Apunts música

Estudis: Educació Primària

Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna-URL
Assignatura: Música
Curs: Primer
Apunts repàs examen:

preguntes curtes: qüestions llenguatge musical, diferencia entre ritme i pulsació

⁃ temes: link 2 guia de sons i sorolls (per sobre) 3- percepció sonora, com
funciona oida humana, contaminacio acústica,
⁃ grans temes: dansa i la canço (important)
⁃ ritme: definicio
⁃ melodia: definicio
⁃ escala definicio (escala de do)
⁃ harmonia no
⁃ 2.5 i 3 NO
⁃ signes expressió (expressio, tempo, signes de repeticio ( dos lines i dos punts)
⁃ 5,6,7,8 RES

link 5 i 7 NO
link 10 NO
link 11 SI (veu es forma a la laringe i definir que interve, respiracio i resonadors) tipus de veu
SI (homes dones i nens)
link 12,13, 14, 15,16 17 18 NOOOO
⁃ veu humana
⁃ 6. llenguatge musical important

1
Apunts repàs examen: 1
LA VEU HUMANA: 3
Com es forma la veu? 3
Tipus veus humanes: 3
Veu femenina: 3
Veu masculina: 3
Veus blanques: 3
QUALITATS DEL SO: 4
ANALITZAR UN PENTAGRAMA: 5
PERCEPCIÓ SONORA I ENTORN SONOR: 8

2
LA VEU HUMANA:
La veu és l’element que suporta el principal mitjà de comunicació humana: el llenguatge

Com es forma la veu?

Paraules clau: laringe, cordes vocals
- Acció coordinada de tot el cos,
vibració de les cordes vocals
posades en moviment per l’aire
expulsat pels pulmons en passar
per la laringe. La veu es forma al
nivell de la laringe.

Tipus veus humanes:

1. Veu femenina:
- Tres tipus:
- Soprano: més aguda, del do3 al la4
- Mezzo soprano: registre mig molt expressiu i ple, la2 a un fa4
- Contralt: més greu, del sol 2 a un re 4

2. Veu masculina:
- Tipus de veus:
- Contratenor: més aguda
- Tenor: facilitat per els aguts i amb uns greus poc potents, mateixa tessitura que
les sopranos però una octava més greu ( del do2 al la3)
- Baríton: entre els tenors i els baixos, com en les Mezzos de la1 a fa3 , però una
octava inferior
- Baix: més greu, coincideix amb la de les contralts però una octava més greu
(sol1 a re3)

3. Veus blanques:
→ són les veus infantils de nens i nenes
→ tessitura del Do3 al Mi4

3
Decàleg per tenir cura de la veu
1. Evitar el soroll ambient
2. No parlar per damunt de les nostres possibilitats (en general, es pot parlar 4
hores i es pot cantar 2 hores diàries)
3. No parlar esgotant tot l'aire dels pulmons. (Quan es noten les venes del coll al
parlar significa que es crida o que s’esgota l’aire; això significa que es produeix
una tensió muscular transmissible a les cordes vocals, que pateixen amb
facilitat)
4. No fumar
5. Mantenir una bona hidratació. La millor lubricació pot aconseguir-se prenent
aigua suficient; cal beure almenys 1,5 litres diaris
6. Dormir prou
7. Evitar els crits
8. Evitar la raspera i la tos
9. En cas de laringitis→ parlar poc
10. Bona salut, exercici i alimentació equilibrada
11. Anar al otorinolaringòleg (Les alteracions de la veu que duren més de 15 dies
solen reflectir una alteració estructural en les cordes vocals).

4
QUALITATS DEL SO:
Quatre qualitats del so: altura, timbre, durada, intensitat
1. Altura:
→ MELODIA: notes de diferentes altures que formen una frase
→ Diferència els sons greus dels aguts
→ Depèn de la freqüència de la onada
- Freqüència més alta: so agut
- Freqüència més baixa: so greu
→ Es representa en notes musicals

2. Timbre:
→ INSTRUMENTACIÓ: art de combinar diversos instruments
→ Cada veu humana i cada instrument musical té un timbre característic
→ El so produït de cada instrument

3. Durada:
→ RITME: diferents sons combinats que formen frases i
tenen un sentit musical (comb. negre i blanca)
→ Principal diferència entre sons llargs i curts
→ Persistència de la onada: determina la durada
- Es medeix en segons
- Com més segons, més durada
→ Es representa: silencis, figures, compassos, ...

4. Intensitat:
→ DINÀMICA: defineix els canvis d’intensitat
→ Depèn de l’amplitud de l’ona sonora
- Amplitud més gran: so fort
- Amplitud més petita: so fluix
→ Indicadors d’intensitat: ff (forte), p (piano)...

Figures musicals:
1. Blanca:
-Equival a dues negres, 4 corxeres, 8 semicorxeres, ...
2. Negra:
-Una duració de temps (una pulsació) → quatre semicorxeres fan una negra
3. Corxera:
-La meitat de la durada d’una negra (mitja pulsació)
4. Semicorxera:
-Un quart de la durada d’una negra
Negra amb punt→ una pulsació i mitja

5
ANALITZAR UN PENTAGRAMA:

→ En un pentagrama llegim horitzontalment per veure el ritme i verticalment per veure el to

1. Dir què és una clau de sol
2. Hi ha sostingut# o bemoll? Explicar-ho → sostingut puja un semitò i bemoll l’abaixa
3. Compàs (4/4) què és?
4. Entrada tètica o anacrúsica?
5. Escriure les notes
6. Àmbit (do3 etc)
7. Predomini? (negra, corxera, …)
8. Interval més gran
9. Frases
10. Indicacions (allegro, forte, piano, …)
11. Repeticions?

1. RITME:
Què és→ Combinació d’accents i de sons curts i llargs, agrupats en frases que tenen sentit
musical
● El ritme depèn de la durada i els accents i s'organitza en compassos
● El ritme és l'element de la música que captem de manera més instintiva.
● Mesura la durada dels sons i dels silencis.
● L'expressió gràfica del ritme → les figures musicals i els seus corresponents silencis.

Pulsació: És la unitat de temps segons la qual s'estructura un discurs musical,

independentment de ritmes, compassos i accents.

Entrada: do tipus d’entrada:

a. Tètica: primera nota coincideix amb la primera pulsació
forta

6
 b. Anacrúsica: la primera nota comença abans de la primera pulsació forta
i. Com comprovar-ho? → comprovar que el suposat primer compàs no
compleix la suma de pulsacions indicades al compàs numèric
Diferència ritme i pulsació: pulsació és el tempo i el ritme com omplim el tempo (amb
negres, corxeres, …)

2. MELODIA:
Què és? → successió de sons musicals de diferent altura que formen un conjunt i posseeixen
un sentit musical // “frases” de la cançó, entonació altures notes (ritme i altura)
● Notes → signe gràfic que representa l’alçada d’un determinat so musical. S’escriuen a
els línies i als espais del pentagrama
To i semitò:
- To→ Distancia doble del semitò. Es troba entre el do-re,
re-mi, fa-sol, la-si.
- Semitò→ Distància mínima d'entonació entre dues notes de la
música occidental. Es troba entre les notes mi-fa i si-do

Interval: distància entre l’altura melòdica o harmònica existent entre dos sons (d’una nota a
la següent) comptem la distància entre les dues notes (vuitena per exemple)

Escala: Les notes amb les que està feta una cançó. Successió correlativa de notes
ordenadores en ordre ascendent o descendent. En funció de la disposició de tons i semitons hi
ha diferents tipus d’escales.
- Escala del Do, que es la que s’utilitza normalment, estan totes les notes
- Escala del Re, estan totes menys del do, i així totes

Signes d’expressió:
◆ Expressió: elements que intervenen en la interpretació musical i que depenen
en gran part de la subjectivitat de l’executant. Permeten a l’intèrpret un marge
en la seva apreciació, suficient i necessari per a construir la seva pròpia versió
de l’obra.
◆ Tempo: terme musical que designa la velocitat mitjana o moviment d’execució
d’una obra musical. Representa el grau de velocitat que s’ha d’interpretar.
● Tipus: allegro (pulsació més ràpida), lento (lent), andante (a la marxa)

7
 ◆ Signes de repetició: el més usual és el de dues barres amb dos punts

PERCEPCIÓ SONORA I ENTORN SONOR:

Percepció del so: el so és una sensació auditiva.
- Orella humana→ òrgan complex que recull les ones sonores i les transforma en
impulsos nerviosos

L’oïda té uns límits, els llindars→ relacionats amb les freqüències sonores.
- Varien segons l’espècie d’animal i en els éssers humans es perden amb l’edat.
Ultrasons: sons de freqüència superior als 20.000 Hz. Imperceptibles per a l’oïda humana.
- Límits de percepció de la intensitat → la percepció de la intensitat del so depèn de la
distància, quan més lluny, més fluix.
- Si ens exposem durant molta estona a un so fort, podem perdre el sentit de l'oïda
Sons, sorolls i cultura

Tres aspectes de l’audició:

8
 - Percebre o sentir →sentir és el que es percep a través del sentit de l'oïda, és
inevitable, transformació de la vibració d’un cos en so. Acte fisiològic que no
podem prescindir. Sentim tots els sons del nostre voltant: al carrer, el rellotge,
les màquines… No els prestem atenció, simplement notem que hi ha un canvi
en les qualitats del so, quan es puja el volum o es baixa, quan s’accelera…
Aleshores provoquen una sensació diferent i fa que siguem conscients i
escoltem
- Escoltar o sentir afectivament → és més actiu i més subjectiu. Escoltar
implica experimentar les sensacions que el so propor cina. Està relacionat amb
la vivència afectiva.
- Comprendre → requereix un aprenentatge. Implica tenir un mínim de
coneixements d’allò que sentirem. Es tracta de mostrar un interès per
aprofundir en el tema.

Els paisatges tenen so:

- Si ens aturem i observem, podem veure que un paisatge sembla una composició
musical.
- Cultura occidental: visual → Per això alguns sons han passat desapercebuts.
- Paisatge sonor: única i immensa composició musical que es desplega sense
interrupció al voltant nostre.
- Els sons dels paisatges van canviant amb els anys.

Tipologia dels ambients sonors:

1. Ambients sonors culturals

- ambients que configuren la nostra memòria històrica i el nostra dia a dia.
- Hi predomina l’intervenció humana
- exemple: sons de carrers, industrials, d’oficis…
2. Ambients sonors naturals
- predominen els sons dels elements naturals. Sons de la natura: mar
La cultura del silenci:
- El silenci és present a les nostres vides i en alguns moments ens reconforta i
algunes vegades ens espanta.

9
 - Gràcies al silenci podem connectar amb nosaltres mateixos
- Avui en dia el silenci té un espai fràgil per culpa del pes de la cultura del soroll.
- Cal recuperar els espais i el temps per el bon silenci→ a través del silenci
reflexionem, creem…

La música:
- Llenguatge que ha acompanyat la humanitat des de la seva existència i ens ha
servit per expressar-nos i comunicar-nos.
- Està plena d’expressivitat, és evocadora.
- És un llenguatge actiu, globalitzador i integrador.
- Utilitza un llenguatge que ve donat per sons que expressen idees, sentiments
- És quelcom naturalment a l’abast de tothom, és un art que compartim

Verbs importants:
→ Escoltar: implica disposar d’un material sonor i un sistema auditiu operatiu. A més
s’ha de tenir la intenció de sentir, de posar-li atenció.
→ Interpretar: implica la pràctica musical, saber cantar, tocar.. Es necessiten uns
referents. Ens ajuda a interioritzar i fer nostre allò que hem escoltat.
→ Crear: implica llibertat i ser capaç d’expressar-se a través de la música. Implica
tenir oportunitats d’explorar amb material sonor.

Sorolls i entorn:
El so de les ciutats:
- soroll: so molest, no desitjat.
- contaminació acústica: presència de sorolls a l’ambient. La font son de
tipologia diversa (exemples: trànsit de motor, alarmes, obres, indústries… )

DANSA:
➔ La dansa durant totes les èpoques ha tingut un paper molt important, encara que
ha variat en funció de la cultura.

10
 ◆ Persones creien en educació corporal a l’escola on el nen es
desenvoluparia harmònicament i donant importància al moviment, per
tal de que les capacitats perceptiu-motrius es desenvolupessin de manera
natural
● Dues parts: una part física i una part psíquica i que es fonamenta
en un llenguatge corporal bàsic i natural que engloba l’esport, la
dansa i aspectes de la salut.
◆ Actualment: dansa a l’escola→ poc significat. Només es balla durant les
festes populars que es fan. Però aquest valor tan insignificant de la dansa
ha de canviar i s’ha d’arribar a desenvolupar unes bases més sòlides
sobre les quals existeix la dansa: el propi cos i els llenguatges
corresponents.
➔ Infants→ gran necessitat de moure’s: expressar amb gestos estímuls que els
arriben. IMPORTANT EXPRESSIÓ CORPORAL
➔ El cos rep informació i s'expressa mitjançant els diferents canals de
comunicació: llenguatges→permeten comprendre i comunicar-se amb l’entorn
natural i social.
◆ Cada llenguatge té les seves característiques específiques.
◆ Parlar ho acompanyem amb sons (una cantarella determinada), amb
gestos, amb el suport d'una imatge corporal.
➔ La dansa, per tant, estaria present quotidianament i els nens escoltarien música,
cantarien, parlaríen…
➔ Dansa més present a les escoles: moviment.
◆ La vida és moviment, i res no t’atura sinó la mort.

Procés d’aprenentatge d’una dansa

1. Recollida d’informació i de material de la dansa

- nom, localització, data, història, llegenda, text de la cançó
- partitura, compàs, edat
- posició inicial, moviment, guió de les evolucions.
- cos i moviment, dificultats, propostes d’ensenyament.

11
 - experiències
2. Integració dins de la programació de llenguatge del cos
3. Ensenyament:
- Introduir-la: a partir de història, llegenda, cançó, joc, element de la
dansa, dramatització d’algun aspecte, imitació del moviment del mestre.
- Donar caràcter: cal destacar a cada dansa els aspectes més
característiques que li donen entitat.
- Audició de la melodia: escoltar-la, posar-li moviment lliurement, picar i
posar pulsacions, distingit l’inici i la fi, distingir els diferents blocs de
moviment (les parts que hem de dividir la dansa segons els moviments i
les evolucions pròpies), component (acció, moviment o evolució curta
que trobarem generalment al final d’un bloc)
- Punts de dansa: els punts en cada curs sera apropiats segons l’edat, cal
un desplaçament ja sigui individual o en parelles, s'haurà de marcar la
melodia per assenyalar els punts
4. Valoració: comparar el ball, grabar-lo, visionar… escriure un comentari bo i un
de dolent del resultat individual o col·lectiu.

- Blocs de moviment i components

- Blocs són les parts en què hem de dividir la dansa segons els moviments
les evolucions propis.
- El component és l'acció, el moviment o l'evolució curta que trobarem
generalment al final d'un bloc diferenciant-se del conjunt.
- Punts de dansa
- Els punts que treballarem en cada curs seran apropiats per a fer o per a
practicar segons l'edat dels nois i de les noies.

Cantar

→ Cantar plegats la mateixa melodia: monodia

12
→ Cantar a vàries veus, fent el que s’anomena polifonia
→ veus distribuïdes en aguts i greus en els diferents grups que hem anomenat
abans)
Dintre de les agrupacions de veus podem destacar les corals, que solen interpretar
obres escrites a quatre veus: sopranos, contralts, tenors i baixos, per això s’anomenen
“cors mixtes”.

«Allà on es canta, pots anar-hi a viure...»

La música és tan important com qualsevol altra àrea de coneixement, el seu estudi ha
de significar una vivència constant per, esdevenir una disciplina acceptada en la
mesura del creixement físic i mental dels nens.

L’èxit en l’aprenentatge de la música, arribar a estimar-la i a fer-ne quelcom habitual

en el viure, depèn d’una bona programació: saber què es vol aconseguir, fixant uns
objectius:
- El mètode.
- La motivació.
- El material.
- La sistematització del treball a fer.
- L’habilitat de l’ensenyant.
- Preparar acuradament cada classe.
- Relacionar temes i exercicis entre si.
- L’exigència justa.
- Ampliar gradualment els coneixements.
La coordinació principal ha de ser la del propi mestre. Cal que el mestre respecti la
veu dels nens i, naturalment, la pròpia veu; no s’ha de permetre mai el crit, el to de
veu massa fort… S’ha de vetllar que la tessitura, l’alçada amb què es proposin les
cançons sigui adient a la veu dels infants.
Cal tenir en compte que la veu dels infants tendeix a ser més aviat aguda:
- Una extensió entre el Do 3 i Do 4, és la més adient per als petits.

13
Coneix bé aquest repertori (té recursos), mostra entusiasme en l'actitud d'ensenyar,
- L’educació musical: lenta i ben dosificada→ necessitat de repetició per facilitar
una correcta comprensió- assimilació dels coneixements i experiències
musicals.
La repetició, això no obstant, no ho ha de semblar mai a l’alumne; això implica que el
docent apliqui diferents recursos pedagògics per tal d’obtenir els resultats desitjats
sense arribar mai a l’avorriment i al desànim dels alumnes.
La música és prou diversa, rica i variada per a trobar-ne sempre d’adient a l’edat i
nivell intel·lectual dels nens.
El desig d’expressar-se a través de la música pot facilitar la maduració perceptiva i
accelerar-la.

Cantar o tocar un instrument, serveix per integrar diferents experiències de tipus

perceptiu:
- Cantar: control de la veu, imitació - memorització de la melodia i el text escoltats...
- Tocar un instrument: control del moviment, del tacte, control motriu
Totes dues activitats fomenten i eduquen també la percepció auditiva. Són, activitats
creatives que desenvolupen les experiències emocionals, físiques i mentals dels nens.

La cançó, un primer pas

-La cançó: element bàsic per un bon ensenyament musical, és un excel·lent mitjà
d’expressió espontània i constitueix un element important de formació humana.
-Gran objectiu→ que el nen gaudeixi de la cançó i se la faci seva.
-Tots els nens tenen capacitat per cantar, podem dir que constitueix una activitat
natural juntament amb el moviment, el joc i la paraula.

Elements que potencia la cançó

A través de la cançó es pot fer una didàctica de la música molt àmplia, ja que integra
elements tan bàsics com:
- Elements musicals: ritme, melodia, pulsació, harmonia (canons)
- Elements formatius i educatiu: memòria, comprensió, expressió, comunicació

14
La música ens permet globalitzar els continguts. A través de la cançó podem treballar
d’altres matèries:
1. Llengua: Enriquir el vocabulari habitual, Treball dels diferents fonemes
2. Socials: País de procedència de 1es cançons, Característiques específiques del
mateix
3. Matemàtiques: ritme, pulsacions
4. Naturals: conèixer el funcionament de l'aparell fonador, Parar esment a la
respiració.
Què cantarem?
Quan al criteri a seguir per fer una bona tria de cançons per als nostres infants,
convindrà tenir en compte els aspectes següents:
- Edat
- Interessos dels nens
- Circumstàncies (època de l'any, festes tradicionals)
- Relació amb altres matèries
Importància→ cançó tradicional i popular del nostre país i bastirem el repertori sobre
ella, treballant-ne el contingut musical, literari i també esbrinant l’origen i
circumstàncies en què es cantava la cançó. No refusarem però, presentar cançons
d’altres països.
→ A l'hora de cantar:
- Per a una bona interpretació:
- tenir cura del ritme i la melodia
- pronúncia clara i ben vocalitzada
- controlar el tempo
El tema de les cançons, generalment, ja ens indica el seu caràcter; i, en molts casos, la
indicació de caràcter i el «tempo» de la cançó és indicada a la mateixa partitura.
Aquest «tempo» el marcarem amb un gest de direcció sense pretensions. Es tracta de
visualitzar la pulsació o batec intern i regular que té la música.
Convé acostumar ja els més petits a veure com les nostres mans marquen el tempo. És
qüestió d’explicar el perquè es fa i de «jugar a directors».

15
Cal que segueixin la nostra mà i no la nostra veu, quan ja s’ha après la cançó. La veu
del mestre és una bona ajuda durant l’aprenentatge, però quan canta tot el grup pot
passar que els nens vulguin sobresortir i provocar que intentin arribar a notes que
encara no arriben.
Les respiracions, a les pauses o entre alguns fragments del text, hauran de ser
respectades.
L’ensenyament de les cançons, el farem per via auditiva i memorística, sobretot pel
que fa als nens més petits; si més endavant tenen coneixements de lectura i escriptura
de la grafia musical, es podrà treballar una nova cançó escrivint el seu ritme i
afegint-hi després el text; més endavant i progressivament, es poden introduir algunes
cançons on es pugui fer prèviament la lectura melòdica i rítmica del seu contingut.
Començarem per aprendre cançons a una sola veu, tothom canta la mateixa melodia.
Més endavant, quan els nens ja tinguin l’hàbit de cantar podrem intentar fer algun cant
a cànon, proporciona el gran descobriment de l’harmonia.
Jocs rítmics: acompanyaments per a cançons, fets amb les mans, els dits o sigui amb
el mateix cos, mentre la veu va fent la melodia; pauses picades, etc

16