Valencià

 2  ESO  
Unitat  2  –  VAL_2.2
 
ORTOGRAFIA    
Síl·∙labes,  diftongs  i  hiats  
 
ÍNDEX  
FITXA  I  INTRODUCCIÓ     Pàg.  1  
APRENEM       Pàg.  2-­‐6  
PRACTIQUEM       Pàg.  7-­‐11  
 
INTRODUCCIÓ  
El   curs   passat   vàrem   fer   un   repàs   llarg   i   concret   de   tota   l’ortografia   valenciana   però   estos  
conceptes  és  precís  que  estiguen  molt  clars  per  a  evitar  paraules  mal  escrites,  és  a  dir,  intentar  
no   cometre   faltes   d’ortografia.   S’anem   a   centrar   en   la   forma   general   de   les   paraules   de   menys  
a  més:  vorem  que  són  els  sons  i  la  seua  correspondència  en  grafies,  la  separació  per  síl·∙labes,  
els  diftongs,  per  a  acabar  parlant  de  l’accentuació  i  la  dièresi.    
 
Una   vegada   clares   les   grafies   en   la   unitat   anterior   passem   a   les   seues   unions   en   síl·∙labes   i  
diftongs.  Què  són?  
 
FITXA  DE  L’ALUMNE  

ORTOGRAFIA.  Síl·∙labes,  diftongs  i  hiats  

APRENDRE   Repassar  la  funció  de  síl·∙labes,  diftongs  i  hiats  

Este  contingut  es  treballarà  en  classe  en  dos  sessions  per  a  poder  tractar  
en   tranquil·∙litat   primer   la   separació   sil·∙làbica   i   després   els   diftongs   i  
TEMPS    APROX.  
hiats.  
 
En  l’apartat  “Practiquem”  teniu  indicades  les  activitats  de  reforç.  
TASQUES  
 
 
 
 

1
 Valencià  2  ESO  
Unitat  2  –  VAL_2.2
 
APRENEM  
LA  SÍL·∙LABA  
Una   síl·∙laba   és   un   conjunt   de   fonemes   emesos   en   un   mateix   colp   de   veu.   Totes   les   síl·∙labes  
tenen  una  vocal  i  aquesta  fa  de  nucli  de  la  síl·∙laba,  però  aquesta  vocal  pot  acompanyar-­‐la  d'una  
o  més  consonants.    
 
Veiem  exemples:  cot-­‐xe  (2  síl·∙labes),  con-­‐te-­‐ni-­‐dor  (3  síl·∙labes),  qui-­‐lò-­‐me-­‐tres  (4  síl·∙labes),  a-­‐ni-­‐
ma-­‐la-­‐da  (5  síl·∙labes).  
 

Les  paraules  que  només  tenen  una  síl·∙laba  són  les  paraules  monosíl·∙labes:  
Ex:  sol,  pa,  gos,  cos,  gat...  
Per  l'altre  costat,  les  paraules  que  tenen  més  d'una  síl·∙laba  són  les  paraules  polisíl·∙labes:  
Ex:  tau-­‐la,  co-­‐si-­‐na,  sar-­‐da-­‐na...  
 

SEPARACIÓ  SIL·∙LÀBICA  
Els  cops  de  veu  que  donem  en  pronunciar  la  paraula  ens  marcarà  la  separació  per  síl·∙labes  
del   mot  que   tractem,   però   per   tal   de   separar   correctament   les   síl·∙labes   d'una   paraula   caldrà  
tenir  present  els  aspectes  que  hem  vist  en  el  tema  anterior:  
 
a)  La  majoria  dels  dígrafs  i  dels  grups  consonàntics  se  separen  en  diferents  síl·∙labes:  
Ex:  es-­‐pat-­‐la,  pas-­‐sa,  car-­‐ro,  ca-­‐lai-­‐xe-­‐ra...  
 
b)  Hi  ha  quatre  dígrafs  que  no  se  separen:  
GU:  gua-­‐nyar,  a-­‐ne-­‐guet.  
QU:  qües-­‐ti-­‐ó,  qui-­‐lo.  
LL:  cu-­‐lle-­‐rot,  ca-­‐lla.  
NY:  pi-­‐nya,  pi-­‐nyo-­‐ner.  
 
c)  Els  prefixos  que  formen  mots  derivats  o  elements  compostos  formen  una  síl·∙laba:  
Ex:  nos-­‐al-­‐tres,  trans-­‐o-­‐ce-­‐à-­‐nic,  re-­‐in-­‐ven-­‐tar...  
 

2
 Valencià  2  ESO  
Unitat  2  –  VAL_2.2
 
d)  La  ela  geminada  també  se  separa  però  amb  un  guionet  i  no  un  punt  volat.  
Ex:  no-­‐vel-­‐la,  om-­‐brel-­‐la,  a-­‐qua-­‐rel-­‐la...  
 
e)   Al   principi   o   al   final   d'una   línia   mai   pot   haver-­‐hi   cap   vocal   sola   i   tampoc   cap  
consonant  amb  un  apòstrof:  
Ex:  L'avi  de  Mallorca  havia  vingut  amb  a-­‐  
vió.  (Incorrecta)  
-­‐L'avi  de  Mallorca  havia  vingut  amb    
avió.  (Correcta)  
 
ELS  DIFTONGS  
Un  DIFTONG  és   el   fenomen   vocàlic   que   resulta   de   pronunciar   2   vocals   en   un   mateix   colp   de  
veu  (/VV/).  Ex:  es-­‐tiu  /  com-­‐boi  /  ai-­‐gua  
 
Segons  el  lloc  que  ocupen  les  vocals  I/U,  parlarem  de:  
DIFTONGS  DECREIXENTS       DIFTONGS  CREIXENTS  
vocal+I   vocal+U   G/Q+U+vocal  
AI   aire   AU    daurat   GUA/QUA      aigua/aquàtic  
EI   reina   EU   deure   GÜE/QÜE    aigüera/qüestió  
OI   almoina   IU   riu   GÜI/QÜI      pingüí/aqüífer  
UI   buidar   OU   pou   GUO/QUO    llenguota/quota  
   
IMPORTANT!  Els  aplecs  vocàlics  UA,  UE,  UO  sols  formen  diftong  quan  van  precedits  per  Q  o  G.  
Ex:  ai-­‐gua,ai-­‐gües  i  quo-­‐ta  formen  diftong,  però  són  hiats:    pu-­‐a,  pèr-­‐du-­‐es  i  cu-­‐o-­‐ta  
 

La  formació  d’un  diftong  

El  diftong  està  format  per  una  vocal  forta  i  una  vocal  feble,  o  dues  vocals  febles.  
 
Vocals  
Fortes   a,  e,  o  
Febles   i,  u  
 

3
 Valencià  2  ESO  
Unitat  2  –  VAL_2.2
 
Segons  la  posició  de  la  vocal  feble  el  diftong  es  classifica  en:  
 
1.  Creixent  

 
Si  observem  l’esquema  la  vocal  feble  u  és  més  tancada  que  la  vocal  forta  a.  Si  pronunciàrem  
veuríem   que   al   produir   la   u   la   boca   estaria   quasi   tancada,   mentre   que   per   a   pronunciar   la   a  
l’obriríem.  Per  tant,  i  és  l’explicació  que  volem  donar-­‐te  perquè  no  t’oblides,  al  pronunciar  un  
diftong   creixent   començaríem   obrint   un   poquet   la   boca   per   acabar   amb   la   boca   més   oberta  
com  es  pot  veure  a  l’esquema.  
 
Els  diftongs  creixents  necessiten  de  les  consonants  g  i  q  són  els  següents:  

Gua   qua  
Güe   qüe  
Güi   qüi  
Guo   quo  
 
 

2.  Decreixent  

 
 

4
 Valencià  2  ESO  
Unitat  2  –  VAL_2.2
 
Si   observem   l’esquema   la   vocal   forta   a   és   més   oberta   que   la   vocal   feble   u.   Si   pronunciàrem  
veuríem   que   al   produir   la   a   la   boca   estaria   quasi   oberta,   mentre   que   per   a   pronunciar   la   u  
l’obriríem.  
 
Per   tant,   i   és   l’explicació   que   volem   donar-­‐te   perquè   no   t’oblides,   al   pronunciar   un   diftong  
decreixent   començaríem   obrint   la   boca   per   acabar   amb   la   boca   quasi   tancada,   però   de   fet  
oberta,  com  es  pot  veure  a  l’esquema.  
 
Els  diftongs  decreixents  són  els  següents:  
 
Unió     i   Unió     u  
a+i   =   ai   a+u   =   au  
e+i   =   ei   e+u   =   eu  
o+i   =   oi   i+u   =   iu  
u+i   =   ui   o+u   =   ou  
      u+u   =   uu  
 
Podem   trobar   altres   combinacions   de   vocals   febles   i   fortes,   però   no   formen   diftong.   Aleshores  
tenim  un  hiat,  hi  ha  dues  vocals  en  contacte  però  que  pertanyen  a  síl·∙labes  diferents.  
 
ELS  HIATS  
Un  Hiat  és   el   fenomen   vocàlic   que   resulta   de   pronunciar   2   vocals   contigües   en   síl·∙labes  
diferents  (V/V).  Ex:  ac-­‐tu-­‐a-­‐ci-­‐ó    
 
Els  aplecs  vocàlics  IA,  IE,  IO  sempre  formen  HIAT.  Ex:  con-­‐di-­‐ci-­‐ó    /  Va-­‐lèn-­‐ci-­‐a    /  sè-­‐ri-­‐es  
     
Recorda   que,   perquè   puguem   parlar   de   DIFTONG   o   de   HIAT,   s’han   de   pronunciar   les   dues  
vocals.   Vés,   per   tant,   alerta   amb   els   DÍGRAFS   -­‐IG,   QU-­‐   i   GU-­‐   ja   que   la   vocal   U   és   muda!   En  
aquests  casos  no  podríem  parlar  ni  de  DIFTONG  ni  de  HIAT.  

5
 Valencià  2  ESO  
Unitat  2  –  VAL_2.2
 
 
 
QUADRE  RESUM  

DIFTONG   HIAT  
Dues  vocals  en  una  mateixa  síl·∙laba  (/VV/)   Dues  vocals  contígües  pronunciades  en  
rei-­‐na,  ai-­‐gua,  cou-­‐re,  reu-­‐ma…   síl·∙labes  diferents  (V/V)  
pe-­‐üc,  vi-­‐at-­‐ge,  a-­‐e-­‐rò-­‐bic…    
Recorda  que  –UA,  -­‐UE,  -­‐UO  sols  formen  diftong  quan  van  precedits  de  Q  o  G.  
a-­‐qua-­‐rel·∙-­‐la,  quo-­‐ta,  llen-­‐güe-­‐ta,  …  
però  
per-­‐pè-­‐tu-­‐a,  cu-­‐o-­‐ta,  pu-­‐es,  …  
Recorda  que  –IA,  -­‐IE,  -­‐IO  MAI  formen  diftong.  
au-­‐di-­‐ci-­‐ó,  sè-­‐ri-­‐e,  au-­‐di-­‐èn-­‐ci-­‐a  
Perquè  en  una  paraula  puguem  parlar  de  DIFTONG  o  de  HIAT,  s’han  de  pronunciar  les  
dues  vocals.  Fixa’t  en  els  exemples  següents  i  reflexiona  de  per  què  no  contenen  cap  
d’estos  dos  fenòmens  vocàlics:  
ma-­‐reig                                pa-­‐quet    

 
VIDEOS  EXPLICATORIS  
https://www.youtube.com/watch?v=AZITkE-­‐YE_w  
https://www.youtube.com/watch?v=NTPk9B4tu5k  

 
 
LECTURES  I  LINKS  INTERESSANTS  
http://www.xtec.cat/~mbosch31/ortograf/con_sil.htm  
http://www.slideshare.net/glpoca/la-­‐sllaba-­‐11919393  
http://cmapspublic.ihmc.us/rid=1L16VQFZZ-­‐64BCXG-­‐324V/la%20sil%25C2%25B7laba1.cmap  
http://u.jimdo.com/www53/o/sbef5ee3d84fcaeff/download/mb23cfd7b790d711d/13784820
65/Pràctica+dels+diftongs+i+els+hiats.pdf  
http://www.bromera.com/tl_files/activitats/Micalet_5/M5p10act3/index.html  
http://cmapspublic.ihmc.us/rid=1L16VQFZZ-­‐64BCXG-­‐324V/la%20sil%25C2%25B7laba1.cmap  

6
 Valencià  2  ESO  
Unitat  2  –  VAL_2.2
 
PRACTIQUEM  
1.   Destria   els   mots   següents   segons   el   seu   número   de   síl·∙labes   en   monosíl·∙labs,   bisíl·∙labs,  
trisíl·∙labs,  tetrasíl·∙labs,  pentasíl·∙labs.  
confirmació,  dificultat,  transparència,  got,  truita,  professora,  vida,  bisturí.  
 
2.  Busca  dos  mots  de  cadascuna  de  les  següents  síl·∙labes:  
Monosíl·∙labs:  
 
Bisíl·∙labs:  
 
Trisíl·∙labs:  
 
Tetrasíl·∙labs:  
 
Pentasíl·∙labs:  
 
3.  Separa  els  següents  mots  amb  síl·∙labes.  Recorda  que  hauràs  d'escriure  un  guionet.  
pel·∙lícula,  dimecres,  avinguda,  antropònim,  ordinador,  blog,  permanent,  ubicació,  nyap,  
tremolor.  
 
4.  Copia  cada  grup  de  paraules  al  costat  de  cada  regla  que  exemplifiquen.  Separa  les  síl·∙labes  
dels  exemples:  
   
a)  quota,  aigua,  freqüent,  terapèutic              
                           
c)  formació,  reüll,  conscient,  avaria  
 
b)  desanimar,  cooficial,  reutilitzar,  nosaltres              
             
d)  enganyar,  rebuig,  maqueta,  guitarra  
   

7
 Valencià  2  ESO  
Unitat  2  –  VAL_2.2
 
Regles   Exemples  
1.  No  es  poden  separar  els  diftongs      
   

2.  No  partirem  alguns  dígrafs      

   
3.  S’han  de  separar  els  prefixos.      
   

4.  Sí  que  poden  separar-­‐se  les  vocals  que  formen  hiat      

   
   
   
5.  Completa  la  casella  central  amb  un  diftong:  
   
    R               B               T               N      

P   ei     XERA   ALM      
oi NA   CAPT   ai
    RE   T       LADÍ  
eu
    NA           RA           LANDÉS           LA      

   

    S               V          

T       LA   SOMR   iu     RE  
au
    NA           RE      

   
6.  Completa  aquestes  paraules  amb  els  diftongs  que  calga:  
    ue
ua ua ui ua ue
q….litat   aq….rel·∙la   ling…sta   ung….nt   paraig….   aig….s   q…stionari  

q.…ta   aq….fer   aq….ri   ping….   q....ranta   q….ntitat   aq….ducte  

    ue ui ua uí ua ua ue
   
7.  Separa  les  síl·∙labes  d’aquestes  paraules  i,  en  cas  d’haver-­‐hi  dues  vocals  juntes,  digues  si  
formen  DIFTONG,  HIAT  o  DÍGRAF:  
   

aquàrium       fletxa       paella      

8
 Valencià  2  ESO  
Unitat  2  –  VAL_2.2
 
vosaltres       mareig       raqueta      
vos-al-tres ma-reig ra-que-ta
canyamel       atles       setmana      
ca-nya-mel at-les set-ma-na
dotzena       formatge       viatjàveu      
dot-ze-na for-mat-ge vi-at-ja-veu
contraindicació       canya       coexistir      
con-tra-in-di-ca-ció ca-nya
   
     
8.  Escriu  el  número  de  síl·∙labes  que  té  cada  mot:  
   
criatura=...........................             pàtria=...............................          
aigua=............................                 pingüí=...........................                
buidar=.................................   quantitat=..............................  
campionat=.......................           restaurant=.......................            
beure=............................                 quiosc=............................              
bústia=..................................   societat=................................
carxofa=...........................            
biblioteca=.....................                
viatge=..................................  
creure=..............................          
colònia=.........................                
estudiant=.............................  
cristià=..............................          
enlaire=..........................                
aviat=....................................  
guardiola=........................            
europeu=........................                
guant=...................................  
llenyater=..........................          
juliol=............................                  
italià=....................................  
nerviós=............................          
paraula=.........................                
paracaigudes=.......................  

9
 Valencià  2  ESO  
Unitat  1  –  VAL#1.2
 
 
 9.  Subratlla,  dels  mots  següents,  els  que  tinguen  diftongs  i  encercla’l:  
flauta,  forquilla,  fruita,  funció,  gàbia,  gairebé,  geografia,  feina,  greu,  grua,  guineu,  història,  
indústria,  jersei,  llengua.  
 

10