Geografia i Història - 2on ESO

Tema 3 - L’Islam

1. L’islam. Orígens i doctrina

L’Aràbia preislàmica
L’islam és una religió monoteísta sorgida a la península d’Aràbia
en el segle VII.
La península d’Aràbia es situa entre la mar Roja i l’oceà Índic i està
ocupada per deserts i estepes. Al segle VII la regió estava poblada
per tribus nòmades dedicades a la ramaderia i al comerç de
caravanes. Sols en alguns oasi costaners es donava l’agricultura i
existien algunes ciutats com La Meca o Medina.
Els seus habitants s’organitzaven en grups tribals, practicaven un
politeisme animista Els únics elements comuns dels habitants
d'Aràbia eren la llengua àrab i el culte a la Pedra Negra, venerada
junt amb altres ídols en el santuari de la Kaaba, a la Meca, que ja
constituia un centre religiós important. En el segle VII, Mahoma va
aconseguir unir-los davall una nova religió: l'islam.

Mahoma el creador de l’ islam

El profeta Mahoma nasqué a Ia Meca el 570, i de
primer es va dedicar a conduir caravanes pel desert.
Als quaranta anys va rebre la revelació de Déu i va
comencar a predicar una nova religió, l'islam, que
significa submissió a la voluntat d'un unit Deu, Al.là.
Aquesta nova religió va quedar recollida, després de
la mort de Mahoma, a l'Alcorà que és el llibre sagrat
dels musulmans. Els seus seguidors, els musulmans,
han de complir uns preceptes religiosos i unes
normes de comportament.

Mahoma predicant la religió, la qual li fou atorgada pel seu

• Els preceptes religiosos són cinc: déu a principis del segle VII.

-La professió de fe: “No hi ha més déu que Al.là i

Mahoma n'es el profeta»
-Pregar cinc vegades al dia mirant a la Meca i l'oració comunitària els divendres a la mesquita.
-El dejuni en el mes de Ramadà, des de l'eixida a la posta del sol.
-El pelegrinatge a la Meca, almenys una vegada en la vida.
-L'almoina als necessitats.

Unes normes de comportament que prohibixen beure alcohol, menjar carn de porc, jugar a jocs d'atzar i
practicar la poligàmia,

2
 Geografia i Història - 2on ESO
Tema 3 - L’Islam

Vista de la Kaaba o casa d’oració en el pati de la L’alcorà és el llibre sagrat dels musulmans. Té 114
gran mesquita de La Meca capítols (sures) dividits en aleies (versicles).

Desenvolupa les competències

1 Quins eren els elements comuns dels pobles que habitaven Aràbia abans de Mahoma?
2 A què es dedicaven els habitants d’Aràbia abans de Mahoma? Quína religió tenien?
3 Resol les qüestions:
a) Indica els principis de la religió musulmana.
b) Que és l'Alcorà i que s'hi recull?
c) Que era la Kaaba abans de Mahoma?
4 Enumera els principis de la religió islàmica.
5 Observa la imatge de la Kaaba que hi ha a la portada del tema , i descriu el santuari.

3
 Geografia i Història - 2on ESO
Tema 3 - L’Islam

2. L’islam i la seua expansió

El començament de l’islam
El creador de la nova religió fou Mahoma. Nascut cap al 570 al sí d’una familia nobiliar de la Meca. Treballà de
conductor de caravanes, la qual cosa li permeté mantenir contactes amb el cristianisme i el judaisme. Se li aparegué
l’arcàngel Gabriel que li digué que sería l’escollit per a predicar una nova religió.

Mahoma va comencar a predicar la seua doctrina a la ciutat de la Meca. Allí es va enemistar amb els rics
comerciants en negar el politeisme i afirmar la igualtat de tots els musulmans.

Com a conseqüència, va haver de fugir de la Meca i traslladar-se

a Iatrib l'any 622. Aquest any, anomenat de la fugida o
hégira, es va prendre com a punt de partida del calendari
musulmà. A més, des d'aleshores, la ciutat de Iatrib va adoptar el
nom de Medina, la ciutat del profeta.
A Medina, Mahoma es va convertir en el cap polític i religiós i
va reclutar un exèrcit amb el que va conquerir la Meca (630).
A la seua mort, ocorreguda dos anys més tard, quasi tot Aràbia
estava unida davall la seua doctrina.

La formació de l’imperi islàmic

Quan mor Mahoma el 632, al llarg dels segles VII-VIII, els musulmans van formar un gran imperi.

-Les causes de l'expansió van ser les següents:

• La voluntat d’expandre la fe islàmica.
• La formació d’un gran exèrcit molt servil i obedient.
• Les ànsies de boti de guerra i la debilitat en que es trobaven els imperis rivals.

-Etapes de la conquesta
• Periode del califat ortodox (632-661). A Mahoma el van succeir els seus familiars i amics com a profetes;
aquests van prendre el títol de califa que significa “missatger de Déu” i van posar la capital a Medina. En
aquesta etapa, l'islam es va estendre per Síria, Palestina, Egipte, part del nord d'Àfrica, Mesopotàmia i
Pèrsia.
• Periode del califat omeia (661-750). Es va implantar la successió hereditària en la família dels omeies, que
van traslladar la capital del califat a Damasc. L'Imperi àrab es va estendre pel nord d'Àfrica i la península
Ibèrica, i cap a l'est, fins al Turkestan i la vall de l'Indus. És quan va aconseguir la seua màxima expansió.
• Periode del califat abbassida (750-1055). Els omeies són apartats del poder per la dinastia abbassida.

4
 Geografia i Història - 2on ESO
Tema 3 - L’Islam

Van traslladar la capital a Bagdad. Només es va conquerir Creta i Sicília (827)i l'expansió musulmana es
va frenar. Finalment. els turcs otomans acabaren conquerint l’ ímperi bizantí –del qual només quedava la
capital, que era Constantinoble- i també l’ islàmic.

Desenvolupa les competències

1 Elabora una cronologia en la que sintetitzes les principals etapes de la civilització islàmica
entre els segles VII i XV.
2 Ordena cronològicament la conquesta d'aquests territoris: Pèrsia, Palestina, Creta,
Turkestan, Síria, península lbèrica, Mesopotàmia, Egipte i vall de l'Indus.
3 On establí la seua capital el califat omeia? En quin país actual es troba? I l’ abbassida?
4 Consulta el mapa i fes aquestes tasques: a) Localitza les ciutats de Kabul, Bukhara,
Bagdad, Damasc,,Jerusalem, Alexandria, Kairouan i Còrdova. b) Indica el nom del
territori on se situa cada una i en quin periode es van incorporar a l'Imperi musulmà.
5 Busca en Internet un mapa amb l'extensió de l'islam en l'actualitat. A continuació,
compara'l amb el de l'expansió islàmica.

5
 Geografia i Història - 2on ESO
Tema 3 - L’Islam

3. L’organització de l’imperi islàmic

L’organització política del califat
El califa era la màxima autoritat i concentrava el poder religiós i polític, perquè era considerat “l'ombra de Déu
sobre la Terra”. Per a governar, el califa s'ajudava del visir o primer ministre, una persona de confiança que
dirigia els altres funcionaris de l'administració.
L'administració del territori conquerit es va organitzar en províncies (cores), que estaven davall autoritat
conjunta d'un governador o valí.
i d’un superintendent financer. A més, en totes hi havia cadis o jutges, que administraven justícia.
Els habitants de les províncies pagaven dos tipus d'impostos; un per la quantitat de terres que posseïen, i un altre
personal. Aquest últim cessava quan es convertien a l'islam.

El califa era la màxima autoritat política, militar

i religiosa. Era assistit per visirs o ministres.

L’economia musulmana
Els musulmans donaren un gran impuls a les activitats ecònòmiques al
món Mediterrani i a l’Orient.

L’agricultura va ser la base de l’economia musulmana i la que va

ocupar la majoria de la població.
Difongueren nous cultius que els musulmans van introduir de la part
oriental de l’imperi com la canya de sucre –procedent de l`Índia-, l'arròs,
el cotó, els cítrics, el safrà, la morera, l'espinac i l'albergínia. També
perfeccionaren les tècniques d’aprofitament de l’aigua amb la
construcció de pous, aljubs, céquies i sénies.
Les terres conquerides se les repartien el califa i l'aristocràcia
musulmana. Mercaders musulmans seguint les rutes
del comerç a través d’Aràbia.

6
 Geografia i Història - 2on ESO
Tema 3 - L’Islam

En l'artesania empentaren la producción tèxtil elaborant teixits de cotó i lli; estores i tapissos; articles de
cuir, ceràmica i metall; perfums i paper. Tot açò produit en petits tallers.

El comerç experimentà un gran desenvolupament, doncs els musulmans connectaren les rutes comercials
d’orient i occident. Els productes es transportaven per terra i per mar utilitzant vaixells. Entre aquests productes
van destacar els articles de luxe, com metalls, pells, sedes, teixits, sal, espècies i esclaus. A més a més, establiren
en tot l’imperi la unitat monetària, basada en el dinar d’or i el dírham de plata.

La societat musulmana
La societat musulmana es dividia per criteris ètnics i religiosos, a causa de la gran extensió aconseguida pel seu
Imperi. Hi havia diferents grups ètnics, com àrabs, berbers i esclaus negres; diverses religions, com la
musulmana, la cristiana i Ia jueva, i diferents nivells econòmics i de poder. En general, s'organitzava en tres
nivells:
• L'aristocràcia era un grup molt reduït que, majoritàriament, era
d'origen àrab. Posseïa grans propietats, procedents del botí de
guerra i ocupava els alts càrrecs del govern i de
l'administracio.
• La massa popular incloïa camperols, artesans i comerciants
lliures. S'hi diferenciaven els que s'havien convertit a l'islam
(mawali), i els que mantenien la seua religió (dimmies o
protegits), que pagaven més impostos.
• Els esclaus eren presoners de guerra o procedien del comerç.

Pel que fa a la vida quotidiana, la vivenda es caracteritzava per la

seua austeritat amb poques finestres, per a mantenir la intimitat i protegir-se de la calor.
La família estava sota l’autoritat del pare. La dona es sotmetia a l’autoritat dels homes i vivien recloses en
una part de la casa anomenada haren. La higiene era molt important per a les obligacions alcoràniques, per la
qual cosa les ciutats contaven amb molts banys públis o hamman.

Sénia musulmana per a l’elevació d’aigua per al reg

Canalització d’aigua d’origen musulmà 7
 Geografia i Història - 2on ESO
Tema 3 - L’Islam

Desenvolupa les competències

1 Digues quin càrrec realitzava cada personatge: califa, visir, valí, cadi.
2 Indica les aportacions que realitzaren els musulmans a l’agricultura.
3 Per què es desenvolupà tant el comerç en el món islàmic?
4 Esmenta productes de hui en dia introduïts pels musulmans a l’Occident europeu.
5 Per què la societat musulmana era diversa?
6 Quins grups integraven la societat islámica?

8
 Geografia i Història - 2on ESO
Tema 3 - L’Islam

4. La cultura i l’ art islàmics

La cultura musulmana alcançà un important floriment afavorit per l’ús d’una mateixa llengua, l’àrab, que fou
vehicle de comunicació.

Els musulmans recolliren elements culturals orientals i occidentals i els adaptaren a la seua cultura i a més
difongueren per occident invents orientals, com el paper, la pòlvora, la brúixola i l'astrolabi. També van
realitzar aportacions pròpies en el camp de les ciències, com l'àlgebra, la medicina i la química; i en el camp de
les humanitats, com la filosofia, la història i la literatura, on destaca el
llibre Les mil i una nits.

L’art musulmà
Per a entendre l’art islàmic cal tenir en compte que la seua religió
prohibix representar figures humanes i animals. Per això, les
manifestations artístiques principals són l'arquitectura i les arts menors,
que inclouen una gran varietat d'objectes xicotets realitzats en
ceràmica, fusta, ivori, bronze i cuir.

L’arquitectura va emprar materials pobres, com la rajola, I'algeps o la

fusta; i va usar columnes i pilars com a suports, arcs de ferradura, que
tenen més de mitja circumferència, i cobertes amb llindes i voltes. L’arc de ferradura perllonga l’arc
La decoració exterior dels edificis és molt pobra, però els interiors es semicircular.

recobrien amb marbres, enrajolats i planxes d'algeps i fusta. Els tres

motius principals van ser vegetals estilitzats (atauric); figures geomètriques entrellaçades (llaceries), i
inscripcions amb versicles de l'Alcorà (epigrafia).
La mesquita es l'edifici principal dels musulmans. L'estructura es basa en la casa de Mahoma, a Medina, i
consta de dues parts:
• El pati, envoltat d'un pòrtic, on trobem una font, en la qual els fidels es renten i purifiquen
abans d'orar, i una torre o minaret des de la qual el muetzí crida a l'oració.
• La sala d'oració dividida en naus amb columnes i arcs. El mur del final, l'alquibla, s'orienta cap
a la Meca i conté en el centre el mihrab, una espècie de petita capella que alberga l'Alcorà.
Entre les mesquites més destacades es troben les de Damasc, Kairouan, Constantinoble, el Caire
i Còrdova.

Epigrafia Atauric
Llaceries

Elements decoratius característics de l’art islàmic

9
 Geografia i Història - 2on ESO
Tema 3 - L’Islam

Vista de la gran de la gran mesquita de Damasc

Musulmans en oració a l’interior de la mesquita

Interior de la gran mesquita de Damasc on podem

veure el mur de l’alquibla, l’entrada al mihrab i el
mimbar o púlpìt per a l’oració.

Els palaus servien com a residència dels califes i de la noblesa. Tenien una part pública, on es localitzava el saló
del tron, i una part privada, on es trobaven les habitacions, els banys i l'harem, els jardins i moltes fonts.
També van construir els musulmans fortificacions (alcassabes), mausoleus i madrasses o escoles.

10
 Geografia i Història - 2on ESO
Tema 3 - L’Islam

Desenvolupa les competències

1 Quins invents orientals van difondre els musulmans per occident?
2 Quins foren els motius decoratius més habituals en l’art islàmic?
3 Quins tipus de materials s’utilitzaven en els edificis musulmans?
Com aconseguiren que tingueren un aspecte luxós?
4 Fes un dibuix en planol d’una mesquita i situa-hi les parts més importants.
5 Dibuixa un arc de ferradura i un arc de mig punt i explica la diferència.

11