UF 2: INTERVENCIÓ EN EL DESENVOLUPAMENT DE LA

COMUNICACIÓ I EXPRESSIÓ RÍTMICO-MUSICAL

Durant el dos primers anys de vida, l’infant aprendrà a elaborar determinats sons,
compassar seqüències rítmiques i elaborar les primeres produccions vocals.
Treballar i ampliar totes aquestes capacitats dependrà de si rep una educació
rítmico-musical adequada.

És fonamental que l’infant pugui gaudir, elaborar i expressar-se mitjançant el seu

propi cos i que els materials estiguin al seu abast.

Com a educadors, no hem de ser uns experts en música però si hem de saber
utilitzar sense dificultats els conceptes fonamentals del procés musical: so, ritme
i melodia.

EL SO

És la sensació que percebem per mitjà de l’oïda quan aquest és impressionat

per vibracions sonores en quantitat i potència adequades. L’absència o so
intercalat en una cadena és el silenci o pausa.

Les propietats del so són les següents: tempo, durada, altura, intensitat i timbre.

El tempo i la durada

- El tempo: variació de la velocitat a la que s’interpreta un ritme: pot ser

lent, normal o ràpid.
- La durada: longitud d’un estímul o so (llarg o curt).
- Intensitat: qualitat que ens permet diferenciar un so suau d’un so fort.
- Timbre: qualitat que ens permet distingir dos sons de mateixa intensitat i
freqüència emesos per dos focus diferents.

Elements del llenguatge musical per a interpretar:

- El ritme: figures musicals (símbols que assignen a les notes musicals la
seva durada).
- El compàs: mesura de temps que serveix per determinar el ritme: poden
ser binaris (dos tempos), ternari (3 tempos) o quaternari (4 tempos).
 Recursos per treballar el so: llarg i curt.
- Amb imatges: donem als infants diferents imatges i classifiquem sons
segons sonin llargs o curts. Poden ser animals, objectes, situacions... Ex:
TOC, TOC / MUUUUU
- Amb instruments: per sonar un triangle i fer-lo ressonar. Fer el mateix
amb la caixa xinesa i classificar-los. Ex: llarg – triangle / curt – claus.

L’ALTURA
Escala musical o registre que utilitzem per cantar. És important que l’infant
reflexioni sobre la veu diferents entre una dona i un home, diferents animals o
diferents instruments.

Recursos per treballar el so: agut i greu.

De 0 a 2 anys: contes, classificar sons d’instruments musicals, cançons.

A partir dels 2 anys: es poden incorporar les grafies associades als sons aguts
i greus, dictat de sons, treball de la intensitat mitjançant audicions. Molt útil
l’òpera.

LA INTENSITAT

Qualitat del so basada en el contrast fluix-fort.

Recursos per treballar so agut-greu:

De 0 a 2 anys: creació i imitació de ritmes: l’educadora interpreta amb una

pandereta un ritme fort-fluix i els infants l’imiten.
A partir dels 2 anys: els infants creen un ritme fàcil que els companys imiten.
Incorporació i interpretació de la grafia: realitzar petits dictats per identificar les
grafies. Treball de la intensitat mitjançant audicions.

EL TIMBRE

Qualitat del so emès per una veu o instrument, la qual permet diferenciar-lo
d’altres veus o instruments de la mateixa naturalesa. El treball del timbre es pot
abordar de manera especial a través dels instruments.

EL RITME EN L’EDUCACIÓ INFANTIL

El ritme apareix com a element habitual en la vida quotidiana de l’infant en totes

les fases del seu desenvolupament: els sons que rep constantment (sorolls,
música, veus) i els moviments que executa (caminar, córrer...), també estan
sempre regits per un ritme.

El ritme pot ser creat tant per instruments melòdics com per instruments de
percussió, fins i tot sense la necessitat que siguin instruments, ja que qualsevol
cop produeix un so, que és l’únic que necessitem per crear ritme.

Seqüència en l’adquisició del ritme:

- Primer, el domini del ritme intern.

- A partir dels 6 mesos: l’aprenentatge del ritme extern.

El ritme intern: és el que s’expressa espontàniament (la respiració, els batecs

del cor, la cadència al caminar, etc.) i és propi de cada infant. La primera

El ritme extern: és el que es produeix en l’entorn i, per tant, necessitarà

l’aprenentatge. Podem fer servir instruments de percussió i l’organització de
l’espai per contribuir a l’assimilació d’aquests ritmes.

La base del ritme: la pulsació. És el ritme més simple, produït a partir

d’impulsos iguals, regulars i definits. L’educador/a infantil pot crear pulsacions
directament amb els dits, amb les mans o amb l’ajuda d’un instrument. La
pulsació podrà ser més ràpida o més lenta, però sempre ha de tenir la mateixa
cadència (mesura).
De la pulsació al ritme. Al contrari de la pulsació, el ritme és canviant, dinàmic,
amb element forts i dèbils. El ritme el marcaran les figures musicals. Les figures
musicals coincideixen amb les síl·labes de la lletra de la cançó el ritme no és
monòton, sinó que segueix l’entonació de la cançó.

ETAPES EVOLUTIVES: TÈCNIQUES I PROCEDIMENTS

Primers 12 mesos

La pulsació és el treball bàsic. L’educadora el portarà a terme:

- Marcant amb els dits les cançons i els ritmes en diferents parts del cos de
l’infant.
- Marcant el tempo: ràpid, normal o lent. En funció dels ritmes que interpreti
o de la seva intencionalitat.

Introducció del ritme: començar amb ritmes binaris (2 pulsacions): cançons de

falda. Gradualment s’han d’introduir ritmes ternaris (3 pulsacions) com les
cançons de bressol.

Dels 12 a 24 mesos

1. Introduir elements de percussió.

2. Treball amb ritmes binaris i ternaris.
3. Inici del treball amb el ritme. A partir del llenguatge marcant les síl·labes
amb les palmes.
4. Assimilació del concepte de tempo.
5. Aplicació del concepte de durada, mitjançant la veu o instruments com
xiulets o flautes.
6. Potenciació de la creativitat i improvisació a partir de les cançons.

Dels 24 als 36 mesos

1. Consolidació dels domini de la pulsació.

a. Marcar la pulsació i cantar una cançó simultàniament.
b. Incorporar determinades ordres mentre els infants segueixen la
pulsació d’una cançó.
c. Interioritzar la melodia d’una cançó per frases, sense perdre la
pulsació.
 2. Evolució del domini del ritme:
a. Millora la comprensió del concepte del tempo.
b. Assimilació dels conceptes lent i ràpid.
c. Millora l’assimilació del concepte de durada.
d. Producció de sons curts i llargs.
e. Comença a relacionar les figures musicals amb el ritme i els seus
conceptes.

A partir dels 36 mesos

1. Seguir treballant el tempo:

a. Treball amb instruments de percussió o amb el moviment.
b. Utilització de diferents tempos en una mateixa cançó.
2. Seguir treballant la durada:
a. Introducció de les pregrafies (- -) curt i (----- -----) llarg.
b. Realització de petits concerts (curt-llarg-curt) amb instruments de
vent.
3. Les figures musicals: jugar amb elles i fer exercicis.
4. La improvisació: vocal, expressió amb preguntes i respostes a partir de
sons. Corporal, xocs rítmics.

EL SO I EL SILENCI

El so és una sensació que es produeix al cervell quan arriben les vibracions

emeses per les ones sonores.

El silenci és l’absència del so.

Com treballar el silenci en l’educació infantil?

A partir de l’any. Es començarà a treballar el silenci amb gestos. L’educador/a

sempre oferirà el mateix gest per representar el silenci.

Exemple d’activitats:

Fer desaparèixer un objecte s’identifica amb què s’ha de guardar silenci. La seva
reaparició s’identificarà amb el so. Relacionar dues imatges com el sol i la lluna
amb el so i el silenci.

A partir els 2 anys. Exemple d’activitats.

 - El rei o reina del silenci: oferir la corona a la nena o nen més callat.
- El racó del silenci, on es mouran com a figures, sense fer soroll i ballant
en silenci.
- En adquirir major destresa manipulativa, amb instruments de percussió
podrà decidir si vol fer so o guardar silenci, o seguint unes consignes.
Propostes lúdiques: les estàtues o pica paret.

ELS INSTRUMENTS I L’ORQUESTRA

Els instruments i l’orquestra

El conjunt d’instruments que formen l’orquestra es presenten en famílies

d’instruments.

- Família de percussió.
- Família de corda.
- Família de vent.

Criteris de classificació

Segons la forma de tocar-los:

- Percudint
- Agitant
- Bufant
- Fregant o pinzant la corda

Segons el material en què estan fets:

- De membrana.
- De metall.
- De fusta.
- De corda.

És convenient que els nens i nenes experimentin amb els diferents instruments.
Primer han d’assimilar la manera de tocar-los i, desprès, aprofundir en el material
dels instruments i la seva associació amb el so.

La família de percussió

Produeixen sons per l’acció de colpejar o agitar. Es poden agrupar en:

Percussió petita: triangles, xinxines, cascavells, caixa xineses, etc.

Percussió de plaques: xilòfon, metal·lòfon i carilló.

Secció de percussió: bombo, caixa, plat, timbals.

Treball amb instruments:

Fins als 18 mesos, explorar i descobrir els efectes sonors sense normes.

A partir dels 18 mesos aprendre la tècnica adequada i les normes.

La família de corda

Instruments de corda fregada: el violí, la viola, el violoncel i el contrabaix.

Instruments de corda puntejada: la guitarra i l’arpa.

Instruments de corda percudida: el piano.

Aquests instruments és més difícil que es trobin a l’aula de música, de manera

que haurem de cercar recursos amb què puguin treballar.

La família de vent

Està composta per tots els instruments que es toquen bufant.

Es poden classificar en:

- Vent metall: trompeta, trompa, trombó de vares i tuba.

- Vent fusta: flauta, oboè flauta, clarinet i fagot.

En educació infantil disposem d’instruments de vent de joguina. Amb ells

s’afavoreix el desenvolupament de l’activitat muscular i l’estímul de la respiració
adequada.

A partir dels 18 mesos, es pot començar a introduir aquest tipus de material.

Apropament dels infants als instruments

Primer any: deixar a l’abast dels infants instruments o objectes sonors per tal que
s’interessin per ells i experimentin.

Objectiu: jugar i trobar plaer en els sons que l’infant executa:

- Organitzar els instruments a l’aula.

 - Vetllar per la seguretat dels infants.
- Interpretar perquè imitin i s’expressin lliurement.

Als 18 mesos:

Introduir els instruments de percussió: campanes, cascavells i maraques.

Donar pautes i normes sobre com tocar-los.

Dissenyar activitats per treballar amb ells.

Activitats i jocs a partir dels 2 anys

Als 2 anys:

- Formar petits conjunts instrumentals.

- Interpretar contes amb instruments de percussió.
- Tocar determinades marxes de manera sobreposada.
- Joc d’endevinar els instruments.

A partir dels 3 anys:

Crear cançons interpretant diferents instruments i realitzant petits conjunts

instrumentals.

L’EDUCACIÓ VOCAL

Evolució vocal del nadó

La veu és el primer instrument de producció de sons.

Estimular i desenvolupar la part vocal serà tasca de l’educador/a i de tots els

membres de la família.

Evolució de les capacitats del nen o nena:

- Primers mesos: es comunica a traves de sons consonàntics.

- Dels 4 a 6 mesos: juga a explorar la seva veu i produeixen un sèrie de
sons fins a aconseguir les primeres paraules.
- A partir de l’any. És conscient de les paraules que articula la persona
adulta quan canta i s’esforçarà per acabar les frases.
- A partir dels 2 anys, tots els nens i les nenes han de poder cantar.
Cura i educació de la veu

És bàsic tenir cura de la veu i ensenyar als infants, des de petits, a utilitzar-la
correctament.

La veu de l’educadora i educador serà un model a seguir per l’infant:

- Parlar en una tessitura correcta, sense cridar.

- Respectar els ambient de silenci.
- Educar-los perquè s’escoltin entre ells i no parlin tots alhora.
- El crit i la veu crispada són els principals enemics del cant.
- La veu ha de ser natural, càlida i comptable amb una actitud somrient i
relaxada.

Tècniques vocals en educació infantil

Crear històries: activitats on apareguin els diferents exercicis.

- Exercici de posició vocal, exercicis de buf, exercicis d’aspiració, exercicis

de retenció de l’aire, exercicis d’expiració, exercicis de ressonància
(exercicis de consonants i de vocals), exercicis d’articulació (exercicis de
llengua, llavis i mandíbula).