quants unes quantes
----- ----- diversos diverses
----- ----- nombrosos nombroses
----- ----- ambdós ambdues
Invariables Invariables
cada diferents
cap sengles

 Els indefinits universals → fan referència a la totalitat del conjunt que quantifiquen.

 Tot / tota / tots / totes

a) Pot aparéixer en posició postverbal. P. e.: Tots els representants assistiren a

l’acte → Els representants assistiren tots a l’acte.

b) Pot modificar un pronom personal (tota tu, tots nosaltres), un numeral (tots
dos) o un topònim (Es va recórrer tota València). El partitiu mig també pot
modificar un topònim. P. e..: Mig Castelló acudí a l’acte.

c) Actua com a quantitatiu en lloc de indefinit quan es combina amb un adjectiu

o un adverbi (equival a ‘molt’). P. e.: Quan va sentir el seu nom es feu tot
roig; Parlava tot lentament.

 Cada → designa tot un conjunt però individualitzant-ne els elements. Equival a

‘tots i cada un’.

Observacions:

a) L’ús de cada és general en expressions temporals modificant substantius com

ara dia, setmana, any, etc. P. e.:

Cada dia que el veig li ho recorde.

Cada dimarts fem festa.
Cada hivern et queixes que fa molt de fred.
Cada any ens reunim.

31
 b) Amb sintagmes preposicionals s’usa cada acompanyat de les formes un o
una, o bé l’indefinit cadascun o cadascuna. P. e.: He donat un caramel a ca-
da un dels teus nebots; Cadascuna de les persones expressà una opinió dife-
rent.

 Sengles → ús restringit. És arcaic i molt formal. Amb el mateix valor s’usen els
indefinits cadascun o cada un. P. e.: Els dos amics portaven sengles carpetes
(=una carpeta cadascun).

 Ambdós / ambdues → ‘les dos persones o coses esmentades’. Té un caràcter for-

mal i restringit. En el seu lloc solen usar-se les construccions els dos / les dues i
tots dos / totes dues. P. e.: Ambdós professors tenen una opinió pareguda.

 Qualsevol / qualssevol → designa una entitat d’un conjunt sense importar quina.
P. e.: Això t’ho podria contestar qualsevol estudiant.
Observació:quan funciona com a adjectiu amb un valor d’indistinció, con-
corda en nombre amb el substantiu que modifica. P. e.:

Vindran un dia qualsevol. [singular]

Deixa’m tres bolígrafs qualssevol. [plural → duplica la s]

 Els indefinits existencials

 Un / una / uns / unes → especifica vagament un substantiu sense el menor matís

de quantitat. P. e.: Això s’ha d’estudiar a partir d’un bon text.

 Algun / alguna / alguns / algunes → assenyala l’existència d’almenys una enti-

tat. Designa un nombre reduït indeterminat de persones o coses. P. e.: Segur que
podrà ajudar-te algun amic teu.
Observació: també indica ‘una certa quantitat’, ‘ni poc ni massa’. P. e.: En-
cara tenim alguna esperança de guanyar.

 Cert / certa / certs / certes → designa una entitat però sense especificar de quina
es tracta. En singular sol anar precedit de l’article indefinit. P. e.: Hi ha un cert
malestar entre ells.

Observacions:

a) També s’usa cert en aquells casos en què equival a tal i modifica un nom pro-
pi. P. e.: Ha preguntat per tu una certa Empar.

b) L’article s’omet en algunes expressions en què va precedit d’una preposició i

en plural. P. e.:

De certa persona, val més no parlar-ne

En certa manera, cal reconéixer que té raó.
Fins a cert punt, és preferible que no sàpia res.

32
 Hi ha certs temes / casos que no puc tractar amb ella.

c) Tot i la proximitat a algun, l’indefinit cert té un major grau d’especificitat i no

pot usar-se quan es dubta o es qüestiona l’existència de l’entitat designada.
Per això no podria reemplaçar a algun en una oració com ara:

✓ Han arribat ja alguns estudiants?

✘ Han arribat ja certs estudiants?

 Altre → s’usa generalment precedit de l’article o d’un altre indefinit. P. e.: Vam
parlar de l’encontre de l’altre dia; He vist una altra pel·lícula alemanya.

Context
En expressions amb vegada o volta
En certes locucions conjuntives
En certes construccions disjuntives
En oracions negatives amb el valor de
‘cap altre’
En combinació amb el substantiu
col·lectiu gent
Exemples
Altra volta tu per ací?
D’altra banda, d’altra manera.
Un dia o altre li ho hauràs de dir.
Una cosa o altra haurem de fer.
No hi ha altre remei.
Conec altra gent que pensa igual.

Observació: en la construcció amb un, els dos quantificadors poden anar prece-
dits d’article o sense. P. e.: Els uns i els altres pensaven igual; Uns i altres pen-
saven igual.

 Diferents / diversos → tenen un valor purament plural i designen un conjunt no

determinat d’entitats. P. e.: Això mateix ja m’ho han dit diverses persones; He
pensat telefonar-te diferents vegades.
Observació: altres sinònims son nombrosos / nombroses i molts / moltes.

 Mateix → pot anteposar-se o posposar-se a l’element que modifica.

a) Anteposat al substantiu apareix precedit d’un determinant i concorda en gène-

re i nombre. P. e.: Vindran els mateixos professors que l’any passat.
Observació: col·loquialment, s’usa la forma femenina mateixa darrere
dels substantius i pronoms personals, però en aquestos casos s’ha de
mantenir invariable (mateix). P. e.:

✓ Ho faran ells mateix / Ho farà la professora mateix.

✘ Ho faran ells mateixa / Ho farà la professora mateixa.

b) Es pot comportar com a element emfatitzador i assenyala que el que es diu és

exactament així i no d’una altra manera. Es manté invariable (sempre mateix).
Segons el context equival a ‘fins i tot’, ‘per exemple’ ‘exactament’ o ‘en per-
sona’. P. e.:

Demà mateix compraré les plantes. [per exemple]

33
 Ella mateix podria encarregar-se’n. [en persona]
Son pare mateix ha treballat en una fàbrica. [fins i tot]
El van agafar en la frontera mateix. [exactament]

c) També s’usa com a reforç dels pronoms reflexius (=a u mateix), amb els quals
sí que concorda en gènere i nombre. P. e.:

Carme sempre parla de si mateixa.

Ens vam enviar la carta a nosaltres mateixos.

 Tal / tals→ usat per a referir-se a una entitat ja coneguda o apareguda en el dis-
curs. Pot aparéixer com a únic especificador o estar precedit per un. P. e.:
Tal dia com hui el van batejar en la parròquia.
Jo no he usat mai un tal vocabulari.

 Els indefinits negatius

 Cap → es pot usar en oracions interrogatives o en condicionals amb un valor no

negatiu. P. e.:
Saps si m’han deixat cap encàrrec? [algun encàrrec]
Si tens cap dubte, no patisques i tira avant [algun dubte]

Observacions:

a) L’indefinit cap té com a variant l’indefinit ningun / ninguna / ninguns / nin-

gunes. En l’actualitat cap és d’ús majoritari en els registres formals, però nin-
gun encara es manté. P. e.: No té cap (o ningun) amic en aquella ciutat.

b) L’indefinit cap només s’usa amb substantius comptables. Amb els substantius
no comptables només és possible l’ús del quantitatiu gens. P. e.:
No tinc cap bicicleta.
No ens queda gens d’arròs.

2.2. Els pronoms indefinits

Els quantificadors nominals tenen el seu correlat pronominal.

Pronom Quantificador nominal

U un
Algú algun
cada u cada un
Cadascú cadascun
Ningú cap
altre / altri altre
tots / tothom tot
Hom -----
Qualsevol qualsevol
Res -----

34
  Altre → pot tindre un caràcter humà (p. e.: Cap altre ho farà millor) o pot usar-se
amb el valor de ‘una altra cosa’ (p. e.: No es parla d’altre).
Observació: altri → en l’actualitat s’usa exclusivament en construccions
preposicionals i en contexts molt concrets. P. e.: Ja no treballa per a altri;
Mals d’altri, rialles són.

 Tots / Tothom → té un valor universal referit a persones. P. e.: Ací tots pensen
igual o Ací tothom pensa igual.
Observació: amb el mateix valor també s’utilitza l’expressió tot lo món, on
s’ha fixat la forma antiga de masculí lo. O la variant, amb la forma moderna
de l’article, tot el món. P. e.: Ací tot lo / el món pensa igual.

 Hom → s’usa com a subjecte de construccions impersonals. P. e.: Abans, hom

pensava que la terra era plana.
Observació: en l’actualitat se sent com a arcaic i molt formal, i en el seu
lloc s’usen enunciats de caràcter impersonal. P. e.: Abans es pensava que...
Hi ha qui opina que... Diuen que...

 Res → té un caràcter negatiu i designa l’absència d’una entitat no animada. P. e.:

No he pogut sentir res (=cap cosa).
Observacions:

a) També pot usar-se en oracions interrogatives amb un valor no negatiu. P.

e.: Has dit res? (=alguna cosa); Si vols res més, dis-m’ho (=alguna cosa).

b) El pronom res s’usa seguit de la preposició de davant d’adjectius. P. e.:

No han fet res de bo; No han trobat res d’important.

 Quelcom → és una forma amb un ús molt restringit. Cal reservar-la per a regis-
tres molt formals. És més aconsellable emprar la forma equivalent alguna cosa. P.
e.: En aquesta història hi ha quelcom (=alguna cosa) que no encaixa.

3. ELS QUANTITATIUS

Variables
Singular Plural
Masculí Femení Masculí Femení
molt molta molts moltes
poc poca pocs poques
tant tanta tants tantes
quant quanta quants quantes
bastant* bastants*
gaire gaires
Invariables
Massa més
força menys
prou** gens

35
* La forma ✘bastanta (per a femení singular) i ✘bastantes (per a femení plural) és incorrecta.

**La forma ✘prous (per a masculí plural) no existix, ja que prou és invariable.

ÚS DE LA PREPOSICIÓ DE
Ús Quantitatiu Exemples
Amb de gens Gens de pa, gens de farina, gens de diners.
molt / força Molt de pa; molta farina, molts diners, moltes coses.
poc Poc de pa; poca farina, pocs dines, poques coses.
Amb de segons bastant Bastant de pa; bastant farina bastants diners, bastants coses.
el cas prou Prou de pa; prou farina, prou diners, prou coses.
quant Quant de pa; quanta farina, quants diners, quantes coses.
tant Tant de pa; tanta farina, tants diners, tantes coses.
massa Massa pa, massa farina, massa diners, massa coses.
Sense de gaire Gaire pa, gaire farina, gaire diners, gaire coses.
més Més pa, més farina, més diners, més coses.
menys Menys pa, menys farina, menys diners, menys coses.

Observació: els quantitatius s’usen amb la preposició de quan modifiquen un nom masculí singular
(pa), però no en els altres casos. En canvi, gens sols pot modificar substantius no comptables (pa, fa-
rina, diners...).

 Bastant i Prou→ no s’han de confondre. Bastant té el significat de ‘en una quantitat relati-
vament gran’; en canvi, prou té el significat de ‘suficient’. P. e.: Tenen bastants diners, però
no prou per al ritme de vida que porten.
Observació: no obstant això, en general, és igualment acceptable l’ús de prou amb els
dos valors.

 Gaire → té el valor de molt en contexts negatius, en oracions interrogatives o en oracions

condicionals. P. e.: No fa gaire fred; Hi havia gaire gent en l’acte? Si hem d’esperar gaire
temps, és preferible que busquem un lloc on descansar. Igualment, es podria usar en estos
contextos molt, però és preferible gaire.

 Molt, Força i Bona cosa de → són sinònims. P. e.: Té molts / bona cosa de / força diners.

 Poc → s’usa precedit de un quan es vol indicar que se sobrepassa lleugerament la quantitat
desitjable o habitual. P. e.: Tots estem un poc cansats.

 Gens

a) Amb la preposició de té el significat de ‘una quantitat molt reduïda o un grau mí-

nim’, i solament pot aparéixer davant de substantius no comptables. P. e.: gens
d’alegria.

b) També pot significar ‘una quantitat inexistent o en grau nul’. P. e.: No era gens es-
pavilat; Júlia no estudia gens (=l’estudi és inexistent perquè no s’hi dedica).
Observació: no s’han de confondre gens i res. El pronom res equival a ‘cap
cosa’. P. e.: Júlia no estudia res (=cap cosa).

36
  Tant → adopta la forma reduïda tan quan modifica un adjectiu o adverbi. P. e.: És tan alt!

 Quant → expressa quantitat. No s’ha de confondre amb quan (adverbi temporal).

ELS QUANTITATIUS COMPARATIUS

Comparació Exemples
Igualtat El xiquet menja com abans.
Inferioritat El xiquet menja menys que abans.
superioritat El xiquet menja més que abans.

LOCUCIONS QUANTITATIVES
Valor Locució Exemples
bona cosa de
un cabàs de
un fum de
Molt un grapat de Fa un fum d’anys que el conec.
un muntó de
un munt de
una muntonada de
Poc un pessic de Et pose un raig d’oli al bollit?
un raig de
gens ni miqueta
gens gens ni mica No té ni gota de fred.
ni gota de És una cosa no gens fàcil.
no gens

ERRORS FREQÜENTS

Error Forma correcta

✘El mateix / la mateixa / els mateixos / les mateixes
→ el seu ús per a evitar la repetició d’un substantiu Cal fer servir els possessius i demostratius
esmenat anteriorment. o un pronom feble.

P. e.: ✘Abans d’aparéixer la pel·lícula tothom parlava P. e.: ✓ Abans d’aparéixer la pel·lícula
de la mateixa. tothom en parlava.
✘Varis, vàries Cal usar diversos, alguns.

P. e.: ✘Té vàries preguntes per a tu. P. e.: ✓ Té diverses preguntes per a tu.
✘Els demés Cal usar els altres, els restants o la resta.

P. e.: ✘Solament van aprovar l’examen tres persones, P. e.: ✓ Solament van aprovar l’examen
els demés no el van aprovar. tres persones, la resta no el van aprovar.
✘Propi, pròpia, propis, pròpies Cal usar mateix (i variants).

P. e.: ✘La pròpia professora portarà a terme totes les P. e.: ✓ La mateixa professora portarà a
diligències. terme totes les diligències.
✘A l’igual que → el seu ús en oracions comparatives Cal usar igual que.
és incorrecte.

P. e.: ✘Esta llibreria és gran, a l’igual que aquella. P. e.: ✓ Esta llibreria és igual que aquella.

37
 V. ELS PRONOMS FEBLES

1. LES FORMES DELS PRONOMS FEBLES

Singular Plural
1ª persona Me nos
2ª persona Te us / vos
Personals CD Masculí Lo los
3ª persona Femení La les
CI Li los
Reflexiu se
Neutre ho
Adverbials en
hi

1.1. FORMES PLENES, REFORÇADES, REDUÏDES I ELIDIDES

 Forma plena: es posposa al verb acabat en consonant o en diftong decreixent. P. e.:

donar-me, doneu-me.
 Forma reduïda: es posposa al verb acabat en vocal (que no siga la u semivocal d’un
diftong decreixent). P. e.: dona’m.
 Forma reforçada: s’anteposa a un verb començat per consonant. P. e.: em dona.
 Forma elidida: s’anteposa a un verb començat per vocal o h. P. e.: m’envia.

Forma plena me te se ne lo los nos Vos la les li ho hi

Forma reduïda ‘m ‘t ‘s ‘n ‘l ‘ls ‘ns Us
Forma reforçada em et es en el els ens Us
Forma elidida m’ t’ s’ n’ l’ l’

Observacions:

a) Les formes plenes es mantenen davant de verbs començats per consonant en certs casos
estereotipats com Tant me fa, tant se val.

b) També se sol usar la forma plena se davant de verb començat per s líquida i ce o ci. P. e.:
se suspenen les classes; se celebrarà dema.

c) En alguns parlars es mantenen les formes plenes de manera general davant de verb co-
mençat per consonant, però no són formes acceptables en els registres formals. P. e.:
✘me mira, ✘te parla.

d) A partir de les formes ens i vos s’ha produït col·loquialment la reducció a es i, per tant, la
confusió amb el reflexiu se. P. e.: ✘Es pensàvem que vindríeu (✓Ens pensàvem que
vindríeu) o ✘Podeu agafar-se les mans (✓Podeu agafar-vos les mans).

e) El pronom la no s’elidix si el verb comença amb i o u àtones. P. e.: la ignora (a ella). Si

l’apostrofàrem no sabríem si es referim a ella o a ell (l’ignora, a ell).

38
 f) Encara que el pronom ho no presente variació gràfica, sí que es pronuncia de manera dife-
rent segons el context en què aparega.

Davant de verb començat per consonant.

[eu] P. e.: Ho va dir.
[eu]
Davant de verb començat per vocal.
[u] P. e.: Ho agafa.
[u]
Darrere de verb acabat amb consonant.
[o] P. e.: Estic mirant-ho.
[o]
Darrere de verb acabat amb vocal.
[u] P. e.: Mira-ho!
[u]

1.2. La posició dels pronoms febles

Els pronoms febles poden anteposar-se o posposar-se al verb.

Norma general → s’anteposen al verb.

Excepcions:

a) Amb verb imperatiu sempre es posposen al verb. P. e.: Ves-te’n!

b) Amb infinitiu, gerundi i passat perifràstic (vaig anar) és possible tant anteposar-los al
verb com posposar-los. P. e.: Se l’ha d’amagar / Ha d’amagar-se’l; Li l’està donant / Està
donant-li’l; Li ho va donar / Va donar-li-ho.

2. LES COMBINACIONS DE PRONOMS FEBLES

2.1. L’ordre dels pronoms febles

Reflexiu + CI + CD + Altres complements

me lo
se te li la en
nos los los hi
vos les

P. e.: Se li hi ha caigut el gerro.

Reflexiu CI CCL

Observacions:

a) Els pronoms febles sempre es col·loquen junts o davant del verb o darrere, però mai un
davant i un darrere. P. e.:

39
 ✓M’ho vol dir.
✘Me vol dir-ho.

b) En posició davant del verb, els pronoms s’escriuen o bé separats o bé apostrofats, però
mai amb guionet. P. e.:
✓Te la compraré demà.
✘Te-la compraré demà.

c) En posició darrere del verb, els pronoms van lligats al verb o entre ells amb guionets o
amb apòstrofs, però mai s’escriuen separats. P. e.:
✓Compra-te-la demà.
✘Compra te la demà.

d) En les combinacions en què apareixen formes elidides o reduïdes, l’apòstrof es col·loca

tan a la dreta com siga possible. P. e.:
✓Ja se n’ha anat.
✘Ja se’n ha anat.

e) Me, te i se adopten les formes plenes quan se situen en el primer lloc d’una combinació.
P. e.:
✓ Me la van regalar.
✘ Em la van regalar.

f) En les combinacions en què el primer pronom acaba en s, el segon adopta la forma refor-
çada tant en posició davant del verb com darrere. P. e.:
✓ Emportem-nos-els ja!
✘ Emportem-nos-los ja!

g) El constituent pronominalitzat apareix en certs casos dislocat a l’esquerra o a la dreta de

l’oració. La coma és obligatòria si està dislocat a la dreta i opcional si està dislocat a
l’esquerra. P. e.:

Les sabates, les vaig deixar fora de l’habitació [dislocació a l’esquerra]

Les vaig deixar fora de l’habitació, les sabates [dislocació a la dreta]

h) La reduplicació d’un pronom, quan el complement no ha sigut elidit, és innecessària. Per

això cal evitar oracions com aquesta: ✘ Li vaig comprar a Anna un llibre → ✓Vaig
comprar a Anna un llibre o ✓Vaig comprar-li un llibre.

i) Les combinacions la + hi i se + us no s’apostrofen. P. e.:

La hi vaig veure l’altre dia.

Se us ha dit que calleu.

j) Les combinacions -me-la, -te-la i se-la no s’apostrofen encara que el verb acabe en vocal.
P. e.: Dona-me-la, emporta-te-la.

40
 2.2. Les combinacions binàries de pronoms

me Te lo la ho li ne hi nos vos los les

Dav. cons. me l’ me la m’ho me li me’n m’hi me’ls me les
Dav. voc. me l’ me l’* m’ho me li me n’ m’hi me’ls me les
ME
ME

Darr. cons. -me’l -me-la -m’ho -me-li -me’n -m’hi -me’ls -me-les
Darr. voc. -me’l -me-la -m’ho -me-li -me’n -m’hi -me’ls -me-les
Dav. cons. te’m te’l te la t’ho te li te’n t’hi te’ns te’ls te les
Dav. voc. te’m te l’ te l’* t’ho te li te n’ t’hi te’ns te’ls te les
TE
TE

Darr. cons. -te’m -te’l -te-la -t’ho -te-li -te’n -t’hi -te’ns -te’ls -te-les
Darr. voc. -te’m -te’l -te-la -t’ho -te-li -te’n -t’hi -te’ns -te’ls -te-les
Dav. cons. l’en l’hi
Dav. voc. el n’ l’hi
LO

Darr. cons. -l’en -l’hi

Darr. voc. -l’en -l’hi
Dav. cons. la’n la hi

la n’
LA

Dav. voc. la hi
Darr. cons. -la’n -la-hi
Darr. voc. -la’n -la-hi
Dav. cons. li’l li la li ho li’n li hi li’ls li les
Dav. voc. li l’ li l’* li ho li n’ li hi li’ls li les
LI

Darr. cons. -li’l -li-la -li-ho -li’n -li-hi -li’ls -li-les

Darr. voc. -li’l -li-la -li-ho -li’n -li-hi -li’ls -li-les
Dav. cons. se’m se’t se’l se la s’ho se li se’n s’hi se’ns se vos se’ls se les
Dav. voc. se m’ se t’ se l’ se l’* s’ho se li se n’ s’hi se’ns se vos se’ls se les
SE

Darr. cons. -se’m -se’t -se’l -se-la -s’ho -se-li -se’n -s’hi -se’ns -se-vos -se’ls -se-les
Darr. voc. -se’m -se’t -se’l -se-la -s’ho -se-li -se’n -s’hi -se’ns -se-vos -se’ls -se-les
Dav. cons. n’hi
Dav. voc. n’hi
NE

Darr. cons. -n’hi

Darr. voc. -n’hi
Dav. cons. ens el ens la ens ho ens li ens en ens hi ens els ens les
Dav. voc. ens l’ ens l’* ens ho ens li ens n’ ens hi ens els ens les
NOS

Darr. cons. -nos-el -nos-la -nos-ho -nos-li -nos-en -nos-hi -nos-els -nos-les
Darr. voc. ‘ns-el ‘ns-la ‘ns-ho ‘ns-li ‘ns-en ‘ns-hi ‘ns-els ‘ns-les
Dav. cons. vos em vos el vos la vos ho vos li vos en vos hi vos ens vos els vos les
Dav. voc. vos m’ vos l’ vos l’* vos ho vos li vos n’ vos hi vos ens vos els vos les
VOS

-vos-em -vos-ho -vos-en -vos-ens -vos-els

Darr. cons. -vos-el -vos-la -vos-li -vos-hi -vos-les
Darr. voc. -vos-em -vos-el -vos-la -vos-ho -vos-li -vos-en -vos-hi -vos-ens -vos-els -vos-les
Dav. cons. els el els la els ho els en els hi els els els les
Dav. voc. els l’ els l’* els ho els n’ els hi els els els les
LOS

Darr. cons. -los-el -los-la -los-ho -los-en -los-hi -los-els -los-les

Darr. voc. ‘ls-el ‘ls-la ‘ls-ho ‘ls-en ‘ls-hi ‘ls-els ‘ls-les
Dav. cons. les en les hi
Dav. voc. les en les hi
LES

Darr. cons. -les-en -les-hi

Darr. voc. -les-en -les-hi

* Cal recordar que el pronom la davant d’una paraula que comence per i o u àtones no s’apostrofa. P. e.:
✓ La utilitza.
✘ L’utilitza.

41
2.3. Les funcions dels pronoms febles

 Complement Indirecte → és el destinatari de l’acció. Sempre va introduït per la preposi-

ció a o per a, i respon a la pregunta A qui? o Per a qui?

SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL CI

Davant de verb començat per: Darrere de verb acabat en:
Consonant Vocal Vocal Consonant
1ª persona singular em m’ ‘m -me
(Per a mi)
2ª persona singular et t’ ‘t -te
(Per a tu)
3ª persona singular li li -li -li
(per a ell/a)
(per a vosté)
1ª persona plural ens ens ‘ns -nos
(per a nosaltres)
2ª persona plural us / vos* us / vos* -vos / -us -vos / -us
(per a vosaltres)
3ª persona plural els** els** ‘ls** -los
(per a ells/es)
(per a vostés)
3ª persona reflexiu es*** s’ ‘s -se
(per a ells mateixos)

Observacions:

* El pronom us també pot adoptar la forma vos davant del verb, però en contextos
formals és preferible la forma us. P. e.: us / vos recomane anar.

** El CI en forma plural és la mateixa forma (els) tant per a masculí com per a
femení. P. e.: El teu cosí regalà un pastís a les teues amigues > El teu cosí els
regalà un pastís.

*** A més de la funció reflexiva (=a si mateix), el pronom se també s’usa amb
una funció impersonalitzadora en les oracions passives. P. e: Enguany s’han cons-
truït molts edificis pertot arreu (=edificis han sigut construïts).

 Complement Directe → pot ser reconegut preguntant Què? al verb, fent una transforma-
ció en passiva o pronominalitzant-lo. P. e.:

Què va trobar? = L’arma del crim [Pregunta al verb]

La policia va trobar l’arma del crim L’arma del crim va ser trobada [Passiva]
La policia la va trobar [Pronominalització]

42
 SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL CD
Davant de verb començat Darrere de verb acabat en:
per:
Consonant Vocal Vocal Consonant
Masculí singular el l’ ‘l -lo
Definit Femení singular la l’ / la -la -la
Masculí plural els els ‘ls -los
Femení plural les les -les -les
Neutre ho ho ho -ho
Indefinit en n’ ‘n -ne

Observacions:

a) El participi dels temps compostos concorda en gènere i nombre amb els pronoms de 3ª
persona lo, la, los, les amb funció de CD. P. e.: –Has vist la meua germana? –No, en-
cara no l’he vista (=la meua germana).

b) Normalment el CD no s’unix al verb amb cap preposició. Així, el següent exemple se-
ria incorrecte: ✘ He vist a la meua germana (✓ He vist Ø la meua germana). No-
més s’admet la preposició a com a lligam entre el verb i el CD en els següents casos:

 Quan el CD és un pronom personal fort. P. e.: Us he vist a vosaltres.

 Convé posar la preposició quan sense ella la informació resulte ambigua. P. e.:
T’estimava molt: potser més que al seu fill.
 Davant de «tothom, tots, el qual, qui». P. e.: Hem vist a tothom / a tots; Castiga a
qui s’han portat malament.

c) El pronom ho pot pronominalitzar els següents els neutres açò, això i allò o una oració
subordinada de CD equivalent a un neutre. P. e.:

Açò no funciona bé. Ho pots arreglar?

El que et vaig dir l’altre dia, no ho contes a ningú
=Això

d) Distinció entre CD definit i indefinit:

 Definit → quan el CD comença per un article definit (el, la, els, les) o un de-
mostratiu (aquest/a/s/es, eixe/a/os/es o aquell/a/s/es). P. e.: Compraré la moto
> La compraré; He comprat aquesta moto > L’he comprada.

 Indefinit → quan el CD comença per un indefinit (un, una, uns, unes), un

quantitatiu (moltes, poca, alguna, cap...), un numeral o no té cap determinant.
P. e.: Li he regalat un ordinador al meu nòvio > Li n’he regalat un.
Observació: el indefinit, quantitatiu i numeral sempre es deixen al final,
darrere del verb. P. e.: Queden poques provisions > En queden poques.

e) És possible substituir el CD però deixar el seu Complement del Nom P. e.: –Has men-
jat pomes? –Me n’he menjat tres de roges.

43
 = pomes CN
Però també es pot substituir un CN per en. P. e.:

Vam anar a Sagunt i vam visitar-ne el castell.

= de Sagunt
 Atribut

Els verbs ser, estar, semblar, paréixer i aparentar són verbs copulatius. Són un
verbs que actuen com a nexe entre el subjecte i l’atribut.
Observació: el verb fer-se és copulatiu quan significa ‘passar a formar part’.P. e.:
Encara no s’ha fet soci del club, però prompte se’n farà (en = soci del club).

SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DE L’ATRIBUT

El, la, els, les
Substantiu determinat
Adjectiu
Oració subordinada
Substantiu indefinit
Demostratiu neutre
Per remarcar o fer èmfasi
P. e.: És la persona indicada → l’és.
Ho
P. e.: El teu amic és metge → El teu amic ho és.
Aparenta tenir noranta anys → Ho aparenta
En
P. e.: D’interessant, n’és molt.

 Complements Circumstancials

Complement Cir- A què respon

cumstancial
CC de Lloc On?
CC de Temps Quan?
CC de Manera Com?
CC de Quantitat Quant?
CC de Causa Perquè?
* El CC de Finalitat mai respondrà a
CC de Finalitat Perquè?*
CC de Companyia Amb qui? ✘ per a què.
CC d’Instrument Amb què?
De què?
CC de Matèria
P. e.: Està fet de fusta.

SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL CC

Si el CC comença per de En

P. e.: Els teus amics deuen vindre del poble

→ Els teus amics en deuen vindre.
Si el CC comença per qualsevol altra Hi
preposició
P. e.: Torneu al treball! → Torneu-hi!

44
 Observacions:

a) El CC de Manera sempre és substituït pel pronom hi, encara que comence per la
preposició de. P. e.:

Pere treballava de valent → Pere hi treballava.

Pere, camina ràpidament, per favor! → Pere, camina-hi, per favor!

b) No pot haver mai dos pronoms hi o dos pronoms en, solament un. Així, per exemple, si
tenim dos complements que poden substituir-se per hi, solament un d’ells podrà ser
substituït. P. e.:

Maria aní al cine amb el seu amic.

CCL CC de Companyia

✓ Maria hi aní al cine / Maria hi aní amb el seu amic.

✘ Maria hi hi aní

Maria de vegades es queixa de Pere.

CCT CRV

✓ Maria de vegades se’n queixa / Maria se’n queixa de Pere.

✘ Maria se’n en queixa.

c) Hi ha certs verbs que van necessàriament acompanyants del pronom en, perquè indi-
quen un origen o procedència → vindre’n (d’algun lloc), eixir-ne (d’algun lloc), tor-
nar-ne (d’algun lloc), traure’n (d’algun lloc), anar-se’n (d’un lloc). P. e.: Vas a la
plaça o en vens? (=de la plaça).

d) Hi ha certs verbs que van necessàriament acompanyats del pronom hi, perquè indiquen
una destinació. P. e.: viure-hi o residir-hi (en un lloc), trobar-s’hi (en un lloc), anar-hi
(a un lloc), passar-hi (per un lloc).

e) El pronom hi apareix lexicalitzat en verbs com ara haver-hi, veure-s’hi o trobar-s’hi i

en algunes frases fixades com No s’hi val o Tant se m’hi dona.

 Complement de Règim Verbal o Suplement

Hi ha certs verbs que exigixen (regixen) la presència de complements introduïts per

preposició.
Observació: també poden regir un CRV alguns noms que formen una expressió con-
junta amb un verb. P. e.: Estar content d’algú / d’alguna cosa, estar segur d’algú /
d’alguna cosa, trobar plaer (o satisfacció) en algú / en alguna cosa.

Alguns verbs que admeten aquest complement de règim són:

45
 Amb a Accedir a, contribuir a, excitar a, procedir a, renunciar a, acostu-
mar-se a, arriscar-se a, exposar-se a, dedicar-se a...
Amb en Tardar en, vacil·lar en, afanyar-se en, complaure’s en, entossudir-
se en, exercitar-se en, delitar-se en, interessar-se en, confiar en...
Amb de Aprendre de, parlar de, saber de, recordar-se de, oblidar-se de, riu-
re’s de, adonar-se de, burlar-se de, abstenir-se de, queixar-se de...
Amb amb Avenir-se amb, fer-se amb, estar d’acord amb, amenaçar amb...

[Cal veure el punt 6 de l’apartat sobre els verbs → + verbs que regixen CRV]

SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL CRV

En
Si el CRV comença per de
P. e.: Parlava de tot un poc → En parlava.
Si el CRV comença per qualsevol Hi
altra preposició
P. e.: Renunciaré al càrrec → Hi renunciaré.

 Complement Predicatiu

El nucli del C. Predicatiu sol ser un adjectiu que incidix sobre com està el sub-
jecte o el CD i respon a la pregunta Com?

SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL CP

Si el CP comença per de En

En alguns verbs → fer-se (de), fer (de) P. e.: De dependenta, ja fa temps que no
dir-se, nomenar en fa.
Hi
Si el CP comença per qualsevol altra
preposició P. e.: Maria ballava contenta → Maria
hi ballava.

46
 VI. ELS RELATIUS

1. FUNCIÓ DELS RELATIUS

Els pronoms relatius funcionen com a nexe de les oracions subordinades i substituïxen un
dels elements de l’oració principal anomenat antecedent (a què fa referència).

Observacions:

a) No totes les oracions que porten que han de ser oracions de relatiu. Per a ser-ho, el que ha
de fer referència a un antecedent. P. e.:

Han fet un pastís que estava molt bo.

= el qual (el pastís)
Crec que tinc raó.
≠ el qual [no té antecedent perquè es una conjunció]

b) Diferència entre oracions de relatiu amb antecedent i sense:

 Amb antecedent [oracions de relatiu adjectives]→ el relatiu remet a un constituent

anterior explícit. P. e.:

Els vaig donar els diners que volien. (que = els diners).

 Sense antecedent [oracions de relatiu substantives] → El qui, la qui, els qui, les
qui, qui. P. e.:

Els vaig donar el que em van demanar.

He parlat amb qui em vas dir.

c) Diferència entre oracions relatives especificatives i explicatives:

 Especificativa → no va entre comes i, per tant, fa referència a un conjunt particular

de persones o coses. P. e.: Els xiquets que no van jugar no han dit res. En aquest
exemple el relatiu fa referència als xiquets que no van jugar, però hi ha d’altres que
sí que van jugar.

 Explicativa → va entre comes i, consegüentment, fa referència a tot un conjunt ge-

neral de persones o coses. P. e.: Els xiquets, que no van jugar, no han dit res. En
aquest cas, tots el xiquets no van jugar, no solament uns quants d’ells.

47
2. FORMES I USOS DELS RELATIUS
Formes Usos i exemples
Que És el més usat (mai amb preposició), i es referix a persones i coses.
P. e.: És fàcil copsar la realitat que ens envolta.
Què Va precedit de preposició àtona (a, amb, de, en, per) i es referix a coses.
P. e.: Són models en què s’emmirallen els joves.
Qui Pot anar precedit de d’article i es referix solament a persones.
P. e.: Els menys culpables són els qui la patixen.
S’usa en registres formals i sempre darrere de preposicions tòniques i àtones (a
amb, de, en i per), locucions preposicionals, gerundis o infinitiu. Poden substi-
tuir:

a) Que en oracions adjectives explicatives. P. e.:

El qual La pel·lícula, que vaig veure ahir, era molt bona.
La qual = la qual
Els quals b) Què (sempre). P. e.:
Les quals La pel·lícula de què parleu és molt bona.
= la qual
c) Qui precedit de preposició. P. e.:
L’home amb qui venia era el seu germà.
= el qual
d) Precedits de la preposició de fan la funció del relatiu possessiu (el cuyo
castellà). P. e.:
El bar, l’amo del qual és amic meu, estava tancat.
= cuyo amo era amigo mío
Són relatius adverbials amb la funció de Complement Circumstancial. P. e.:

On He vist el lloc on vas nàixer.

Com = en què / en el qual
Vull saber la manera com ho has fet.
= en què / en la qual
La qual cosa Equivalent al castellà lo que, lo cual. Es referixen a tota una oració o antecedent
Per la qual cosa global. P. e.:
Cosa que
Fet que El president no va admetre el torn de rèplica, la qual cosa va ser molt criticada.
Idea que
Introduïxen oracions substantives de relatiu.

El que Observació: només són correctes quan es poden substituir per aquell que (i
La que els seus variants) sense cap modificació del sentit. P. e.:
Els que
Les que ✓ Pots fer aquell treball o el que vulgues.
Açò que = aquell que
Això que ✓ Mira el que fas!
Allò que = allò que
✘ És el senyor del que et parle.
≠ d’aquell que [caldria usar-hi del qual o de qui]

48
3. REMARQUES SOBRE L’ÚS DELS RELATIUS

a) Relatives explicatives amb antecedent repetit → l’antecedent, o un sinònim, apareix repetit da-
vant del relatiu que. P. e.:

Ahir van detectar el virus, virus que costarà molts diners a l’Administració.

b) En les relatives explicatives (entre comes), que pot alternar amb el qual, però no amb qui. P. e.:

✓ Aquell polític, que / el qual no té cap escrúpol, ara diu que sí que firmarà.
✘ Aquell polític, qui no té cap escrúpol, ara diu que sí que firmarà.

c) El qual no pot substituir el pronom relatiu que quan apareix en una oració relativa especificativa
(sense comes). P. e.:

✓ Va gratificar el client que havia tacat.

✘ Va gratificar el client el qual havia tacat.

d) Els relatius què i qui no admeten totes les classes de preposicions. Sols poden anar acompanyats
de les preposicions àtones a, en, de, amb i per. P. e.: El tema de què parles no m’interessa.
Observació: el pronom el qual (i les seues variants flexives) poden manifestar-se amb
preposicions àtones i tòniques. P. e.: És una malaltia contra la qual hui en dia encara no
podem lluitar.

e) En les oracions relatives sense antecedent explícit, quan el relatiu es referix a una persona pot
aparéixer tant amb la forma el qui (més formal) com amb la forma el que. P. e.: De tots els juga-
dors que has vist, tria el qui / el que més t’agrade.
Observació: La forma qui s’usa quan el relatiu no està precedit de cap determinant. P. e.:
Qui t’ho haja dit, t’ha amagat una part de la veritat.

f) Relatius adverbials:

 Quan → s’usa sense antecedent. P. e.: Vine quan pugues.

Observació: en aquells casos en què hi ha un antecedent explícit, en lloc de quan
s’empra que, en què o en el qual. P. e.:

Vine el dia que pugues.

Això va passar l’any que / en què / en el qual va faltar el pare.

 On → pot usar-se amb antecedent o sense. P. e.:

He deixat el cabàs on m’havies dit. [sense antecedent]

Ves-te’n allà on vullgues! [Amb antecedent]

Observacions:

49
 1. Amb un valor de localització o destinació pot usar-se amb la preposició a o
sense, però en els registres formals es preferix l’ús sense preposició. P. e.: Com
es diu el poble [a] on anem?

2. Amb un valor locatiu metafòric és preferible l’ús de en què o en el qual en

comptes de on. P. e.: Feu una descripció en què / en la qual apareguen estes
paraules.

 Com → en les relatives especificatives (sense comes) sols pot anar precedit per manera o
forma. P. e.: De la manera com t’ha contestat, em pense que ja ho sap.
Observació: també és possible usar que, en què o en la qual. P. e.: De la manera
que / en què / en la qual t’ha contestat, em pense que ja ho sap.

50
 VII. ELS INTERROGATIUS I EXCLAMATIUS

1. ELS INTERROGATIUS

 Norma ortogràfica → la interrogació se sol col·locar únicament al final de l’oració.

Excepció: quan l’oració interrogativa és molt llarga, pot posar-se el signe d’interrogació
també al principi per a evitar errors en la lectura d’un text. P. e.: Això és veritat. Però,
¿un polític, pel mer fet de ser polític, ha d’assumir totes les responsabilitats que es deri-
ven d’estes actuacions incivilitzades?

 Tipus d’interrogatives:

a) Interrogatives totals → la resposta només pot ser sí o no. P. e.: Has vist la carta?
Observació: pot donar-se el cas que vagen introduïdes per la conjunció expletiva
que (sense accent perquè no equival a ‘quina cosa’).

b) Interrogatives parcials → la resposta no pot ser sí o no. P. e.: Què voleu?

c) Altres tipus d’interrogatives:

 Interrogatives indirectes. P. e.: pregunta-li què vol.

 Interrogatives retòriques. P. e.: Què t’esperaves de ta tia?
 Interrogatives confirmatòries (solen aparéixer amb interjeccions). P. e.: Faràs tu
el sopar, no?; Veritat que hui no hi ha classe?
 Interrogatives reiteratives. P. e.: He perdut l’anell. Que has perdut què?

 Les partícules interrogatives

Pronoms interrogatius Modificadors del nom

Invariables Variables
(amb flexió de gènere i nombre;
No adverbials Adverbials acompanyen només a substantius)
qui (per a persona) on
com quin, quina, quins, quines
què (per a coses) quan quant, quanta, quants, quantes
Equival a ‘quina cosa’ quant

Observacions:

a) Els pronoms interrogatius poden aparéixer reforçats per un substantiu interjectiu com dia-
ble, dimoni o botons. P. e.: Qui recordons deu ser ara?; Què dimonis fas?; On botons ha
anat a parar?

b) És incorrecte usar què antecedint un substantiu, ja que no equival a ‘quina cosa’. S’ha
d’usar un modificador del nom. P. e.:

51
 ✓ Quina camiseta t’has comprat finalment?
✘ Què camiseta t’has comprat finalment?
≠ quina cosa

c) Quant pot tenir també un ús equivalent a ‘quina quantitat’, ‘quin nombre’, però aleshores
no podrà acompanyar cap substantiu. P. e.: Quant t’ha costat el cotxe?
Observació: compte de no confondre quan i quant. Quan és temporal i quant és un
quantitatiu.

d) Quin, qui, quan, quant, on i com → no porten mai accent gràfic.

e) Diferenciació entre per què i per a què

Per què Per a què

Combinació de la preposició per + S’usa només en oracions interrogatives (directes o indirec-
interrogatiu què (= ‘quin motiu’). tes). Equival a ‘per a quina cosa’. Apareix amb verbs com
P. e.: Per què has fet això? servir, usar, utilitzar, emprar. P. e.: Per a què vols el mar-
= quin motiu / quina raó tell? = quina cosa

2. ELS EXCLAMATIUS

Invariables Variables
com quin, quina, quins, quines
que (sense accent) quant, quanta, quants, quantes

Que modifica adverbis Modifiquen substantius. P. e.:

o adjectius. P. e.:
Quina calor més insuportable!
Que bé parla!

Observacions:

a) L’exclamatiu que no pot quantificar o acompanyar un substantiu. Per tant, no són correctes
construccions com ✘Que calor que fa!, en què s’usa l’exclamatiu davant d’un substantiu.
Cal dir Quina calor que fa!

b) La presència obligatòria de l’exclamatiu en posició inicial de l’oració pot provocar una alt-
eració de l’ordre sintàctic. És el cas en què l’exclamatiu incidix sobre un complement ver-
bal i no sobre el subjecte, la qual cosa relega el subjecte al final de l’oració. P. e.: Quants
llibres que té Lluís!
Observació: alguns parlants tendixen a alternat l’aparició de la conjunció que amb
l’omissió. P. e.: Quina barbaritat [que] acabes de dir!

c) Hi ha construccions exclamatives peculiars com les introduïdes per l’adverbi exclamatiu

si. P. e.: Si està plovent! O també exclamatives parcials o interjeccions a mode
d’exclamacions. P. e.: Quina gentola! Xe!

52
 VIII. LES PREPOSICIONS

1. LES PREPOSICIONS ÀTONES

1.1. A / En

 En Complement Circumstancial de Lloc:

Norma general → en indica situació; a indica direcció.

Caràcter estàtic Caràcter dinàmic
P. e.:
Deixa això en una de les aules [dins d’ella]
Entra a una de les aules [cap a una aula]

Casos concrets:

A

a) Davant de topònims no precedits d’article. P. e.: Estic a València.

b) Davant de llocs reals precedits d’article determinant. P. e.: Sempre estiuege als pobles
de la Marina.

Observació: en valencià, l’ús de la preposició a és normal amb els noms que

designen parts del cos humà (al dit, al cap, a l’esquena) i en contexts de localit-
zació molt definida (al cantó, al carrer, a l’eixida, a la porta, a l’entrada). En
altres casos, l’ús més habitual és la preposició en. Davant dels demostratius,
s’usa preferiblement en (en aquesta casa).

c) Davant l’interrogatiu quin. P. e.:

✓ A quin pis vius?

✘ En quin pis vius?

d) Davant els substantius «casa, classe, missa, palau, taula». P. e.: Estic a casa.

 En

a) En períodes històrics. P. e.: En la Gandia dels Borja...

b) En llocs figurats. P. e.: En la poesia d’Horaci...
c) Davant l’article indefinit, quantitatius i relatius, així com davant de noms sense deter-
minant. P. e.: He treballat en molts llocs. Viuen en cases rares.

53
 En Complement Circumstancial de Temps:

 A → davant dels noms o sintagmes definits que aporten una localització puntual o que es
conceben com un punt:

a) Davant del nom dels mesos → a + article.

Observació: també podem posar per. P. e.:

✓ L’examen serà al juliol / pel juliol.

✘ Vaig nàixer en octubre.

b) Davant les parts del dia → a + article / de.

Observació: també podem posar de. P. e.:

✓ Ens veurem demà al matí / de matí.

✘ L’examen es demà per la vesprada.

c) Davant les hores del dia → a + article.

P. e.: Ens veiem a les onze de la nit.

d) Davant les estacions de l’any → a + article. P. e.:

✓ A l’estiu, tota cuca viu.

✘ En hivern, el millor amic és un bon abric.

Observacions:

o Per a fer referència a un any s’utilitza l’article masculí el o l’expres-

sió l’any, però és incorrecte usar la contracció al, l’expressió a l’any / en
l’any o la preposició en o en el. P. e.:

✓ Lluís el Piadós va conquerir Barcelona el 804 / l’any 804.

✘ A l’any / En l’any / Al / En / En el 1970 el van fer president.

o Quan s’esmenta l’estació i l’any d’un esdeveniment s’utilitza sempre la con-

tracció del. P. e.: La primavera del 68 va esdevenir històrica.

o En general, tant en les datacions completes (dia + mes + any) com en les in-
completes, davant l’any podem fer servir indistintament la preposició de o
bé la contracció del. En els anys a partir del 2000, i com a reflex de la ten-
dència general en llengua oral, el més habitual és fer servir la contracció
del.

 Datacions completes → P. e.: La presentació del seu llibre es va

fer el 2 de gener de / del 1998.
 Datacions incompletes → P. e.:

54
 Una nit de 1391 els jueus del Call van ser víctimes d’un
avalot.
Va perdre les eleccions del 2003.

o Cal tenir en compte, però, que en el cas dels textos administratius i jurídics
la datació es fa sempre amb la preposició de més l’any, i no es fa servir mai
la contracció del. P. e.: Barcelona, 20 de gener de 2017.

o En les enumeracions i referències a períodes en què apareixen anys dife-

rents són possibles les dues solucions esmentades, és a dir, de i del. Una ve-
gada s’haja escollit una opció, cal mantenir-la en tot el document per a do-
nar coherència al text. P. e.:
Del 1978 al 1999
De 1978 a 1999

 En → amb sintagmes indefinits i en localitzacions de caràcter duratiu. P. e.: Ho acaba-

rem en un moment; El vaig conéixer en un període molt difícil; En dies de pluja i vent
val la pena no eixir.

 Construcció en / al + infinitiu:

a) Al + infinitiu → té un valor duratiu normalment. Indica ‘simultaneïtat’ i, per tant, té

un valor temporal equivalent a les oracions introduïdes per mentre. P. e.:

Al passar per la plaça ens va saludar.

= Mentre passava

b) En + infinitiu → té un valor puntual. Indica ‘anterioritat immediata’ (primer ocorre

una cosa, després l’altra). P. e.:

En fer-se de dia anirem a l’hort [Primer es fa de dia i tot seguit anem a l’hort]
= Quan es faça de dia

Observació: pel fet d’indicar anterioritat immediata, l’oració amb en pot assolir un
cert matís causal, ja que les causes són prèvies a les conseqüències que se’n deriven.
P. e.: En tindre son es gita [perquè té son]. No obstant això, no són genuïns els casos
en què la construcció en / al + infinitiu s’usa exclusivament amb un valor causal sense
eixe matís d’immediatesa. P. e.: Al ser tard, se n’anarem. Cal dir: Com que era tard...

 Preposició a davant del Complement Directe:

Norma general → el CD de persona no va precedit de la preposició a. P. e.: Déu va torturar

sàdicament Ø Abraham.

Excepcions:

55
 a) Es manté la preposició quan el CD és un pronom personal fort. P. e.: Sempre us acompa-
nya a vosaltres.
b) Convé posar la preposició quan sense ella la informació resulte ambigua. P. e.:
S’estimaven un a l’altre.
c) Es pot posar la preposició davant de «tothom, tots, el qual, qui». P. e.: Hem vist a tothom /
a tots; Castiga a qui s’han portat malament.

1.2. Amb

S’usa fonamentalment per a introduir Complements Circumstancials d’Instrument i Compa-

nyia, però també apareix amb complements referits al mitjà, la manera, el contingut i el temps. P. e.:

Talla el paper amb les tisores. [instrument]

Sempre ix amb la seua cosina. [companyia]
Fa les coses amb molta tranquil·litat. [manera]
Una casa amb tres habitacions. [contingut]
M’ho va dir amb un mes de retard. [temps]

Observació: les preposicions amb i en són intercanviables en els casos següents → en / amb
ocasió de, en / amb relació amb / a, i quan es designa el mitjà de transport (sempre va a
l’institut amb / en bicicleta).

1.3. De

a) Construccions d’infinitiu. P. e.: Mira de dir-li-ho.

b) En elisions del substantiu, la preposició de només s’usa si el sintagma també conté un quanti-
ficador. P. e.:

Em va recomanar molts llibres antics i uns quants [llibres] de moderns.

Les gàbies que teniu les trobe menudes. En teniu de més grans?

c) En dislocacions, s’usa la preposició de quan l’element dislocat és un substantiu, acompanyat

o no de complement o adjectiu. P. e.:

De pa, no n’he comprat / No n’he comprat, de pa.

No en busques, de [flors] roges, que no n’hi ha.

1.4. Per / Per a

 Per

a) Amb els complements de causa, complements agent, complement de lloc referit a la ruta
d’un moviment o el CCT referit a un període precís o extens. P. e.:

Tot ho fas per mi. [causa]

La proposta va ser acceptada per tots. [C. Agent]

56
 La senda passa per eixa font. [ruta]
Et voldré per sempre. [temps]

b) Davant d’oracions d’infinitiu, per a indicar causa o mancança. P. e.:

Per cridar tant, t’has quedat sense postres. [causa]

Encara estic per afaitar. [mancança]

 Per a

a) Per a introduir el benefactiu (CI), la destinació o un complement final. P. e.:

La iaia ha fet una coca per a tu. [benefactiu]

L’avió ix per a Londres. [destinació]
He fet el pastís per a la festa. [complement final]

b) Davant d’oracions d’infinitiu, per a indicar valor final.

Observació: en aquest punt hi ha molta controvèrsia, ja que a vegades s’omet la
preposició a davant d’infinitiu. En els següents casos s’escriurà per / per a davant
d’infinitiu:

 Per

1. La preposició per introduïx els complements finals que presenten un matís

de causa no efectiva i fan referència a la intenció del subjecte de no realitzar
una determinada cosa. P. e.:

No menja per no embrutar.

No s’alça per no haver de netejar.

2. Quan el subjecte té un caràcter agentiu (fa l’acció) i l’oració final fa refe-

rència a la seua intenció de realitzar una determinada acció. P. e.:

Treballe per guanyar-me la vida. [perquè vull guanyar-me-la]

= amb la intenció de

Subjecte agentiu → Jo [jo treballe]

Estudia molt per aprovar els exàmens. [perquè vol aprovar-los]

= amb la intenció de

Subjecte agentiu → Ell [ell estudia]

 Per a → introduïx tots els complements dinals on falta la idea d’intencionalitat,

quan el subjecte és inanimat, quan l’oració no designa una acció o quan l’oració
d’infinitiu modifica un substantiu, adjectiu o adverbi. P. e.:

57
 Esta caixa ens servirà per a guardar les revistes.
≠ amb la intenció de

Subjecte inanimat → La caixa

(L’infinitiu modifica el substantiu «termini»)

El termini per a matricular-se acaba demà.
≠ amb la intenció de

(L’infinitiu modifica l’adverbi «massa»)

Menges massa per a aprimar-te.
≠ amb la intenció de

1.5. Cap / Cap a

 Cap a → té un valor locatiu i assenyala destinació però sense arribar al punt final. P. e.: Se
n’han anat cap a la mar. No obstant, també pot indicar aproximació temporal o quantitativa.
P. e.: Vindran cap a les quatre.

Casos en què es reduïx:

a) Davant dels adverbis demostratius «ací, aquí, ahí, allí, allà». P. e.: Anem cap allí.

b) Davant dels adverbis que indiquen direccionalitat, com ara «amunt, avall, avant, arrere,
enllà, endins». P. e.: Anem cap avant.

c) Davant dels demostratius aquest, aqueix, aquell. P. e.: Anem cap aquell carrer, però Anem
cap a eixe carrer.

Observació: cap a es reduïx davant d’algunes partícules començades generalment per a-,
com hem vist abans. Però davant de topònims començats per a- no es reduïx. P. e.: Anem cap
a Alacant.

1.6. Fins / Fins a

a) Correlació des de ... fins a → assenyala el punt inicial i el punt final d’un moviment o d’un
període temporal. P. e.: Treballarem des de les tres fins a les cinc.

b) Reducció de fins a → fins:

1. Amb valor espacial → s’usa fins a quan també és possible a, i fins quan no s’usaria cap
preposició com a alternativa. P. e.:

Anirem a casa → Anirem fins a casa.

Anem Ø allí → Anem fins allí.
Hem arribat [a] on hem pogut → Hem arribat fins [a] on hem pogut.

58
 2. Amb valor temporal:

 Fins a → amb substantius o SN que tenen un valor díctic o expressen una data pre-
cisa. P. e.: No ens reunirem fins a la setmana vinent.
 Fins → amb adverbis amb valor díctic («ara, demà, ahir, enguany...»), amb S. Prep
i amb oracions introduïdes per que o fa. P. e.:

No començarem fins demà.

Fins fa poc no tenia notícies.

Excepció: davant dels dies de la setmana no precedits d’article, encara que siguen
substantius, es reduïx la preposició a fins. P. e.: Fins divendres! També és correcte
en aquest cas Fins al divendres.

3. Amb valor no temporals ni espacials → es manté fins a. P. e.: Van necessitar fins a sis
persones.
Excepció: com a adverbi equivalent a fins i tot o inclús, també s’usa la forma fins.
P. e.: Fins el més desinformat ho sabia.

1.7. Com / Com a

 Com a

a) Valor predictiu → ‘en qualitat de’. P. e.:

T’ho dic com a amiga.

= en qualitat de

Sentits:

1. Sentit causal → ‘pel fet de ser’. P. e.: Vosté, com a major, deu ser el preferit.
2. Sentit delimitador → ‘pel que fa a’. P. e.: Com a llaurador castís, ningú com ell.
3. Sentit especificatiu → ‘el que es diu, precisament, exactament’. P. e.: Jo, com a
voler-la, no la volia molt.
4. Sentit avaluador → ‘amb el caràcter de’. P. e.: Aquell parlar era considerat com a
dialecte.
5. Sentit substitutiu → ‘en funció de’. P. e.: Usava la tapadora del poal com a escut.
6. Sentit denominatiu → ‘amb el nom de’. P. e.: La malaltia coneguda com a sida.
7. Sentit modal → ‘en la forma de, en la variant’. P. e.: La «i» es conserva com a «e»
en algunes paraules.

b) Valor comparatiu → ‘com si fora, a la manera de’. P. e.:

Els supervivents es partien el menjar com a bons germans.

Obria uns ulls com a plats.

59
 Observació: quan va davant d’un article definit o indefinit, davant d’un determinant,
pronom, gerundi i preposicions com a es reduïx a com. Només conservem com a da-
vant de substantius, adjectius, participis i infinitius. P. e.:

Els supervivents es partien el menjar com uns bons germans.

Obria un ull com un plat.

2. L’ELISIÓ I EL CANVI DE PREPOSICIONS ÀTONES

2.1. Elisió de preposicions

a) En C. de Règim:

Aspirar a Insistir en Dubtar de Comptar amb

Aspira a un sou just. Insistia en les seues decla- Dubta de tot. Compta amb la
racions. teua presència.

Aspira Ø que li apu- Insistia Ø que era innocent. Dubta Ø que pu- Compte Ø que
gen el sou. gues ajudar-lo. vindràs.

b) En CN: M’agrada el fet d’organitzar una festa → M’agrada el fet Ø que organitzem una
festa.

c) En C. Adjectivals: Estem segurs de vosaltres → Estem segurs Ø que faran un bon pa-
per.

d) En C. Temporals introduïts per «abans, després, fins a, des de»: Avisa’m abans
d’anarte’n → Avisa’m abans Ø que te’n vages.

e) En locucions conjuntives del tipus «a part de, en cas de»: Li telefonarem, a part
d’enviar-li una carta → Li telefonarem, a part Ø que li enviem una carta.

Observació: quan l’elisió de la preposició davant de la conjunció que dona com a resultat
una construcció massa forçada, és possible recórrer a altres construccions, com intercalar
entre la preposició i la conjunció que sintagmes amb valor genèric com, per exemple, «el
fet, la idea». P. e.:

✓ Encara no m’he acostumat al fet que ja no visca amb nosaltres.

✘ Encara no m’he acostumat que no visca amb nosaltres.

2.2. Canvi de preposicions

En / Amb + SN → A / De + infinitiu

60
 Afanyar-se en Amenaçar amb Tardar en Entretindre’s en
L’ONU s’afanya en M’amenaça amb la con- Sempre tarda en la S’entreté massa en
les inspeccions. fessió més contundent. presa de decisions. l’elaboració.

S’ha afanyat a pre- M’amenaça de / a dir-li Tarden molt a acabar No t’entretingues tant
sentar l’últim disc. ho tot. la faena. a fer això.

Esforçar-se en Conformar-se amb Ser el primer en

S’esforça en tot el Es conforma amb no res. És el primer en les
que li manen. coses que li importen.

S’esforça a fer tot el Va haver de conformar- Sempre és el primer a

que li manen. se a viure ahí. parlar.

Observació: en els següents casos es pot mantindre o canviar la preposició, però és preferible
canviar-la.

 Confiar en
Confia en la nostra ajuda.
Confia a / en solucionar el problema.

 Insistir en
Insistix en el mateix tema.
Insistix a / en solucionar el tema.

 Conformar-se amb
Es conforma amb la solució.
Es conforma a / amb solucionar-ho.

3. LES PREPOSICIONS TÒNIQUES

 Contra

a) Valor d’oposició o enfrontament.

b) Valor espacial:
 Direcció. P. e.: El vent batia contra els vidres.
 Situació. P. e.: L’escala recolzava contra la paret.
c) Valor figurat → oposició a una idea, acció o persona. P. e.: Vam anar a la manifestació
contra la guerra.

 Entre → valor de relació. Observació: a diferència de la resta de preposicions, pot usar-se

amb sintagmes que funcionen com a subjecte en correlació amb la conjunció «i». P. e.: Entre
Joan i Empar van acabar tot el treball.

 Sense → valor negatiu. Equival a ‘amb exclusió de’, ‘mancat de’, ‘privat de’. P. e.: He tallat
el paper sense les tisores. La preposició pot usar-se sola quan el seu complement es pot recu-
perar a partir del context previ. P. e.: Amb ganes o sense [ganes], hem de parlar del tema.

61
 Observació: antigament, la preposició sense tenia la forma sens, que en l’actualitat es
manté fossilitzada en expressions com sens dubte, sens falta.

 Segons → indica que s’atén a una determinada persona o cosa. P. e.: Segons les últimes infor-
macions, no s’han produït danys.
Observació: la preposició es pot usar amb pronoms personals. P. e.: Segons ella... No
obstant, s’ha d’evitar amb els pronoms personals de 1ª persona (✘Segons jo...)

 Sobre / Sota
Observació: Damunt i Davall són els equivalents que s’usen preferentment en valencià.

a) Valor abstracte → introduïx el tema d’un acte de parla. P. e.: Ja parlarem sobre la redis-
tribució de l’espai.
b) Valor quantitatiu → equival a ‘a més’. P. e.: Sobre / Damunt de castigar-lo, encara li va
pegar.
c) Valor figurat de sota → Treballar sota les seues ordes.

 Vers / Envers / Devers

a) Valor locatiu → equival a ‘cap a’. Direcció sense arribar al punt final. P. e.: Caminaven
vers ponent.
b) Valor figurat → equival a ‘respecte a’. L’estima de l’actor vers el teatre.
c) Valor d’aproximació respecte a una quantitat o una data. P. e.: Una novel·la publicada
vers el 1968.

 Vora → té un valor espacial de proximitat, també quantitativa. P. e.: Viu vora el barranc / Hi
havia vora tres-cents assistents.

4. LOCUCIONS PREPOSICIONALS

Locució preposicional Significat

A causa de
Per causa de Observació: Degut a era una locució preposicional considerada com un
Per culpa de calc del castellà, però l’AVL i l’IEC l’han acceptada des de 2017.
Per raó de
Per obra de
Degut a
‘Es realitza una cosa usant insistentment un mitjà’.
A força de P. e.: A força de nadar ha adquirit tècnica.
A copia de Observació: amb un significat semblant, però sense la idea d’insistència,
A costa de també s’usa a costa de.
P. e.: Ha pogut acabar el treball a costa d’hores de son.

Indica que la situació descrita per l’oració es produïx cap a la mitat d’un
període de temps (a mitjan) o s’inicia cap a la mitat del període (de mit-
A mitjan jan). P. e.:
De mitjan A mitjan vesprada estava molt cansat.
Va estar de baixa de mitjan agost fins a Nadal.

62
 Observació: a mitjan també pot usar-se amb un valor espacial, sobretot en
l’expressió a mitjan camí.
‘D’un extrem a l’altre, d’un costat a l’altre, d’una cosa, per dins d’ella’. En
A través de sentit figurat també indica l’instrument, el mitjà. P. e.:
Hem arribat al poble a través del bosc.
Pots seguir el curs a través d’Internet.
A la vora de ‘Amb un valor de proximitat espacial’.
A vora P. e.: A la vora del riu / A vora riu.
Al cap de ‘Quan una acció es realitza al final d’un espai de temps’.
P. e.: El juí s’ha celebrat al cap de dos anys.
‘Dins de l’espai de temps que dura una cosa o per a referir-se a tota
Al llarg de l’extensió d’un espai’. P. e.:
Ha viatjat molt al llarg de la seua vida.
Han posat cadires al llarg de tot el carrer.
‘Indica que una persona o cosa en toca una altra quasi al mateix nivell’. En
Arran de sentit figurat significa ‘com a conseqüència de’. P. e.:
Cal tallar els arbres arran de terra.
Les protestes han sorgit arran de la seua declaració.
D’acord amb ‘Relació de conformitat’.
P. e.: Les obres s’efectuaran d’acord amb el projecte de rehabilitació.
De por de ‘No es realitza l’acció a causa de la por respecte a alguna cosa’. P. e.:
Per por de Ha callat de por de fer el ridícul.
No pots deixar de fer una cosa per por de fracassar.
En compte(s) de
Per compte(s) de ‘En lloc d’una persona o cosa en són unes altres’.
En lloc de
En contra de ‘Oposició a algú o alguna cosa’.
P. e.: Has actuat en contra de la nostra voluntat.
En virtut de P. e.: Han actuat en virtut dels acords.
En vista de P. e.: En vista de l’èxit, és millor no insistir-hi.
‘En un lloc, rodejant alguna cosa’. Però té altre significat més abstracte:
Entorn de ‘sobre, en relació amb’. P. e.:
Al voltant de Estàvem tots reunits entorn de la taula.
Volem proposar una reflexió entorn de la política.
Té un valor locatiu però també figurat. P. e.:
Enmig de Enmig de tanta gent, no vaig trobar-lo.
Enmig del silenci, esclatà una rialla.
Per mitjà de ‘Persona o instrument que s’usa per a arribar a un fi’. P. e.:
A través de Vaig aconseguir una entrada per mitjà de la meua cosina.
Mitjançant La selecció del personal es farà mitjançant una entrevista.

63
 IX. ELS ADVERBIS

1. CLASSES D’ADVERBIS

1.1. Adverbis de manera

 Adverbis acabats en -ment

Es tracta d’adverbis formats a partir del sufix -ment, el qual s’afig a un adjectiu en for-
ma femenina o a un adjectiu invariable. P. e.:

Tranquil·la + ment → tranquil·lament

Adjectiu primitiu femení

Possible + ment → possiblement

Adjectiu primitiu invariable

Observacions:

a) quests adverbis s’accentuen o no d’acord amb l’accentuació de l’adjectiu primitiu. P. e.:

ràpida + ment → ràpidament.

b) En aquells casos en què es coordinen dos adverbis, el sufix .ment es pot elidir del segon
adverbi, encara que en l’actualitat se sol preferir mantindre’l en els dos. Però sempre resulta
incorrecte suprimir-lo en el primer dels adverbis, tal com es fa en castellà. P. e.:

✓ Caminava tranquil·lament i lentament / Caminava tranquil·lament i lenta.

✘ Caminava tranquil·la i lentament.

 Adverbis bé/malament i ben/mal

Els adverbis bé i malament tenen com a paral·lels formals ben i mal. Els primers
(bé/malament) s’usen sempre darrere del verb i els segons (ben/mal) davant del verb. P. e.:

Li agrada menjar bé però Té la cara ben neta

Ha formulat malament la pregunta però Està mal formulada

 Adverbis adjectivals

Són un grup reduït d’adverbis que es combinen amb verbs de llengua (parlar, cantar...),
verbs de moviment (caminar, volar...) i verbs d’acció (llançar, colpejar). P. e.: parlar clar
(‘ser sincer i directe’), voltar alt i pixar alt (‘tindre moltes pretensions’), jugar brut (‘fer
trampes’), filar prim (‘ser molt meticulós’).

64
 LOCUCIONS ADVERBIALS DE MANERA

Locució adverbial Significat

A bacs (i redolons) ‘Precipitadament; de mala manera’.
A bastament / bastança ‘Prou, suficient’.
A borbollons / borbolls ‘D’una manera precipitada, tumultuosament’.
A bon dret ‘Amb justícia’.
A l’orella
A cau d’orella ‘Acostant-se a l’orella i en veu baixa’.
A l’orelleta
A cegues ‘Sense veure-s’hi; sense cap punt de referència, sense coneixement
ni reflexió’.
A coll ‘Sobre la regió veïna al coll, les espatlles i una part d'esquena’.
A colp calent ‘En els primers moments després d’un fet, abans que els qui n’han
sofrit les conseqüències reaccionen’.
A contracor
De mal grat ‘Sense tindre’n ganes, vencent un sentiment de repugnància’.
De mala gana
A desgana
A contrapèl ‘En direcció contrària a la inclinació natural del pèl; contra la prò-
A repèl pia direcció o voluntat’.
A dreta llei ‘En justícia’.
A espentes i redolons ‘Amb dificultats i entrebancs’.
A estall ‘A preu fet; amb excés i enveja’.
A fosques ‘Sense llum, sense poder veure; sense informació d’alguna cosa’.
A les fosques
A frec ‘Molt a la vora’.
A gatameu ‘Amb els dos peus i les dos mans a terra’.
A genollons ‘Amb els genolls doblegats sobre una superfície i suportant el pes
De genollons de cos’.
A gust ‘Amb satisfacció’.
Així així ‘Mitjanament’.
A la babalà ‘Irreflexivament, sense posar l’atenció necessària en allò que es fa
o es diu’.
A l’abandó ‘Abandonat, mancat de cura, d’atenció’.
A la deriva ‘Sense govern o control’.
Al be ‘Seient cama ací cama allà sobre el coll i els muscles d’un altre
sobre els lloms’.
Al cap i a la fi ‘En definitiva’.
Al capdavall ‘En definitiva’.
Al detall ‘En xicotetes quantitats’.
A la menuda
A l’engròs
En gros ‘En gran quantitat, sense envasar; deixant de banda els detalls’.
A orri
A la força ‘Contràriament a la voluntat’.
A la gatzoneta ‘Arronsant les cames de manera que les natges toquen els talons’.
A la impensada ‘D’una manera imprevista, per sorpresa’.
A lloure ‘En llibertat, sense subjecció’.
A la palpa ‘Ajudant-se de les mans en lloc dels ulls per assegurar-se del camí,
A les palpes evitar topar, caure, etc.’.
A palp
A males penes ‘A penes’.

65
A mans besades ‘De gust, amb satisfacció’.
Amb presses i corruixes ‘Precipitadament, ràpidament’.
A corre-cuita
Amb prou feines / faenes ‘Quasi no; difícilment, penosament’.
Amb penes i treballs P. e.: Eren tants que amb prou feines els hem pogut comptar.
A males penes
Amb un no res ‘Sense el més mínim esforç’.
A mata-degolla ‘Sense donar quarter a l’enemic, sense cap mena de consideraci-
ons’.
A mitges ‘De manera incompleta’.
A mos redó ‘Menjar sense fer ús del ganivet ni cap altre instrument; menjar a
mossos grans’.
A pler ‘Amb tota la bona disposició’.
A pleret ‘A poc a poc, sense pressa’.
A poc a poc
A espai ‘Lentament, fent les coses sense pressa’.
Xino-xano / xano-xano
A pols ‘Aguantant el pes d’alguna cosa sense que recolze enlloc; amb
esforç’.
A posta ‘D’una manera expressa, deliberadament’.
A rajaploma ‘Tal com, sense pensar-s’ho massa, va ocorrent-se-li a qui escriu o
parla’.
A recules ‘Cap arrere’.
A redolons ‘Redolant’.
A tomballons
A rossegons ‘Arrossegant-se’.
A tort ‘Sense raó’.
A tort i a dret ‘Sense mirar si és amb raó o sense; sense reflexió’.
A tot drap ‘Amb gran velocitat o amb gran abundància o intensitat’.
A tot estrop
A totes passades ‘Amb els mitjans que calga’.
A tot vent
A banderes desplegades ‘Obertament’.
A la clara P. e.: En lloc de callar-s’ho, ho cridava a tot vent.
Amb tota la boca
A ulls clucs ‘Sense tindre en compte els riscs que es poden córrer; amb plena
Amb els ulls tancats confiança’.
A ull ‘Sense comptar, pesar o mesurar; a simple vista’.
A ull nu ‘Sense l’ajut de cap aparell’.
A ulls clucs ‘Amb els ulls tancats’.
A ultrança ‘Fins a l’últim extrem possible’.
Al sa i al pla ‘Sense pretensions’.
A simple vista ‘Sense comptar o mesurar’.
Ben bé ‘Molt bé’.
Cap per amunt ‘En posició normal, no invertida’.
Cap per avall ‘En posició invertida’.
Com a màxim ‘Pel cap alt, a tot estirar’.
Com a mínim ‘Pel cap baix’.
Comptat i debatut ‘En conclusió’.
Costa amunt ‘Sense ganes’.
D’amagat
A amagatons ‘Amagant-se, ocultament’.
A amagatontes

66
Damunt davall ‘D’una manera desordenada’.
D’arrapa-fuig ‘De pressa i corrents’.
D’arrapa-i-fuig
De bell antuvi ‘Abans de tota altra cosa’.
D’entrada ‘Primer de tot’.
D’esme ‘Instintivament, maquinalment’.
D’esquitllentes ‘Amb cautela, tractant de no ser vist’.
De bat a bat ‘Obrir del tot’.
En un bell en sec ‘De sobte, molt de pressa’.
De bell en sec
De bell nou ‘Novament, una altra vegada’.
De bestreta
A la bestreta ‘Anticipadament’.
Per endavant
De bocadents ‘Caure boca avall, de boca a terra’.
De bocaterrosa ‘Boca per avall’
De bona gana ‘Amb molta voluntat’.
De bracet ‘Agafant-se del braç’.
De cap ‘Directament, sense pensar-s’ho gens’. També significa ‘de memò-
ria, de pensament’.
De cap a peus ‘De dalt a baix, totalment’.
De cap a cap ‘D’un extrem a l’altre, d’una punta a l’altra’.
De colp i volta
De colp sobte ‘D’improvís’.
De colp i barrada
Tot d’una
De (tot) cor ‘Sense reserves, amb tota la voluntat’.
De cor i pensa ‘Impulsivament, irreflexivament’.
De corcoll ‘Decaure algú o alguna cosa, esfondrar-se’.
De cua d’ull ‘Fent veure que no es mira’.
De fit a fit ‘Fixament, amb la vista fixa’.
De franc ‘Gratuïtament’.
De gaidó
De gairell ‘Obliquament, de costat’.
De biaix
De gom a gom ‘Completament ple, cobrint l’aigua el llit d’un riu de banda a ban-
da’.
De llampada ‘En una visió rapidíssima, instantània’.
De per riure ‘Sense que siga veritat, per fer broma’.
De pressa ‘Ràpidament’.
De puntetes ‘Tocant a terra solament amb les puntes dels peus’.
De pura prensa ‘Sense comprovació experimental, sense dades o indicis que apor-
ten una fonamentació’.
De raspalló ‘Lateralment i de forma fugaç’.
De retruc ‘Després de topar; com a conseqüència’.
De sobines ‘Ajagut de cara amunt’.
De sobte ‘Sobtadament, precipitadament’.
Tot d’una
De colp i volta
De soca i arrel ‘Del tot, íntegrament’.
De soca-rel
De sotamà ‘D’amagat’.
De tos ‘Cap arrere, d’esquena’.

67
De tot cor ‘Amb sinceritat, voluntariosament’.
De valent ‘Molt’.
En conill ‘Sense roba, despullat’.
En dejú ‘Sense haver menjat res, sense saber res’.
En peus ‘De peus, descansant solament sobre els peus’.
Dempeus
Dret i plantat
En un alé ‘Ràpidament’.
En un arrap
En un punt ‘En un instant’.
En un sopols ‘En un instant’.
En un tres i no res ‘En un moment, molt de pressa’.
Fil per randa
Fil per agulla ‘Detalladament’.
Amb pèls i senyals
Frec a frec ‘Molt al costat d’una cosa, a punt de tocar-la’.
Més aïna
Més prompte ‘Amb preferència a, més que’.
Més tost P. e.: Sentia més aïna/prompte/aviat/tost llàstima que por.
Més aviat
Més que més ‘Sobretot, amb més motiu’.
Pensat i fet ‘Ràpidament i sense reflexió, d’una manera imprevista’.
Per damunt damunt ‘De manera superficial, lleugerament’.
Pit a pit ‘Cara a cara, aferrissadament’.
Sense trellat ni forellat
Sense solta ni volta ‘Sense cap motiu raonable, sense sentit’.
Sense cap ni peus
Sense ordre ni concert

1.2. Els adverbis de lloc

 Els adverbis demostratius → triple grau de proximitat o llunyania

Ací → proximitat
Ahí → mitja distància
Allí / allà → llunyania

Observació: els adverbis demostratius poden funcionar com a complements de les pre-
posicions de, des, de per, per a, fins i cap. P. e.: Busca per allà.

 Els adverbis preposicionals

Els adverbis damunt / davall, dalt / baix, davant / darrere, dins / fora, lluny / prop, pel fet
de ser adverbis, poden usar-se sols o bé seguits d’un complement introduït per la preposició de
i, en alguns casos, sense de.

Observacions:
a) Encara que majoritàriament en valencià s’utilitza la preposició de darrere d’estos ad-
verbis, també és habitual l’ús sense preposició davant de l’article definit femení o el
masculí apostrofat. P. e.:

68
 Mira bé darrere (de) la porta
Deixa-ho damunt (de) l’armari

b) Si el complement designa una persona del discurs, estos adverbis poden usar-se se-
guits de de i un pronom personal o seguits d’un possessiu. P. e.: Es van posar davant
(de mi / meu). En valencià la construcció més normal és la primera (de mi).

c) Alguns adverbis preposicionals poden anar precedits de la preposició a o de la con-

tracció al. P. e.: Viu (a) prop. (A) on vas? Li ha eixit (al) davant.

d) Diferència entre damunt i dalt: damunt fa referència a la posició superior i normal-

ment implica un contacte; dalt té valor de ‘en la part alta’, per tant, té una referència
menys concreta i definida, i no pressuposa contacte. P. e.:

Deixa el quadre damunt del llit [contacte]

Penja el quadro dalt del llit [manca de contacte]

e) Diferència entre davall i baix: davall indica localització en la part inferior en direc-
ció vertical i amb contacte o sense; baix té el valor de ‘en la part baixa’, i general-
ment s’usa sense cap complement. P. e.:

Berenarem davall d’una carrasca

Vés-te’n baix / Baix del bancal hi ha una bassa
Sense complement Amb complement

f) Adverbis que admeten la posposició → amunt / avall, avant (o endavant) / arrere

(o enrere o endarrere), ençà / enllà, endins / enfora i enlaire. Poden usar-se sols o
precedits de la preposició cap a. P. e.: Tireu avant / Se n’han anat cap avall.

A més, també s’usen posposats al substantiu que modifiquen, el qual designa la

ruta d’un moviment (mar) o una part del cos (cames). P. e.: La barca se n’ha anat
mar endins / Estava cames enlaire.

LOCUCIONS ADVERBIALS DE LLOC

Locució adverbial Significat
Al capdamunt (de) ‘A l’extrem més alt (de), en la part superior (de)’.
P. e.: Els alpinistes aconseguiren arribar al capdamunt.
Al capdavall de → ‘En la part inferior (de), en el fons (de)’. P. e.: Al
capdavall del carrer.
Al capdavall (de)
Al capdavall (connector discursiu) → ‘Al cap i a la fi, finalment,
després de véncer tots els obstacles, després de fer totes les conside-
racions’.
A destra i (a) sinistra ‘A dreta i esquerra; per totes bandes’.
P. e.: Estava furiós i bastonejava a destra i sinistra.
A la dreta / a mà dreta P. e.: Primer gire a mà dreta i quan arribe al semàfor, a mà es-
A l’esquerra / a mà esquerra querra.
A la vora (de) ‘Al costat de, prop de’.

69
A l’entorn (de) P. e.: Tota casa té una balconada al voltant.
Al voltant (de)
A prop ‘A una distància reduïda en l’espai’.
Arreu del món
De llevant fins a ponent
Baix de la capa de Déu ‘En tot el món’
Sota la capa del sol P. e.: No hi havia d’altre baix de la capa de Déu.
Sota la capa del cel
En la faç de la terra
A tort i a dret ‘A totes bandes, arreu, a tots els llocs’.
A l’un costat i a l’altre P. e.: Van escampar invitacions a tort i a dret.
Amunt i avall ‘Alternativament en una direcció i en l’oposada’.
P. e.: No sap què fer, va tot el dia amunt i avall.
D’ací i d’allà ‘De totes bandes’.
Ací i allà P. e.: Va rebre moltes felicitacions d’ací i d’allà.
Deçà i dellà
De banda a banda ‘De l’un costat a l’altre, d’un lloc a l’altre’.
De dalt a baix P. e.: Ha començat a diluviar i s’han banyat de dalt a baix.
De porta en porta ‘D’una casa a l’altra, sobretot per captar o demanar alguna cosa’.
De tot arreu ‘General, de tots els llocs’
D’una banda a l’altra ‘D’un lloc a l’altre, pertot arreu’.
Ençà i enllà ‘A un costat i a un altre’.
P. e.: He perdut el dia anant d’ençà i enllà.
Pertot arreu / Per tot arreu
A tot arreu
Pertot ‘En tot lloc, per totes bandes’.
En tot lloc P. e.: En aquell barri vam trobar grafitis pertot arreu.
Per tots costats
Per totes bandes

1.3. Els adverbis de temps

ADVERBIS DE TEMPS DÍCTICS
Anterior Simultani Posterior
Abans Ara
Moment Ans Aleshores Després
Adés (‘immediatament abans’) Llavors
Ahir Demà
Dia o Despús-ahir Hui L’endemà
part del dia Despús-ahir no l’altre Hui (en) dia El sendemà (‘dia següent’)
Anit Despús-demà
La vespra (‘el dia anterior’) Despús-demà no l’altre
Any L’any passat Enguany L’any que ve
Enguany passat L’any vinent

LOCUCIONS ADVERBIALS DE TEMPS

Locució Significat
A poqueta nit
A boqueta (de) nit ‘Quan comença a fer-se de nit’.
A entrada de nit
Al capvespre
A cada moment ‘Amb una gran freqüència’.
A deshora ‘Fora d’hora, a una hora intempestiva’.
A deshores

70
A hora ‘En el moment oportú’.
A punt
A hora horada ‘En l’últim moment’.
A hores d’ara ‘Actualment, en este moment’.
A l’hora d’ara
A la curta ‘Passat poc de temps’.
A mitjan matí (o vesprada, nit, setembre...) ‘Cap a la mitat d’un període de temps’.
Ara mateix ‘En este precís moment’
Ara per ara
Ara com ara ‘En les circumstancies presents, mentre les coses no
Per ara canvien’.
De moment
A tothora
Tothora ‘Sempre, contínuament’.
Seguit seguit
A trenc d’alba
En rompre el dia ‘En el moment que comença a clarejar el dia; quan
A punt de dia es fa de dia’.
A punta de matí
A vegades
De vegades ‘Repetició moderada no freqüent d’una acció’.
A voltes
Ara i adés
Adesiara ‘Sovint’.
De tant en tant
D’ara en avant / endavant
En endavant ‘Des d’ara’.
De hui en avant
De bon matí
De matí ‘A les primeres hores del matí’.
Enjorn
De per vida ‘Durant tota la vida, per sempre’.
De seguida
En seguida ‘Sense tardar, immediatament’.
A l’acte
Tot seguit
De sol a sol P. e.: Els llauradors treballen de sol a sol.
En acabant ‘Més tard, immediatament després’.
En acabat
En (l’)endemig (de) ‘Durant aquest temps’.
P. e.: En l’endemig d’aquest any, ha progressat
molt.
En la (o ma, ta, sa) vida ‘Mai, cap vegada’.
Mai de la vida
Entre dues clarors ‘Quan el sol ja s’ha posat i comença a fosquejar’.
Entre dos foscants P. e.: Van arribar a la vila entre dues clarors.
Entre dos llustres
En vida (de) ‘Durant la vida (de).
P. e.: Encara el vaig poder tractar en vida.
‘Quan una cosa esdevé sense fallar, immediatament
Tard o d’hora o en un temps llunyà’.
P. e.: Tard o d’hora algú li ho dirà.

71
1.4. Locucions adverbials de quantitat

Locució Significat
A bastament ‘En quantitat suficient’.
P.e.: Disposen de recursos a bastament per a afrontar el projecte.
A bondó
A cabassos / cabassades
A carretades
A dojo ‘En abundància’.
A doll(s)
A gavadals
A grapats
A manta
A muntó (a munts)
A més a més
A més P. e.: Doneu-li un certificat i, demés, una carpeta.
De més a més
Demés
Bona cosa ‘Molt’.
De més ‘En excés, massa’.
Gens ni miqueta
Gens ni gota
Gens ni mica
Ni gens ni gota P. e.: No n’he posat gens ni gota.
Ni gota ni gens
Ni miqueta ni gens
Ni poc ni gaire
No gens
Més o menys ‘Aproximadament’.
Si fa (o) no fa P. e.: En la reunió hi havia, si fa no fa, quaranta persones.
Poc més poc menys
Poca cosa ‘El contrari de bona cosa. És a dir, poc’.
Si més no ‘Com a mínim, almenys’.
Si altra cosa no P. e.: Si més no podries posar un poc d’interés.
Sobre manera ‘Molt, amb gran intensitat’.
En gran manera
Un muntó (de) ‘Molt d’alguna cosa’.
Un munt (de) P. e.: Hi havia un muntó de gent.

1.5. El adverbis modals, d’afirmació i de negació

 Els Adverbis modals

Necessariament
De necessitat o obligació Obligatòriament
Inevitablement
Potser Aparentment
Possiblement Certament
De probabilitat o possibilitat Probablement Tal vegada
Segurament Tal volta

72
  Els adverbis d’afirmació i de negació

A més de l’adverbi no, disposem d’altres paraules negatives com els quantifica-
dors ningú, cap, res, gens, en cap lloc (o enlloc) i mai.

a) Totes les paraules negatives exigixen l’adverbi negatiu quan es posposen al

verb, però poden usar-se amb l’adverbi o sense l’adverbi quan s’anteposen al
verb. P. e.:
No l’ha convidat ningú i Ningú (no) l’ha convidat
No ho sabíem ni ella ni jo i Ni ella ni jo (no) no sabíem

b) Les paraules negatives ningú, cap, res, gens i mai poden usar-se en les respos-
tes soles o bé precedides de l’adverbi no. P. e.:

Quan t’agradaria tornar ací? –Mai / No mai.

c) Les paraules ningú, cap, res, gens, en cap lloc (o enlloc) i mai poden usar-se
amb un valor afirmatiu en oracions condicionals i en contexts interrogatius o
dubitatius. P. e.:
Has dit res? = Has dit alguna cosa?
Dubte que t’ho haja dit ningú = Dubte que t’ho haja dit algú
Si el veus en cap lloc, dis-m’ho = Si el veus en algun lloc, dis-m’ho

Observació: en estos contexts, el significat és negatiu si l’oració conté

l’adverbi no. P. e.: No has dit res?

LOCUCIONS ADVERBIALS D’AFIRMACIÓ, NEGACIÓ I DUBTE

Locució Significat
De cap manera ‘En cap circumstància’.
De segur ‘Amb seguretat’.
De veres / de veritat / de ver ‘Asserció que es fa conforme a la realitat, que expressa que es
De bon de veres parla seriosament’.
De debò
En certa manera P. e.: En certa manera, té raó.
En efecte ‘Efectivament’.
Fins i tot P. e.: Tots reconeixen el seu talent, àdhuc els enemics.
Àdhuc
Per descomptat P. e.: I tant que anirem a la festa.
I tant
Sens dubte ‘Amb certesa o molt probablement’.
No cal dir-ho
Si de cas
Si per cas ‘Si es dona el cas, si ocorre, si s’esdevé’.
Per si de cas
‘Expressió emprada en anunciar la possibilitat d’un fet que con-
Si molt convé traria allò que s’espera, que es proposa’.
P. e.: Hui ha sigut molt atent, però si molt convé, un altre dia ni
tan sols et saludarà.

73
2. DIFERÈNCIES ENTRE ADVERBIS I ALTRES EXPRESSIONS SIMILARS

Adverbi Altres expressions

Malament (s’utilitza darrere del verb) Mal (adjectiu, s’utilitza davant del verb)
Bé (s’utilitza darrere del verb) Ben (adjectiu, s’utilitza davant del verb)
Mentre (conjunció temporal)
Mentrestant P. e.: Mentre tu et dutxes, jo faré el sopar.
Mentre que (conjunció adversativa)
P. e.: Tu dutxat i jo mentrestant faré el sopar. P. e.: Mentre que tu perdies el temps, ell treba-
llava.
✘Mentres → incorrecte.
Sobretot (= ‘per damunt de tot’). Sobre tot (combinació de la preposició sobre i
P. e.: Sobretot, no oblideu telefonar-me. l’adjectiu tot).
P. e.: Meditaré sobre tot això.
Només (= ‘solament, únicament’). No més (combinació de la negació no i
P. e.: Només tinc tres dies per a preparar-me l’adverbi més).
l’examen. P. e.: Calcule que este llibre val no més de tres
mil pessetes.
Enlloc (= ‘en cap lloc’). En lloc (= ‘en compte/s de).
P. e.: L’he buscat però no l’he trobat enlloc. P. e.: Estudia en lloc de perdre el temps!
Pot ser (combinació del verb poder i el verb
Potser (= ‘tal vegada’). ser; normalment va seguit de la conjunció que
P. e.: Potser vinga demà. + subjuntiu).
P. e.: Joan pot ser el pròxim president
Aleshores (= ‘llavors’). A les hores (combinació de preposició + article
P. e.: Quan això va passar no ho entenia per- + substantiu «hora»).
què aleshores era jove. P. e.: Sempre li telefonen a les hores de menjar.
Alhora (= ‘al mateix temps’). A l’hora (combinació de preposició + article +
P. e.: Si parleu tots alhora, no puc entendre- substantiu «hora»).
vos. P. e.: Vine a l’hora que pugues.
Gairebé (= ‘quasi’). Gaire bé (= ‘gens bé’) → Combinació que
P. e.: Això ho sap gairebé tothom. s’usa en oracions no afirmatives.
✘Quasibé → incorrecte. P. e.: Aquest exercici no l’has fet gaire bé.

74
 X. ELS VERBS

1. LES FORMES NO PERSONALS

1.1. L’infinitiu

a) Valor imperatiu precedit de la preposició a. P. e.: A callar he dit! / A dormir!

Observació: per a expressar ordres i prohibicions, no s’ha d’usar l’infinitiu sol. P.
e.:
✓ Taqueu bé la porta. / ✓ Prohibit fumar
✘ Tancar bé la porta. / ✘ No fumar

b) Normalment l’infinitiu no admet l’article davant.

Observació: en aquests casos l’article davant l’infinitiu s’ha de substituir per
l’expressió el fet de o utilitzar un substantiu. P. e.:

✓ Conéixer bé les llengües l’ha ajudat.

✘ El conéixer bé les llengües l’ha ajudat.
= El fet de conéixer / La coneixença de...

Excepcions: de vegades l’infinitiu funciona com un substantiu, per raons etimolò-

giques, en paraules com dinar, ser, sopar, berenar, parlar, somriure, riure, viure,
voler. P. e.: L’esmorzar m’agrada molt.

c) Els verbs que en castellà acaben en -ecer tenen un equivalent en valencià a -éixer. Però
només acaben en -éixer els següents verbs → conéixer, meréixer, paréixer, aparéixer,
créixer, péixer (‘proveir d’aliment’) i néixer (o nàixer).

✓ Afavorir ✘ Favoréixer ✓ Fer-se de dia ✘ Amanéixer

✓ Apetir ✘ Apetéixer ✓ Florir ✘ Floréixer
✓ Compadir ✘ Compadéixer ✓ Prevaler ✘ Prevaléixer
✓ Encarir ✘ Encaréixer ✓ Rejovenir ✘ Rejuvenéixer
✓ Envellir ✘ Envelléixer ✓ Resplendir ✘ Resplendéixer
✓ Ennegrir ✘ Ennegréixer ✓ Romandre ✘ Permanéixer
✓ Enrogir ✘ Enrogéixer ✓ Perir ✘ Peréixer
✓ Emblanquir ✘ Emblanquéixer ✓Pertànyer ✘ Pertanyéixer
✓ Esdevenir ✘ Acontéixer

1.2. El gerundi

a) Valor de simultaneïtat → fa referència a situacions en curs, que duren en el temps o que

es repetixen habitualment. P. e.: Se’n va anar cridant.

75
 b) És incorrecte usar-lo amb valor de posterioritat per a referir-se a la conseqüència que es
deriva d’un altre fet.
Observació: en aquests casos el gerundi s’ha de substituir per una oració coordina-
da (amb nexe). P. e.:

✓ Va caure i es va trencar la mà. [Primer es cau i després es trenca la cama]

✘ Va caure trencant-se la mà.

c) Pot usar-se amb un valor adverbial. P. e.: L’entrada del jugador vestint la roba aquella
va provocar un escàndol.

d) Observacions ortogràfiques dels gerundis:

 Els següents gerundis no porten -gu- ni -qu-:

✓ Bevent ✘ Beguent
✓ Coneixent ✘ Coneguent
✓ Plovent ✘ Ploguent
✓ Corrent ✘ Correguent
✓ Vivint ✘ Visquent

 Verbs acabats en -ure:

 Beure, escriure, ploure i viure → canvien la «u» per la «v». P. e.: bevent
(✘beuent), plovent (✘plouent).
 Cloure, coure i riure → perden la «u». P. e.: cloent (✘clouent), coent (✘couent),
rient (✘riuent).
 Creure, caure, traure i veure → canvien la «u» per una «i» semiconsonàntica. P.
e.: creient (o creent per a registre informal); caient (o caent, reg. f.); traient (o
traent, reg. f.); veient (veent, reg. f.).

1.3. El participi

1ª conjugació 2ª conjugació 3ª conjugació

-at, -ada, -ats, -ades -ut, -uda, -uts, -udes -it, -ida, -its, -ides

a) Participis irregulars

 2ª conjugació:

-andre > -às P. e.: romandre > romàs

-endre > -és P. e.: aprendre > aprés
-ondre > -ós P. e.: confondre > confós
-metre > -més P. e.: admetre > admés
-oldre > -olt P. e.: resoldre > resolt

76
  3ª conjugació:

Cobrir i obrir (i derivats) > -ert

P. e.: cobert, obert.
P. e.: sofrit (o sofert), establit (o establert), com-
plit.
Observació: el verb imprimir només té un participi
Sofrir, establir, complir, acom- adequat en valencià → imprés (mai imprimit). En
plir, omplir > -it castellà, les dues formes són correctes, encara que
és preferible el participi etimològic impreso; però
en valencià solament s’accepta el participi etimo-
lògic imprés, impresa, impresos, impreses.
Morir > -rt P. e.: mort

b) Participis irregulars completament (participis forts):

Veure > vist Dur > dut

Traure > tret Estrényer > estret
Fer > fet Empényer > empés

c) Concordança del participi → en els temps compostos (auxiliar + participi), quan el CD

és un pronom feble de 3ª p. (el, la, els, les, en), és recomanable concordar el participi en
nombre i gènere. P. e.:

Han donat l’adreça → L’han donada.

Heu fet ja les classes? → Les heu fetes ja?
Heu portat maduixes? → N’heu portades?

2. LES FORMES PERSONALS

2.1. Els temps verbals d’indicatiu

 Present d’indicatiu

a) Valors bàsics:

 Simultaneïtat: situacions que es realitzen en el moment de l’acte de parla.

 Atemporalitat. P. e.: Dos i dos fan quatre.

b) Valors secundaris:

 Present històric. P. e.: Jaume I entra en la ciutat el 9 d’octubre de 1238.

 Present narratiu. P. e.: I me’l trobe festejant...
 Futur. P. e.: Demà es casen.
 Imperatiu. P. e.: Ara te’n vas a casa.

77
 Imperfet

a) Valor bàsic → simultaneïtat en el passat. P. e.: Quan vam arribar, preparaven el sopar /
De jove treballava en un taller.
b) Valors secundaris:
 Futur de passat. P. e.: Em va dir que se n’anaven l’endemà.
 Cortesia. P. e.: Volia demanar-te un favor.
 Irrealitat present o futura. P. e.: Se n’anaven demà, però Empar ha caigut malalta.
 Imperatiu narratiu. P. e.: Al cap d’una setmana es casaven.

 Futur

a) Valor bàsic → posterioritat a l’acte de parla.

b) Valors secundaris:
 Futur dels historiadors. P. e.: Dos anys més tard publicarà la novel·la.
 Futur de sorpresa. P. e.: Serà bleda, el xic!
 Futur de probabilitat. P. e.: No els molesteu, que ja estaran dormint.
Observació: també es pot usar la perífrasi deure + infinitiu (registre for-
mal).

 Condicional → valors bàsics:

 Probabilitat. P. e.: Sa casa tindria (o devia tindre) més de 6 metres d’amplària.
 Cortesia. P. e.: Em podries fer un favor?
 Irrealitat. P. e.: Si fora ric, em compraria un vaixell.
 Atenuació. P. e.: El nombre de morts s’elevaria a 15.

 Passat simple, perifràstic i perfet

a) El passat simple (fou) i el perifràstic (va ser) tenen el mateix valor i són intercanviables en
tots els contexts. P. e.:
Ahir començà / va començar la fira.

Observació: l’únic verb que admet el passat simple però no el perifràstic és el verb
deure. P. e.:
✓ Li ho degué dir ell.
✘ Li ho va deure dir ell.

b) El passat simple (fou) i el perifràstic (va ser) es diferencien del perfet (ha sigut) pel mo-
ment de l’acte de parla. El perfet fa referència a situacions ocorregudes en el dia de l’acte
de parla o en un període que també inclou l’acte de parla, i a situacions que incidixen so-
bre el present. El passat simple i el perifràstic, en canvi, designen situacions anteriors al
dia de hui o no incloses en el període de l’acte de parla.

Perfet Passat simple / perifràstic

A les 9 hem parlat amb Carme Ahir parlàrem / vam parlar amb Carme.
Enguany ha millorat molt L’any passat millorà / va millorar molt.

78
2.2. Els temps verbals de subjuntiu

 Present de subjuntiu → assumix valors de simultaneïtat o posterioritat segons el context. P.

e.: És possible que ara estiguen dormint / Vol que demà arribem puntuals.

 Imperfet de subjuntiu → valor d’irrealitat present o futura en oracions condiconals i

desideratives. P. e.: Si fora veritat, no s’hauria excusat / M’agradaria que pensara més.

2.3. Precisions sobre l’ús de l’indicatiu i subjuntiu

a) El present de subjuntiu alterna amb el futur en les oracions relatives sense antecedent o
amb conjuncions temporals com a penes, tan bon punt, així que en aquells casos en què
es designen situacions posteriors a l’acte de parla. P. e.: Els qui arribaran / arriben pri-
mer ho faran tot.

b) L’imperfet de subjuntiu i el condicional alternen en contexts de posterioritat en el passat.

P. e.: Va dir que els qui arribarien / arribaren tard, ho farien.
c) L’indicatiu és el mode tradicional en les oracions encapçalades per adverbis de dubte
(possiblement, potser, tal vegada). L’ús del subjuntiu és una innovació que convé evitar
en els registres formals. P. e.:

✓ Potser era lleig, però tenia un atractiu especial.

✘ Potser fora lleig, però tenia un atractiu especial.

✓ Possiblement arribaran demà.

✘ Possiblement arriben demà.

2.4. Polimorfisme verbal

a) L’auxiliar haver del condicional perfet compost pot adoptar formes acabades en -ria /-
guera (1ª/3ª p.) o en -ries / -gueres (2ª p.). P. e.:
Jo també ho hauria / haguera fet, si m’ho hagueren dit.
Segur que no hagueres / hauries anat a la festa si hagueres sabut que ell anava.

Observació: amb un valor condicional es mantenen alguns usos fixats del verb ser.
P. e.:
També fora cas que ara no haguera sigut ell.
Fora bo que es produïren canvis.

b) L’imperfet de subjuntiu pot adoptar formes en -ra /-re o -es(s). P. e.: cantara / cantés, ba-
térem / batéssem. El mateix ocorre en el plusquamperfet: haguera / hagués cantat.
Observació: les formes en -ra/-re són pròpies del valencià; -és(s) del bloc oriental.

c) L’auxiliar del passat perifràstic adopta formes en -re o sense -re. P. e.: vas / vares cantar.
d) Els verbs incoatius poden adoptar la forma -eixo / -eix (bloc oriental) o -isc / -ix (valen-
cià). P. e.: Jo serveixo / servisc.

79
 e) És incorrecte el present de subjuntiu acabat en -am / -au. P. e.:
✓Tinguem / Vegeu
✘ Tingam / Vejau

2.5. Estructura de les oracions condicionals

Oració condicional Oració principal

Present Present

P. e.: Si vens a casa, jo faig el sopar.

Present Futur

P. e.: Si vens a casa, jo faré el sopar.

Imperfet de subjuntiu Condicional simple

P. e.: Si vingueres a casa, jo faria el sopar.

Plusquamperfet de subjuntiu Condicional compost

P. e.: Si hagueres vingut a casa, jo hauria fet el sopar.

2.6. Verbs irregulars

 1ª conjugació

 Anar

Present d’indicatiu Present de subjuntiu Imperatiu

vaig vaja -----
vas vages ves
va vaja vaja
anem anem anem
aneu aneu aneu
van vagen vagen

 Estar

Present d’indicatiu Present de subjuntiu Imperatiu

estic estiga -----
estàs estigues estigues
està estiga estiga
estem estiguem estiguem
esteu estigueu estigueu
estan estiguen estiguen

Observació: quan les formes d’imperatiu són pronominals, en la 2ª p. del singu-

lar i del plural, es preferix està /esteu. P. e.: està-te (o estigues-te) quiet! Esteu-vos
(o estigueu-vos) quiets!

80
 Alteracions ortogràfiques Pronunciació dels verbs acabar en -iar
j>g can-vi-e Plana Es-tu-di-e Plana
c > qu can-vi-es Plana Es-tu-di-es Plana
g > gu can-vi-a Plana Es-tu-di-a Plana
ç>c can-viem Aguda Es-tu-diem Aguda
qu > qü can-vieu Aguda Es-tu-dieu Aguda
can-vi-en Plana Es-tu-di-en Plana
 2ª conjugació

1. Verbs velaritzats (c > g)

a) Acabats en -ndre i -ldre → perden la «d» en els temps següents:

Present d’indicatiu Pretèrit imperfet d’indicatiu Gerundi

aprenc aprenia
aprens aprenies
aprén aprenia aprenent
aprenem apreníem
apreneu apreníeu
aprenen aprenien

b) Acabats en -ure:

 Verbs que perden la «u» del lexema davant de vocal. P. e.: creure > crec
(✘creuc), creem (✘creuem), creeu (✘creueu).
Observació: el pretèrit imperfet d’aquests verbs com creure, caure,
seure, jaure (o jeure), traure i riure no porten dièresi, ja que la vocal
tònica no és la «i».
Excepció: cloure, coure i derivats.

Creure Traure Caure Cloure Coure

cre-ia tre-ia que-ia clo-ï-a co-ï-a
cre-ies tre-ies que-ies clo-ï-es co-ï-es
cre-ia tre-ia que-ia clo-ï-a co-ï-a
cré-iem tré-iem qué-iem clo-í-em co-í-em
cré-ieu tré-ieu qué-ieu clo-í-eu co-í-eu
cre-ien tre-ien que-ien clo-ï-en co-ï-en

Observació: la «i» és semiconsonàntica; no porta dièresi.

 Verbs que canvien la «u» del lexema per una «v» → el canvi es produïx
en la 1ª i 2ª p. del plural del present d’indicatiu, l’imperfet d’indicatiu i el
gerundi.

Present d’indicatiu Pretèrit imperfet d’indicatiu Gerundi

bec bevia
beus bevies
beu bevia bevent
bevem bevíem
beveu bevíeu
beuen bevien

81
 c) Acabats en -córrer → c > g. P. e.: córrec > correga.

2. Verbs que substituïxen el darrer so del lexema (-ix, -u) per -sc (-squ-) → meréixer,
créixer, nàixer, viure.

Créixer (ix > sc)

Indicatiu Subjuntiu Imperatiu
Present Perfet simple Present Imperfet (vosté) cresca
(nosaltres) cresquem
(vostés) cresquen
cresc cresquí cresca cresquera
creixes cresqueres cresques cresqueres
creix cresqué cresca cresquera
creixem cresquérem cresquem cresquérem
creixeu cresquéreu cresqueu cresquéreu
creixen cresqueren cresquen cresqueren

3. Irregularitats dels verbs poder, voler, veure i fer:

Poder i Voler
Present d’indicatiu Present de subjuntiu Imperatiu
puc vull puga vulga ----- -----
pots vols pugues vulgues pugues vulgues
pot vol puga vulga puga vulga
podem volem puguem vulguem puguem vulguem
podeu voleu pugueu vulgueu pugueu vulgueu
poden volen puguen vulguen puguen vulguen

Veure
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu
Present Imperfet Perfet simple Present Imperfet
-----
veig veia viu veja vera veges
veus veies veres veges veres veja
veu veia viu / véu veja vera vegem
veem / veiem véiem vérem vegem vérem vegeu
veeu / veieu véieu véreu vegeu véreu vegen
veuen veien veren vegen veren

Fer
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu
Present Imperfet Perfet Futur Condi- Present
simple cional -----
faig feia fiu faré faria faça fes
fas feies feres faràs faries faces faça
fa feia feu farà faria faça fem
fem féiem férem farem faríem fem feu
feu féieu féreu fareu faríeu feu facen
fan feien feren faran farien fan

82
 4. Irregularitats del verb saber:

a) Present de subjuntiu: sà-pi-a, sà-pi-es, sà-pi-a, sa-piem, sa-pieu, sà-pi-en.

Esdrúixoles Agudes Esdrúixola
b) Imperatiu: sàpies, sàpia, sapiem, sapieu, sàpien.

Observació: el present de subjuntiu i l’imperatiu també poden presentar les se-

güents formes → sàpiga, sàpigues, sàpiga, sapiguem, sapigueu, sàpiguen, però
cal emprar les anteriors.

 3ª conjugació

1. Verbs purs → només dormir, sentir, munyir i cruixir.

2. Verbs incoatius → acabats en -isc.

Observació: alguns verbs poden conjugar-se indistintament segons el model pur o
l’incoatiu, però és preferible el pur.

Llegir Tenyir Vestir Engolir

llig llegisc tiny tenyisc vist vestisc engul engolisc
Escopir Fregir Renyir Teixir
escup escupisc frig fregisc riny renyisc tix teixisc

3. Grups de verbs irregulars:

a) Verbs que canvien la vocal del lexema → alternança o/u, e/i. El canvi es produïx
quan la vocal del lexema esdevé tònica. P. e.: jo cus, però cosim; jo llija, però lle-
gim; jo tus, però tossiu. Els principals verbs afectats per aquest canvi són afegir,
collir, cosir, engolir, escopir, fregir, llegir, morir, renyir, tenyir, tossir, sortir i
vestir.

b) Verbs velaritzats de la 3ª conjugació → apareix una c o g que no apareix en el le-

xema. Afecta la 1ª p. del present d’indicatiu i subjuntiu (obrir > jo òbric; jo òm-
pliga) i la 1ª p. i 3ª p. del singular de l’imperatiu (nosaltres obriguem; vosté òbri-
ga i vostés òbriguen).

c) Verbs especialment irregulars → eixir, tenir, venir.

Eixir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu
Present Passat simple Present Imperfet
-----
isc isquí isca isquera (tu) ix
ixes isqueres isques isqueres (vosté) isca
ix isqué isca isquera (nosaltres) isquem
eixim isquérem isquem isquérem (vosaltres) eixiu
eixiu isquéreu isqueu isquéreu (vostés) isquen
ixen isqueren isquen isquéren

83
2.7. L’imperatiu

Es forma a partir del paradigma del present de subjuntiu i del present d’indicatiu. P. e.:

Vendre
-----
(tu) ven
(vosté) venga
(nosaltres) venguem velarització (g)
(Vosaltres) veneu
(Vostés) venguen

Hi ha uns pocs verbs que fan tot l’imperatiu sobre el present de subjuntiu i un (cabre) que
agafa també del subjuntiu la 2ª p. del plural.

Cabre Estar Dir Saber

----- ----- ----- -----
cap està/ estigues* digues sàpies
càpia estiga diga sàpia
capiem estiguem diguem sapiem
capieu esteu / estigueu* digueu** sapieu
càpien estiguen diguen sàpien

Observacions:
* Quan és pronominal, es preferixen les formes està (tu, està-te quiet) i esteu (vosaltres,
esteu-vos quiets).
** La forma✘dieu és incorrecta.

Ser Tenir Poder Veure Voler

----- ----- ----- ----- -----
sigues tingues / tin pugues veges vulgues / vullgues
siga tinga puga veja vulga / vullga
siguem tinguem puguem vegem vulguem / vullguem
sigueu tingueu / teniu pugueu vegeu vulgueu / vullgueu
siguen tinguen puguen vegen vulguen / vullguen

Formes especials de la 2ª p. del singular (tu):

Anar Dur Fer Venir

ves dus fes vine

Observació: a l’hora de donar ordres, l’imperatiu s’usa únicament per als mandats afirmatius,
mentre que les ordres en forma negativa les fem amb el present de subjuntiu. P. e.:

Menja fruita!
Afirmació → mode imperatiu

No menges llepolies.
Negació → mode subjuntiu

84
3. LES PERÍFRASIS VERBALS

3.1. Les perífrasis modals

 Perífrasis d’obligació

Personals Impersonals
Haver de + infinitiu Caldre que + infinitiu Haver-se de + infinitiu Caldre + infinitiu

Observació: no són acceptables les construccions ✘ hi ha que, ✘ tindre que, ✘ ser precís
que. Però sí és correcta l’expressió ✓ser necessari que.

 Les perífrasis de possibilitat, dubte i capacitat

 Poder + infinitiu

a) Valor de capacitat. P. e.: No puc convidar-te.

b) Valor d’autoritat. P. e.: Pots eixir ja.
c) Valor de possibilitat. P. e.: Entra, que pot ploure.

 Deure + infinitiu → valor de probabilitat, suposició i deducció no confirmada o

hipòtesi (= tal vegada, possiblement, probablement, potser). P. e.: Ja deuen ha-
ver arribat.
Observació: amb el valor de suposició s’usa la perífrasi tant en present (de-
uen trobar-se a Vinaròs); en passat (devies estar cansada) i en futur (ja no
deuen tardar), però no en condicional (✘no deurien tardar).

Excepció: la perífrasi deure + infinitiu, amb una connotació moral, pot ad-
quirir un valor d’obligació. P. e.: Els fills devien obeir els pares.

Errors que cal evitar:

a) L’ús del futur per a expressar la probabilitat en el present. P. e.:

✓ Deuen ser ja les set.

✘ Seran ja les set.

b) L’ús del condicional per a expressar la perífrasi de probabilitat en el passat. P. e.:

✓ No devien ser més de 15 persones.

✘ No serien més de 15 persones.

c) Intercalar la preposició de. P. e.:

✓ Deuen ser ja les 3.

✘ Deuen de ser ja les 3.

85
 d) La construcció amb igual. P. e.:

✓ Potser vinga el meu amic.

✘ Igual ve el meu amic.

 Altres valors modals

 Vindre a + infinitiu:

a) Valor aproximatiu. P. e.: Això ve a ser el mateix que em digué ella.

b) Valor justificatiu amb el verb dir. P. e.: T’ho vinc a dir perquè m’agradaria
saber què en penses.

 Gosar + infinitiu. P. e.: No hem gosat dir-li res.

 Saber + infinitiu. P. e.: No m’ho ha sabut explicar.

3.2. Les perífrasis aspectuals

 Perífrasi d’imminència

 Anar a + infinitiu → sols es pot emprar en passat, on té un sentit d’acció que no

s’arriba a realitzar. P. e.: Anava a dir-ho, però em vaig repensar.

Observacions:

a) Si ens referim al futur, no s’ha d’usar. Cal expressar la imminència mitjan-

çant les expressions estar a punt de, estar per + infinitiu. P. e.: La funció està
a punt de començar / La funció està per començar, o posar el verb en futur
precedit de l’adverbi ara. P. e.: Ara us ho diré.

b) Anar a + infinitiu és correcte quan anar es comporta com a verb principal

amb el valor de moviment, és a dir, quan un subjecte es desplaça per un es-
pai físic. P. e.: Espera, que han tocat a la porta i vaig a veure qui és.

 Perífrasis d’infinitiu i gerundi

Són calcs del castellà les següents expressions:

a) Estar al + infinitiu. P. e.:

✓ El professor està a punt d’arribar.

✘ El professor està al caure.

b) Ser de + infinitiu. P. e.:

✓ Cal esperar que enguany aprove.

86
 ✘ És d’esperar que este any aprove.
c) Portar + gerundi → s’ha de substituir per fer + expressió temporal + que. P. e.:

✓ Fa mitja hora que t’espere.

✘ Porte esperant-te mitja hora.

d) Venir + gerundi → s’ha de substituir per fer + expressió temporal + que. P. e.:

✓ Fa trenta anys que us ho estic dient.

✘ Us ho vinc dient des de fa 30 anys.

4. VERBS TRANSITIUS I INTRANSITIUS

4.1. Verbs intransitius (no tenen CD)

Verbs intransitius Observacions i exemples

Avortar ✓ L’exèrcit va fer avortar el colp d’Estat.
✘ L’exèrcit avortà el colp d’Estat.
Callar ✓ Les bombes no faran callar el poble.
✘ Les bombes no callaran el poble.
Cessar ✓ El president ha fet que cesse el ministre.
✘ El president ha cessat el ministre.
Quan significa ‘participar (en una carrera)’ és intransitiu. P. e.:
Córrer
✓ Diumenge que ve correrem en la marató.
✘ Diumenge que ve correrem la marató.
Dimitir ✓ El conseller ha fet dimitir el subsecretari.
El conseller ha dimitit el subsecretari.
Esmorzar
Dinar ✓ Per a dinar hem menjat olleta de carn.
Berenar ✘ Hem dinat olleta de carn.
Sopar
Quan significa ‘fer un informe’ és intransitiu. P. e.:
Informar
✓ El ministre ha emés/elaborat un informe per a tot el gabinet.
✘ El ministre ha informat tot el gabinet.
Obsequiem persones, no objectes que es regalen. P. e.:

✓ Obsequiaren els invitats.

Obsequiar ✘ L’he obsequiat un llibre antic.

Si volem fer un obsequi com a regal a algú, aleshores haurem de

posar amb. P. e.: L’he obsequiat amb un llibre antic.
Quan significa ‘interposar un recurs’. P. e.:
Recórrer
✓ Ha recorregut contra la sentència.
✘ Ha recorregut la sentència.

87
 4.2. Verbs transitius (tenen CD)

Verbs transitius Observacions i exemples

Acabar ✓ Quan acabaràs aquella obra?
✘ Quan acabaràs amb l’obra?
Apropiar-se ✓ Es van apropiar tot el patrimoni.
✘ Es van apropiar de tot el patrimoni.
Carregar ✓ Sempre carrega totes les conseqüències.
✘ Sempre carrega amb totes les conseqüències.
Complir ✓ Cal complir els deures.
✘ Cal complir amb els deures.
Continuar ✓ Hem de continuar el treball.
✘ Hem de continuar amb el treball.
Quan equival a ‘recórrer’ és transitiu. P. e.:
Córrer ✓ La notícia ha corregut tot el poble.
✘ La notícia ha corregut per tot el poble.
Dimitir ✓ Ha dimitit el càrrec de secretari.
✘ Ha dimitit del càrrec de secretari.
Donar ✓ Heu de donar menjar al qui té fam.
✘ Heu de donar de menjar al qui té fam.
Encertar ✓ L’alumne va encertar la solució.
✘ L’alumne va encertar amb la solució.
Entrenar ✓ Marc entrenava el Barça.
✘ Marc entrenava en el Barça.
Faltar ✓ Falta acabar el tema 60.
✘ Falta per acabar el tema 60.
Parlar ✓ Parla anglés molt fluidament.
✘ Parla en anglés molt fluidament.
Quedar-se ✓ Quede’s el canvi.
✘ Quede’s amb el canvi.
Somniar ✓ De xicotet somniava ser model.
✘ De xicotet somniava a ser model.
Tirar ✓ El cavall tira / estira el carro amb força.
Estirar ✘ El cavall tira / estira del carro amb força.

5. VERBS PRONOMINALS I NO PRONOMINALS

5.1. Verbs no pronominals

Verbs no pronominals Observacions i exemples

Albergar ✓ El representant albergà en un hotel luxós.
✘ El representant s’albergà en un hotel luxós.
✓ Ha anat de passeig.
Anar ✘ S’ha anat de passeig.
Observació: quan significa ‘moure’s d’un punt concret cap a un
altre, sí que és pronominal → anar-se’n. La dicotomia anar /
anar-se’n es tracta de la mateixa diferència entre ir / irse del cas-

88
 tellà. P. e.: A quina hora te’n vas anar ahir / Me’n vaig, adéu.
Callar ✓ Calla!
✘ Calla’t!
Caure ✓ Caigué del cavall.
✘ Es caigué del cavall.
Conéixer ✓ Coneix el país ben bé.
✘ Es coneix el país ben bé.
Coure ✓ La paella ha cuit massa.
✘ La paella s’ha cuit massa.
Demanar ✓ Si vols el disc, demana’l.
✘ Si vols el disc, demana-te’l.
Quan significa ‘simular’ no admet el pronom reflexiu.
✓ No faces el saberut, que ja et coneixem.
Fer ✘ No et faces el saberut, que ja et coneixem.
Fumar ✓ Fuma sis paquets diaris.
✘ Es fuma sis paquets diaris.
Marxar ✓ Va marxar sense acomiadar-se.
✘ Es va marxar sense acomiadar-se.
Olorar ✓ Jo olore que ací algú amaga alguna cosa.
✘ Jo m’olore que ací algú amaga alguna cosa.
Omplir ✓ Tothom ompli les butxaques.
✘ Tothom s’ompli les butxaques.
No pronominalitza en el sentit de ‘consumir’. P. e.:
Prendre ✓ Els meus amics sempre prenen vodka.
✘ Els meus amics sempre es prenen vodka.
Quan significa ‘tornar-se, esdevenir’ no admet el pronom reflexiu.
P. e.:
Quedar ✓ Ha quedat geperut a causa de l’edat.
✘ S’ha quedat geperut a causa de l’edat.
Riure ✓ La meua cosina sempre està rient.
✘ La meua cosina sempre està rient-se.
Saber ✓ El meu germà no sap la lliçó.
✘ El meu germà no se sap la lliçó.
Témer ✓ Tem que enguany no podré estiuejar al poble.
✘ Em tem que enguany no podré estiuejar al poble.

5.2. Verbs pronominals

Verbs pronominals Observacions i exemples

Aprimar-se ✓ Enguany has aconseguit aprimar-te moltíssim.
Engreixar-se ✘ Enguany has aconseguit aprimar moltíssim.
Desdejunar-se ✓ Hui no t’has desdejunat res.
✘ Hui no has desdejunat res.
Entrenar-se ✓ Els futbolistes han d’entrenar-se tots els dies.
✘ Els futbolistes han d’entrenar tots els dies.
Quan significa ‘creure’. P. e.:
Pensar-se ✓ Què et penses que volia dir-nos l’oncle?
✘ Què penses que volia dir-nos l’oncle?

89
6. VERBS AMB COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL O SUPLEMENT

Verbs que regixen preposició

Abstenir-se (de) Cuidar-se de Incidir (en)
Abusar (de) Decidir-se (a) Incomodar-se (amb)
Accedir (a) Dedicar-se (a) Influir (en)
Acomiadar-se (de) Defensar-se (de) Informar (de)
Acostumar-se (a) Delitar-se (en) Insistir (en)
Acudir (a) Dependre (de) Interessar-se (per)
Acusar (de) Dependre (de) Jugar (a)
Adaptar-se (a) Desconfiar (de) Limitar-se (a)
Adherir-se (a) Desdir-se (de) Mirar (per)
Adonar-se (de) Desempallegar-se (de) Morir-se (de)
Advertir (de) Desfer-se (de) Negar-se (a)
Afanyar-se (en) Desistir (de) Oblidar-se (de)
Aficionar-se (a) Deslligar-se (de) Obligar (a)
Alegrar-se (de) Deslliurar-se (de) Obstinar-se (en)
Alternar (amb) Desposseir-se (de) Ocupar-se (de)
Amenaçar (amb) Desviure’s (per) Oposar-se (a)
Amoïnar-se (per) Dimitir (de) Optar (per)
Anar amb compte (amb) Diplomar-se (en) Parlar (de)
Apiadar-se (de) Dirigir-se (a) Penedir-se (de)
Aplicar-se (en) Disposar (de) Pensar (en)
Apoderar-se (de) Distingir-se (de) Preguntar-se (per)
Aprendre (de) Doldre’s (de) Preocupar-se (de / per)
Arriscar-se (a) Dubtar (de) Prescindir (de)
Aspirar (a) Embrancar-se (en) Privar-se (de)
Assegurar-se (de) Enamorar-se (de) Procedir (a)
Atenir-se (a) Encarregar-se (de) Queixar-se (de)
Atrevir-se (a) Encomanar-se (a) Radicar (en)
Avenir-se (a / amb) Enfadar-se (amb) Rebel·lar-se (contra)
Avergonyir-se (de) Enfrontar-se (a) Recordar-se (de)
Avesar-se (a) Ensenyorir-se (de) Referir-se (a)
Avisar (de) Entossudir-se (en) Refiar-se (de)
Barrejar (amb) Entretenir-se (amb) Renunciar (a)
Beneficiar-se (de) Entusiasmar-se (amb) Resignar-se (a)
Burlar-se (de) Escapar-se (de) Retractar-se (de)
Cansar-se (de) Espantar-se (de) Riure’s (de)
Caracteritzar-se (per) Estar acostumat (a) Saber (de)
Casar-se (amb) Estar d’acord (amb / en) Servir-se (de)
Coincidir (amb) Estar segur (de) Somiar (amb)
Col·laborar (amb / en) Estar-se (de) Sorprendre’s (de)
Comparar-se (amb) Excusar-se (de) Sotmetre’s (a)
Complaure’s (en) Exercitar-se (en) Sucumbir (a)
Comprometre’s (a / Exposar-se (a) Tardar (en)
amb) Fer-se (amb) Tenir cura (de)
Comptar (amb) Fiar-se (de) Tenir dret (a)
Confiar (en) Ficar-se (a / en) Tenir interès (en)
Confiscar-se (de) Fixar-se (en) Tractar (de / sobre)
Confondre’s (amb) Fotre’s (de) Trigar (en)
Conformar-se (amb) Fúmer-se (de) Trobar-se (amb)
Consistir (en) Gaudir (de) Vacil·lar (en)
Contribuir (a) Guardar-se (de) Vanagloriar-se (de)
Convéncer-se (de) Habituar-se (a) Vanar-se (de)
Convertir-se (en) Haver-n’hi prou (amb) Versar (sobre)
Creure (en) Implicar-se (en)

90
 XI. LES CONJUNCIONS

1. LES CONJUNCIONS COORDINATIVES

1.1. Copulatives

 I / Ni → i per a oracions afirmatives; ni per a negatives.

Observació: la conjunció i no es transforma mai en e, ni quan la paraula següent co-
mence per i. P. e.:

✓ Geografia i Història
✘ Geografia e Història

1.2. Disjuntives

 O / O bé → la conjunció o pot ser reforçada amb l’adverbi bé. P. e.: No sé si vaig parlar amb
Maria o (bé) amb Carme.
Observació: la conjunció o tampoc no es transforma mai en u quan la paraula següent
comença per o. P. e.:

✓ Error o omissió
✘ Error u omissió

1.3. Distributives

Conjuncions distributives Exemples

o...o no solament...sinó que
adés...adés qui...qui
ara...ara que...que
ara...adés quin...quin Adés parla, adés calla.
adés...ara l’una...l’altra Ara plora, ara riu.
siga...siga entre...i No solament el va amenaçar, sinó que
siga...o entre que...i que va complir l’amenaça.
ni...ni tant...com
mig...mig així...com
no solament...sinó (també) el mateix...que

1.4. Adversatives

 Sinó / si no → no s’ha de confondre la forma sinó (conjunció adversativa) amb si no (combi-

nació de la conjunció condicional si + adverbi de negació no). P. e.:

No és Pep qui ha vingut, sinó Vicent. [adversativa]

Si no vols menjar, no menges. [condicional]

91
  Mentre(s) que / mentre → mentre(s) que té un valor adversatiu i mentre un valor temporal. P.
e.:
Mentre que tu perdies el temps, ell treballava i estudiava alhora. [valor adversatiu]
Mentre fas el dinar, arreglaré la casa. [valor temporal]

Observació: mentre no presenta etimològicament -s final. En els registres formals, s’ha evitat
l’ús de la -s final. La s, de fet, reapareix en el compost mentrestant. Encara que no es pot con-
siderar incorrecte usar la forma mentres que, és més recomanable mentre que.

2. LES CONJUNCIONS SUBORDINANTS

Observacions:

a) La conjunció que no s’elidix amb verbs de voluntat o de desig. P. e.:

✓ Espere que t’ho hages passat molt bé.

✘ Espere t’ho hages passat molt bé.

b) L’oració subordinada pot anar introduïda per conjunció o per un verb en infinitiu. P. e.: Lamente
[que t’hages enfadat] o Lamante [haver-me enfadat].
Remarca: amb infinitiu pot aparéixer precedida, opcionalment o obligatòriament, per la
preposició de amb verbs que indiquen projecte o desig.

Assajar, dir (amb el valor de ‘proposar’), pregar,

Ús obligatori de la preposició de
Ús opcional de la preposició de
provar i mirar (amb el valor de ‘procurar’).
P. e.: Mira de dir-li ho tranquil·lament.
Em diuen d’anar-me’n.
Acordar, aconsellar, buscar, decidir, deliberar, des-
denyar, desitjar, esperar, exigir, invertir, jurar, ofe-
rir, permetre, pretendre, procurar, prohibir, prome-
tre, proposar, refusar, recomanar, resoldre, ser im-
portant o suggerir.

P. e.: Li van aconsellar d’invertir en accions.

c) En les interrogatives indirectes la subordinada apareix introduïda per la conjunció si o per un

pronom interrogatiu. P. e.:

Estil indirecte: No sé si vindrà → Estil directe: Vindrà?

Estil indirecte: No sé on se n’ha anat → Estil directe: On se n’ha anat?

Remarca: en aquells casos en què la subordinada no és pròpiament una interrogativa indi-

recta, sinó la reproducció en estil indirecte d’una pregunta, l’interrogatiu o la conjunció si
apareixen precedits de que. P. e.:

92
 Els vaig preguntar que si tenien fam → Estil directe: Teniu fam?
Va dir que on havia deixat la cafetera → Estil directe: On has deixat la cafetera?

2.1. Causals

 Com / com que → la conjunció com és comparativa, tot i que pot tenir un valor causal. En
aquest cas, és recomanable l’ús de com que. P. e.:

✓ Com que no m’has telefonat, pensava que no vindries.

✘ Com no m’has telefonat, pensava que no vindries.

 ✘ Doncs → la conjunció doncs sempre ha de tenir un valor consecutiu, mai causal. P. e.:

✓ La terra està molt seca perquè / ja que no ha plogut.

✘ La terra està molt seca, doncs no ha plogut.

2.2. Finals

 Perquè / per què / per a què

Conjunció causal → darrere s’ha de posar el verb en indicatiu (equival a ja

que).

P. e.: He obert la finestra perquè fa calor.

Conjunció final → darrere s’ha de posar el verb en subjuntiu (equival a a fi que,
Perquè amb l’objectiu que).

P. e.: He obert la finestra perquè faça menys calor.

Substantiu → equival a ‘motiu, raó’.

P. e.: Vull saber el perquè de la teua protesta.

Preposició + relatiu → equival a pel qual, per la qual, pels quals, per les quals.

P. e.: Aquestes són qüestions per què no es preocupa ningú.

Preposició + interrogatiu → equival a ‘per quina cosa’. La interrogació pot ser
Per què directa o indirecta.

P. e.: Per què t’has enfadat?

Vull saber per què t’has enfadat.
Només apareix en frases interrogatives (directes o indirectes) i amb verbs com
servir, usar, utilitzar, emprar.

Per a què P. e.: Per a què servix aquest aparell?

= Per a quina cosa
M’agradaria saber per a què utilitza l’ordinador.
= per a quina cosa

✘ Per a que → és una forma incorrecta, col·loquial, que sempre hem d’evitar.

93
2.3. Comparatives

 Com / com a → com s’utilitza per a fer comparacions. P. e.: Joan parla com el president.
Com a, en canvi, té el valor de ‘en qualitat de’. P. e.: Joan parla com a president.

2.4. Condicionals

La condició no es pot expressar mitjanant les expressions de + infinitiu ni a + infinitiu.

Cal recórrer a expressions més genuïnes com ara si o en cas que. P. e.:

✓En cas que no vinga a l’hora que havíem quedat, anirem a buscar-la.
✘De no venir a l’hora que havíem quedat, anirem a buscar-la.

✓Si es jutja pel que es diu, tothom és un mentider.

✘A jutjar pel que es diu, tothom és un mentider.

2.5. Temporals

Valor Conjunció temporal Exemple

Simultaneïtat mentre Escolta música alhora que estudia.
alhora que
Anterioritat abans que Abans que li ho demanara, ja ho havia fet.
fins que
després que
tot seguit que Tot seguit que en tinguem coneixement, convocarem
tan prompte com els socis.
així que Així que arribe Conxa, ens n’anirem.
Posterioritat des que
d’ençà que D’ençà que vingueres, no hem parlat.
tan bon punt Tan bon punt que va arribar, vam començar la reu-
a penes nió.
tot d’una que Tot d’una que siga possible, ho farem públic.
tot just Tot just inicià la investigació, canviaren les coses.
sempre que Emili passa pel despatx tota vegada que ve a la bibli-
Freqüència cada vegada que oteca.
tota vegada que

94
 XII. ELS CONNECTORS DISCURSIUS

Per iniciar Per opinar Per retrocedir Per generalitzar

Abans de tot, Al meu parer, Anteriorment, A curt/llarg termini,

D’entrada Baix el meu parer, Com deia abans, A grans trets,
En primer lloc, Com diu... Com s’ha dit abans/adés, A la llarga/curta,
Inicialment, De tota manera, Com s’ha dit més amunt, A primera vista,
Per començar, Des del meu punt Reprenent el tema, D’alguna manera,
Prèviament, de vista, Tornant a... En conjunt,
Primerament, Després de tot, En general,
Per part meua, En part,
Personalment, En termes generals,
Segons la meua
opinió,
Tal com ho veig,

Per insistir Per avançar Per acabar o concloure Per exemplificar

A més a més, A continuació, A la fi, A tall d’exemple,

Així com, A més a més, A tall de cloenda, Així (com)...
Així doncs, A més d’això, Així doncs, Com [és] ara...
Així i tot, Al marge d’això, Així les coses, Com a exemple/mostra...
Així mateix, Al mateix temps, Al cap i a la fi, Com...
Alhora, Després, Al capdavall, Concretament...
Altrament, En acabat, Breument, D’aquesta manera,
Amb tot, Endemés, Comptat i debatut, En aquest sentit,
Ara bé, Immediatament, Consegüentment, En concret...
Com també, Més tard/endavant, D’una manera definitiva, En el cas concret de...
De manera paral·lela, Per continuar, En acabat, En el cas de...
De més a més, Seguidament, En conjunt, En el cas que...
En altres paraules, Simultàniament, En conseqüència, En particular...
En referència a... Tot seguit, En darrer lloc/terme, Es pot exemplificar amb...
Encara (més), En darrer terme, N’és un bon exemple...
Encara més, ✘ També, En definitiva, N’és un exemple clar...
És més, En poques paraules, Particularment,
Especialment, En resum, Per exemple,
I més, P. e.: ✘També, En suma, Per il·lustrar,
I també, una mostra de mal- En últim lloc / terme, Per posar un exemple,
Ni tan sols, tractament és... En última instància, Quant a...
Pel que fa a... Finalment, Un bon exemple és...
Quant a... Globalment, Un cas pràctic...
Respecte a / de... Per acabar, Una anècdota relacionada...
Si fa no fa, Per concloure, Una bona mostra/exemple és...
Si més no, Per fi,
Sobre (la qüestió de)... Recapitulant,
Sobretot,
Tot i això, ✘ Per últim,
Tot seguit,

95
 Per afirmar Per resumir Per ordenar o distribuir Per indicar finalitat
Ben segur... A manera/tall de resum, Altrament, A fi de/que…
Certament, Amb caràcter general, D’altra banda A l’efecte de...
Clarament, Amb tot plegat, D’una banda Amb l’objectiu de/que…
Com tothom sap, Breument, En darrer lloc, Amb la finalitat de / que...
Efectivament, De manera glo- En primer/segon/tercer... De por que...
En efecte, bal/genèrica, lloc, La finalitat del qual / de la
És ben cert... D'una forma breu, En últim terme, qual...
Evidentment, En / com a resum, Finalment, Per
Fins i tot, En conjunt, Per acabar, Per a
Indubtablement, En general, Per altra banda, Per por que...
Justament, En pocs mots / poques Per altre costat/part, Per tal de/que…
No cal dir... paraules, Per altre costat/part, Perquè,
No cal sinó... En síntesi, Per un cantó, per
Òbviament, En suma, l’altre... ✘ Per a què*
Per descomptat, Generalment, Per una banda,
Sens dubte, Globalment, Primer/Segon/Tercer... * És incorrecte emprar per
Per concretar, Primera- a què per indicar finalitat.
Recapitulant, ment/Segonament/Tercer Solament hi ha un cas en
Recollint tot el que s'ha ament què és correcte: en les ora-
dit, cions interrogatives direc-
Recordant el que s'ha dit, tes, amb verbs com utilit-
Resumint, zar, servir i usar, perquè
en eixos casos la partícula
que equival a “quina co-
sa”. P. e.: Per a què
(=quina cosa) servix?
Per indicar condició Per indicar conseqüència Per indicar causa Per emfatitzar
A condició de/que **Doncs *Degut a... A saber,
Amb que... *Consegüentment, A causa de/que... Això és,
En cas de/que A conseqüència de... A còpia de... Cal destacar també...
Fora que... Així és que... A força de... Cal fer esment específic...
Fora que... Així, A raó de.. Cal fer una especial refe-
Mentre... Com a conseqüència, Atès/sa que... rència...
Només de/que Cosa que... Com que... Cal insistir,
Posat que De manera que... Considerant que... Cal recordar,
Sempre que... De manera que... Gràcies a... Cal remarcar,
Si cal/molt convé... En conseqüència, Ja que... Cal tornar a dir,
Si considerem... En efecte... Pel fet que... Convé destacar/remarcar/
Si de cas... És per això que... Per aquest motiu... recalcar/subratllar que...
Si és necessa- Fet que... Per aquesta raó... Convé fer ressaltar que...
ri/procedent... Fins al punt que... Per causa de/ que... De la mateixa manera,
Si fa al cas... La qual cosa... Per culpa de... Dit d’una altra manera,
Si fos el cas... Per això Per raó de.... El més important és...
Si no és que... Per aquest fet... Perquè.. El punt més important/
Si no n’hi ha... Per consegüent, Tenint en compte que... destacable...
Si (no)... Per tant, Vist que... En altres paraules,
Si per cas... Talment [...] que... És a dir,
Si s’escau... Tan [...] que... ✘Doncs** És a saber,
Sols que... Tant [...] que... Igualment,
Tenint/prenent en La idea central és...
consideració O siga,
Tret de/que Val la pena dir que...

96
 * Consegüentment és dife-
rent a conseqüentment. No
s’han de confondre. Cal
emprar l’adverbi conse-
güentment (amb g) com a
connector consecutiu. En
canvi, l’adverbi conse-
qüentment (amb q)
s’utilitza amb el sentit de
fer una cosa de manera
conseqüent. Per exemple:
l’home va actuar conse-
qüentment (=amb conse-
qüència).
** Aquesta partícula
(doncs) és solament con-
secutiva, no causal.
*La locució adverbial
degut a no és incorrecta
ja. La nova gramàtica
l’ha acceptada.
** La forma doncs utilit-
zada en un sentit causal
és incorrecta, ja que té un
valor purament consecu-
tiu. S’ha d’anar amb
compte per no confondre
els valors causals i con-
secutius.
P. e.:
Es van introduir noves
mesures, doncs eren ne-
cessàries.

Per objectar o oposar-se Per comparar

Així i tot, Mai no... Així com...
Això no obstant, Mal que... Com...
Això sí, Malgrat (que)... Com ara...
Al contrari, Malgrat tot, Com menys…
Altrament, Mentre que... Com més...
Amb tot i això, Més aviat... Com si...
Amb tot i que... Ni tan sols... D’una manera semblant,
Amb tot, No obstant (això), En comparació
Ans (al contrari), Per bé que... a/amb...‰
Ara bé, Per contra, En comparació de... ‰
Bé que... Per més que... Igual que...
Contràriament, Per molt que... O millor,
De cap manera Però, Segons com...
De fet, Realment, Tal com...
De tota manera... Si bé...
Després que... Sinó (que),
En canvi, Tampoc...
En contra, Tanmateix,
En realitat, Tot i així,
En veritat, Tot i amb això,
Encara que, Tot i que..
I això que... Veritablement,
I no...

97
 XIII. ELS DOBLETS LÈXICS

Hi ha mots que se semblen molt, però que tenen significats diferents:

Abonament Adob
1) ‘Acció o efecte d’adobar’. P. e.: La qüestió ja no
1) ‘Acció d'abonar o acreditar de bo’. té adob.
2) ‘Contracte pel qual es paga una certa quantitat 2) ‘Ingredient utilitzat per a adobar aliments’. P. e.:
per tindre dret a rebre un proveïment d'una manera La sajolida és un adob adequat per a macerar les
regular o a fer ús d'un servici o d'una instal·lació olives.
durant un període de temps determinat’. P. e.: Un 3) ‘Substància orgànica o mineral que conté un o
diversos elements químics indispensables per al
abonament per a l'òpera. Un abonament setmanal
creixement dels vegetals i que s’afig a la terra con-
per a l'autobús. reable per a compensar-la de les deficiències que
3) ‘Pagament’. P. e.: L’abonament d’una quantitat. puga tindre’.
4) ‘Ingredient utilitzat per a adobar les pells’.
Accessible Assequible
‘Fa referència al lloc o a la persona als quals es pot ‘Indica que alguna cosa es pot aconseguir’. P. e.:
arribar fàcilment’. P. e.: Una muntanya accessible, Estos televisors tenen uns preus molt assequibles.
una persona accessible. Un tractat accessible per a
qualsevol persona.
Aclarir Clarificar
1) ‘Fer més clar’. P. e.: Aclarir un color. Aclarir la
pell. Aclarir els cabells. Aclarir un líquid. Després de
la pluja, el cel s'ha aclarit.
2) ‘Fer més clarivident’. P. e.: Aclarir la vista. Acla-
rir l'enteniment. ‘Posar en clar o aclarir (alguna cosa confusa)’.
3) ‘Fer més nítid’. P. e.: Aclarir la veu.
4) ‘Fer (alguna cosa) més entenedora’. P. e.: Aclarir Observació: en el sentit figurat de 'fer més entene-
el significat d'una paraula. Aclarir un dubte. dor un assumpte, un misteri, un dubte, etc.', es po-
5) ‘Arribar a conéixer la veritat (d'una cosa) buscant- den fer servir els verbs aclarir, esclarir, explicar,
la fins a descobrir-la’. P. e.: Hem d'aclarir qui ho va esbrinar i clarificar indistintament. P. e.:
fer.
6) ‘Entendre's, tindre una idea clara sobre alguna cosa Convindria clarificar les tasques que han quedat
o comprendre-la perfectament’. P. e.: Un assumpte en pendents.
què no hi ha qui s'aclarisca. Ningú es va poder acla-
rir amb aquell estranger. Hem clarificat eixe malentés.
7) ‘Fer menys espés’. P. e.: Aclarir una salsa. Aclarir
un bosc. Aclarir un arbre.
8) ‘Deixar lliure (un lloc) de les persones o coses que
constituïxen un destorb o un perill’. P. e.: Aclarir
l'entrada del local.
9) Aclarir comptes
10) Aclarir-se l’oratge
Addicció Adició
1) ‘Acció d’afegir, d’agregar’. P. e.: L’editiorial ens
ha aconsellat l’addició de làmines en color al diccio- ‘En l’àmbit del dret: acceptació, tàcita o expressa
nari que estem elaborant. d'una herència o d'un llegat’.
2) ‘Terme matemàtic, sinòmin de suma’. P. e.:
L’addició és una operació matemàtica bàsica.

98
 Advertència
‘Per a fer referència a l'acció d'amonestar o de
comminar a fer alguna cosa’. P. e.: Si no fas cas de la
nostra advertència, t’assegure que te’n penediràs.
Afirmar
1) ‘Assegurar o donar per certa (una cosa), asseverar-
la’. P. e.: Afirmar que una cosa és veritat.
2) ‘Dir que sí’. P. e.: Va afirmar amb el cap.
Alimentari
‘Fa referència a tot allò que té relació amb els ali-
ments o amb el menjar’. P. e.: La industria alimentà-
ria. Productes alimentaris.
Anular
1) ‘Que té forma d'anell’. P. e.: Eclipsi anular
2) ‘De l'anell o que hi té relació’. P. e.: Dit anular.
Aparell
1) ‘Sistema o conjunt de sistemes mecànics, elèctrics
o electrònics, que servix per a efectuar alguna opera-
ció o que du a terme determinades funcions’. P. e.:
Aparell de televisió, de ràdio. Aparell ortopèdic.
Aparell d'alarma.
2) ‘Conjunt d'òrgans, d'origen embrionari general-
ment comú, especialitzats a dur a terme una funció
determinada’. P. e.: Aparell excretor. Aparell diges-
tiu.
3) ‘Preparatius, aparellament’. P. e.: S'encarrega de
supervisar l'aparell per a la cerimònia.
4) ‘Ostentació de preparatius i de mitjans’. P. e.: Un
gran aparell policial. Una celebració de gran apa-
rell.
5) ‘Conjunt de persones o d'òrgans que constituïxen
l'estructura o una part de l'estructura organitzativa
d'un partit, d'una institució o d'un Govern’. P. e.: L'a-
parell administratiu de l'Estat. L'aparell del partit.
6) ‘Disposició que tenen les peces que formen una
paret’. P. e.: Aparell ciclopi.
7) ‘En determinats exercicis gimnàstics, instruments
99
Advertiment
1) ‘En el sentit d'avisar, de fer saber alguna
cosa a algú (sense comminar)’. P. e.: Va aconseguir
escapar gràcies a l’advertiment del seu amic.
2) Escrit posar al començament d’un llibre o d’una
pel·lícula per a preparar-ne la lectura o per a contex-
tualitzar l’acció.
Afermar
1) ‘Fer ferm’. P. e.: Afermar el sostre d'un edifici.
2) ‘Garantir, assegurar, l'equilibri o l'estabilitat
(d'algú o d'alguna cosa)’. P. e.: Afermar el conseller
en el seu càrrec.
3) ‘Fer-se ferm’. P. e.: L'economia s'ha afermat.
4) ‘Mantindre's ferm, ratificar-se’. P. e.: El testimoni
s'ha afermat en la seua declaració.
Alimentós
‘Es diu del menjar que nodrix o alimenta’. P. e.: La
llet és un producte molt alimentós.
Anul·lar
1) ‘Tornar nul, destruir’. P. e.: Anul·lar un camp
magnètic.
2) ‘Deixar sense validesa (un contracte, una norma
legal, un document), cancel·lar-lo’. P. e.: Anul·lar
un compromís, una sentencia, una orde, un testa-
ment o un bitllet d'avió.
3) ‘Fer que (una persona) se senta inferior o inca-
paç, que perda autoritat, importància, personali-
tat’. P. e.: La seua timidesa l'anul·la.
4) ‘Deixar de ser u mateix, sentir-se inferior o inca-
paç de fer alguna cosa’. P. e.: Davant d'ell, s'a-
nul·la.
Aparat
1) ‘Allò que dona pompositat a un acte o a una ce-
rimònia’. P. e.: El califa viatjava envoltat d'un gran
aparat.
2) Aparat crític: ‘conjunt de dades de caràcter histò-
ric, arxivístic, diplomàtic, filològic, bibliogràfic,
destinades a fonamentar científicament les circums-
tàncies que concorren en un text’.
utilitzats per a la seua consecució, com ara les ane-
lles, les paral·leles o les asimètriques’.

Aparentar Aparençar
1) ‘Paréixer per l'aspecte’. P. e.: Aparenta més anys
dels que té. ‘Simular o voler fer creure allò que no és. Aparentar
2) ‘Simular o voler fer creure allò que no qualitats que no es tenen’.
és. Aparentar qualitats que no es tenen’.
Apressar Empresonar
1) ‘Donar pressa (a algú)’. P. e.: No l'apresseu, que 1) Ficar (a algú) en la presó. Ja han empresonat els
serà pitjor. lladres.
2) ‘Afanyar-se’. 2) Recloure (una persona o un animal) en un lloc
3) ‘Fer més ràpid, accelerar’. P. e.: Apressar la mar- d'on no podrà eixir. La neu ha empresonat els habi-
xa. tants del poble. Empresonaren l'animalet en una
4) ‘Ser urgent’. P. e.: Apressa que trobem una solu- gàbia diminuta.
ció.
Assecar / secar Eixugar
1) ‘Fer que (alguna cosa) es torne seca, llevar-li la 1) ‘Fer que (una cosa banyada) perda per evaporació
humitat que conté’. P. e.: El sol m'ha secat la pell. l'aigua que la cobrix o l'amera’. P. e.: Eixuga-li els
Secar un pernil. cabells al teu germà. Amb el vent que fa la roba
2) ‘Quedar-se seca, sense humitat o sense suc, una s'eixugarà prompte.
cosa’. 2) ‘Torcar’.
3) ‘Deixar sense aigua (un riu, una font o un pou)’. 3) ‘Buidar (un recipient) del líquid que conté’. P. e:
4) ‘Quedar-se sense aigua, un riu, una font o un pou’. Va eixugar el got d'un glop.
5) ‘Fer perdre el suc o la saba (a una planta o un òr- 4) ‘Consumir completament’. P. e.: Els convidats
gan)’. P. e: El sol ha secat el roser. van eixugar tot el pa.
5) ‘Liquidar o pagar totalment (un deute)’.
Atendre Atindre’s
1) ‘Escoltar, parar atenció’. P. e.: Si no m'ateneu, no
entendreu l'explicació.
2) ‘Tindre en compte, en consideració (alguna co-
sa)’. P. e.: Atendre les normes. Atendre els consells.
3) ‘Tindre atencions (amb algú)’. P. e.: Atendre els
convidats.
4) ‘En un establiment públic, prestar atenció (a un ‘Ajustar-se a alguna cosa, mantindre's fidel, no se-
client), servir-lo’. P. e.: Quin cambrer ens atén? parar-se'n’. P. e.: Atindre's a la decisió del tribunal.
5) ‘Pagar (una quantitat que es deu)’. P. e.: Atendre el Atindre's al que s'ha dit. Atindre's a les normes.
deute.
6) ‘Ocupar-se (d'una persona o d'una cosa)’. P. e.: Fa
molt de temps que atén el negoci personalment.
7) Atés que: ‘considerant que, tenint en compte
que’. P. e.: Atés que hi havia molt poca gent, es va
suspendre l'acte.
Aterrar Aterrir
1) ‘Prendre terra, una nau, una aeronau o una au’. P.
e.: L'avió no va poder aterrar per culpa de la boira.
2) ‘Arribar a un lloc o una nova destinació’. P. e.: 1) ‘Infondre terror (a algú)’.
Després de deixar la política aterrà en l'empresa
privada. 2) ‘Sentir terror’.
3) ‘Omplir o cobrir amb terra (un espai, generalment
un llac o un mareny)’.
4) ‘Fer caure en terra’.
5) ‘Véncer, derrotar’.

100
 Baixar Abaixar
1) ‘Anar de dalt a baix, d'un punt a un altre punt situat 1) ‘Fer descendir a una posició més baixa’. P. e.:
en un nivell més baix’. P. e.: Baixar del tercer pis al Abaixava el cap per vergonya. S'abaixà els camals
primer. Baixar del tren, del cotxe. Se'n baixà de l'au- dels pantalons.
tobús. 2) ‘Dirigir cap avall’. P. e.: Abaixar la vista o la
2) ‘Recórrer baixant’. P. e.: Baixar els escalons de mirada.
dos en dos. Baixar una muntanya. Baixar l'escala. 3) ‘Inclinar el cap o el cos’. P. e.: Ens haguérem
3) ‘Portar (a algú o alguna cosa) de dalt a baix, d'un d'abaixar per a entrar en la cova.
punt a un altre situat en un nivell inferior’. P. e.: Bai- 4) ‘Fer disminuir en intensitat, en quantitat o en
xar la roba eixuta del terrat. Baixar les maletes del valor’. P. e.: Açò li abaixarà la febra. Abaixaran
cotxe. Baixar el fem al carrer. les taxes. Abaixa la veu.
4) ‘Passar a un nivell més baix, a un grau inferior 5) ‘Fer disminuir l'alçària o la grossària (d'alguna
d'intensitat’. P. e.: La temperatura ha baixat. El cosa)’. P. e.: Han abaixat el mur que rodeja el pati.
preus han baixat. La febra comença a baixar. 6) ‘Humiliar’. P. e.: El va abaixar davant de tots.
5) ‘Copiar programes o fitxers, des d'un ordinador No m'agrada gens que t'abaixes tant.
remot fins a un ordinador local, generalment a través 7) ‘Desafinar fent el to més baix del que pertoca’.
d'Internet’. 8) Abaixar el cap
6) Baixar a l’arena 9) Abaixar el front
7) Baixar de to 10) Abaixar la cresta
8) Baixar del burro 11) Abaixar les armes
9) Baixar del cel 12) Abaixar veles
13) Abaixar-se els pantalons
14) Fer abaixar la cara (a algú)
Ban Bàndol
1) ‘Crida, pregó o edicte, publicat per orde d'una au-
toritat’. P. e.: El ban del poble ha anunciat les prope-
res festes. ‘Facció, partit, parcialitat’. P. e.: És un traïdor: ha
2) ‘Disposició de caràcter general en forma d'orde canviat de bàndol.
que l'autoritat imposa directament a la població’.
3) ‘Cartell amb què es fa públic un ban’.
Bena Vena
1) ‘Vas sanguini’.
2) ‘Vas sanguini que transporta la sang des dels
òrgans i parts del cos fins al cor’. P. e.: Vena
1) ‘Tira de tela, de gasa o d'un teixit similar, d'amplà- axil·lar, digital, jugular, pulmonar, cubital.
ria variable, que s'enrotlla en una part del cos per a 3) ‘Nervi d'una fulla’.
protegir-la, per a immobilitzar-la o per a fixar un apò- 4) ‘Ratlla ondulada o ramificada, de diferent color
sit a una ferida’. P. e.: Benes de gasa. Benes elàsti- que la resta, que presenten certes fustes, el marbre i
ques. altres minerals’.
2) Caure la bena dels ulls (a algú) 5) ‘Inspiració, capacitat creadora’. P. e.: Té vena de
3) Llevar la bena dels ulls (a algú) músic.
3) Tindre una bena davant dels ulls 6) Estar en (o de) vena: ‘estar inspirat’.
7) Vena cava: ‘vena grossa per la qual la sang torna
al cor’.
8) Vena femonal: ‘vena que arreplega la sang pro-
cedent de les cames i dels peus’.
Blanquejar Emblanquinar
1) ‘Mostrar, alguna cosa, la seua blancor’. 1) ‘Pintar de blanc’.
2) ‘Ser més o menys blanc, tirar a blanc’. 2) ‘Fer una passada de calç (a la façana, a les parets
3) ‘Fer tornar blanc o més clar’. o a una altra part d'un edifici)’.
4) ‘Convertir (els diners negres) en diners legals’.
Bossa Borsa
1) ‘Saquet menut de cuiro, de tela o d'altres materials, 1) ‘Institució econòmica on s'efectuen transaccions
amb cordons o amb tancador, utilitzat per a guardar o públiques de compra i venda de valors, i altres ope-

101
portar els diners’. P. e.: Portava una bossa plena de racions anàlogues’.
ducats d'or. 2) ‘Conjunt d'operacions financeres i mercantils que
2) ‘Capital, conjunt de diners que es porten o que es es realitzen en una sessió d'eixa institució’. P. e.:
tenen’. P. e.: Tot ha eixit de la meua bossa. Ahir la borsa va baixar dos punts.
3) ‘Saquet flexible amb anses o sense, i de dimensi- 3) ‘Edifici públic on tenen lloc estes operacions’.
ons diverses, que s'utilitza per a guardar o portar tota 4) Borsa d’estudi
classe d'objectes’. P. e.: Una bossa de viatge. Una 5) Borsa de treball
bossa d'esport. Una bossa de creïlles. La bossa del 6) Jugar a la borsa
pa.
4) ‘Espècie de plec o d'arruga que fa una peça de ves-
tir, generalment per un defecte de confecció’. P. e.:
La jaqueta li fa una bossa en l'esquena.
5) Bossa d’aire
6) Bossa de mà
7) Bossa de probresa
8) La bossa o la vida: ‘expressió que s'usa per a obli-
gar a algú a entregar els diners que porta a canvi de la
integritat física’.
9) Rascar-se (o afluixar) la bossa: ‘Gastar diners’.
10) Tindre la bossa de sant Tomàs (o de Judes):
‘tindre sempre bona disposició per a socórrer de di-
ners les persones que en demanen’.
11) Vindre set bosses (a algú, una peça de roba):
‘Vindre-li molt ampla’.
Cabal Cabdal Caudal
1) ‘Hisenda, conjunt de béns pro-
pis’. P. e.: Una família de gran
cabal.
2) ‘Diners’. P. e.: Tindre un bon 1) ‘Principal, primordial’. P. e.:
cabal. Una qüestió cabdal.
3) ‘Quantitat de fluid que, per uni- 3) ‘Capitost, això és, Persona in- ‘De la cua o que hi té relació’. P.
tat de temps, travessa un punt de- fluent que dirigix o comanda (cap e.: Aleta caudal.
terminat del seu recorregut’. P. e.: d’exèrcit)’.
El cabal d'un riu. 2) ‘Personatge d'alta categoria
4) ‘Que té totes les qualitats reque- feudal’.
rides’. P. e.: Una persona cabal.
5) ‘Exacte, just’. P. e.: De Sant
Joan a Nadal, mig any cabal.
6) Fer cabal (d'algú o d'alguna co-
sa): ‘fer-li cas, prestar-li atenció’.
Cita Citació
1) ‘Acció de citar, de requerir una persona perquè es
presente en un lloc, en una data i a una hora deter-
minats, especialment quan es tracta d'una orde de
1) ‘Acció d'assenyalar dia, hora i lloc per a trobar-se compareixença emanada d'una autoritat’. P. e.: Re-
dos o més persones’. P. e.: Concertar una cita amb bre una citació del jutjat.
el metge. Arribar tard a la cita. 2) ‘Paraules atribuïdes a un autor, a un pensador, a
un personatge històric, que s'adduïxen en suport d'u-
2) ‘Reunió entre dos o més persones o grups’. P. e-.: na opinió o que s'utilitzen com a recurs literari’. P.
La cita ha resultat molt positiva. e.: Un llibre on s'arrepleguen citacions de perso-
natges famosos.
3) ‘Conjunt de dades precises amb què es remet a un
document o a una de les seues parts’. Les citacions
d'una bibliografia.

102
 Cola Cua
1) ‘Part posterior del cos d'alguns animals vertebrats
que forma un apèndix més o menys llarg i que conté
les vèrtebres caudals’.
2) ‘Conjunt de plomes rígides que presenten les aus’.
3) ‘Part d'una cosa semblant per la forma o per la
posició a la cua d'un animal’. P. e.: La cua d'una 'a'.
La cua d'un avió. La cua d'un cometa. Un piano de
cua.
4) ‘Floc de cabells lligats que pengen’. P. e.: Cada
dia, quan arriba a casa, es fa una cua perquè està
més còmoda.
‘Substància adhesiva utilitzada per a apegar’. Cola 5) ‘Filera de persones, d'animals o de coses, especi-
de pintor, de fuster. Cola de contacte alment de persones que esperen el torn’. P. e.: Po-
sar-se a la cua. Fer cua.
6) ‘Part posterior o final d'una cosa per oposició a la
part de davant o principi’. P. e.: La cua d'una desfi-
lada. En l'escola és dels de la cua.
7) Amb la cua entre (les) cames o Amb la cua feta:
‘sense haver aconseguit res d’allò que es volia’.
8) De cua d’ull: ‘de reüll’.
9) Girar cua: ‘girar l’esquena per a anar-se’n’.
10) No traure la cua del forat: ‘no encertar la mane-
ra de resoldre o de realitzar un assumpte’.
11) Portar cua: ‘tindre conseqüències’.
12) Tindre la cua de palla: ‘Irritar-se o donar-se per
al·ludit fàcilment’.
Confós Confús
‘Participi del verb confondre’. P. e.: He confós la ‘Indistint, poc clar’. P. e.: Un record confús. Una
teua germana amb una amiga. expressió confusa. Uns sorolls confusos.
Consegüent Conseqüent
1) ‘Que seguix o és conseqüència d'una cosa’. P. e.:
La malaltia va dur la convalescència consegüent.
2) ‘En un argument, proposició que es deduïx de 1) ‘Que té consistència lògica, que és coherent’. P.
l'antecedent’. e.: Unes deduccions conseqüents. Una actitud con-
3) ‘Conseqüència o conclusió d'un sil·logisme del seqüent.
qual la premissa major o la menor se sobreentén’.
4) Per consegüent . ‘Com a conseqüència’.
Consegüentment Conseqüentment
‘Per consegüent, en conseqüència’. P. e.: L’augment
de l’oferta ha fet baixar, consegüentment, els preus ‘D'una manera conseqüent’. P. e.: L’home va actuar
dels lloguers. conseqüentment.

Conte Comte Compte

1) ‘Acció de contar (un 1) ‘Acció o efecte de comptar o calcular una quanti-
conte, història...)’. tat’. P. e.: T'has equivocat en el compte.
2) ‘Narració breu de ficció’. 2) ‘Estat de les sumes a pagar o a cobrar’. P. e.: De-
P. e.: Sap molts contes. Un mana-li el compte al cambrer.
conte de fades. 3) ‘Registre regular de transaccions pecuniàries, de
3) ‘Relació d’un esdeveni- deutes i crèdits o d'altres coses subjectes a càlcul’. P.
ment fals o de una pura e.: Portar els comptes d'una empresa. Obrir un
invenció’. ‘Noble que, en la je- compte en una entitat bancària.
4) El conte de l’enfadós: rarquia dels títols no- 4) ‘Atenció, cura’. Ves amb compte amb el que fas!
‘cosa que es repetix amb biliaris, ve després del 5) ‘Nom d'usuari i contrasenya que permeten a un

103
molta insistència fins a marqués i abans del usuari accedir a una xarxa informàtica, un sistema
enutjar els qui la senten’; O vescomte’. operatiu o un servici de línia’.
bé, ‘joc de paraules engi- 6) A compte: ‘com a part d'una quantitat que s'ha de
nyós, basat en la repetició pagar. P. e.: M'ha donat cinquanta euros a compte.
insistent d'una sèrie de pre- 7) A fi de comptes
guntes i respostes, amb què 8) A (o per) compte de: ‘a càrrec de’. P. e.: Les cos-
es posa a prova la sagacitat tes aniran a compte del demandat.
d'un xiquet a l'hora de des- 9) Aclarir comptes (amb algú): ‘aclarir quina quan-
cobrir el joc’. titat de diners li hem de pagar o de cobrar. P. e.: Hem
d’aclarir comptes amb el client.
10) Anar errat de comptes: ‘anar errat en un as-
sumpte o un pensament’.
11) Compte corrent
12) Compte redó
13) Donar compte: ‘presentar o sol·licitar una in-
formació’.
14) Eixir a compte: ‘ser, alguna cosa, avantatjosa,
beneficiosa o profitosa’.
15) Eixir de comptes: ‘passar, una dona embarassa-
da, del dia calculat per al part’.
16) En compte(s) de: ‘en lloc de’.
17) Fer un compte com una maça: ‘equivocar-se en
el càlcul de quantitats i resoldre un assumpte en per-
juí propi’.
18) Fer-se el compte del perdut: ‘Abandonar-se a la
malfaeneria’.
19) Fer-se l’últim compte: ‘prendre una decisió de-
finitiva’.
20) Més del compte: ‘excessivament’.
21) No eixir els comptes: ‘eixir-li malament alguna
cosa, obtindre un resultat pitjor del que esperava’.
22) Passar compte o Tindre compte (d’algú): vigi-
lar, cuidar, guardar’. P. e.: Passa compte del xiquet
mentre vaig a la botiga.
23) Perdre el compte (d’una cosa): ‘arribar a no
saver-ne la quantitat o les vegades que ha ocorregut’.
24) Tindre en compte: ‘tenir present, considerar’.
25) Traure (o fer) comptes: ‘calcular’.
Complimentar Emplenar / omplir
1) ‘Ocupar totalment o parcialment (un receptacle o
un espai buit) amb alguna cosa’. P. e.: Omplir una
botella fins a la mitat. Omplir un cabàs de taronges.
2) ‘Menjar o beure en excés’. P. e.: Cada dissabte
s'omplin.
‘Adreçar un compliment (a algú)’. P. e.: Saludar amb 3) ‘Completar (un imprés) amb les dades que es de-
una certa solemnitat', 'fer compliments a algú'. P. e.: manen’. P. e.: Omplir una instància, una sol·licitud.
No complimentes tant el nou director, que es nota 4) ‘Ser alguna cosa suficient per a satisfer plenament
que en vols treure profit. (les aspiracions o els desitjos d'algú)’. P. e.: La meua
faena m'ompli totalment. Sempre m'ha omplit la
música.
5) ‘Donar (a algú) mostres d'estima o de menys-
preu’. P. e.: El va omplir de carícies.
6) Omplir-se la boca
7) Omplir-se les butxaques

104
 Compondre Composar
1) ‘Produir (una obra intel·lectual o artística) execu-
tant les seues parts i combinant-les d'una manera
harmònica’. P. e.: Compondre un tractat de medici-
na, un poema. Una obra ben composta.
2) ‘Produir (una obra musical)’. P. e.: Compondre
una simfonia. Compon, però no executa.
3) ‘Arreglar, algú, el seu aspecte físic, adornar- ‘Imposar (a algú) una contribució o una multa, gene-
se’. P. e.: No et compongues tant, que farem tard. ralment injusta o arbitrària’. P. e.: L’han composat
4) ‘Formar o constituir (un tot) diversos elements per no fer els deutes.
reunits o combinats’. P. e.: Cinc partits componen la
coalició. L'examen es compon de tres apartats dife-
rents.
5) ‘Formar (un tot) reunint o combinant diversos
elements, diverses parts o diversos ingredients’. P.
e.: El cuiner ha compost una salsa amb ingredients
molt exòtics.
Contemplar Preveure
1) ‘Mirar (alguna cosa) atentament, absorbint-se en
la vista de l'objecte’. P. e.: Contemplar un paisatge.
Contemplar un espectacle.
2) ‘Considerar (una situació, un fet) en tots els seus
aspectes’. P. e.: Hauràs de contemplar totes les re- ‘Veure o concebre anticipadament (allò que pot
percussions de la teua decisió. ocórrer o que ha d'ocórrer)’. P. e.: Preveure el canvi
3) ‘Incloure, preveure, establir o contindre’. P. e.: El climàtic.
reglament contempla tres causes d'expulsió.
4) ‘Tractar (a algú) amb excessius miraments, donar-
li tots els gustos, tots els capritxos’. P. e.: Si el con-
temples tant el convertiràs en un xiquet malcriat.
Corrent Corrents
1) ‘Que corre (l'aigua o un altre fluid), que no està
parat’.
2) ‘Actual, en curs’. P. e.: La convocatòria acaba el
30 del mes corrent. El carburant es ven al preu cor-
rent.
3) ‘Que circula’. P. e.: Moneda corrent.
4) ‘Generalment acceptat o admés per l'ús comú, pel
costum’. P. e.: Una actitud corrent.
5) ‘Massa fluida que es mou contínuament en una 1) ‘De pressa, a gran velocitat’. P. e.: Anem corrents,
determinada direcció’. P. e.: Un corrent submarí. Un que es fa tard.
corrent d'aire.
6) ‘Moviment d'esta massa’. P. e.: Seguir el corrent 2) De pressa i corrents: ‘precipitadament i d'una
de l'aigua. manera desendreçada, amb molta impaciència’.
7) ‘Ús general, moda’. P. e.: Sempre ha procurat
seguir el corrent.
8) ‘Emoció mútua que s'establix entre dos o més
persones’. P. e.: Un corrent de simpatia.
9) ‘Intensitat d'un corrent elèctric’.
10) Compte corrent
11) Contra corrent
12) Estar al corrent: ‘estar, algú o alguna cosa, al
dia, actualitzat, sense deutes ni faenes pendents. O
bé, ‘ser sabedor de l’estat d’alguna cosa’.
13) Posar al corrent (a algú o alguna cosa)

105
 Creuar Encreuar
1) ‘Disposar (dos coses) formant creu l'una amb l'al-
tra’. P. e.: Encreuar les cames. Encreuar dos fustes.
2) ‘Trobar-se, dos vies, en un punt del seu recorregut
1) ‘Passar (per un lloc) travessant-lo d'un extrem a i travessar l'una l'altra’. P. e.: Encreuar-se dos car-
l'altre’. P. e.: Creuar el carrer, un riu, una munta- rers, dos camins, dos carreteres.
nya. Creuar l'espai aeri. Creuar el mar. 3) ‘Anar, dos persones, dos vehicles, l'un en direcció
contrària de l'altre i coincidir en un punt determinat
2) ‘Trobar-se pel camí amb algú o amb algun vehicle del trajecte’. P. e.: Els trens s'encreuen a l'altura de
que ve en direcció contrària’. P. e.: Em vaig creuar Xàtiva.
amb ell quan anava a treballar. 4) ‘Dirigir (els focs, els tirs de les armes) des de
punts distints a un mateix punt’. P. e.: armes encre-
uades.
5) ‘Aparellar individus (de races diferents o d'espè-
cies afins).
Crom Cromo
1) ‘Litografia en colors, especialment la de grandària
‘Element químic metàli·lic, brillant, dur, trencadís i reduïda destinada al col·leccionisme’. P. e.: Una
refractari, de color gris clar, que s'usa com a reco- col·lecció de cromos.
briment per a la protecció del ferro i altres metalls i 2) ‘Persona vestida amb massa coloraines, excessi-
com a constituent dels acers inoxidables’. vament empindongada’. P. e.: Anava fet un cromo.
3) Amb ironia, es diu d’una persona malforjada, llet-
ja, que és un cromo.
Cub Cubell
1) ‘Poliedre regular format per sis cares quadrades
iguals’. ‘Poal’. P. e.: Porta’m el cubell per a l’obra.
2) ‘Tercera potència d'un nombre’. P. e.: Dos al cub.
Data Dada
1) ‘Informació sobre alguna cosa que permet conéi-
1) ‘Indicació precisa del dia, del mes, de l'any en què xer-la o que facilita la formació d'una idea, d'un juí o
té lloc o ha de tindre lloc un fet’. P. e.: Fixar la data d'una conclusió’. P. e.: Les dades que utilitza no són
de la reunió. La data de naixement. Data de caduci- fiables.
tat. Data de venciment. 2) ‘En matemàtiques, element conegut d'una investi-
2) ‘En un escrit, una moneda o una altra inscripció, gació matemàtica a partir del qual s'han de deduir els
indicació del temps, i sovint del lloc, en què s'ha fet elements desconeguts’. P. e.: Les dades d'un pro-
o s'ha executat’. P. e.: La data d'un contracte, d'un blema.
decret. Una carta amb data vint-i-tres de febrer. 3) ‘Representació convencional de la informació en
3) Estar de mala data: ‘estar, algú, de mal humor’. un format adequat perquè puga ser processada, co-
4) Ser de bona data: ‘Ser de bona qualitat o de bones municada o interpretada per mitjans manuals o au-
inclinacions’. tomàtics’.
5) Ser de mala data: ‘Ser de mala qualitat o de males 4) Banc de dades
intencions’. 5) Base de dades
6) Protecció de dades
7) Processament / tractament de dades

Desvelar Desvetlar
1) ‘Descobrir o revelar (alguna cosa que estava ama- 1) ‘Llevar la son (a algú)’. P. e.: Tenia son, però la
gada)’. P. e.: Desvelar les intencions ocultes d'algú. dutxa el desvetlà.
2) ‘Perdre la son’. P. e.: Em desvetle per qualsevol
2) ‘Llevar el vel o descobrir (una persona o una cosa soroll.
coberta amb un vel)’. P. e.: El pare va desvelar la 3) ‘Estimular o suscitar’. P. e.: Desvetlar l’interés o
nóvia abans que començara la missa. la curiositat dels lectors.
Drac Dragó
‘Animal fabulós, fantàstic o mitològic’. ‘Animal real, rèptil de cos escamós’.

106
 Dir Dir-se
‘Pronunciar alguna cosa’. P. e.: Ell abans deia que ‘Anomenar-se’. P. e.: Em dic Joan.
no tenia llicència per a matar.
Doblar Doblegar
1) ‘Fer doble, augmentar (una cosa) fins al doble’. P. 1) ‘Fer que una part (d'un objecte flexible) s'aplique
e.: Doblar la velocitat. Doblar el sou. sobre una altra part de manera que les dos parts que-
2) ‘Arribar a ser doble, fer-se doble’. Del 1960 al den superposades’. P. e.: Doblegar un full de paper.
2000 la població mundial va doblar. Doblegar els llençols.
3) ‘Ser el doble’. P. e.: Les sol·licituds per a cobrir 2) ‘Fer que (una cosa recta o rígida) prenga una for-
les places vacants han doblat les de l'any passat. ma corba’. P. e.: El vent doblegava les canyes.
4) ‘Augmentar considerablement’. P. e.: Doblar es- 3) ‘Fer anar acatxat o encorbat (a algú)’. P. e.: El
forços. Doblar el pas. dolor de la ciàtica em doblega.
5) ‘Aplicar l'una sobre l'altra (dos parts d'alguna cosa 4) ‘Sotmetre (a algú)’. P. e.: No es doblegaran mai a
flexible)’. P. e.: Doblar una tela. la voluntat del tirà.
6) ‘Substituir, algú, la veu o l’aspecte (d'un actor o 5) ‘Desencoratjar (a algú)’. P. e.: Le males perspec-
d'un presentador d'una pel·lícula, d'una sèrie, d'un tives no aconseguiren doblegar-los.
documental) amb la seua veu pròpia’. 6) ‘Sobrepassar o superar (una quantitat, especial-
7) ‘Avançar (un rival) que du una volta menys al ment en l'edat)’. No et consideres vell fins que no
circuit’. doblegues els setanta.
Dormir Adormir
1) ‘Estar, una persona o un animal, en el repòs que 1) ‘Fer dormir’. P. e.: Engrunsava el xiquet per
consistix en la inacció o suspensió dels sentits i de adormir-lo.
tot moviment voluntari’. P. e.: Dormir bé, malament. 2) ‘Començar a dormir’. P. e.: Després de tantes
No he pogut dormir en tota la nit. emocions, no aconseguia adormir-me.
2) ‘Passar, algú, la nit en algun lloc fora de ca- 3) ‘Fer perdre la sensibilitat (a un membre del
sa’. Vam haver de dormir en una pensió de mala cos)’. P. e.: Se m'ha adormit la cama.
mort. 4) ‘Calmar o fer menys viu (un dolor, una pena)’. P.
3) ‘Estar mort’. P. e.: Dormir en pau. e.: Res del que fem aconseguix adormir el seu dolor.
4) Dormir com una marmota 5) ‘No posar l'activitat que cal en la realització d'una
5) Dormir com un tronc (o com una soca) cosa’. P. e.: Si ens adormim, no acabarem mai.
6) Dormir més que l’algeps
7) Sac de dormir
Esborrador Esborrany Esborrall
1) ‘Primera redacció d'un escrit
1) ‘Que esborra’. P. e.: Goma esborra- o d'un text, sobre el qual es po- 1) ‘Taca de tinta que es fa en el
dora. Líquid esborrador. den fer a posteriori les modifi- paper escrivint’. P. e.: Em va
cacions que calga a fi d'elaborar presentar un paper ple d’es-
2) ‘Utensili amb què s'esborra, especi- la redacció definitiva’. P. e.: borralls.
alment una pissarra’. P. e.: Algú s'ha Primer esborrany de la llei.
emportat l'esborrador de la classe. 2) ‘Paper o quadern on es fa 2) ‘Vestigis, restes’.
l'esbós d'un escrit’. P. e.: He
trobat els esborranys de la me-
ua primera novel·la.
Enginy Ingeni
‘Inventiva, habilitat per a salvar dificultats, per a
resoldre problemes, per a aconseguir o fer alguna ‘Hisenda que conté una plantació de canyamel i en la
cosa’. P. e.: És una persona d'enginy. Per a resoldre qual s'obté el sucre’.
l'enigma cal usar l'enginy.
Estada Estança
‘Acció d'estar, de parar-se en un lloc, durant un cert ‘Habitació o apartament’.
temps’. P. e.: Vam fer una curta estada a Lisboa.
Fàstic Fastig
‘Ois, sensació de repugnància’. P. e.: Li feia fàstic ‘Cansament o avorriment respecte d’allò poc interes-
menjar en aquell lloc tan brut. sant o d’allò insistent’. P. e.: Quin fastig de llibre!

107
 Fons Fondo
1) ‘Superfície o part inferior d'un recipient o d'una
cavitat’. P. e.: Veig alguna cosa en el fons del got. El
fons d'un penya-segat, d'una vall.
2) ‘Superfície sòlida sobre la qual reposa o fluïx una
massa d'aigua’. P. e.: El fons de l'Albufera és un fan-
gar. El fons del mar.
3) ‘Base d'un color uniforme sobre la qual ressalten
objectes o figures d'altres colors’. P. e.: El campanar
es retallava sobre el fons del cel.
4) ‘Part més interior o més allunyada de l'entrada
d'un lloc’. P. e.: El fons del despatx.
5) ‘Part més íntima o essencial’. P. e.: No vol parlar
del fons del problema.
6) ‘Conjunt dels elements constitutius del caràcter 1) ‘Profund (adj.)’. P. e.: Un pou fondo.
d'una persona’. P. e.: És un home de bon fons, però
maleducat. 2) ‘Amb profunditat’. P. e.: Van haver d'excavar
7) ‘Contingut o matèria d'un discurs o d'una obra’. P. fondo per a trobar aigua.
e.: Deixa entreveure conservadorisme en el fons dels
seus discursos. 3) ‘Terreny baix, on la terra sol ser molt bona perquè
8) ‘Conjunt de béns que posseïx una persona física o les aigües s'ajunten allà i hi depositen sediments mi-
jurídica’. nerals’. P. e.: Planta dacsa en el fondo i veuràs com
9) ‘Conjunt d'elements documentals que formen un creix bé.
cos a part, dins d'un conjunt superior com ara un
arxiu, una biblioteca o un museu’. P. e.: Fons ma-
nuscrits, fons antic públic.
10) A fons: ‘profundament, més enllà de les aparen-
ces o els detalls’. P. e.: No tracta el tema a fons.
11) Els baixos fons: ‘els sectors més marginals de la
societat, especialment els ambients freqüentats per
delinqüents i la gent de got i ganivet’.
12) En el fons: ‘considerant allò que és fonamental,
essencial, a pesar de les aparences o els detalls’. P.
e.: El debat busca, en el fons, evitar que es parle
d'altres coses.
Famós Afamat / famolenc
1) ‘Que té molta fama o que és molt conegut’. P. e.: ‘Que té molta fam’. P. e.: Una colla d'hòmens afa-
Una advocada famosa. Una escultura famosa. mats / famolencs assaltaren el magatzem de provisi-
2) ‘Notable en alt grau’. P. e.: Un famós disbarat. ons.
3) ‘Persona famosa’. Una festa plena de famosos.
Full Fulla
1) ‘Tros de paper rectangular, especialment l'obtin- 1) ‘Làmina generalment verda, plana i prima, que
gut d'una vegada en el motle en la fabricació a naix de la tija o de les branques dels vegetals, arbres
mà’. P. e.: Ompliu el full d'inscripció. de fulla perenne i de fulla caduca’.
2) ‘Làmina rectangular de paper que, juntament amb 2) ‘Làmina prima de metall d'una ferramenta o d'u-
altres, formen un llibre o un quadern’. P. e.: El llibre na arma tallant’. P. e.: La fulla d'una navalla.
té un defecte: li falten dos fulls. 3) ‘Part mòbil d'una porta o d'una finestra, que l'obri
3) ‘Lámina prima de qualsevol material’. P. e.: Un i la tanca’. P. e.: Una porta de dos fulles.
full de plàstic adhesiu, de cartó. 4) Agafar el rave per les fulles: ‘entendre una osa
4) ‘En el joc del pòquer, jugada que consistix a for- pel cantó més maliciós. Exagerar la importància de
mar un trio i una parella’. les coses’.
5) Full de ruta: ‘document en què s’especifiquen els 5) No deixar fulla verda: ‘no deixar res, destruir-ho
passos estratègics que cal seguir per a aconseguir un tot’.
objectiu concret’. 6) Portar a ram i fulla (alguna cosa): ‘portar les

108
6) Girar full: ‘continuar avant’ o ‘canviar de tema o coses a la valenta, amb gran energia, fent cara a tot’.
de conversa’. 7) Tremolar com una fulla: ‘tremolar molt’.
Greix Gras / grassa
1) (adj.) ‘Que conté greix’. P. e.: Matèries grasses.
Formatge gras.
1) ‘Part dels teixits del cos d'un animal que consta 2) ‘Part grassa de la carn’.
principalment de cèl·lules plenes d'una substància 3) ‘Gros, gord’. P. e.: Menja massa: cada dia està
lipídica’. P. e.: La carn tenia massa greix per a mi. més gras.
3) ‘Que, per l'aspecte o les propietats, és semblant al
2) ‘Brutícia que deixa el cos en una peça de vestir o greix’.
una paret’. 4) ‘Caracteritzat per algun element de riquesa’. P. e.:
Un sou gras.
5) ‘Grosser, obscé’.
Glacial Glacera Glaçó
1) ‘Abundant en gel’.
2) ‘Del gel i de la seua acció, o que hi té
relació’.
3) ‘Que es troba (un mar, una terra) en
les zones glacials’. P. e.: Vall glacial,
zona glacial. ‘Massa de gel formada per com- ‘Tros menut de gel, gene-
4) ‘Que està (un període geològic) mar- pactació i recristal·lització de la ralment en forma de
cat pel predomini del gel’. P. e.: Erosió neu en una regió de neus perpètu- dau’. P. e.: Posa'm glaçons
glacial. es i que es mou lentament pendent en la beguda.
5) ‘Molt fred’. P. e.: Unes temperatures avall’. P. e.: Glacera alpina.
glacials. Un vent glacial.
6) ‘Que es congela (una substància, es-
pecialment l'àcid acètic) a la temperatura
ambient del laboratori’.
7) ‘Que no té ardor, passió, entusias-
me’. P. e.: Una salutació/mirada glacial.
Imponent Imposant
1) ‘Que imposa’ (com a adjectiu és sinònima de im-
‘Algú o alguna cosa que imposa, que causa respecte, ponent).
admiració’. P. e.: Una veu imponent. 2) Com a substantiu, ‘persona que posa diners a
rèdit o en depòsit’.
Infligir Infringir
‘Aplicar (una pena)’. ‘Violar (una llei, una regla o un pacte)’. P. e.: Ha
infringit el reglament.
Legat Llegat
1) ‘Persona que una autoritat eclesiàstica o civil en- 1) ‘Allò que es llega en el testament o codicil’.
via a una altra per tractar un negoci’. 2) ‘Disposició per causa de mort que implica una
2) ‘Eclesiàstic que, per disposició del papa, el repre- adquisició de béns a títol particular, a diferència de
senta o que exercix alguna de les seues facultats’. la institució d'hereu, que comporta successió a títol
3) ‘Delegat dels emperadors romans encarregat de universal’.
representar-los en una província’. 3) ‘Allò que una generació llega a una altra’.
Lliurar Alliberar
1) ‘Fer que (algú) quede lliure’. P. e.: Alliberar un
ostatge.
1) ‘Entregar’. P. e.: Dijous m’heu de lliurar la re- 2) ‘Salvar (a algú) d'algun perill o d'alguna molès-
dacció. tia. Alliberar de les desgràcies’. Alliberar-se dels
2) ‘Iniciar (una acció bèl·lica)’. P. e.: Lliurar batalla enemics. Alliberar-se d'una malaltia.
o combat a l'enemic. 3) ‘Alçar les càrregues que pesen (sobre alguna co-
sa)’.
4) ‘Eximir (a algú) del compliment d'una obligació’.

109
 Medi Mig / mitja
1) ‘Que és la mitat d'un
tot’. P. e.: Mitja hora.
Mitja València va acudir
a la celebració.
2) ‘En una part igual, o
aproximadament igual, a
la mitat’. P. e.: Un got
1) ‘Conjunt de mig buit.
circumstàncies 3) ‘Mitat, part d'un tot
culturals, eco- dividit en dos parts
nòmiques o iguals’. P. e.: Un mig, ½.
socials que en- 4) ‘Mesura o pes equiva-
volten un indi- lent a la mitat d'una me-
vidu’. P. e.: Les sura principal i determi-
seues possibili- nada’. P. e.: Pam i mig.
tats depenen del 5) ‘D'una manera incom-
medi on s'ha pleta, no del tot’. P. e.:
criat. La porta està mig tren-
cada. Mitges disculpes.
2) ‘Conjunt de 6) A mitges: ‘parts iguals
condicions am- de guanys, pèrdues o
bientals en què despeses. O bé, ‘parcial-
viu o es desen- ment, incompletament’.
volupa un ésser 7) A mitja nit
o una comuni- 8) Al mig (de): ‘en la part
tat’. P. e.: Els central’.
problemes d'a- 9) Mig… mig. P. e.: Es-
daptació al me- taven mig vius mig
di. morts.
10) Pel mig: Per la mi-
3) Medi ambi- tat.
ent 11) Tot té un mig i dos
vores: ‘la valoració de les
4) Medi natural coses és sempre relativa i
convé evitar actituds ex-
tremes’.
Medecina
‘Medicament’
Metge
(Subst.) ‘Persona legalment autoritzada per a professar (Adj.) ‘De la medicina o dels metges, o que hi té
i exercir la professió de la medicina’.
Metre
1) ‘Unitat internacional de longitud’.
2) ‘Instrument de mesura de longituds’.
3
3) Metre cúbic (m ).
4) Metre cuadrat (m2)
Mitjà Mitjan Mitjana
1) ‘Que està igual- 1) ‘Quantitat ob-
ment lluny dels dos tinguda sumant di-
extrems en situació, verses quantitats i
magnitud, qualitat o dividint el total pel
grau, o entre dos seu nombre’. P. e.:
altres parts o coses La mitjana de les
determinades dins notes no li permet
d'una successió’. P. estudiar la carrera
e.: Dels tres germans que vol. Mitjana
és el mitjà. ‘Cap a la mitat de punts.
2) ‘Que representa d'un període de
les característiques temps, un recor- 2) ‘Zona longitu-
més generals d'un regut o un pro- dinal que separa
grup’. P. e.: El ciu- cés’. P. e.: Arri- les calçades que
tadà mitjà. baran a mitjan tenen sentits de
3) ‘Que s'ha obtingut setmana. Ens circulació oposats
calculant exactament trobarem a mit- en una carretera’.
o aproximadament jan camí. Se'n
una mitjana’. P. e.: va anar a mitjan 3) ‘Botella que
Un preu mitjà. dinar. Podeu conté aproxima-
4) ‘Allò que és útil o vindre de mitjan dament un terç de
convenient per a matí en avant. litre de cervesa’.
aconseguir un fi’. P.
e.: Hem de buscar
els mitjans per a
reunir els diners que
necessitem.
5) Mitjans de trans-
port
6) Mitjà de comuni-
cació de masses.
7) Edat Mitjana
8) Mitjana edat
9) Per mitjà de:
‘servint-se de’.
10) Terme mitjà
11) Veu mitjana
Medicina
1) ‘Ciència i art de curar, alleujar i previndre les
malalties del cos humà’. P. e.: Medicina general,
preventiva.
2) ‘Part de la medicina que usa fàrmacs i altres
substàncies curatives per a tractar les malalties sen-
se recórrer a la cirurgia’.
3) ‘Medicament’.
Mèdic
relació’. P. e.: Comunicat mèdic.
Metro
‘Ferrocarril, de recorregut generalment subterrani,
destinat al transport ràpid de viatgers per l'interior
d'una ciutat’.
110
 Mesa
1) ‘Conjunt de persones que dirigixen, amb diferents
càrrecs, una assemblea política, un col·legi electoral o
una altra corporació’.
2) ‘En la litúrgia catòlica, taula de l'altar sobre la qual
se celebra la missa’.
Mida
1) ‘Mesura, especialment lineal’.
2) ‘Unitat de mesura amb exclusió de les de capacitat i
de pes’.
3) ‘Regle o cinta d'una llargària coneguda que servix
per a amidar una longitud’.
4) ‘Dimensió que ha de tindre una cosa per a l'ús a què
es destina’. P. e.: Destriar les fruites que no arriben a
la mida.
5) ‘Quantitat convinguda que entra en la composició
d'una pasterada, d'una mescla o d'un pastís’. P. e.: Tres
mides d'oli.
6) A mida: ‘adaptant-se a les dimensions volgudes’. P.
e.: S'ha fet un vestit a mida.
7) A mida que: ‘a mesura que’.
8) Fora mida: ‘en gran quantitat o proporció, moltís-
sim’. P. e.: Treballa fora mida.
9) Prendre la mida (a algú): ‘arribar a conéixer per-
fectament la seua personalitat i les seues reaccions,
generalment per a aprofitar-se'n en benefici propi’.
Muscle
1) ‘Regió superior i lateral del cos, situada a cada cos-
tat del coll, en la unió del braç amb el tronc’.
2) Arrunsar els muscles: ‘fer un moviment amb els és l'instrument immediat per a produir o contrares-
muscles, alçant-los per a manifestar ignorancia o indi- tar els moviments’. P. e.: Músculs humans.
ferència’. O bé, ‘adoptar o prendre una actitud, ara
d’indiferència, ara de resignació, davant d’algun fet.
111
Taula
1) ‘Moble que consistix en una peça llisa i plana,
sostinguda horitzontalment a l'altura convenient per
una o diverses potes, i que servix per a menjar,
escriure, treballar o jugar’.
2) ‘Conjunt de persones assegudes al voltant d'este
moble’. P. e.: Tota la taula es va alçar i va brindar
pel seu èxit.
3) ‘Taula de menjar’. P. e.: Veniu a taula que ja
està el dinar escudellat.
4) ‘Menjar que se servix en taula’. P. e.: Li agraden
els plaers de la bona taula.
5) ‘Peça de fusta, pedra, bronze o altra matèria rí-
gida, plana i de poca grossària, on es fixa, es grava
o es pinta alguna cosa’. P. e.: Trobareu la informa-
ció en la taula d'avisos. Les taules de la Llei.
6) Fer taula rasa: ‘anul·lar tot el que s’ha fet ante-
riorment’.
7) Llevar (o alçar) taula: ‘llevar de damunt de la
taula totes les coses que s’han servit per a menjar’.
8) Parar taula: ‘disposar damunt de la taula les
coses necessàries per a menjar’.
9) Quedar-se baix taula: ‘arribar tard a un àpat,
quan ja han acabat de menjar’.
10) Tindre taules: ‘tindre experiencia en qualsevol
activitat profesional, saber fer bé les coses’.
11) Tenis de taula: ‘ping-pong’.
Mesura
1) ‘Acció o efecte de mesurar’. P. e.: La mesura
del temps.
2) ‘Mitjà proporcionat a un fi’. P. e.: Hem de pren-
dre mesures enèrgiques per a resoldre el proble-
ma.
3) ‘Prudència o moderació en la manera d'obrar’. P.
e.: Parlar amb mesura.
4) ‘Unitat que s'usa per a avaluar longituds, àrees o
volums’. P. e.: Mesures de longitud, de pes.
5) ‘Recipient format per un paper enrotllat en for-
ma de con, destinat a contindre productes com ara
caramels, llegums o farina’. P. e.: He comprat una
mesura de pipes de carabassa. Posa'm una mesura
de nata i xocolate (=Cucurutxo de gelat).
7) En la mesura de/que: ‘en la proporció de, se-
gons’. P. e.: Ho farem en la mesura de les nostres
possibilitats.
8) Entre el poc i el massa, la mesura passa: ‘per a
recomanar moderació’.
Múscul
‘Òrgan carnós que, gràcies a la seua contractilitat,
 Mortaldat
‘Multitud de morts causades per la guerra, una epidè-
mia o una catàstrofe’.
Nombre
1) ‘Resultat de comptar les coses que formen un agre-
gat o qualsevol dels ens abstractes que resulten de
generalitzar este concepte’.
2) ‘Quantitat comptable indeterminada’. P. e.: Un gran
nombre d'assistents. Un nombre reduït de vots favo-
rables.
3) ‘Categoria gramatical, singular o plural’.
Nomenar
‘Designar (a algú) per a un càrrec o una funció’. P. e.:
L'han nomenat cap d'estudis.
Ona / onada
1) ‘Elevació momentània d'aigua que es produïx en la
superfície del mar, un llac o un riu, a causa del vent o
de les marees’.
2) ‘Fenomen periòdic en l'espai i en el temps caracte-
ritzat per la longitud, la freqüència i l'amplitud’. P. e.:
Ones longitudinals, transversals.
3) Ona acústica o sonora
4) Ona electromagnética
5) Ona radioeléctrica
6) Ona sísmica
7) Microones
Orella
1) ‘Aparell de l'audició constituït per un conjunt d'òr-
gans la finalitat dels quals és la percepció dels sons’.
2) ‘Pavelló auricular extern dels mamífers, que servix
per a percebre amb més eficàcia els sons’.
3) A cau d'orella o A l’orella: ‘parlant en veu molt
baixa, prop de l'orella’.
4) Acatxar les orelles: ‘admetre, amb actitud resigna-
da, el parer d'un altre’.
5) Banyar l'orella (a algú): ‘superar-lo, véncer-lo’.
6) Bufar a l’orella (a algú): ‘recordar-li o suggerir-li
112
Mortalitat
1) ‘Qualitat de mortal’. P. e.: La mortalitat de l'és-
ser humà.
2) ‘Taxa de morts produïdes en una població du-
rant un temps donat, en general o per una causa
determinada’.
Número
1) ‘Nombre amb què un element és designat dins
d'una sèrie’. P. e.: La casa número 11. En el sor-
teig va eixir el número que ella volia. No sé el seu
número de telèfon. No tenim número de reserva.
2) ‘Edició d'una publicació periòdica’. P. e.: Nú-
mero extraordinari de la revista 'Pensat i Fet'.
3) ‘Exhibició, execució o peça que forma part del
programa d'un espectacle d'atraccions, de circ, de
varietats, d'un concert, d'un recital o de qualsevol
altre espectacle’. P. e.: Un número de circ, de ball.
4) ‘Acció extravagant o inconvenient amb la qual
es crida molt l'atenció’. P. e.: Jaume va muntar un
número en la cafeteria. No m'agrada anar amb ell
perquè fa el número allà on va.
5) Fer números: ‘calcular, fer comptes’.
6) Números rojos
Anomenar
1) ‘Donar nom (a algú o alguna cosa)’. P. e.:
Aquesta classe de paraules, les anomenem demos-
tratius.
2) ‘Dir-se, tindre per nom’. P. e.: Els numerals que
expressen orde s'anomenen ordinals.
3) ‘Fer menció (d'algú o d'alguna cosa)’. P. e.: En
la reunió el vam anomenar més d'una vegada.
Onda
1) ‘Corba en forma de S que es produïx en una
línia o una superfície’. P. e.: Les ondes dels ca-
bells. Les ondes de la vora d'una cortina.
2) ‘Element decoratiu que simula una línia ondula-
da’.
Oïda
1) ‘Sentit pel qual es perceben els sons’. P. e.:
L'òrgan de l'oïda. Tindre l'oïda molt fina.
2) ‘Aptitud per a percebre i reproduir els sons mu-
sicals’. P. e.: Canta bé perquè té molt bona oïda.
3) Arribar a oïda (d’algú, alguna notícia): ‘saber-
la, conéixer-la’.
4) D’oïda: ‘que coneix alguna cosa per haver-la
sentida’. P. e: Testimoni d’oïda. O bé, ‘sense co-
néixer les transcripcions musicals’. P. e.: Tocar
d’oïda.
alguna cosa’. 5) Parar l’oïda: ‘escoltar amb atenció’.
7) Calent d’orella: ‘molt ofés o enfadat’.
8) Calfar l’orella (a algú): ‘aconsellar-lo, especial-
ment d’amagat, per a fer-li alguna cosa o prendre una
decisió’.
9) Ensenyar l’orella: ‘revelar, sense voler, una inten-
ció oculta’.
10) Estirar les orelles (a algú): ‘bonegar-lo’.
11) No tindre cera en les orelles: ‘patir una situació
econòmica d'escassesa de manera permanent per falta
d'hàbits d'estalvi o per gastar incontroladament’. P.
e.: Ja pot treballar, que no tindrà mai cera en les
orelles.
12) Orelles com a pàmpols: ‘orelles molt grans’.
13) Parar l’orella: ‘escoltar amb atenció’.
14) Per una orella li entra i per l’altra li ix (una
cosa): ‘per a indicar que algú no en fa gens de cas’.
15) Traure la cera de l’orella (o de les orelles) (a
algú): ‘explotar-lo, traure-li tot el profit possible’.
16) Veure les orelles al llop: ‘trobar-se en perill’.
17) Xafar l’orella: ‘dormir’.
18) Xiular-li les orelles (a algú): ‘sentir un xiulit que
s’interpreta com que s’és objecte de crítica per part
d’algú que no hi està present.
Òrgan Orgue
1) ‘Part d'un animal o d'una planta adaptada a l'acom-
pliment d'una funció específica’. 1) ‘Instrument de vent’.
2) ‘Instrument o mitjà que servix per a acomplir una 2) Més templat que un orgue: ‘amb bon aspecte i
acció’. P. e.: Els òrgans del Govern. bona salut’.
3) ‘Publicació periòdica que expressa la posició i les 3) Ser l’últim pet de l’orgue: ‘ser, algú, el menys
directrius ideològiques d'un partit o d'una organitza- important, no ser tingut en consideració’.
ció’. P. e.: La revista és l'òrgan del partit.
Pertinença Pertinència
1) ‘Fet de pertànyer a algú o a alguna cosa’. ‘Qualitat de pertinent’.
2) ‘Cosa que és propietat d'una persona determinada’.
Petrolífer Petrolier
1) ‘Persona que es dedica a la refinació o al comerç
del petroli o dels seus derivats’.
‘Que conté petroli’. P. e.: Una zona petrolífera. 2) ‘Nau per al transport de petroli brut o de qualse-
vol combustible líquid’.
3) ‘Del petroli o dels seus derivats, o que hi té rela-
ció’. P. e.: Empresa petroliera.
Planar Planejar
1) ‘Sostindre's, una au, enlaire amb les ales esteses, 1) ‘Fer o idear el pla (d'alguna cosa)’. P. e.: Ja tinc
sense moure-les’. tot el viatge planejat.
2) ‘Fer plana o llisa (una superfície) llevant-li les
2) ‘Volar, un planador o un avió amb el motor parat, irregularitats’.
sense la intervenció de cap altra força que la de la gra- 3) ‘Llevar els alts i omplir els baixos (d'un terreny)
vetat i les aerodinàmiques de l'atmosfera’. amb una aplanadora’.
4) ‘Omplir les desigualtats de la superfície (d'una
3) ‘Trobar-se, una cosa, sobre algú o alguna cosa com paret o d'un trespol) abans de pintar-la’.
a amenaça’. P. e.: La guerra planava sobre la ciutat. 5) ‘Ser prou pla, no ser massa o gens rost’. P. e.: El
camí planeja fins al barranc.

113
 Posar Pondre
1) ‘Fer que (algú o alguna cosa) estiga en un lloc de-
terminat on no estava, en una nova posició, en un nou
estat o d'una nova manera’. P. e.: Posar la paella al
foc.
2) ‘Fer que (una qualitat, una activitat anímica o una
altra cosa immaterial) estiga en un subjecte determi-
nat’. P. e.: Posar il·lusió en un projecte. Posar atenció
en una tasca.
3) ‘Dedicar o aplicar (a algú) a una professió, a un
treball’. P. e.: Posar la filla a estudiar.
4) ‘Aplicar-se una cosa, especialment una peça de
vestir, un cosmètic, un medicament extern’. P. e.: Po- 1) ‘Expulsar o depositar (els ous) les femelles dels
sar-se un ungüent en la ferida. Posar-se el vestit nou. animals ovípars, especialment les aus’. P. e.: Les
5) ‘Establir, instal·lar’. P. e.: Posar botiga. gallines no li ponen.
6) ‘Acceptar un supòsit o una hipòtesi’. P. e.: Posem
que això que dius siga veritat. 2) ‘Passar, un astre, per davall de l'horitzó’. P. e.:
7) ‘Fer de model’. P. e.: Va posar per a fotògrafs molt El Sol s'ha post.
famosos.
8) Posar al corrent 3) No saber (a) on pondre (l’ou): ‘estar indecís,
9) Posar al dia desficiós, queferós’.
10) Posar banyes 4) Pondre fins el pollastre (a algú) o Pondre totes
11) Posar de manifest (a algú): ‘anar-li tot bé’.
12) Posar en clar / en dubte / en qüestió 5) Ves a pondre: ‘per a indicar a algú que calle o
13) Posar en escena que deixe de fer el que fa’.
14) Posar en quarantena
15) Posar en solfa (a algú o alguna cosa): ‘malparlar-
ne, fer-ne comentaris jocosos’.
16) Posar les mans al foc
17) Posar tota la carn en l'olla (o en la graella): ‘ar-
riscar-se, apostar’.
18) Posar-se els cabells (o els pèls) de punta (a algú)
19) Posar-se fet un bou
20) Posar-se la mà al cor (o al pit)
21) Posar-se les botes
22) Posar-se les mans al cap: escandalitzar-se.
23) Posat que: ‘Suposant que, en el cas que’. P. e.:
Posat que vinga, li direm el que ha passat.
Prescriure Proscriure
1) ‘Ordenar o manar’. P. e.: Les normes prescriuen la
seua expulsió. Li han prescrit un xarop. 1) ‘Exiliar (a algú), condemnar-lo a viure fora de la
2) ‘Adquirir (un dret) per haver transcorregut un temps seua pàtria, generalment per motius polítics’.
determinat en les condicions que la llei preveu’. 2) ‘Declarar (a algú) fora de la llei’.
3) ‘Cessar o anul·lar-se, una cosa establida, pel fet 3) ‘Bandejar, abolir, prohibir’. P. e.: Proscriure un
d'haver transcorregut un cert lapse’. P. e.: El delicte ha llibre.
prescrit.
Provar / emprovar Tastar
1) ‘Sotmetre (una persona o una cosa) a certes experi- 1) ‘Pendre una quantitat reduïda (d'un menjar o
ències per a apreciar quant val, per a veure si va bé o d'una beguda), posar-se'n un poc en la boca per
si és com cal’. P. e.: Prova la potència de l'aparell. apreciar el gust que fa’. P. e.: Tastar la carn.
Provar l'amistat d'algú. 2) ‘Menjar molt poc (d'una cosa)’. P. e.: T'has dei-
2) ‘Intentar aconseguir (fer una cosa)’. P. e.: Prova de xat quasi tot el pastís, a penes l'has tastat.
vindre amb tren. Prova de convéncer-lo perquè vinga 3) ‘Menjar per primera vegada (una cosa)’. P. e.:
a l'excursió. Hui ha tastat les peres al vi, però no li han agra-

114
3) ‘Establir la veritat (d'una cosa) donant raons o ad- dat.
duint arguments, fets o testimonis’. P. e.: L'advocat va 4) ‘Experimentar o sentir l'efecte (d'una cosa)’. P.
provar la innocència de l'acusat. e.: Hui el líder tastarà la derrota.
4) ‘Posar a algú (una peça de vestir) per a veure si li 5) Qui s’encanta no les tasta
va bé’. P. e.: Prova-li els pantalons.
Pujar Apujar
1) ‘Anar de baix a dalt, d'un punt a un altre situat en
un nivell més alt’. P. e.: Pujar a la cambra.
2) ‘Augmentar l'efecte, d'alguna cosa’. P. e.: Els col-
ors li van pujar a la cara quan va sentir allò. La be-
guda se li n'ha pujat al cap.
3) ‘Arribar a un nivell més alt, a un grau superior d'in-
tensitat’. P. e.: El nivell de l'aigua pujava de manera
alarmant. La febra no para de pujar-li.
4) ‘Augmentar de valor, de preu’. P. e.: Ha pujat la
barra de pa. L'euro ha pujat. 1) ‘Fer que (un preu, un sou) siga més alt’. P. e.:
5) ‘Créixer en sentit vertical’. P. e: L’arbre creix ràpi- Apujar les taxes. Apujar el jornal. Apujar els
dament. preus dels carburants.
6) ‘Créixer en grau de dignitat o de poder, de categoria
social o professional’. P. e.: Està content perquè ha 2) ‘Fer que (una llum, un foguer, una estufa) faça
pujat a director. més claror, més flama, més calor’. P. e.: Apujar
7) ‘Recórrer pujant’. P. e.: Pujar una escala. Pujar un una llum. Apujar la calefacció.
camí molt empinat.
8) ‘Portar (a algú o alguna cosa) de baix a dalt, d'un 3) ‘Augmentar’. P. e.: S'han apujat els impostos
punt a un altre situat en un nivell més alt’. P. e.: Hem indirectes.
de pujar els paquets al segon pis.
9) ‘Augmentar l'alçària’. P. e.: Han pujat la tanca 4) ‘Desafinar fent el to més alt del que pertoca’. La
perquè era massa baixeta. soprano s'apuja una mica.
10) Pujar a cavall (a algú) o Pujar a la gepa: ‘domi-
nar-lo, fer-lo cedir fàcilment, faltar-li al respecte’. P.e.:
No sigues tan bo amb ells o et pujaran a cavall.
11) Pujar la sang al cap (a algú): ‘vindre-li un accés
passional, irritar-se molt’.
12) Pujar-se’n a la figuereta: ‘enfadar-se molt, perdre
la contenció, el control de si mateix’.
13) Pujar-se'n la mosca al nas (a algú): ‘perdre la
paciència, irritar-se’. P. e.: Deixa de moure't, que se
me'n pujarà la mosca al nas!
Real Reial
1) ‘Que té existència efectiva’. P. e.: Una pel·lícula 1) ‘Del rei, de la reina o de la reialesa, o que hi té
basada en fets reals. relació’. P. e.: Reial Decret. Corona reial.
2) En temps real 2) Gelea reial
Revetlla / revetla Berbena
1) ‘Festa popular amb ball que se celebra de nit, a l'ai-
re lliure, en algunes festes assenyalades’. ‘Planta herbàcia de fulles oposades i flors de colo-
2) ‘Part de la nit que transcorre abans d'anar-se'n a racions diverses, utilitzada en jardineria’.
dormir’.
Remugar Rumiar
1) ‘Parlar entre dents, generalment per a manifestar
desaprovació o disgust’. P. e.: Remugar lletanies. No
sé què li passa, però ha estat tot el dia remugant. ‘Sotmetre (alguna cosa) detingudament, una vega-
da i una altra vegada, a la consideració de la ment’.
2) ‘Mastegar els remugants (els aliments) per segona
vegada’.

115
 Rentable Rendible
‘Llavable, que es pot llavar’. P. e.: Una funda de coixí ‘Que dona un bon rendiment econòmic, de produc-
rentable. ció o de funcionament’.
Retall Retallada
1) ‘Tros sobrant de paper, de tela o d'un altre material
que resulta de retallar una cosa i que queda com a re-
buig en l'execució d'un treball’. P. e.: Aprofitaré eixe ‘Acció o efecte de retallar’. P. e.: La retallada dels
retall per a fer-me un davantal. pressupostos afectarà sobretot el Ministeri d'As-
2) ‘Fragment d'un escrit que s'incorpora a un altre es- sumptes Socials.
crit’.
4) Retall de premsa
Segur Assegurança Fiador
1) ‘Que està exempt de tot perill
o risc’. P. e.: Un transport se-
gur.
2) ‘Que no admet dubte, que
ocorrerà de cert’. P. e.: Un pre- 1) ‘Persona que fia’.
mi segur.
3) ‘Que no hi ha perill que falle, 2) ‘Fiançador, persona que fa
amb què es pot confiar en abso- fiança’.
lut’. 1) Acció o efecte d'assegurar.
4) ‘Que està fermament esta- 3) ‘Dispositiu de seguretat que
blit’. P. e.: Una ideologia segu- 2) Contracte a través del qual s'assegu- impedix el funcionament acci-
ra. Una personalitat segura. ra o es garantix una cosa o una perso- dental d'un pany, d'una arma, o
5) ‘Que creu poder comptar amb na contra un risc. Assegurança de vi- d'altres mecanismes que puguen
algú o amb alguna cosa’. P. e.: da. Assegurança contra incendis. accionar-se per efecte d'una
Esteu segurs que vos ajudarà? acció involuntària’. P. e.: Els
Estar segura de si mateixa. 3) Assegurança multiriscs fiadors de les portes d'un cotxe.
6) ‘Mecanisme que impedix el El fiador de l'escopeta.
funcionament no desitjat d'una 4) Assegurança a tot risc
màquina, d'un aparell o d'una 4) ‘Doble cordó que es fixa als
arma’. traus d'una peça d'abric, i que
7) Ben segur. P. e.: Ben segur obri o ajusta amb un passador’.
que no haureu vist mai un cas
semblant.
8) De segur: ‘amb seguretat,
amb certesa’. P. e.: De segur
que ho faràs bé.
Seure Asseure
‘Estar, algú, sobre un suport de manera que el seu cos ‘Posar (a algú) sobre un suport qualsevol de mane-
descanse sobre l'extremitat inferior del tronc’. P. e.: ra que quede descansant sobre les natges’.
Vull seure al teu costat. Seure en terra. Els jugadors
suplents seuen en la banqueta.
Semblar / paréixer Assemblar
1) ‘Paréixer’.
2) ‘Tindre semblança a algú’. P. e.: Li sembla a son ‘Establir interconnexions (entre segments de pro-
pare en el caràcter. grames informàtics) i assignar memòria on siga
3) ‘Tindre, dos o més persones o dos o més coses, necessari per a crear programes d'un altre nivell’.
semblança entre elles’. P. e.: Tots els germans se sem-
blen molt.
Senyalar Assenyalar
1) ‘Fer o posar un senyal (en una cosa)’. P. e.: Senyala 1) ‘Mostrar o indicar amb el dit o fent qualsevol
la fusta abans de tallar-la. altre senyal (a algú o alguna cosa)’. P. e.: Em va
indicar qui era la seua germana assenyalant-la

116
2) ‘Fer una ferida que deixe una cicatriu o senyal (a amb el dit.
algú)’. P. e.: Li mostrà el ganivet i li jurà que la se- 2) ‘Dir, afirmar o declarar’. P. e.: El president va
nyalaria. assenyalar que la nova llei era necessària.
3) ‘Ser senyal o indici (d'alguna cosa)’. P. e.: Els
núvols assenyalen tempestat.
4) ‘Fixar o determinar (una data, una quantitat)’. P.
e.: Assenyalar el dia de l'examen o d’una quota.
5) ‘Distingir-se o fer-se remarcar’. P. e.: Ell sempre
s'ha assenyalat per la seua elegància.
6) ‘Posar una contramarca (a una moneda)’.
Simple Ximple
1) ‘Que no té parts, no compost, que no és doble o
múltiple, sense subdivisió’. L'oxigen és un element
simple. Una còpia simple.
2) ‘Exempt de complexitat o de complicació, no artifi-
ciós, senzill’. P. e.: S'ha utilitzat un mètode molt sim- ‘Una persona fava, que no té gens de malícia, inno-
ple. Un estil literari simple. cent’. P. e.: El teu amic és una miqueta ximple.
3) ‘Que és tal o tal cosa i no res més’. P. e.: Era un
simple intermediari.
5) A simple vista: ‘sense fixar-se o aprofundir
molt’. P. e.: A simple vista, sembla una bona persona.
Son Somni
1. (fem.) ‘La son, ganes de dormir’. P. e.: La son no 1) ‘Sèrie d'imatges i fenòmens psíquics sobrevin-
em deixava continuar llegint. guts mentre es dorm’. P. e.: Normalment no recor-
2) (masc.) ‘El son, fet de dormir’. P. e.: Té el son molt de els somnis quan em desperte.
pesat.
3) Malson: ‘somni angoixós i desagradable’; ‘son 2) ‘Imaginació vana de coses impossibles o tingu-
intranquil, caracteritzat per una sensació d'opressió i des per impossibles’. P. e.: Té el somni d'acabar
somnis angoixosos’ o ‘persona o cosa que és motiu de amb les injustícies.
continuades penes o preocupacions’. P. e.: La nostra
relació es va convertir en un malson. 3) ‘Idea quimèrica’.
Subterrani Soterrani
1) ‘Que està situat davall terra’. P. e.: Un passadís ‘Espai o recinte d'un edifici situat per davall de la
subterrani. Corrent subterrani. rasant del carrer’. P. e.: El soterrani es va inundar.
2) ‘Que té lloc d'amagat’. P. e.: Activitat subterrània.
Tatxa Taca
1) ‘Senyal que queda sobre una cosa a causa de la
presència d'una substància estranya’. P. e.: T'has fet
una taca en el vestit.
2) ‘Deshonra, acció que entela la reputació’. P. e.:
‘Clau curt amb la cabota gran i plana’. Una trajectòria sense taques.
3) ‘Part d'una cosa de diferent color que el domi-
nant’.
4) ‘Regió fosca de contorns irregulars que s'obser-
va en la fotosfera solar’. P. e.: Taques solars.
5) Passar (o passar-se'n) de taca d'oli: ‘ser, alguna
cosa, inadmissible, intolerable’.
Terme Termini
1) ‘Porció de territori limitada per propietat o jurisdic-
ció’. P. e.: Terme municipal.
2) ‘Grau de distància entre els objectes’. P. e.: En pri- 1) ‘Terme o temps assenyalat per a alguna cosa’. P.
mer terme hi ha una dona amb una túnica blanca. e.: Li han donat un termini de dos mesos per a
3) ‘Grau de situació de les persones o de les coses’. P. efectuar el primer pagament.
e.: En les festes familiars sempre estava en segon ter-

117
me. 2) ‘Pagament parcial que es fa a temps fixat fins a
4) ‘Fi d'un període de temps’. P. e.: Posar terme a les completar una suma que s'ha de pagar’. P. e.: Demà
seues impertinències. s'ha de pagar el primer termini.
5) ‘Espai limitat de temps’. P. e.: En el terme de cinc
anys, s'hauran construït 5.000 nous habitatges. 3) A curt termini
6) ‘Condicions o circumstàncies que limiten alguna
cosa’. 4) A llarg termini
7) ‘Proposicions o limitacions establides en un con-
tracte’. P. e.: Acceptar els termes del contracte. 5) A terminis: ‘per mitjà de pagaments successius
8) ‘Quantitat que entra en una raó, una proporció, una que es fixen en el moment d'efectuar una operació
progressió, una sèrie o una successió ’. de compravenda’. P. e.: Comprar o vendre a ter-
9) ‘Unitat lèxica i sintàctica’. minis.
10) ‘Element que establix amb un altre element una
relació o una oposició’. P. e.: El terme marcat i no mar-
cat de l'oposició de gènere, nombre, mode.
11) ‘Component integrant, juntament amb dos més,
d'un sil·logisme, on els tres figuren dos vegades’.
12) Dur a terme (alguna cosa): ‘executar-la, finalit-
zar-la’.
Tràfic Trànsit
1) ‘Acció de transitar’.
2) ‘Circulació, moviment de persones, de vehicles,
1) ‘Comerç, activitat desplegada en l'intercanvi de d'embarcacions, d'avions o de ferrocarrils’. P. e.:
mercaderies entre països, poblacions o individus’. P. Regular el trànsit de la ciutat.
e.: Tràfic marítim. 3) ‘Fenomen d'interposició d'un planeta entre el Sol
2) ‘Comerç il·legal, clandestí’. P. e.: Tràfic de dro- i la Terra’. P. e.: El trànsit de Venus.
gues. 4) ‘Pas o canvi d'un estat a un altre’.
3) ‘Transport o desplaçament de mercaderies’. 5) ‘Mort d'una persona justa, santa, en tant que
4) Tràfic d'influències: ‘ús abusiu o il·legal de la po- suposa el seu pas a la vida eterna’.
sició social o política a fi d'aconseguir beneficis o 6) ‘Estat en què entren els mèdiums o altres perso-
avantatges’. nes durant les sessions d'espiritisme’.
7) En trànsit: ‘que (un viatger) no s'ha de sotmetre
de nou al control de la policia quan fa una escala en
un aeroport’.
Transmetre Trametre
1) ‘Difondre una emissora de ràdio o de televisió (un
programa)’. P. e.: Transmetre un partit de bàsquet.
2) ‘Emetre (una informació o un senyal) un sistema de
comunicació’.
3) ‘Fer que (alguna cosa) arribe del lloc on algú es
troba a un altre lloc’. P. e.: Transmetre una salutació,
una notícia.
4) ‘Conduir, deixar passar a través seu’. P. e.: Els me-
talls transmeten l'electricitat. ‘Enviar. Trametre un missatge, una carta’. P. e.: Li
5) ‘Contagiar o transferir (una malaltia o una qualitat va trametre una nota de condol.
hereditària)’.
6) ‘Comunicar a altres persones sensacions, estats d'à-
nim, tradicions, costums’. P. e.: És una llegenda que
s'ha transmés de pares a fills.
7) ‘Fer passar (alguna cosa que es posseïx) a algú al-
tre’. P. e.: Transmetre un negoci.
8) ‘Fer passar (un dret o una obligació) a un altre per
transmissió de drets o de crèdits’.
Vetlla / vetla Espelma Vela

118

‘Candela, antigament feta d'esperma 5) ‘Coberta de lona que porten
Acció de vetlar. P. e.: Ell vetla de balena i de seu o d'estearina, nor- alguns vehicles destinada a pro-
per qui més estima. malment curta i grossa, d'ús gene- tegir allò que transporten de les
ralment domèstic’.
Vestidor
1) ‘Lloc destinat a vestir-se’.
2) ‘En una casa, espai ideat i dissenyat per a vestir-
se, en què la roba i els complements estan guardats i
ordenats’.
3) ‘En una instal·lació esportiva, lloc destinat a dut-
xar-se i a canviar-se de roba’.
4) ‘Que s'usa (un vestit, una peça de roba) per a anar
mudat’. P. e.: Porta una jaqueta molt vestidora.
Vial
1) ‘Camí ample amb un nivell d'urbanització sufici-
ent que permet generalment l'accés rodat’.
3) ‘Camí ample, generalment amb arbres a les vo-
res’.
4) Educació vial
2) ‘Recipient que conté un medicament o un produc-
te químic’.
Vidre
1) ‘Sòlid dur, fràgil i transparent o translúcid, obtin-
gut per la fusió d'arena silícia amb potassa,
mal·leable a altes temperatures, i que servix per a la
fabricació de recipients, d'objectes d'adorn, i per a
tapar finestres i portes’.
2) ‘Peça o objecte de vidre’.
3) ‘Làmina de vidre que es posa en les finestres i les
119
1) ‘Tros de lona o de tela forta
que es ferma a l'antena, a les
vergues o als estais d'una nau, i
que servix per a rebre el vent
que propulsarà l'embarcació’.
2) ‘Velam d'una embarcació’.
3)’ Esport nàutic’.
4) ‘Tros de lona o tela forta que
es posa per a fer ombra, protegir
de la intempèrie o tancar un
espai’.
inclemències del temps’. P. e.:
Un carro de vela. La vela d'un ca-
mió.
6) A rem i a vela: ‘ràpidament,
molt de pressa’.
7) A tota vela: Amb totes les
veles desplegades. Navegar a
tota vela.
8) Girar vela (o veles): ‘desistir
d'allò que es pretenia, cedir a
l'adversari’.
9) Plegar (o abaixar) veles:
‘desistir de fer alguna cosa, re-
cular’.
Vestuari
1) ‘Conjunt dels vestits que té una persona, especi-
alment un actor o una actriu per a portar-los en una
representació escènica’.
2) ‘Lloc on es guarden els vestits d'una comunitat o
els abrics dels assistents a un espectacle’.
Viari
1) ‘De les vies urbanes o de les interurbanes, o que
hi té relació’. P. e.: Xarxa viària.
2) ‘Que creix (un tipus de vegetació o de plantes) en
camins, vores de camins i llocs calcigats’.
Cristall
1) ‘Cos format per solidificació’.
2) ‘Objecte fet de cristall de roca treballat o que l'i-
mita’.
3) ‘Teixit de llana molt fi que per efecte de la llum fa
reflexos tornassolats’.
4) Cristall de neu: ‘aigua en estat sòlid formada per
molècules disposades segons una estructura regular’.
portes per a aïllar i impedir el pas de l'aire, però no el
de la claror’. P. e.: El vidre de la finestra.
4) ‘Lent d’unes ulleres’. P. e.: El vidre de les ulleres.
Vistiplau
‘Verificació i conformitat d'un document administra-
tiu realitzada per la persona habilitada per a fer-
ho’. P. e.: El certificat ha de dur el vistiplau del pre-
sident.
Vist i plau
‘Fórmula administrativa que es posa en el peu de
pàgina d'un certificat per a indicar que el document
ha sigut verificat i està conforme’. P. e.: El tutor ha
de signar el vist i plau del meu TFG.

120