LLENGUA

CATALANA
FONOLOGIA I ORTOGRAFIA
DEL SISTEMA VOCÀLIC
 LES VOCALS

A E I O U
TENIM 7 FONEMES O
SONS VOCÀLICS
TÒNICS
A
I
U
E oberta / tancada
O oberta / tancada
 a

e oberta o oberta

e tancada o tancada

i u
vocals en síl·laba tònica o accentuada
 a

Peu > peuet

Cosa > coseta

e tancada o tancada

i u
vocals en síl·laba àtona
ACCENTUACIÓ GRÀFICA
(només síl·labes tòniques)
Sempre obert/greu
à
Sempre tancat/agut
í, ú
Variables
è/é ò/ó
 CASOS “E” OBERTA
 Davant de ___-L
cel, fel, mel, Miquel, pèl, tel,
tela, vela, gel, arrel, model,
candela, clientela, novel·la...
*No confongueu amb __-LL: bella, vella, cella, pinzell, novell...

 Davant de ___-RR
ferro, gerro, guerra, serra,
terra...
 CASOS “E” OBERTA
 Davant de ___-RN
caverna, etern, govern,
hivern, moderna, taverna...

 Davant del so ___[-RT]

cert, cobert, desperta,
perd, verd, Robert,
Albert...
 CASOS “E” OBERTA
 Davant síl·laba que continga
I o U: te-bi / in-ge-nu
medi, col·legi, misteri,
satèl·lit, exèrcit, rèptil,
histèric, mèrit, idèntic,
premi, règim, ingènua,
perpetu, fèmur, cèl·lula...
*Recordeu! tònic: govern, silenci, col·legi...
però àton: governador, silenciós,
col·legial...
 CASOS “E” OBERTA
• En les terminacions –ECTE i –EPTE
(i les seues formes femenines)
afecte, correcte, selecta,
concepte, recepta, respecte...

 En molts altres mots comuns:

fideu, peu, preu, deu (10),
gendre, cendra, tendre...
 CASOS “E” OBERTA
 En quasi la totalitat de paraules
esdrúixoles:
anècdota, gènesi, pècora...
Alguna excepció: església, llémena...

 En termes científics i tecnicismes:

espectre, acèfal, telègraf,
germen, vèrtex, pètal, museu...
Alguna excepció: apotema, forense...
 CASOS “O” OBERTA
 Quan tenim una I àtona, tot seguit o en
la síl·laba següent:
soci, odi, noi, joia, somni, divorci,
oli, catòlic, obri, pròxim, tònic...
Excepte el cas OIX: coix, moix, angoixa...

 Quan tenim una U àtona, tot seguit o en

la síl·laba següent:
bou, prou, moure, ploure, dijous,
còmput, corpus, mòdul...
Excepcions: pou, jou, fórmula
 En mots científics i erudits:
esòfag, quiròfan, pròleg,
tòrax, amorf...
Excepció: estómac

 En la majoria de mots acabats en

-OC, -OL i -OT,
i també en -OLT, -ORT, -OF i –OIG;
formes femenines:
albercoc, foc, roca, carxofa,
boig, roja, bunyol, llençol,
pinyol, escola, solt, fort,
horta, porta, post, resposta,
xicot, casota, granota...
 CASOS “O” OBERTA
 En molts mots:
home, dona, coll, bo, so, açò,
això, allò, molla, brossa,
gros, posa (verb posar),
cosa, cor, or, hora, fora, cos,
mos, prosa, rosa...
 Quasi sempre, quan correspon al
diftong castellà UE
(fuego – foc; huerto - hort)
 CASOS “O” OBERTA
• Majoria de monosíl·labs
 ALERTA AMB LES DIFERÈNCIES
AMB EL CASTELLÀ

 e (cast.) > a (cat.): afaitar, assassí

 a (cast.) > e (cat.): disfressar, eruga
 e (cast.) > i (cat.): línia, ordinador
 u (cast.) > o (cat.): joventut, capítol
 o (cast.) > u (cat.): muntanya, suportar

(p. 129 del dossier)-diccionari

 CASOS PRÀCTICS
D’ara en avant, quan llegim i
parlem en català tindrem sempre
en compte les diferències
vocàliques!