Professional Documents
Culture Documents
Teoriacd 120
Teoriacd 120
de la Salut
Fitxa 24
Ortogràficament només es marquen les elisions amb el signe de l'apòstrof en els casos dels articles (l', n'),
els pronoms febles (m', t', s', n', l', 'm, 't, 's, 'n, 'ns, 'l, 'ls), la preposició de (d') i, també, sense apòstrof
i formant un sol mot, en les contraccions d'article més preposició (al, del, pel, cal, can, als, dels, pels, cals).
so àton en contacte amb so àton si són sons iguals, metge en cap → metg[∂] [∂]n cap → met/g[∂]n/cap
se n'elideix un hagi ideat → hag[i] [i]deat → ha/g[i]/de/at
si un so és la vocal una operació → un[∂] [u]peració → u/n[u]/pe/ra/ci/ó
neutra, s'elideix la neutra
vocal neutra en contacte amb so tònic s'elideix la vocal neutra té angines → t[e] [∂]ngines → t[e]n/gi/nes
Atenció! S'ha de tenir en compte que també hi ha elisió quan la consonant final del primer mot en contacte
s'emmudeix (vegeu Fitxa 23): operar amb bisturí → oper[á]mb bisturí.
Sinalefa
La sinalefa consisteix a enllaçar la vocal final d'una paraula amb la inicial de la següent, de tal manera que
formen un diftong. A aquest enllaç fònic, per tant, se l'anomena diftong sintàctic i segueix en tot les normes
de la diftongació.
Casos exemples
Atenció! En el cas de poder fer elisió i sinalefa alhora, és més recomanable fer la sinalefa, ja que d'aquesta
1996 10 14