L'ISLAM I AL-ANDALUS

1. Orígens i característiques de l’islam

2. L’expansió de l’islam
3. l’islam a la península Ibèrica: Al-Andalus
4. Ciència i art islàmic
5. La Catalunya islàmica

1
 1. ORIGEN I CARACTERÍSTIQUES L'ISLAM
Què és l'islam?
L'islam és una religió que creu en Al·là com a Déu únic. L'Alcorà és
el llibre sagrat de l'islam i conté els manaments que Al·là va revelar
al seu profeta, Mahoma.
Els seguidors de l'islam s’anomenen musulmans i són 1.600
milions de persones, el que representa aproximadament una
cinquena part de la població mundial. Aquesta comunitat està
composta per una gran diversitat de països i ètnies que, tot i ser
molt diferents, comparteixen una mateixa visió del món vehiculada
per la religió, la cultura i el pensament.
L'islam va tenir molta influència en la història de la
humanitat, durant l’edat mitjana, deixant una petja profunda a
través l’art, la ciència i la filosofia.

2
 L'islam té cinc característiques bàsiques
1. ÉS MONOTEISTA: és a dir, és una religió que creu en un Déu únic.

2. TÉ UN PROFETA: el profeta és l'enviat de Déu per fer arribar als

homes el missatge de l'islam.

3. ESTÀ LIDERAT PER CALIFES: com que a l'islam el poder només

pertany a Al·là, els qui governen són líders polítics i religiosos alhora,
els califes.
4. MESQUITES: són els llocs de culte on es reuneixen els musulmans.
A l'islam no hi ha sacerdots, només persones que dirigeixen l'oració:
els imams.
5. LA MECA: és la ciutat sagrada de l'islam. Es una ciutat d'Aràbia i
els musulmans hi han de pelegrinar com a mínim una vegada a la
vida.
3
 MAHOMA

El fundador de l'islam fou Mahoma, que va viure a Aràbia

el segle VII. Segons la tradició, se li va aparèixer
l'arcàngel Gabriel mentre meditava i li va anunciar que
seria el profeta d’Al·là. L'àngel li va encomanar la tasca
de difondre una nova religió: l'islam.

4
 L’HÈGIRA DE MAHOMA

L'hègira va ser la fugida de Mahoma de la Meca cap a la

ciutat de Medina. Mahoma va haver de fugir de la Meca
perquè va voler que els seus habitants abandonessin les
velles creences, però no ho va aconseguir i va ser
perseguit. En canvi, sí que va aconseguir convertir a
l'islam els ciutadans de Medina. Amb el suport d'aquests,
va crear un exèrcit amb el qual va conquerir tot Aràbia i
va convertir els seus habitants a l'islam. L'hègira de
Mahoma a la ciutat de Medina l'any 622 determina el
primer any del calendari musulmà.

5
 El codi de conducta de l'islam

Els musulmans segueixen les normes de conducta dictades per l’Alcorà,

que regulen el comportament individual, així com l’organització social,
econòmica i política. A questes normes conformen la llei islàmica: la
XARIA.
Segons la xaria, un bon musulmà ha de seguir els cinc pilars de l’islam:

• LA PROFESSIÓ DE FE EN AL·LÀ
• PREGAR CINC COPS AL DIA
• FER ALMOINA
• DESJUNI DURANT EL MES DE RAMADÀ
• PEREGRINAR A LA MECA

6
 PROFESSIÓ DE FE (xahada)
La xahada és una fórmula que proclama: "No hi ha cap divinitat tret de Déu, i
Muhàmmad (Mahoma en àrab) és el profeta de Déu".
Pronunciar-la és una acte de fe molt important i acompanya els creients en
els principals moments de la vida.
Per esdevenir musulmà, només cal recitar-la amb sinceritat davant de
testimonis, sense cap altre ritus d'iniciació.

7
 PREGAR CINC VEGADES AL DIA (salat)
L'islam considera indispensable la comunió amb Déu que proporciona la
pregària. Aquesta condiciona la vida diària dels musulmans practicants:
s'efectua cinc cops al dia, a hores preestablertes i en direcció a la Meca. Una
sola pregària, la del migdia del divendres, ha de ser feta en comú i a
la mesquita.

8
 ALMOINA (zakat)
L'almoina reglamentada i obligatòria (zakat) estipula que els
musulmans han d'aportar cada any una certa part del seu capital per
tal d'ajudar els pobres i la comunitat. Les finalitats d'aquesta almoina
són, segons la doctrina musulmana, limitar l'acumulació de riqueses,
purificar l'ànima de l'avarícia i la cobdícia, ajudar els pobres i els
necessitats, participar en l'esperit de comunitat i contribuir a les obres
d'utilitat pública com escoles o hospitals.

9
 EL RAMADÀ
El ramadà és el novè mes del calendari lunar i és quan, segons la tradició,
començà la revelació de l'Alcorà. Durant tota la durada d'aquest mes sagrat
es realitza el sawm, (desjuni, abstinència) com a exercici espiritual de
comunió entre tots els musulmans. Com que s'efectua des de la sortida fins
a la posta de sol, aquesta pràctica modifica sensiblement la vida dels
musulmans mentre dura: el treball diürn se'n veu afectat i es viu més de nit,
quan els musulmans es reuneixen per menjar i beure.

10
 PELEGRINATGE A LA MECA
El cinquè pilar bàsic de la fe islàmica és la visita dels llocs sants de la Meca,
on s'acompleixen diversos rituals. Aquesta visita s'ha de portar a terme
almenys un cop a la vida, però és només és obligatòria per a aquells fidels
capacitats que disposin de mitjans per a poder-la efectuar. Anomenada gran
pelegrinatge o hajj, es realitza durant el darrer mes del calendari
musulmà, dhu-l-hijja, i implica la visita combinada dels llocs sants de la
Meca i del seu terme sagrat.

La Meca és una ciutat de l'oest de Al centre de la Gran Mesquita de la Meca hi ha

la península Aràbiga, on va
néixer Mahoma . És la més important
de totes les ciutats santes de l’islam,
visitada cada any per nombrosos
pelegrins.
situada la KAABA, el lloc més sagrat per als
musulmans. És un monument cúbic, cobert amb
un vel negre a l’interior del qual hi ha una
pedra balsàmica que, per als musulmans, és la
residència de Déu a la Terra. 11
 2. L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM (segles VII i VIII)
Com es va expandir l'islam?
Mahoma va defensar la guerra santa (o gihad) per expandir l'islam. A la
mort de Mahoma, els seus successors van sortir a la conquesta de
nous territoris.
Les fases de l'expansió militar de l'islam són dos:
1. EL CALIFAT OMEIA DE DAMASC: és el nom amb què es coneix el
primer imperi musulmà després de la mort de Mahoma (661-750).
Durant aquest període es van fer la major part de les conquestes: a
més d'Aràbia, l'islam controlava Pèrsia, Síria, Egipte i el nord d'Àfrica.
Des d'aquí van envair la Península Ibèrica, territori que, un cop
conquerit, van anomenar Al-Andalus.
2. EL CALIFAT ABBÀSIDA DE BAGDAD: l'any 750, els omeies van ser
derrotats per una família, els abbàsides, que van fundar una nova
dinastia. Durant aquest període, l'islam es va expandir gràcies als
mercaders i els navegants, que van portar la doctrina de Mahoma a
territoris nous. 12
L’Expansió territorial de l’islam es divideix en etapes:
- Egipte i Pèrsia (actual Iraq i Iran): va ser una extensió molt ràpida.
- Nord d’Àfrica: hi va tenir lloc una guerra molt dura contra els berbers.
- Península Ibèrica: no van poder penetrar al territori dels francs (actual França),
van perdre la batalla de Poitiers i es van retirar al sud dels Pirineus.
- Imperi bizantí: tot i que van arribar fins a Constantinoble, es van haver de retirar
després d’uns anys de setge.
- Àsia central: els musulmans es van haver d’enfrontar amb l’imperi xinès i no van
poder seguir avançant. 13
Els berbers eren tribus nòmades de
la regió del Magrib que es
dedicaven, especialment, a la
ramaderia.
A partir de l’arribada dels
musulmans, i després d’anys
d’enfrontaments, es van convertir a
l’islamisme.

14
LA CONQUESTA DE LA PENÍNSULA IBÈRICA (711-718)
Abans de l'arribada de l'islam, la Península estava governada
pels visigots, que no van poder frenar la invasió musulmana.
· Com es va produir la conquesta de la Península Ibèrica?
La conquesta musulmana de la Península va ser capitanejada
pels cabdills àrabs Tariq i Musa. Els musulmans, que ja tenien
el control del nord d'Àfrica, van travessar l'estret de Gibraltar
l'any 711 i van conquerir ràpidament (en set anys) la Península;
la van anomenar Al-Andalus.
· Per què va ser tan ràpida la conquesta?
La conquesta va ser tan ràpida perquè els visigots, que
governaven la Península i eren cristians, estaven molt afeblits
per les seves lluites internes. A més, a la batalla del riu
Guadalete, en la qual els visigots van patir una derrota molt
important, hi va morir el rei visigot Roderic, i això va afeblir
encara més la resistència a la invasió.
15
3. L’ISLAM A LA PENÍNSULA IBÈRICA: AL-ANDALUS

Completada l'ocupació, els musulmans van convertir Al-Andalus

en un emirat (província), governat per un emir, amb capital
a Còrdova.
· De qui depenia l'emirat de Còrdova?
L'emirat de Còrdova, en una primera etapa, va ser una província
del califat de Damasc (el conjunt de l'imperi musulmà), controlat
per la família Omeia.
· Com es va independitzar l'emirat de Còrdova?
Quan la família Omeia va perdre el poder del califat de Damasc,
l'últim omeia, Abderraman I es va establir a Al-Andalus i hi va
proclamar l'emirat independent de Còrdova.
Malgrat que Abderraman I va trencar amb el nou califat de
Bagdad (substitut del califat de Damasc), l'emirat de Còrdova va
continuar acceptant l'autoritat religiosa del califa.

16
 EL CALIFAT DE CÒRDOVA
L'etapa que va seguir l'emirat de Còrdova fou el califat (929-1036). El califat de
Còrdova es va formar quan l'emir de Còrdova, Abderraman III, va decidir trencar els
lligams religiosos que l'unien al califat de Bagdad. Abderraman es va nomenar ell
mateix califa dels musulmans d’ Al-Andalus, és a dir, es va investir com a líder
religiós.

ESPLENDOR I GRAN CREIXEMENT

ECONÒMIC
En aquest període es va produir
un gran desenvolupament de
l'agricultura, l'artesania i el
comerç.
FRENADA DE L'EXPANSIÓ DELS
REGNES CRISTIANS
D’ençà de la invasió musulmana,
s'havien format al nord de la
Península Ibèrica una sèrie de
regnes cristians. Almansor va ser
el cap musulmà que va comandar
un nombre més gran
d'expedicions contra els regnes
cristians. 17
 ELS REGNES DE TAIFES
Els regnes de taifes es van formar en el període final del califat de Còrdova, que estava
afeblit per les lluites internes. En poc temps, el territori d’ Al-Andalus es va dividir en
més de trenta petits regnes, les taifes.

Què era una taifa?

Es coneix amb el
nom de taifa
cadascun dels petits
regnes independents
en què es va dividir
el califat de Còrdova.
Les taifes es
formaven prenent
una ciutat com a
nucli, i sovint
entraven en guerra
les unes amb les
altres.

18
 LA SOCIETAT A AL-ANDALUS
La societat d'Al-Andalus es dividia en diferents grups, segons que
fossin musulmans o no.

19
L'ECONOMIA A AL-ANDALUS

20
 LA FI D'AL-ANDALUS

Com va començar la decadència d'Al-Andalus?

La divisió d’ Al-Andalus en regnes va afavorir que els regnes cristians
acceleressin la conquesta de la part musulmana de la Península.
Alarmats, els regnes de taifes van demanar ajuda a uns pobles del
nord d'Àfrica, els almoràvits, primer, i els almohades, més tard. Però,
no van aconseguir aturar la conquesta cristiana i, al segle XIII, la
majoria dels regnes musulmans van desaparèixer.

Com va acabar Al-Andalus?

L'últim domini musulmà va ser el regne nassarita de Granada, un
regne al sud de la Península que va resistir dos segles el progrés dels
regnes cristians. Finalment, va ser conquerit l'any 1492 pels Reis
Catòlics.

21
 4. CIÈNCIA, TECNOLOGIA I ART ISLÀMIC
La civilització islàmica va conèixer una etapa de gran esplendor
cultural entre els segles VIII i XII , ja que es va ja que va saber
aglutinar les aportacions dels pobles que va ocupar i va impulsar
l’estudi i la recerca.
L’art musulmà reuneix moltes de les característiques de les cultures
que va ocupar l’imperi i, tot i que cada zona té els seus propis
elements diferencials, també hi observem aspectes comuns.
El fet que va facilitar aquesta esplendor fou que tots els musulmans
tenien una llengua comuna, l'àrab. Això va fer que els coneixements
es transmetessin fàcilment entre els diferents territoris.
Matemàtiques
- Aplicació de la numeració
decimal que havien conegut
a l’Índia per donar a
conèixer l’àlgebra a Europa.

Tecnologia i química
- Millora de les tècniques
d’aprofitament d’aigua i de
producció de paper i
porcellana.
- Desenvolupa de ment
processos químics bàsics
com la destil·lació.
- Descobriment de la
capacitat d’augment de
lents.
Astronomia i navegació
- Creació d’observatoris per
a l’estudi dels estels.
- Millora de la navegació
gràcies a la brúixola

Medicina
El món islàmic destacava
pels seus coneixements de
medicina.
- Construcció d’hospitals que
alhora eren escoles on els
metges rebien formació.
- Es van escriure llibres molt
importants que van ser
utilitzats en les universitats
europees fins al segle XIX.
ELS ESCACS
Els musulmans van introduir el joc dels escacs a Europa a través
de la península Ibèrica. Eren considerats un joc per a guerrers, on
el tauler representava el camp de batall, i un passatemps per a
gent culta.
Com era l'art islàmic?
L'art islàmic fou molt divers per la multitud d'influències que va rebre. A cau-
sa de la prohibició de representar imatges sagrades, es va centrar en:
ARQUITECTURA: van utilitzar l'arc i la cúpula, i com a material, el maó, que
decoraven amb mosaics, marbres i pintures amb temes geomètrics, vegetals
o epigràfics. L'edifici més característic és la mesquita.
ARTS DECORATIVES: com ara la ceràmica i les miniatures amb què
decoraven els llibres.

A Espanya hi ha exemples magnífics d'arquitectura islàmica, com ara la mesquita

de Còrdova, l'Aljaferia de Saragossa, l'Alhambra de Granada i la Giralda de Sevilla.
26
 5. LA CATALUNYA ISLÀMICA
Com es va produir la conquesta del territori català?
L'any 714, l'exèrcit que havia iniciat la invasió de la Península
arribà a Saragossa. Tot seguit, va dirigir la seva ofensiva cap a
l'actual territori català. La majoria de les poblacions catalanes
van signar tractats de submissió i es van comprometre a pagar
tributs.característiques presentava la Catalunya andalusina?
Quines
A les terres dominades pels musulmans, la població va adoptar
la llengua, la religió i els costums islàmics. L'agricultura va tenir
un gran desenvolupament gràcies a l'extensió dels regadius i
l'adopció de nous conreus. Les ciutats més destacades foren
Balaguer, Lleida i Tortosa, i aquestes dues últimes es
convertiren en dos regnes de taifes molt importants quan el
califat es va desmembrar.
27
 CATALUNYA VELLA I CATALUNYA NOVA

Què era la Catalunya Vella?

A la primeria del segle IX, els francs van ajudar a expulsar els
musulmans d'una part del territori català, concretament la zona
que va des dels Pirineus fins al riu Llobregat pel sud i fins al
Segre per l'oest. Aquesta zona rebé el nom de Catalunya Vella.
Què anomenem Catalunya Nova?
La Catalunya Nova eren els territoris del sud i l'oest de
Catalunya que varen estar en mans dels musulmans durant
quatre segles. La frontera amb la Catalunya Vella la traçaven,
aproximadament, els rius Llobregat, Anoia i Segre.

28
29
30
31
32
33
34