FONÈTICA I FONOLOGIA RUSSES

1. ORTOGRAFIA
● úniques combinacions ortogràfiques possibles cons–voc
○ [cons mai palatalitz <ж, ш, ц> + sempre palatalitz <щ, ч>] + <a, e, и, ë, y>
■ ц + и/ы
○ cons postdorsovelars <к, г, х> + <a, o, y, e, и> → кa, кo, кy, кe, ки, pq /k, g,
x/ són
■ mai palatalitz + /a, o, u/
■ sempre palatalitz + /e, i/

2. ACÚSTICA
● conceptes bàsics x definir ones acústiques
○ cicle → 1 vibració completa de l’ona
○ freqüència (agudesa) → no. de cicles x segon. 1 cicle/segon = 1 hertz(Hz) (ex
la 440Hz)
○ longitud d’ona → longitud d’un cicle, distància d’inici a final d’1 vibració
○ amplitud (volum) → distància q es desplaça (puja/baixa) l’ona de posició de
repòs al punt més allunyat. unitat = decibels(dB) (relativa)
● ona complexa
○ def → ona formada/composta de diverses ones simples simultànies
(=harmònics). cossos rígids només generen 1 ona simple (ex diapasó), cossos
flexibles generen ones complexes pq vibren en la seva totalitat + en parts (ex
corda guitarra/plecs vocals)
○ representació d’ona complexa
■ oscil·lograma → representació de les variacions d’amplitud (eix
vertical) al llarg del temps (eix horitzontal) en el senyal sonor
■ espectre → representació de la freqüència (eix horitzontal) i l’amplitud
(eix vertical) dels harmònics del senyal sonor en un instant temporal
concret
■ espectrograma
○ to fonamental + harmònics
■ to fonamental (def) → l’ona simple w/ freqüència + baixa i amplitud +
alta de totes les ones q formen 1 ona complexa, =el 1r harmònic
■ harmònics (def) → ones múltiples (en freqüència) del to fonamental.
^freq + ^distància respecte de to fonamental → –amplitud (fins a ser
inaudibles)
● ex f (to fonamental) 100 Hz // 2f (2n harmònic) 200 Hz // 3f
300 Hz // 4f 400 Hz…

1
3. ARTICULATÒRIA
● sons sonors + sords
○ sons sonors → procés cíclic de producció q es repeteix aprox 100 vegades/seg
homes, 250 dones:
■ cartílags aritenoides mantenen plecs vocals junts → aire empès dels
pulmons a tràquea fa ^pressió subglotal fins q > prou x separar plecs
vocals → pressió subglotal torna a baixar a mesura q passa aire →
cartílags aritenoides tornen a tancar plecs vocals
○ sons sords → plecs vocals separats (l’aire hi passa sense obstrucció)
● formants (model font-filtre) (def) → aquelles freqüències de la font (cordes vocals) q
han estat ampliades pels filtres acústics del tracte vocal; és a dir les ressonàncies q es
produeixen en el tracte vocal
● classificació/definició dels sons → ≠ articulatòries cons–vocs // jerarquia sonoritat
○ consonàntics
■ punt d’articulació [tmb indicar secundari!]
● (def) → definició dels articuladors [=òrgans q intervenen en
producció d’1 so determinat]. 2 tipus:
○ articuladors actius → llengua, llavis (en bilabials +
labiodentals)
○ arts passius → llavis, dents, alvèols, paladar, vel
● articulacions múltiples (≠arts simples) (def) → producció
(parcialm) simultània de 2 constriccions. 2 tipus:
○ articulacions secundàries
■ def → 1 focus articulatori té grau de constricció
superior a l’altre // +descoordinació q arts dobles
// transcripció w/ superíndex
■ rus sí q en té → palatalització (=mvt
dorsoprepalatal) + velarització (=mvt
(post)dorsovelar)
○ articulacions dobles
■ def → =grau de constricció 2 focus articulatoris
// +coordinació/simultaneïtat q arts secundàries
// transcripció com africades (2 símbols w/ arc)
■ rus no en té
■ mode d’art → 3 paràmetres
● sonors/sords
● sonants/obstruents [sonants –grau constricció // obst ^grau
constricció]
● forma específica de constricció necessària per a produir so cons
(oclusiva, lateral…)
○ vocàlics
■ punt d’art → articuladors = llengua (+ llavis)
● posició de llengua respecte a eix horitzontal [anterioritat] +
vertical [obertura/altura]
● participació llavis → (no) arrodonida
■ mode d’art → NO [totes són sonores sonants sense constricció]
○ sonor = so produït w/ ^veu // sord = so produït w/ ^soroll → jerarquia
^veu–^soroll en sons (=de + a – sonoritat)

2
 ■ vocals > semicons [j] > consonants sonants > obstruents sonores >
obstruents sordes

4. SIST CONSONÀNTIC
4.1. CLASSIFICACIÓ
● punt d’art
○ principal → (excepte bilab + labiodent) =articulador actiu (llengua) entra en
contacte w/ articulador passiu (part boca)
■ bilabial → /p, b, m/
■ labiodental → /f, v/
■ àpicodental → /n, s, z, t, d, ͡ts, l/
■ àpicoalveolar → [ɾ]
■ àpicoprepalatal → /ʂ, ʐ/
■ dorsopalatal → /ɕ':, ͡tɕ', j/
■ postdorsovelar → /k, g, x/
○ secundari
■ palatalització → mvt dorsoprepalatal
■ velarització → mvt postdorsopalatal
● mode d’art → inclou 3 paràmetres [son–sord // sonants–obst // (forma específica de
constricció necessària x a produir la cons) ocl-fric…]
○ sonants
■ vocs + [l, m, n, ɾ, j] (limoneros)
■ sempre sonores
■ inclou
● lateral /l/ → l'aire passa pels costats de la llengua, q barra la
cavitat oral
● nasal /m, n/ → el vel del paladar baixa i bloqueja el pas de
l'aire a la cavitat oral, de manera q l'aire passa x la cavitat nasal
● vibrant simple [ɾ] → 1 sola oclusió completa molt breu x
contacte entre articulador actiu (àpex llengua) i passiu (alvèols)
● aproximant semiconsonant /j/ → constricció lleu o incompleta
(si els articuladors entressin + en contacte, seria obstruent)
○ obstruents
■ /p-b, t-d, k-g, f-v, ʂ-ʐ, s-z, ɕ':, ͡tɕ', ͡ts, x/
■ inclou
● sonores /b, d, g, v, ʐ, z/
● sordes /p, t, k, f, ʂ, s/ + /ɕ':, ͡tɕ', ͡ts, x/ [NO tenen correlat sonor
però poden sonoritzar-se (/d͡z, d͡ʐ’, ɣ/)]
■ inclou
● oclusives /p-b, t-d, k-g/ → bloqueig momentani total de pas
aire, alliberament sobtat
● fricatives /f-v, ʂ-ʐ, s-z, ɕ':, x/ → estretam del tracte vocal >
fricció > turbulència en alliberam aire
● africades /t͡s, ͡tɕ'/ → oclusiva + fricativa

3
4.2. ARTICULACIONS SECUNDÀRIES
● palatalització [mvt dorsoprepalatal]
○ existència d’oposició palatalitzada–no palatalitzada en totes cons excepte
■ sempre palatalitz → /ɕ':, ͡tɕ’/
■ mai palatalitz → /ʂ-ʐ, ͡ts/ + /j/ [NO és palatalitzada però redueix voc
posterior com si ho fos]
○ <сын и мать> <мать и сын> [sɨ´n ɨ mát’] [mát’ i sɨ´n] // <в Индии>
[vɨ´n’d’i:] → <и> inicial sigui tònica o àtona precedida (sense pausa) de cons
final mot anterior
■ no palatalitzada → [ɨ]
■ palatalitzada → [i]
○ afecta red voc de voc següent
○ velars → 2 particularitats:
■ 1 únic focus articulatori → ≠articulació múltiple, sinó desplaçam de
focus articulatori [vel paladar > frontera paladar-vel]
■ distribució complementària de correlats palatalitz–no palatalitz:
● [k] només apareix + [a, o, u]
● [k’] només apareix + [e, i]
● velarització [mvt postdorsopalatal]
○ 3 cons velaritzades → /l, ʂ-ʐ/
○ NO existència correlats velaritz–no velaritz

4.3. FENÒMENS: ASSIMILACIONS + ELISIÓ

● en punt trans fon

4.4. Qs EXAMEN
● definició articulatòria d’1 so → dir
○ punt d’art
■ cons → principal + secundari (si n’hi ha. =palatalitzada/velaritzada)
■ vocs → anterioritat+altura + arrodoniment
○ mode d’art
■ cons → sonan/obstr, sonora/sorda, tipus constricció
■ vocs → sonant vocal
○ ex [ʐ] → àpicoprepalatal velaritzada // obstruent sonora fricativa
● en la representació ortogràfica de quins sons pot participar la lletra…
○ C → [s, s’, z, z’] [ʂ:, ʐ:, ɕ':, ɕ't͡ɕ’]
○ Ч → [t͡ɕ’, d͡ʐ’] [ɕ':] [ʂ]

4
5. SIST VOCÀLIC
5.1. VOCALISME TÒNIC (6 vocs, mantenim identitat fonema): CLASSIFICACIÓ
● punt d’art
○ posició llengua
■ anterioritat [eix horitzontal]
■ altura/obertura [eix vertical]
○ arrodonim (=participació llavis)

ANTERIORS CENTRALS POST + ARROD

TANCADES [i] [ɨ] [u]

SEMITANCADES [e] [o]

OBERTES [a]

● mode d’art → sonants vocals

● formants
○ formant (def) → pic d’intensitat q es produeix en una freqüència determinada
de l’espectre d’1 so
○ F1 + F2 indiquen la posició de la llengua [correspondència formants
espectrograma–posició llengua]
■ F1 [altura] → com ^alt, ^baixa voc ([a > i/ɨ/u])
■ F2 [anterioritat] → com ^alt, ^anterior ([i > u])
^freq F1 = mvt llengua cap a baix // ^freq F2 = mvt llengua endavant
○ en espectrograma + en carta de formants
■ espectrograma → formants = barres paral·leles
■ carta de formants → eix horitzontal F2 + eix vertical F1 (nos. surten de
cantonada dreta), reflecteix gràficam posició de llengua a l’articular 1
so
● camp de dispersió (def) → àrea/zona d’articulació d’1 fonema determinar, pq llengua
adopta posició ≠/fa mvts ≠ x realitzar 1 = so depenent del context [característiques
articulatòries dels sons previ (sobretot) + posterior (menys)]
○ estudi de cas: realització [ɨ]
■ aïllada // +cons palatalitz → llengua es mou endavant posició
central>anterior (pot arribar a posició [i]) [=^F2]
■ +cons no pakatalutz // +cons velaritz → menys mvt llengua

5
5.2. VOCALISME ÀTON: REDUCCIÓ VOCÀLICA
○ 2 graus
■ 1r grau → voc inici absolut de paraula + pre-tònica
■ 2n grau → la resta
■ final mot → pot pronunciar-se 1r grau, fins i tot hi ha mots q no es redueixen.
motius: info morfològica // manlleus (ex радио)
○ 2 tipus
■ quantitativa [durada] → tònica dura el doble q 1r grau red, el triple q 2n grau
red. es produeix w/ TOTES vocs
■ qualitativa [timbre] → =conseq de red quant. reducció temps execució voc >
no compleció mvt q òrgans fonadors farien en posició tònica > canvi de timbre
voc depenent de punt d’art so previ (2 subsists)
○ 2 subsists vocàlics àtons segons red qualitativa: cv // c’v
■ CV → desplaçam punt d’art a posició central tancada ([u] mai es redueix
qualitativam)
■ C’V → desplaçam punt d’art a posició anterior tancada (excepte [u])
● C’/[j]+V (àtona) a final mot → transcripcions [iª, ie], pq pronúncia
=variable, poc clara (gralm es pronuncia [i] q pot obrir-se cap a [a] o
[e]). excepció <ться, тся> sempre [t͡s:ə]
exs <тётя> [t’ót’iª], <знаете> [znáit’ie], <первое> [p’éɾvəie]

6
CONS NO PALATALITZ + CONS PALATALITZ + VOC
VOC

CV´ (tònica) CV (àtona) C’V´ (tònica) C’V (àtona)

á a→ə á i

ó ó

é ɨ é

ɨ´ í

ú u ú u

5.3. DIFTONGS + HIATS

● diftongs → únicam en 2 casos:
○ semicons [j] + voc (ex моё [majó])
○ voc + semivoc [i,̯] (ex мой [mói,̯])
● hiats → vocs no es fusionen (ex зоопарк [zə:páɾk])

6. TRANS FON: APRAE

● PRE (BÀSICS): sonants/obstruents + sonoritat
○ sonants (sempre sonores) → vocs + [l, m, n, ɾ, j] (limoneros)
○ obstruents → /p-b, t-d, k-g, f-v, ʂ-ʐ, s-z, ɕ':, ͡tɕ', ͡ts, x/
■ /ɕ':, ͡tɕ', ͡ts, x/ → sordes NO correlat sonor [sí q poden sonoritzar-se
(/d͡z, ɣ/)]
● accent → clítics
● PALATALITZACIÓ
○ existència d’oposició palatalitzada–no palatalitzada en totes cons excepte
■ sempre palatalitz → /ɕ':, ͡tɕ’/
■ mai palatalitz → /ʂ-ʐ, ͡ts/ + /j/ [NO és palatalitzada però redueix voc
posterior com si ho fos]
○ <сын и мать> <мать и сын> [sɨ´n ɨ mát’] [mát’ i sɨ´n] // <в Индии>
[vɨ´n’d’i:] → <и> inicial sigui tònica o àtona precedida (sense pausa) de cons
final mot anterior
■ no palatalitzada → [ɨ]
■ palatalitzada → [i]
● reducció vocàlica

7
● ASSIMILACIÓ (fonemes passen a compartir algun tret articulatori, totes regressives)
+ geminació
○ assimilació sonoritat
■ ensordim final mot
■ obstruents → grups d’obstruents (tant si hi ha com si no hi ha frontera
mot) són homogenis [assimilació tret d’última obstruent]
● sonants NO participen en assimilació sonoritat
■ [v] + sonant (cons/voc) → [v] NO sonoritza cons anterior (es comporta
com sonant)
● [fs] [sv]
○ assimilació palatalització (punt d’art secundari) → a int paraula (NO a
frontera paraula) entre cons q comparteixen punt d’art principal. grups:
■ àpicodentals /n, s-z, t-d/
■ postdorsovelars /k, g, x/
■ bilabials /p, b, m/
clítics → proclítics sí q participen // enclítics no
○ assimilació punt d’art principal
■ 1. /s-z/ + /ʂ-ʐ, ɕ':/ → geminacions [ʂ:, ʐ:, ɕ':]
● a int mot + a frontera mot
■ 2. /s-z/ + /t͡ɕ'/ → a int mot [ɕ':] // a frontera mot [ɕ't͡ɕ']
■ 3. /ʂ-ʐ/ + /t͡ɕ'/ → [ɕ':] <мужчина>
● només a int mot
͡
■ 4. /tɕ'/ + /ʂ/ → [tʂ:] <лучше>
● només a int mot
○ geminació
■ assimilació palatalitz entre correlats sord-sonor → =geminació (ex
<идти> [it’:í])
■ <дц> (двадцать) → [dt͡s > tt͡s > ͡ts:]
● ELISIÓ
○ mantenim/caiguda [j]
■ expressió ortogràfica de palatalitz + [j]
● es fa mitjanç sèrie de grafies voc <я, е, и, ё, ю> + signes <ъ, ь>
● (excepte w/ cons mai/sempre palatalitz) quan <я, е, и, ё, ю>
NO expressa palatalitz, expressa [j] → =
○ quan no hi ha cons a palatalitzar [intervocàlica, inici
mot]
○ quan cons–voc estan separades x <ъ, ь> (id est, [j] no
intervoc sinó cons-voc s’indica sempre w/ <ъ, ь>)
● <и> NO representa [ji] (tmp quan és tònica) → a inici mot
representa [i/ɨ], a int mot representa [i]
■ explicació
● mantenim → quan

8
 ○ tònica (sempre excepte <и>) (<приехать>
[pr’ijéxət’])
○ àtona
■ intervoc → [j] + /u/
■ NO intervoc
● a inici mot (excepte <и>)
● <ь/ъ> + [j] ((<очертанья>
͡
[atɕ’irtán’jiª])) [quan hi ha cons+<я, е, и,
ё, ю> sense <ь/ъ> NO hi ha/es tracta de
[j] sinó palatalitz]
● elisió → resta casos = [j] intervocàlica (no inicial) + voc àtona
anterior ([j] es comporta en reduc vocàlica com palatalitzada)
■ resposta qüestionari “quan s’elideix [j] intervocàlica?” (NO ortografia)
→ quan V+[j]+V anterior àtona [=qualsevol excepte /u/, pq [j] redueix
voc = q cons palatalitz]
○ grups consonàntics
■ /v/ inicial /vstv/ → <здравствуйте>, molts substs sufix <–ство>
■ /t, d/
● /stn, zdn/ <стн, здн>, → <грустный>, <поздно>
● /ntsk, ndsk/ <нтск, ндск> → <гигантский>, <Голландский>
● /stl/, /stk/, /stsk/ → <туристский>
■ /g/ [derivats de topònims <–ург>] /rgsk/ → <петербургский>
■ /st + ͡tɕ’/ <стч, здч> es pronuncia [ɕ’:]
■ /d, l/
● /d/ <сердце> [s’éɾtsɨ]
● /l/ <солнце> [sóntsɨ]
○ 2 cons = seguides
■ frontera morfològica entre cons → cons llarga [:]
■ NO frontera morfològica entre cons → 1 cons breu
● excepcions <ванна> [ván:ə], <рассказать> [ɾəsk…] (inrevés!)
● particularitats
○ <–ться/тся> → [t͡s:ə]
○ <что, конечно> → [ʂt, ʂn]

7. CLÍTICS
● def → prep, conjunció o partícula (cats gram tancades) q és
○ morfològicam morfema lliure
○ fonològicam travat → àton, sempre red quantitativa, s’uneix a 1 paraula
prosòdica. 2 tipus:
■ proclítics → s’uneixen a paraula següent
■ enclítics → s’uneixen a paraula anterior
● característiques segons cat gram

9
 ○ PREPS (primàries) → 2 tipus:
■ primàries (=llista tancada) → 2 tipus:
● monosíl·labes
○ proclítiques ((àtones)), sí red qualitativa
■ inclou <o>, <под>
○ excepció → <для> [dl’a] no es redueix qualitativam
● bisíl·labes (5)
○ poden ser àtones proclítiques [sí red qualitativa] o
tòniques → мéжду, чéрез, пéред
○ tòniques ((NO clítics)) → рáди, крóме
■ no primàries (=llista oberta, og pertanyents a altres cat gram) →
tòniques
○ CONJUNCIONS monosíl·labes
■ proclítiques, NO red qualitativa
● inclou но, как, чем (comp), что, то → NO confondre w/
pronoms (tònics) как, чем, что
■ excepció → <ли> enclítica
○ PARTÍCULES
■ àtones → n’hi ha de
● proclítiques (majoria) → inclou <нe>
● enclítiques (poques)
■ tòniques → <дá, нéт, вóт, вóн>
● accentuació
○ rebuda d’accent de paraula prosòdica
■ particula <нe>
● quan forma paraula prosòdica w/ formes passat masc+nt+pl v
быть → нé_был, нé_было, нé_были // не_былá
● нé + prep + pn (ex нé_за_что (de res))
■ preps (7) об от // до по под // на за → reben accent paraula prosòdica
en 2 casos:
● quan forma paraula prosòdica w/ (va immediatam seguida de)
mots → год город // день дом // нога рука // зима море пол
угол (ex зá город)
● [+preps без, из] quan prep acompanya només 1 mot (sPrep
només té 1 mot)
○ clític tmb > tònic quan es pronuncia separat del mot q acompanya. 2 casos:
■ pausa entre mots
■ elisió → с молоком или бéз?

10
8. ENTONACIÓ (prosòdia estudia accent + entonació) [NO EXAMEN]
● com es classifiquen els 5 tipus entonatius (TE) → segons
○ característiques fonètiques
■ paràmetres/elements d’anàlisi (3):
● to → variacions del to/freqüència fonamental F0 (canvis
melòdics)
● intensitat → gralm es mesura en decibels (dB), no adient pq
intensitat percebuda varia segons freq
● durada → gralm es mesura en milisegons
■ definició en 3 parts → prenuclear, nuclear [nucli = punt on es produeix
canvi tonal significatiu (síl·l tònica)], postnuclear
○ funcions [les 3 funcions de l’entonació en llengües no tonals]:
■ expressiva → focalització (emfatització) + emoció
■ demarcativa → segmentació de l’enunciat (quan acaba 1 i comença 1
altre)
■ comunicativa → modalitat oracional (declarativa, interrogativa,
exhortativa…)
● 5 TE
○ TE-1
■ def → baixada de to
■ funcions
● enunciats declaratius (+ títols) → baixada a últim mot
● focalització (en enunciats declaratius) → baixada a mot
emfatitzat
○ TE-2
■ def → baixada de to + intensa q TE-1
■ funcions
● qs w/ paraula interrogativa (inclou какой) → baixada a paraula
interrogativa
● vocatius (ex здравствуйте)
● exclamacions + exhortacions (ex подожди)
○ TE-3
■ def → pujada molt marcada/forta
■ funcions
● qs sense paraula interrogativa + introduïdes x conj И → pujada
a mot a què fa ref q
● indicar suspensió/inconclusió de l’enunciat (ex pausa oracions
llargues, мне кажется)
● enunciats w/ conj или (ex вы хотите кофе3 или чай2?)
○ TE-4
■ def → pujada suau al final enunciat
■ funcions

11
 ● múltiples qs seguides (indica q emissor pretén fer + qs, id est
inconclusió de les qs) + qs introduïdes x conj A
● indicar suspensió/inconclusió de l’enunciat + suaum q TE-3
● enumeracions → w4(/1), x4(/1), y3 i z1.
○ TE-5
■ def → pujada a inici enunciat, mantenim, baixada al final
■ funcions → exclamacions expressives de valoració personal +
d’assentiment (ex это хорошая5 новость5!, конечно!)

12