FONÈTICA BÀSICA

LES VOCALS.

VOCALS ÀTONES:
Les vocals en posició àtona són totes tancades excepte la a que sempre és
oberta.

VOCALS TÒNIQUES:
TANCADES
u i
Les vocals en posició tònica poden ser: SEMITANCADES
o e
SEMIOBERTES Ͻ
1. Tancades sempre: les i i les u ε
2. Oberta sempre: a
OBERTA
a
3. Tancades o obertes les e i les o

CONTEXTOS EN QUÈ LA E TÒNICA ÉS OBERTA /Ε/:

a) Davant de les vocals i/u, i davant de síl·laba que continga i/u:
evangeli, misteri, obsequi, fideu, perpetu, ingenu, peu...
b) Davant de l, l·l, rr, r:
cel, cruel, melsa, novel·la, ferro, serra, guerra, terra, cert, verd...
i les paraules cendra, divendres, gendre, tendre, enze
Són excepcions:
celta, delta, feltre, selva, erm, ferm, herba, serp, terme i
poques més.
c) La major part de les paraules esdrúixoles i els termes científics:
anècdota, cèl·lula, èxtasi, fèretre, gènesi, mol·lècula, potència,
acèfal, telègraf...
Són excepcions: anatema, església, cérvola, forense, lepra,
llémena, teorema i poques més.
d) Les terminacions -ecte, -ecta, -epte, -epta:
afecte, defecte, insecte, col·lecta, correcta, concepte, excepte,
recepta
 CONTEXTOS EN QUÈ LA O TÒNICA ÉS OBERTA /Ͻ/

a ) Davant de les vocals i/u i de síl·laba que continga i/u:

almoina,boina, boira, heroi, oli, bou, dijous, mòdul, moure, nou,
prou, sou...
Són excepcions: els acabats en –oix (coix), jou i sou (verb).
b) La major part de les paraules esdrúixoles i termes científics:
còlera, custòdia, dòmino, glòria, lògica, amorf, anòmal, ciclop,
demagog, patogen ...

Són excepcions: escórpora, estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora i

poques més.

c) Els acabaments –oc/-oca, -of/-ofa, -oig/-oja, -olt/-olta, -ort/-

orta, -os/-osa, -os/-ossa, -ost/-osta, -ot/-ota:

foc, groc, oca, carxofa, estrofa, goig, roja, cresol, caragol, escola,
solt, volta, fort, mort, mos, cosa, brossa, crossa, cost, impost, clot,
dot, pot, pilota, singlot...

Són excepcions: cola, boca, bola, bossa, escolta, estoig, gola, molt, i pocs
més.

d) I uns quants mots acabats amb –o i els seus compostos:

Açò, això, allò, però, bo, so, do, to, tro...

FENÒMENS DE FONÈTICA SINTÀCTICA ENTRE CONSONANTS I VOCALS

1. Les consonants oclusives seguides de vocal sonen sordes totes (sordes i sonores.

B/P /p/ : adob inorgànic (adop inorgànic)

D /T + vocal = /t / : verd afer (vert afer)

G/C /k/ : llarg embaràs (llark embaràs)

 2. Les següents consonants sordes finals en contacte amb una paraula començada
per vocal esdevenen sonores:

f → v fotògraf eficient → (fotògrav eficient)

s → z els amics → (elz amiks)
tʃ + VOCAL → ʤ fuig ara → (futʃ ara)
ts → dz pots obrir → (podz obrir)
ʃ → ʒ baix arbre → (baiʒ arbre)

NOTA: Fixeu-vos, sobretot, en la essa sorda final de mot /s/ que esdevé
sonora quan la paraula següent comença per vocal:

-s +VOCAL = z els homes, les escoles , pas ample. (elz homes, lez
escoles, paz ample)

3.Les consonants sordes p, t, k, s, tʃ , ts, ʃ , f a final de paraula i seguides

de consonants sonores es sonoritzen i es converteixen en:

P → b cap didal (kab didal).

T → d estret gran (estred gran).

K→ g afalac bo ( afalag bo).

S→ z cas vell (caz vell).

tʃ→ ʤ fuig gos (fuʤ gos).

ts→dz pots deixar-ho (podz deʃar-ho).

ʃ → ʒ baix ventre (ba ʒ ventre).

f→ v fotògraf dolent (fotògrav dolent).

NOTA: La essa sorda final en contacte amb paraula que comença per
consonat sonora es sonoritza

-S + CONSONANT SONORA Z: cas bo, escàs voler, penses manar

(caz bo, escàz voler, pensez manar)