TEMA 4 - INSTRUMENTACIÓ

Un instrument és un objecte que es crea especialment per fer sons, i per tant, música.

Per poder classificar els instruments, hem de saber quins son els elements que fan que
l’instrument soni:
- Un element que vibri
- Un element que amplifiqui el so.
- Un element que faci que vibri. (Pinçat, fregat o percudit).

Quan l’element que vibra és…

- corda -> cordòfons (guitarra, banjo, violí, piano, arpa)
- aire -> aeròfons (flauta dolça, saxo, oboè, orgue, trompeta)
- membrana -> membranòfons (pandereta, pandero, djembe, tambó)
- tot l’instrument -> idiòfons (triangle)
- corrent elèctrica -> electròfons (guitarra elèctrica, baix)

CORDÒFONS:
- Fregats
- Percutits
- Pintejats

AERÒFONS:
- Bisell (la part marró de les flautes dolces , tu trenques el so.)
- Canya simple (tu nomes bufes, la canya trenca el so. Ha d’estar humida i toba)
- Canya doble (oboe, fagot)
- Llengüeta lliure (cada so té una canya diferent - harmònica, orgue)
- Broquet (bocadura que t’agafa els llavis. Tots els de vent metall menys el saxo i
flauta travessera)

MEMBRANÒFONS:
- Percudits
- Fregats (simbomba i cuica)
ELECTRÒFONS:
- Elèctrics (només poden fer un so. Guitarra elèctrica)
- Electrònics (es poden convertir en altres instruments. Teclat, sampler, sintetitzador)

IDIÒFONS:
- Percudits
- Sacsejats
- Entrexocats
- Fregats

La timbala està afinada.

TEMA 5 - MELODIA

MELODIA: Successió de sons que té un sentit per qui l’ha creada. Sol tenir normes per
seguir la coherència natural del cervell, però es poden trencar.

ELEMENTS que analitzem per diferenciar unes melodies de les altres:

1. ESCALA:
- MAJORS I MENORS
- GRAUS
I - Tònica (si trio l’escala de FA, la tònica és el FA)
IV - Subdominant
V - Dominant
L’última nota d’una cançó sol ser la tònica (ja que dona sensació de resolució).
2. ESTRUCTURA:
- Motiu: Notes que al llarg de la melodia es repeteixen i tenen un significat important.
- Frase: Melodia dins d’un tema, és una entitat pròpia i presenta el tema. L’introdueix.
- Cadencia: Unes notes que donen la sensació de que s’acaba o el tema, o tota la peça..
- Tema: Conjunt de frases musicals que juntes tenen un sentit.
 3. LÍNIA MELÒDICA:
El Dibuix de la melodia, els salts. Si les notes pugen o baixen molt, si son més planes, etc… a
partir d’un salt de 4a és un salt.
- Horitzontal o plana o notes repetides
- Ondulada o notes conjuntes
- Ascendent o descendent
- Simètric
- Trencada o intervàlica (salts de més de interval de 4a)
4. ÀMBIT:
La nota més greu i aguda que fa una melodia.
- Estret -> Més petit o igual a una octava
- Ample

5. FINAL CONCLUSIU (acaba nota tònica) O SUSPENSIU

6. Si dos frases s’assemblen però tenen variació se'ls anomena A i A’(a prima) per
indicar que melòdicament s’assemblen però amb variació.
Si no s’assemblen, son A i B.

7. REGISTRE

ALTURA -> L’altura dels sons es representen amb les notes musicals. Els intervals es conten
amb tons i semitons.

- DINÀMIQUES:
Si sona més fort o fluix, si passa de fort a fluix o viceversa.
IDENTIFICACIÓ D’ARMADURES

- Si hi ha sostinguts: Agafar l'últim sostingut de l’armadura i pujar una nota (UN

TO!!) per saber el nom de l’armadura.
EX: Si l’últim sostingut és sol, l’armadura es LaM. Si l’últim sostingut és mi,
l’armadua és Fa#, no Fa.

- Si hi ha bemolls: agafes el penúltim i és aquella tonalitat, menys si només hi ha un

bemoll (FaM).
EX: Si el penúltim sostingut és la, l’armadura és LabM.

CONSTRUCCIÓ D’ARMADURES

1. Si ens donen una tonalitat menor, passar-la al relatiu major → Contes una
tercera menor des del relatiu menor.
Ex: Do# menor → Mi major.

Ex. Sib menor → Reb major

2. Identificar si és armadura de sostingut o de bemoll → Si el nom de la tonalitat

té un bemoll, o és FaM, fa servir bemolls. Si no és així, fa servir sostinguts.
Ex. Mi major → #.

Ex: Reb major → b.

3. Trobar les alteracions → El procés varia depèn de si és # o b

a. Sostinguts → Baixar un to del nom de la tonalitat. Posar tots els sostinguts

seguint l’ordre FA-DO-SOL-RE-LA-MI-SI fins al nom de la tonalitat -1 to.
Ex: Mi major - 1 = Re# → Fa#, Do#, Sol# Re#.

b. Bemolls → Posar tots els bemolls seguint l’ordre SI-MI-LA-RE-SOL-DO-FA

fins al nom de la tonalitat. Llavors, s’afageix el següent bemoll seguint l’ordre
(perquè el penúltim bemoll és el nom de l’armadura).
Ex: Reb major → Sib, Mib, Lab, Reb, Solb.
RITME PULSACIÓ I COMPÀS

Ritme: Durades i silencis dels sons organitzats en el temps.

Pulsació: Ritme intern que té la música. Constant a una velocitat determinada de principi a
final (la qual és el tempo).
Compàs: Els números que es posen al principi de una partitura i que organitzen els silencis i
durades dels sons en una pulsació determinada.
1. Simples: hi ha un 2, 3 o 4 al NUMERADOR
- BINARI: 1F 2D 3F 4D (fort dèbil)
- TERNARI: 1F 2D 3D
- QUATERNARI: 1F 2D 3sF 4D
2. Compostos: hi ha un 6, 9 o 12 al NUMERADOR
3. Amalgama (combinació de binari amb ternari) 5, 7 o 11 al numerador
Tempo: A quina velocitat va la cançó. (BPM) Es mesura amb el metrònom.

Largo ……………………………………………………. Muy despacio

Lento…………………………………………………….. Muy despacio
Adagio…………………………………………………… Despacio
Andante…………………………………………………. tranquilo
Andantino………………………………………………. más rápido que andante
moderato ……………………………………………….. moderado
Allegretto………………………………………………… menos rápido que allegro
Allegro……………………………………………………. Rápido
Vivo o vivace ………………………………………….. Muy rápido
Presto…………………………………………………….. Muy rápido
Prestissimo

Accelerando (accel.) - Aumento gradual de velocidad

Ritardando (rit.) - Disminución gradual de la velocidad

A tempo - Volviendo al tempo original

Stringendo - accelerat amb pressa per acabar

Rubato - Retardar ligeramente el ataque de ciertas notas sin que el movimiento de la

obra se modifique

Assai: bastante

Poco: poco

Molto: molt

Piu: més

ancor piu: encara més

Non troppo: no molt

Quasi: casi
AUDICIÓ

Dinàmica mf p mf mf
Instrumentació violi