ORTOGRAFIA

1.Què és una vocal? I una consonant?

- Les vocals són la part més important, no tan sols de la paraula, sinó també
d’aquella unitat de la paraula a la que anomenem: síl·laba
- Això és així, ja que si no tinguéssim les vocals no seria possible pronunciar
un so. Per pronunciar una vocal, sols obrim o tancam la boca. No utilitzam
cap altre orgue d’aquesta. Per pronunciar una consonant si que empram
altres parts de la boca; endemés del nas i amb l’ajuda de les vocals.

2.En què es diferencien el sistema vocàlic català i el castellà?

El català té 5 grafies per 7 ò 8 sons, segons la zona de parla (Cat. Oriental :
5g.× 8 sons - amb vocal neutra
Cat.Occidental : 5g.× 7 sons – sense vocal neutra)

a /a/

e /ә/

/Ɛ/

/e/

CATALÀ i /i/

o /o/

/ᴐ/

u /u/

Mentre què el castellà, té 5 grafies per 5 sons.

a /a/

e /e/

CASTELLÀ i /i/

o /o/

u /u/
 3.El mallorquí, eivissenc, valencià... Són idiomes o dialectes?
Ja no parlem d’idiomes o dialectes sinó de zones de parla d’un únic idioma,
en el nostre cas, el català.

4.Idò a Mallorca, què parlam?

El català de Mallorca, o el mallorquí? Parlem català perquè Jaume I, “el
Conqueridor”ens va donar la llengua a les nostres Illes l’any de la conquesta
1229 (Jaume I venia de la corona d’Aragó i els contats catalans).

5.Quines són les zones de parla catalana?

Rossellonès (França)

Central
CAT. ORIENTAL (Espanya)

(5 grafies - 8 sons) Baleàric

/ә/ Alguerès (Itàlia)

Valencià

CAT. OCCIDENTAL (Espanya)

(5 grafies – 7 sons) Lleidatà

/ә/

A quants països es parla català?

A quatre:
- França (rossellonès)
- Espanya (baleàric, central, lleidatà, valencià)
- Itàlia (Alguerès)
- Andorra (el català és la llengua oficial)

Què és una llengua oficial i una llengua cooficial?

OFICIAL : Tot ciutadà té el deure de saber l’idioma.
 (A Espanya: castellà)

COOFICIAL: El ciutadà té el dret de saber l’idioma.

(A Espanya: català, basc, gallec)

A quin lloc del territori català NO es parla català?

A la Vall d’Aran no ensenyen català -a les escoles- sinó Aranès.

Quins són els sons vocàlics més dificultosos a l’hora d’escriure’ls?

- La vocal neutra (/ә/), perquè té un so, per dues grafies ( a - e) i moltes
vegades, quan l'escoltam, no sabem si hem d'escriue A o E.
També és dificultosa, a l'hora d'escriure... la
- o/u àtones, perquè les “o” àtones les pronunciem /u/.
EX: moment, solleric, monotonia...
/u/ /u/ /u//u//u/

O/U àtones

o La dificultat de la O/U àtones en algunes zones de parla (català oriental:

Sóller, Barcelona...) és la següent:
La O situada en posició àtona es pronuncia /u/. Per això escriure
correctament o/u, quan són àtones, a vegades, pot ser un problema

● Referències o solucions per escriure una grafia O quan es llegeix /u/ :

- Cercar un mot primitiu on trobem la O llegida /U/ en posició tònica.
Ex: cotxet cotxe
/u/ /o/
Àtona Tònica

- Quan no tenim un mot primitiu el TRUC què utilitzarem serà traduir la

paraula al castellà... Però hem d’anar en compte amb les paraules de No
Correspondència Vocàlica (NCV):

▪ Català O (castellà U) MOLT IMPOrTANT SORTIRAN SEMPRE

Aixovar, atordir, avorrir-se, bordell, botifarra, brúixola, capítol, cartolina,

complir, cònsol, croada, embotir, Empordà, escodrinyar, escoltisme,
escrúpol, esdrúixola, fonament, governamental, Hongria, Joan, joglar, nodrir,
pèndol, podrir, polir, polvoritzar, rètol, robí, roí, Romania, rossinyol, sofrir,
sorgir, sospirar, sostreure, títol, tonyina, Torí, torró, triomf... totes aquestes
paraules si les traduïm al cast. la O s'escriu amb U... i, endemés, són d'ús
quotidià.

▪ Català U (castellà O) MOLT IMPORTANT

Amadeu, bufetada, butlletí, cacau, correu, cuirassa, muntanya, mussol, porus,

ritu, riu, subornar, sufocar, suportar, tramuntana, turment.

▪ Discrepàncies múltiples

Bordeus (Burdeos), furóncol (forúnculo).

o O/U àtones als verbs

Hi ha uns quants verbs, on la grafia O i la grafia U, de la primera síl·laba del
verb, ambdues, sonen /u/.

Això ens planteja un problema d’escriptura, perquè com que sempre sona /u/,
no sabem si escriure O, o escriure U.

Els verbs són els següents:

- Collir
- Cosir
- Escopir
- Sortir
- Tossir
- Escollir
- Poder
- Voler

.... quan escriurem O... i quan escriurem U si les dues grafies sempre
sonen /u/?

Un TRUC (no regla) molt bo és escriure O quan el so /u/ estigui en posició

àtona... I escriure U quan el so /u/ estigui en posició tònica.

Jo cull (tònica) Jo colliré (àtona) La U i la O... com podem veure les

pronunciam /U/

A tots els verbs abans esmentats passa el mateix

La vocal neutra als substantius

Quines passes, regles o trucs utilitzarem per 1escriure correctament la vocal
neutra (/ә/) correctament?
- La vocal neutra la trobem sempre a la síl·laba àtona (Central) PERÔ....
compte! Al català baleàric, també la podem trobar a la síl·laba tònica.
Quan sigui així sempre l’escriurem amb “e” i accent gràfic obert (è). EX:
francès (/ә/), anglès (/ә/), Mercè (/ә/)... excepcions: És, esglÉsia.

- Hem dit que la vocal neutra sempre està en la síl·laba àtona...aleshores:

quan escriurem A o E en escoltar el seu so?.

REGLES, REFERÈNCIES I TRUCS PER ESCRIURE BÉ LA VOCAL NEUTRA

- Allò que farem serà cercar un mot primitiu o paraula mare on a la síl·laba
àtona hi hagi una vocal tònica.

/a/ a

És a dir: /Ɛ/

/e/

EX: ferrer ferro pastís pasta

/ә//ә/ /Ɛ/ /ә/ /a/

PERÒ....

- No sempre hi ha mot primitiu per saber si hem d’escriure a/e. Aleshores

farem us d’un truc. (compte! un truc no és una regla)... traduir la paraula al
castellà.

EX: orella oreja

/ә/ /e/

Compte! No sempre va bé aquest truc, ja que hi ha paraules on no hi ha

correspondència vocàlica, és a dir, en català s’escriu E i en castellà s’escriu
A o a l’inrevés... Aleshores: com ho farem? Molt senzill, aprendre un
llistat de paraules... d'ús molt quotidià

- Paraules de NCV a-e)

 Català amb A Castellà amb E
Avaluació Evaluación
Ambaixador Embajador
Avaria Avería
Arravatar Arrebatar
Avantatge Ventaja
Davanter Delantero
Rancor Rencor
Assassí Asesino
Latrina Letrina
Sanefa Cenefa
Sardenya Cerdeña
Afaitar Afeitar
Majorana Mejorana
Sarbatana Cerbatana
Ramat Rebaño
Davant Delante

Català amb E Castellà amb A

Ebenista Ebanista
Sergent Sargento
Vernís Barniz
Treball Trabajo
Monestir Monasterio
Meravella Maravilla
Estella Astilla
Espàrrec Esparrago
Ràfega Ráfaga
Assemblea Asamblea
Efeminat Afeminat
Enyorar Añorar
Emparar Amparar
Cànem Cáñamo
Estendard Estandarte
Galàpet Galapago
Gelea Jalea
Javelina Jabalina
Empúries Ampúrias
Resplendor Resplandor

o La /ә/ a final de paraula, com l’escrivim?

REGLA:
 Si la paraula ÉS femenina, l’escriurem amb A.
Si la paraula ÉS masculina, l’escriurem amb E.

Però no sempre és així... tenim quatre grups

d’excepcions:
- Les paraules que acaben en -arca, -ista, -cida, -ta, -ma... tant si són
masculines com femenines, acaben amb A.
Ex: el/la monarca, el/la suïcida, el/la poeta.

- Les paraules acabades en -aire, -ble, -me, -ne, -re... tant si són masculines
com femenines acaben amb E.( Aquestes terminacions solen fer
referències a adjectius)
Ex: el/la boletaire, el/la dansaire, el/la drapaire

- Tenim un llistat de paraules que duen l’article femení (són femenines)

però acaben en E: la torre, la classe, la piràmide, la llebre, la mare, la
Carme, la catàstrofe, la base, la (l’)imatge, la febre, la llebre, la frase, la
calvície, l’espècie, la flaire, la intempèrie, la Irene, la superfície, la sèrie, la
higiene.

- Tenim un llistat de paraules què duen l’article masculí (són

masculines) però la paraula acaba en A: el defensa, el guàrdia, el califa,
el dia, el nòmada, el goril·la, el mapa, el drama, el papa, el ioga.

Un cop hem assenyalat o hem fet menció a les excepcions, ens adonam
què totes elles, quant a gènere i terminació vocàlica, coincideixen
amb el castellà.

o La /ә/ als adjectius.

- Hi ha una sèrie d'adjectius que acaben en A tant pel masc. com pel fem.
ex. home belga i dona belga

i també hi ha...
- una sèrie d'adjectius que acabem en E tant pel masc. com pel fem.
ex. La casa és enorme i el castell és enorme

Després tenim adjectius que funcionen com els noms...

si són masculí l’escriurem amb E, i si són femení, l’escriurem amb A.
COMPTE: amb pobre/a una pel masc. i l’altra pel fem. o amb rude que serveix
tant pel masc com pel fem.

Un TRUC molt bo és traduir l’adjectiu al castellà. i d'aquesta manera ens

adonam... que no podem escriure: intel·ligenta, diferenta, coenta ... perquè
en cast. NO existeix: inteligenta, diferenta o picanta

o La /ә/ als verbs.

Principi de paraula:
Cantar... la a és neutra. Per què escrivim A i no E?
Perquè la 3a persona del present d'inicatiu sona A oberta: Ell cAnta.
PERÔ Compte amb:
- Els verbs jeure, treure, néixer, fer.
El que passa amb aquests verbs és el següent: La vocal tònica del verb mare o
infinitiu, canvia de grafia quan passa a ser vocal àtona. El canvi va de vocal E
a vocal A. Ex:
Fer Farà
V. tònica V.Àtona

Treure Traurà
V. tònica V. àtona
_______________________________________________________________
Néixer Naixeràç
____________________________________________________________
Jeure Jaurà
V. tònica V. àtona

Final de paraula
Si la vocal neutra va acompanyada de consonant, posarem una E (Tu ballEs,
ells ballEn) Si va tota sola, posarem una A (Ell ballA)
Excepcions: Corre, vine, obre, omple.
- Tots els verbs infinitius acabats en –re. Vendre, viure... també acaben amb E

La síl·laba

Què és una síl·laba?

Una síl·laba és cada cop de veu que fem quan pronunciam una paraula.
Aquest “cop” de veu es possible perquè en el cor de la síl·laba hi ha una
vocal o un diftong (dues vocals juntes).
- Quantes classes de síl·labes hi ha?
Les paraules tenen dos tipus de síl·labes: l'àtona i la tònica (segons allà on
recau la força de veu).

En quantes classes de paraules podríem dividir l'idioma català per la seva

síl·laba tònica...?
Es podríem dividir en tres classes:
- Agudes: La força de veu recau a la última síl·laba.
- Planes: La força de veu recau a la penúltima síl·laba.
- Esdrúixola: La força de veu recau a l’abanspenúltima síl·laba.

És el mateix accent que accent gràfic?

● ACCENT: Totes les paraules duen accent, perquè sinó sería
impossible pronunciar-les.
● ACCENT GRÀFIC: No totes les paraules duen accent gràfic. Per
dur accent gràfic aquestes paraules han de complir unes normes
determinades.
- AGUDES: Totes les paraules agudes duen accent, però per dur
accent gràfic han d’acabar:
✔ a, e, i, o, u
✔ as, es, is, os, us
✔ en, in

- PLANES: Totes les paraules planes duen accent, però no totes

duen accent gràfic. Per dur accent gràfic:
✔ no han d’acabar com les agudes
✔ o... han d'acabar en diftong decreixent (Compte! un
diftong NO és una vocal)
ex: anàveu– no és una vocal, és un diftong decreixent.

- ESDRÚIXOLES: L’accent i l’accent gràfic recau allà mateix,

SEMPRE duen accent gràfic.

Compte! amb les següents paraules:

Atmosfera, diòptria, xandall, Tàrraco,
fluor, iber, rèptil, tèxtil, pneumònia,
interval, xassís, zenit, Llúcia, xofer,
Ucraïna, poliglot, policrom, misantrop,
medul·la, víking, leucòcit, monòlit,
 omòplat, torticoli, termòstat, elèctrode,
èczema, Hèlsinki, Himàlaia, míssil.
Diftong i hiatus

Què és un diftong? I un hiatus?

DIFTONG: Al nucli d’una síl·laba hi ha d’haver una vocal o un diftong. Aquests es

produeixen quan trobem dues vocals juntes a la mateixa síl·laba i no es poden
separar.
Els diftongs es divideixen en dues classes:
- CREIXENTS: (3 casos) on nosaltres els reconeixerem per les següents fórmules

1r cas: q+u+V ex: quadern

g+ü+V ex: conseqüència
Compte! Han de sonar dues vocals... guerra i guitarra NO són diftong perquè
la U no sona)

2n cas: V + i/u + V ex: noia

aquí es produeix
el diftong

3r cas: I + V ex: ianqui, iode, hiena, iugoslau, iogurt, ioga.

A principi
de paraula

- DECREIXENTS: (1 cas)

1r cas: V+ i/u ai au
ei eu
nuvii ii iu
oi ou
ui uu duu

HIATUS: Un hiatus es produeix quan trobem dues vocals juntes, què es

poden separar, i les separem a síl·labes diferents. Un hiatus resulta ser un
diftong decreixent a l’inrevés.
Dígrafs
Què és un dígraf?

Un dígraf són dues consonants juntes, separables o inseparables, que hem

de tenir en compte a l’hora de separar síl·labes.

SEPARABLES INSEPARABLES
Tj ll
Tg qu
Tx gu
mm ny
nn
l·l
rr
ss

Dièresi i accent diacrític

A l’hora d’explicar els accents gràfics, també hem de tenir en compte l’us de
l’accent gràfic obert (`), i el tancat (´).
Així les coses, l’accent gràfic obert el posarem damunt les vocals obertes:
/a/ - à /Ɛ/ - è /ᴐ/ - ò
COMPTE amb la /ә/ tònica: è (excepcions: és / església)
I el tancat damunt les tancades: /o/ - ó /e/ - é

També quan parlem d’accents gràfics, hem de tenir en compte l’accent gràfic
que fa referència a la dièresi, i a l’accent diacrític.

Què és un diacrític?
És aquell accent gràfic del qual feim ús per diferenciar dues paraules què
s’escriuen igual, en so i significat: ex:

Bé – cosa ben feta be – xot petit

Té – verb tenir te – infusió per beure
Dóna – verb donar dona – muller
Vénen – verb venir venen – verb vendre
Més – quantitat mes – mes de l’any
És – verb ser es – pronom reflexiu
Són – verb ser son – dormir
Món – terra mon – article possessiu
Mòlt – esmicolat molt – quantitat
Pèl – cabell pel – preposició + article
Déu – divinitat deu – número
Móra –fruit mora – musulmana
Sòl – terra, pis sol – astre lluminós
Vés – anar ves – expressió
Mà – part del cos ma – possessiu
Nét – familiar net – polit
Ós – animal os – part del cos
Bóta – de vi bota - sabata

Què és la dièresi?

Són dos puntets dels quals feim ús sobre la “i” o la “u” per
fer-les sonar
( ¨) FA diftong creixent. Ex: qüestió, conseqüència...
ROMP diftong decreixent. Ex: ruïna, increïble...
La dièresi Sempre que poguem farem ús d’accent gràfic, però no
sempre va bé i la “i” / “u” són tòniques.
Quan NO va bé és perquè contradiuen les regles
d’accentuació gràfica i posarem una dièresi en comptes
d’un accent gràfic. Condu ïen (plana acabada com les agudes)
Conduíem (plana que NO acaba com les agudes)
NO posarem dièresi:
a) En totes aquelles paraules començades pels prefixos:
a, anti, co, contra, semi, re + Vocal (excep. reüll)

b) En totes aquelles paraules acabades en: -us, -um, -

ista, -isme (excep. proïsme)
c) En els temps verbals. Infinitiu (conduir), futur
(conduiré), condicional (conduiria), gerundi (conduint).

LLISTAT DE PARAULES D’ÚS FREQÜENT

Agraïment Conseqüència Lluïsa Qüestió

Aigüera Descafeïnat Nerviüt Raïm
Aigües Diürn Obliqües Reüll
Aïllar Freqüent Oïda Ruïna
Ambigüitat Geniüt Paraigüer Saïm
Amoïnar Intraduïble Pasqües Suïssa
Aqüeducte Isaïes Peüc Taüt
 Atapeïment Jesuïta Peülla Traïdor
Beneït Lingüística Pingüí Ubiqüitat
Bilingüe Llaüt Posseïdor Ungüent
Cafeïna Llengüeta Proveïdor veïna
Cloïssa lluïment proïsme

L’apòstrof
Què és l’apòstrof?
És uns cometa volada que posam entre els articles EL, LA o la preposició DE i
totes aquelles paraules que comencen per VOCAL o H.

Ex: d’història EL: l’home

DE
d’home LA: l’Índia

o Regles de l’apòstrof masculí EL

VOCAL Excepcions: el iode, el ianqui, el iogurt, el iugos-

EL + = L’ lau, el ioga, el iot. (coincideixen amb els dif. 3r cas)
H

o Regles de l’apòstrof femení LA

Excepcions:
VOCAL - Les paraules femenines començades per i/hi,
LA + = L’ u/hu àtones, és a dir, que no duen la força de
H veu sobre elles, sinó a una altra síl·laba
NO s’apostrofa: la universitat, la informació, la
història...
- Hores del rellotge: Vendré a la una del vespre... temporalitat
- Les paraules: la anormalitat i la asimetriaaixò és així per una qüestió de
pronunciació.
- Noms de lletra: la essa, la ema, la efa...
- No s’apostrofa la Haia (ciutat Europea), la Host (l’exèrcit), la ira.

o Preposició DE:

VOCAL Excepcions: no s’apostrofen diftong creixents

DE + = D’ del 3r cas: anormalitat, asimetria.
H

o Anglicismes
 S’apostrofen: l’stop / l’snak
No s’apostrofen: el hawaià, el hàmster, el hoquei, el hobby, el harward, el
hall.

OCLUSIVES a principi i mig de paraula P/B T/D C/G

PROBLEMÀTICA: Aquestes grafies a principi de paraula NO tenen cap
dificultat, ja que les podem diferenciar perfectament. Ex: Pis – Bis To – Do
Cas – Gas
PERÒ a final de paraula sonen exactament igual, i a voltes, no sabem quina
grafia utilitzar.
Aleshores, farem ús d’unes regles que en ajudaran a poder-les escriure bé.

REGLES
1. Si la paraula acaba en vocal tònica o diftong tònic, usarem les grafies
PeTaCa. Ex: Pop, boc, cop, tap, salut, paret, nebot.
Excepcions: BoDeGa
B/P: Club, Carib, esnob, Jacob, Job, adob, aljub, cub, tub.
D/T: Bagdad, Belgrad, Madrid, Txad (països), fred, David, fluid, Alfred...

Totes les paraules femenines acabades en –itud, -etud s’escriuen en D:

actitud, quietud.
G/C: Buldog, pedagog, demagog, Hug, mag (no confondre amb mac:
pedra), grog (beguda... no confondre amb groc: color)
2. Si la paraula acaba en vocal àtona o consonant, el que farem serà
cercar la grafia més adient per a fer un derivat.
c
Ex: estoma__ estomacal
g
Compte, amb les excepcions:
c
Présse__ presseguer
g
càvec – cavegar llòbrec - llobregar
fàstic – fastigós espàrrec - esparreguera
mànec – mànega

Ara... hi ha una sèrie de grafies que aprendrem per memòria

fotogràfica

Llistat de paraules amb H

 Habitació Hora

Habitant Hort

Helicòpter Horta

Herba Hospital

Hipopòtam Hostal

.... ham, harmonia, harmònica, hissar, hivern, hivernacle, harpia.

adherir, adhesió, ahir, anhel, cohesió, cohibir, enhorabona,
exhalar, exhaurir, exhort, inhabilitar, inherent, inhibir,
menhir, subhasta, tothom, vehement... HOSTESSA. HOSTE

S’escriuen sense h en català:

 avui, benaurat, cacauet, coet, exuberant, malaurat, orfe, orxata,
os, ostatge, ou, truà, ermita, ermità

Essa sorda i sonora

Sorda (/s/)
Sona com es castellà
El problema de la essa sorda és que té un so per quatre grafies:

S a principi de paraula i entre consonants

Ss SEMPRE, entre vocals
/s/
C davant vocals e/i
Ç davant vocals a/o/u + llistat de paraules

LLISTAT DE PARAULES

SS C

Carbassa Metgessa Ambulància Explicació

Carnisser Mossa Anunci Exposició
Carrossa Mossegada Artificial Fàcil
Cassola Mosso Atenció Felicitació
Classe Mostassa Aviació Funció
Confessar Necessari Balances Habitació
Destrossar Óssa Bicicleta Instal·lació
Discussió Pallasso Capacitat Judici
Disfressar Passadís Carícia medicina
Dissabte Passaport Condició multiplicació
 Dissertar Passejar Consciència nació
Disset/desset Pastisser Decidir necessari
Dissolució Pissarra Desgràcia ocell
Eivissa Pressa Diferència operació
Embussar Préssec Difícil pinces
Escaramussa Pressupost Dissolució piscina
Excessiu Processar Electricista policia
Frontissa Professor Encendre príncep
Gessamí Regalèssia Encertar recitació
Hissar Ressuscitar Enciam relació
Impressió Saragossa Equivocació reparació
Ingressar Tapisser Especial vacances
Interessar Tassa Estació velocitat
Massapà Tossut Exercici votació
Mestressa Travessar exèrcit
Trossejar

abraçar capçalera França Traçar

adreça convençut llançar Variça
adreçar ençà llençol Arboç
amenaça eriçó lliçó Arç
avançar escorça maça Atroç
Açores escapçar mançanilla Audaç
Monçambic escurçar peça Balanç
Veneçuela escurçó plaça Braç
Niça esforç puça Calç
balança façana raça Estruç
cabeça força redreçar feliç
caçador
caçat
calça
cançó

Sonora (/z/)
Sona afrancesada
El problema de la essa sonora es que té un so per dues grafies:

S entre vocals
/z/
z llistat de paraules
ozó, zas, zel, zebra, zen, zoo / zoològic, jazz, jazzístic, zero, onze, dotze,
tretze, catorze, quinze, setze, tzar, alzina, autoritzar, alfabetitzar, benzina, zinc,
pinzell, zigot, horitzó / horizontal, amazona, pizza / pizzeria, aranzel, calze,
atzar, zelador / zelar, zodíac / zodiacal / zodiac (embarcació) jacuzzi, paparazzi,
algutzil, zitzània, zum-zum / zumzeig / zumzejar, Bizanci / bizantí, dotzena,
adotzenar, agilitzar, agonitzar, amortitzar, atzavara, magatzem.

La L·L (la ela geminada)

Hi ha un bon nombre de paraules amb ela geminada. El problema és que sol
pronunciar-se com una ela simple i és fàcil cometre errors ortogràfics. En
aquest sentit, donarem algunes orientacions:

La ela geminada sempre va entre vocals.

a. Porten ela geminada moltes paraules que comencen per:

al· l -:  al·legar, al·lèrgia, al·licient, al·lucinar... Al·là, al·legoria, al·leluia,

al·lèrgia,
(però:  ala, alarma, alè, alegre, alemany, aliar, alienar, aliment, alumini, alumne...)
col· l -:  col·laborar, col·lecció, col·lectiu, col·liri, col·locar... , col·lateral,
col·locació, col·lapse, col·lega, col·legi, col·lisió,
(però:  cola, colar, còlera, còlic, colom, colònia, color...)

il· l -: il·legal, il·lès, il·lògic, il·lusió, il·lustrar, il·lustració... il·legible, il·lícit, il·limitat,
il·luminar, il·lusió

mil·l- mil·lenari, mil·lenni, mil·lèsim, mil·ligram, mil·límetre

sil·l- síl·laba, sil·logisme

 
b. També moltes paraules que acaben en:

-el· lo:  homenel·lo, frarel·lo, xitxarel·lo...

-el·la aquarel·la, caravel·la, cel·la, Compostel·la, damisel·la, franel·la,

legionel·la, Marcel·la, mortadel·la, novel·la, ombrel·la, parcel·la, passarel·la,
salmonel·la, varicel·la

-el·lar apel·lar, cancel·lar, flagel·lar, interpel·lar

-il·la axil·la, Camil·la, clorofil·la, goril·la, pupil·la, til·la, tranquil·la

-il·lar capil·lar, cavil·lar, destil·lar, maxil·lar, oscil·lar, titil·lar, vacil·lar

c. Altres paraules d'ús freqüent amb l· l ( també s'hi han d'incloure els mots que
en deriven):
 
anul·lar paral·lel mal·leable
apel·lar penicil·lina pol·len
Apol·lo pol·len violoncel·lista
axil·la pupil·la medul·la
Brussel·les rebel·lar-se Brussel·les
cavil·lar síl·laba intel·ligent
cèl·lula vacil·lar pàl·lid
cristal·lí ampul·lós satèl·lit
destil·lar imbecil·litat gal·lès
fal·lera mol·lusc cal·ligrafia
fal·lus pusil·lànime fal·lera
gal·lès rebel·lió libèl·lula
gàl·lic excel·lent paral·lel
hel·lènic instal·lar circumval·lació
idil·li nul·la pel·lícula
intel·ligència putxinel·li taral·lejar
mil·lenari bèl·lic coral·lí
mil·lenni intel·lectual hel·lènic
mil·lèsim pal·liar metàl·lic
mil·ligram sigil·lós cristal·lí
mil·límetre sol·licitar idil·li
oscil·lar constel·lació miscel·lània
pàl·lid cèl·lula pul·lular

Cal tenir en compte que aquestes paraules no duen ela geminada:

alegria, celebrar, columna, elaborar, lila, miler, milió, revelar, selecció,

solitud, solució

També cal tenir present que les parelles següents, entre altres, tenen un
significat diferent segons que duguin ela geminada o no en duguin:

vil·la (casa) / vila (població)

al·ludir (esmentar) / eludir (evitar)
anul·lar (derogar) / anular (dit anular)
Per acabar, pareu compte a pronunciar i escriure bé les paraules següents:
NO: motxila, relotge, trasladar, porcel·lana, pullòver, llògic
SÍ: motxilla, rellotge, traslladar, porcellana, pul·lòver, lògic

NASALS (M – N – MP)
S’escriu “M” davant de les consonants B, P i M.
B ... comboi, embolic, tombar, desimbolt
P ... impost, ampliar, composició, imperi
M ... immediat, commoció, Gemma, emmagatzenar

EXCEPCIONS

B ... benparlat, benplantat

M ... enmig, tanmateix

S’escriu « M » davant de la grafia « F »

F ... amfiteatre, àmfora, triomf, paranimif, nimfa, amfibi, pàmfil, pamflet

EXCEPCIONS

Les paraules començades en :

CON- confiança, confecció, confluir

EN- davant de « F » s’escriuen amb « N » enfocar, enfortir, enfarinar,..
IN- infantil, informació, influir,..

Totes les paraules començades pel prefix « CIRCUM » s’escriuen amb « M »

Circumstància, circumloqui, circumcisió, circumvalar, circumferència

S’escriu « N » davant de la grafia « V »

... canvi, envelat, convertir, invisible, envà, envernissar,...

EXCEPCIONS

tramvia, triumvir, circumval·lació

S’escriu “N” davant d’una altra consonant “N”

... tennis, bienni, trienni, connectar, innocent, innovació, ennuvolar,

ennegrir, perenne, Anna, Susanna,...

EXCEPCIONS

MN... columna, alumne, amnistia, condemna, solemne, somni, indemnitzar,

Gimnàstica, amnèsia,..

S’escriu “N” davant de les consonants següents

C ... concòrdia
D ... Endinsar
G ... Engabiar
H .. Inhalació
L ... Enlaire
LL ... Enlloc EXCEPCIONS
Q ... Inquilí
R ... Conreu, enrenou R à Somriure
S ... Ensaïmada S à Premsa, Samsó
T ... Intent T à Impremta, empremta, comte
X ... Anxova

Paraules que s’escriuen amb « MP »

Camp, llamp, tremp, temps, atemptat, redemptor, peremptori, temptació,

sumptuós, compte, assumpte, assumpta, exempt, prompte,..

CONTE -- COMTE -- COMPTE

CONTE: Relat, narració (contar un conte)

COMTE: Títol nobiliari (el comte Arnau, el comtat de York)

El vescomtat de Kent, la ciutat comtal

COMPTE: Fer un compte de sumar

Demanar el compte en un restaurant
Tenir un compte bancari
Comptar... xifres, objectes o coses.
Comptabilitat, comptable, comptador,..
Anar amb compte o anar alerta o anar amb prudència
Tenir en compte i considerar
Comptar amb algú o comptar amb alguna persona

(*)
POLISÈMIA: Són paraules que... BANC (diners)
- S’escriuen igual i sonen igual BANC (peixos)
- Tenen significats diferents BANC (moble)
- Comparteixen una característica en comú
*1 entrada al diccionari “conjunt de”

HOMONÍMIA: Són paraules que...

- S’escriuen igual i sonen igual FADA (poca sal)
- Significats absolutament diferents FADA (ésser mit.)
*Diferents entrades al diccionari