Joan Pérez Domingo 2n ESO-C

Al-Andalus 
Com es va estendre el islam? 
Els  musulmans,  van  conquerir  un  gran  imperi  que  es  va 
estendre des de l’oceà Índic fins a l’oceà Atlàntic. 
Durant  els  primers  anys  del  segle  VIII,  la  Península  va  ser 
conquerida  gairebé  completament  i  fóu  incorporada  amb  el 
nom d’Al-Andalus. 
L'Expansió de l’islam (622-846) 
A  la  mort  de  Mahoma  (632),  la  península  Aràbiga  havia 
adoptat el islam. 
Expansió militar: 
·  Al  segle  VII  es  van  enfrontar  amb  l’imperi  bizantí 
(conquesta de Síria i Egipte). 
Van  vèncer  les  tribus  berbers  del  Nord  d'Àfrica,  van 
conquerir  la  península  Ibèrica  i  van  ser  derrotats  (732)  i 
obligats a retirar-se al sud dels Pirineus. 
· Al segle IX es van expandir cap a Núbia (sud d’Egipte). 
 
L’organització del califat 
Al  llarg  de  l’edat  mitjana,  el  govern  i  l’organització  van passar 
per diferents etapes: 
-  Van  ser  escollits  entre  familiars  pròxims  al  profeta. 
Divisió en la comunitat musulmana: 
 Joan Pérez Domingo 2n ESO-C

·  Els  xiïtes  defensaven  que  el  califa  havia  de  ser  un 
descendent directe de Mahoma. 
·  Els  sunnites,  que  es  basen  en  l’Alcorà  i  en  els  textos  del 
profeta  (Sunna),  pensaven  que  havia  de  ser  escollit  entre 
els millors creients. 
-  La  dinastia  omeia,  procedent  de  Síria  (661-750).  Va 
instal·lar  la  capital  a  Damasc  i  una  gran  expansió,  va 
conquerir la península Ibèrica.  
-  La  dinastia  Abbàssida (750-1258) va derrotar els omeies i 
va traslladar la capital a Bagdad. 
 
Algunes  províncies  (Al-Andalus,  Egipte)  es  van  separar  i  es 
van declarar políticament independents de Bagdad. 
- Posteriorment, l’imperi va quedar en mans dels turcs,  
que el 1453 van conquerir Constantinoble. 
 
L’esplendor econòmica i cultural 
L’àrab  es  va  convertir  en  la  llengua  oficial,  els 
avantatges  econòmics  i  socials  de  què  gaudien  els 
musulmans van afavorir la islamització. 
 
 
 
 
 
 
 
 Joan Pérez Domingo 2n ESO-C

 
La conquesta d’Al-Andalus 
La feblesa de la monarquia visigoda 
Al  començament  del  segle  VIII,  la  monarquia  visigoda  que 
governava  Hispània  es  trobava  sumida  en  una  profunda 
crisi. 
D’una  banda,  l’empobriment  general  de  l’economia  havia 
provocat  el  descontentament  de  la  població.  De  l’altra,  es 
va  desencadenar  una  guerra  entre  els  partidaris  de  la 
monarquia  hereditària.  I  els  defensors  de  la  monarquia 
electiva. 
 
La conquesta militar 
L’any  711,  un  exèrcit  format  per  berbers  dirigits  per  una 
minoria  àrab  va  travessar  l’estret  de  Gibraltar.  Els  visigots 
no  van  d’oposar-hi  resistència  i  van  ser  derrotats  a  la 
batalla de Guadalete, on va morir el rei Roderic. 
Els  exèrcits  musulmans,  que  no  devien  supera  els  25.000 
homes,  amb  Tariq  i  Musa  al  capdavant,  van  ocupar  tot  el 
sud  de  la  Península  i  van  prendre  Toledo,  la  capital  del 
regne visigot. 
L’avanç  militar  fou  ràpid  perquè  van  trobar  molt  poca 
resistència. 
 
  
 
 Joan Pérez Domingo 2n ESO-C

La integració d’Al-Andalus a l’imperi Islàmic 

Els  nous  governants  musulmans  van  establir uns pactes de 
submissió amb els nobles gots. 
La  majoria  dels  hispanovisigots  es  van  convertir  a  l’islam. 
Se’ls coneix amb el nom de muladís. 
La  població  que  es  va  mantenir  cristiana  fou  anomenada 
mossàrab. 
 
 
Al-Andalus, com es va desvincular de l’Imperi 
Islàmic? 
La  presència  islàmica  a  la  Península  va  durar  gairebé  800 
any,  però  el  territori que dominaven i la manera de governar 
va canviar. Va ser deguda a dos factors: 
· La disminució del territori. 
· Les rivalitats i els enfrontaments entre els diferents grups 
de poder islàmic. 
 
L’Emirat dependent (718-756) 
Un  cop  acabada  la  conquesta  militar,  Al-Andalus  es  va 
convertir  en  una  província  o  emirat  que  depenia  del  Califat 
Omeia de Damasc. 
La capital era Còrdova. 
 
 
 Joan Pérez Domingo 2n ESO-C

L’Emirat independent (756-929) 

A  mitjan  segle  VIII,  l’últim  membre  de  la  família  Omeia,  el 
príncep Abderraman es va establir Al-Andalus. 
Es va proclamar emir independent. 
Això  va  comportar  el  trencament  de  la  unitat  política  de 
l’Imperi  Islàmic,  tot  i  que  l’Estat  d’Al-Andalus  es  va  mantenir 
sota l’autoritat religiosa del califa de Bagdad. 
 
 
L’evolució d’Al-Andalus (929-1492) 
El Califat de Còrdova  
Al  principi  del  segle X, l’Emirat de Còrdova havia de fer front 
a  molts  problemes:  rebel·lions  internes  i  atacs  dels  regnes 
cristians. 
L’emir  Abderraman  III  va  voler  imposar  la  seva  autoritat 
sobre  les  diferents  famílies  musulmanes  que  rivalitzaven 
pel  poder.  Amb  aquesta  intenció,  l’any  929  es  va 
independitzar  de  l’autoritat  religiosa  de  Bagdad,  es  va 
proclamar califa i va fundar el Califat de Còrdova. 
 
Els regnes de Taifes (1031-1238) 
A  partir  de  l’any  1008,  la  unitat  del  Califat  va  començar  a 
esquerdar-se.  L’any  1031  Al-Andalus  es  va dividir en més de 
25 regnes independents, anomenats taifes. 
La  fragmentació  política  va  debilitar  militarment  les  taifes 
davant dels regnes cristians. Del segle XI al XII. 
 Joan Pérez Domingo 2n ESO-C

El regne nassarita de Granada (1238-1492) 

L’únic  territori  que  sobreviure  a  les  grans  conquestes 
cristianes del segle XIII fou el regne de Granada. 
El  regne  posseïa  una  gran  façana  marítima,  importants 
ports comercials i una rica agricultura. 
Tot  això  va  permetre  als  sultans  pagar  elevats  impostos 
en  or  a  Castella  per  evitar-ne  els  atacs.  Precisament  això 
va  fer  possible  que  perdurés fins a l’any 1492, quan Boabdil, 
l’últim rei de Granada, es va rendir als reis Catòlics. 
 
La Catalunya andalusina 
Els  territoris  del  sud  i  de  l’oest  de  Catalunya  van  formar 
part  d’Al-Andalus  durant  més  de  tres-cents  anys.  Dos 
regnes de taifes importants: Lleida i Tortosa. 
L’economia  es  va  basar  fonamentalment  en  l’agricultura  de 
regadiu i les pedreres de marbre i galena. 
 
En Hammal i la Fàtima, uns pagesos de 
l’alqueria 
L’alqueria  és  una  petita  comunitat  rural  no  gaire  allunyada 
de  la  ciutat  formada  per  unes  quantes  cases  habitades 
per diferents famílies. 
 
 
 
 Joan Pérez Domingo 2n ESO-C

El conreu de les terres 

Amb  l’arribada  dels  àrabs  van  aparèixer  a  la  península 
Ibèrica  una  agricultura nova amb noves espècies de plantes 
i amb el predomini del regadiu. 
 
Els sistemes de regatge 
Els  musulmans  van  millorar  l’agricultura  gràcies  a  la 
traducció  d’un  gran  nombre de tractats agrícoles  orientals i 
augmentar els sistemes de regatge utilitzats anteriorment. 
Va augmentar la productivitat. 
Aquesta  prosperitat  agrícola  va  permetre  alimentar  una 
població  que  creixia,  desenvolupar  el  comerç  i  fer  sorgir 
noves ciutats. 
 
Les ciutats d’Al-Andalus 
Al  món  islàmic,  el  centre  de  tota  l'activitat  econòmica  era  la 
ciutat.  S’hi  concentra  la  producció  manufacturera  i  s’hi 
connectaven  les  rutes  del  comerç  internacional  a  llarga 
distància. 
 
Una societat urbana 
Al-Andalus  va  ser  un  Estat molt poblat per aquesta època i 
s’hi podien trobar grans ciutats. 
Còrdova  superava  els  300.000  habitants.  Altres  ciutats 
importants  eren  Sevilla,  Toledo,  Granada,  Saragossa, 
València i Tortosa. 
 Joan Pérez Domingo 2n ESO-C

La  majoria  de  les  ciutats  estaven  envoltades  de  muralles 

que es tancaven cada nit. 
Els  nuclis  urbans  eren  importants  centres  polítics  i 
culturals. 
Els grups socials 
·  Àrabs:  eren  una minoria i acaparaven càrrecs, privilegis i la 
propietat de la terra. 
·  Berbers:  havien  arribat  amb  l’exèrcit  conqueridor  del  nord 
d’Àfrica. 
·  Muladís:  constituÏen  la  majoria  de  la  població  i  van  acabar 
fusionant-se amb els dos grups anteriors. 
Els  no-musulmans  pagaven  més  impostos  i  tenien  alguns 
drets limitats: 
· Mossàrabs: van mantenir la religió cristiana. 
·  Jueus:   es  dedicaven  a  l’artesania,  el  comerç,  la  medicina 
o la ciència, i gaudien d’autonomia jurídica. 
 
L’artesania i el comerç 
Els artesans s’agrupaven per barris gremials. 
El  comerç  anterior  era  molt  actiu  i  a  les  ciutats  hi  havia 
socs. 
El comerç a llarga distància també era molt important. 
·  D’Europa  n’arribaven  metalls  i  fusta;  d'Àfrica,  esclaus,  or  i 
ivori; i d’Orient objectes de luxe i espècies. 
 
 
 Joan Pérez Domingo 2n ESO-C

·  D’altra  banda,  Al-Andalus  també  expotava  productes 

agrícoles i d’artesania. 
Aquesta  prosperitat  econòmica  s’estimulava  mitjançant  un 
sistema  de  moneda  única  (  el  dinar  d’or  i  el  dirham  de 
plata), la qual circulava per totes les terres islàmiquess. 
 
 
Quants llibres tenia la biblioteca d’al-Hakam? 
Al-Hakam  II  va  ser  el segon califa omeia de Còrdova, un cop 
va  haver  succeït  els  seu  pare,  Abderraman  III.  Fou  un  gran 
mecenes de les arts i les ciències. 
 
El  desenvolupament  de  les  arts,  les  lletres  i  les 
ciències 
Els  coneixements  científics,  el  conreu  de  les  arts  i 
l’educació van tenir una enorme importància a Al-Andalus. 
Van  fer  traduir  les  principals  obres  de  l’Antiguitat,  van  crear 
biblioteques i van edificar escoles. 
El  fet  que  tots  els  musulmans  parlessin  l’àrab,  va permetre 
la transmissió de coneixements d’un territori a l’altre. 
 
Els avenços científics i tècnics 
Els  científics  àrabs  van  incorporar  els  coneixements  de 
cultures anteriors i els van perfeccionar. 
La seva herència ha arribat fins els nostres dies. 
 Joan Pérez Domingo 2n ESO-C

Noves tècniques i instruments  

· Molins de vent 
· Estri d’origen xinès: el carretó 
· Van portar d’Orient rl paper, que va substituir el pergamí 
· L’elaboració de la ceràmica vidriada. 
·  Van  expandir  el  sistema  de  numeració  decimal,  d’origen 
indi. 
· Escacs, inventats a Pèrsia. 
 
Medicina i farmàcia 
· Exercien la cirurgia 
· Van practicar la dessecació per conèixer el cos humà 
·  Van  crear  noves  receptes  guaridores  amb  substàncies 
vegetals i van fer servir la belladona com a anestèsia 
 
Navegació 
· Nou timó arribat d’Orient 
·  Van  desenvolupar  quadrants  nàutics  i  van  portar  la 
brúixola de la Xina. 
 
L’art andalusí 
Les  manifestacions  artístiques  de  la  cultura  islàmica  estan 
molt  vinculades  a  la  religiositat  i  les  caracteritzen  per  el 
predomini de l’arquitectura sobre la resta d’arts. 
 Joan Pérez Domingo 2n ESO-C

La  prohibició alcorànica de representar imatges sagrades va 
comportar  un  desenvolupament  escàs  de  la  pintura  i 
l'escultura. 
 
El predomini de l’arquitectura  
L’arquitectura  islàmica  presenta  una  sèrie  de 
característiques: 
· Maó i fusta 
· Voltes i cúpules decorades 
· Pilars i columnes 
·  Variada  ornamentació  interior  mitjançant  marbres,  rajoles, 
guixeries i fustes. 
· Jardins 
 
L’arquitectura d’Al-Andalus 
La  grandiositat  de  les  construccions  i  la  riquesa  ornamental 
situen  l’arquitectura  d’Al-Andalus  entre  les  més  rellevants 
del món musulmà medieval.